TEMA 4: ELS

RECURSOS I
L’ENERGIA

Els recursos
naturals són
element que
l’ésser humà extreu i aprofita de la natura i amb els quals pot
satisfer necessitats socials. Tots els recursos (energètics i no
energètics) s’acostumen a classificar en renovables i no renovables.

1.El problema de l’aigua-->recurs renovable/escàs

1.1.Organització de l’aigua a l’estat espanyol

Espanya és un país àrid ja que només en algunes zones concretes es superen els 600 mm
anuals de pluja. Es a dir, a Espanya i Catalunya, l’aigua és un recurs escàs i mal repartit. El
repartiment de les aigües de l’estat queda en mans d’entitats adscrites al Ministeri
d’Agricultura i Medi Ambient anomenades confederacions hidrogràfiques.

Les conques fluvials d’Espanya (terres i aqüífers que aporten les aigües a un riu) es classifiquen
per vessants en funció del lloc de la desembocadura dels rius. En tenim 3 vessants:

-Cantàbric: nombrosos, curts, cabalosos, regulars (Slla, Narcea, Sil, Miño, Nerbión)

-Atlàntic: llargs, cabal amb certa irregularitat i estiatges a l’estiu (Duero, Tajo, Guadiana,
Guadalquivir)

-Mediterrani: conques petites, nombrosos, estiatges llargs, cabal molt irregular (Fluvià, Túria,
Xúquer, Segura, ...). L’Ebre és l’excepció en aquest vessant mediterrani.

1.2.L’aigua, un recurs escàs i en perill

L’aigua té diversos usos: agrícola, ramader, industrial i urbà. De cada 100 litres d’aigua, 66 se’n
van a l’agricultura (i l’avanç del regadiu encara empitjora aquests percentatges), 14 se’n van a
la industria i 20 al consum urbà.
L’aigua que s’utilitza a l’agricultura, a més, acostuma a quedar força contaminada degut a l’ús
d’adobs químics, pesticides i el problema del purins. Per estalviar aigua a l’agricultura des de fa
anys s’intenta substituir el reg per inundació, per reg per aspersió o degoteig

La indústria necessita l’aigua tant com a recurs per a la seva producció com per qüestions de
refrigeració de maquinària i eliminació de residus.

Dins el consum urbà hi comptem el consum domèstic (200 litres /persona i dia a Europa) que
prové de conques fluvials i aqüífers amb forts controls per garantir la seva potabilitat.
L’extensió del fenomen urbà, els seus complexos turístics i les urbanitzacions han disparat el
consum d’aigua (especialment a l’estiu, quan menys aigua hi ha) i provoca l’aparició de
problemes d’abastiment.

Pel sanejament i l’estalvi d’aigua s’han posat en marxa una sèrie de mesures:
-instal·lació de depuradores

-reaprofitament d’aigua que si bé no poden anar a consum de boca, sí poden ser utilitzades
per serveis de neteja o reg o producció industrial.

1.3. Polítiques Hídriques (pag.74)

L’objectiu de les polítiques hídriques és aconseguir una millor gestió de l’aigua. Hi destaquen
tres línies d’actuació:

-Polítiques de transvasaments-->portar aigua d'in hi ha a on no hi ha, a través de canonades.

-Dessalinització d’aigües (les plantes ja funcionen de forma habitual a Canàries, Almeria)

-Recuperació dels aqüífers

Omplir aquest quadre resum

POL. TRANSVASSAM. PLNATES DESSALINIT. RECUP. AQÜÍFERS

Elimina les Consegueixes aigua Pots treure aigua de
AVANTATGES limitacions de l'us de potable del mar llocs on no te perque
l'aigua haber rius

Son cares, Seca les àreas i

Es requereix molta consumeixen molta terrenys
obres complexes i energia
INCONVENIENTS s'evapora molta
aigua en el transcurs.

*** Comentari mapa pag. 75

1.4. La Xarxa hidrogràfica catalana

Es divideix en dues demarcacions:

*Oriental o conques internes: rius que neixen a Catalunya i desemboquen al Mediterrani

(lobregat, Ter, etc.) la gestió de la qual està en mans exclusivament de la Generalitat
mitjançant l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)

*Occidental o conques intercomunitàries: que inclou tota la conca de l’Ebre (amb les Nogueres
i el Segre). De la seva gestió s’encarrega de forma compartida la Generalitat i la Confederació
Hidrogràfica de l’Ebre.
El territori de les conques internes és el més poblat i presenta problemes d’abastiment en
períodes de sequera. S’han implantat plantes dessalinitzadores, recuperació d’aqüífers,
millores en el reg, etc.

2. Els recursos naturals i els recursos energètics

L'ésser humà necessita satisfer les seves necessitats i per això acudeix al medi físic: aprofiten
els recursos naturals i les possibilitats físiques del medi (riu, badies, ports, etc.). L'aprofitament
dels RR.NN també pot estar condicionat per principis culturals, religiosos, etc.

2.1. Classificació i tipologia dels recursos naturals:

Segons la seva capacitat de regeneració:

R. Renovables: aquells que es regeneren de manera natural, que no s'esgoten amb l'ús o que
es regeneren a una velocitat superior a la que són consumits: ex. Sol, vent

R. No Renovables: aquells que o bé s'esgoten amb l'ús o es regeneren a una velocitat inferior a
la que velocitat amb què són consumits pel SH (ésser humà). Ex: petroli, carbó, ferro, coure,
determinades espècies de plantes i animals, etc.

Segons la seva naturalesa, els tipus de RRNN existents són:

R. Orgànics: pells, fusta, éssers vius, aigua, etc.

R. Minerals metàl·lics: ferro, pirita, estany, or, plata, coure, zinc,...

R. Minerals no metàl·lics: sal, potasses, sulfat sòdic,...

--Fissió Nuclear-->Residus en cementeris nuclear i mars-----Per altra banda la fussió nuclear no

genera residus

2.2. La problemàtica que amaguen els recursos naturals

L´aprofitament dels recursos naturals acostuma a ser un fet conflictiu sobretot per diverses
raons:

• perquè la majoria de recursos que el SH empra són limitats, finits. Alguns recursos s'estan
esgotant.

• perquè molts recursos generen residus i aquests són difícilment destructibles. Ex.: residus
radioactius.

• perquè els recursos estan desigualment repartits sobre el territori: hi ha països o regions que
en tenen molts i altres zones són tremendament pobres.

• perquè es consumeixen de manera desigual: per exemple: el 20% de la població consumeix

el 60% de l'energia. Els països rics consumeixen molts més recursos que els països pobres.
 • Perquè provoquen conflictes internacionals per la possessió o el domini d'un recurs o un
altre: per exemple: l'aigua del Nil enfronta el Sudan, Etiòpia i Egipte. El gas rus s’ha convertit en
arma i amenaça entre Rússia i els països de la UE

2.3 Problemàtica del model energètic vigent

L'actual model energètic (sobre el qual se sustenta el nostre model de desenvolupament) està
basat en l'ús de fonts d'energia no renovables.

El 70% de l'energia que es consumeix al planeta deriva de l'ús de: petroli, gas i carbó (els
combustibles fòssils). Totes aquestes fonts d'energia no són renovables juntament amb les
centrals nuclears basades en l'urani.

Per si no n'hi hagués prou, aquestes fonts d'energia comporten una altra sèrie d'inconvenients:

• són altament contaminants: augmenten el nivell de CO2 de l'atmosfera.

• poden provocar desastres naturals fruit de l'explotació del recurs o del transport (per ex.
Accidents de petroliers: Prestige/Erika).

• necessiten fortes inversions per al seu transport (gasoductes, oleoductes, trànsit rodat per al
carbó, etc.).

Barmar-Acord entre Portugal Espanya i França per a transportar gas/hidrògen /gas (gasoducte)

Aquesta situació obliga a cercar alternatives a l'actual model energètic basat en fonts no
renovables. La solució més utilitzada es basa en utilitzar fonts d'energia renovables i no
contaminants que promouen un model de desenvolupament sostenible. Les més utilitzades
són:

*energia solar - energia eòlica - energia hidràulica - energia mareomotriu

*energia geotèrmica - biomassa - hidrogen com a combustible

Tipo Fuente Ventajas Inconvenientes

- Producen poca energía

- No se agotan - En ocasiones producen

contaminación visual o necesitan
Renovables - No contaminan obras de infraestructura
Solar/eólica/biomasa/ - Respetuosas con el medio importantes: presas-embalses.

geotérmica/mareomotriz/ - Son más universales - Problemas de almacenamiento

hidroeléctrica - No generan residuos

 - Contaminan

- Producen mucha energía - Generan residuos tóxicos

No renovables - Se puede almacenar - Problemas de transporte

Petróleo/carbón/ – Encariment provocat - Afectan negativamente a la

gas/uranio per l'augment de salud humana
preu imposat per la
- Concentración geográfica
UE ja que inclou
“costos d'emissió”
Amb l'objectiu de
facilitar la transició
energètica

2.4.Ampliació combustibles fòssils

El Petroli

Es forma per la descomposició d'organismes marins sepultats en un procés que dura milions
d'anys i actualment es continua produint. El petroli (igual que el gas) xopa la roca mare de la
qual –segons les tècniques actuals- es pot extreure tan sols el 40% del mineral.

Genera el 50% de l'energia que es comercialitza al món. La majoria dels països depenen
d'aquest recurs per mantenir els seus sistemes productius i energètics, per això les zones
productores i exportadores de cru tenen un poder enorme d'influència a nivell mundial.

Destaca en zones com: Orient Mitjà, USA, Rússia, Am. Llatina, N. Àfrica i Golf Guinea

El principal risc mediambiental del petroli es troba en el transport pels perills de sinistralitat
(recordar el cas del Prestige, p.e.).

Es tracta d’un recurs tan estratègic que les variacions dels seus preus impacten de forma
directa en l’evolució econòmica mundial.

El Carbó

En haver-hi reserves de carbó molt superiors a les de petroli (mentre que de carbó sembla
haver-hi per a uns tres segles, de petroli es creu que només per a dècades), el consum de
carbó s'ha reactivat després de la caiguda en picat que va experimentar a mitjans del s. XX.

Destaca a Europa Est, Rússia, Xina, Canada, USA

Com que és un sòlid, el transport és més difícil i car, per això s'intenta consumir-lo en zones
properes a la de l’origen.

Els problemes ecològics del carbó són els que deriven de la seva extracció i de la seva
combustió. Els carbons de baixa qualitat, alliberen sofre que contamina les aigües, els sòls i la
coberta vegetal (pluja àcida)
El Gas Natural

Es forma de la mateixa manera que el petroli. És el combustible fòssil més abundant i té un

impacte ambiental pràcticament nul. Bàsicament és gas metà i la seva combustió allibera
diòxid de carboni que encara que no és contaminant sí que contribueix a l'efecte hivernacle.
D'altra banda el transport en gasoducte sí que provoca impacte ambiental. És molt utilitzat per
a calefaccions, per produir energia o per a altres productes com fibres, insecticides, plàstics,...
Rússia i l'Orient Mitjà conserven 2/3 de les reserves conegudes d'aquest recurs.

3. Recursos energètics a Espanya

(ORDENAT DE MAJOR A MENOR ENCARA QUE NO HI HAN ELS PERCENTATGES)

Espanya importa petroli de Nigeria (18%), Mèxic (13%), Libia (11%), Kazajistán (7'5%),
EE.UU (7'3%)

Espanya importa gas de: Algèria, EE.UU, França, Nigeria, Rússia

Espanya importa carbò: Colòmbia, Indonesia, Rússia, Sudàfrica

Des del punt de vista energètic l’estat espanyol és un estat dependent, es a dir, és deficitari en
quan a energia que necessita i energia que produeix. Per tant n’ha d’importar de fora.

Espanya reparteix gairebé al 50% el consum d’energia que procedeix de fonts renovables i no
renovables. Durant els darrers anys s’han fet apostes per la diversificació i per la potenciació
de fonts d’energia renovables.

*Fonts no renovables

La dependència de petroli a Espanya és gairebé del 100%, cosa per la qual s’intenta diversificar
les zones d’importació.

En quan al carbó, a Espanya destaca la zona productora d’Astúries i Lleó, però la seva extracció
resulta més cara que la importació de Sud-àfrica, Polònia o d’altres països.

Tot i que Espanya té alguna planta de gas pròpia (Osca, Biscaia) n’ha d’importar la gran majoria
i ho fa prioritàriament des del nord d’Àfrica (Algèria)
*Energia nuclear i fonts renovables

-70% de l'Energia renovable a Espanya es concentra en:

-Castella i Lleó

-Galicia

-Anducia

-Castella-La Mancha

-Les Comunitats Autònomes que menys aprofiten les Energies Renovables son:

-Illes Balears

-Cantàbria

-Madrid

-Solar Fotovoltaica: Castella-La Mancha, Extremadura, Castella i Lleó, Andalucia

-Eòlica: Castella i Lleó, Castella-La Mancha

Actualment hi ha 7 reactors nuclears en

funcionament que generen el 20% de la
producció elèctrica (Almaraz 1- Almaraz
2- Cofrentes- Vandellós 2- Ascó 1- Ascó
2- Trillo1).
Davant la problemàtica actual amb el
gas rus, la UE ha catalogat de forma
transitòria l’energia nuclear com a
energia verda.

La resta d’energies renovables van creixent (hidroelèctriques, eòliques, solar, biomassa, etc.)
fins al punt de produir la meitat de l’energia necessària:
Potencia Neta Total 108.420 (Datos de 2020 en MW)

- Nuclear 7.117

- Hidráulica 20.117

- Solar Fotovoltaica 10.285 (utiliza paneles solares)

- Solar Térmica 2.304 (calienta un fluido, normalmente agua)

- Energía Mareomotriz, olas 5

- Eólica 26.819

- Combustibles 41.773

(https://energia.gob.es/balances/Publicaciones/ElectricasAnuales/ElectricasAnuales_20192021/2020/Resumen%20de%20datos
%202020/Estadistica-de-la-Industria-de-la-Energia-Electrica-Datos-2020.pdf)

Per les característiques climàtiques i orogràfiques d’Espanya destaca l’energia eòlica i la solar,
amb el desenvolupament de panells solars adaptats als domicilis particulars.

4. La mineria a Espanya

Des dels anys 70 és un sector que ha experimentat una gran reconversió i molts tancaments
de plantes per ser no rendibles i per indicacions de la política comunitària.

La mineria metàl·lica ha vist com es tancaven les mines de ferro, de mercuri (Almadén) o de
coure (Riotinto). Pel que fa a la mineria no metàl·lica destaca la producció de sal gemma
(jaciment sec), sal marina i sal potàssica (utilitzable per fertilitzants agrícoles, como a la
indústria química). També destaca el sector de les roques industrials que s’extreuen a les
pedreres de Galicia (granits), Almeria i Badajoz (marbres), etc.
......................

LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC

– 1997 – Se celebra en Kioto (Japón) la COP3--> Conference of the Parties, en la que se adopta
el «Protocolo de Kioto», un acuerdo sin precedentes para frenar la degradación
medioambiental. El Tratado obliga a 38 países industrializados, más la Unión Europea (UE), a
reducir las emisiones de seis gases responsables del efecto invernadero sobre los niveles de
1990 entre los años 2008 y 2012.

– 2009.- En la COP15 de Copenhague se alcanza un acuerdo de mínimos no vinculante, que

no fija objetivos de reducción de gases; sólo incluye la «intención» de limitar a 2 grados el
aumento de la temperatura en la Tierra.

-2015 – cop21- Acuerdo de Paris

Principales resultados de la COP21. Los elementos del Acuerdo de París

(2015):
o Tiene como objetivo fundamental evitar que el incremento de la temperatura media global supere
los 2ºC respecto a los niveles preindustriales y busca, además, promover esfuerzos adicionales que
hagan posible que el calentamiento global no supere los 1,5ºC.
o Reconoce la necesidad de que las emisiones globales toquen techo lo antes posible, asumiendo
que esta tarea llevará más tiempo para los países en desarrollo. Además, incluye la importancia de
conseguir una senda de reducción de emisiones a medio y largo plazo, coherente con un escenario de
neutralidad de carbono en la segunda mitad de siglo, es decir, un equilibrio entre las emisiones y las
absorciones de gases de efecto invernadero.
o Compromete a todos los países a que, cada cinco años, comuniquen y mantengan sus objetivos
de reducción de emisiones, así como la puesta en marcha de políticas y medidas nacionales para
alcanzar dichos objetivos.
o Incluye un ciclo de revisión o sistema de ambición que establece que, cada cinco años
(empezando en 2023), es necesario hacer un balance del estado de la implementación del Acuerdo
respecto al objetivo de los 2ºC citado en el primer párrafo.
o Pone en valor la importancia de adaptarse a los efectos adversos del cambio climático,
estableciendo un objetivo global de aumento de la capacidad de adaptación y reducción de la
vulnerabilidad, en un contexto en el que todos los países se están enfrentando a los impactos
derivados del cambio climático. La adaptación debe definirse a nivel de país, de forma transparente y
valorando cuestiones transversales. Los países han de participar en los procesos de planificación, así
como presentar y actualizar periódicamente comunicaciones sobre adaptación.
o Sienta las bases para una transformación hacia modelos de desarrollo bajos en emisiones. Para
ello, se cuenta con un importante paquete financiero que ayudará a la implementación del Acuerdo y
que deberá construirse sobre la base del objetivo, para los países desarrollados, de movilización de
100.000 millones de dólares anuales, a partir de 2020, a través de distintas fuentes. Este objetivo se
revisará al alza antes de 2025.
o Anima, por primera vez, a los países en desarrollo a que proporcionen financiación de manera
voluntaria; si bien se mantiene el liderazgo de los países desarrollados a la hora de movilizar recursos
financieros.
o Reconoce la importancia de fortalecer las capacidades de los países en desarrollo. De ahí la
creación de un Comité para el fortalecimiento de capacidades (Comité de París), con el fin de detectar
lagunas y necesidades en países en desarrollo en esta materia.
o Refuerza el sistema actual de transparencia y rendición de cuentas de la CMNUCC para
fortalecer la confianza entre los países, sobre la base de un sistema de información claro y común, en
particular sobre cifras de emisiones y absorciones de gases de efecto invernadero y apoyo
proporcionado y recibido.
o Crea un Comité, destinado a facilitar la aplicación del Acuerdo y promover su cumplimiento, por
todas las Partes. Este Comité tiene naturaleza facilitadora, no contenciosa y no punitiva.
o El Acuerdo de París entrará en vigor cuando sea ratificado por, al menos, 55 Partes que
representen como mínimo el 55% de las emisiones globales totales.
Vídeo sobre l’Acord de Paris
https://www.youtube.com/watch?v=_z2VQXtY69c&t=160s

EXERCICIS:

Vocabulari bàsic: conca hidrogràfcica, curs, cabal fluvial, règim fluvial, estiatge, Conveni de
Ramsar, purins, descarbonització, sostenibilitat.