TEMA 5: MOVIMENT ONDULATORI

1. El moviment ondulatori
1.1. Propagació d’energia sense transport de matèria
1.2. Classificació de les ones
2. Descripció d’una ona: pols, tren d’ones, front d’ona i raig d’ona
3. Magnituds que caracteritzen una ona
4. Doble periodicitat d’una ona
5. Equacions del moviment ondulatori: equacions de la posició, la velocitat i l’acceleració
6. Diferència de fase
7. La propagació de l’energia en el moviment ondulatori
7.1. Potència d’una ona
7.2. Intensitat d’una ona
7.3. Atenuació d’una ona
7.4. Absorció d’una ona
8. Propietats de les ones: reflexió, refracció, difracció i interferències
9. El so, un moviment ondulatori
9.1. L’efecte Doppler

A la natura tenim molts exemples de

pertorbacions produïdes en un medi material que es
propaga a través d’aquest medi. Aquesta propagació
rep en general el nom de moviments ondulatoris o,
simplement, ones.

Observem moviments ondulatoris en molt aspectes de la vida quotidiana:

• en un terratrèmol es transmeten ones mecàniques de diferent tipus per la litosfera
• quan una pedra colpeja l’aigua es formen ones mecàniques circulars en la superfície de l’aigua
• una corda de guitarra vibrant o qualsevol instrument musical transmet ones sonores o quan
parlem: el so, com altres ones, pot reflectir-se o “doblar cantonades” (difracció), cosa que ens
permet escoltar fins i tot encara que no estiguem mirant directament cap a la font sonora
• les ones electromagnètiques que ens permeten comunicar-nos entre nosaltres (quan escoltem
la radio, parlem pel mòbil...) o amb sondes enviades a altres planetes
• el comportament de les partícules subatòmiques (com els electrons) també correspon a un moviment
ondulatori

Si la pertorbació arriba després d’un cert temps a tots els punt del medi, aleshores rep el
nom d’ona viatgera (com les ones del mar o les ones de radio). La informació que ens arriba als
nostres sentits és per mitjà d’ones viatgeres.

En canvi, quan la propagació està delimitada,

mitjançant fronteres, a una regió específica del medi
tenim una ona estacionària (com quan polsem una
corda de guitarra). El comportament íntim de la matèria,
dels àtoms i de les partícules subatòmiques s’explica
mitjançant ones estacionàries.

En aquest curs estudiarem les ones viatgeres.

1
1. El moviment ondulatori

1.1. Propagació d’energia sense transport de matèria

Quan deixem caure una pedra sobre una superfície d’aigua (A) hi apareixen ones que naixen
en el mateix punt en què ha caigut i s’estenen cap a l’exterior.

Si observem altres objectes que puguen estar en la superfície de l’aigua i que són atrapats
per les ones (com ara fulles o suros), vorem que pugen i baixen amb les ones, però no es desplacen
per la superfície de l’aigua.

La pedra ha provocat una pertorbació en l’aigua, i aquesta pertorbació avança per mitjà d’una
ona centrada en el punt on s’ha originat (anomenat focus emissor).

Amb l’ona es propaga l’energia del centre emissor, que fa que altres partícules del medi
vibren però sense desplaçar-se de la seua posició sobre la superfície (B). El medi deu ser elàstic, és
a dir, que no experimente deformacions permanents per tal que recupere el seu estat original.

En caure una pedra apareixen ones

que es propaguen cap a la vora del
llac de manera concèntrica. Quan
l’ona atrapa una partícula del medi,
vibra. La partícula vibra cap amunt i
cap avall de la seua posició
d’equilibri. Si representem la posició
que ocupa aquesta partícula en
cada moment front el temps dóna
una gràfica sinusoïdal, com
correspon a un MHS.

Una ona provoca un transport d’energia d’unes partícules a unes altres sense que hi haja un
transport de matèria.

Per tant, per a que hi haja una ona o moviment ondulatori (MO) ha d’haver una
pertorbació o vibració d’un medi elàstic (corda, moll, aigua...) que s’origina en un punt anomenat
focus emissor, el qual seguirà les equacions del MHS ja estudiades al curs anterior, així com cada
punt del medi que transmet el MO.

2
 1.2. Classificació de les ones

Les ones que existeixen a la natura es poden classificar segons els següents criteris:

► Segons les dimensions de propagació

► Segons el tipus de medi en que es propaguen

A) Ones mecàniques: són aquelles que necessiten un medi material elàstic (sòlid, líquid o
gasós) per a propagar-se i la pertorbació inicial és deguda al canvi d’una magnitud mecànica (pressió,
desplaçament...). Són les que estudiarem en aquest tema.

Exemples: una ona que viatja per una corda no existiria sense aquesta, el so necessita l’aire per
propagar-se, les ones de l’aigua, les ones sísmiques dels terratrèmols...

B) Ones electromagnètiques: són aquelles que no necessiten cap medi de propagació i la

pertorbació inicial és deguda a la variació d’un camp magnètic i elèctric. Es produeixen per oscil·lacions
de càrregues elèctriques accelerades.
Exemples: la llum, les ones de radio, els raigs X...

Antigament, la comunitat científica pensava que totes les ones eren mecàniques, i aleshores es
va suposar que existia un medi ideal per on viatjava la llum, l’èter.

► Segons la relació entre la direcció d’avanç de l’ona i la direcció de vibració de les partícules

Ja sabem que una ona du associats dos moviments:

a) El moviment de propagació o d’avanç de l’ona, que s’indica amb la fletxa verda

b) El moviment vibratori de les partícules del medi

que realitzen un moviment harmònic simple
(fletxetes blaves)

Figura 1

3
 Tenint en compte aquests dos moviments, les ones es classifiquen en:

A) Ones longitudinals: una ona és longitudinal quan la direcció de vibració de les partícules
és paral·lela a la direcció de propagació del moviment ondulatori.

B) Ones transversals: una ona és transversal quan la direcció de vibració de les partícules és
perpendicular a la direcció de propagació del moviment ondulatori.

Una ona transversal és una

successió de crestes i de valls i una
ona longitudinal és una successió
de compressions i expansions.

En la figura 1 de la pàgina
anterior, els punts de la corda
vibren en l’eix OY, mentre que
l’ona es propaga en l’eix OX. És,
per tant, una ona transversal.

✍ PAU 4, 12, 28

4
2. Descripció d’una ona: pols, tren d’ones, front d’ona i raig d’ona

Considerem una corda subjecta per un extrem a la paret i per l’altre a la nostra mà. Si
produïm una sacsada brusca, en la corda es genera un pols que es una pertorbació individual
que es propaga a través del medi amb una certa velocitat. El focus emissor es troba en la zona
de la corda on sacsa la mà.

Si el moviment de la mà es repeteix vàries vegades, es produeixen successius polsos i

aleshores apareix un tren d’ones, propagació d’una pertorbació contínua i que se sol anomenar
ona viatgera. Per a produir-lo cal subministrar energia contínuament al focus emissor.

Anomenem front d’ona al conjunt de tots els punts del medi afectats per la pertorbació en el
mateix instant, és a dir, que es troben en el mateix estat de vibració quan hi arriba un moviment
ondulatori. Anomenem raig a cadascuna de les direccions perpendiculars al front d’ones. Naix en el focus
i apunta en el sentit que avança la pertorbació.

Representació de les superfícies front d’ona i

del raig. La distància entre dos fronts d’ona és
la longitud d’ona, 𝜆, que estudiarem en el
proper apartat.

Front d’ona esfèric Front d’ona pla

Si no existira el fregament, la pertorbació deguda a un moviment ondulatori es podria

representa per una ona harmònica. Una ona que es manté igual per un temps indefinit s’anomena
ona harmònica.

Per aconseguir una d’ona harmònica, el focus emissor d’aquest ha de ser un oscil·lador
harmònic (un punt que es mou seguint un MHS). Aquestes ones harmòniques són les que
estudiarem aquest curs.

5
3. Magnituds que caracteritzen una ona

Quan dibuixem la representació d’un moviment ondulatori, estem representant la funció

matemàtica corresponent al moviment de cada partícula del medi que es veu afectada per la
pertorbació.

La gràfica tindria la següent forma general:

Les magnituds més importants del MO són:

► Amplitud, 𝑨: és la distància màxima (màxima elongació) a que es desplaça una partícula del medi
de la seua posició d’equilibri. UNITAT SI: metre (m)

► Elongació, 𝒚, 𝒙, 𝒔, 𝒅, 𝒆 …: és la distància a la qual es troba una partícula del medi que està vibrant
respecte de la posició d’equilibri. UNITAT SI: metre (m)
(Utilitzarem la lletra 𝒚 si tenim una ona transversal i qualsevol de la resta de
lletres per a una ona longitudinal.)

► Longitud d’ona, 𝝀: és la distància mínima entre dos punts consecutius d’una ona que es troben en
el mateix estat pertorbació o vibració: els punts vibren amb la mateixa elongació, la mateixa velocitat i
la mateixa acceleració. UNITAT SI: metre (m)

► Període, 𝑻: és el temps que tarda un punt del medi en fer una oscil·lació completa. Coincideix amb
el temps que tarda l’ona en avançar una longitud d’ona. UNITAT SI: segon (s)

► Freqüència, 𝝂, 𝒇: és el nombre d’oscil·lacions que realitza una partícula de l’ona en un segon. És la

1
inversa del període. Relació matemàtica: 𝑓 = (UNITAT SI: Hertz (Hz) o m-1)
𝑇

6
► 𝒙: distància en horitzontal des d’un punt de l’ona que vibra al focus emissor. UNITAT SI: metre (m)
► Velocitat de propagació, 𝒗𝒐𝒏𝒂
Les ones viatgen o es propaguen amb una velocitat específica constant, seguint un MRU
(correspondria al moviment representat pel raig d’ona). És la distància que avança l’ona per unitat de
temps. Aquesta velocitat depèn de les propietats del medi de transmissió: elasticitat i rigidesa.

Si el medi és homogeni, la velocitat de propagació és la mateixa en totes les direccions.

𝛥𝑥 𝜆
Relació matemàtica: 𝑣𝑜𝑛𝑎 = = =𝜆·𝑓 (UNITAT SI: m/s)
𝛥𝑡 𝑇

► Freqüència o pulsació angular, 𝝎

Depèn de la rapidesa amb que es produeixen les oscil·lacions del focus emissor i que van
2𝜋
a produir l’ona. Es calcula: 𝜔 = = 2𝜋𝑓 (UNITAT SI: rad/s)
𝑇

► Nombre d’ona, 𝒌: és el nombre de longituds d’ona que hi ha en una distància 2𝜋.

2𝜋
Es calcula: 𝑘= (UNITAT SI: rad/m o m-1)
𝜆

► Què passa quan una ona canvia de medi de propagació?

Els colors que mostren els objectes són una conseqüència de les radiacions que
absorbeixen i emeten al ser il·luminats. Així, un objecte roig a la llum del Sol absorbeix totes les
radiacions que rep menys la roja. Aquesta coloració es manté encara que l’objecte canvie de
medi, també transparent. Si l’objecte s’introdueix en l’aigua, seguirà siguent roig.

A cada color li correspon una longitud d’ona i una

freqüència, la relació entre les quals és coneguda:
𝜆 · 𝑓 = 𝑣𝑜𝑛𝑎 , on 𝑣𝑜𝑛𝑎 és la velocitat de propagació de la
llum en el medi corresponent.

Quan la llum passa d’un medi a un altre, els

fotons que la integren no canvien la seua energia, i, per
això, es manté el color. No obstant, com que en el nou
medi si canvia la velocitat, si canviarà la 𝜆 de la radiació
(vore figura).

Quan l’ona passa d’un medi a un altre, canvia la seua

velocitat de propagació i la seua longitud d’ona, però la
freqüència no varia.

✍ Exercicis del 1 i 2 / PAU 9, 18, 23, 30, 34, 37, 42, 43, 45

7
4. Doble periodicitat d’una ona
Totes les ones presenten una doble periodicitat: són periòdiques respecte de la posició, 𝑥 , i
respecte del temps, 𝑡 . Un moviment ondulatori pot vindre representat per dues funcions
matemàtiques, degut a que una ona presenta doble periodicitat: una ona és periòdica en l’espai i
també en el temps.

► Imaginem que tenim una ona harmònica unidimensional que es propaga en un medi elàstic.
Si en fotografiem un instant, tindrem una situació semblant a la figura següent, on podem comprovar
que la representació gràfica de l’elongació, 𝑦, front a la distància al focus emissor, 𝑥, en un instant
donat és una ona periòdica:

𝑣𝑜𝑛𝑎
Representació de y enfront de x en un instant donat. Se n’obté una ona periòdica. Cada
certa distància (𝜆) l’ona es repeteix.

Concluïm que una ona harmònica és periòdica en l’espai amb una longitud, 𝝀: l’estat de
vibració d’una partícula de l’ona es repeteix en tots els punts en els que la distància a dita partícula
siga múltiple de la longitud d’ona. És a dir, per a un instant donat, t = constant, l’ona té el mateix
valor en les posicions 𝑥, 𝑥 + , 𝑥 + 2 ...

► Fixem-nos ara en un dels punts del medi (que puja i baixa) i mesurem les posicions que
ocupa al llarg d’un període de temps. Si representem aquestes posicions front al temps tindrem una
situació semblant a la figura següent, on podem comprovar que la representació gràfica de l’elongació,
𝑦, front al temps per a un punt del medi concret, 𝑥, és una ona periòdica:

𝑣𝑜𝑛𝑎

Representació de y enfront de t per a un punt concret del medi. Se n’obté una ona
periòdica. Cada cert temps (T) la posició de la partícula es repeteix.

Concluïm que una ona harmònica és periòdica en el temps amb un període T: que
una ona harmònica siga periòdica en el temps vol dir que per a una determinada partícula 𝑥 del
medi (x = constant), la seua elongació pren el mateix valor en els temps 𝑡, 𝑡 + 𝑇, 𝑡 + 2𝑇 . ..

8
5. Equacions del moviment ondulatori: equacions de la posició, la velocitat i
l’acceleració

A) Equació de la posició del MO

𝒚(𝒙, 𝒕) = 𝑨 𝒔𝒊𝒏( 𝝎𝒕 ± 𝒌𝒙 + 𝝓𝟎 ) m (1)

(També s’anomena equació general, de l’elongació o del moviment ondulatori)

El signe negatiu de dins del parèntesi significa que l’ona es desplaça cap a la dreta. Si l’ona
es desplaça cap a l’esquerra, apareixerà el signe positiu.

• Anomenem fase a 𝜙 = 𝜔𝑡 ± 𝑘𝑥 + 𝜙0 . És l’argument de la funció trigonomètrica en l’equació

d’ona harmònica i s’expressa en radians (rad).

• 𝜙0 → fase inicial. Es relaciona amb la posició de la partícula inicial (focus emissor) quan
comencem a estudiar el moviment. S’expressa en rad.
- Si la partícula inicial es troba en la posició d’equilibri ( 𝑦 = 0 𝑚) → 𝜙0 = 0 𝑟𝑎𝑑.
𝜋
- Si la partícula inicial es troba en la posició de màxima elongació ( 𝑦 = 𝐴) → 𝜙0 = 𝑟𝑎𝑑
2
(ja ho demostrarem en els exercicis)

Quan 𝑠𝑖𝑛( 𝜔𝑡 ± 𝑘𝑥 + 𝜙0 ) = ±1 → 𝑦𝑚à𝑥 = ±𝐴 (Valors màxims de l’elongació → Amplitud)

► Altres formes d’expressar l’equació del moviment serien: 𝑦(𝑥, 𝑡) = 𝐴 𝑠𝑖𝑛(𝑘𝑥 ± 𝜔𝑡 + 𝜙0 )

𝑦(𝑥, 𝑡) = 𝐴 cos( 𝜔𝑡 ± 𝑘𝑥 + 𝜙0 )
𝑦(𝑥, 𝑡) = 𝐴 cos( 𝑘𝑥 ± 𝜔𝑡 + 𝜙0 )

Les següents equacions de la velocitat i de l’acceleració estan deduïdes a partir de l’equació

(1). Si partim de les altres formes, la seua expressió variarà. Dependrà de cada enunciat del
problema. Qualsevol que siga la manera de com s’expressa l’equació d’una ona, el significat de cada
lletra és el mateix.

B) Equació de la velocitat del MO

𝒅𝒚(𝒙,𝒕)
𝒗(𝒙, 𝒕) = = 𝑨𝝎 𝒄𝒐𝒔( 𝝎𝒕 ± 𝒌𝒙 + 𝝓𝟎 ) m/s
𝒅𝒕

Si 𝑐𝑜𝑠( 𝜔𝑡 ± 𝑘𝑥 + 𝜙0 ) = ±1 → 𝑣𝑚à𝑥 = ±𝐴𝜔 (Valors màxims de la velocitat)

C) Equació de l’acceleració del MO

𝒅𝒗(𝒙,𝒕)
𝒂(𝒙, 𝒕) = = −𝑨𝝎𝟐 𝒔𝒊𝒏( 𝝎𝒕 ± 𝒌𝒙 + 𝝓𝟎 ) = −𝝎𝟐 𝒚 m/s2
𝒅𝒕

Si 𝑠𝑖𝑛( 𝜔𝑡 ± 𝑘𝑥 + 𝜙0 ) = ±1 → 𝑎𝑚à𝑥 = ±𝐴𝜔2 (Valors màxims de l’acceleració)

9
 ► Velocitat de vibració i velocitat de propagació de l’ona

No s’ha de confondre la velocitat a la qual vibra un punt del medi ( 𝑣(𝑥, 𝑡)), que varia amb
el temps (velocitat de vibració), amb la velocitat amb la qual es propaga l’ona ( 𝑣𝑜𝑛𝑎 ), que és
constant en un medi homogeni (velocitat de propagació).

Representació de les dues velocitats en una ona tranversal

• La velocitat de vibració d’un punt del medi es calcula derivant l’equació del moviment:

𝒅 𝒚(𝒙,𝒕)
𝒗(𝒙, 𝒕) = (Fletxes blaves)
𝒅𝒕

• La velocitat de propagació d’una ona en un medi homogeni es calcula:

𝜟𝒙 𝝀
𝒗𝒐𝒏𝒂 = = =𝝀·𝒇
𝜟𝒕 𝑻
(El valor d’aquesta velocitat depèn de les partícules que formen el medi i de
les seues condicions de pressió i temperatura) (Fletxa verda)

✍ Exercicis del 3 al 14 / PAU 3, 5, 6, 8, 13, 14, 15, 16, 20, 22, 24, 29, 31, 33, 35,
36, 38, 40, 41, 44, 46, 53, 54

10
6. Diferència de fase
Com ja hem dit, l’equació general del MO és: 𝑦(𝑥, 𝑡) = 𝐴 𝑠𝑖𝑛( 𝜔𝑡 ± 𝑘𝑥 + 𝜙0 ) i anomenem fase
al terme 𝜙 = 𝜔𝑡 ± 𝑘𝑥 + 𝜙0
► La diferència de fase (ddf o 𝛥𝜙 ) d’una ona serà: 𝑑𝑑𝑓 = 𝛥𝜙 = |𝜙2 − 𝜙1 | rad (en valor absolut).

► Direm que dos punts o dos estats de pertorbació estan en concordança de fase quan tenen
la mateixa elongació i el mateix estat de pertorbació i estan en oposició de fase quan tenen la
mateixa elongació i estats de pertorbació contraris.

► Per al càlcul de la diferència de fase podem tindre tres casos:

A) Si fixem el temps (per a t = constant)
La ddf entre dos punts de l’ona separats una certa distància en un instant determinat és:
𝒅𝒅𝒇 = 𝛥𝜙 = |𝜙2 − 𝜙1 | = |(𝜔𝑡 − 𝑘𝑥2 ) − (𝜔𝑡 − 𝑘𝑥1 )| = |−𝑘𝑥2 + 𝑘𝑥1 | = 𝒌|𝒙𝟏 − 𝒙𝟐 |

Es veu clarament que dos punts estaran en fase quan diferisquen entre si un nombre sencer
de longituds d’ona, és a dir, que es complisca: x 1 – x2 = n i estaran en oposició de fase quan
𝜆
x1 – x2 = (2n+1) siguent n = 0, 1, 2, 3...
2
Els punts 1 i 2 estan en fase i els punts 1 i 3 estan en oposició de fase.

B) Si fixem la posició (per a x = constant)

La ddf entre dos estats de pertorbació d’un mateix punt que té lloc en dos instants
separats és (és el mateix punt i ha passat el temps):
𝒅𝒅𝒇 = 𝛥𝜙 = |𝜙2 − 𝜙1 | = |(𝜔𝑡2 − 𝑘𝑥) − (𝜔𝑡1 − 𝑘𝑥)| = |𝜔𝑡2 − 𝜔𝑡1 | = 𝝎|𝒕𝟐 − 𝒕𝟏 |

Es veu clarament que els dos estats de pertorbació estaran en fase quan diferisquen entre
si un nombre sencer de períodes, és a dir, que es complisca: t1 – t2 = n𝑇 i estaran en oposició de
𝑇
fase quan t1 – t2 = (2n+1) siguent n = 0, 1, 2, 3...
2
Els estats de pertorbació 1 i 2 estan en fase i els estats de pertorbació 1 i 3 estan en oposició de fase.

C) Si no fixem ni la posició ni el temps

En aquest cas simplement hem de calcular la diferència: 𝑑𝑑𝑓 = 𝛥𝜙 = |𝜙2 − 𝜙1 | = |(𝜔𝑡2 − 𝑘𝑥) − (𝜔𝑡1 − 𝑘𝑥)|

► En general, en els problemes direm que dos punts o dos estats de pertorbació:
• estan en concordança de fase si 𝒅𝒅𝒇 = 2𝜋, 2 · 2𝜋, 3 · 2𝜋. . . = 𝒏𝟐𝝅 rad (siguent n=1,2,3,4...)
• estan en oposició de fase si 𝒅𝒅𝒇 = 𝜋, 3𝜋, 5𝜋. . . = (𝟐𝒏 + 𝟏)𝝅 rad (siguent n = 0,1,2,3...)

✍ Exercicis del 15 al 19 / PAU 11, 17, 19, 47, 48, 50

11
7. La propagació de l’energia en el moviment ondulatori: potència, intensitat,
atenuació i absorció de les ones
Com ja hem vist, el moviment ondulatori és un transport d’energia a través del medi.
Aquesta energia es transmet en totes les direccions en forma d’ones esfèriques concèntriques cada
vegada majors amb centre en el focus emissor. Suposant que no hi ha fregament i que l’ona és
1
harmònica, el seu valor ve donat per l’expressió: 𝐸 = 2 · 𝑘 · 𝐴2
on 𝑘 és la constant d’elasticitat de l’oscil·lador (característica del medi per on es propaga l’ona)

7.1. Potència i intensitat d’una ona

► Anomenem potència d’una ona l’energia que transporta per unitat de temps.
𝐸
Es calcula: 𝑃 = (UNITATS SI: watt (W) → 1 W = 1 J/s)
𝑡

► Anomenem intensitat d’una ona (𝑰) a la potència per unitat de superfície del front d’ona.
𝑃
Es calcula: 𝐼 = (UNITATS SI: W/m2)
𝑆

7.2. Atenuació d’una ona

L’ona, a mesura que s’allunya del centre emissor, es va esmorteint: l’amplitud disminueix i,
per tant, les partícules vibren amb menys energia. Açò es deu al fet que la mateixa energia es
reparteix, en cada front d’ona, entre un nombre major de partícules. Aquest rep el nom d’atenuació.
Es pot demostrar que la intensitat d’una ona és inversament proporcional al quadrat de la
1
distància al focus (𝐼 ∝ 𝑟 2 ) i directament proporcional al quadrat de l’amplitud de l’ona (𝐼 ∝ 𝐴2 ).
𝐼1 𝐴21 𝑟22
Matemàticament: = = . En quasi tot els casos hi ha, a més a més, una atenuació afegida
𝐼2 𝐴22 𝑟12
per efecte del fregament entre les partícules del medi. Tot això determina que el moviment ondulatori
deixa de tindre efecte a una certa distància del focus: l’ona en la superfície del llac s’esvaeix, el so
deixa de sentir-se, etc.

Conclusió: en les ones harmòniques es produeix una disminució de l’amplitud de la pertorbació a mesura que
ens allunyem del focus. Aquest fenomen es denomina atenuació.

Cal incidir que el fenomen de l’atenuació té lloc fins i tot en una situació ideal, en un medi
homogeni, isòtrop i sense fregament entre les seues partícules. Per tant, l’atenuació SEMPRE té lloc,
en qualsevol tipus d’ona i en qualsevol medi de transmissió.

7.3. Absorció d’una ona

En una situació real, quan l’ona travessa un medi material, les seues
partícules experimenten algun tipus de fregament que fa que disminuisca
encara més l’energia que transporta l’ona i, en conseqüència, la intensitat.
Aquest fenomen es coneix com absorció i s’estudia per a cada medi concret.
Suposem que a un determinat punt del medi arriba una pertorbació
en forma d’ona plana d’intensitat 𝐼0 . Quan travessa un espessor 𝑥, la seua
intensitat s’haurà reduït fins a 𝐼 (Figura de la dreta).
Resulta lògic pensar que la disminució de la intensitat depèn de
l’espessor i de les característiques del medi, que determinen el fregament
entre les partícules.

Les característiques de medi que poden provocar absorció s’engloben

en una constant 𝜷 que rep el nom de coeficient d’absorció del medi.

Matemàticament es pot demostrar la relació: 𝑰 = 𝑰𝟎 𝒆−𝜷𝒙

Podem dir, per tant, que la intensitat decreix exponencialment amb

la distància degut a l’absorció i decreix amb el quadrat de la distància degut
a l’atenuació.

12
8. Propietats de les ones: reflexió, refracció, difracció i interferències
Totes les ones tenen un conjunt de propietats característiques que apareixen en tot fenomen
ondulatori. Són propietats de les ones la reflexió, la refracció, la difracció i les interferències. A
més a més, les ones transversals, com la llum, tenen la propietat de la polarització. Les propietats
de les ones de reflexió i refracció seran estudiades en el tema següent sobre la llum. En aquest tema
solament estudiarem el fenomen de la difracció i les interferències.

8.1. Difracció
Es produeix el fenomen de difracció quan una ona que es
propaga per un medi es troba en el camí amb obertures o obstacles
de mida comparable a la seua longitud d’ona, . Aleshores es forma
un nou focus produint-se noves ones circulars. La difracció pot
provocar també un canvi en la direcció de propagació de l’ona. Degut
a la difracció, l’ona pot bordejar obstacles i propagar-se darrere
d’aquest.
La difracció és un fet característic de les ones (permet
identificar fenòmens físics com a ondulatoris o no).

• Difracció d’una ona quan es troba amb una obertura en el camí de propagació:
Quan un front d’ona pla arriba a una barrera amb una obertura, apareix una ona amb front
circular que s’origina a l’obertura, com indica el principi de Huygens. La nova ona circular té la mateixa
amplitud, freqüència, longitud d’ona i fase que l’ona plana incident. Si l’obertura és ampla (superior a
la longitud d’ona), només s’aprecia deformació a les vores, com prediu el principi de Huygens.
Per tant, la condició necessària per a que es produïsca difracció en una obertura
interposada en el camí de propagació de l’ona és que la seua grandària siga al voltant de la
longitud d’ona d’aquesta o menor.
Els punts del front d’ona que no estan tapats per l’obertura es converteixen en centres
emissors de nous fronts d’ones, complint el principi de Huygens.

• Difracció d’una ona quan es troba un obstacle en el camí de propagació:

Quan un front d’ona pla arriba a un obstacle, apareixen a les vores fronts d’ona corbs,
resultants de les ones que s’hi originen. Si l’obstacle només es presenta en un costat, la deformació
del front només apareix en aquest extrem. Com hem dit, l’ona pot bordejar obstacles i propagar-se
darrere d’aquest degut al fenomen de la difracció.

✍ PAU 27

13
9. El so, un moviment ondulatori
El so és una pertorbació que apareix quan es fan vibrar les partícules d’un medi elàstic de manera
que es produeixen variacions en la densitat o en la pressió, i es propaga a través el medi en forma
d’ones. Les ones sonores tenen les següents característiques:
- són ones mecàniques: necessiten un medi de propagació, el so no es propaga en el buit
- són ones tridimensional: es propaguen en les tres dimensions de l’espai
- són ones longitudinals: els elements de volum d’aire es mouen paral·lelament a la direcció de
propagació de les ones
Perquè hi haja so ha d’existir una font que origine la pertorbació (pot ser una corda, una columna
d’aire o una membrana que vibra) i un medi elàstic per on es propague. Si la font emet ones sonores
que es propaguen en totes direccions en un medi tridimensional i uniforme, els fronts d’ona són
esfèrics, amb el centre en la font. Aquestes ones s’anomenen esfèriques i es propaguen per
compressions i dilatacions del medi; per això se les anomena també ones de pressió.
L’energia de les ones esfèriques es distribueix uniformement pel front d’ona i, a l’arribar a l’oïda
externa del receptor, fan vibrar el timpà; aquest comunica la seua vibració a l’oïda mitjana (cadena
d’ossets) i aquests, al líquid de l’oïda interna. Finalment, les vibracions mecàniques d’aquest líquid
es converteixen en impulsos elèctrics nerviosos en les cèl·lules ciliars i aquests arriben pel nervi
acústic al cervell, on són interpretats.
En general, la velocitat és més gran com més gran són la densitat i la temperatura. En l’aire, a
15ºC i a 1 atm, el so es propaga a 340 m/s.

► Les qualitats del so són: intensitat, to i timbre

● Intensitat: intensitat d’energia del so
● To: depèn de la freqüència de vibració. Es classifiquen en aguts i greus. Els aguts
corresponen a freqüències altes, majors de 1000 Hz (serien les d’un flautí i la veu de soprano) i els
greus corresponen a freqüències baixes, menors de 1000 Hz (com les del contrabaix i la tuba, i la veu
del baix)
● Timbre: l’oïda humana també és capaç de distingir sons d’un mateix to i la mateixa intensitat
produïts per diferents instruments, perquè cadascun d’ells tenen espectres acústics diferents. Pel
timbre distingim a les persones per la veu i les diferenciem, fins i tot, per telèfon.

9.1. Intensitat i nivell d’intensitat sonora (sonoritat)

L’oïda humana pot percebre una gama molt ampla d’intensitats. El mínim d’intensitat d’energia
audible (llindar d’audició) és de l’ordre de 10-12 W/m2. Per a que l’oïda puga percebre que un so té
doble intensitat que un altre, ha de rebre una intensitat molt major que el doble, perquè la sonoritat
que captem guarda una relació logarítmica amb la intensitat que incideix en l’oïda.
Per això es defineix el nivell d’intensitat sonora o sonoritat (𝜷) per la relació logarítmica:
𝐼
𝛽 = 10 𝑙𝑜𝑔 𝐼
0
on 𝐼 → intensitat d’energia del so
𝐼0 → llindar d’audició: representa la intensitat d’energia associada amb el so més dèbil que es
pot escoltar: 𝐼0 = 10−12 𝑊/𝑚2
El nivell d’intensitat sonora o sonoritat és una magnitud adimensional i es mesura en decibels,
dB. En funció de la sonoritat, els son es classifiquen en forts o dèbils.
Un so d’intensitat un milió de vegades superior al llindar d’audició, té una sonoritat de 60 dB (seria
el corresponent a una conversa normal entre dues persones). Per exemple: caure una gota, 20 dB;
conversa en veu baixa, 40 dB; el soroll del tràfic en un carrer gran, 70 dB; Tren passant per l’estació,
90 dB; llindar de sensació desagradable, 120 dB (avió que vola molt baix); llindar de sensació
dolorosa, 140 dB.
Si parlem en termes de freqüències, l’oïda humana pot percebre sons d’entre 20 i 20000 Hz.
● Parlem d’ultrasons quan tenim oscil·lacions superiors als 20000 Hz. No les percebem per l’oïda,
però tenen aplicacions en medicina (ecografies), en investigació (en oceanografia, per estudiar els
fons submarins amb els sonars), en industria (precipitar partícules sòlides en suspensió en fums i
aerosols, dispersar emulsions de greix en l’aigua, detectar escletxes en metalls,...
● Parlem d’infrasons quan tenim oscil·lacions inferiors als 20 Hz. S’originen en els terratrèmols,
els trons i el vent. Aquestes vibracions influeixen en l’organisme produint fregaments entre els òrgans
interns i originant irritacions en les terminacions nervioses.

✍ Exercici 20 / PAU 49, 51, 52

14
 9.2. L’efecte Doppler

En tots els moviments ondulatoris que hem estudiat, tant el focus emissor com el receptor
estaven en repòs. Però és possible que el focus emissor estiga en moviment, o també que el receptor
estiga en moviment o que ambdós, focus i receptor es moguen al mateix temps. Aquest fet provoca
canvis en alguna de les característiques de les ones emeses o rebudes.

L’efecte Doppler és el canvi que experimenta la freqüència i la longitud d’ona d’una ona com
a conseqüència del moviment relatiu entre el focus emissor i el receptor.

Aquest efecte s’anomena així en honor

de Christian A. Doppler (1803-1853) i té
conseqüències interessants en el cas de les
ones sonores i lluminoses.

En algunes ocasions hem notat que

tant el so d’una sirena d’una ambulància o
d’un cotxe de policia com el xiulit d’un tren se
senten diferents quan el vehicle s’acosta o
s’allunya del lloc on ens trobem. Suposem
que estem parats en una vorera i sentim la
sirena d’una ambulància que s’apropa a
nosaltres i que després s’allunya: el so que percebem s’aguditza a mesura que s’apropa i es fa més
greu quan s’allunya.

Receptors O1 i O2 i focus emissor en repòs Receptors O1 i O2 en repòs i focus emissor en moviment cap a O1

Percepció del so: quan el focus i el receptor s’apropen entre ells, el so percebut és més agut
(percebem més freqüència) i quan s’allunyen, és més greu (percebem menys freqüència).

L’expressió que ens permet calcular la freqüència que percep el receptor (𝑓’), davant qualsevol
𝑣 ± 𝑣𝑅
moviment relatiu entre focus i receptor és: 𝑓′ = 𝑓
𝑣 ± 𝑣𝐹

► Magnituds de la fórmula:
𝑓′→ Freqüència que percep l’observador 𝑓 → Freqüència que emet el focus
𝜆
𝑣 → velocitat de propagació (𝑣𝑜𝑛𝑎 = = 𝜆 · 𝑓) 𝑣𝑅 → velocitat del receptor 𝑣𝐹 → velocitat del focus
𝑇

► Criteri de signes:
En el numerador: + si el receptor s’acosta al focus - si el receptor s’allunya del focus
En el denominador: + si el focus s’allunya del receptor - si el focus s’apropa al receptor
✍ PAU 2, 7, 21, 32, 39

15
 EXERCICIS TEMA 5: MOVIMENT ONDULATORI
Magnituds físiques del moviment ondulatori

1. La gràfica representa la propagació d’una ona

harmònica de pressió, en cert instant temporal. El
període de l’ona és de 1200 ms. Determineu
raonadament la longitud d’ona i la velocitat de
propagació de l’ona en el medi.

2. En la figura es representa un instant de la propagació d’una

ona harmònica en una corda. L’ona es mou cap a la dreta sobre
l’eix 𝑥 , la seua freqüència és 𝑓 = 0,75 𝐻𝑧 i la distància entre els
punts 𝐵 i 𝐷 és de 90 mm. Determineu raonadament la longitud
d’ona, la freqüència angular i la velocitat de propagació.

Equacions del moviment ondulatori

A) Ens donen l’equació d’ona i ens demanen una sèrie de càlculs sobre ella

3. L’equació d’una ona que es propaga per una corda és: y(x,t) = 2 sin 2(10t-6x) cm amb x en m i
t en s.
a) Calcula l’amplitud, la longitud d’ona, la velocitat de propagació de l’ona, la freqüència de vibració i
la classe d’ona.
b) Quina seria l’equació de l’ona si canvia el medi de propagació i la velocitat de l’ona és de 20 m/s?

4. Donada la funció d’ona y(x,t) = 60 sin (50t - x), on l’elongació ve donada en metres, x està
expressada en cm i t en segons, determineu:
1. La longitud d’ona, el període, la freqüència i el nombre d’ona
2. La velocitat de propagació i la de vibració del punt situat en x = 20 cm en l’instant t = 2 s
3. Indiqueu el sentit de propagació de l’ona i expresseu l’equació d’una altra ona idèntica a l’anterior,
però propagant-se en sentit contrari.

𝜋
5. Una ona transversal es propaga per una corda segons l’equació 𝑦(𝑥, 𝑡) = 0,5 𝑐𝑜𝑠 [6 (3𝑡 − 𝑥)], on totes
les magnituds estan en unitats SI. Calculeu:
a) L’elongació, 𝑦, del punt de la corda situat a 10 cm de l’origen a 0,25 s de començar el moviment
b) La velocitat transversal de dit punt en eixe mateix instant t = 0,25 s

𝜋
6. La funció que representa una ona sísmica és 𝑦(𝑥, 𝑡) = 3𝑠𝑖𝑛 ( 5 𝑡 − 5,4𝑥), on 𝑥 i 𝑦 estan expressades en
metres i 𝑡 en segons. Calculeu raonadament:
a) L’amplitud, el període, la freqüència i la longitud d’ona
b) La velocitat d’un punt situat a 3 m del focus emissor, per a 𝑡 = 12 𝑠. Un instant 𝑡 per al qual aquest
punt tinga velocitat nul·la

16
 𝜋
7. Una ona es propaga segons la funció 𝑦(𝑥, 𝑡) = 20 𝑠𝑖𝑛 [ (𝑡 − 𝑥)] 𝑐𝑚, on 𝑥 està expressada en
6
centímetres i 𝑡 en segons. Calculeu raonadament:
a) El període, la freqüència, la longitud i el número d’ona
b) La velocitat de propagació de l’ona i la velocitat de vibració d’una partícula situada en el punt
𝑥 = 1 𝑐𝑚 en l’instant 𝑡 = 1 𝑠
c) L’elongació i l’acceleració d’aquest punt

8. Un altaveu produeix una ona harmònica que es propaga per l’aire i que està descrita per l’expressió
𝑠(𝑥, 𝑡) = 40 𝑠𝑖𝑛(8400𝑡 − 32𝑥) 𝜇𝑚, amb 𝑡 en segons i 𝑥 en metres.
a) Determineu l’amplitud, la freqüència, la longitud d’ona i la velocitat de propagació de l’ona
b) Calculeu el desplaçament, 𝑠, i la velocitat d’oscil·lació d’una partícula del medi, que es troba en
𝑥 = 30 𝑐𝑚 en l’instant 𝑡 = 2 𝑚𝑠

9. Un dispositiu mecànic genera vibracions que es propaguen

com ones longitudinals harmòniques al llarg d’un moll. La
funció d’elongació de l’ona, si el temps es mesura en segons,
és: 𝑒(𝑥, 𝑡) = 3 · 10−3 𝑠𝑖𝑛(3𝜋𝑡 − 5𝜋𝑥) 𝑚. Calcula raonadament:
a) La velocitat de propagació de l’ona i la distància entre dos compressions successives
b) Un instant en el que, per al punt 𝑥 = 0,5 𝑚, la velocitat de vibració siga màxima

𝜋 𝜋
10. La funció que representa una ona sísmica és 𝑦(𝑥, 𝑡) = 8 𝑠𝑖𝑛 (4𝜋𝑡 − 4 𝑥 + 3 ) mm on 𝑥 i 𝑦 estan
expressades en metres i 𝑡 en segons. Calculeu raonadament:
a) L’amplitud, el període, la freqüència, la longitud d’ona i la fase inicial
b) La velocitat de propagació i la de vibració d’un punt situat a 2 𝑚 del focus emissor, per a 𝑡 = 10 𝑠

B) Ens demanen l’equació d’ona a partir de diferents dades

11. Una ona harmònica viatja a 300 m/s en la direcció positiva de l’eix X amb una amplitud de
0,05 m i una longitud d’ona de 16 cm. Escriu l’equació del moviment, com una funció del temps, per
a un punt al qual li arriba la pertorbació i està situat en x = 0,2 m.

12. L’amplitud d’una ona que es desplaça en el sentit negatiu de l’eix X és 2 cm, la freqüència 5 Hz i la
longitud d’ona 2 m. Escriviu la funció y(x,t) que descriu el moviment de l’ona, sabent que y(0,0) = -A

13. Una ona harmònica 𝑦(𝑥, 𝑡) = 𝐴 𝑠𝑖𝑛(𝜔𝑡 + 𝑘𝑥 + 𝜙) que es propaga amb una velocitat de 2 m/s en sentit
negatiu de l’eix X te una amplitud de (2⁄𝜋 ) metres i un període de 0,2 s. La velocitat del punt x = 0
per a t = 0 és 10 m/s.
a) Determina raonadament la longitud d’ona, la freqüència i la fase en unitats S.I.
b) Escriu la funció d’ona y(x,t) utilitzant els resultats anteriors i calcula el seu valor en el punt x = 0,1 m
per a t = 0,2 s

14. Una ona sinusoidal transversal en una corda es propaga en el sentit positiu de l’eix X amb una
velocitat de 2 𝑚/𝑠 i un període de 0,3 𝑠. En l’instant inicial, el punt de la corda situat en l’origen de
coordenades té una elongació negativa igual a la seua amplitud.
a) Calculeu els valors de la freqüència angular, el nombre d’ona i la fase inicial
b) Si l’amplitud de l’ona és de 30 𝑐𝑚, escriviu la funció d’ona 𝑦(𝑥, 𝑡). Quina elongació té el punt de la
corda 𝑥 = 20 𝑐𝑚 en l’instant 𝑡 = 0,7 𝑠?

17
 Diferència de fase

15. Una ona harmònica progressiva de freqüència 90 Hz es propaga en un medi material elàstic. Si
sabem que recorre 500 m en 20 segons en sentit de les X creixents i que l’amplitud és de 3 mm,
determina:
a) El valor de l’elongació en funció del temps i de la posició, sabent que en l’instant inicial, el focus es
troba en la posició d’equilibri
b) La diferència de fase d’oscil·lació que existeix entre dos punts de la corda separats 5 cm
c) La diferència de fase en un punt fix i un instant qualsevol, 2 segons més tard

16. Una ona de freqüència 60 Hz es propaga al llarg de l’eix X en el sentit de les X decreixents. En
un cert instant temporal, la diferència de fase entre dos punts separats entre si 15 cm és /3 rad.
1. Quin valor té la longitud d’ona? Quina és la velocitat de propagació de l’ona?
2. Escriviu la funció d’ona sabent que l’amplitud és 4 mm

17. Una ona longitudinal d’amplitud 20 cm i longitud d’ona 2 m es propaga amb una velocitat de
20 m/s en la direcció i sentit del vector 𝑢
⃗ 𝑥 . Si en t = 0 s l’elongació en l’origen val 0 cm, calculeu:
1) L’equació que correspon a aquesta ona
2) La diferència de fase entre dos punt separats 0,4 m i la velocitat transversal d’un punt situat en
x = 5 cm en l’instant t = 2 s

18. El gràfic representa una ona harmònica en un instant

arbitrari 𝑡 propagant-se cap a l’esquerra de l’eix X amb
una velocitat de 54 𝑚/𝑠.
1) Determineu raonadament l’amplitud i la freqüència de
l’ona.
2) Quina és la diferència de fase entre dos punts de l’ona
situats en 𝑥2 = 15 𝑚 i 𝑥1 = 12 𝑚?
3) Escriu la funció d’ona corresponent sabent que
y(0,0) = A

19. Una ona harmònica longitudinal es propaga amb

velocitat 𝑣 = 25 𝑐𝑚/𝑠 en el sentit positiu de l’eix x. A partir
de la informació continguda en la figura i justificant la
resposta:
a) Determineu l’amplitud, la longitud d’ona, el període i la
diferència de fase entre dos punts que disten 30 cm i
separats en el temps 4 s.
b) Escriviu l’expressió de la funció d’ona (usant el sinus),
suposant que la fase inicial és nul·la. Calculeu l’elongació i
la velocitat d’un punt situat a 2 m del focus als 10 s de
començar el moviment

Nivell d’intensitat sonora (sonoritat)

20. Escriu l’expressió del nivell sonor (en dB) en funció de la intensitat d’un so. A una certa distància
del punt d’explosió d’un petard es mesura una intensitat de 4 W m -2. Quin nivell d’intensitat en dB
tindrem en este punt? Calcula la intensitat en W m-2 que es mesurarà al triplicar la distància. (Considera
que l’ona sonora és esfèrica).
Dada: Intensitat umbral de referència I0 = 10-12 W m-2

18