Departament de Física

Problemes de FÍSICA GENERAL I

Grau de FÍSICA / 1r curs

Damià Gomis < damia.gomis@uib.cat >

Despatx Departament de Física, UIB: Tel: 971 173236

Despatx IMEDEA (Institut Mediterrani d'Estudis Avançats): Tel: 971 611758
Física General I Grau de Física

Full 1 Tema 2 (Cinemàtica)

2.1 La posició inicial d'una partícula és r(t=0) = 3ûx - 2ûy +ûz , i la seva velocitat ve
donada per v(t)=(3t-2)ûx+(6t2-5)ûy+(4t-1)ûz. Trobau el vector posició a qualsevol
instant de temps i els valors de les acceleracions normal i tangencial a l’instant t=1.

2.2 Trobau les fórmules d'un moviment unidimensional uniformement accelerat (és a
dir, x(t) i v(t) ) sabent que l'acceleració de la partícula és de 8 cm/s2, la seva
velocitat és nul.la a t=3 s i la seva posició és l'origen de coordenades a t=11 s.

2.3 La posició d'un cos ve donada per les equacions: x=rcos(t), y=rsin(t). Es
demana: a) la velocitat (en funció del temps); demostrau que el seu mòdul és
constant; b) les components intrínseques de l'acceleració; c) la trajectòria. Repetiu el
problema considerant una tercera component: z=kt (essent k és una constant).

2.4 En un riu d'amplada a, el corrent flueix paral·lel a les voreres i el seu mòdul ve
donat per: v=mx2+nx+p, on m,n,p són constants i x és la distància a una de les
voreres. Sabent que la velocitat és màxima just enmig del canal, on el seu valor és
conegut i val V, i que és nul·la a les voreres, se vos demana: a) determinar les
constants m, n, p; b) el temps que tardarà en travessar el riu una barca amb un
motor que la impulsa perpendicularment a les voreres amb velocitat constant U; c)
la desviació deguda al corrent que haurà sofert la barca en arribar a l'altra vorera.

2.5 Les components x,y,z de l'acceleració d'una partícula són: a=(-c, c, 0 ), essent c una
constant positiva. La posició inicial és l'origen, i la velocitat inicial és (vo, 0, 0 ),
amb vo >0. Trobau a quin instant el mòdul de la velocitat és mínim i quant val
aquest valor mínim.

2.6 Una partícula que inicialment es troba a ro=bûy i té una velocitat inicial vo= voûx ,
es veu sotmesa a una acceleració a=k2ûy, on k és una constant. Trobau: a)
l'equació de la trajectòria; b) en quin instant de temps creuarà l'eix OX. Repetiu
l'exercici però ara per a una acceleració no constant, donada per: a=k2y ûy .

2.7 Una partícula descriu una trajectòria rectilínia de tal manera que a cada instant la
seva acceleració val a=3(v+1)1/2, on v és el mòdul de la velocitat en aquell moment.
Si a l'instant t=1 s la posició i velocitat són x=1 m, v=3 m/s, determinau la posició,
velocitat i acceleració a t=3 s.

1
Física General I Grau de Física

Full 2 Tema 2 (Cinemàtica)

2.8 Trobau el radi de curvatura en el punt més alt de la trajectòria d'un projectil
disparat amb velocitat de mòdul vo i un angle  respecte de l'horitzontal.

2.9 Un cos que s'està movent cap al nord amb una velocitat de 300 cm/s es veu sotmès
durant 40 s a una acceleració cap a l'est de 10 cm/s2. Calculau: a) el mòdul i la
direcció de la velocitat final; b) l'equació de la trajectòria; c) la distància entre la
posició final i el punt de partida; d) l'espai recorregut.

2.10 Un caçador dispara contra un ocell que es troba a la branca d'un arbre. El caçador,
que és un poc ruc, apunta directament a l'ocell sense tenir en compte que la bala
seguirà una trajectòria parabòlica i per tant passarà més avall d'allà on apuntava.
Però resulta que l’ocell, espantat pel tro, es desmaia i cau de la branca. Demostrau
que si negligim el temps que tarda el so en viatjar de l’escopeta fins l’ocell, la sort
del pobre animaló serà la pitjor.

2.11 Suposau que tiram una pilota cap amunt amb una velocitat de 10 m/s a un lloc on
el vent la sotmet a una acceleració horitzontal igual a 0.2g . Es demana: a) la
distància entre el punt on cau i el de llançament; b) la velocitat de la pilota en el
punt més alt de la trajectòria; c) l'altura màxima a que arriba; d) la velocitat
(mòdul i direcció) de la pilota en el moment en que toca terra.

2.12 Calculau la velocitat i l'acceleració normal del sol en el seu moviment de

translació al voltant del centre de la galàxia, sabent que el radi de la seva òrbita és
de 2.4· 1020 m i el seu període de revolució és 6.3· 1015 s.

2.13 La velocitat angular d'un volant augmenta de 20 rad/s a 30 rad/s en 5 min., a ritme
constant. Trobau l'acceleració angular i el nombre de voltes que ha donat durant
aquest temps.

2.14 Un cos inicialment en repòs accelera seguint una trajectòria circular de 1.3 m de
radi. Si l'acceleració angular és = 120t2  48t +16, trobau: a) la velocitat angular i
l'angle en funció del temps; b) les components intrínseques de l'acceleració.

2.15 Una roda és accelerada uniformement de 0 a 200 rpm en 6 s. Després de mantenir

aquesta velocitat durant un cert temps, se la comença a frenar (amb una
desceleració uniforme) de tal manera que en 5 min queda aturada. Sabent que el
número total de voltes que ha fet és de 3100, trobau quant de temps ha estat
girant.

2
 Física General I Grau de Física

Full 2-A Tema 2 (Cinemàtica – moviment relatiu)

2.16 Un cos A cau lliurement des d’una altura h. La caiguda és observada des d’un
altre punt B que es mou horitzontalment a ras de terra amb velocitat constant v i
que es troba just en la vertical de A quan aquell comença a caure. Trobau l'equació
de la trajectòria de A vista des de B i l'equació de la trajectòria de B vista des d’A.

2.17 Un dia de pluja, el passatger d’un tren que va a 80 km/h observa que a les
finestres laterals les gotes cauen fent un angle de 80° respecte de la vertical. Quan
el tren s’atura, però, comprova que la pluja cau ben vertical. A partir d’aquestes
dades, calculau: a) la velocitat amb què cauen les gotes de pluja; b) la velocitat de
la pluja relativa al cotxe en marxa.

2.18 La posició d'una partícula respecte d'un origen de coordenades O ve donada per
r(t) = (3t-2)ûx + (6t2-5)ûy +(4t-1)ûz . Trobau: a) la posició r’(t) respecte d'un origen
O' que es mou amb velocitat v = 3ûx + 4ûy - 2ûz respecte de O i que coincidia amb
aquest (O=O’) a t=0; b) la velocitat v’(t) i l'acceleració a’(t) a partir de r’(t);
comprovau que l'acceleració és la mateixa vista des dels dos orígens.

2.19 Calculau quin hauria de ser el període de rotació de la Terra per tal que a
l'equador l'acceleració centrífuga compensés la gravitatòria. En aquest cas, què li
succeiria a una persona situada a 45° de latitud ?. I a una situada a un pol ?.
[ RT=6370 km ]

2.20 Un partícula situada a 60°N de latitud es deixa caure des de 200 m d’altura.
Trobau l'acceleració de Coriolis a l'instant final de la seva trajectòria suposant que
aquesta és exactament vertical (és a dir, menyspreant la petita desviació
horitzontal que provoca la pròpia acceleració de Coriolis durant la caiguda).

2.21 Calculau la component horitzontal de l'acceleració de Coriolis a que es veu sotmès

un vent del oest que bufa amb una velocitat de 25 m/s a 40°N de latitud. Negligint
l'efecte de Coriolis sobre la component de la velocitat generada per aquesta
mateixa acceleració, calculau la desviació nord-sud que haurà sofert el vent
després de recórrer 100 km cap a l’est.

*** 2.22 Júpiter gira sobre el seu eix amb un període de 9 h 51 min, té un radi aproximat
de 70000 km i a la seva superfície l'acceleració deguda a la gravetat és de 26.5
m/s2. A quina latitud de la superfície de Júpiter la desviació de la plomada
respecte de la direcció radial és màxima ?. Quant val aquesta desviació ?.

3
 Física General I Grau de Física

Full 3 Tema 3 (Dinàmica)

3.1 Una partícula de 0.4 kg de massa s'està movent al llarg de l'eix X (sentit positiu)
amb una velocitat de 2 m/s quan topa amb una altra partícula de 0.5 kg que estava
aturada. A resultes del xoc, la segona partícula agafa una velocitat de 3 m/s i surt
amb una direcció que fa un angle de 60° respecte de l'eix X. Es demana: a) la
velocitat (mòdul i direcció) de la primera partícula després del xoc; b) el moment
lineal de cada partícula i el moment lineal total abans i després del xoc.

3.2 Dos cotxes de 700 kg i 900 kg circulen per camins perpendiculars amb velocitats de
60 km/h i 50 km/h, respectivament. A un creuer dels camins, xoquen i surten
encaixats un contra l’altre com un sol cos. Trobau: a) el mòdul i la direcció de la
seva velocitat després del xoc; b) a quina distància quedaran aturats, si el coeficient
de fricció amb el camí és 0.2.

3.3 Un avió que volava cap a l'est a una altura de 5000 m i amb una velocitat de 900
km/h, explota i es romp en tres trossos que surten disparats horitzontalment: la
cabina i les dues ales. Sabent que la cabina pesa 8 vegades més que cadascuna de les
ales, i que aquestes han caigut, una 15 km a l'Est i l'altra 5 km al Nord del punt de
l'explosió, on anireu si voleu trobar la caixa negra de la cabina l'avió ?.

3.4 Una persona de 65 kg de massa es troba dins d'un ascensor. Raonau quant val la
força que fa l'ascensor sobre ella quan: a) puja amb velocitat uniforme; b) baixa
amb velocitat uniforme; c) puja amb una acceleració de 3 m/s2; d) baixa amb una
acceleració de 3 m/s2; e) cau lliurement perquè s'ha romput el cable de sustentació.

3.5 Un cos de 0.5 kg suspès d'un fil de 0.5 m descriu

un moviment circular uniforme llenegant sense
fricció sobre una superfície cònica. Si la seva
velocitat angular és de 10 rpm, calculau: a) la
tensió del fil; b) la força de reacció (normal) que 60 o

fa la superfície sobre el cos; c) el mínim valor de

la velocitat angular que faria que aquesta força
normal fos nul·la

3.6 Un foner fa voltar la seva fona de 1.2 m de longitud en un pla vertical; calculau:
a) la mínima velocitat que ha de dur la pedra en el punt més alt per a que la corda
estigui tensa; b) la tensió de la corda en els punts més alt i més baix de la trajectòria
si el foner fa voltar una pedra de 0.5 kg a 100 rpm.

4
 Física General I Grau de Física

Full 4 Tema 3 (Dinàmica)

3.7 Un cos de massa m cau llenegant des de la

part superior de la pista semicircular
representada a la figura. Demostrau que
quan el cos es troba al punt C, la seva
velocitat angular i la força normal que fa la
pista sobre ell són: =(2gsin/r)1/2 i N=
3mgsin, respectivament.

3.8 El vector posició d'una partícula de massa m és: r(t) = (3t2-6t)ûx – 4t3 ûy +(3t+2)ûz.
Trobau: a) el moment lineal; b) la força neta que actua sobre la partícula; c) el
moment angular i el moment de la força respecte de l'origen de coordenades; d)
comprovau que F=dp/dt i que =dL/dt .

3.9 Com probablement sabreu, l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular, sinó
el·líptica. Quan la Terra es troba en el punt més llunyà respecte del Sol (afeli), situat
a una distància de 1.52*1011 m d’aquest, la seva velocitat orbital és de 2.93*104 m/s.
Quina serà la seva velocitat orbital quan es trobi en el punt més proper (perhieli),
situat a 1.47*1011 m del Sol ?. Calculau la velocitat angular a cadascun dels dos
punts i comparau-les amb la velocitat angular mitjana. [ Per cert, té això res a veure
amb les estacions o amb els canvis de durada del dia ?.]

*** 3.10 Un cos de 4 kg de massa és tira cap amunt amb una velocitat de 60 m/s. La fricció
amb l'aire ve donada per F = –0.03 v , on F ve en N i v en m/s. Trobau quan tardarà
el cos en assolir l'altura màxima i quant valdrà aquesta. Comparau amb el cas sense
fricció.

*** 3.11 Suposant que coneixeu la llei de la palanca, ll 12

demostrau que la biga de la figura estarà en
equilibri quan:
m1
m1 (m2 + m3) l1 = 4 m2 m3 l2
m3
Trobau també la força que el pivot exerceix
sobre la biga. m2

*** 3.12 Una massa m que està suspesa d'un fil de llargària l es deixa caure quan el fil està
horitzontal. Demostrau que el mòdul del moment angular respecte del punt de
suspensió ve donat per l'expressió: L=ml3/2(2gcos)1/2, on  és l'angle que forma
amb la vertical. Trobau també la direcció del vector L .

5
 Física General I Grau de Física

Full 5 Tema 3 (Dinàmica - energia)

3.13 Un ascensor amb 10 persones puja 80 m en 3 min a velocitat constant i sense fricció.
Si la massa de cada persona és de 80 kg i la de l'ascensor és de 1000 kg, trobau:
a) el treball que fa el motor de l'ascensor; b) la seva potència en cavalls (HP).

3.14 La cinemàtica ens dóna una manera de trobar l'altura màxima a què arriba un cos
quan el tiram cap amunt amb velocitat vo; demostrau que emprant energies és
més senzill. Si el càlcul d’energies s’aplica al tir d'un projectil inclinat un angle ,
permet obtenir el mòdul de la velocitat en el moment de l’impacte?; i la direcció?.

3.15 Suposau un cotxe de 1000 kg de massa. Trobau: a) la força que ha de fer el motor
per mantenir constant la velocitat, si el coeficient de fricció dinàmic és 0.3; b) la
força que ha de fer per augmentar la velocitat, a ritme constant, de 60 km/h fins a
90 km/h en 8 s; c) la variació de moment lineal i d'energia cinètica en aquest
interval de temps; d) el treball que ha fet el motor i el que ha fet la força de fricció.

3.16 Tornant a l'accident del problema 3.3, calculau l'energia de l'explosió que va
destrossar l’avió sabent que la seva massa total era de 80 tones.

3.17 Tornant al foner del problema 3.6, suposau que fa voltar la pedra tal i com es diu
en aquell problema, ara amb la intenció de ferir un sac de 10 kg de massa que
penja d'un fil de 2 m de llargària. El sac està a la mateixa altura des d’on surt
disparada la pedra i prou a prop com per poder considerar que la trajectòria de la
pedra és horitzontal fins el moment en que impacta en el sac. Trobau quin angle
s'alçarà el sac si la pedra queda encaixada a dintre d’ell.

3.18 Un cos situat inicialment a la part superior

d'una pista semicircular es deixa caure
llenegant. Trobau quant val l'angle  en el 

qual el cos es separarà de la pista.

*** 3.19 Una partícula sotmesa a una força atractiva central F=–(k/r2)ûr descriu una
circumferència de radi ro; a) demostrau que l'energia mecànica del cos (agafant
l’infinit com a origen d’energies potencials) val E= k/2ro; b) dibuixau de manera
aproximada com varia l'energia potencial efectiva en funció de la distància i
localitzau el punt corresponent a l'estat descrit; c) quan val l'energia cinètica ?; d)
i el moment angular ?. Repetiu el problema per a una força repulsiva.

6
 Física General I Grau de Física

Full 6 Tema 3 (Dinàmica – mov. oscil·latori)

3.20 La posició d'un oscil·lador harmònic simple ve descrita per: x=4 sin(0.1t+0.5), on
totes les unitats són en el SI. Trobau: a) l'amplitud, el període, la freqüència i la
fase; b) la velocitat i l'acceleració; c) les condicions inicials (x(t=0) i v(t=0)); d) la
posició, velocitat i acceleració a l’instant t=5 s. Feis un gràfic amb la posició,
velocitat i acceleració en funció del temps.

3.21 Una partícula situada a l'extrem d'un oscil·lador passa per la posició d'equilibri
amb una velocitat de 2 m/s. Si l'amplitud del desplaçament és de 10-3 m, trobau la
freqüència i el període. Escriviu l'expressió del desplaçament en funció del temps,
sabent que a t=0 la partícula es troba a l’origen de coordenades.

3.22 Un cos de 0.5 kg de massa es mou amb moviment harmònic simple d'amplitud 10
cm i període 0.15 s. Trobau l'acceleració, la força, l'energia potencial i l'energia
cinètica quan el cos està a 5 cm de la posició d'equilibri.

3.23 Sabent que quan una persona de 60 kg de massa entra en el seu cotxe el centre de
massa d'aquest baixa 3 cm, trobau la constant elàstica del conjunt de les molles del
cotxe. Si la massa del cotxe és de 500 kg, trobau també el període de d’oscil·lació
del cotxe buit i amb la persona a dins.

3.24 Estimau l'ordre de magnitud relatiu dels dos primers termes de l’expressió exacte
(no simplificada) del període d'un pèndol simple, si l'amplitud és: a) 10°; b) 30°.

3.25 Un pèndol de 1 m de longitud i 1 kg de massa oscil·la sotmès a la fricció de l’aire.

Sabent que al cap de 20 s de iniciades les oscil·lacions la seva amplitud s'ha
reduït a la meitat, trobau la constant d'amortiment .

3.26 Si forçam el pèndol del problema anterior amb una força harmònica F= Fo cos(ot),
on Fo=0.02 N i o és la pulsació natural o freqüència pròpia del pèndol, trobau
l’amplitud de les oscil·lacions estacionàries que en resulten del forçament.

*** 3.27 Un cos de 10 kg de massa baixa per un pla inclinat 45°. A 80 cm del punt on es
deixa caure el cos hi ha una molla (orientada paral·lelament al pla) de constant
recuperadora k=104 N/m. Si el coeficient de fricció amb el pla és 0.4, trobau fins
quina distància rebotarà el cos després d'envestir la molla.

7
 Física General I Grau de Física

Full 7 Tema 4 (Dinàmica d’un sistema de partícules - part I)

4.1 La molècula de NH3 té forma de tetraedre, amb l'àtom

de N en el vèrtex superior i els àtoms d’H a la base. La
longitud dels enllaços N-H és d=1,017.10-10 m i l’angle 107,8º
entre dos enllaços N-H és de 107,8°. Trobau la posició
del centre de masses de la molècula.

4.2 Una massa de 2 kg es mou amb una velocitat de 4 m/s en la direcció i sentit de l'eix
x. Una segona massa, de 4 kg, es mou a 5 m/s en una direcció que forma un angle
de 60° amb l'eix x. Trobau la velocitat (mòdul i direcció) que ha de tenir una tercera
massa de 3 kg per tal que el centre de masses de les tres estigui en repòs.

4.3 Les masses m1=10 kg i m2=6 kg de la figura estan

unides per una barra rígida de massa negligible.
Si les masses estan inicialment en repòs i les
forces són F1=8ûx N i F2=6ûy N, trobau: a) la
posició del centre de masses en funció del temps;
b) el moment lineal total en funció del temps.

4.4 Una bala de 50 g impacta amb una velocitat de 1 km/s contra un cub de 20 cm
d'aresta i 1 kg de massa que reposa sobre un pla. Si la bala travessa el bloc i surt
amb una velocitat de 0,5 km/s, trobau: a) la velocitat que assoleix el bloc a
conseqüència del xoc; b) la força (suposada constant) que el bloc oposa al pas de la
bala i el treball que fa aquesta força durant tot el procés; c) la distància que recorre
el bloc abans de quedar aturat si el coeficient de fricció amb el pla és µ=0,2.

4.5 Una bala de massa m i velocitat v travessa l'esfera d'un pèndol que té massa M i està
suspesa d'un fil de longitud L. Sabent que la bala surt amb velocitat v/2, trobau quin
és el menor valor de v que fa que el pèndol doni una volta sencera.

*** 4.6 Un bloc A (massa mA) descansa damunt un altre bloc B (massa mB). El coeficient de
fricció entre els blocs és µ, mentre que entre el bloc B i la superfície sobre la que
llenega no hi ha fricció. A l’instant inicial el bloc A es mou amb velocitat vo i el bloc
B està aturat. Degut a la fricció entre els dos blocs, arribarà un moment en què tots
dos es mouran amb velocitat v; es demana: a) quant valdrà aquesta velocitat v; b) la
distància que haurà recorregut el bloc A damunt del B quan això succeeixi; c) la
distància que ha recorregut cada bloc respecte a terra.

*** 4.7 Trobau la posició del centre de masses d'un con homogeni d'alçada H i radi R.

1
 Física General I Grau de Física

Full 8 Tema 4 (Dinàmica d’un sistema de partícules - part II)

4.8 Un sistema està format per dues masses, m1 i m2 separades una distància r.
Demostrau que el moment d'inèrcia respecte a un eix perpendicular a la línia que
uneix les dues masses i passa pel seu centre de massa és I = µr2, on
µ = m1m2/(m1+m2). Aplicau-ho als casos de les molècules de CO (per a la qual r=
1,13.10-10 m) i de HCl (per a la qual r=1,27.10-10 m). Trobau també el moment
d'inèrcia de la molècula de CO2, sabent que és lineal, amb l'àtom de C en el centre, i
que la distància dels enllaços C-O és de 1,13.10-10 m; calculau-lo respecte a un eix
que passa pel centre de massa i és perpendicular a la línia que uneix els tres àtoms.

4.9 La roda d'una màquina té una massa m = 200 kg i un radi de gir K = 2 m. Quan està
girant a 200 rpm actuen els frens, que l'aturen en 30 s. Calculau el moment de la
força feta pels frens (suposada constant) i el treball realitzat per aquesta força durant
el temps que actua.

4.10 Trobau l’acceleració del bloc de massa m=2 kg de

la figura, sabent que la politja és homogènia, de
massa M=3 kg, i la seva part central és el doble de
gruixada que l'exterior (com si tinguéssim dos
discs igual de gruixats, el petit “aferrat” sobre la
part central del gran). Els valors dels radis dels
discs són: r=4 cm i R=8 cm.

4.11 Un pèndol compost format per una barra homogènia de massa m i longitud l penja
suspès d’un extrem. Inicialment, es col·loca la barra horitzontalment i, llavors, es
deixa anar. En el moment en què l'angle entre la barra i la vertical és q calculau: a)
l'acceleració angular; b) la velocitat angular.

4.12 Un sistema està constituït per dos nins de 25 kg de massa asseguts un a cada extrem
d'una biga horitzontal de 50 kg de massa i 2,5 m de llargària. La biga gira a 5 rpm
al voltant d'un eix vertical que passa pel seu centre. Si a un moment donat els dos
nins es traslladen 50 cm cap al centre de la biga sense tocar a terra, trobau: a) la nova
velocitat angular del sistema; b) el canvi en l'energia cinètica del sistema (digau d'on
surt/on va l’energia que guanya/perd). Si quan els nins estaven en la posició inicial
s'aplica una força de 120 N perpendicularment a la biga i en un punt situat a 1 m de
l'eix de rotació, calculau l'acceleració angular que s’obté.

*** 4.13 Trobau el moment d'inèrcia d'una barra no homogènia de longitud L i densitat
lineal l(x)=lo(1+x/L) (on “x” és la distància a un extrem de la barra) respecte d'un
eix perpendicular a ella i que passa: a) pel seu CM; b) pel punt mitjà de la barra.

1
 Física General I Grau de Física

*** 4.14 Els radis interior i exterior d'un barril (un cilindre buit) de 30 kg de massa són 40
cm i 45 cm, respectivament. Si per salvar un desnivell de 5 m d’altura el deixam
rodolar per un pendent, trobau: a) la velocitat amb què arribarà a baix; demostrau
que és independent de l’angle del pendent. b) La velocitat obtinguda, és major o
menor que la que obtindríeu si en lloc de rodolar llenegués? c) Demostrau també si
un bodeguer pot distingir entre un barril ple de vi i un de buit a partir de la velocitat
amb què rodolen per un pendent.

2
Física General I Grau de Física

Full 9 Tema 5 (Camp gravitatori)

5.1 Trobau el potencial V(x,y) i el camp gravitatori (Gx(x,y), Gy(x,y)) creats per dues
partícules iguals de massa m situades als punts (-a,0) i (a,0). Dibuixau un gràfic de
com varia el potencial al llarg de la línia que passa per les dues masses V(x,y=0).

5.2 Suposau que la densitat de la Terra és homogènia i que un túnel la travessa de banda
a banda passant pel seu centre. a) Demostrau que, si es deixés caure un cos des d’un
extrem del túnel, el seu moviment seria harmònic simple. b) Determinau el període
del moviment.

5.3 Calculau quant val la velocitat d'escapament (ve) a la superfície de la Terra.

Determinau la màxima altura que assolirà el cos (respecte a la superfície de la Terra)
si es llença amb una velocitat v (<ve).

5.4 Des de la superfície de la Terra es llança un coet verticalment i en direcció a la Lluna.

Prescindint dels efectes de la rotació de la Terra, calculau: a) el punt de la línia Terra-
Lluna en el qual l'acceleració és nul·la; b) la velocitat inicial mínima amb què s’ha
de llençar el coet per arribar a aquest punt (se suposa que el combustible s'acaba just
després del llançament); c) la velocitat que duria el coet en arribar a la Lluna en cas
de ser llançat d'aquesta manera.
[Dades: MT = 5,972·1024 kg; RT = 6,371·106 m; ML = 7,349·1022 kg; RL = 1,737·106 m;
DTL = 3,844·108 m]

5.5 Una astrònoma que observa un cometa de massa m determina que la seva distància
al Sol és de 1011 m, que duu una velocitat de 5,16·104 m/s i que aquesta forma un
angle de 135° amb el vector posició del cometa vist des del Sol. Es demana: a)
l'energia mecànica i el moment angular del cometa (en funció de m); b) l'equació de
l'òrbita; c) la distància i la velocitat del cometa quan aquest es troba en el punt més
pròxim al Sol. [ MS=1,98·1030 kg ]

5.6 El satèl·lit Explorer III va orbitar al voltant de la Terra descrivint una òrbita el·líptica.
Al perigeu, la seva distància respecte a la superfície de la Terra era de 185 km i la
seva velocitat era de 9 km/s. Determinau: a) l'excentricitat (e) de l'òrbita; b) el seu
semieix major; c) la velocitat i l'altura (respecte a la superfície de la Terra) a l'apogeu.
[Dades: MT = 5,972·1024 kg; RT = 6,371·106 m]

1
Física General I Grau de Física

Full 10 Tema 6 (Mecànica de fluids)

6.1 Si una determinada persona és capaç d'aguantar una pressió de 12 atm, determinau
la profunditat màxima a la qual podrà bussejar aquesta persona si la densitat mitjana
de la mar és de 1027 kg/m3.

6.2 En unes pràctiques de Física es reprodueix l'experiment de Torricelli, i per mesurar

l'alçada de la columna de mercuri es disposa d’una escala graduada que aprecia fins
als mm. a) Digau amb quina precisió (en hPa) es podrà mesurar la pressió
atmosfèrica. b) Quina seria la precisió si en lloc de mercuri s’emprés aigua?; perquè
llavors que s’empra mercuri i no aigua?.

6.3 Un submarinista ha trobat una caixa amb restes d'un vaixell enfonsat i comprova,
amb un dinamòmetre, que s'haurà de fer una força mínima de 9000 N per pujar-la
a la superfície. Si disposa de globus (boies) de 0,5 m3 de volum i 10 kg de massa,
quantes n’haurà de fermar a la caixa per pujar-la?. [rmar=1027 kg/m3]

6.4 Una boia de senyalització consta d'un peça

metàl·lica que la manté vertical (r1=8,0 g/cm3)
i d'una peça de plàstic, de forma cònica, que li
permet surar (r2=0,4 g/cm3). Si la relació entre
volums és V2/V1=15, determinau quina part
(%) de l'altura del con (H) quedarà fora de
l'aigua. [Vcon = pR2H/3; rmar=1027 kg/m3]

6.5 Un bloc de fusta rectangular té dimensions a, b, c i densitat relativa a l'aigua rr(<1).

Si el bloc sura en equilibri dins aigua (per exemple amb l'aresta ‘a’ vertical), quina
part de l’aresta queda submergida?. Suposau ara que submergim el bloc més enllà
de la seva posició d’equilibri i el deixam fer; demostrau que oscil·larà amb un
moviment harmònic simple entorn de la posició d’equilibri inicial i determinau el
període de les oscil·lacions.

1
 Física General I Grau de Física

Full 11 Tema 6 (Mecànica de fluids)

6.6 El dipòsit de la Figura està ple fins a un

nivell H = 40 cm (mesurat des del forat
situat a ‘c’), té una secció molt gran
comparada amb el forat i està obert per
dalt. La secció de la canonada per la qual
desaigua és variable: 1 cm2 al tram
‘a’, 0,5 cm2 al tram ‘b’ i 0,25 cm2 a ‘c’. El líquid que conté és ideal (incompressible i
sense viscositat) i el règim és estacionari. Es demana: a) la velocitat a què surt el
líquid pel forat (tram ‘c’) i el flux de volum que perd el dipòsit; b) la velocitat en els
trams ‘a’ i ‘b’; c) l’altura del líquid a les canonades verticals h1 i h2 (h3=0).

6.7 El radi del tub horitzontal de la figura és de 5 cm a la part ampla (A) i de 2 cm a la

part més estreta (B). Pel tub hi passa un flux d'aigua estacionari de 3,141 kg/s. Dels
punts A i B surt un tub vertical que els
connecta i que conté aigua a la part
superior i mercuri a la part inferior; els
dos líquids estan en repòs. Trobau: a)
la velocitat de l'aigua a les seccions A i
B (suposau que no varia transver-
salment); b) la diferència de pressió
entre els punts A i B; c) la diferència
d’altura Dh entre les dues columnes
verticals de mercuri del tub inferior. [rH2O=1 g/cm3; rHg=13,6 g/cm3]

6.8 Un dipòsit de parets verticals i obert per dalt està ple d'aigua fins a una altura H. Si
li feim un forat molt petit a una altura h (<H), calculau: a) a quina distància x
(respecte de la paret del dipòsit) arriba el raig d’aigua a terra; b) a quina altura s’ha
de fer un segon forat perquè els nou raig d’aigua caigui al mateix lloc que el primer;
c) el valor d'h per al qual la distància x és màxima.

***6.9 Un dipòsit cilíndric de 10 cm de radi i 20 cm d'alçada té un forat d'1 cm de radi a la

seva base. a) Si abocam aigua a dins del dipòsit a un ritme de 0,5 l/s, digau si el
recipient arribarà a vessar o si el nivell de l’aigua s'estabilitzarà a un cert nivell (si
fos així, quin seria aquest nivell?). b) Si quan li feim el forat el dipòsit estava ple i
no abocam gens d’aigua, digau quant de temps tardarà a buidar-se.

6.10 En una bota plena d'oli de densitat r=0,915 g/cm3 hi ha una bombolla d'aire que,
una vegada assolida la velocitat límit, puja 9 cm en 10 s. Si el coeficient de viscositat
de l'oli és h=0,098 P i la densitat de l'aire en les condicions de l'experiment és ra=1,3
kg/m3, trobau el radi de la bombolla. [1 P = g/(s·cm) = 0,1 Pa·s]

2
1r curs del Grau de Fı́sica de la UIB
Assignatura: Fı́sica General I Tema 7: Moviment ondulatori

7.1 Donada l’equació ψ = 2 sin [2π(0,1x − 5t)], on x s’expressa en metres i t

en segons, determinar: a) la longitud d’ona; b) el perı́ode i la freqüència; c) la
velocitat (mòdul i sentit) amb què viatja l’ona; d) l’amplitud. Escriviu l’equació
d’una ona idèntica a la donada però que viatgi en sentit contrari.

7.2 Una molla d’acer de 200 g de massa té una longitud de 4 m quan està en equi-
libri. També observam que si es penja verticalment amb una massa de 100 g
suspesa del seu extrem lliure, la molla s’estira 5 cm. Troba la velocitat de les
ones longitudinals que es poden produir a la molla.

7.3 Una corda de densitat lineal µ = 0,02 kg/m penja verticalment. El seu extrem
superior està subjecte a un diapasó de 240 Hz de freqüència, mentre que de
l’extrem inferior hi penja una massa de 3 kg. Determinar la velocitat i la longitud
d’onda de les ones transversals que poden propagar-se al llarg de la corda.

7.4 Una corda de longitud L i massa M penja lliurement. Demostrau que la velocitat
de les ones transversals és diferent a cada punt de la corda, i val c = (gx)1/2 , on
x és la distància de cada punt a l’extrem lliure. Com a corol·lari, mostrau que el
temps que tardarà una ona en recórrer tota la corda és 2(L/g)1/2 .

7.5 Calculau la velocitat de propagació del so en: a) hidrogen; b) nitrogen; c) oxi-

gen; els tres diatòmics (γ = 1,4) i a 0◦ C. [Constant dels gasos ideals: R =
8,314 J/K · mol]

7.6 La freqüència llindar (la mı́nima necessària) per arrabassar electrons dels àtoms
d’un metall és νu = 5,6 · 1014 Hz. Si sobre el metall incideix llum amb una
longitud d’ona λ = 550 nm, serà possible arrabassar electrons? Raonau la res-
posta.

7.7 El to del xiulet d’una locomotora és de 500 Hz. Calculau la freqüència del so que
sent una persona que està aturada a l’estació quan el tren es mou a una velocitat
de 60 km/h a) apropant-se cap a l’estació; b) allunyant-se de l’estació. Suposau
que la velocitat del so és de 345 m/s.

7.8 L’espectre d’absorció de l’hidrogen té una lı́nia a la regió verd-blau, concretament
a una longitud d’ona λ = 486,1 nm. Quan s’observa una galàxia, la lı́nia no es
troba al seu lloc habitual, sinó a λ = 518,5 nm. Calculau la component radial
de la velocitat (al llarg de la lı́nia Terra-galàxia) a què es mou la galàxia respecte
de la Terra, especificant si la galàxia s’està apropant o allunyant.

1
 7.9 Una ambulància va per una carretera a una velocitat v = 90 km/h. A la vorera,
situada a una distància d = 5 m de la lı́nia que segueix l’ambulància, una persona
(O en la Figura) contempla l’escena. Si la sirena de l’ambulància emet un so de
freqüència ν = 2400 Hz, calcular: a) la freqüència que sentirà la persona en
funció de la posició x de l’ambulància; b) la freqüència que sentirà la persona
als següents casos concrets: i) x = −∞ (suposant que la pogués sentir); ii)
x = −10 m; iii) x = 0 m; iv) x = 10 m; v) x = +∞. Notau que 3 d’aquests
5 casos es poden respondre sense haver resolt el primer apartat. [Velocitat del so
a l’aire: 340 m/s].

7.10 Una corda de guitarra té 80 cm de longitud i 0,14 g de massa. Determinau:

a) la longitud d’ona del seu mode fonamental de vibració; b) quina ha de ser
la velocitat de propagació de les ones si es vol obtenir un so de 400 Hz de
freqüència; c) la tensió a què haureu de sotmetre la corda per tal que la velocitat
de propagació sigui la desitjada.

7.11 Una corda fixada pels dos extrems té densitat lineal µ = 20 g/m i longitud L =
75 cm. Si el tercer harmònic de la corda vibra amb una freqüència ν = 80 Hz,
calculau: a) la velocitat de propagació de les ones a la corda; b) la tensió de la
corda.

7.12 En un violı́, la distància entre el pont i el claviller situat a l’extrem del màstil
(la longitud efectiva de les cordes) és L = 35 cm, i les notes que emeten les
quatre cordes ben afinades són: Sol-3 (ν1 = 196,0 Hz), Re-4 (ν2 = 293,7 Hz),
La-4 (ν3 = 440,0 Hz) i Mi-5 (ν4 = 659,3 Hz). Calculau: a) la velocitat de
propagació de les ones a cada una de les quatre cordes; b) la distància del claviller
a la qual s’ha de polsar la corda 2 (Re-4) per a obtenir la nota Sol-4 (ν = 392 Hz)
[suposam que l’acció de polsar la corda amb el dit no modifica la seva tensió]; c)
la freqüència que sentirà un observador que es mou cap a la violinista amb una
velocitat v = 90 km/h quan aquesta està fent vibrar la tercera corda. Suposau
que la velocitat del so és de 345 m/s.

7.13 Un port té una longitud L = 1 km i una fondària h = 5 m constant. a) Fer

un esquema de les ones llargues (λ ≫ h) estacionàries que s’hi poden formar,
determinant la longitud d’ona del mode fonamental i del segon harmònic. b)
Calcular la velocitat de propagació de les ones i els perı́odes del mode fonamental
i del segon harmònic.

2
1r curs del Grau de Fı́sica de la UIB
Assignatura: Fı́sica General I Tema 8: Termodinàmica

8.1 A l’escala de temperatura Réaumur, el punt de fusió del gel és 0 ◦ R i el punt
d’ebullició de l’aigua 80 ◦ R. Deduir dues expressions per convertir les tempe-
ratures de l’escala Réaumur a temperatures Celsius i Fahrenheit, i altres dues
expressions per convertir aquestes dues escales a temperatures Réaumur.

8.2 Calcular a quina temperatura coincideixen les indicacions del termòmetre centı́-
grad i el Fahrenheit. Repetir per a les temperatures Fahrenheit i Réaumur (a
l’escala de temperatura Réaumur, el punt de fusió del gel és 0 ◦ R i el punt
d’ebullició de l’aigua 80 ◦ R).

8.3 Una habitació té unes dimensions de 6 m × 5 m × 3 m. a) Si la pressió dins

l’habitació és 1 atm i la seva temperatura 27 ◦ C, calcular el nombre de mols
d’aire a la habitació. b) Deduir una expressió per a la variació del nombre de
mols en funció de la temperatura (amb pressió i volum constants) i aplicar-la
per calcular el nombre de mols d’aire que surten de l’habitació si la temperatura
puja 5 ◦ C mentre la pressió roman constant.

8.4 Mesuram la pressió manomètrica (diferència entre la pressió real i la pressió

atmosfèrica) d’un pneumàtic que està a 20 ◦ C, obtenint un valor de 200 kPa.
Després de conduir una estona, la temperatura del pneumàtic augmenta fins a
50 ◦ C. a) Calcular la pressió manomètrica de l’aire al pneumàtic si aquest no
canvia de volum. b) Determinar la pressió manomètrica si el pneumàtic se dilata,
augmentat el seu volum intern un 10 %.

8.5 Una ampolla d’acer de 10 l de capacitat té una clau per obrir-la o tancar-la
a l’exterior. Si la pressió exterior és 760 mm de Hg i l’ampolla no es dilata,
calcular: a) la massa de l’aire de l’ampolla si la seva temperatura és 0 ◦ C, i la
pressió 1140 mm de Hg, i la clau està tancada; b) la pressió de l’aire interior
si, sense obrir l’ampolla, aquesta s’escalfa fins a 100 ◦ C; c) la massa de l’aire que
queda dins de l’ampolla si, quan està a 100 ◦ C, s’obre la clau; d) la pressió de
l’aire interior si, finalment, es tanca la clau i es refreda tot a 0 ◦ C.
[ρaire = 1,293 g/l]

8.6 Un recipient de 250 ml conté kripton a 0,65 atm, i un segon recipient de 450 ml
conté heli a 1,25 atm. Es barreja el contingut d’ambdós recipients obrint la clau
que els connecta entre si. Si es manté la temperatura constant, calcular la pressió
total final i els percentatges en volum i en pes de cada gas en la barreja.
[MKr = 83, 798 g/mol; MHe = 4, 003 g/mol].

8.7 Calcular la velocitat quadràtica mitjana d’un àtom d’argó si un mol d’aquest gas
es troba en un recipient d’1 l a 10 atm i comparar-la amb la velocitat quadràtica
mitjana d’un àtom d’heli en les mateixes condicions.
[MAr = 39,948 g/mol; MHe = 4, 003 g/mol]

1
 8.8 Determinar la quantitat de calor que es desprèn quan 100 g de vapor d’aigua a
150 ◦ C es refreden i es congelen produint 100 g de gel a 0 ◦ C.
[caigua = 4,184 kJ/kg · K; cvapor = 2,02 kJ/kg · K; Lvap = 2,257 MJ/kg;
Lfus = 333,5 kJ/kg]

8.9 Es barreja 1 kg d’aigua a 50 ◦ C amb un 1 kg de gel a −20 ◦ C. Determinar

si es disposa de suficient calor per fondre tot el gel. En cas afirmatiu, calcular
la temperatura final de la barreja i, en cas negatiu, calcular la massa de gel que
queda sense fondre.
[caigua = 4,184 kJ/kg · K; cgel = 2,05 kJ/kg · K; Lfus = 333,5 kJ/kg]

8.10 Un recipient de vidre de 25 g conté 200 ml d’aigua a 24 ◦ C. Si abocam al

recipient dos glaçons de gel de 15 g cadascun a una temperatura de −3 ◦ C,
calcular la temperatura final de la barreja. Nota: suposar que el recipient està
aı̈llat tèrmicament amb l’habitació.
[caigua = 4,184 kJ/kg · K; cgel = 2,05 kJ/kg · K; cvidre = 0,840 kJ/kg · K;
Lfus = 333,5 kJ/kg]