Fenòmens ondulatoris

© McGraw-Hill
 Fenòmens ondulatoris

Principi de Huygens. Difracció

Principi de Huygens

El principi de Huygens estableix que

qualsevol punt al qual arriba la pertorbació
transmesa per una ona es comporta com a
nou focus emissor d’ones secundàries, les
Construcció de Huygens
en el cas d’ones quals es propaguen en totes direccions amb
esfèriques o circulars
la mateixa velocitat de fase.

Difracció

La difracció és la distorsió o variació en

la direcció de propagació d’una ona
quan aquesta troba en la seva
transmissió un obstacle que té unes
Difracció d’una ona
dimensions comparables a la longitud plana per una
d’ona i que n’impedeix la propagació. petita escletxa

© McGraw-Hill

Reflexió i refracció
Polarització
Una ona transversal està
polaritzada linealment
quan només hi ha vibració
en una de les possibles
direccions perpendiculars a
la direcció de propagació
de l’ona
Fenòmens ondulatoris
Llei de la reflexió: els angles d’incidència i de reflexió
són iguals:
𝛼 𝑖=𝛼 𝑟
Llei de la refracció o d’Snell:
𝑠𝑖𝑛 𝛼𝑖 𝑣1 𝑐
= 𝑛=
𝑠𝑖𝑛 𝛼 ′ 𝑟 𝑣 2 𝑣
Si la direcció de propagació
d’una ona transversal és, per
exemple, l’eix Y, hi ha
infinites possibles direccions
de vibració de les partícules
del medi, totes contingudes
en el pla XZ.
© McGraw-Hill
 Fenòmens ondulatoris

Efecte Doppler

L’efecte Doppler té lloc quan una font

emissora d’ones i un observador es mouen
l’un respecte de l’altre; en aquesta situació, la
freqüència de les ones observades és diferent
de la freqüència de les ones emeses per la
font.
Efecte Doppler: el front d’ona II Per exemple, quan una ambulància s’apropa
es troba desplaçat cap a la dreta
respecte del front d’ona I, ja que cap a nosaltres fent sonar la seva sirena,
l’ona corresponent ha estat emesa
en una posició 2 més a la dreta
que la posició 1. Per tant, es
sentim aquesta amb uns tons més aguts
dedueix que la longitud d’ona és
més petita a la dreta de la font, a
(freqüències més altes) que quan està en
on hi ha l’observador , però més
gran a la seva esquerra, repòs respecte de nosaltres, i, quan se
a on hi ha l’observador , respecte
del valor que té en el cas en què n’allunya, la sentim amb tons més greus
la font està en repòs.
(freqüències més baixes).

© McGraw-Hill
 Fenòmens ondulatoris

Interferències

Interferència de dues ones coherents amb desfasament nul: els Interferència entre ones
dos moviments ondulatoris se sumen circulars

Interferència constructiva.
, ,...

Interferència destructiva.
, ,...

© McGraw-Hill
 Fenòmens ondulatoris
Ones estacionàries (I)
y ( x, t) = 2 𝐴0 sin k x cos ω t A ( x ) = 2 𝐴0 sin k x
𝜆 𝜆
𝑥𝑛𝑜𝑑𝑒𝑠 =𝑛 ; 𝑛=0 , 1 , 2 , … 𝑥 𝑣𝑒𝑛𝑡𝑟𝑒𝑠 =( 2𝑛 +1)
2 4
La distància entre dos nodes consecutius, o dos ventres consecutius,
val λ/2. La distància entre un node i un ventre consecutius val λ/4

Modes de vibració d’una corda amb extrems fixos

2𝐿
𝜆 𝑛= ; 𝑛=1 , 2 , …
𝑛

𝑣
𝑓 𝑛= 𝑛 ; 𝑛=1 ,2 , …
2𝐿

Ones estacionàries produïdes en una corda fixa pels seus

extrems: s’hi observen diferents modes de vibració o
harmònics. Per a un harmònic determinat n, el nombre de
nodes és n + 1, i el de ventres, n.

© McGraw-Hill
 Fenòmens ondulatoris

Ones estacionàries (II)

Modes de vibració d’una corda amb un extrem fix i un extrem lliure

4𝐿
𝜆 𝑛= ; 𝑛=1 , 3 , 5 , …
𝑛

𝑣
𝑓 𝑛= 𝑛 ; 𝑛=1 , 3 ,5 ,…
4𝐿

Modes de vibració o harmònics

d’una corda amb extrem fix i
extrem lliure: només es donen
els harmònics imparells. Per a
un harmònic determinat n, el
nombre de nodes és igual al
nombre de ventres i igual a n

© McGraw-Hill
 Fenòmens ondulatoris

Ones estacionàries (III)

Modes de vibració en una columna d’aire
amb extrems lliures

2𝐿
𝜆 𝑛= ; 𝑛=1 , 2 , …
𝑛

𝑣
𝑓 𝑛= 𝑛 ; 𝑛=1 ,2 , …
2𝐿

Modes de vibració o harmònics

d’un tub amb extrems oberts:
com en el cas de la corda fixada
pels seus extrems, tenim tant
harmònics imparells com parells.
Per a un harmònic n determinat,
el nombre de nodes és n, i el
nombre de ventres, n + 1

© McGraw-Hill
 Fenòmens ondulatoris

El so com a ona mecànica (I)

L’oïda humana és sensible als sons amb freqüència entre 20 Hz i 20 000 Hz,
aproximadament. Els sons de freqüència superior al valor màxim anterior s’anomenen
ultrasons

Ones estacionàries i so
So pur és aquell que correspon a una sola
freqüència. So complex, aquell que correspon
a una combinació de sons purs i harmònics les
freqüències dels quals estan lligades per
l’expressió , essent la freqüència de l’harmònic
fonamental.
Definim el to d’un so complex com la
freqüència del primer harmònic, i aquesta és,
per tant, la propietat fonamental que permet
distingir un so d’un altre.
Definim els sobretons d’un so complex com les
freqüències dels harmònics superiors, o Espectre de freqüències obtingut en diferents
instruments en fer una mateixa nota.
freqüències de ressonància superiors, que hi
A un diapasó, una única freqüència, un so pur.
són presents. S’observa com la resta d’instruments donen sons
Definim el timbre d’un so complex com el seu que corresponen a una barreja d’harmònics, cada
espectre de freqüències, és a dir, com la un amb la seva corresponent amplitud.
gamma d’harmònics que conté, cadascun amb
la seva amplitud.

© McGraw-Hill
 Fenòmens ondulatoris

El so com a ona mecànica (II)

Energia del moviment ondulatori. El decibel
La intensitat d’energia transmesa I és la potència
transmesa per unitat de superfície:

La unitat d’intensitat d’energia, en el SI, és el

𝐼
Nivell d’intensitat sonora B que produeixen les ones 𝛽=10 𝑙𝑜𝑔
sonores en el sentit de l’oïda, mesurat en dB, decibels
𝐼0

Soroll. Contaminació acústica

El soroll és una barreja ingent de sons de freqüències no harmòniques. Entre les
anomalies originades pel soroll cal destacar les alteracions del sistema cardiovascular,
augment del risc de malaltia coronària, modificacions del ritme respiratori, augment de
la tensió muscular, alteracions dels sistemes endocrí i digestiu, estrès, certa tendència a
l’angoixa i a les actituds agressives, i faciliten l’aparició d’accidents per dificultats en
l’observació, la concentració i el rendiment que provoca el soroll.

Aplicacions de les ones mecàniques

Una de les primeres aplicacions tecnològiques dels ultrasons va ser el sonar. També hi
ha aplicacions industrials, de mesura, em medicina ecografies i litotrícies.

© McGraw-Hill