Laboratori d’Òptica

Pràctica nº7: INTERFERÈNCIES PER DIVISIÓ DE

FRONT D’ONA. BIPRISMA DE FRESNEL
J OSEP VIDAL ,1,* F RANCESC P I,1 G ASPAR O RRIOLS, 1J UAN C. E SCALERA, 1 A NGEL LIZANA , 1 J UAN CAMPOS, 1
1
Grup d’Òptica, Physics Department, Universitat Autònoma de Barcelona, 08193, Bellaterra, Spain.
*E-mail de contacte: jose.vidal@uab.cat

VERSIÓ: Practica_7_ver_15012023

Objectius:
Observació les franges d’interferència aconseguides amb el biprisma
Anàlisi de la influència dels diferents paràmetres que intervenen en el
fenomen interferencial sobre les franges d’interferència

Referències bibliogràfiques:
Superposició d’ones (p.206 Hecht)
Interferència (p.293 Hecht)
Interferòmetre per divisió de front d’ona (p.299 Hecht)
J. Casas, “Óptica”, 7ª edición, Librería Pons, Zaragoza (1994).
https://youtube.com/playlist?list=PLKIOJCSTg5dqVUJzTnS0oA1eVDjQqFkys

Material:
Banc òptic amb suports lliscants
Font de llum blanca
Escletxa d’amplada i alçada regulables i orientació variable
Biprisma de Fresnel
Ocular Micromètric.
Làmpada de sodi
Lent auxiliar convergent f’=200
Microscopi
A) Estudi qualitatiu amb llum blanca

1. Fonament teòric
Quan en una regió de l’espai se superposen dues ones monocromàtiques d’igual freqüència i
amplitud amb els seus vectors elèctrics paral·lels, en cada punt de l’espai s’aconsegueix una
intensitat proporcional al quadrat de l’amplitud resultant. Fixades les amplituds A1 i A2 de les
ones incidents l’amplitud resultant dependrà de la diferència de fase δ que en cada punt
tinguin les ones. Així doncs, la intensitat en un punt serà proporcional a:

𝐴 + 𝐴 + 2𝐴 𝐴 𝑐𝑜𝑠𝛿 (1)

Si és possible que el valor de δ en un punt fix no depengui del temps (coherència temporal),
s’observarà en cada punt de l’espai una intensitat diferent, pel fet que δ varia amb l’espai, i
aquesta intensitat en cada punt no variarà amb el temps. En aquests punts de l’espai ha tingut
lloc una redistribució de l’energia i s’ha produït el fenomen de la interferència.

Aquest fenomen té lloc sempre que interfereixen dues ones, però quan aquestes ones
procedeixen de fonts no coherents, el valor de  en cada punt variarà ràpidament amb el
temps, de manera que en fer la mitjana temporal s’observarà una distribució uniforme
d’intensitats.

Per aconseguir que dues ones verifiquin les condicions anteriors se separen dues parts d’un
mateix front d’ona per superposar-les posteriorment, amb un parell de prismes idèntics i
prims (α = 1 o 2) units per les seves bases de manera que les seves arestes siguin paral·leles
a l’escletxa.

Pantalla
Font de llum
Escletxa Biprisma

α
Zona de superposició

a
D
Figura 1: Esquema del biprisma de Fresnel.

2
Aquest dispositiu s’anomena prisma doble o biprisma de Fresnel.

Si es considera que l’escletxa és suficientment estreta perquè només hi hagi un punt emissor
F en la dimensió horitzontal, els fronts d’ona esfèrics emesos per F són dividits en dues parts
pel biprisma de manera que a causa del fenomen de la refracció, les dues porcions separades
del front d’ona són desviades en sentits oposats i existeix una zona en què se superposen.
Es pot dir també que l’acció del biprisma consisteix a formar dues imatges virtuals, F’1 i F’2, de
l’escletxa real F. És a dir, la refracció dels raigs de llum produïda pel biprisma provoca que si
s’observa amb l’ull frontalment el biprisma es vegin dues escletxes de llum, a banda i banda
de l’aresta del biprisma (fig. 2). Aquestes dues imatges virtuals estan separades una distància
d que està determinada per la geometria i per l’índex de refracció (n) del biprisma, segons:

d = 2a(n − 1)α (2)

on tots els paràmetres de l’equació estan definits en la figura 2.

Escletxa Biprisma
F1’ α
F d Zona de superposició
F2’
a
D
Figura 2: Esquema del biprisma de Fresnel.

És a dir, es té una situació equivalent a la doble escletxa de Young i per tant es pot afirmar que
hi haurà interferència constructiva quan la diferència de camins òptics dels raigs provinents
de F’1 i F’2, r1 - r2, sigui un múltiple enter de la longitud d’ona λ:

Δ = (𝑟 − 𝑟 ) = mλ (3)

I sobre una pantalla situada a una distància D s’observarà un patró d’interferència de tipus:

I = 4𝐼 𝑐𝑜𝑠 (4)
on:

3
• Δx és la separació entre les franges observades sobre una pantalla situada a una distància D
de l’escletxa
• λ és la longitud d’ona de la radiació
• d i D estan definides en la figura 2.

Així doncs, la distància entre màxims d’intensitat sobre la pantalla serà donada per:

Δx = (5)

2. Mètode experimental

Observació directa de l’escletxa

Observeu directament amb l’ull directament a través del biprisma les imatges virtuals de
l’escletxa real i analitzeu qualitativament la dependència de la separació de les imatges, d,
amb la distància del biprisma a l’escletxa, a.

Observació de les franges d’interferència sobre una pantalla de paper difusor opac normal o
a través de la pantalla difusora

Orienteu paral·lelament l’escletxa real amb l’aresta del biprisma, procurant no tocar el
biprisma amb els dits. Fixeu la distància escletxa-biprisma en el seu valor mínim. Tanqueu el
màxim l’amplada de l’escletxa i feu-la el màxim de llarga. En aquestes condicions situeu la
pantalla difusora a una distància de l’escletxa que permeti observar les franges
d’interferència. Acabeu d’ajustar totes les variables per optimitzar la nitidesa de les franges.

Observació de les interferències amb l’ocular micromètric

Traieu la pantalla del banc, i en la seva posició disposeu l’ocular micromètric. L’ocular
micromètric és un dispositiu convergent que permet observar una imatge ampliada de
qualsevol objecte situat en el seu pla focal amb més intensitat. Assegureu-vos de que la llum
que travessa el biprisma entra a l’ocular micromètric.

4
 L’ocular micromètric disposa en el seu pla focal d’un reticle fix i d’un de mòbil i permet
observar la imatge que es troba en el seu pla focal. El reticle mòbil fa possible mesurar
distàncies entre els objectes que es troben en el seu pla focal, és a dir, permet mesurar
distàncies sobre la figura que s’està observant (en aquest cas seria la separació entre franges).

Tanca al màxim l’amplada de l’escletxa ja que amb l’ocular tindràs més llum. Ajusta també
les altres característiques de l’escletxa per optimitzar la observació de les interferències a
través del ocular.

Ajusteu la lent exterior de l’ocular de manera que s’observin nítidament els reticles i
optimitzeu l’orientació de l’ocular per tal que els reticles siguin paral·lels a les franges
d’interferència.

Anàlisi de la influència de l’escletxa en la formació del diagrama d’interferència

L’escletxa es pot considerar com formada per molts punts lluminosos. Si l’escletxa és molt
estreta es pot considerar que només hi ha un punt lluminós en la direcció horitzontal sobre
l’escletxa, mentre que si l’escletxa és ampla, en la direcció horitzontal sobre l’escletxa hi ha
molts punts i el diagrama de difracció deixa de ser el d’una escletxa per passar a ser el d’una
obertura rectangular.

Observeu, analitzeu i justifiqueu quina influència sobre les franges té:

• obrir l’escletxa
• tancar l’escletxa
• disminuir l’alçada de l’escletxa fins a convertir-la en un orifici
• girar l’escletxa i fer que el biprisma i l’escletxa no siguin paral·lels
• moure lateralment l’escletxa i fer que sigui paral·lela al biprisma però que no estiguin
alineats.

Analitzeu:
• quins punts lluminosos de l’escletxa interfereixen amb d’altres punts
• com es comporta cada punt lluminós considerat independentment de la resta
• si els diferents punts de l’escletxa són coherents entre ells
• com se sumen els diagrames d’interferència dels diferents punts de l’escletxa
• per quina raó és tan diferent el comportament de la dimensió vertical de l’escletxa
amb l’horitzontal.

5
(B) Determinació de la longitud d’ona de la
ratlla groga del sodi

Mètode experimental
A continuació es procedirà a determinar la longitud d’ona de la ratlla groga del sodi a partir
de les mesures de Δx, de d, i de D.

a) Muntatge

Canvieu la font de llum blanca per una làmpada de sodi i observeu amb l’ocular micromètric
les franges d’interferència prop del biprisma.

2. Ajusteu l’orientació de l’escletxa i optimitzeu la il·luminació. Desplaceu l’ocular fins a

tenir tot el camp de visió de l’ocular ple de franges ( D>1 m). Per tal d’obtenir una millor
observació podeu provar d’apantallar les llums paràsites que no provenen de l’escletxa. A
partir d’ara, no mogueu cap del elements òptics que es troben sobre el banc.

b) Mesura de Δx amb el cargol micromètric

1. Per tal de reduir l’error en la mesura de Δx, cal que mesureu amb el cargol
micromètric la distància entre les dues franges més distants i compteu el nombre de franges
que aneu trobant. No oblideu d’incloure-hi la primera i l’última franja. També és important, a
fi de reduir l’error experimental, desplaçar el cargol micromètric sempre en el mateix sentit.
2. Repetiu la mesura de Δx com a mínim quatre vegades.

c) Mesura de la separació d’entre les imatges virtuals de l’escletxa

Donat que la distància d no es pot mesurar directament, ja que es tracta de la distància entre
dues imatges virtuals, es procedirà a mesurar la distància sobre el pla focal de l’ocular
micromètric de les imatges reals, de les escletxes, formades per una lent convergent.

En aquest apartat ja podeu variar la posició dels elements òptics.

6
1. Fixeu una distància entre l’escletxa i l’ocular. Interposeu la lent auxiliar (f’=200) entre
el biprisma i l’ocular. Amb aquest muntatge existeixen dues posicions per a la lent auxiliar en
què es formarà una imatge nítida de les escletxes sobre el pla focal de l’ocular (fig. 3 i 4),
sempre que es compleixi que D>4f’. A aquestes dues posicions se les anomena conjugades i es
pot comprovar que en aquestes posicions existeix una relació entre les distàncies a’1 , a1 , a’2 ,
a2 que estan definides en les figures 3 i 4.

|𝑎 | = |𝑎′ ||𝑎′ | = |𝑎 | (6)

També es pot demostrar que existeix una relació senzilla entre la distància real de les
escletxes virtuals formades pel biprisma i la distància entre les imatges de les escletxes que
s’observen a través de l’ocular micromètric:

𝑑 = 𝑑′ · 𝑑′ (7)

2. Mesureu la distància entre les escletxes observades en l’ocular micromètric per les
dues posicions conjugades de la lent.

(a)
a1’ a1 Pla
focal de
F1’ l’ocular
F d d1’
F2’

Lent auxiliar
D

7
 (b)
a2’ a2
Pla
focal de
F1’
l’ocular
F d d2’
F2’

Lent auxiliar
D

Figura 4: Muntatge per a la mesura de d.

(a) Primera posició de la lent auxiliar. (b) Segona posició de la lent auxiliar

d) Mesura de la distància D

Tot i que la mesura de D es pot realitzar amb un regle, nosaltres volem fer la mesura amb més
precisió, per la qual cosa utilitzarem un microscopi de banc. Partint de la idea que la focal del
microscopi és molt curta, procedirem de la següent manera:
1. Aparteu la font de llum, preneu el microscopi. En el lloc de la font lluminosa, movem el
microscopi sobre el banc fins a tenir enfocada l’escletxa. Un cop tingueu l’escletxa enfocada,
anoteu la posició del microscopi.

2. Preneu de nou el microscopi i situeu-lo sobre el banc entre l’ocular i l’escletxa, moveu-
lo sobre el banc òptic fins a tenir enfocat en el microscopi el reticle de l’ocular. Un cop això
passi, anoteu la posició del microscopi.

La distancia D serà la diferència entre les dues posicions del microscopi.

3. Repetiu un parell de cops les mesures que permeten determinar la distància D,

tornant a fer els passos 1 i 2 anteriors, per tal de comprovar que no heu comès cap
equivocació.

e) Obtenció de la longitud d’ona de la radiació

Determineu la longitud d’ona de la ratlla groga del sodi i comproveu la bondat del resultat
sabent que la ratlla groga consisteix en un doblet de longituds d’ona:

λD1 = 5895.9 Å i λD2 = 5890.0 Å

8
Preguntes

Pregunta 1 (2 punts): Descriu com afecta cada un dels elements del muntatge alhora de
poder veure més nítidament o menys les franges d’interferència.

Pregunta 2 (1 punt): Es pot observar la llum que passa a través del biprisma sobre un paper
difusor o sobre una pantalla difusora. Quines avantatges i inconvenients es té en cada cas?
S’ha d’observar per reflexió o per transmissió?

Pregunta 3 (1 punt): Explica com són i de què depèn el gruix de les franges de les
interferències que apareixen.

Pregunta 4 (1 punt): Descriu els diferents colors que es distingeixen amb l’ocular i digues les
diferències que hi ha en relació als que s’observaven a la pantalla difusora.

Pregunta 5 (2 punts): Explica les diferències i semblances de l’experiment en funció si

s’utilitza una font de llum blanca o una font de llum de sodi, en relació a la seva precisió, el
gruix i color de les franges, nitidesa, etc. Raona les respostes.

Pregunta 6 (1 punt): Calcula la millora de la precisió en la mesura de la distància D, entre el

mètode utilitzat i mesurant-ho directament amb un regle.

Pregunta 7 (2 punts): Calcula l’error relatiu en percentatge, comparant la mesura

experimental i la teòrica, en l’obtenció de la longitud d’ona de la radiació amb la làmpada de
sodi, Raona si l’error que et dona estaria dins dels límits que s’esperen en l’experiment.