Pràctica 9: Camp magnètic creat per un imant

Introducció
Es tracta en aquesta pràctica d’avaluar, amb mètode comparatiu, el camp magnètic generat per un
imant, i el decreixement d’aquest camp amb la distància. Com aparell comparatiu, s’utilitzarà una
brúixola.

Fonaments
Un imant és una part de matèria en la que es pot considerar que hi ha unes corrents elèctriques a
escala microscòpica o atòmica ordenades, que donen un promig macroscòpic equivalent a una certa
densitat de moments magnètics (producte intensitat de corrent per superfície tancada) per unitat de
volum del material, M.
A distàncies x "grans" davant de les dimensions del imant, el camp magnètic generat es pot
assimilar al generat per una espira de corrent (camp dipolar, totalment anàleg al generat per un dipol
elèctric), amb un moment magnètic total m= M.V (V= volum del imant). El camp magnètic generat
per una espira sobre l'eix normal a l'espira es pot escriure com:

B= (0 /4 2R2 I/(x2 + R2)3/2

i es dirigeix en direcció normal a l'espira, orientat segons la regla de la ma dreta (el camp va en la
direcció en què apunta el dit gros de la ma dreta si la corrent I va en la direcció dels 4 dits restants
en tancar la mà dreta) (vegeu, per exemple, la Física de P.A. Tipler, cap. 25)
Si es considera un punt "a distància relativament gran" de l'espira ó del moment magnètic m (per
exemple, x > 2R), es pot escriure aproximadament, tenint en conte que m= R2 I:

B (0 /4 2 m/x3

O sigui, el camp depèn inversament del CUB de la distància a distàncies “grans” comparades amb
les dimensions del dipol (o del imant).
Es pot demostrar també que el camp en un punt que es troba a una distància x en la direcció
perpendicular al moment magnètic, pel centre del mateix, té per valor:

B (0 /4 m/x3

i per direcció, la oposada a la que té el camp sobre l'eix de l'espira.

En aquesta pràctica, es tracta de mesurar el camp magnètic generat per un imant en funció de la
distància al imant. Per mesurar el camp es farà servir un mètode comparatiu amb un camp donat, el
camp que hi ha en cada punt de la superfície terrestre, del qual la component horitzontal a la nostra
latitud és prop de 0.4 Gauss (4 10-5 Tesla).
De les mesures, es pot comprovar la dependència amb la distància expressada a les fórmules
anteriors, i avaluar la importància relativa dels camps magnètics deguts a alguns aparells (s'utilitzen
imants com els que hi ha a molts motors petits de corrent continu, o a dins d'altaveus de mida petita
i mitjana), i es pot deduir també el valor del moment magnètic m del imant utilitzat.
Com procedir:

Ens cal una brúixola (compàs, en termes mariners) que tingui divisions prou fines per fer-ho amb
certa precisió, i un imant amb els dos pols ben ubicats (un imant en forma de ferradura no va bé, un
imant dels de fer tancar la porta de la nevera té normalment molts pols uns al costat dels altres,
tampoc va bé, un imant paral.lelpipédic o cilíndric, amb pols a cares oposades, sol anar bé).

2
Aquesta brúixola té divisions en graus, cada 5º (divisions petites). Ara l’agulla magnètica de la
brúixola indica uns 13º a la dreta del 0º (línia de fe). No es pot treure molta ressolució, diguem que
a l’angle sería uns 2º de ressolució
Aquesta altre brúixola té divisions més fines, en graus (part més exterior). La separació entre dues
linies és de dos graus
Ara, l’angle entre el Nord de l’agulla magnètica i la línia de fe seria prop de 322º (o sigui, la línia de
fe és uns 38º cap a Oest del Nord de l’agulla). Per fer-ho correctament cal evitar errors de
paral.latge (efecte de l’angle des del que es mira) (cal mirar de forma que s’alinea be l’entalla amb
el fil de la linia de fe).
Aquesta brúixola té el Nord de l’agulla (Nord magnètic) que apunta a 0 o 64 divisions, en aquest
model l’agulla magnètica està fixada a l’escala (64 divisions = 1 volta = 360º). La línia de fe (negre,
direcció en què està la brúixola) es troba a 2,43 divisions cap al Est (repecte el Nord), per tant a
(2,43/64)*360 = 13,67º de la direcció «Nord» (cap a l’Est).

Notem que en fer servir les divisions fines, es poden apreciar fraccions de grau, mentre que si
haguessim fet servir les divisions en graus -en vermell-, només veuríem que està «molt prop de 15º»
ja que les divisions son de 5º. Quan es mesura, cal fer-ho de la millor manera possible sempre, si no
es pot fer una bona foto pot ser necessari utilitzar una lupa.

Pols oposats s’atrauen, pols iguals es repel.leixen (per tant, en haver definit el Nord com el de
l’agulla magnètica que apunta a prop del pol Nord geogràfic de la Terra, hi ha un pol SUD magnètic
prop del pol Nord geogràfic; els noms son convennis)

Realització:
a) Camp magnètic sobre l'eix del imant. Dependència amb la distància al imant.
a) Amb cura, acostant una mica l’imant a la brúixola, identifiqueu les polaritats del imant (el pol sud
de l’imant atrau el nord de la brúixola). AVIS IMPORTANT: No feu servir un compas d’un vaixell
ja que sería necessari verificar i re-calibrar la taula de desviaments després de la pràctica!
b) Determineu, amb la brúixola, la orientació de la projecció horitzontal del camp magnètic terrestre
en el lloc de l'experiència (la direcció i el valor locals poden fluctuar degut a la presència de
materials magnètics, ferro, aparells elèctrics-electrònics...). Aquesta operació s'ha de fer amb l'imant
el més lluny possible, i els pols en direcció vertical, per tal de no influir en la brúixola. Un cop fet,
NO MOURE la brúixola fins la fi de les mesures i haver verificat que són correctes (aspecte de la
recta que s’indica més endavant)

Disposició inicial de la brúixola. No s’ha de moure fins acabat l’experiment

c) Disposeu l'imant a distàncies cada cop més a prop de la brúixola, de forma que la orientació de la
brúixola variï de la direcció local Nord - Sud (imant a gran distància) fins una orientació
pràcticament perpendicular. Això ho aconseguireu seguintt una línea E-W amb la brúixola a un
extrem, i anar canviant la distància de l'imant, orientat segons E - W. Mesureu l’angle que la
brúixola es desvia de la direcció local N - S inicial en funció de la distància a l’imant, començant a
uns 10 cm de distància entre el centre de la brúixola i el centre de l’imant, anant tan lluny com per
què al girar l’imant 180º, no es vegi que fa girar l’agulla magnètica. Mesureu cada 4 o 5 cm, convé
que hi hagi forces valors mesurats per angles intermitjos (diguem de 10º a 80º). Feu una taula amb
els valors distància-angle mesurat DIRECTAMENT (els canvis d’unitats es faran després, per
calcular el camp magnètic de l’imant en funció de la distància)
Es fàcil comprovar que la tangent de l'angle esmentat és igual al quocient: Biman / Bterra
Prenent el camp local Bterra com constant (4 10-5 Tesla, això és una aproximació, en realitat el valor
local depén de singularitats, bigues de l’edifici, aparells que tenen acer...), es pot obtenir la
dependència del camp del imant amb la distància al imant.

La cara de l’imant que té enganxat un tros de cinta adhesiva transparent (dreta a la primera imatge
que segueix) és el pol nord de l’imant, ja que repeleix el N de la brúixola. Es tracta d’un imant
cilíndric de Neodimi (Neodimi-Ferro-Bor, composició propera a Nd 2Fe14B), de diàmetre 1 cm i
gruix 0,5 cm. A 15 cm de distància, l’angle que s’ha desviat l’agulla magnètica respecte la linia de
fe (inmòbil) és 6,9-7 divisions
En girar l’imant 180º, l’agulla magnètica es desvia cap a l’altre costat, en aquest cas l’angle mesurat
és 56,2 divisions (l’angle desviat és 64-56,2 = 7,8 divisions). Per evitar problemes de «0», es farà la
mitjana dels dos valors, o sigui, a 15 cm o 0,15 m de distància tindrem un angle de (6,95+7,8)/2 =
7,38 divisions = 41,5º). NOTA: Cal donar la llista dels valors mesurats directament a l’informe que
es faci de la pràctica. Els valors elaborats es faran servir per calcular i fer les gràfiques
d) Representar gràficament el camp generat per l’imant en funció de la distància. Representar també
el logaritme del camp generat pel imant en funció del logaritme de la distància (si el camp depèn, en
cert domini, de l'invers de la distància al cub, quina dependència espereu trobar en aquesta darrera
gràfica?). En un altre gràfic, fer la recta de regressió («linea de tendencia» en Excel o LibreOffice),
indicant els valors de l’equació i el paràmetre r 2, pels valors centrals (excloure els extrems si no es
troben ben alineats amb la resta de punts, mirant el primer gràfic logarítmic). Quin valor de la
pendent de la recta obteniu? És coherent amb l’equació esperada? (Nota: cal demanar explícitament
a Excel que ens dongui l’equació ajustada i el valor de r 2. Una bona recta ha de tenir r2 prop de 1,
per exemple 0,98 o 0,99)
e) Prenent Bterra = 4 10-5 Tesla (component horitzontal), quan val el moment magnètic m del imant
utilitzat ? Avalueu el volum de l’imant (en m3), i estimeu el valor de la imantació M (moment
magnètic per unitat de volum), en unitats de A/m i en Tesla, multiplicant el valor anterior per 0 =
4 10-7 en el Sistema Internacional d’Unitats.