EXAMEN PARCIAL D’AMPLIACIÓ DE FÍSICA CLÀSSICA (ÒPTICA) 24/01/2014

Nom i Cognoms:

TEORIA

1. Respon a les següents qüestions teòriques (4 punts).

• La nota d’aquest exercici és:

Nota (sobre 4) = 0.53 · (Respostes encertades) – 1.3
• Si el resultat de l’expressió anterior és negatiu, la nota d’aquest exercici és 0.
• Es convenient respondre a totes les preguntes

1.1. Per a la llum visible es satisfà aproximadament que:

(i) la freqüència lineal és de l’ordre de 108Hz i l’energia d’un fotó és d’1eV

(ii) la longitud d’ona és d’600 nm i la freqüència lineal és de l’ordre de 1014Hz
(iii) la longitud d’ona és de 600 nm i la freqüència lineal de 108Hz
(iv) la freqüència lineal és de l’ordre de 1014Hz i l’energia d’un fotó és d’1meV

1.2. Quan una ona electromagnètica incideix en un medi material, la component de la polarització del
medi en quadratura amb l’ona incident es pot determinar a partir de:

(i) La part imaginària de la susceptibilitat elèctrica

(ii) La part real de l’índex de refracció
(iii) El coeficient de dispersió
(iv) El coeficient d’emissió estimulada

1.3. Les components horitzontal i vertical del camp elèctric d’un feix propagant-se al llarg de l’eix z són:
Ex = E0 cos (ωt-kz) i Ey = E0 cos (ωt-kz + π/2). La polarització d’aquest feix de llum és:

(i) Polarització circular levògira

(ii) Polarització lineal
(iii) Polarització el·líptica
(iv) Polarització circular dextrògira

1.4. Fem incidir un feix de llum polaritzat en el pla d’incidència just en l’angle de Brewster. La llum
reflectida...

(i) estarà polaritzada en el pla d’incidència

(ii) estarà polaritzada en el pla perpendicular al pla d’incidència
(iii) estarà despolaritzada
(iv) no hi haurà llum reflectida

1.5. En l’experiment de la doble escletxa de Young, s’obté una figura interferencial formada per franges
equidistants. Si d és la distància entre les escletxes, D la distància entre les escletxes i la pantalla, i λ la
longitud d’ona de la llum, la distància entre franges és:

(i) ∆x = λ D / d
(ii) ∆x = λ d / D
(iii) ∆x = d D / λ
(iv) ∆x = 2π λ d / D
1.6. L’equació que governa el patró d’intensitat en la difracció de Fraunhofer de dues escletxes és:
IP(θ) = IP (θ=0) cos2α (sin2β/β2) on α = k (a/2) sinθ i β = k (b/2) sinθ.
La condició per a que el primer mínim interferencial coincideixi amb el primer mínim difractiu és:

(i) a=b
(ii) a =2b
(iii) b = 2a
(iv) 2b = 3a

on k és el nombre d’ones de la llum incident, a és la separació entre les dues escletxes, i b és l’amplada de
les escletxes.

1.7. La condició d’interferència constructiva a un angle θ per a un interferòmetre de Michelson il·luminat

amb una font de llum puntual és:

(i) 2dsinθ = m λ
(ii) 2dcosθ = m λ
(iii) dsinθ = m λ
(iv) dcosθ = m λ

on d és la diferència de camins entre els dos braços de l’interferòmetre, λ és la longitud d’ona de la llum
incident, i m=0,1,2,...

1.8. En una xarxa de difracció es satisfà que:

(i) N és gran, b < λ, a > b

(ii) N és petit, b > λ, a > b
(iii) N és gran, b > λ, a > b
(iv) N és petit, b < λ, a > b

on N és el nombre d’escletxes il·luminades, a és la separació entre escletxes, b és l’amplada de les

escletxes, i λ és la longitud d’ona de la llum incident a l’escletxa

1.9. El model de Lorentz de la interacció llum-matèria:

(i) Permet explicar l’absorció de la llum però no la seva amplificació

(ii) Inclou l’emissió espontània, l’absorció, i l’emissió estimulada
(iii) Prediu dispersió anòmala molt fora de ressonància
(iv) És un model quàntic de la interacció llum-matèria

1.10. La teoria d’Einstein de la interacció llum-matèria:

(i) No permet entendre el funcionament d’un làser

(ii) És un model completament clàssic de la interacció llum-matèria
(iii) Inclou l’emissió espontània, l’absorció, i l’emissió estimulada
(iv) Descriu l’electró lligat a l’àtom com una molla
PROBLEMES

2. (1 punt cada apartat)

a) Obtenir l’equació d’ones per al camp elèctric a partir de les equacions de Maxwell
per a un medi dielèctric, isòtrop, i lineal:
r r
∇·E = 0
r r
∇·B = 0
r r ∂ r
∇× E = − B
∂t
r r ∂ r
∇ × B = µε E
∂t

on ε i µ són la permitivitat elèctrica i la permeabilitat magnètica del medi,

(
r r r r r r
) ( )
r
respectivament. Ajuda: ∇ × ∇ × A = ∇· ∇· A − ∇ 2 A
b) Comprovar que l’ona escalar de la forma E ( z , t ) = E0 cos ωt sin kz satisfà l’equació
d’ones.
c) La solució més general de l’equació d’ones escalar és F ( z − vt ) + G ( z + vt ) , on v és
la velocitat de propagació de l’ona. Comprovar que es pot escriure el camp elèctric
de l’apartat b) en aquesta forma. Quina és la seva velocitat? En quina direcció es
 a +b  a−b
propaga? Ajuda: sin a + sin b = 2 sin   cos 
 2   2 

3. (3 punts) En un interferòmetre de Michelson s’utilitza una làmpada extensa de

longitud d’ona en el verd igual a λ=500 nm. Els dos braços de l’interferòmetre són
de 150 mm i 150.15 mm. Amb una lent convergent de distancia focal f’ = 30 cm
s’observa la figura interferencial en una pantalla.

a) Fes un dibuix esquemàtic de l’interferòmetre i indica on s’observarà la figura

interferencial. Descriu la figura interferencial.
b) Calcula les posicions dels màxims i els mínims d’aquesta figura interferencial.
c) Si desplacem un dels miralls observem que broten del centre 20 màxims. Com
queda la figura interferencial? Quant s’ha desplaçat el mirall?