OSCILꞏLACIONS I ONES

Abans d’anar al laboratori llegiu amb cura tot el guió de la pràctica,

tant la introducció com el mètode l’experimental (pàgines 1-5). Després
de la pràctica, completeu l’informe (pàgines 6-10) i lliureu-lo al vostre
professor de pràctiques en el termini màxim d’una setmana.

Objectius
* Estudiar els MHS i les ones harmòniques
* Familiaritzar-se amb presa de dades, realització gràfica i en la determinació d’errors.
* Saber calcular una recta de regressió.
* Determinar la constant recuperadora d'una molla.
* Obtenir el valor de la velocitat de propagació de les ones en una corda.

Introducció
L’objectiu d’aquesta pràctica és estudiar el MHS, determinar la constant elàstica d’una
molla; estudiat les ones harmòniques estacionàries en una corda amb els dos extrems
fixos, estudiar les freqüències dels modes d'oscilꞏlació, i també determinar la velocitat
de propagació de les ones en una corda utilitzada.

Objecte penjat d'una molla

vertical
Quan un objecte penja d'una molla
vertical, hi ha una força gravitatòria
Fg=mg cap avall a més de la força
elàstica de la molla Fe=-ky (y mesurada
cap avall) i la posició d'equilibri -
ky0+mg=0 i la molla s'ha allarga y0 =
mg/k (Figura 1). Si desplacem la massa
de la posició d’equilibri i apliquem la 2ª
llei de Newton:
d2y
m 2  ky  mg (1)
dt
Si fem un canvi de variable y' = y – y0,
podem referir les distàncies a aquest nou origen Les derivades dy/dt i dy'/dt
coincideixen, ja que y i y' només difereixen en
una constant. Per tant, l'equació del moviment Figura 1: Crèdits: Tipler
queda:

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 1

 d2y'
m   k ( y ' y0 )  mg   ky ' ky0  mg   ky ' (3)
dt 2
k
que té la solució ja coneguda d’un MHS: y (t )  A sin(t ),  
m
2
Per tant el període T i freqüència f del moviment compleixen: T  2f

Així, l'efecte de la força gravitatòria és simplement el desplaçament de la posició
d'equilibri des de y = 0 fins a y' = 0. L'objecte oscilꞏla al voltant d'aquesta posició amb
un MHS amb la mateixa freqüència angular, , que la molla horitzontal. Es pot
demostrar (Tipler, 6ª edició, pàg.468) que si es pren com a origen d'energia potencial la
posició y' = 0, l'expressió de l'energia potencial final és: U = ½ k y' 2 i Em = ½ k
A 2.
Així, si mesurem el desplaçament respecte a la posició d'equilibri, podem oblidar els
efectes de la gravetat.

Molles reals
D’altra banda, les molles reals amb les quals treballarem tenen una massa, Mmolla ,
diferent de zero. Es pot considerar correcte modificar les equacions obtingudes afegint a
la massa oscilꞏlant, m, una fracció f d'aquesta massa Mmolla, on f és adimensional. Així,
la massa total oscilꞏlant seria m + f Mmolla, aleshores el període seria:

m  fM (4)
T  2
k
Ones harmòniques
Una ona és una pertorbació de l'equilibri que viatja d'un punt a l'altre de l'espai i que
transporta energia i quantitat de moviment. La velocitat amb què es propaga la
pertorbació és la velocitat, v , de l'ona, i depèn de les característiques del medi on
aquesta es propaga. En el cas d’ones en una corda ve donada per:
F
v (5)

on F és la força aplicada a la corda i  la massa per unitat de longitud (densitat lineal).
Les ones que es propaguen en una corda són ones transversals perquè el moviment de
les partícules de la corda és perpendicular a la direcció de propagació de l’ona.
Si fem oscilꞏlar un extrem d’una corda, x=0, amb un MHS amb freqüència angular ω,
𝑦 𝑥 0, 𝑡 𝐴𝑠𝑖𝑛 t , la vibració es propaga per la corda produint una ona
harmònica, 𝑦 𝑥, 𝑡 𝐴 𝑠𝑖𝑛 𝑘𝑥 𝑡 on k=2/ i  és la longitud d’ona, la distància
mínima entre dos punts que oscilꞏlen en fase:

Figura 2: Ona harmònica

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 2

Una ona harmònica recorre una distància igual a una longitud d’ona, λ, en un temps
d’un període, T=1/f, per tant la velocitat, v, de propagació de l’ona és:
vf (6)
Ones estacionàries
Quan dues ones idèntiques propagant-se en el mateix medi en la mateixa direcció i
sentits oposats es troben en un punt se superposen. En els punts que les ones estan en
fase, és a dir, coincideixen els seus màxims, es produeix una interferència
constructiva, aconseguint una ona de més amplitud; si es troben en contrafase tenim
interferència destructiva i l’amplitud és zero. Quan en una corda amb els dos extrems
fixes es genera una ona harmònica, l’ona es reflecteix en l’altre extrem i en certes
condicions es produeix una ona estacionària, amb punts fixes de la corda on hi ha
interferència constructiva que anomenem ventres i d’altres destructiva, els nodes.
Aquest fenomen es coneix amb el nom de ressonància.
Per tal d'analitzar matemàticament aquest fenomen, determinarem l’ona generada per la
superposició, en fase, de dues harmòniques idèntiques iguals que es propaguen en sentit
contrari:
y1 ( x, t )  A sin( kx   t )
(7)
y2 ( x, t )  A sin( kx   t )
La funció d'ona resultant de la interferència és:
y ( x, t )  y1 ( x, t )  y1 ( x, t )  2 A sin(kx) cos(t ) (8)
Aquesta funció té la part espacial desacoblada de la part temporal, és a dir que cada punt
de la corda oscilꞏla amb moviment harmònic simple de freqüència angular però una
amplitud que depèn del punt x de la corda com:
A( x )  2 A sin( kx ) (9)
A la següent figura es mostra l'evolució temporal d'una ona estacionària.

ventre ventre ventre ventre ventre

node node node node

y

0 L
x
Figura 3: Ona harmònica estacionària amb dos extrems fixes.

Quan la corda té els seus dos extrems fixes, l'ona estacionària ha de tenir nodes en els
seus extrems, i per tant la interferència entre les ones viatgeres és constructiva
únicament quan la longitud de la corda L coincideix amb un número enter de semi-
longituds d'ona :

 amb n=1,2,3,... (10)

Ln
2
FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 3
I tenint en compte que la longitud de l'ona està relacionada amb la freqüència, per la
velocitat de propagació, eq.(5), les freqüències de ressonància de de les ones
estacionàries són aquelles que verifiquen:

n=1
v
fn  n amb n  1, 2,3, 4...

y
(11)
2L
n=2
Les ones estacionàries produïdes en un

y
medi també s'anomenen modes de
vibració o harmònics. A la figura es n=3
mostren el primer harmònic o mode

y
fonamental (n=1), el segon (n=2), tercer
(n=3), quart (n =4) i cinquè (n=5) n=4

harmònic.
y

n=5

Material
y

 1 Molla, amb un suport 0

x(m)
L

 Portamasses i masses, massa de

295 g
 1 Cronòmetre
 1 Balança
 1 generador de vibracions mecàniques
 1 generador de funcions, amb un amplificador del senyal del generador
 1 corda/ 10m de la mateixa corda
 2 suports per a lligar-hi la corda
 Cinta mètrica
 1 joc cables banana

Mètode experimental
1. Determinació dinàmica de la constant recuperadora k d’una molla.

Determinació de la constant, k, d’una molla a partir de la mesura del període

d’oscilꞏlació de la molla per a diferents masses.
Primer determineu la massa de la molla Mmolla i el corresponent error, en aquest cas serà
l’error sistemàtic de la balança, 𝜀 𝜀 . (que correspon a la meitat de la mesura més
petita en una aparell analògic). Anoteu-ho a la Taula 1.
Per fer l’experiment cal penjar de la molla 8 masses diferents amb el portamasses. Cal
dissenyar l’experiment, és a dir, determinar els valors de les masses que utilitzarem,
tenint en compte que la massa més petita m ha de permetre l’oscilꞏlació sense que les
espires de la molla arribin a tocar-se, i la més gran ha d’allargar la molla sense
deformar-la (entre uns 60g i 260g).

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 4

Per cada massa mesurarem el temps de 10 oscilꞏlacions. Cal primer fer oscilꞏlar la
massa, formada pel conjunt format pel suport i masses, un parell d'oscilꞏlacions per
eliminar pertorbacions i després es mesura el temps de 10 oscilꞏlacions completes,
comptant des del punt més alt o més baix (però mai des del punt d'equilibri, que es veu
amb menys exactitud perquè correspon a la velocitat màxima). Anoteu el valor de la
massa i el temps, a la Taula 2.
Repetiu la mesura per a les 7 masses següents. Determineu el període, temps d’una
oscilꞏlació amb el corresponent error. Anoteu-ho a la Taula 2.
Finalment, la constant de la molla es determinarà de comparar la gràfica del quadrat del
període d’oscilꞏlació de la molla T2 en funció de la massa que penja de la molla m, i
l’equació (4). Determinem el període d’oscilꞏlació, T, per un conjunt de valors de la
massa.

2. Freqüències de ressonància d’una corda

Determineu amb la balança la massa de 10 metres de corda amb el corresponent error
(error sistemàtic de la balança). Per obtenir la massa per unitat de longitud de la corda,
densitat lineal de la corda, μ dividiu per 10 tant la massa com l’error. Anoteu la
mesura i l’error a la Taula 5.
Mesureu la longitud total de la corda, L, i vigileu que al llarg de la pràctica aquesta
longitud no canviï. Prenem l’error total de L, com l’error sistemàtic de la cinta
mètrica, 𝜀 𝜀 . Anoteu-ho a la Taula 5.
Poseu la massa de 295g a l’extrem de la corda.
Engegueu el vibrador, el generador de funcions (en el rang 3 de freqüències) i
l’amplificador. Varieu la freqüència de l’oscilꞏlació des d’uns 20 Hz fins a uns 250 Hz
(a partir de 200 cal canviar el rang del generador). Anoteu a la Taula 6 el valor de la
freqüència de cada un dels harmònics que observeu.
Per entendre la formació de les diferents ones estacionàries. podeu visualitzar la seva
dirección: https://www.geogebra.org/m/jbeCtgzx. Selꞏlecciones els dos extrems fixos i
podeu selꞏleccionar també el mode de vibració de l’ona estacionària, n.

Treball previ
Connecteu-vos a l'adreça: https://www.geogebra.org/m/qYX5eakP
Seleccioneu una densitat lineal de 0,64 10-3kg/m i una força de 100N. Observeu el
moviment de la corda per a diferents freqüències d'excitació, de 50 Hz fins a 200 Hz.
Anoteu a la següent taula les freqüències a les que es produeixen els diferents modes de
vibració. Anoteu-ho també a la Taula de càlculs previs.

n (mode) 1 2 3 4
f (Hz)

Expliqueu perquè per a la freqüència de 75 Hz s'observa clarament una ona estacionària,

i en canvi per a la de 90 Hz no.

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 5

 Experiència: Oscilꞏlacions i ones

Grup: Data:

Professor/a de Laboratori:

Nom i cognoms:

Nom i cognoms:
Informe
Nom i cognoms:

Part 1. Determinació de la constant recuperadora d’una molla

Determineu T i T 2 per a cada mesura (Taula 2).
Representeu gràficament, T2 en funció de la massa m. Feu la regressió lineal i
determineu l’equació de la recta de regressió:
T2 = aꞏm + b (12)
Indiqueu els valors de a i b posant les unitats i els seus corresponents errors, així
com el coeficient de correlació, r. Anoteu-ho a la Taula 5.

Comenteu breument la gràfica. S’ajusten els punts a una recta? S’apropa a 1 el

coeficient de correlació r?

Compareu l’equació de la recta trobada experimentalment, equació (12), amb l’equació

(4) al quadrat:
m  fM
T 2  4π 2
k
identifiqueu termes i escriviu l’expressió que permet trobar k en funció del pendent a:

k(a) =

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 6

Trobeu el valor numèric k i el corresponent error. Anoteu els valors i els valors
arrodonits a la Taula 4.

Detalleu el càlcul de k

Identifiqueu termes i escriviu l’expressió que permet trobar f en funció del pendent a i el
punt de tall b:

f(a,b) =

Trobeu el valor numèric f i el corresponent error. Anoteu els valors i els valors
arrodonits a la Taula 4.

Detalleu el càlcul de f






Comenteu el valor obtingut per f

Part 2. Freqüències de ressonància d’una corda

A partir de l’equació (5) determineu la velocitat de propagació de les ones a la corda
amb el corresponent error, εv, i el corresponent resultat ben arrodonit. Anoteu els
resultats a la Taula 6.

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 7

Detalleu el càlcul de εv

Dividiu les freqüències fi obtingudes, entre la freqüència fonamental, fi/f1. Poseu els
resultats a la Taula 7. Comenteu els resultats obtinguts.

Representeu gràficament la freqüència dels harmònics en funció del número

d’harmònic. Adjunteu la gràfica al final de l’informe.

Feu una regressió lineal per tal de trobar l’equació de la recta

f=aꞏn+b (13)
que millor s’ajusta a la gràfica anterior. Indiqueu els valors dels coeficients a, b (amb
els seus errors) i r obtinguts en el full de dades/resultats. Anoteu-ho a la Taula 8.

Els punts experimentals s’ajusten bé a una recta? Raoneu la resposta.

Compareu l’equació de la recta experimental amb l’expressió (11) i calculeu la velocitat

v a la que es propaguen les ones a la corda amb el seu corresponent error. Anoteu-ho a
la Taula 9.

Detalleu el càlcul de εv

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 8

Compareu els dos resultats obtinguts per la velocitat de propagació de les ones a la
corda, corresponents a la TAULA 7 i TAULA 9, quin és més precís?

Bibliografia
TIPLER, P.A.; MOSCA, G. Física per a la Ciència i la Tecnologia. Ed. Reverté. 6ª ed.
2010

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 9

FULL DE DADES/RESULTATS. Els camps que estan en blau corresponen als valors que mesureu al laboratori. Els camps en groc, són camps calculats.
Abans de sortir del laboratori cal que envieu a ATENEA el full de càlcul amb els camps en blau complimentats

TAULA 0
n (mode) 1 2 3 4
f (Hz)

1. Determinació de la constant recuperadora d'una molla

TAULA 1
M m olla (g)  M (g)

TAULA 2 TAULA 3 TAULA 4

m (g) t 10 osc (s) T (s) 2
T (s )
2
REGRESSIÓ LINEAL AMB ERRORS k (N/m)  k (N/m) k (N/m)  k (N/m)
Pendent (a ) unitats Error pend. unitats
f f f f
Punt de tall (b ) unitats Error punt tall unitats

2
Coeficient r Coeficient r

2. Freqüpencies de ressonància d'una corda

TAULA 5 TAULA 7
corda (kg/m)   (kg/m) L corda (m)  L (m) v (m/s)  v (m/s) v (m/s)  v (m/s)

TAULA 6
n 1 2 3 4 5 6 7 8
f (Hz)
f/f 1 1

TAULA 8 TAULA 9
REGRESSIÓ LINEAL AMB ERRORS v (m/s)  v (m/s) v (m/s)  v (m/s)
Pendent (a ) unitats Error pend. unitats

Punt de tall (b unitats Error punt tall unitats

2
Coeficient r Coeficient r

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 10