Moviment ondulatori (II)

Jordi Sellarès
29 de setembre de 2023

Ones i barreres
• Efecte dels canvis de medi i de les barreres. En primer lloc consi-
derarem el problema del canvi de medi en una sola dimensió. Des-
prés veurem els efectes en tres dimensions.
Quan una ona que es propaga per un medi unidimensional (p.e. una
corda) arriba a un canvi de medi (interfície), una part de l’ona es
reflexa i l’altra part de l’ona és transmet. A més a més, pot haver-hi
un desfasament a la interfície entre l’ona incident i l’ona reflectida.
Tot això depén exclusivament de la relació entre la velocitat de l’ona
al primer medi i al segon medi.
Les equacions de Fresnel ens permeten calcular la relació entre les
amplituds i les potències de cada ona. En el cas particular d’un
medi unidimensional (o d’incidència normal sobre la interfase):
2
At = Ain
1+z
1−z
Ar = Ain
1+z
4z
Pt = Pin
(1 + z)2
2
1−z

Pr = Pin − Pt = Pin
1+z

on z ≡ v1 /v2 .
v1

Ain

v1 v1 < v2 v2

Ar At

Figura 1: Una ona passa d’un medi més lent a un medi més ràpid.

v1

Ain

v1 > v2 v2

Ar At

v1

Figura 2: Una ona passa d’un medi més ràpid a un medi més lent.

1
En el cas de medis tridimensionals, on la interfície entre els dos
medis és un pla, s’han de complir les lleis de la refracció i la reflexió
θ in θ r
sin θin sin θt
= v1 v2 < v1 → θt < θin
v1 v2 v2
θt
θin = θr

Si v1 < v2 existeix un angle d’incidència prou gran com per què

θt > 90◦ . En aquest cas, no hi haurà transmissió i el 100% de l’ona
es reflexarà (reflexió total).
Pel que fa a les barreres, s’observa el fenomen que s’anomena di-
fracció i que consisteix en la capacitat que te una ona per corbar-se. θt
Podem distingir entre la difracció causada per les obertures i la di- v2 v2 > v1 → θt > θin
fracció causada per un obstacle. En ambdós casos, la difracció depén v1
de la relació entre la longitud d’ona i la mida de la barrera. θ in θ r

d >> λ d >> λ Figura 3: Esquema de la reflexió i la

refracció.

d>
~λ
d>
~λ

d< λ
d< λ

Figura 4: Difracció d’una ona per una obertura i per un obstacle.

Quan la mida de la barrera és molt superior a la longitud d’ona, els

raigs de l’ona (línies que tallen perpendicularment tots els fronts
d’ona) es comporten com a partícules. Quan la mida de la barrera
esdevé comparable a la longitud d’ona, s’observa que els raigs tenen
una certa tendència a corbar-se, de manera que arriben a zones a les
quals no arribarien en el cas que fossin partícules. Finalment, quan
la mida de la barrera és inferior a la longitud d’ona, la difracció
s’observa encara més clarament.
La difracció explica per què podem escoltar un so encara que un obs-
tacle tapi la font o per què amb un microscopi no es poden observar
objectes d’una mida inferior a la longitud d’ona de la llum.

2
 emissor
v+ur v−ur
Efecte Doppler
• Efecte Doppler. Quan el receptor i l’emissor estan en moviment v+uf v−uf
receptor

respecte al medi per on es transmet l’ona, la relació entre la fre-

Figura 5: Conveni de signes a la fór-
qüència emessa per la font i la freqüència rebuda pel receptor és mula de l’efecte Doppler.
v ± ur
fr = ff
v ∓ uf

on v és la velocitat de l’ona i uf i ur són les velocitats de la font i del emissor

ur

receptor respecte el medi. Els signes que cal agafar depenen de si u = uf − ur

uf

la font va cap el receptor i a l’inrevés, tal com s’indica a la figura 5. receptor

emissor
ur

Quan les velocitats de l’emissor i del receptor són petites en compa- u = ur − uf

ració amb la velocitat de l’ona al medi, podem fer servir l’expressió uf

receptor

aproximada emissor
ur

fr − ff u u = ur + uf
uf
=
ff v receptor

emissor
ur

on u és la velocitat relativa entre l’emissor i el receptor segons el u = − ur − uf

uf

conveni de signes de la figura 6 Per la llum, cal fer servir l’expressió receptor

relativista Figura 6: Definició de la velocitat re-

r lativa a la fórmula aproximada i a la
c+u
fr = ff fórmula relativista.
c−u

on u és la mateixa velocitat relativa que abans i c és la velocitat de

la llum.
θ
• Barrera del so. Un emissor que viatgi a la velocitat de l’ona ani- u
rà reforçant tota l’estona el mateix front d’ona. Si augmenta lleu-
gerament la velocitat, haurà de travessar aquest front d’ona, que
s’anomena la barrera del so.
Un cop a velocitat supersònica només sentirem l’avió si som a dins Figura 7: Propagació del so en un vol
d’un con d’angle θ on sin θ = v/u. supersònic.