Oscil·lacions (II)

Jordi Sellarès
16 de setembre de 2023
k

Oscil·lacions esmorteïdes
m
• Tipus d’esmorteïment. Considerem l’esmorteïment crític bc =
2mω0 on m és la massa de l’oscil·lador i ω0 la freqüència angular
p b
si no hi hagués esmorteïment ( k/m).

Figura 1: Esquema d’un oscil·lador

Sobreesmorteïment: b > bc
harmònic esmorteït.
Esmorteïment crític: b = bc

Subesmorteïment: b < bc

• Canvi de freqüència respecte les oscil·lacions sense esmorteïr. La

posició d’un oscil·lador harmònic esmorteït ve donada per
b
x(t) = A0 e− 2m t cos(ω 0 t + δ)

on

x(t)
s  2
0 b
ω = ω0 1−
2mω0
t
x(t) subesmorteit A(t)

• Decreixement de l’amplitud i de l’energia.

Figura 2: Moviment harmònic es-
morteït.
b
A ≡ A0 e− 2m t
b t
E = E0 e− m t ≡ E0 e− τ , on τ ≡ m/b és la constant de temps o
ω
factor d’extinció.

• Coeficient Q i dissipació d’energia. El factor Q o factor de qualitat

k
(Q ≡ ω0 τ ) és un paràmetre adimensional que expressa la quantitat
d’energia que es per a cada cicle
2π
Q= m
(|∆E|/E)cicle

si es compleix b << bc .
b
Oscil·lacions forçades
• Forces que actuen sobre un osci·lador esmorteït i/o forçat. Figura 3: Esquema moviment har-
mònic forçat.

Força d’esmorteïment Fd = −bv

Força externa Fext = F0 cos(ωt)

1
ω és la freqüencia angular de la força externa i s’agafa l’origen de
temps de manera que la seva fase inicial sigui 0.
• Sistemes físics que poden presentar ressonància. Qualsevol os-
cil·lador harmònic, ja sigui simple o esmoteït, pot ressonar quan reb
una força externa amb una freqüència angular ω = ω0 .
• Estat estacionari d’un sistema ressonant. La posició d’un os-
cil·lador forçat és x(t) = xsub (t) + xest (t) on
b
xsub (t) = A0 e− 2m t cos(ω 0 t + δ)
xest (t) = A(w) cos[ωt − δ(ω)]

Amb el temps s’arriba a l’estat estacionari, on x(t) = xest (t). L’es-

tat estacionari és independent de les condicions inicials. A l’estat
estacionari l’amplitud i el desfasament depenen de la freqüència
angular de la força externa segons
F0
A(ω) = p
m2 (ω02
− ω 2 )2 + (bω)2
bω
tan[δ(ω)] =
m(ω02 − ω 2 )

A(w)
El moviment de l’oscil·lador sempre està endarrerit, poc o molt, res-
pecte la força externa. Per això es defineixen els signes de manera w0

que 0 < δ(ω) < π. Q=2 Q=5 Q=10

• Pic de ressonància i relació entre la seva amplada i el factor Q. Figura 4: Amplitud en funció de la
La potència dissipada pel sistema durant l’estat estacionari té un freqüència externa.

màxim (Pmax ) quan ω = ω0 i tendeix a 0 a mida que ω s’allunya de pi

ω0 . Definim l’amplada del pic de ressonància (∆ω) com la diferèn-

cia entre les dues freqüències angulars que dissipen una potència pi/2
δ(w)

Pmax /2. Es pot demostrar que

∆ω 1
= w0

ω0 Q w
Q=2 Q=5 Q=10

Figura 5: Desfasament en funció de

la freqüència externa.
P(w)

Pmax/2 ∆w

Pmax/2 ∆w

w0
w
Q=5 Q=10

Figura 6: Potència dissipada en funció de la freqüència externa.