Dra. Fina Martínez-Soler (finamartinez@ub.

edu)
Dra. Esther Gratacòs Batlle (egratacosbatlle@ub.edu)
Dra. Avelina Tortosa i Moreno (atortosa@ub.edu)
Departament Infermeria Fonamental i Clínica

Fisiologia

REGULACIÓ LENTA DE LA PRESSIÓ ARTERIAL: ACCIÓ HORMONAL

SISTEMA RENINA-ANGIOTENSINA-ALDOESTERONA (Sistema RAS)

Aquest sistema s’activa en situacions de disminucions mantingudes de la pressió arterial (per

exemple una hemorràgia).
El ronyó participa en el control de la pressió arterial per dos mecanismes:

1. Control de la volèmia evitant la pèrdua de líquid fent poca diüresi o promovent la

pèrdua de líquid fent més diüresi.
la sangre
oxigenada 2. Sistema renina-angiotensina-aldosterona.
es Quan es produeix un descens de la pressió arterial, el ronyó secreta un enzim, la
bombeada
renina, que s’allibera a la circulació sistèmica i es distribueix per tot l’organisme. La
desde el
ventrículo renina, activa el pas d’angiotensinogen (una proteïna plasmàtica inactiva) a
izquierdo angiotensina I. L’angiotensina I té propietats vasoconstrictores lleus que no són
del suficients per augmentar la pressió arterial. L’angiotensina I, al seu pas pels petis vasos
corazón pulmonars, es posa en contacte amb les cèl·lules endotelials d’aquests vasos, les quals
hacia la contenen un enzim (enzim convertidor de l’angiotensina (ECA)), que afavoreixen el pas
aorta d’angiotensina I a angiotensina II.

L’angiotensina II és un vasoconstrictor molt potent. L’acció de l’angiotensina II és

deguda a dos mecanismes:

1. Vasoconstricció molt intensa d’arterioles i menys important de les venes. La

vasoconstricció de les arterioles augmenta la resistència perifèrica i la pressió
arterial. La constricció de les venes augmenta el retorn venós al cor i per tant
augmenta el volum batec i indirectament la pressió arterial.

2. Activació de les glàndules suprarenals per secretar aldosterona. L’aldosterona

actua a nivell renal, augmentant la reabsorció de Na+ als túbuls renals, que
s’acompanya d’una reabsorció de líquid. Això ocasiona un augment del volum
del líquid extracel·lular i, per tant, del volum sanguini total i de la pressió
arterial.
 HORMONA ANTI-DIURÈTIUCA (ADH):VASOPRESSINA

Per altra banda, hi ha també l’efecte de la hormona Vasopresina que contribueix el la

regulació de la pressió arterial. La vasopressina és una hormona que s’allibera en la
neurohipòfisi principalment sota un estímul que és augment de la osmolaritat plasmàtica.
També tant una baixada de la pressió arterial com una baixada de la volèmia promouen
l’alliberació d’aquesta hormona en sang. La cèl·lula diana de la vasopressina són les unes
cèl·lules de la part distal de la nefrona (ronyó). Quan hi ha vasopressina, el ronyo fa menys
diüresi preservant així al màxim el volum de líquid corporal i contribuït a restaurar tant la
osmolaritat plasmàtica com la volèmia i la pressió arterial.

ELS PÈPTIDS NATRIURÈTICS PROMOUEN L’EXCRECIÓ DE SODI I AIGUA

Els pèptids natriurètics són una família d’hormones, principalment dues Pèptid
Natriurètic Auricular (PNA) i Pèptid Natriurètic Cerebral (PNB) que tenen efectes antagonistes
als de l’Aldosterona i la Vasopresina. L’estímul per la seva síntesi i alliberació seria un augment
del volum sanguini (fet que augmentaria la pressió arterial) i que provoca un estirament de les
aurícules del cor. Les cèl·lules miocàrdiques s’estiren i alliberen els pèptids natriurètics en sang.
Els efectes dels pèptids en l’organisme són varis, pel que fa a la pressió arterial ajudaria a
disminuir-la a través del seu efecte en el ronyó promovent l’excreció de sodi i aigua (natriüresi)
contribuint a fer disminuir la volèmia i per tant també la pressió arterial.