TEMA 6: SISTEMA ENDOCRÍ

6.1. INTRODUCCIÓ

El sistema endocrí exerceix un control sobre totes les cèl·lules mitjançant unes
molècules determinades anomenades hormones (eix central del sistema).

Les hormones són substàncies químiques que són alliberades per glàndules a la sang.

Hi ha dos tipus de glàndules:

 Glàndules exocrines: expulsen substàncies cap a l’exterior (glàndules salivals,

sudorípares, lacrimals, sebàcies). No pertanyen al sistema endocrí.
 Glàndules endocrines: expulsen el seu contingut cap a l’interior, a la sang. Les
substàncies són les hormones. Pertanyen al sistema endocrí.

Les cèl·lules diana són cèl·lules específiques que posseeixen receptors per l’hormona en
particular. Les hormones també s’anomenen missatgers químics. Aquest sistema és
d’acció lenta i duradora. Per exemple: el creixement dels ossos dura anys, la maduració
sexual, el canvi de veu...

Aquest sistema està format per glàndules endocrines: hipotàlem, hipòfisi, tiroides,
paratiroides, suprarenals, pàncrees, ovaris, testicles.

HIPOTÀLEM HIPÒFISI

TIROIDES
PARATIROIDES

SUPRARENALS PÀNCREES

TESTICLES OVARIS
 6.2. GLÀNDULES ENDOCRINES

Hipotàlem: es troba situat a la part inferior de l’encèfal, a la seva base. Es troba en

contacte directe amb el sistema nerviós i produeix substàncies anomenades
neurotransmissors. Aquesta glàndula està relacionada amb la son, la fam... en general
amb les necessitats bàsiques. La part endocrina de l’hipotàlem produeix diferents
hormones que actuen sobre la hipòfisi.

Les hormones que produeix l’hipotàlem controlen la producció hormonal de la hipòfisi.

La hipòfisi sintetitza hormones que controlen la resta de glàndules endocrines.

El funcionament d’aquest sistema anomenat retroalimentació o feed-back permet reduir

o augmentar la concentració d’hormones a la sang per arribar a l’equilibri, és a dir, a
l’homeòstasi.

Hipòfisis: es troba situada sota l’hipotàlem i produeix hormones que controlen la resta
de glàndules endocrines. També actua sobre diferents òrgans diana.

Tiroides: es troba situada a la part davantera del coll. Una de les hormones que
produeix és la tiroxina. Aquesta està relacionada amb el creixement i desenvolupament
de l’organisme, accelera el metabolisme cel·lular. També produeix la calcitonina que
és una hormona que estimula els dipòsits de calci dels ossos, per tant, enforteix els
ossos.

Quan la tiroides està massa desenvolupada provoca una malaltia anomenada goll. El
dèficit de tiroxina (hipotiroïdisme) produeix una malaltia anomenada cretinisme que en
les primeres etapes de desenvolupament pot provocar dèficit mental, escàs
desenvolupament dels genitals, baixa alçada...

Paratiroides: situades al darrere de la tiroides. Produeix la parathormona que ajuda a

l’organisme a mantenir l’equilibri entre el calci i el fòsfor.

GLÀNDULA TIROIDES

GLÀNDULES PARATIROIDES

Pàncrees: és una glàndula mixta (endocrina i exocrina). El pàncrees produeix insulina

que facilita l’absorció de la glucosa que viatja per la sang cap a les cèl·lules. Aquesta
hormona activa els receptors que deixen passar la glucosa de la sang cap a les cèl·lules.
Si la cèl·lula té un excés de glucosa l’acumula en forma de glicogen.

També produeix una hormona

anomenada glucagó que té l’efecte
contrari, es a dir, allibera glucosa a la sang.
Aquesta hormona afavoreix la hidròlisi
del glicogen i l’alliberació de la glucosa
cap a la sang.

La mala producció d’insulina provoca una malaltia anomenada diabetis mellitus. Hi ha

dos tipus: tipus 1 (conseqüència d’una malaltia autoimmune que ataca al pàncrees) i
tipus 2 (conseqüència d’un mal funcionament del pàncrees).

Glàndules suprarenals: situades sobre el ronyó, es pot diferenciar entre: la medul·la i

l’escorça.

 Medul·la: produeix neurotransmissors que actuen sobre el sistema nerviós.

Produeix una hormona anomenada adrenalina. Aquesta hormona ens prepara
per enfrontar-nos a situacions de perill, insensibilitza, aguditza la vista i dilata
 els vasos sanguinis que arriben a la musculatura
per oxigenar més la sang. Quan la situació de
perill finalitza es produeix noradrenalina que ens
relaxa.

 Escorça: és la part exterior. Produeix corticoides, com el cortisol, que actuen

sobre el teixit adipós, el degraden. La producció de cortisol està relacionada amb
respostes a l’estrès. També produeix l’hormona aldosterona que controla
l’equilibri iònic, sodi-potassi.

Gònades sexuals: són glàndules mixtes. En les dones són els ovaris i en els homes els
testicles. La producció d’hormones s’inicia en la pubertat i és en aquesta època quan es
comencen a diferenciar els caràcters sexuals secundaris.

 Ovaris: produeixen els estrògens, aquests estan relacionats amb els caràcters
sexuals secundaris. Exemples de caràcters sexuals secundaris: creixement de les
mamas, desenvolupament dels malucs, escassa pilositat, veu aguda.
També produeix progesterona. La progesterona prepara l’endometri de l’úter
per si de cas arriba un òvul fecundat per acollir-lo i alimentar-lo
(desenvolupament embrionari vivípar), però com normalment no hi arriba un
òvul fecundat, aquest es destrueix i a més es produeix la inhibició de la producció
de llet en les glàndules mamàries. Aquestes dues hormones són les que
controlen el cicle menstrual i l’ovulació.

 Testicles: són les gònades sexuals dels mascles. La testosterona és la que

afavoreix l’aparició dels caràcters sexuals secundaris masculins: veu més greu,
pilositat més abundant, desenvolupament de la musculatura...

TESTICLES OVARIS