Psicoendocrinologia

Tema 3. Hormones, desenvolupament i cicle vital

1. Com afecten les hormones al sexe?

Efectes organitzacionals: Influenciant el desenvolupament (des del moment de la concepció fins a la

maduresa sexual) de les característiques anatòmiques, psicològiques i conductuals que distingeixen a mascle
i femella.

Efectes activadors: una vegada desenvolupats els òrgans sexuals, s’activen els mecanismes mitjançant que
donen lloc a “la conducta reproductora”.

Organització diferent – activació diferent

PAS 1: diferenciació genètica: Les dones son la base: si no passa res serà dona, ha de ocórrer alguna cosa per
a que siga home.

S’ha d’activar el gen SRY per a que es done el desenvolupament gonadal dels testicles. Participa la proteïna
SRY (TDF)

1
Psicoendocrinologia

PAS 2: Diferenciació gonadal:

- 5-6ª setmana: gònades indiferenciades unisexuals i bipotencials

- 7-8ª setmana: diferenciació gònades sexuals
o Hormona o factor antimüllerià (AMH): regressió dels conductes de Müller i descens testicular a
l’escrot  Desfeminització (cc. Sertoli)
o Secreció d’andrògens: testosterona (característiques internes masculines) i (5-alfa-reductasa) 
DHT o dihidrotestosterona (característiques externes masculines). Masculinització (cc. Leydig)
o Sense estimulació hormonal en la 12ª setmana: genitals externs femenins

Conducte de Muller: dones

Conducte de Wolff: homes (Proteïna SRY)

- Absència de cromosoma Y i presència dels dos cromosomes XX: ovaris.

- Desenvolupament del sistema de Müller e involució de Wolff: òrgans sexuals interns femenins
- Sense estimulació hormonal en la 12ª setmana: genitals externs femenins. PAS 2: Diferenciació gonadal
Woman is default

Conductes interns mascles: Sistema de Wolff

2
Psicoendocrinologia

Conductes interns femelles: Sistema de Müller

PAS 3: Diferenciació dels genitals externs (sexe fenotípic)

HOME

- Sistema de Wolff : òrgans sexuals interns masculins (Testosterona): epidídim, vesícules seminals i
conductes deferent i ejaculador.
- Tubercle i protuberàncies genitals fetals: genitals externs masculins (DHT):
o Tubercle genital: gland
o Unió plecs del rafe i fenedura uretral: penis
o protuberàncies genitals: escrot

DONA

- Sistema de Müller: òrgans sexuals interns femenins: trompes de Fal·lopi, úter, cèrvix, terç superior de la
vagina.
- Tubercle i protuberàncies genitals fetals: genitals externs femenins: Tubercle genital: clítoris,
Protuberàncies genitals: llavis majors i menors, porció externa de la vagina.

2. Efectes organitzadors de les hormones sexuals

ACTIVITAT 1

- Qui és Caster Semenya?

És una atleta sud-africana que competeix i ha guanyat en dos ocasions en els 800m.

- Per què no la deixen participar en la prova olímpica que ha guanyat dues vegades (Londres i Rio de
Janeiro)?

3
Psicoendocrinologia

Perquè els seus nivells de testosterona són més elevats que e límit que van establir després que guanyara
eixes dos competicions.

- Quina malaltia pot presentar?

Hiperandrogenia

- Quines característiques té aquesta malaltia?

Increment dels andrògens amb efectes activadors.

No és el seu cas perquè els seus andrògens no estan activats. Per tant té el síndrome d’insensibilitat als
andrògens, es genèticament XY.

SIA: Síndrome d’Insensibilitat als Andrògens

- XX amb SIA  dones

- XY amb SIA:
o Complet  dones, no menstruació, estèrils
o Parcial  dones (genitals ambigus)
o No resposta tissular als andrògens
o SRY s’activa: el sistema de Müller regressa, sistema de Wolff incomplet

Síndrome de conducte de Müller persistent (SCMP)

Hi ha incapacitat per a produir la hormona antimülleriana o els receptors no la capten. D’aquesta manera es
desenvolupa el sistema de Muller.

Si que hi ha andrògens i per tant també pot desenvolupar-se el Sistema de Wolff i les característiques
externes masculines com els testicles i el penis.

XY: hi ha androgenització, però no desfeminització

Síndrome de Turner (monosomia del cromosoma X)

Carència de mecanismes per a desenvolupar el sistema

reproductor femení intern per la falta d’un cromosoma X.

- 22X - X0 Aneuploïdia 1/5000

- Absència de Y: no es desenvolupen testicles, però
tampoc ovaris (necessiten XX)
- X0: es desenvolupen com a dones interna i
externament.
- Els fetus no necessiten els ovaris o les hormones
produïdes per aquests per al desenvolupament de les
femelles

3. Hormones sexuals

Les gònades (junt amb el còrtex adrenal) sintetitzen hormones sexuals esteroidals

Existeixen tres tipus d’esteroides sexuals: Andrògens, Estrògens i Progestàgens

Les “hormones sexuals masculines” (andrògens) i “les hormones sexuals femenines” (estrògens i
progestàgens) tenen en comú la ruta metabòlica.

4
Psicoendocrinologia

Els estrògens són produïts mitjançant l’aromatització dels andrògens. Encara que els ovaris segreguen una
gran quantitat d’andrògens, sols una xicoteta part es secreta al torrent sanguini. Mentre que la resta és
aromatitzat a estradiol, l’estrogen principal.

- H. sexuals femenines:
o Estrògens (el principal durant l’etapa reproductiva : estradiol)(en la menopausa, la estrona)
o Progesterona
- H. sexuals masculines (andrògens)
o Testosterona (de Testosterona a Dihidrotestosterona mitjançant la 5α-reductasa)
o Dihidrotestosterona (DHT) : enzim que es crea a partir de la testosterona a partir de alfa
reductasa
o Dihidroepiandrosterona (DHEA) precursor de estrògens i andrògens a nivell suprarenal
o Androstenediol: es segrega a les glàndules suprarenals. Participen en la musculatura
o Androstenediona: es segrega a les glàndules suprarenals. Musculatura i bello.
- Produïdes per les gònades i pel còrtex suprarenal
- Tots tenim aprox. 1/10 part d’hormones de l’altre sexe.

Característiques sexuals secundàries

Influència de l’estradiol en ♀:

- Inici del tancament de la zona de creixement dels ossos

- Desenvolupament dels pits
- Creixement de la mucosa uterina
- Canvis en la disposició del greix corporal
- Maduració dels genitals femenins
- Eixamplament dels malucs
- El borrissol axil·lar i púbic en la dona es déu a la androstenediona suprarenal

Influència de la testosterona en ♂:

- Inici del tancament de la zona de creixement dels ossos

- Creixement de borrissol facial, axil·lar i púbic
- La veu es fa més greu
- Altera la línia capil·lar del cap (DIHIDROTESTOSTERONA)
- Estimula el desenvolupament muscular i el creixement dels genitals (poder anabolitzant)

4. EIX HIPOTALÀMIC – HIPOFISO – GONADAL

5
Psicoendocrinologia

4.1.Eix Hipotàlem Hipòfisi Testicular

- Secreció pulsàtil: FSH i LH tindran el pic màxim a nivell hormonal pel mati, al final del dia es quan es
tenen els nivells més baixos.
- Hormones esteroides: lipídiques, que facilita la seua alliberació al torrent sanguini però necessiten la
participació de proteïnes.
- FSH: va a estar implicada principalment en l’espermatogènesi (producció d’esperma) mitjançant les
cèl·lules de Sertoli, que es troben en els túbuls seminífers.
- LH: actua mitjançant les cèl·lules de Leydig i afavoreix la secreció d’andrògens.
- Feedback negatiu on el propi sistema es capaç d’inhibir o incrementar l’alliberació de les hormones. La
testosterona es l’encarregada del feedback negatiu, però també les cèl·lules de Sertoli, quan hi ha prou
hormones, allibera una altra hormona que es la Inhibina que també inhibeix l’alliberació de
gonadotrofines.

Funcions de les cèl·lules de Sertoli:

- Participen en la diferenciació gonadal amb l’alliberació de l’hormona antimülleriana

- Participen en l’espermatogènesi
- Realitzen feedback negatiu mitjançant l’alliberació de l’hormona Inhibina.
- Produeix la proteïna lligadora d’andrògens (ABP)

Funcions: Espermatogènesi i producció andrògens.

Estructura: Lòbuls testiculars  Túbuls seminífers  Cèl·lules de Sertoli i cèl·lules espermatogèniques

Les cèl·lules de Sertoli es troben dins dels Túbuls seminífers, mentre que les cèl·lules de Leydig es troben en
l’espai entre els Túbuls.

Espermatogènesi

40-300 milions d’espermatozous diaris

Controlada per FSH + Testosterona (Testosterona produïda en cc. intersticials de Leydig, entre els túbuls
seminífers)

FSH: afavoreix la funció de les cc. de Sertoli.

6
Psicoendocrinologia

El paper de la testosterona serà madurar el sistema.

Cèl·lules de Sertoli: Proteïna lligadora d’andrògens (ABP): fixa la DHT i la Testosterona, les introdueix al túbul
seminífer. Farà que l’esperma i la testosterona es puguen lligar i que madure.

ELS ANDRÒGENS

Síntesi i secreció: Gònades (LH) i escorça suprarrenal (ACTH)

Principal androgen: testosterona.

Varia en diferents etapes de la vida: als primers dies del desenvolupament embrionari els nivells de
testosterona són alts per a desenvolupar els conductes de Wolff i els caràcters externs masculins. En nàixer i
fins l’adolescència seran baixos. En l’adolescència tornaran a ser alts per a que es done l’activació de les
hormones adenohipofisiaries i es mantindran durant l’etapa fèrtil de la vida dels homes, que pràcticament es
tota la vida.

Es caracteritza per una secreció pulsatiu i circadiària (màx.: 6-8 h.; mín.:20-22 h).

LH: desenvolupament i funcionament de les cc. intersticials de Leydig: andrògens.

7
Psicoendocrinologia

4.2.Eix hipotàlem hipòfisi – ovàric

Funcions: ovogènesi

Hormones: estrògens i progestàgens.

Les hormones de les dones son cícliques durant tot el procés fèrtil.

- FSH: implicada en la formació dels fol·licles, que van a anar madurant i solament 1 fol·licle serà el madur,
que s’adhereix a la membrana i serà capaç d’alliberar el òvul. La maduració del fol·licle es dona per les
cèl·lules granulosa que seran els encarregats de l’alliberació d’estrògens. Les cèl·lules granulosa estan en
el fol·licle per a produir estrògens durant la fase fol·licular.
- LH: s’encarrega del trencament del fol·licle de Graf que està protegint l’òvul. Quan aquest s’allibera, el
fol·licle passa a anomenar-se cos luti. Si l’òvul no està fecundat serà reabsorbit per l’ovari. En canvi, si sí
que està fecundat, el cos luti manté els nivells d’estrògens i progesterona fins que la placenta es forme
del tot.

Ovaris

2 cossos ovalats allotjats a l’entrada de les trompes de Fal·lopi.

Doble funció: ovogènesi i síntesi i secreció d’estrògens i

progesterona

- Canvis
o hormonals
o ovàrics
o endometri
- Fases
o Fase fol·licular o preovulatòria (Dia 1 a 13)
o Ovulació (Dia 14).
o Fase luteínica o postovulatòria (Dia 15 al 28).

8
Psicoendocrinologia

Hormones ovàriques

Estrògens i progestàgens

- Estrògens: formats a partir dels andrògens per aromatització.

o Estradiol: lliure i SHBG (globulina fixadora de les hormones sexuals)
o L’estrona: participa en la menopausa
o L’estriol: participa en l’embaràs
- Progesterona: lliure, albúmina i a CBG (transcortina o globulina fixadora de corticoesteroides)

Menarquia (12 – 16 anys)

- Desenvolupament i manteniment del caràcters sexuals primaris i secundaris:

o òrgans reproductors
o distribució del greix, to de veu, pèl cap i cos (poder anabolitzant inferior l’androgènic )

9
Psicoendocrinologia

- Estrògens: incrementen l’anabolisme proteic, importància en la formació òssia, disminueix nivells

sanguinis de colesterol, feedback negatiu (GnRH i LH)
- Progesterona: (cos luti) coopera amb els estrògens en la preparació de l’endometri per implantar l’òvul
fecundat, secreció de llet, feedback negatiu (GnRH i LH)
- Relaxina: (cos luti) relaxa l’úter inhibeix les contraccions. La forma el cos luti en l’embaràs.
- Inhibina: Inhibeix la secreció de FSH y LH.

ACTIVITAT 2

- Representa l’eix HHT, especifica les funcions en les quals estan implicades les hormones alliberades
per la hipòfisi.

Funcions

FSH: espermatogènesi mitjançant les cèl·lules de Sertoli.

(Funcions de les cc de Sertoli: espermatogènesi, producció de inhibina, hormona

antimulleriana, Proteïna unificadora lligadora. Uneix la testosterona que se
troba en els andrògens a les parets del túbuls testiculars, per a que puga passar
el espermatozoide i madurar en el epidídim.)

LH: secreció d’andrògens mitjançant les cèl·lules de Leydig i feedback negatiu.

- Dibuixa i explica les fases del cicle menstrual i els canvis que l’acompanyen a nivell: hormonal, ovàric i
endometri.

Cicle menstrual hormonal: Fase fol·licular.

Comença la menstruació i s’activa eix
hipotàlem hipòfisi ovàric, s’activa FSH i
madura els fol·licles, on solament un es
converteix en el fol·licle de Graff que serà el
que s’aderisca a l’ovari i alliberarà l’òvul a les
trompes de Fal·lopi. Al mateix temps que
maduren, els fol·licles van a tindre unes
cèl·lules al voltant que son les cc granulosa, i
s’encarreguen d’incrementar els nivells d’estrògens. Fase d’ovulació. La LH es manté i farà el seu pico quan
ovulem. També serà el pic de la FSH i els estrògens. Si no estan aquestes 3 hormones al seu pic no es pot
ovular. Fase lutea. Quan l’òvul ix, els estrògens comencen a baixar. Si l’òvul no es fecunda, el fol·licle de
Graff es transforma en el cos luti, que serà el que manté els nivells alts de progesterona i incrementa els
estrògens però menors que en la fase fol·licular, els quals van a mantenir el desenvolupament de la paret de
l’endometri per a q l’òvul s’aderisca. Com aquest no esta fecundat, quan arriba a l’endometri no es pot
adherir, cauen els nivells de totes les hormones, menstruem i torna a començar el cicle. Si l’òvul si que es
fecundat, l’òvul va fent el desenvolupament cel·lular i el dia 6 s’adhereix a l’endometri, s’implanta i comença
a desenvolupar-se.

10
Psicoendocrinologia

Cicle menstrual ovàric: durant la fase fol·licular es maduren els fol·licles, fins que solament un madurarà del
tot i es convertirà en el fol·licle de Graf. Aquest alliberarà l’òvul durant la fase d’ovulació i passarà a
convertir-se en el cos Luti durant la fase lutea. El cos luti aporta progesterona i estrògens a l’òvul fins que
aquest aplega a l’úter i el cos luti (cos albicans) es reabsorbeix.

Cicle menstrual endomètric: a partir de la menstruació, durant la fase fol·licular les parets de l’endometri es
troben en repòs fins que es dona l’ovulació i amb l’augment de totes les hormones, les parets de l’endometri
comencen a engrossar-se per a estar preparades per a la possible implantació d’un òvul. Si aquest òvul no es
fecundat, en aplegar a l’úter no tindrà les suficients cèl·lules per adherir-se, els nivells hormonals
descendiran i es produirà de nou la menstruació.

11
Psicoendocrinologia

5. Com afecten les hormones sexuals a la conducta?

Efectes organitzacionals: Les hormones exerceixen un efecte organitzador durant les primeres fases de la
vida sobre els circuits neurals implicats en les conductes.

Efectes activadors: en les fases posteriors (pubertat, edat adulta) aquestes conductes són activades per
hormones.

Organització diferent – activació diferent = conductes diferents

Dimorfisme sexual (dimòrfic = que te dues formes)

- Diferències que existeixen a nivell de sistema nerviós i a nivell de conducta (suposadament relacionades)
entre els dos sexes, tant en animals com en humans.
- S'observen amb més freqüència i més acusades en caràcters relacionats amb la reproducció.
- Estan determinades en gran part per l'entorn hormonal, però també per la base genètica i pel context
ambiental

RECORDEM

PAS 1 Diferenciació genètica: Cromosoma Y  Gen SRY  Proteïna TDF o SRY

PAS 2 Diferenciació gonadal: Evolució Sistema de Wolff + AMH + ANDRÒGENS // Evolució Sisitema de Müller

PAS 3 Diferenciació genitals externs (sexe fenotípic): PRESÈNCIA O ABSÈNCIA ANDRÒGENS

PAS 4: Sexe psicològic

12
Psicoendocrinologia

6. Dimorfisme sexual en animals

MASCLES
Parts més grans relacionades amb conducta
sexual
- Àrea Preòptica Medial
- Amígdala Medial (AM)
FEMELLES
Parts més grans relacionades amb la
conducta sexual
- Nucli Ventromedial de l’Hipotàlem
(NVH)
- Substància Grisa Periaqüeductal (SGP)

6.1.Conducta sexual masculina

6.2.Conducta sexual femenina

13
Psicoendocrinologia

Nucli Espinal Bulb-cavernós (NBE)

Està implicat en:

- Mascles: ejaculació i l’erecció

- Femelles: orgasme.

En els mascles hi ha majors cossos cel·lulars que en les femelles.

Diferències morfològiques

El nucli sexualment dismòrfic (NSD o SDN) es localitza a l’àrea pre-òptica medial de l’hipotàlem.

- Nucli paraventricular anterior de l’hipotàlem. Relacionat amb la conducta sexual rates. M > F
Major apoptosis prenatal en femelles

7. Diferències morfològiques en humans

Pes de l'encèfal total: major en homes 15% (volum corporal corregit). Major nombre de plecs, alguns estudis
mostren: majors connexions/processos neurals en dones.

Diferències també segons regions: L'amígdala major en homes i l'hipocamp major en dones

Nuclis hipotalàmics (INAH): Nucli paraventricular anterior de l’hipotàlem

Està subdividit en 4 àrees:

INAH 1: no hi ha diferencies entre mascle i dona

INAH 2: si que hi ha diferències: dones major població

INAH 3: la més diferenciada: major en homes

14
Psicoendocrinologia

INAH 4: pràcticament iguals

Nucli espinal bulb-cavernós (Onuf)

En els homes hi ha major població de motoneurones en el ventral lateral però no s’observa en el dorso
medial.

Cos callós: Primeres dades: espleni (zona caudal)

Diferències subtils. No clara la direcció causal

Comissura anterior: Aproximadament un 12% + en dones

Lateralització

- Dones menor lateralització de la funció cortical que

homes
- Planum temporale: E > D (Wada et al, 1975)
- Homes major asimetria que Dones
- Dones > Homes preservat llenguatge amb lesió HE
- Homes més connexions intrahemisfèriques VS Dones
més connexions interhemisfèriques
- Model masculí vs. femení de processament cognitiu

Investigació de Joel i Cols, 2015

- 1400 rastrejos cerebrals.

- 169 dones y 112 homes
- Matèria grisa de 116 regions cerebrals
- 10 trets mostraren les majors diferències entre els cervells masculins i femenins
- Menys del 6% de “masculins” i “femenins”. La resta ampliament variable (mosaic)

8. Diferencies comportamentals

Identitat sexual: autopercepció psicològica en relació a les característiques sexuals.

15
Psicoendocrinologia

Disfòria de gènere (DSM-5): malestar, depressió, irritabilitat… generat pel desig irreversible de pertanyer al
sexe contrari al genèticament establert i assumir el corresponent rol.

Identitat sexual, rol de gènere i orientació sexual: Exposició hormonal prenatal?  3% de Dones amb
hiperplàsia adrenal congènita (HAC o CAH) presenten transexualisme, solament un 0.005% en població
normal

Hiperplàsia adrenal congènita (HAC o CAH)

Augment en la producció de andrògens per l’escorça suprarenal (xiqueta o mare). Hi ha una deficiència
enzimàtica (21 hydroxylasa) que resulta en una incapacitat de produir cortisol correctament.

Es dona una androgenització prenatal: Es “corregeix” amb cirurgia i tractament hormonal post natal
(cortisona).

Rol sexual masculí

- Jocs amb joguines amb preferència de rol masculí

- Mostren menys interès pels bebès
- Utilitzen la violència quan son provocades
- Major violència en la adolescència i edat adulta

Rol sexual: activitats i disposicions que presumiblement corresponen a un sexe o altre en una determinada
societat.

Orientació sexual: procés de desenvolupament de una atracció sexual/eròtica per altre individu

ACTIVITAT 3

- Quina es la mitjana obtinguda en cada prova en funció de XX – XY?

D2/D4 P1 P2 P3 P4 CG Em
XX 0,993 15,800 14,600 20,200 34,000 8,580 26,350
XY 0,990 14,250 14,000 19,600 29,000 10,600 26,200

- Existeixen diferencies significatives en funció del cromosoma? Comenta cadascun dels resultats en
funció del que es comenta a la teoria i dona una possible explicació als mateixos.
o D2/D4: no, a diferència del que diu la Teoria de que els XY deurien tenir major diferència.
o Purdue: mitjanes més altes en XX, en P1 i P2, segons la teoria, com XY treballen de forma
lateralitzada, podrien haver desenvolupat millor la tasca, per contra, les XX ho fan millor en totes
les Proves perquè dominen en coordinació com diu la teoria.
o CG: mitjana més alta en XY, coincidint aquest resultat amb el que diu la teoria, ja que els XY
tenen millor visió espacial.
o Emocions: no, a diferència del que diu la Teoria. El resultat pot estar esbiaixat ja que tot el grup
ha estudiat i coneix les emocions.

9. El naixement: perfil hormonal a l’embaràs, part i lactància

- Repte endocrí: confluència fetus-mare i placenta
- Hormones essencials per a la implantació i manteniment de la gestació. Efecte immunomodulador.
- Repressió eix hipotàlem-hipofiso-ovàric en favor de la placenta (actua com a òrgan endocrí)
- Fase cos luti / fase placentària

16
Psicoendocrinologia

El cos luti manté l'embaràs 7-8 sem. Secretant:

- Progesterona
o Afavoriex la penetració del blastocist a l’interior uterí (relaxa), adhesió a l’epiteli endometrial cap
al 6º dia (implantació)
o Formació placenta
- Inhibina
o Estimula producció de progesterona
o Inhibeix

La placenta

- Es comporta com un òrgan endocrí (setmanes 6-8)  embaràs autònom

- Rep precursors de la mare i el fetus per a la biosíntesi d´hormones
- Incorpora capacitats de l’eix hipotàlem-hipòfisi-ovàric (3er nivell de control), secreció d’hormones
esteroides ovàriques + hCG (hormona coriònica humana) i hPL (lactagen placentari)
- Produeix substàncies anàlogues al hipotàlem (GnRH, corticotropina CRH, somatostatina i tirotropina
TRH)

10. L’embaràs: hormones placentàries

- Hormona gonadotropina coriònica humana (hCG)
- Lactogen placentari (hLP)
- Progesterona
- Estrògens
- Inhibina i activina
- Relaxina

17
Psicoendocrinologia

10.1. Hormona gonadotropina coriònica humana (hCG)

Aquesta hormona sols es produeix durant l'embaràs, gairebé exclusivament en la placenta. Actua sobre
l’ovari per mantenir l’activitat del cos luti. Poden contribuir a provocar les nàusees i el vòmit generalment
associats amb l'embaràs.

Pot exercir un efecte directe sobre l'hipotàlem matern inhibint la síntesi de FSH i LH que contribuiria a la
supressió de l'ovulació durant l'embaràs.

Posseeix activitat immunosupressora que impedeix que la mare rebutge al fetus com si fos un teixit estrany.

Durant etapes primerenques de la gestació, fins a la setmana 10 aproximadament, produeix l'estimulació del
testicle fetal, induint en ell l’esteroidogénesis i la secreció de testosterona.

Els nivells d'hormona hCG que es troben en la sang i orina de la mare augmenten considerablement durant
el primer trimestre. Afavoreix la conservació del fetus en el trimestre 3. Molt elevada en parts múltiples.
Detectable 24h. post implantació.

10.2. Lactogen placentari humà (hPL)

Aquesta hormona, també coneguda com a somatomamotropina coriònica humana. Accions biològiques
semblants a GH i la prolactina.

Proporciona nutrició al fetus i estimula les glàndules i la proliferació del teixit mamari com a anticipació a la
lactància.

Augmenta la lipòlisi en la mare (augmenten àcids grassos en sang), font d’energia materna.

Augmenta la resistència a l’efecte de la insulina, s´incrementa la concentració d’insulina i glucosa. Efecte

diabetogènic: facilitant el pas de glucosa i aminoàcids al fetus.

10.3. Progesterona
- S’eleva al llarg de l’embaràs (primer cos luti; 8ª setmana placenta: molt elevada)
- La progesterona estimula l'engruiximent de les parets
de l'úter a fi de preparar-lo per a la implantació de
l'òvul fertilitzat.
- Necessita la presència de colesterol  pregnenolona.
Major part circulació materna.
- Estimula secreció dels nutrients per al zigot inicial
- Relaxació múscul uterí, impedeix l’expulsió
prematura del fetus
- Relaxació tota la musculatura llisa (nàusees,vòmits…)
- Inhibeix (junt amb els estrògens) la secreció de llet mamària. Descens postpart.
- Canvis metabòlics: augment d’apetit i gana
- Canvis fisiològics: estimula la respiració

10.4. Estrògens
- Augment progressiu d’estradiol, estrona i estriol
- Estimulen el creixement constant dels músculs uterins necessaris per al part
- Augmenten el flux sanguini fins a l’úter
- Relaxació lligaments pelvians i articulacions, afavorint expansió uterina

18
Psicoendocrinologia

- Creixement sistema de conductes mamaris i estimulació prolactina

- Final embaràs augmenten receptors d’oxitocina a l’endometri
- Síntesi: (primer cos luti) placenta-fetus, absència aromatases a la placenta (colesterol 
pregneninolona+progesterona(placenta)  andrògens (escorça suprarenal fetal)  estrògens
(placenta), sulfatació per teixits fetals.

11. El part

Oxitocina

- S’eleva de forma considerable al part (augment progressiu de receptors durant l’embaràs)

- Estimula la força de les contraccions uterines (musculatura llisa), però no les inicia
- Secreció estimulada per distensió uterina i dilatació coll uterí

Prostaglandines

- Sintetitzades pel miometri

- Provoca la contracció muscular
- Necessàries per a l’inici del part

Relaxina

- Inhibeix les contraccions espontànies de la musculatura uterina i facilita el part

- Secretada per la placenta a l’última fase de l’embaràs
- Relaxa el miometri, el coll i els lligaments pèlvics

12. La lactància

Desenvolupament mamari durant l’embaràs (mamogènesi):

- Estrògens, progesterona, prolactina i lactògen placentari humà. També cortisol, insulina i GH.

Secreció de llet (lactogènesi):

- Fase I: Meitat de l’embaràs fins al 3er dia postpart  xicotetes secrecions (acció hormones
placentàries).
- Fase II: 2 o 3 dies després de l’expulsió de la placenta.
Prolactina: potència la producció de llet. Augmenta al llarg de l’embaràs fins a 20 voltes. Torna a valors
previs després del part.

19
Psicoendocrinologia

- Fase III: manté la producció de llet durant el període de lactància (prolactina)

Oxitocina: potencia les contraccions de les cèl·lules que envolten als alvèols (contenidors de llet) 
reflex neuroendocrí.

Secreció hormonal mantinguda per la succió del nadò

13. La infància

El creixement

L’hormona del creixement o somatotropina  GH (també participen

d’altres, Ex. tiroïdals)

- Control hipotalàmic: GHRH  GHIH o somatostatina (inhibeix)

- Hormona adenohipofisària
- Retroalimentació:
o Negativa  IGF-1 (factor de creixement insulínic tipo 1 o
somatomedina C) actua a nivell d’hipòfisi i hipotàlem.
o Somatostatina a nivell hipotalàmic.

La GH: mecanismes d’acció

- Circula unida a les seves proteïnes transportadores.

- Estimula el creixement del cos mitjançant la producció
de diverses substàncies, alliberació de les
somatomedines (Sm) o factors de creixement insulinic
(IGF – insulin-like growth factors).
o Sintetitzats al fetge (90%) i ossos llargs.
o Activen síntesi de proteïnes i metabolisme de
la glucosa.
o La més important i coneguda és:
“Somatomedina C” o IGF-I
- La GH estimula als condrocits per a sintetitzar IGF-I: la
divisió dels condrocits provoca el creixement del
cartílag, que s’ossifica.
- Secreció pulsàtil: 8 augments en un dia.
- Freqüència i amplitud en son profund (70-90% de la
secreció total) i etapes de creixement.
- Depenent de la edad, nivells molt elevats durant
pubertat.

La GH: efectes

A la majoria de cèl·lules (fetge, condròcits (cartílag), múscul i teixit adipós, teixit connectiu de la pell,
tendons, fàscies i de les vísceres), mitjançant:

- Efecte anabolitzant: síntesi proteïnes

- Efecte lipolític: degradació lípids, afavoreix augment d’àcids “grassos” lliures al plasma
- Efecte diabetogènic: hiperglucèmia

Secreció de GH
20
Psicoendocrinologia

Modificació per estímuls exògens (dejuni, son, exercici físic, estrès).

- Estrès: glucocorticoides afavoreixen l’alliberament de somatostatina, per tant, redueixen els nivells de
GH.
- Exercici físic i hipoglucèmia dejuni: augmenten l’alliberament de GH.

Manca de GH: nanisme

Nanisme psicosocial: inhibició de somatomedines pels glucocorticoides

Excés de GH

- Etapes crítiques de desenvolupament: gigantisme

- Edat adulta: acromegàlia: Augment tissular

Altres hormones

- Tiroidals:
o estimulen la divisió cel·lular
o síntesi de mielina i ramificació axonal
o processos metabòlics
- Cortisol: suprimeix el creixement
- Insulina: controla metabolisme
- ADH: control equilibri hídric
- Esteroides sexuals: afavoreixen el creixement puberal però tanquen les epífisi dels ossos

Desenvolupament del SN

Accions de desenvolupament prenatal i eix tiroidal: totes les hormones perifèriques (T3, T4) actuen com a
factors de creixement neural: si no tenim l'aportació correcta necessària d'aquestes a nivell embrionari no hi
haurà un adequat desenvolupament del SN. Per exemple, hi ha receptors per a T3 i T4 en astròcits, escorça
cerebral i cerebel (bàsic per al desenvolupament de la mielina, l’arborització, cèl·lules de Purkinje i
neurotransmissió NA i 5- HT), també als ganglis basals i hipocamp (és a dir, pràcticament TOT EL SN)

Per una altra banda, els esteroides sexuals i la Hormona del creixement també són necessaris per al correcte
desenvolupament del SN.

21
Psicoendocrinologia

Desenvolupament de l’eix HHA

14. L’envelliment
- L'envelliment produeix canvis en la quantitat, composició cel·lular i funció de el teixit endocrí secretor
(òrgans perden la capacitat de recepció i metabolització).
- Alteració en funcions hipotalàmiques
- Disminució GH (amplitud dels “pulsos”/ disminució freqüència) disminució nivells/ nº de receptors.
- Estudis en animals  augment somatostatina

Eix HHGn:

- Augment de GnRH
- Augment d'LH i FSH (etapa fetal)
- Nivells baixos d'estrògens i T (menopausa / andropausa)
- Pèrdua de la inhibina
- Pèrdua retroalimentació
- Disminució 50% DHEA (dehidroepiandosterona).
Major en pacients amb depressió i/o demència

Eix

HHA

- Augments o estabilitat de cortisol basal

- Normalització de concentracions de cortisol després d’un episodi d’estrès agut retardada  major
exposició a glucocorticoides (neurodegeneració).
- Disminució aldosterona (regulació absorció líquid i electròlits, concentració Na), interacció amb ADH 
disminució volum aigua corporal /deshidratació.
- Augment de risc per a malalties coronàries i cardiovasculars.

22
Psicoendocrinologia

Eix HHT

- Reducció síntesis i secreció de T3 i T4 / reducció TSH (tipología subclínica). Nivells T3 menors que de T4.
- Disminució de la conversió perifèrica de T4 a T3
- Augment de la probabilitat de patir hipotiroïdisme
- Paratiroide: disminució de la producció de calci i fòsfor, augmenta la desmineralització òssia 
augmenta fragilitat estructural

23