Materno Uh1 (Ros)

UNITAT TEMÀTICA 1
SALUT REPRODUCTIVA
Anna Ros Bas

Salut Sexual i Reproductiva
2023-2024
Salut sexual i reproductiva
2023-2024
UNITAT TEMÀTICA 1: SALUT REPRODUCTIVA
TEMA 0: ANATOMIA, FISIOLOGIA I TERMINOLOGIA
APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ
GLÀNDULES GENITALS
- Escrot: testicles i epidídim
APARELL GENIAL EFERENT
- Conductes Seminals
- Glàndules Sexuals Accessòries:
vesícules seminals, pròstata, Gl
Cowper (bulbouretral)
ORGÀN COPULACIÓ: Penis
GLÀNDULES GENITALS
ESCROT:
- Múscul cremàster (regula la temperatura 2ºC): te

la capacitat de contraure’s o relaxar-se segons la
temperatura (els espermatozous necessiten certa
temperatura per poder reproduir-se, és per això
que aquest múscul te la capacitat de fer aquesta
funció).
- Testicles:
• És l’encarregat de realitzar l’espermatogènesi
• Produeix hormones: testosterona
• Cada lòbul te la capacitat de generar milions d’espermatozous.
Cada túbul té una longitud de 30-70cm.

500- 1000, organitzats en uns 370 lòbuls
testicles separats per tabics.
Epidídim: magatzem i maduració del

espermatozoides
1
2023-2024
APARELL GENITAL EFERENT
VESÍCULA SEMINAL:
- Líquid seminal (60% del contingut seminal)

- Fluid que dona moviment
GLÀNDULES BULBOURETRALS (Cowper)
- Petites glàndules que segreguen un líquid alcalí i aporten una major lubricació. Ajuda a
neutralitzar l’ambient àcid.
- Lubricació i neutralitza el pH de la uretra
- Els espermatozous viuen en un ambient de pH 7-7.5
URETRA:
- Transport d’orina i semen

- Es divideix en tres parts: prostàtica/membranosa/esponjosa
PRÒSTATA: secreció lletosa (líquid prostàtic)
SEMEN: Vesícula Seminal + Pròstata + Gl Cowper. Medi de transport, nutrients i protecció

Volum: 2,5-5ml, 50-150milions espermatozoides per ml. , pH alcalí
Semen: 60% vesícula seminal
ESPERMATOZOIDE
La principal funció de
l’espermatozou és que l’ADN
que es troba al nucli, situat al
cap d’aquest, arribi a l’òvul i el
fecundi.
La porció mitja de
l’espermatozou esta ple de
mitocondris, aquestes proporcionen energia per a que aquest es pugui moure.
Els espermatozous es queden a l’interior dels túbuls seminífers unes 10 setmanes (el que triga
la seva maduració). Per a que puguin sobreviure han d’estar a una temperatura de 37-37.5ºC
(poden estar a una temperatura menor a la del cos).
2
2023-2024
Poden aguantar entre 2 i 16h un cop surten dels testicles. Tot i així, a les trompes de fal·lopi
aguanten 2h.
De base el pH de la vagina és de 6 però ovulant pot augmentar entre 1 i 1.5 punts per afavorir
la fecundació.
ÒRGAN COPULACIÓ:
PENIS:
Es forma per 3 cossos erèctils:
- 2 cavernosos que cobreixen els laterals i la part

posterior del cos
- 1 esponjós que es troba al centre del cos
APARELL REPRODUCTOR FEMENI
ÒRGANS GENITALS INTERNS:
- Ovaris: la dona en edat fèrtil els

te mes grans que una dona
menopàusica
- Trompes de Fal·lopi
- Úter
- Vagina
ÒRGANS GENITALS EXTERNS:
- Vulva (llavis externs, llavis

interns i clítoris)
OVARIS
- Estructura ovoide “ ametlla” entre 20-40mm de longitud, 15-25mm d’amplada, 10- 20mm
gruix, de color blanc.
- Sostinguts per el lligament úter-ovàric i el lligament suspensori de l’ovari o infundíbul pèlvic
(vasos i nervis de l’ovari recoberts de peritoni).
• Arteria ovàrica (aorta)
• Arteria úter-ovàrica
- Superfície rugosa per les cicatrius de les ovulacions
3
2023-2024
- FUNCIONS:
• Produir òvuls → que es dirigiran cap
a les trompes de Fal·lopi
• Produir hormones (estrògens) →
que es dirigiran cap al corrent
sanguini
HISTOLOGIA DE L’OVARI
- Capa cortical:
• Estroma
• Túnica albugínia
• Fol·licles
o Primordials
o En maduració
o De Graaf
o Cos luti
o Corpus Albicans
o Fol·licle atrèsic
o Fol·licle fibrós
- Capa medul·lar: teixit conjuntiu laxe, restes
embrionaris Wolf. Cèl·lules hiliars, vasos
grans i limfàtics i nervis
4
2023-2024
TROMPES DE FAL·LOPI
Les trompes de fal·lopi son dues estructures d’uns 12cm de llarg que es troben a l’estret
superior de l’úter dins la cavitat abdominal.
ANATOMIA:
- Porció intramural: dins del miometri

- Porció ístmica: forma els 2-4cm de la
porció extrauterina més estreta
- Porció ampular: forma els 4-6cm de la part
mes ample
- Infundíbul: més proper a l’ovari. Conte les fímbries (encarregades de captar l’òvul un cop
quedi lliure per iniciar el seu transport).
FUNCIONS:
- Captació i transport de l’òvul. A més també a porten líquid a aquest.
Quan hi ha un embaràs ectòpic és perquè les fímbries no s’adapten correctament a l’òvul i

aquest queda lliure. A les trompes és on es produeix la fecundació.
ÚTER
Un úter normal mesura 7cm. En l’embaràs pot

arribar fins als 30cm.
Dimensions: entre 6-9cm, entre 70-100gr.
Es un múscul molt elàstic i es dilata a mesura que

creix la fecundació. Es una estructura muscular
formada per l’endometri, el miometri i la capa
serosa.
- Peritoneu (serosa) → miometri (part muscular) → endometri (part interna de la mucosa

que se desprèn amb cada menstruació).
ANATOMIA:
- Cos uterí: fons uterí / istme

- Coll uterí
5
2023-2024
FUNCIONS:
- Transport espermatozoides
- Implantació Embrió
- Desenvolupament de la gestació
L’òvul s’implanta al cos uterí (si s’implanta al coll uterí, és un embaràs no viable ja que aquesta
part no es tant elàstica i no dona suficient espai per a que es realitzi la fecundació).
Les mostres citològiques es recullen de la part endocervical i exocervical del coll uterí.
VAGINA
Es un tub musculomembranós.
FUNCIONS:
- Excretar la menstruació
- Forma el canal de part
- Receptora del penis
6
2023-2024
El perineu te una gran quantitat de terminacions nervioses, és per això que és molt sensible a
qualsevol estimulació.
El clítoris és l’únic òrgan del cos que te com a única funció donar plaer. Això es deu a la
necessitat que l’espècie sobrevisqui (si no es gaudeix del sexe, no es faria per la qual cosa ningú
es reproduiria i no hi hauria continuïtat de l’espècie).
ÒRGANS GENITALS EXTERNS
- Monte de Venus
- Llavis majors i menors
- Himen
- Clítoris
- Uretra
- Obertura vaginal
- Perineu
- Anus
TERMINOLOGIA
MENARQUIA: primera menstruació
MENOPAUSA: ultima menstruació (han de passar 12 mesos sense tenir la regla per considerar
que una dona esta menopàusica)
CLIMATERI: període en el que desapareix la menstruació (els ovaris van envellint, van deixant
de produir hormones i comença tota la simptomatologia. Això pot aparèixer fins a 5 anys abans
de la menopausa i pot durar fins a 5-15 anys després)
GAMETOGÈNESI: producció d’òvuls i espermatozous (espermatogènesi i ovogènesi)
FUR/FPP: data de la ultima regla (DUR) i data probable de part (DPP)
FÒRMULA OBSTÈTRICA (TPAL): embarassos a terme, embarassos prematurs, aborts i fills vius
PLANIFICACIÓ FAMILIAR: tot allò que esta relacionat amb la planificació de la família (tot allò
que ajudarà a evitar o aconseguir un embaràs: anticonceptius...)
MTS: malalties de transmissió sexual. Totes aquelles que nomes es transmeten tenint sexe
ASSIR: atenció sanitària sexual i reproductiva
7
2023-2024
TEMA 1: CICLE OVÀRIC I ENDOMETRIAL
APARELL REPRODUCTOR FEMENI (recordatori)
- Els ovaris són els òrgans productors dels òvuls o cèl·lules sexuals femenines i són també
glàndules endocrines productores d’estrògens i progesterona, les hormones sexuals. Tenen
una consistència dura i forma de ametlla, amb un diàmetre de uns 3,5 cm i 1.5 cm de gruix.
- La seva superfície és llisa abans de la pubertat, però a partir de la maduració dels òvuls i la
seva sortida cíclica de l’ovari (ovulació) va presentant una superfície irregular. A la
menopausa, amb el cessament de les ovulacions, tendeix a tornarse llis de nou.
- L’ovari està lligat a la paret pelviana pel lligament lumboovàric o lligament suspensori de
l’ovari, pel qual passen els vasos sanguinis destinats en aquest òrgan. El mesovari és la
làmina del peritoneu que uneix anteriorment al lligament ample de l'úter, un plec que
uneix l’úter amb les parets laterals de la cavitat pelviana.
- Tant el lligament lumboovàric com el mesovari mantenen l’ovari en posició. Uns altres
lligaments, uteroovàric i tuboovàric, el mantenen en proximitat amb l’úter i la trompa,
respectivament. El primer uneix el pol inferior de l’ovari amb l’úter, insertant-se en la unió
d’aquest amb la trompa, el segon, uneix la porció ampular de la trompa amb el pol superior
de l’ovari.
- La part anterior de l’ovari està en contacte amb la trompa, que es doblega sobre el ovari, i
el pavelló tubàric cau per la seva cara interna.
8
2023-2024
CICLE OVÀRIC
El cicle ovàric, comunament, comença als 11-12 anys.

Cada cop es mes comú que comenci abans. No es un
procés aïllat, va acompanyat de tots els canvis en el cos
de la dona. Es un procés molt individualitzat.
La dona ovula des de ben d'hora en la seva vida,

encara que aquests primers cicles es considerin en
molts casos anovulatoris (d'aquí la irregularitat
menstrual d'una dona en aquesta època de la seva
vida).
Conforme madura, també ho fan els seus cicles ovulatoris que es fan més regulars.
Prepúber, sense canvis.
FASES:
- Fase fol·licular: del 1 al 14

- Fase lútia: del 14 al 28
FASE FOL·LICULAR DEL DIA 1 AL DIA 14
- Els òvuls es troben dins de l'ovari des de la fase embrionària de la dona, i es troben dins
d'una estructura que anomenem fol·licle, en un estat immadur (fol·licle primordial).
9
2023-2024
- Durant aquesta fase uns quants fol·licles primaris

creixen i acumulen reserves nutritives. Tanmateix,
només un fol·licle (el fol·licle dominant) arriba a
madurar fins a l'ovulació.
- Per això aquesta fase s'anomena fase fol·licular o
fase preovulatòria
En els primers dies del cicle, l'ovòcit primari s'envolta d'una

capa fibril·lar o zona pel·lúcida, les cèl·lules fol·liculars
proliferen i formen una capa de cèl·lules cúbiques al voltant de
l'ovòcit. Aquesta capa es va engrossint i constitueix la capa
granulosa.
Dins la granulosa es desenvolupen petits espais farcits de

líquid fol·licular. Cèl·lules procedents de l'estroma ovàrica
circumdant envolten el fol·licle constituint una nova capa,
per fora de la granulosa, anomenada teca.
Fol·licle de Von Graaf
- Les petites llacunes fol·liculars conflueixen formant una gran cavitat o antre, ocupat també
per líquid fol·licular. A la granulosa es diferencia una zona més espessa, prominent cap a la
cavitat fol·licular (cumulus proliger), on precisament s'ubica l'ovòcit, ara de situació
excèntrica al fol·licle. Les cèl·lules de la granulosa que envolten l'ovòcit reben el nom de
corona radiada.
- Per fora del fol·licle, la teca ha donat origen a dues capes: la teca interna, les cèl·lules de la
qual secreten estrògens a la primera part del cicle, i la teca externa.
- El fol·licle de De Graaf se situa a la superfície de l'ovari i, en el procés d'ovulació, es trenca
per donar sortida a l’ovòcit, aproximadament el dia 14 del cicle menstrual. L'ovòcit expulsat
conserva al seu voltant la zona pel·lúcida i un grup de cèl·lules fol·liculars de la corona
radiada.
10
2023-2024
- A l'ovari podem trobar a cada moment diversos fol·licles en procés de maduració, però
només un d'ells arriba a trencar-se deixant sortir l’ovòcit i els demés s’atrofien formant
fol·licles atrèsics.
- En trencar-se el fol·licle de De Graaf (fol·licle dominant), l'òvul queda lliure a la cavitat
abdominal, sent captat immediatament per les fímbries de la trompa de Fal·lopi.
Simultàniament, l'antre fol·licular s'omple de sang formant l'anomenat cos hemorràgic; les
petites hemorràgies produïdes pel trencament fol·licular poden irritar el peritoneu i causar
un dolor que coincideix amb el moment de l'ovulació.
- Les cèl·lules de la granulosa i de les teques comencen ràpidament a proliferar i reemplacen
la sang del fol·licle hemorràgic per cèl·lules modificades plenes de lípids i pigmentades de
groc, que formen el cos lluent o groc. Les cèl·lules lúties segreguen estrògens i
progesterona després de l'ovulació. Si en arribar el dia 24 o 25 del cicle l' òvul no ha estat
fecundat, el cos luti comença a degenerar i és substituït per teixit cicatricial que forma el
corpus albicans. Si, per contra, l'òvul és fecundat, el cos groc persisteix durant tot l'embaràs
i no es presenten més cicles ovàrics fins després del part.
L’òvul madur és una cèl·lula gran, mesura aproximadament

0,14 mm. Abans d’això es pensava que era un fet explosiu,
però realment por trigar 15minuts.
Al final de la fase fol·licular es produeix l'ovulació: l'òvul és

expulsat a la cavitat abdominal i en pocs minuts arriba a la
trompa de Fal·lopi més propera.
En trencar -se el fol·licle de De Graaf, l'òvul cau a la

cavitat peritoneal, però les fibòcies del pavelló
estableixen un corrent líquid que arrossega l'òvul fins a
l'orifici abdominal de la trompa.
Un cop dins, els plecs de la mucosa, més abundants al

pavelló, retarden l'avanç de l'òvul cap a l'úter. Les cèl·lules
secretores tubàriques aporten material nutritiu a l'òvul.
D'altra banda, els espermatozoides dipositats a la vagina

després del coit recorren l'úter i entren a les trompes per
l'orifici uterí, arribant fins a la porció, on normalment, es
produeix la fecundació. El desplaçament dels
espermatozoides es realitza per la seva pròpia motilitat, ajudats pels moviments de la trompa.
11
2023-2024
En la fecundació només intervé un espermatozoide: en penetrar el seu cap en l'òvul, aquest es

fa impermeable a l'entrada d'altres espermes.
L' òvul, fecundat o no, recorre la trompa en direcció a l' úter, ajudat pels moviments dels cilis
de l' epiteli i per les contraccions de la capa muscular. Aquest recorregut dura uns 3 dies,
durant els quals - si ha existit fecundació- es produeixen les primeres divisions cel·lulars del
cigot. Si no hi ha fecundació, l'òvul degenera.
La corona : està composta de cèl·lules que envolten l'òvul i el protegeixen: La membrana

plasmàtica.
El citoplasma: conté els orgànuls cel·lulars i el vitel, un dipòsit de

substàncies de reserva que nodriran l'embrió durant les primeres
etapes del seu desenvolupament.
El nucli: conté la informació hereditària de la mare. Només conté

un joc de cromosomes.
L'òvul és una cèl·lula immòbils, no es pot desplaçar per si mateix. Ho fa gràcies als cilis de les
cèl·lules ciliades de les trompes de Fal·lopi.
FASE LÚTIA: DEL DIA 15 AL DIA 28
El fol·licle que ha alliberat l'òvul es converteix en un cos luti

que va degenerant fins a desaparèixer.
Desprès de la fase de cos luti, torna a començar una fase

fol·licular, l'ovari prepara un nou òvul.
CICLE UTERÍ-ENDOMETRIAL
FASES:
- Fase de degeneració
- Fase de regeneració
FASE DE DEGENERACIÓ: DEL DIA 1 AL DIA 6
La mucosa uterina degenera i els seus capil·lars sanguinis es trenquen. L'eliminació de les
restes de mucosa uterina, juntament amb la sang dels capil·lars, produeix una petita
hemorràgia vaginal. És la menstruació o regla.
12
2023-2024
FASE DE REGENERACIÓ: DEL DIA 7 AL DIA 28
La mucosa uterina es
regenera, s'engruixeix i
s'omple de vasos sanguinis per
tal de preparar l'úter per rebre
un possible òvul fecundat. Si
no té lloc la fecundació, la
mucosa degenera i el cicle
torna a començar.
- Dies 1-4 : menstruació: gruixat de l'endometri al final de 4t dia : 0,3 - 0,5 mm

- Dies 4-8: regeneració: reconstitució de l'endometri a partir glàndules. Els vasos sanguínies
es desenvolupen
- Dies 8-14: proliferació: els tubs glandulars s'allarguen. L'endometri té un gruix de 3 mm.
- Dies 14-21: Les artèries agafen forma d'espiral. Les glàndules tornen llargues i sinuoses.
- Dies 21-28: Les glàndules formen molt de rebull i secreten glicogen. Les artèries accentuen
la seva forma d'espiral.
CICLE HORMONAL
- Durant la fase fol·licular, les cèl·lules del fol·licle que va

madurant secreten els estrògens .
- Desprès de l'ovulació, el cos luti secreta la progesterona.
Aquesta hormona té com a missió estimular el
desenvolupament de les parets uterines i les prepara per
acollir l'òvul en cas que sigui fecundat. Si no hi ha
fecundació, el cos luti degenera i deixa de segregar
progesterona, la qual cosa provoca la menstruació i l'inici d'un nou cicle.
13
2023-2024
- Aquestes dues hormones són responsables del cicle de l'úter i per conseqüència de la
menstruació.
L’hipotàlem envia una substància

química (l'LHRH ) a la hipòfisi.
La hipòfisi segrega dues hormones

anomenades gonadotropines (FSH i LH)
als ovaris.
Aquests produeixen les hormones estrògens i progesterona, que possibiliten l' existència de
cicles regulars , menstruacions normals , absència de dolors , un adequat moc ovulatori i un
bon desenvolupament de les mucoses.
La FSH i la LH estimulen la maduració d'un sol fol·licle en un dels ovaris i la secreció

d'estrògens. L'elevació del nivell d'estrogen en sang produeix la secreció de LH, que estimula la
maduració del fol·licle i l'ovulació (dia 14 , o meitat del cicle). La LH estimula el fol·licle
romanent a formar el cos luti, que produeix tant estrogen com progesterona.
L' estrogen i la progesterona estimulen el desenvolupament de l' endometri i la preparació de l'

endometri uterí per a la implantació del cigot. Si no hi va haver embaràs, la caiguda dels nivells
de FSH i LH fan que es desintegri el cos luti. La caiguda dels nivells hormonals també causen
l'eliminació de l'endometri necrotitzat per una sèrie de contraccions musculars de l'úter.
ESTRÒGENS
- Els estrògens retenen sal i aigua, augmenten el pes corporal i redueixen els nivells de
colesterol plasmàtic.
- Influeixen en el desenvolupament dels caràcters sexuals i en la maduració dels òrgans
sexuals femenins.
- L' estradiol és l' estrogen més important, encarregat del desenvolupament dels anomenats
òrgans diana del sistema reproductor: mames, vagina i úter. També de l' eixamplament de
la pelvis, creixement i distribució del vell corporal i la iniciació del cicle menstrual.
14
2023-2024
PROGESTERONA
- La progesterona influeix en el desenvolupament de les glàndules mamàries i prepara l'úter

per a la implantació de l'òvul.
- Augmenta els seus nivells a partir del dia 14 del cicle menstrual i indueix en l' úter canvis
imprescindibles per a la implantació de l' òvul que ha estat fecundat.
- També intervé durant l' embaràs en la preparació de les mames per a la lactància.
CICLE DEL FLUX VAGINAL
Els canvis en l’estructura, la consistència, el color... del flux vaginal es deuen a que aquesta ha
d’ajudar a que els espermatozous passin la vagina i fecundin l’òvul. Es per això, que el flux varia
en les seves característiques durant el cicle per estar preparat per l’entrada dels
espermatozoides. La consistència ideal
del flux per a que es pugui donar la
fecundació és la de clara d’ou.
a) Al dia 8 del cicle

b) En fase d’ovulació
c) El dia 24 del cicle
SÍMPTOMES CORPORALS ASSOCIALS A LA OVULACIÓ 1
- El procés ovulatori pot provocar diferents canvis

físics. Cada dona és única, i pot sentir-los en major o
menor intensitat. O per contra no apreciar-los.
Conèixer aquests símptomes faran més fàcil
detectar el moment ovulatori, per fer coincidir les
relacions quan es vol quedar embarassada
- Augmenta el flux vaginal: El moc cervical no només
es fa més abundant. S'espassa, es fa més elàstic i el
seu color blanquinós es torna més transparent.
Aquestes qualitats que porten a definir-lo com a
"clara d'ou", faran més fàcil a l'espermatozoide el seu camí cap a l'òvul. Aquests canvis en
el flux s' apreciaran els dies precedents al moment ovulatori i durant el mateix.
- Dolor abdominal i/o lumbar similar al de la menstruació: La sortida de l'òvul, precisa de
l'obertura del fol·licle que l'ha contingut i madurat. L'expulsió de l'òvul va unida al líquid
15
2023-2024
fol·licular que l'ha acompanyat. Aquest líquid resulta irritant al peritoneu, ocasionant
molèsties al baix ventre i més concretament, al lateral corresponent a l' ovari que està
ovulant aquell mes. A més, el procés ovulatori requereix de contraccions similars a les que
se senten durant la regla. Aquest malestar també pot provocar calfreds i dolors focalitzats
als ronyons o a la zona de l'esquena.
SÍMPTOMES CORPORALS ASSOCIATS A LA OVULACIÓ 2
- Canvis emocionals bruscos.

- Augment de la temperatura.: La temperatura basal, va canviant conforme avança el cicle
menstrual sent lleugerament més baixa a la primera meitat i ascendint coincidint amb el
pic ovulatori. Si se segueix un registre diari de la temperatura durant tot el cicle,
comparativament es pot conèixer el moment de l' ovulació. Sempre que la temperatura es
prengui sempre en despertar. Després d'un mínim de 6/8 hores de son i sense haver fet
esforç.
- Dolor al pit o major sensibilitat en les glàndules mamàries.
- Retenció de líquids: En ocasions es pot apreciar en general, i conseqüentment un lleuger
augment de pes i volum. Així com altres efectes secundaris vinculats a la retenció de
líquids, com per exemple, gasos o major set.
- Augment del desig sexual: la natura és molt sàvia; l'ovulació també indueix una major lívid.
El que propicia que coincideixin les relacions sexuals quan s'allibera l'òvul, cosa que ens ha
permès perpetuar-nos com a espècie.
SÍMPTOMES CORPORALS ASSOCIADES A LA OVULACIÓ 3
CANVIS CÍCLICS DE LA MAMA:
La mama és un òrgan diana de les fluctuacions cícliques de gonadotrofines, esteroides sexuals i

PRL. Això provoca canvis, uns evidents clínicament i altres només en laboratori :
- Distensió, nodularitat i dolor mamari premenstruals, reflex de la congestió limfàtic-

vascular, que incrementa en un 20% el volum de la porció no glandular de la mama.
- L'increment de progesterona en fase premenstrual associa un increment de l'índex mitòtic
de l'epiteli glandular. Les glàndules es mostren més actives amb secreció a la llum alveolar.
- En cada cicle ovulatori es produeix neoformació ductular.
- També es produeix un pic d'apoptosi (mort cel·lular) en fase lútia producte de la interacció
de factors de creixement esteroides i no esteroides.
16
2023-2024
CICLES REGULARS
- Normalment una dona amb cicles regulars de 28 dies, se suposa que ovula cada mes al
voltant del dia 14 del cicle, comptant des de l' inici de la menstruació.
- En dones que tenen cicles més llargs, és a dir, que la regla li baixa més enllà dels 28 dies, la
data de l'ovulació sol desplaçar-se cap enrere. Succeeix el contrari en els cicles curts. Si
tens la menstruació cada 25 dies, l'ovulació succeirà cap al dia 11 o 12 del teu cicle.
CICLES IRREGULARS
- Parlem de cicles irregulars quan varien els dies entre cada menstruació; podent ser més
curts - menys de 21 dies-, o més llargs -més de 35 dies-.
- Les causes dels cicles irregulars, no sempre són degudes a malalties associades (diabetis,
alteracions alimentàries com l'anorèxia, problemes endocrinològics tiroïdeus, etc). En
ocasions és provocada per alteracions emocionals com l'estrès o l'ansietat.
TRASTORNS DE LA OVULACIÓ
Alguns fàrmacs, afeccions, i factors

relacionats amb l' estil de vida poden
afectar els nivells hormonals i
provocar un trastorn ovulatori.
Classificació segons la OMS:
GRUP I: Fallada hipotalàmic-

hipofisari: representa un 10% dels trastorns ovulatoris i inclou els diagnòstics d'amenorrea
(absència de menstruació de més de 90 dies) causada per l'estrès, l'exercici físic extenuant o la
pèrdua o guany de pes excessiu.
GRUP II: Disfunció hipotàlem-hipofisiària: és el trastorn més freqüent i suposa el 85% de les
alteracions ovulatòries. En la majoria dels casos, es correspon amb un diagnòstic de síndrome
d'ovari poliquístic (SOP).
GRUP III: Insuficiència ovàrica: en aquest grup s' engloben entre un 4% i un 5% dels trastorns
d'ovulació, deguts en general a una fallada ovàrica com a conseqüència de l' edat avançada o
altres causes prematures.
MENOPAUSA
La menopausa es produeix entre els 45 i 50 anys, pot ser precoç o retardada. En aquesta
apareix una desaparició de les cèl·lules primitives, s'esgoten els ovòcits i encara que encara
17
2023-2024
funcioni l'eix hipotalàmic-hipofisiari i arriben hormones, no hi haurà producció hormonal, ni

cicles, ni menstruació.
La menopausa és una etapa en la vida de la dona que es produeix arran del cessament de la
funció ovàrica, amb la desaparició del capital fol·licular o per l' absència quirúrgica dels ovaris.
La menopausa consisteix en la falta de secreció d'estrògens i en l'absència d'ovulació regular
per part de l'ovari.
A conseqüència de la disminució en la producció d' estrògens, els efectes d' aquest també es
redueixen a nivell dels teixits diana. Així, l'epiteli vaginal s'avança, el moc cervical disminueix,
les secrecions vaginals es redueixen, l'endometri i les mames s'atrofien, s'altera la funció
hipotalàmica de la termoregulació, augmenta la secreció hipofisària de gonadotrofina, i
s'acceleren els canvis osteoporòtics en els ossos.
REGISTRE HC
- Menarquia: data primera menstruació

- Fórmula menstrual: dies cicle / dies menstruació
- Formula obstètrica: TPAL
- Data última regla / menstruació: DUR / DUM
18
2023-2024
TEMA 2: GAMETOGÈNESI, FECUNDACIÓ, IMPLANTACIÓ
GAMETOGÈNESI
Procés que pateixen les cèl·lules germinals de la gònada fins transformar-se en gàmetes i
suposa la reducció del seu material genètic (haploide) mitjançant un mecanisme de meiosi i
una posterior maduració morfològica i funcional.
Durant el desenvolupament dels gàmetes, la meiosi

fa que es produeixin cèl·lules haploides en dues
etapes successives:
- Meiosi I o divisió reduccional

- Meiosi II o divisió equacional
Les dues meiosi tenen 4 fases: (profase, metafase,

anafase i telofase).
19
2023-2024
Les dues meiosi tenen 4 fases:
- PROFASE I: es comencen a construir les estructures que han d'ajudar a separar els
cromosomes a la cèl·lula.
- PROMETAFASE I: es filen els microtúbuls als cromosomes.
- METAFASE I: els cromosomes s'alineen al centre de la cèl·lula.
- ANAFASE I: se separen els cromosomes cap als pols cel·lulars.
Diferència meiosi I i II En meiosi I els

cromosomes homòlegs es reparteixen
en dues cèl·lules filles, es produeix el
fenomen d'entrecreuament. En
meiosi II igual que en una mitosi,
cada cromàtida migra cap a un pol.
El resultat són quatre cèl·lules filles
haploides.
DIFERÈNCIES I SIMILITUDS ENTRE ESPERMATOGÈNESI I OVOGÈNESI
DIFERÈNCIES:
ESPERMATOGÈNESI OVOGÈNESI
Es realitza als testicles Es realitza als ovaris
Es produeix mitjançant una cèl·lula diploide Es produeix a partir de la ovogònia
anomenada espermatogonia
Cada espermatogonia produeix 4 Cada ovogònia dona origen a un òvul i tres
espermatozoides cossos polars inútils
A la Meiosi I el material es divideix A la Meiosi I no es divideix el material, es
equitativament queda al citoplasma en una cèl·lula filla
SIMILITUDS:
- Els dos processos constitueixen sub-processos de la gametogènesi.
- Tant en ovogènesi com en espermatogènesi hi ha producció de cèl·lules sexuals o gàmetes
- En els dos intervenen tant divisió mitòtica com meiòtica.
- Els dos tenen lloc dins dels òrgans reproductors o gònades.
- Els dos processos inicien les seves fases a partir de cèl·lules germinals produïdes per mitosi.
20
2023-2024
FASE FOL·LICULAR
Al final de la fase fol·licular es produeix l'ovulació: l'òvul

és expulsat a la cavitat abdominal i en pocs minuts
arriba a la trompa de Fal·lopi més propera.
En trencar -se el fol·licle de De Graaf, l'òvul cau a la

cavitat peritoneal, però les fibòcies del pavelló
estableixen un corrent líquid que arrossega l'òvul fins a
l'orifici abdominal de la trompa.
Un cop dins, els plecs de la mucosa, més abundants al pavelló, retarden l'avanç de l'òvul cap a
l'úter. Les cèl·lules secretores tubàriques aporten material nutritiu a l'òvul.
D'altra banda, els espermatozoides dipositats a la

vagina després del coit recorren l'úter i entren a les
trompes per l'orifici uterí, arribant fins a la porció, on
normalment, es produeix la fecundació. El
desplaçament dels espermatozoides a 3mm/hr es
realitza per la seva pròpia motilitat, ajudats pels
moviments de la trompa. En la fecundació només intervé un espermatozoide: en penetrar el
seu cap en l'òvul, aquest es fa impermeable a l'entrada d'altres espermes.
L' òvul, fecundat o no, recorre la trompa en direcció a l' úter, ajudat pels moviments dels cilis
de l' epiteli i per les contraccions de la capa muscular. Aquest recorregut dura uns 3 dies,
durant els quals - si ha existit fecundació- es produeixen les primeres divisions cel·lulars del
zigot. Si no hi ha fecundació, l'òvul degenera.
FECUNDACIÓ
Procés en que té lloc la fusió

d’un oòcit amb un
espermatozoide que dona lloc
a una única cèl·lula: el zigot. La
fecundació no és garantia
d’embaràs.
21
2023-2024
ETAPES DE LA FECUNDACIÓ
FECUNDACIÓ 1:
- La major part
d’espermatozoides moren
pel camí. Es calcula que
només l’1% arriba a la
cavitat uterina, i menys d’un
centenar a la trompa de
Fal·lopi. És la manera que té
la natura de seleccionar els
més forts.
- Els espermatozoides poden viure fins a tres dies dins les vies genitals femenines, a l’espera
de trobar un oòcit apte per ser fecundat.
- Quan un espermatozoide troba l’oòcit intenta travessar la seva membrana.
FECUNDACIÓ 2:
- Quan ho aconsegueix, introdueix el

seu nucli a l’interior de l’oòcit per tal
d'incorporar-hi el material hereditari
que porta emmagatzemat en forma
de cromosomes.
- L'oòcit produeix una coberta molt
resistent que evita la penetració d’un
segon espermatozoide.
- El nucli de l’espermatozoide va a
trobar el de l’oòcit i s’hi fusiona.
ALTERACIONS CROMOSÒMIQUES
1. Segons morfologia:
• Estructurals
• Numèriques
2. Segons origen:
• Heretades
• “de novo”
22
2023-2024
• Segons repercussió:
• Equilibrades
• Desequilibrades
ALTERACIONS NUMÈRIQUES
POLIPLOÏDIA
- Triploïdia (69XXX ó 69XXY ó 69XYY)

- Tetraploïdia (92XXYY,etc)
ANEUPLOÏDIES
- Trisomia (47,XX,+21)
- Monosomia (45,X)
** aneuploïdies del par sexual
Trisomia 21: 47, XX, +21 (S. Down)
23
2023-2024
Patau syndrome karyotype
Trisomia 18: 47, XY, +18 (S. Edwards)
45, X (S. Turner)
24
2023-2024
ALTERACIONS ESTRUCTURALS
- Translocació
• Reciproca i Robertsoniana
- Inversió
• Paracèntrica i pericèntrica
- Inserció
- Deleció
- Anell
- Isocromosoma
- Altres...
PROTOCOL DE CRIBRATGE PRENATAL D’ANOMALIES CONGÈNITES A CATALUNYA:
“Té l’objectiu de seguir millorant la detecció prenatal de les anomalies congènites més
freqüents, com ara la síndrome de Down, la síndrome d’Edwards o de Pataux i les anomalies
estructurals fetals com ara els defectes del tub neural. El Protocol s’emmarca dins d’un context
de nou patró reproductiu, que ha comportat, un augment de l’edat de les gestants (prop d’un
40% de dones gestants a Catalunya tenen més de 34 anys).”
CRIBRATGE
1. Cribratge combinat bioquimicoecogràfic del primer trimestre: Extracció de sang materna

per determinar la fracció ß lliure de la gonadotrofina coriònica (fß-hCG) i la proteïna
plasmàtica A associada a l’embaràs (PAPP-A) es pot fer en el període gestacional comprès
entre les 8 i 13,6 setmanes d’amenorrea. Juntament amb la mesura de la translucidesa
nucal (TN) i la longitud cefalocaudal (LCC) que s’efectua entre les setmanes 11,2 i 13,6 per
tècnica ecogràfica
2. Cribratge bioquímic del segon trimestre: En cas que la gestant consulti a partir de les 14
setmanes i fins a la setmana 19,6, determinació de quatre marcadors bioquímics: l’AFP, la
fß-hCG, l’uE3 i la inhibina A
El programa de càlcul de detecció de risc amb els resultats bioquímics, ecogràfics i condicions
maternes, ens dona un resultat de RISC d’aneuploïdies en el primer i segon trimestre:
estimació del risc que una embarassada sigui portadora d’un fetus afectat per trisomia 21 o 18-
13.
25
2023-2024
DIAGNÒSTIC ANEUPLOÏDIES
DNA fetal lliure en plasma matern:
- S’ha descrit la presència de DNA fetal lliure en plasma matern a partir de la cinquena
setmana de gestació
- Tècnica no invasiva per detectar aneuploïdies
- Especificitat: depèn de la condició però 92-99%
- Indicacions (CatSalut)
• Risc alt (entre 1/10 i 1/250)
• Risc intermedi (entre 1/251 i 1/1100)
• Aneuploïdia en gestació prèvia
DIAGNÒSTIC AMB PROCEDIMENTS INVASIUS
1. Biòpsia coriònica: l’obtenció de vellositats coriòniques per a la realització d’una anàlisi

citogenètica o molecular
• A partir de les 10sg.
• Risc 0,22%
2. Amniocentesi: l’extracció de líquid amniòtic mitjançant una punció percutània de
l’abdomen matern fins al sac amniòtic per obtenir cèl·lules d’origen fetal.
• A partir de 15sg.
• Risc 0,11%
3. Cordocentesi: s’obté sang fetal a partir d’una punció percutània materna dirigida al cordó
umbilical per obtenir cèl·lules aptes per al cariotip.
• A partir de 18-19sg.
• Risc 2%
IMPLANTACIÓ
Del 4rt al 6é dia de desenvolupament

embrionari té lloc la nidació de l’embrió a la
paret uterina. Paret uterina preparada
prèviament amb l’endometri.
26
2023-2024
FASE DE REGENERACIÓ: Del dia 7 al dia 28
La mucosa uterina es regenera, s'engruixeix i s'omple de vasos sanguinis per tal de preparar
l'úter per rebre un possible òvul fecundat. Si no té lloc la fecundació, la mucosa degenera i el
cicle torna a començar.
IMPLANTACIÓ
FASES
- Eclosió: l’embrió comença a despendre

´ s de la zona pel·lúcida, la membrana
externa proteica que el protegeix els
primers dies.
- Aposició: l'embrió busca la seva posició a sobre el teixit endometrial i queda immòbil
mentre s’orienta, de manera que la seva massa cel·lular interna apunta cap a l'endometri
per permetre més endavant formar placenta.
- Adhesió: el trofoectodermo del blastocist s’adhereix al epiteli endometrial i queda lligat
per l’acció de les molècules d’adhesió.
- Invasió: El blastocist prolifera cap a l’endometri, desplaça les cèl·lules epitelials i finalment
envaeix l’estroma endometrial , establint contacte amb la sang materna.
IMPLANTACIÓ
Per què el 70% dels embrions són eliminats de manera natural abans de la implantació?
El motiu és el d’aconseguir embrions prou aptes per arribar fins el final de la gestació i
assegurar, tant com sigui possible, que els nounats siguin prou forts per créixer i desenvolupar-
se fins atènyer l’edat adulta.
La mare ha d’esmerçar molta energia en el manteniment i nodriment de l’embrió i el fetus, i

mentre dura aquest procés no pot començar una altra gestació.
Per tant, si els mecanismes biològics de control del desenvolupament detecten qualsevol error
o problema genètic o biològic, o bé unes probabilitats baixes de generar un nounat prou apte
per sobreviure, el més econòmic per a ell és eliminar-lo ràpidament, abans de la següent
menstruació i sense cap cost addicional per la mare.
27
2023-2024
L’objectiu de la reproducció és el manteniment de l’espècie, el qual ve garantit pel nombre de

descendents que són capaços d’arribar a l’edat reproductora.
ALTERACIONS
Durant la implantació l’embrió en estadi de blastòcit ha de trencar els vasos de l’endometri per
formar de nous que permetin intercanvi de nutrients. Aquest trencament pot provocar el
sagnat d’implantació.
- Còlics, d'un o dos dies de durada, similars al dolor que se sent durant la menstruació
- Lleugera inflamació del pits, sobretot de l'aureola i el mugró
- Ganes freqüents d'orinar
- Molèsties per diarrea o estrenyiment, així com acidesa d'estómac
- Somnolència, sobretot després dels àpats.
- Nàusees i fins i tot vòmits, especialment en despertar-se, normalment a partir de la segona
setmana.
- Avorriment del menjar, tabac i certes olors
Desenvolupament embrionari pas a pas (mirar power).
GESTACIONS MÚLTIPLES
FACTORS QUE AFECTEN AL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI
ESTAT NUTRICIONAL
- Alimentació saludable: suficient, complerta, variada i equilibrada.

- Tenir en compte: IMC, nivell d'activitat, edat i moment del embaràs.
- Aliments d’origen vegetal, preferentment frescos. Fruits secs, AOVE.
- Cereals integrals, productes lactis i varietat de proteïnes. Carns magres i blanques.
28
2023-2024
- Aigua com a beguda principal del dia. Evitar

begudes ensucrades. Sal iodada, poca
quantitat.
- Evitar el consum de peixos grans (al
contingut en mercuri)
- Repartiment d'àpats durant el dia, evitant
ingestes copioses. Importància de
l’esmorzar! Dedicar temps als àpats: mínim
de 20 minuts.
- Normes correctes d’higiene en transport,
preparació i conservació. Informar-se de las
característiques dels aliments amb les
etiquetes del productes.
SUPLEMENTS:
- Àcid fòlic
• 0,4 mg al dia (400 µg / dia) des del mes previ a la concepció
• Si antecedents o fill anterior, amb defectes de tub neural; diabetis o estan prenent
anticonvulsionants: suplementació diària amb 5 mg.
- Iode
• El dèficit pot alterar el desenvolupament cerebral del fetus i desencadenar diferents
alteracions. Concentracions < percentil 10 poden afectar la síntesis materna de
tiroxina.
- Ferro
• Si antecedents d’anèmies: avaluar reserves.
• Diagnòstic d’ anèmia en embaràs: hemoglobina < a 11 g / dl en el 1er trimestre, < 10,5
g / dl en el 2n y < 11 g / dl en el 3r. Recomanacions dieta rica en ferro
- Vitamina D
• No hi ha prou evidència per recomanar Vit D en el període preconcepcional.
SITUACIONS ESPECIALS:
- Dietes vegetarianes u ovolactovegetarianes estrictes: aconsellar suplementació amb Vit

B12 (1000µg tres dies a la setmana).
- Celíaca: Important bon control de dieta sense gluten
29
2023-2024
- Intolerància a la lactosa: la tolerància a la lactosa millora al final del embaràs pel trànsit
intestinal més lent i l’adaptació bacteriana.
- Dejú: reducció de moviments fetals.
- Herbes: valorar seguretat.
- Control glicèmia en las dones amb diabetis: HbA1c <6.5% inclús abans de la concepció. La
euglucèmia redueix risc avortament i embriopatia.
ACTIVITAT FÍSICA
DECÀLEG DE LA GESTANT. PAFES
1. Mantenir-te activa i en forma durant l’embaràs (si no hi ha cap contraindicació mèdica)

t’ajudarà a gaudir d’aquesta etapa i a adaptar-t’hi.
2. L’activitat física no és perillosa per al nadó; de fet hi ha evidència que les dones actives són
menys propenses a patir problemes en l’embaràs i el part. A més a més de millorar la salut,
ajuda a reduir algunes de les molèsties habituals en l’embaràs.
3. Intenta fer alguna activitat cada dia, 30 minuts caminant a bon pas serà suficient, però si no
pots dedicar-hi aquest temps qualsevol durada és millor que res. No cal fer els 30 minuts
seguits, també els pots anar sumant, si pot ser de 10 en 10, al llarg del dia.
4. No passis més d’una hora seguida asseguda. Aixeca’t, estira’t, mou-te, camina... Convé que
mantinguis les teves rutines d’activitat física, exercici físic o esport (caminar, nedar, fer
gimnàstica, ioga, ballar) mentre et sentis còmoda i no tinguis cap contraindicació mèdica.
5. Aprofita les activitats quotidianes per mantenir-te activa. Ves a peu a la feina, puja escales
i, si tens una feina sedentària, parla dreta o caminant mentre truques per telèfon, esmorza
passejant i fes petits desplaçaments actius cada hora.
6. Si mai no has estat molt activa físicament, l’embaràs és un bon moment per començar a
ser-ho i et reportarà molts beneficis tant a tu com al nadó. Comença suaument i augmenta
gradualment la intensitat fins a fer quatre sessions de 30 minuts a la setmana. L’activitat
física no ha de ser intensa per ser beneficiosa. Activitats com el ioga, el pilates, el tai-txi o
altres activitats de baixa intensitat i control postural són bons aliats per a la relaxació i
millora de la respiració conscient.
7. Si inicies un programa d’exercici aeròbic (nedar, practicar activitats aquàtiques, anar en
bicicleta, fer rem o classes dirigides), informa els professionals que estàs embarassada. No
oblidis fer els exercicis d’escalfament previs i d’estiraments en acabar.
30
2023-2024
8. Pots necessitar abaixar la intensitat de l’exercici a mesura que avança el teu embaràs o si el
teu professional de salut t’ho aconsella. Has de poder mantenir una conversa mentre fas
exercici.
9. Assessora’t sobre els exercicis de sòl pelvià amb els professionals sanitaris.
10. Si sempre has estat físicament molt activa o esportista, no és necessari deixar de ser-ho si
no hi ha cap contraindicació. Consulta el teu metge o metgessa per saber els consells per a
cada trimestre de la gestació.
TERRATÒGENS DE CONSUM
ALCOHOL: Abstenció TOTAL, NO HI HA QUANTITAT SEGURA
- Afecta al creixement fetal i desenvolupament en totes les etapes de la gestació (síndrome

alcohòlic fetal)
- Tot i que el risc per al fetus és especialment elevat en les gestants que consumeixen
quantitats molt elevades d’alcohol, però no s’ha identificat una dosi segura, i el període
crític per a l’augment del risc d’anomalies anatòmiques fetals es troba en les primeres
setmanes de gestació.
TABAC: Actiu/Passiu
- Augmenta risc d’ avortament

espontani, part prematur, baix
pes, RPM, placenta prèvia, DPPNI i
mort fetal intrauterina.
- Al nostre país una de cada tres
dones són fumadores tot i saber
que estan embarassades
SUBSTÀNCIES PSICOACTIVES:
Cànnabis
- Tot i que s’ha de seguir investigant, pel fet de ser lipofíliques i tenir un pes molecular
relativament baix, passen de la circulació sanguínia materna a la fetal, i exposen el fetus als
seus efectes tòxics i addictius.
**estigmes i manca d’investigació
31
2023-2024
ESTAT EMOCIONAL
**Situacions de violència masclista
**Situacions socials desfavorables
La valoració, la detecció, el maneig i el tractament dels problemes i la patologia mental de la

dona durant l’embaràs i el puerperi són fonamentals per assegurar uns bons resultats en salut
tant en la mare com en el nadó.
Els trastorns mentals perinatals presenten una elevada prevalença, que se situa al voltant del
25%. La dificultat en l’abordatge dels problemes de salut mental és que solen passar
desapercebuts i sense tractament.
L’estrès matern prenatal, entès com qualsevol malestar psicològic i/o ansietat expressat per la
dona gestant, té efectes sobre la salut materna (preeclàmpsia), el desenvolupament fetal
(prematuritat i pes baix en néixer), postnatal i en la vida adulta
Durant l’embaràs i el puerperi es poden produir trastorns d’ansietat, que inclouen trastorn de
pànic, trastorn d’ansietat generalitzada (TAG), trastorn obsessivocompulsiu (TOC), trastorn per
estrès posttraumàtic (TEPT)... i tots aquests trastorns poden coexistir amb la depressió. La
psicosi pot començar o empitjorar durant l’embaràs i el puerperi. La psicosi puerperal afecta
entre 1 i 2 per 1.000 puèrperes i pot ocórrer en dones sense antecedents psiquiàtrics coneguts.
INFORMACIÓ EXTRA
Tot el procés de la mitosi i la meiosi comença a les 9 setmanes de gestació del fetus (en quan es
detecta si el bebè es nen o nena) però es queda a la profase fins l’etapa de la pubertat. Fins
que no es fecundi aquest òvul, no s’acabarà les fases de la meiosi II.
- Mitosi: els productes de la divisió tenen la mateixa carrega

- Meiosi: els productes de la divisió tenen la mitat de la carrega
32
2023-2024
TEMA 3: FISIOLOGIA DE LA GESTACIÓ
CONCEPTES BÀSICS
- GESTACIÓ: és un procés fisiològic. Tots els

canvis que es produiran durant l’embaràs son
normals i no son una malaltia pel cos de la
dona. Això no vol dir que no tingui una
repercussió per elles.
- EMBARÀS : període des de la fecundació de
l’òvul fins el part. Durada 280 dies/40sg
- AVORTAMENT: interrupció de l’embaràs abans
de 20/22 sg i pes inferior a 500 g. Es posa
aquest límit ja que un nen amb aquestes
setmanes (<23 sg) no es viable.
- GESTACIÓ CRONOLÒGICAMENT PROLONGADA: A partir de les 42 sg. Risc pel fetus per
l’envelliment de la placenta. Es posa aquest límit pel patiment del bebè. La funció de la
placenta es nodrir i mantenir al bebè però a mesura que arriba el final de la gestació
aquesta va deixant de fer la seva funció i si no es provoca el part a partir d’aquí pot haver-hi
risc pel bebè.
- DUR: Data d’última regla
- DPP: Data probable de part
- PART A TERME: Entre 37 i 42 sg. Moment en el que el bebè es capaç de viure per si sol
(respirar, moure’s...).
- PART PRETERME: Abans de les 37 sg. Límit de maduració pulmonar del bebè son les 35sg a
partir d’aquí el bebè ja te la capacitat d’adaptar-se a respirar per si sol. Abans de les 34 sg
sempre s’intenta parar el part (en cas que estigui ja en camí) perquè els pulmons no son lo
suficientment madurs.
- PART POSTTERME: Més de 42 sg
- NUL·LÍPARA (dona que mai ha estat de part) vs NUL·LIGESTA (dona que mai ha estat
gestant)
- PRIMÍPARA (dona amb un part), SECUNDÍPARA (dona amb dos parts) i MULTÍPARA (dona
amb més de dos parts)
- Paritat o fórmula obstètrica (TEPAL)
33
2023-2024
CRONOGRAMA DE GESTACIÓ
La majoria dels embarassos els portarà la

llevadora, serà l’encarregada de fer el
seguiment.
En cas que hi hagi alguna complicació durant

aquest, serà el ginecòleg qui farà el control en aquella situació.
PROFESSIONALS QUE VISITEN:
- Llevadora
- Ginecòleg
- Metge de Família
- Infermera Comunitària
- Treball Social (ja que hi ha dones que tenen problemes a nivell social)
- Odontòleg (l’embaràs te les seves repercussions a nivell d’odontologia)
ETAPES DE DESENVOLUPAMEN
Les principals causes

d’avortaments a edats
tempranes es per
malformacions genètiques
que fan que el fetus no sigui
viable.
BLASTOGÈNESI: es on hi ha la majoria de divisions cel·lulars

per tant es probables que alguna d’aquestes divisions no es
faci correctament i es produeixin malformacions genètiques
que fan que no es pugui dur a terme l’embaràs.
P. EMBRIONARI: es on es formen de forma bàsica tots els

sistemes i òrgans de l’organisme del bebè. Per tant els
principals riscs son les malformacions embrionàries.
P. FETAL: on es produeix el creixement i maduració del fetus.
34
2023-2024
FETUS SETMANES 9-12:
- Longitud 6-8cm
- Forma humana
- Circulació fetal funcional
- Inici funcionament ronyons
- Empremtes dactilars
- Exercicis de respiració i empassa líquid
- Inici formació ossos
- Parpelles fusionats
- Empassa líquid (comença a funcionar el sistema
digestiu)
- El cap es molt mes gran que qualsevol altra part ja que el sistema nerviós i el cervell son el
que ho mantenen tot correcte, ho controlen tot. Per tant son de vital importància pel fetus
i ocupen la major part del seu cos.
35
2023-2024
- Longitud 9cm
- Ràpid Desenvolupament de l’esquelet
- Lanugen
- Meconi a l’intestí: es molt important ja que vol dir que
esta empassant i que el seu aparell digestiu esta
madurant
- Moviments de succió i deglució: per ecografia
- Auscultació dels batecs amb Doppler
- Moviments de braços i cames
- Longitud 19cm
- Pes 435-465gr
- Vèrnix caseosa
- Lanugen per tot el cos
- Batec cardíac audible amb estetoscopi
- Pell arrugada amb poc greix
- Moviments fetals percebuts per la mare
- Ha doblat el tamany
- El creixement es exponencial tant en longitud com en
pes
- Longitud 26cm
- Pes 780-820gr
- Òrgans funcionals
- Formació de parpelles i celles: es important ja que si neix durant aquestes setmanes això
els protegeix de la llum, de l’entrada de coses de l’exterior...
- Longitud 30cm
- Pes 1200 a 1250gr
- Obertura de parpelles
- Moviments Respiratoris
36
2023-2024
- Si neix un nen de 25 setmanes, plorar i tot però acabarà intubat ja que encara no es capaç
de respirar per si sol
- Longitud 32cm
- Pes 1800 a 2100gr
- Respon a estímuls externs
- Augment de músculs i greix
- Estímuls externs: comença a reconèixer la veu materna, paterna... i això ajudarà a que en
quan neixi es calmi amb la veu dels seus pares. Aquí es on es comença a posar musica
també...
- Longitud 35cm
- Pes 2250gr
- Desapareix el lanugen del cos
- A les 35sg pulmons madurs per funcionar
- Desapareix lanugen: perquè ja te mes múscul i greix
- A partir de les 35 sg els pulmons son madurs per poder funcionar (IMPORTAN!). A partir
d’aquí si hi ha una amenaça de part prematur no es para ja que ja esta preparat per poder
respirar per si mateix.
- Fins les 34sg si hi ha amenaça de part, es posen corticoides per injecció per parar el part
- Longitud 51cm
- Pes 3200gr
- Lanugen casi desaparegut
- Vèrnix caseós en les arrugues i plecs
- Vèrnix: capa greixosa que els protegeix i els ajuda a mantenir la temperatura. En quan
neixen aquesta capa l’eliminen
MEMBRANES FETALS I LÍQUID AMNIÒTIC
AMNIOS: capa que envolta el fetus on dins es forma el líquid amniòtic. Membrana interna que
protegeix a l’embrió mitjançant una cavitat on flota suspès en líquid amniòtic
37
2023-2024
CORION: capa que envolta el sac. Membrana

externa que envolta l’amnios. A mesura que el
fetus creix les dues membranes es fusionaran
A mesura que creix l’embrió s’ajuntaran el còrion i

l’amnios formant la bossa amniòtica on es formarà
el bebè.
LÍQUID AMNIÒTIC
Es un líquid transparent en el que hi trobem:
- 98% aigua amb traces de proteïnes

- Glucosa: es el primer que es mira davant una infecció quan es fa una amniocentesis. Ja que
si hi ha una infecció en l’embaràs (intra amniòtica), els microorganismes que hi ha i estan
creixent per fer-ho es mengen la glucosa. Per tant si al fer la amniocentesis no hi ha glucosa
vol dir que hi ha microorganismes que s’estan alimentant d’ella.
El líquid amniòtic es estèril
Les infeccions amniòtiques normalment es donen per la sang materna o be perquè pugin
per la vagina
- Orina
- Lanugen i vèrnix
FUNCIONS:
- Es molt important per la maduració de tots els òrgans del bebè

- Evita que l’amnios s’adhereixi al fetus
PLACENTA
- Òrgan feto-matern que consta de cara materna i

fetal per tal de realitzar intercanvi de substàncies
entre corrent sanguini mare- fetus
- Formació a partir de la capa externa del
blastocist (cel. trofoblastiques) entre 2sg-12sg
- Forma Discoidal
- 15-20cm diàmetre
- 500gr de pes
38
2023-2024
- Totes aquestes cèl·lules envairan l’endometri de la mare per arribar a les arteries uterines i
crear els espirals per captar la sang materna i començar a crear la placenta.
- Es important aquesta capacitat que te la placenta per enviar sang al fetus ja que sinó en
qualsevol moment que hi hagi una petita complicació en la mare aquesta pot morir
dessagnada
COSTAT MATERN: 15-20 cotiledons coberts decídua basal i separats per els tabics deciduals.
COSTAT FETAL: Cobert làmina coriònics, es veuen les venes i arteries grans i tot ell cobert per
l’amnios.
Trofoblast → citotrofoblast i sincitotrofoblast
- Sincitotrofoblast → envaeix endometri (vasos) → llacunes

- Fusió de les llacunes → xarxa llacunar o espai inter... CIRCULACIÓ UTEROPLACENTÀRIA
PRIMITIVA
39
2023-2024
MECANISME INTERCANVI
FUNCIONS DE LA PLACENTA
TRANSFERÈNCIA PLACENTÀRIA:
- Intercanvi Gasós
- Substàncies nutritives
- Material rebuig
- Fàrmacs (Barrera placentària)
FUNCIONS IMMUNOLÒGIQUES:
- Protecció Patògens
- Prevenció rebuig de l’organisme matern
Si la mare es rh- i en el primer embaràs el bebè es rh+, aquesta anirà creant anticossos però no
atacarà. Ara be si en el segon embaràs el bebè torna a ser rh+, com ja te els anticossos el
sistema de la mare atacarà al bebè. Perquè això no passi a la setmana 28 d’embaràs se’ls hi
injectarà la immunoglobulina anti rh a totes les mares.
FUNCIÓ ENDOCRINA:
- Gonadotropina Coriònica
- Lactogen Placentari
hcG (hormona gonadotropina crònica):
- 9d post fecundació → Max 9-10sg

- Estimula producció Progesterona cos luti → placenta
- Hormona que es detecta en el mes d’embaràs a partir del dia 9 post fecundació
40
2023-2024
- Fins que la placenta no la produeix, es el cos luti el que protegeix l’embaràs ja que és el que
produeix la progesterona
Lactogen placentari HpL:
- Similar H. Creixement
- Modifica metabolisme matern assegurar suport constant de glucosa
- Lipòlisis materna → ac. greixosos lliures font energia i estalvi glucosa
- Te la capacitat de modificar el metabolisme matern: mantindrà els nivells de glucosa
materns. Això és important ja que si aquests nivells baixen pot ser un perill pel bebè.
- Aquesta hormona es la responsable de la diabetis gestacional. La DM gestacional sempre
acaba en el moment en que surt la placenta.
- Si veu que començaran a caure els nivells de glucosa perquè no esta menjant, s’assegura
que els àcids grassos de la dona es trenquin per formar
Hormones esteroideas:
- Progesterona: conservar gestació, relaxa musc llisa

- Estrògens i Progesterona: augment volum, creixement i vascularització uterí,
desenvolupament mamari
- Progesterona: relaxa la musculatura llisa → les dones son mes laxes amb l’objectiu de
poder parir. A mes ajuda a que l’úter pugui anar creixent fent lloc al fetus.
CORDÓ UMBILICAL
- Longitud de 30 a 100cm
- A partir de la 4-5sg
- Comunica fetus i placenta
- 2 arteries i 1 vena, gelatina de Wharton
• La sang no oxigenada va per les arteries i la sang oxigenada va per la vena (circula al
contrari que de normal)
FUNCIONS:
- Aporta aliments i oxigen

- Elimina substàncies tòxiques
41
2023-2024
CIRCULACIÓ EMBRIONÀRIA
- Sac vitel·li aporta nutrients a l’embrió fins a

les 9-10 sg que inicia la degeneració.
CANVIS FISIOLÒGICS DURANT LA GESTACIÓ
1 TRIMESTRE
CANVIS HORMONALS:
- Cos luti: secreta estrògens i progesterona fins

4m
- Embrió: Gonadotropina Coriònica (hcG)
• Manté funció cos luti.
• Es detecta 8-9dies post ovulació o 1d post-
implantació
Nivells alts de hcG:
- Molta Hidatiformes
- Cromosomopaties
- Bessonades
Disminució brusca de hcG:
Interrupció de l’embaràs
- Tensió Mamaria
- Canvis d’humor
- Irritabilitat
- Esgotament
- Nàusees y Vòmits (>4s)
• Evitar estómac buit
• Disminuir greixos
• Beure líquids
- Incremento número miccions: por augment volum sanguini
- Restrenyiment
Augment hormonal: Progesterona/Estrògens
42
2023-2024
APARELL GENITAL FEMENÍ
- Sndr Chadwick (coloració violàcia)

• Augment secreció
• Ph ÀCID
- Signe de Goodell (cianosis i estovament del cèrvix)
• Tap mucós
- Pes uterí de 60gr → 800-1200gr (distensió i hipertròfia cèl.
musculars)
- Flux sanguini final 500-700 ml/min
- Contraccions Braxton Hicks
• Primer trimestre, entre 5-25 mmHg, irregulars
MAMAS
- Augment de la Sensibilitat
- Augment de tamany
• Hipertrofia dels acins
• Augments circulació venosa
- Mugrons més grans, pigmentats i erèctil
- Hiperpigmentació arèola
- Corpuscles de Montgomery
SISTEMA CIRCULATORI
- Disminució resistències vasculars perifèriques

(dism. TAS)
- Disminució resistència vascular pulmonar
- Augment FC 10-15 bat/min
- Desplaçament del cor a l’esquerra i amunt
- Increment tamany
- Increment GC a partir 10 sg fins 24-28sg màxim
• Disminució del GC >24sg en decúbit supí
- Increment del volum intravascular 8sg-32-36sg
• Hemodilució fisiològica (2n trimestre)
43
2023-2024
CANVIS HEMATOLÒGICS
- Augment 45% volum hemàtic

- Augment producció eritropoetina
- Disminució concentració Hb i Htc (Hb > 11mg/dl)
- Augment dels factors de coagulació, fibrinogen i disminució de temps protrombina,
tromboplastina
- Ferro: Normal en dona adulta 2-2,5gr, augmenta les necessitats 800mg
• Mare 500mg fetus 300mg
• De mitja 6-7mg de ferro elemental absorbit al dia
- Leucòcits: 5,000-1000/mm3
• Part i principis puerperi 25000/mm3
- Disminució urea (1 2,5mg/dl), creatinina, àc. úric per augment del FG
FUNCIONS HIPERVOLÈMIA
- Assegurar les demandes de l’úter

creixent
- Assegurar aport de nutrients i
elements per la placenta i el fetus
- Protegir a la mare de la disminució
del retorn venós en posició supina i
dempeus
- Protegir a la mare de la pèrdua
sanguínia del part
APARELL URINARI
- Augment tamany ronyons 1-2cm

- Augment flux plasmàtic renal
- Augment del filtració glomerular (50%) 137ml/min
- 200ml orina residual (infeccions)
- Dilatació urèters, pelvis i calces renals
(progesterona i compressió uterina)
- Augmenta el flux de sang que arriba als ronyons → augment filtrat glomerular
- Progesterona augmenta → tot mes relaxat
- Augmenta orina residual per tant mes risc infeccions i mes fàcil que la cistitis es torni
pielonefritis
44
2023-2024
APARELL DIGESTIU
- BOCA: saliva més àcida, hiperèmia gingival,

hipertrofia (gingivorragia 65%)
- Reducció HCL i pepsina
- Pirosis i reflux (reducció to esfínter)
- Hemorroides
- Es duplica el colesterol, DHL i disminueix
albúmina
- Saliva mes àcida: per facilitar la digestió
- Epulis: granet que surt a la geniva i que després de l’embaràs es va reduint
- Augment colesterol: afavoreix el desenvolupament del fetus. Es basic per la seva formació
- Disminució de l’albúmina per l’augment del filtrat glomerular
APARELL RESPIRATORI
- Congestió capil·lar, edema e hiperèmia de la mucosa

- Elevació del diafragma: això provocarà en la mare que cada cop li costi mes fer un
intercanvi gasos correcte
- Augment de (per compensar tot el comentat anteriorment):
• FR
• Ventilació per minut 50%
• Volum ventilació pulmonar 40%
• Consum d’oxigen 15-20%
- Disminució 20%:
• Capacitat funcional residual → dispnea
• Volum residual
METABOLISME
- El metabolisme en general augmentarà ja que ha de donar suport a tot l’organisme

- Augment de pes
- Retenció de líquids
• 3,5l fetus, placenta i líquid amniòtic
• 3l úter, pits, volum sanguini
45
2023-2024
- Proteïnes:
• Fetus i placenta 500gr
• Sang materna, úter i pits 500gr
CANVIS GLANDULARS
- Hipotàlem: augment tamany 135%, augment secreció ACTH y TSH. A més també és eñ
magatzem de l’oxitocina (encarregada de contraccions, vincle materno-filial i ejecció de la
llet)
- Prolactina: encarregada de fabrica llet. Augment nivells plasmàtics fins al 10 vegades
- Tiroides: creixement moderat 1 trimestre T3 T4
- Increment metabolisme basal 25%
- Paratiroides: disminució 1 trimestre i després augmenta
progressivament (descalcificació progressiva). Esta relacionada amb
el calci, augmenta la seva activitat al llarg de l’embaràs per
augmentar la captació de calci pels ossos del fetus.
46
2023-2024
- Pàncreas: hipertrofia, hiperplàsia i

hipersecreció cel beta
- Suprarenal; disminució cortisol però amb
major concentració sèrica per augment
vida mitja
- Augment secreció aldosterona
HORMONES IMPORTANTS DE L’EMBARÀS:
- Hormona Gonadotropina Coriònica: impedeix la

involució del cos luti  estrògens i progesterona
- Hormona del Creixement: hormona del
creixement placentària responsable de la
resistència insulina
- PROLACTINA: x1 0 assegura la lactància
- Lactogen Placentari: augmenta calci del fetus,
estimula alliberació ac. grassos i prepara teixit
mamari
PELL
- Exacerbació malalties cutànies inflamatòries en un 50%

- Hiperpigmentació; línia nigra, melasma (46%), arèola,
melasma vulvar (dipòsit excessiu melanina)
- Estries
- Prurit 18%
- Caiguda del cabell (postpart)
- Increment suor
47
2023-2024
MÚSCUL ESQUELÈTIC
- Separació símfisis pubis (progesterona)

- POSTURA: cap i espatlles cap enrere, lordosis
lumbar
SISTEMA NERVIÓS
- Problemes memòria, atenció i concentració

- Alteració de la son
SENTITS
- Disminució de la oïda:
• Esclerosis temporal del timpà
• Retenció del calci
- Disminució de la pressió intraocular
- Disminució sensibilitat còrnia
- Augment curvatura cornes (estigmatisme)
48
2023-2024
TEMA 4: SEGUIMENT DE LA GESTACIÓ
CRONOGRAMA CONTROL GESTACIONAL
1a VISITA
- 8-9 sg
- Valoració complerta de l’estat de Salut
- Exploració Física, obstètrica i emocional
- Determinació del RISC OBSTÈTRIC
49
2023-2024
- Registre H Clinica
- Educació Sanitaria
• Estils de vida saludable: Alimentació, eix
físic, autocura
• Visita odontòleg
- Sol·licitud de proves
• Eco 1T 12sg + cribratge Cromosomopaties
• Analítica 1T
RESGISTRE HC:
- Dades Personals
- Característiques ètniques, antropomètriques i hematològiques
- Antecedents mèdics:
• TPAL
• Ginecològics
• ITS
- Antecedents Familiars
- Hàbits medicamentosos
- Hàbits alimentaris, tòxics i socials
ANALÍTICA 1T:
- Hemograma Complert
- Grup Sang i Rh + coombs indirecte
- Serologies: VIH, VHB, LUES, Rubeola, toxo, CMV, Chagas*, Zika**
- Cribado ITS si FR
50
2023-2024
EXPLORACIÓ FÍSICA
- Pes i talla
- TA:
• Extremitat Superior
Esquerra
• Repòs 15’
• Asseguda
• Adequar tamany
manòmetre
- Exploració General i obstètrica:
• Mamària
• Extremitats: edemes, varius i lesions
• Cribratge Ca Cèrvix
ALIMENTACIÓ
- Ingerir aliments nutritius, variats i equilibrats

- Evitar dejuni prolongat: menjar cada 3h
- Increment òptim de pes 9-12kg / gestació
NORMES BÀSIQUES DE PREVENCIÓ:
- Pelar i rentar els vegetals

- Rentar els utensilis de cuina
- Rentat de mans
- No barrejar aliments crus amb altres aliments
- No conservar molt de temps productes de xarcuteria
LISTERIOSIS: Bactèria Listeria Monocytogenes
- Contacte amb aliments infectats

- Prevenció: cocció i evitar: làctics no pasteuritzats, patés i pesca sense llauna, cuina
precuinada
TOXOPLASMOSIS: Toxoplasma gondii
- Contacte amb aliments infectats

- Prevenció: evitar carns mal cuinades, rentat de mans
51
2023-2024
CONSUM DE TABAC, ALCOHOL I ALTRES DROGUES
- Factor de risc gestacional

- Alta prevalença
- Identificació precoç
- Acompanyament i assessorament
EFECTES DEL CONSUM D’ALCOHOL
- CIR: Creixement intrauterí retardat

- Risc de pèrdua benestar fetal
- Malformacions embrionàries
- Amenaça d’avortament
- Hemorràgia abans part
- Dany hepàtic
- Defectes neurològics fetals
2 VISITA: 12-13 SG
- Exploració Física (TA i Pes)

- Eco 1T: Datació de la gestació FUR
- Cribratge Cromosomopatíes (Sndr
A Catalunya hi ha una taxa de detecció per la trisomia 21
Edward, Down i Patau)
superior al 90% i una taxa de falsos positius del 4%.
- Informar resultats analítica 1T Extracció sang 8-13,6sg: determinació factor lliure de
- Cribratges: ßhCG i PAPP-A (proteína plasmática associada a
embaràs) + ECO 11,2-13,6sg datar longitud craniocaudal
• Violència de gènere i mesurar TN
• Consum de tòxics Risc Baix: 1/1100, Risc Intermedi 1/251-1/1100 DNA
• Angoixa i depressió fetal, risc alt 1/10 – 1/250 prova invasiva
52
2023-2024
- Educació sanitària
VISITES SUCCESSIVES
- Actualització de la historia clínica

- Consell antitabac en totes les visites, i reforç positiu en cas de deshabituació
- Ecografies (durant la gestació normal es fan 3 ecografies):
• Primer trimestre 12sg
• Segon trimestre entre les 18-20sg
• Tercer trimestre entre les 34-36 sg
- Proves analítiques corresponents (1 analítica per trimestre)
- Avaluació del risc en cada visita
- Exploració general: Alçada uterina + FCF (valorar estàtica fetal)
• Inspecció pell; estries...
• Valoració EEII; edemes, varius.
- Control de constants: Pes (control de l’increment), valoració IMC
• TA: Si TA elevada valoració de proteïnúria (tira reactiva)
INFORMACIÓ, PROMOCIÓ DE LA SALUT I EDUCACIÓ SANITÀRIA:
- Dieta/exercici/ hàbits de vida saludables/ consum de tòxics i tabac

- Hàbits d’higiene, higiene dental
- Informació sobre cursos d’educació maternal
- Informació sobre la vacunació de la tos ferina
- Informació sobre la preparació de la canastreta del nadó
- Promoció de la lactància materna
- Motius d’alarma
- Activitat sexual
- Viatges
ECO 2T: MORFOLÒGICA
Es l’ecografia en la que s’observarà si tots els òrgans s’han format correctament.
- Fonamental per al diagnòstic dels defectes per malformacions. 19-22 sg

- A partir de les 18sg
- Metodologia d’exploració en el 2n trimestre: L’estudi de I 'anatomia fetal ordenat i precís.
- Determinar la ubicació fetal i placentària, valoració de CU i LA.
53
2023-2024
- Exploració de les estructures fetals mitjançant talls multidireccionals estàndards: cap, coll,
tòrax (especialment cor), columna vertebral, abdomen, extremitats i genitals
- En el cas de gestants amb risc de malformacions fetals, s’haurà de repetir I 'ecografia, no
més tard de la 28a-30a setmana de gestació.
ANALÍTICA 2T
- Test de O’Sullivan(24 -28 SG)-negatiu: inferior a 140mg/dk(7,8mmol/l)

- Hemograma
- Coombs indirecte
- Toxoplasmos I VHB (si factors de risc)
- Urinocultiu (individualitzar)
TEST O’SULLIVAN
- No diagnostica de diabetis gestacional (DG), tan sols n’estableix la sospita.

- Si el test és positiu ha d’anar seguit d’una corba de glicèmia de 3 hores (test de tolerància
oral a la glucosa-TTOG), per confirmar el diagnòstic.
COM ES FA LA PROVA DEL O’SULLIVAN?
- S’administren 50 g de glucosa en solució al 25% per via oral (en 200 cc).
- Es realitza una extracció de sang venosa una hora després (60min).
- Es determina la glucosa al sèrum pel mètode de la glucosaoxidasa.
- No requereix dieta preparatòria, ni estar en dejú.
- Només ha d’estar sense menjar ni fumar durant una hora, fins a l’extracció de sang.
VALORACIÓ ESTÀTICA FETAL
- Valoració de l’estàtica fetal: maniobres de Leopold (a

partir 28sg):Identificar pol fetal
- Posició dors fetal
- Conèixer si està encaixat en la pelvis
- L’única que es fa mirant als peus de la gestant
- Per conèixer el grau d’encaixament i l'actitud
- Valoració de l’altura uterina: Es mesura amb cintra
mètrica
- Des de l’extrem superior del pubis fins el fons uterí.
54
2023-2024
ECOGRAFIA 3R TRIMESTRE
- Es recomana realitzar-la al voltant de la 34sg, amb I'objectiu de detectar precoçment els

casos de CIR ( retràs de creixement).
- Es valoren: Les biometries fetals
- L’anatomia fetal
- La placenta
- El Líquid Amniòtic (LA)
- PE (Pes estimat) i un P (percentil fetal)
ANALÍTICA 3T
- Analítica
- Hemograma
- Coombs indirecte
- Temps de coagulació + plaquetes
- Urinocultiu ( individualitzar)
IDENTIFICACIÓ DE L’STREPROCOCCUSAGALACTIAE
- Es fa mitjançant la realització d’un cultiu vaginal i rectal durant el tercer trimestre (35-
37sg)
- El resultat que obtenim es : SA positiu, o SA negatiu
- En cas de resultat positiu s’administra de forma endovenosa d’antibiòtics intrapart(AIP).
- En cas de detectar >10.000 UFC (unitats formadores de colònies)/ml d’orina, no caldria la
investigació de S. agalactiaea les 35-37 setmanes de gestació; la gestants considera
portadora de S. Agalactiae i està indicada la profilaxi intrapart.
DERIVACIÓ A L’HOSPITAL
- Des de el CAP en fa la derivació per l’atenció al part

- L’hospital programa visites per les gestants a terme
• Visita d’acollida ( en funció dels hospitals) es realitza sobre les 39sg
• Segons hospital es programa una visita conjunta de llevadora amb anestesia.
- Visita de NST (sobre les 40sg)
55
2023-2024
TEMA 5: ATENCIÓ AL NAIXEMENT
PLA DE PART
En aquest “Pla de naixement” es recullen les teves preferències i opcions. Com a professionals
de la salut, ens servirà de guia per conèixer com es vol que sigui el teu part, la rebuda de la teva
criatura i el que esperes de nosaltres. Saber-ho ens ajudarà a oferir-te una atenció integral i
personalitzada. L’elaboració d’aquest document es sovint un procés dinàmic. Tant les
professionals d’atenció primària com d’atenció especialitzada o l’hospital estem a la teva
disposició per informar-te sobre quan això sigui necessari i assessorar-te sobre les diferents
opcions per que puguis prendre decisions informades.
A continuació, trobaràs diferents apartats on fer constar les teves preferències. No es necessari
que omplis tots els apartats si desitges prendre algunes decisions el mateix dia del part.
Tampoc has de limitar-te a les operacions que trobaràs en el document, utilitza l’espai “Altres
necessitats” per indicar les teves preferències o propostes alternatives.
*Tens dreta a canviar d’opinió sobre el que decideixis en aquest document, tant abans com el
mateix dia del part. Si canvien les circumstancies en qualsevol moment, les llevadores i la resta
de professionals que atenguem estarem a la teva disposició per oferir-te informació i
recolzament en la presa de decisions compartides.
56
2023-2024
CIÈNCIA-CONSCIÈNCIA-EXPERIÈNCIA: maternitat positiva
CIÈNCIA:
Coneixement disponible, PROTEGIR LA SALUT DE MARE I NADÓ
PART (fetus-canal-contraccions)
PROCÉS DE PART. DEFINICIÓ
Procés mitjançant el qual s’aconsegueix el trànsit del fetus i annexes fetals (cordó, placenta i
membranes) des de la cavitat uterina al exterior del organisme matern.
APARICIÓ DE CONTRACCIONS RÍTMIQUES I PROGRESSIVAMENT INTENSES
1. Dilació del coll de l’úter

2. Expulsió del fetus 3
3. Expulsió de cordó, placenta i membranes
El motor del part és la contracció uterina. El fetus flexiona la presentació i col·loca el seu cap en
el diàmetre més estret (suboccipito-bregmàtic), per poder travessar el canar del part.
NOMENCLATURA PART
Segons setmanes de gestació a l’inici:
- Pre-terme: 22-37
- A terme: 37-40
- Post-terme: 40-42
57
2023-2024
Segons inici de part:
- Espontani (el procés s’origina espontàniament)

- Induït (el part es provocat per diversos motius, el principal perquè passa de la setmana 42)
• Les condicions del fetus intrauterí son
pitjors que les condicions que tindria fora de
l’úter
QUÈ DESENCADENA EL PART?
- Factors Miometrials (sobredistensió uterina)

- Factors Hormonals (estrògens-actina+miosina)
- Receptors oxitocina
- Factors fetals (ACTH-Cortisol)
- Cervicals: Prostaglandines, disminució de la rigidesa del coll
QUÈ POT DESENCADENAR EL PART?
- Ambient hostil
- Medicaments
- Traumatisme
- Estres matern
- Infecció
DIAGNÒSTIC DE PART
1. Dinàmica uterina regular

2. Escurçament cervical > 50%
3. Dilatació del coll uterí de 5 cm
PART: FETUS
ESTÀTICA FETAL:
- Presentació fetal: La part fetal que es troba a la pelvis, la que

descendeix més.
• Cefàlica (de cap), podàlica (de peus o cul), transversa
(travessat).
- Posició fetal : La orientació respecte la pelvis.
- Situació fetal: La relació entre l’eix longitudinal del fetus i el
matern.
58
2023-2024
• Longitudinal, transversa y obliqua

- Actitud fetal: La relació entre les diferents parts del
fetus. Grau de flexió fetal.
Maniobres de Leopold: Són el conjunt de maniobres de

palpació abdominal per conèixer la estàtica fetal.
- 1ª maniobra: localitzar el fundus úter

- 2ª maniobra: explorar els laterals, identificar la posició i
la situació
- 3ª maniobra: objectivar presentació
- 4ª maniobra: encaixament de la presentació
PART: CANAL
CANAL DE PART
- Canal tou:
• Vagina
• Cèrvix uterí
- Canal ossi:
• Pelvis: cinturó ossi entre la
columna vertebral i membres
inferiors
PART: CONTRACCIONS
CONTRACCIONS
No han de ser continues. Tenen un pic màxim i fisiològicament hauria d’haver-hi un descans
entre una i l’altre (3-4min).
- Tensió transitòria del múscul uterí (miometri)

- Son involuntàries, intermitents i progressives en duració,
freqüència i profunditat
- Motor del part: la contracció aconsegueix expulsar fetus +
annexes al exterior
Treball de part actiu: 3c/10min durant + de 1h
59
2023-2024
FALSES CONTRACCIONS (BRAXTON-HICKS)
- A partir de les 32 sg
- Abdomen dur durant 30-40’
- Són contraccions irregulars, poden ser doloroses.
- Són més freqüentes a les nits.
- Es considera una adaptació de la presentació a la pelvis, pot comportar petites
modificacions en cèrvix.
FASES DEL PART
DIAGNÒSTIC DE PART-PÒDROMS DE PART
1. Contraccions
2. Sortida tap mucós
3. Encaixament presentació
PERÍODE DE DILATACIÓ
El període latent o passiu es caracteritza per contraccions uterines doloroses i canvis del cèrvix,
com la dilatació fins a 5 cm, tant per a nul·lípares com per a multípares (OMS, 2018).
El període actiu es caracteritza per contraccions doloroses regulars i una dilatació que comprèn
des dels 5 cm fins a la dilatació completa, tant per al primer com per a la resta de parts que
pugui tenir la mateixa dona (OMS, 2018).
a) Exploració general
• Freqüència cardíaca materna
• Temperatura (T)
• Tensió arterial (TA)
• ??Pes (si no es coneix)
• ??IMC (si no es coneix)
60
2023-2024
b) Exploració abdominal
• Alçada uterina
• Maniobres de Leopold
• Auscultació de la FCF: 110-150 Ipm (depèn del pols del fetus des del primer moment).
c) Exploració genital
• Inspecció de la vulva, vagina i perineu
• Tacte vaginal per valorar:
▪ Situació, longitud, consistència i dilatació del coll uterí
▪ Presentació i, si és possible, varietat fetal
▪ Pla de la presentació
▪ Integritat o no del sac amniòtic
VARIETAT FETAL
Amb el tacte vaginal i varietat fetal es poden localitzar les fontanel·les que ens indicaran la
posició del fetus en relació a la pelvis de la mare i així saber com sortirà a més de la dificultat o
facilitat amb la que ho farà.
PLA DE LA PRESENTACIÓ
PERÍODE DE DILATACIÓ
Comprovació del benestar fetal:
• Auscultació
• Registre cardiotocogràfic
61
2023-2024
- Mesures per a la prevenció d’infeccions. Mesures d’asèpsia

- Administració de fàrmacs
- Prevenció de la septicèmia del nadó per estreptococ del grup B.
- Alimentació durant el part
- Benestar de la dona, mobilitat i posicions durant el part
- Seguiment de la progressió de la dilatació
- Mètodes per “gestionar” el dolor de part: farmacològics i no farmacològics
PERÍODE EXPULSIU
El segon període del part és el temps que transcorre

entre la dilatació cervical completa i el naixement del
nadó. (OMS, 2018).
- Esponderaments: L’origen és un reflex

desencadenat per la compressió que exerceix el cap fetal sobre el sòl de la pelvis. No s’ha
d’intervenir per dirigir-los. a no ser que hi hagi anestèsia peridural, la qual pot anul·lar
aquest reflex.
- El fetus flexiona la presentació i col·loca el seu cap en el diàmetre més estret
(suboccipitobregmàtic), per poder travesser el canar del part.
- Prevenció del trauma perineal vs. Episiotomia.
El fetus flexiona la presentació i col·loca el seu cap en el diàmetre més estret

(suboccipitobregmàtic), per poder travessar el canar del part.
Encaixament → Flexió i descens → Rotació interna i descens → Deflexió i Despreniment cap →

Rotació externa → Despreniment espatlla anterior → Despreniment espatlla posterior
Prevenció de trauma perineal vs. episiotomia:
- Risc de pèrdua del benestar fetal

- Valoració en cas de part instrumentat
62
2023-2024
- Patologia anorectal associada
PERÍODE DE DESLLIURAMENT
El tercer període del part, correspon al despreniment i

a la sortida posterior de la placenta i de les membranes
ovulars. Aquest és un moment molt especial per als
progenitors, ja que és quan estan iniciant el contacte
amb el nadó, però també és el període que pot tenir
més complicacions per a la dona.
- Despreniment: sagnat
- Expulsió: contraccions uterines
TIPUS DE PART
DISTÒCIES DEL PART
1. Eutòcic
1. Disfunció uterina: distòcia de descens
2. Distòcic:
2. Anomalies del canal ossi del part
• Instrumentat 3. Anomalies del canal tou del part
▪ Vacuum 4. Anomalies secundàries a la situació,
presentació, posició o desenvolupament fetal
▪ Fòrceps: Naegelle, Kjelland
• Cesària
63
2023-2024
GEMEL·LAR:
PURPERI IMMEDIAT: a les dos hores aproximadament
- Involució uterina: l’úter torna al seu estat natural, va evolucionant, es va contraient fins
adoptar el seu estat natural. Es un procés fisiològic.
• Risc d’hemorràgia post part: si no ocorre aquesta involució uterina, la sang que surt és
molt important (pot ser de litres). Administrar medicació preventiva per ajudar a
contraure l’úter i que no es doni aquesta hemorràgia.
- Pell amb pell:
• La transició de canvis que fa el nado al sortir del ventre de la mare, s’ha vist que la fa
d’una manera molt més positiva si esta a prop de la mare.
64
2023-2024
• Factors de risc: obstrucció del nas... tenir en compte les mesures de seguretat de la
posició tant de la mare com del bebè, que hi hagi algu pendent (la mare acostuma a
estar cansada)
- Malaltia hemolítica del nounat: falta de vitamina K.
• Recomanació mes efectiva: IM però també es pot donar VO
• S’administra a tots els bebes per prevenir d’una hemorràgia per un possible
traumatisme durant el part ja que la vitamina K regula els factors de coagulació
- Pomada oftàlmica: conjuntivitis infecciosa
• Es posa sempre al néixer per prevenir la conjuntivitis infecciosa i que no molesti a la
hora del contacte visual amb la mare
CONSCIÈNCIA:
Evolució o complexitat sociològica del concepte de maternitat, respectar les decisions de la

dona.
ACOMPANYANTS I ACOMPANYAMENTS
El suport continuat durant el part proveït per una persona escollida per la dona disminueix la
necessitat d´utilitzar analgèsia en general i regional en particular i millora l´experiència del part
(OMS, 2018).
- L’acompanyament no depèn sempre de l’acompanyant
Actors a l’atenció al naixement: hauria de ser la mare però no sempre ho es
Informació vs consentiment: ha de tenir tota la informació i contrastada, donada per un

professional que conegui el que esta dient
Diferencies socio-culturals
- Moment molt íntim a la vida de la dona
REGISTRES ESPECÍFICS
- Seguretat del pacient:

- Identificació inequívoca MARE-FILL
- RCTG
- Partograma:
• Es registren les diferents etapes del part
• Monitorització fetal
65
2023-2024
• Medicació administrada a la mare
EXPERIÈNCIA
Realitat viscuda, ACOMPANYAR-LA EN TOT EL PROCÈS
TRAUMA POSTERIOR AL PART:
- Tocofòbia: por a tot lo obstètric

- TEPT: símptomes d’estres post traumàtic
- Violència obstètrica
66
2023-2024
TEMA 6: ATENCIÓ AL PUERPERI
ÍNDEX:
1. Definició de puerperi
2. Canvis fisiològics durant el puerperi
3. Cures d’infermeria a la mare
4. Cures d’infermeria al recent nascut
5. Assessorament en l’alimentació del recent nascut
6. Feines administratives en el puerperi
DEFINICIÓ PUERPERI
El puerperi és el final del part → estat anterior a la gestació
- La durada: 40 dies
- L’objectiu: benestar físic, psicològic, emocional i social
El puerperi consta de 3 etapes:
- Puerperi immediat: 2h
- Instauració de la lactància materna i del vincle materno-filial
- Puerperi tardà: fins als 40 dies
CANVIS FISIOLÒGICS DURANT EL PUERPERI
INVOLUCIÓ UTERINA:
Procés pel qual l’úter torna al seu estat pregestacional.
Enlluernament → Contraccions uterines

homeostàtiques → lligadures vivents de Pinard
- Globus de seguretat: l’úter es fa mes dur i es

contrau
67
2023-2024
RITME D’INVOLUCIÓ UTERINA

Post enlluernament 1000g 2 travesses per sota del melic
24h Periumbilical
Dia 3 2-3 travesses per sota el melic
Dia 6-7 500g Meitat melic-símfisis púbica
Dia 10 Símfisis púbica
Dia 15 350g Intrapèlvic
6-8 setmanes 100g Mida normal
FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA INVOLUCIÓ UTERINA

ACCELEREN ENLENTEIXEN
- Part sense complicacions - Part perllongat
- Expulsió completa de la placenta i les - Expulsió incompleta de la placenta i/o
membranes membranes
- Lactància materna - Anestesia
- Deambulació precoç - Multiparietat
- Bufeta distesa
- Infecció
DISTENSIÓ PARET ABDOMINAL:
- Sobredistensió durant l’embaràs

- Es troba tova i flàcida
- Recuperació de la tonicitat al voltant de
les 6 setmanes
- No es recomana iniciar exercicis de
tonificació fins haver revisat el to del sol pèlvic
En alguns casos pot persistir certa separació del músculs rectes abdominals, coneguts com
diàstasis abdominal. En aquests casos la línia mitja estarà formada nomes per peritoneu, fàscia
aprimada, greix subcutani i pell.
En aquests casos es recomana consultar a fisioterapeuta i no iniciar l’activitat física normal fins
que hagi recuperat la faixa muscular.
68
2023-2024
RETORN A LA NORMALITAT DE LA FUNCIÓ CARDIOVASCULAR:
- VOLÈMIA: Valors pregestacionals a la 3ª setmana postpart

• Diüresi: 3L/dia
• Diaforesis puerperal: predomini nocturn. Pot anar acompanyada de calfreds.
Aquesta reducció de la volèmia allibera la sobrecarrega cardiovascular, disminuint així

l’estasis venosa.
- TENSIÓ ARTERIAL: descendent als valors previs en la 1ª hora postpart.

- FREQÜÈNCIA CARDÍACA: bradicàrdia fisiològica (>60 Ipm) 6-10 dies post part.
Hipotensió + bradicàrdia: deshidratació, anèmia o infecció
- GAST CARDIAC: augmenta durant el TP
• Torna a la normalitat sobre la 3ª setmana post part
• Major risc d’insuficiència cardíaca en dones amb malaltia cardíaca
- Descens d’hematòcrit
- Risc d’insuficiència cardíaca (augment gest cardíac)
FUNCIÓ ENDOCRINA:
- Disminució estrògens, progesterona i prolactina

- Augment inicial prolactina amb Lactància materna
- Possibilitat d’ovulació
Desprès de la sortida de la placenta es produeix una caiguda d’estrògens, progesterona i

lactogen placentari.
Baixada de HCG. Es negativitza cap a la 2ª setmana.
La prolactina, ja elevada, deixa d’estar inhibida i s’inicia la secreció làctia.
L’evolució hormonal dependrà del tipus de lactància.
LACTÀNCIA ARTIFICIAL LACTÀNCIA MATERNA

- Disminució FSH i LH. Valors normals cap - Augment de la Prolactina
a la 3ª setmana - Disminució de la GnRh (inhibida per la
- Disminució estrògens en nivells prolactina)
fol·liculars a la 3ª setmana - Disminució de la FSH i LH
- El retorn de la menstruació acostuma a - Amenorrea
produir-se entorn a les 6-8 setmanes - Duració variable (>6 mesos)
69
2023-2024
- Primers cicles ovulatoris - Pot haver-hi ovulació prèvia a la

menstruació
ALTRES CANVIS FISIOLÒGICS DURANT EL PUERPERI:
- Pes corporal: descens entre 10-30 kg

- Funció gastrointestinal: recuperació del ritme normal 2 setmanes
- Pigmentació: canvi de color de les estries. Desapareix la línia alba, cloasma gravidíci,
pigmentació d’arèoles
- Diaforesis nocturna per eliminar l’increment de líquids de la gestació
CURES D’INFERMERIA
- Prevenció de complicacions
- Benestar matern, alleujament del dolor
- Lactància i cures del RN
- Assessorament sobre autocores e interacció pedres-fill
*Respecte a la diversitat
CURES FÍSIQUES
En aquest període s’ha de controlar

exhaustivament:
- Coloració de pell i mucoses

- Nivell de consciencia
- Constants vitals TA, P Tª
- Altura i consistència de l’úter
- Pèrdua hemàtica
- Bufeta urinària
- Inspecció perineu
- Avaluació del dolor (mitjançant escala EVA)
ATENCIÓ ATONIA UTERINA
Factors de risc:
- Part perllongat
- Inducció al part
70
2023-2024
- Polihidramnosis
- Part múltiple
- Atonia prèvia
- Fòrceps
- Retenció de restes placentaris
AVALUACIÓ DEL DOLOR
Existeix un augment de la producció de llet i guany ponderal del nounat si es controla

farmacològicament de modo adequat el dolor.
La intensitat del dolor durant el puerperi pot ser causada per múltiples factors, un d’ells és la
pauta d’analgèsia inadequada.
L’instrument per avaluar i registrar el dolor és l’escala visual analògica EVA que classifica el
dolor lleu, moderat e intens.
Bomba elastòmera: Sistema de perfusió continua no electrònica de fàrmac que permet

prefixar la velocitat de perfusió.
INSPECCIÓ PERINEU:
- Revisar episiotomia: possible dehiscència d’aquesta, edemes i/o hematomes vulvars,

aparició de signes d’infecció i hemorroides. Si normalitat, fer control c/24h
- Revisió ferida quirúrgica: dehiscència d’aquesta, signes d’infecció, hematomes. Realitzar
cura d’ella segons l’evolució clínica.
VLORACIÓ DEL LOQUIOS:
Flux uterí que apareix desprès del part com a conseqüència de

la involució de l’úter i de la zona d’inserció placentària. Es
vermell els primers dies desprès del part, desprès groguenc i
finalment blanquinós, coincidint amb el final del puerperi als
quaranta dies del part.
Valoració de:
1. Aspecte
2. Color
3. Quantitat
4. Olor
71
2023-2024
CLASSIFICACIÓ LOQUIOS
COMPOSICIÓ ASPECTE DURACIÓ
Sang principalment, restes Abundant sang vermella
LOCHIA RUBRA fetals com lanugen, vèrnix que pot contenir 3-5 dies
o meconi i petits fragments coàguls
de membranes
Menys sang i mes exsudat, Color marró o rosat, Fins el 10-15
LOCHIA SEROSA leucòcits i decídua en estat quantitat moderada dies
de degeneració greixosa
Principalment leucòcits, Color Fins la 4-6
LOCHIA ALBA moc cervical, cristalls de blanquinós/groguenc, setmana
colesterol i quantitat escassa
microorganismes
CONTROL FUNCIONAL INTESTINAL:
- Es recomana una dieta rica en fibra, una bona hidratació i mobilització precoç, així evitem
estrenyiment i millorem hemorroides si fos el cas.
- En cas d’esquinços perineals de grau III-IV, facilitarem l’evacuació intestinal prèvia al alta,
administrant laxants, prescrits prèviament.
ALTRES CURES FÍSIQUES
En el moment de l’ingrés a planta, es valorarà TA, P i Tª. En condicions de normalitat, les

constants vitals es controlaran dos cops al dia.
- Tª materna: pot arribar a 38ºC degut a la fatiga muscular. Després d’aquest període, no ha
d’haver-hi febre.
Tª > 38ºC, suggereix infecció
- TA: realitzar 1ª medició a la sala de parts. Si es normal, al arribar a la unitat
d’hospitalització.
- Freqüència i ritme cardíac (pols): alteracions d’aquest poden suggerir signes hemorràgics o
infecciosos.
CONTROL MICCIÓ URINÀRIA
- Es molt important durant les primeres 2-6h post part.

- Es palparà la AU per descartar la presencia de globus vesical.
72
2023-2024
- La utilització d’anestèsia epidural, amb la sobre hidratació que aquesta comporta i la

pèrdua de reflex miccional pot afavorir la presencia de globus vesical.
- Si la primera micció espontània es normal a les primeres 6h post part, no es realitzaran
mes controls miccionals.
Definim:
- Retenció aguda d’orina (RAO): Absència de micció espontània en les 6h posteriors al part
- RAO post part persistent: Es la retenció que persisteix mes de 72h post part
- Disfunció de buidat: Alteració en la sensació o unció miccional normal, en les primeres 6h
desprès del part o posterior a la retirada de la sonda, la micció serà anormalment lenta i/o
incompleta
Hem de proporcionar
mesures de suport per
facilitar la micció i der la
medició de la primeres
micció espontània.
IDENTIFICACIÓ DE
PROBLEMES I PREVENCIÓ
DELS MATEIXOS
COMPLICACIONS MÉS FREQÜENTS
- Processos hemorràgics
- Infeccions puerperals
- Processos trombo-embolics
- Processos hipertensius
- Alteracions de l’estat emocional
73
2023-2024
PREVENCIÓ DE LA HIPOTERMIA: PELL AMB PELL
Evitar la separació afavoreix:
- Vincle afectiu entre la mare i el RN

- Regular la Tª
- Nivell de glicèmia del nounat
- Establiment de la lactància
Vigilarem que el bebè estigui ben col·locat:
- Entre els pits

- Tòrax amb tòrax
- Cap girat cap a un costat per tal que quedi la vida aèria oberta
- Permetre sempre contacte visual
El contacte pell amb pell de manera incorrecta durant un llarg període de temps augmenta el
risc de mort sobtada.
Recomanacions per que el personal transmeti als progenitors, com realitzar el pell amb pell
amb les màximes mesures de seguretat.
- Mare incorporada 30-45º

- No deixar al bebè sobre la mare si aquesta
esta cansada, adormida o sense
acompanyant
- Reconèixer els símptomes d’alarma: apnea,
hipotonia, canvi de coloració de la pell
- Mare desperta i atenta visualitzant
l’activitat del RN
- Narius del bebè sempre lliures
LACTÀNCIA MATERNA
Primera hora post part: “La hora d’or”
- Tots els RN inclús els de baix pes al néixer, poden ser alletats.
Per establir una bona lactància, cal:
- Facilitar el contacte pell amb pell immediatament e ininterrompudament i donar suport a

les mares per que comencin a alletar als seus fills, el mes aviat possible.
74
2023-2024
EXPLORACIÓ MAMÀRIA I SOPORT A LA LACTÀNCIA
Si LM: Vigilarem l’estat de turgència de les mames, la secreció de calostre i de llet, l’absència de
signes d’infecció (mastitis) i la presencia d’esquerdes al mugró.
- Hem de corregir la tècnica de lactància,

donar recomanacions mes apropiades per
afavorir el manteniment d’aquesta i
ensenyar l’adherència correcta per
prevenir les esquerdes.
- Supervisarem la tècnica d’alletament en
cada torn.
En cas de d’haver d’inhibir la lactància materna, els millors resultats s’aconsegueixen quan el
tractament es comença precoçment.
Si LA: Es recolzarà e informarà a la mare sobre la freqüència de les tomes, forma

d’administració i preparació dels biberons.
CONTROL DEL DOLOR
La presencia de dolor en el post part influeix en la sensació de benestar de la propera i en el

seu estat general. Pot ser el reflex de:
- Evolució fisiològica
- Aparició de patologia
Un dolor normal en aquest moment del post part podria ser:
- Dolor al perineu: ferida quirúrgica

- Entuertos: contraccions uterines potents que es duen a terme en el post part amb
l’objectiu de reduir la matriu a la seva mida normal
- Hemorroides
En quan aquest dolor és mes fort del normal en les zones mencionades i en altres localitzacions
→ APARICIÓ DE PATOLOGIES
- Avaluar i registrar a la HªC el dolor manifestat per la dona en cada torn

- Escala EVA
- En cesàries: administrar analgèsia EV pautada de forma sistemàtica les primeres 48h
- En part vaginal: administrar analgèsia sistemàtica les 24h si es precisa
75
2023-2024
PREVENCIÓ DE TROMBO EMBÒLIES
La mobilització precoç disminueix el risc de malalties tromboemòliques (tromboflebitis i

embolisme pulmonar).
DIETA I SUPLEMENTACIÓ
- Després d’un part vaginal, amb o sense anestesia, la dona pot iniciar la ingesta oral, si no hi
ha signes de sagnat i esta HDM estable.
- Després de cesària, podem iniciar la ingesta hídrica a les 2h de la IQ i progressarem amb la
dieta segons la tolerància.
INCOMPATITIBILITAT DE GRUP SANGUÍNI MARE-RN
S’administrarà la gammaglobulina anti-D a totes les dones Rh negatives que tinguin al seu RN
amb grup sanguini Rh positiu, dins de les primeres 72h post part.
VACUNACIÓ RECOMANADA
En cas de dones no immunitzades a la rubèola, iniciem la pauta de vacunació a la sala

d’hospitalització, junt amb la triple vírica.
VALORACIÓ DE L’ESTAT EMOCIONAL DE LA DONA I RELACIÓ AMB EL RN
Es normal que la mare es vegi desbordada després de l’arribada del bebè, per això, haure de
valorar l’estat emocional de la mare i la relació que estableix amb el seu fill
Noves Dualitat
Recolzament Bona adhesió Normalitat del
responsabilitats Felicitat Alegria
familiar amb el bebè procés
Tristesa
76
2023-2024
S’ha d’observar: la comunicació que estableix mare amb el recent nascut, la manera d’observar
al RN i el contacte amb ell
Poc
Exigències Poden provocar Depressió post
Temor Ansietat recolzament
afegides poca adhesió part
familiar
Hem de recolzar totes les conductes que afavoreixen l’adhesió entre la mare i el seu RN.
- Una bona educació sanitària

- Orientació anticipada (probable aparició d’una adaptació difícil)
- Xerrades tranquil·litzadores
Tot això son factors que ens poden ajudar a normalitzar els sentiments d’aquestes mares.
RESUM: Control de la dona en el puerperi hospitalari
CURES DEL RN EN LA UNITAT D’HOSPITALITZACIÓ
- Verificar la identificació correcta

- Comprovar:
• Disposar de les dades de l’embaràs, part i RN
• Administració de Vit. K, profilaxi oftàlmica Definir cures
• Inici LM
- Primera exploració del RN al arribar a planta, un cop finalitzat el període inicial de contacte
pell amb pell → sempre es farà juntament amb els seus pares
EXPLORACIÓ SISTEMÀTICA DEL RN
- Avaluació de les característiques somatomètriques del RN
77
2023-2024
- Seguiment estricte de:
• Control de l’aspecte i color de la pell i mucoses (signes de bona hidratació, icterícia)

• Control de constants (P normal 100-160 Ipm despert, 70 Ipm en son; Tª cada torn)
• Control 1ª micció/meconi
• Control diari de l’aspecte i cicatrització del cordó umbilical
• Assessorament en l’alimentació del RN (LM-LA-Suplementació)
• Control de fàrmacs i lactància
- Control de les glicèmies capil·lars en el RN de risc (pes <2500gr, pes >4000gr, fill de mare
hipertensa greu, prematur <37 SG, acidosi fetal → pH<7,10)
- Educació sanitària → mesures de prevenció de mort sobtada i prevenció de caigudes
- Registre del grup sanguini i Rh del RN
- Cribratge metabòlic → diagnòstic precoç
- Cribratge auditiu
- Cribratge de cardiopaties congènites
- Cribratge d’hiperbilirrubinemia patològica
- Registre de tota la informació a la HC neonatal
- Omplir carnet de salut
- Col·locació d’arracades si els pares ho sol·liciten
CURA DEL CORDÓ UMBILICAL
- El cordó umbilical ha de mantenir-se net i sec

- Normalment triga en caure entre 7 i 10 dies
- Les cures s’han de realitzar amb un greix sec
- Realitzar-les 3 cops al dia, o les que siguin necessàries si esta humit
- Assegurar-nos l’enteniment dels pares
- Demanar als pares que facin ells la cura i valorar com ho fan
- Valorar la presencia de signes inflamatoris (secreció purulenta, cordo envermellit, mala
olor), valorarem si precisa canvi de cura amb alcohol de 70º
- Evitar que el cordo quedi dins el bolquer ja que pot humitejar-se per la orina, especialment
en nens
78
2023-2024
ASSESSORAMENT EN L’ALIMENTACIÓ DEL RN
LACTÀNCIA MATERNA LACTÀNCIA ARTIFICIAL

- Suport a la col·locació del bebè al pit - Nomes si negativa de la mare a donar el
- Control d’una bona adherència pit o contraindicació medica de lactància
- Observació de les tomes cada torn materna
- Informar als pares a identificar signes de - Valorar bona tolerància a les tomes
gana
- Si bessons, suport addicional
- Extreure el calostre precoçment si el RN
esta ingressat a NNT
- Ensenyar i ajudar a l’extracció manual i/o
mecànica
- Suport al utilitzar mugroneres
- Implicar a la parella
SUPLEMENTACIÓ
- Si medicament indicada
- Alenteix el buidatge gàstric
- Genera somnolència
- Disminueix les tomes al pit
- Interfereix en la producció de llet materna
- Nomes en la pèrdua de pes > 10%, en prematurs, baix pes o hipoglucèmia
- Evitar l’ús de tetines
CRIBRATGE METABÒLIC (DIAGNÒSTIC PRECOÇ)
QUÈ ÉS?
- Extracció de sang de talo per la detecció precoç d’alteracions metabòliques u genètiques.

Actualment inclou 24 malalties
- Ha d’oferir-se a tots els RN
OBJECTIU
- Evitar complicacions futures per els RN i la família
79
2023-2024
TÈCNICA D’EXTRACCIÓ
- Si Lm, assegurar 5’ el bebè al pit prèviament (tetanelgesia) i procedir a l’extracció

- Si LA es farà succió no nutritiva amb unes gotes de sacarosa, com a mètode analgèsic
- Realitzar l’extracció entre les 48h i el 5e dia
- Recollir mostra en el paper secant, si la sang impregna i traspassa els dos costats es
suficient amb 3 dels cercles
- En cas d’alta precoç o de 24h, assegurar-se que la llevadora de l’ambulatori pot anar al
domicili o que es reciti a la família per realitzar la prova
CRIBRATGE AUDITIU (PEA)
QUÈ ÉS?
- Es la detecció precoç de la hipoacúsia congènita

- Cribratge universal mitjançant potencials evocats automàtics que es realitzaran a partir de
les 24h
- Canvis de voltatge que es registren en l’activitat cerebral (algoritme)
OBJECTIU
- Diagnosticar la sordera congènita per tal que els nens no presentin problemes
psicoafectius, ni falta de desenvolupament i dificultat d’integració social
TÈCNICA
- Assegurar-nos que el bebè esta tranquil, millor adormit

- Si esta despert, la mare se’l col·locarà al pit per calmar-lo
- Posar gel en cada elèctrode i col·locar el primer elèctrode sota el lòbul de la orella, el segon
a sobre del lòbul i el tercer en línia recta (front). Repetir la tècnica en l’altra oïda
- Anotar el resultat a la HªC i al carnet de salut
- Si NO passen la prova, citar en dispensari a les 4 setmanes
CRIBRATGE CARDIOPATIES CONGÈNITES
QUÈ ÉS?
- Es la presa de la SatO2 preductal (ma D) i la postductal (peu), mitjançant la pulsioximetria

(PO)
- Es realitza a tots els RN, independentment de l’exploració física i el resultat de la ECO
prenatal
80
2023-2024
OBJECTIU
- Prevenir retards en el diagnòstic de cardiopaties severes

- Identificar altres demandes no cardíaques importants (malalties respiratòries, infeccions,
hipertensió pulmonar)
RECORDATORI
- Es realitza a NNT sans asimptomàtics que no requereixen hospitalització i que un resultat

positiu no porta a la realització urgent d’ecocardiografia, sinó a atenció medica addicional
CARDIOPATIA D’HIPERBILIRRUBINEMIA
Es necessari realitzar la determinació de la bilirubina a tots els RN i amb especial control als RN
amb icterícia i/o amb factors de risc (< 38 SG, antecedents de germà que requereixi
fototeràpia, icterícia iniciada les pruneres 24h, LM exclusiva amb pes en descens a l’alta,
cefalohematoma i Test Coombs +).
BILIRUBINA TRANSCUTÀNIA (BTC):
- Determinació a les 24h de vida

- Ha de ser < 8mg/dl en els RN sense risc per l’alta a les 24h
- Farem 3 mesuraments, 1 dit per sobre de l’apèndix xifoides
- Es prendrà la mesura
- Es realitzarà un control de bilirubina per torn en els RN amb risc
- Valorarem el resultat segons hores de vida i SG o pes si es < a 2500gr
- Si segons la gràfica, aquesta esta en rang de començar fototeràpia, realitzarem: Bilirubina
sèrica
ALTA HOSPITALÀRIA
És important plantejar-nos l’alta de la mare i el RN de forma conjunta per ajudar a establir un

bon vincle entre ells i viure una maternitat positiva, relaxada i que faciliti l’establiment de la LM
exclusiva.
El moment de l’alta de la mare i el bebè ve donada per la seva evolució clínica.
- Alta hospitalària després d’un part eutòctic de baix risc sense complicacions per la
mare/bebè és a les 24h
• Assegurar visita a la matrona a l’ambulatori a les 24h per fer el cribratge metabòlic. Si
no, cita a CE hospitalari.
81
2023-2024
- També es possible l’alta precoç (8-18h)

• Assegurar visita matrona al domicili al dia següent i visita al pediatra CE a les 48h
- Alta després un part distòcic o de gestant de risc, l’estada és de 48h
• En cas de cesària l’alta pot donar-se entre les 48-72h
EXPLORACIÓ DE LA MARE PRÈVIA A L’ALTA
Hem de realitzar una exploració, comprovant:
- Correcta involució uterina

- Tacte vaginal normal (no existència de gassa)
- Cicatrització correcta de perineu i vagina
- Normalitat de loquis
- Correcte estat de les mames
- Estat general de la dona (físic-psíquic)
- Valorar la bona tolerància al dolor (analgèsia oral)
- Valoració de la LM
- Valoració del vincle mare/RN
- Valoració suport familiar i risc social
- Omplir el carnet de l’embarassada
- Generar i proporcionar informe d’altra i receptes amb la prescripció medica
- Assegurar-nos de la disposició del Registre Civil
- Garantitzar la continuïtat de les cures, després de l’alta. Concretar visita de seguiment
quarantena
CONTROLS AL RN ABANS DE L’ALTA
- Comprovar la identificació del RN. No retirar.

- Fer exploració física (assegurar bona adaptació postnatal)
- Comprovar que s’hagin realitzat tots els cribratges sistemàtics:
• C. Metabòlic. Etiqueta en el Carnet de Salut
• C. Hipoacúsia
• C. Cardiopaties Verificar resultat al Carnet de Salut
• C. Hiperbilirrubinemia
- Omplir el carnet de salut, dades importants de l’embaràs, part, somatometria al naixement
i alta
- Explicar la importància de la seva conservació i us
82
2023-2024
- Generar i proporcionar l’informe d’alta del RN
RECOMANACIONS AL ALTA PER LES CURES DE LA MARE/BEBÉ AL DOMICILI
MARE RN
- Higiene. No banys d’immersió. Dutxa - Higiene. Bany diari curt si cordó no ha
diària es suficient. No utilitzar tampons. caigut, després pot allargar-se.
- Alimentació. Si LM evitar ingesta - Cura del cordó umbilical
d’alcohol i tabac. Incrementar la ingesta - Somni. Ambient diferenciat dia/nit,
de líquids. matalàs ferm, però no dur.
- Micció i deposició sense dificultat. - Prevenció risc mort sobtada ( col·locar al
- Somni. Aprofitar quan el RN dorm. bebè sempre en decúbit supí, no tabac a
- Deambulació. l'entorn del lactant, evitar excés de
- Pèrdua hemàtica. Ha d'anar disminuint. calefacció).
- Informació sobre signes d'alarma. Febre - Termoregulació. Si >37,5 °C consulta.
>38 °C, pèrdua hemàtica en augment del - Control estat de la pell (icterícia,
dolor intens o signes d'inflamació en exantema).
ferida quirúrgica o pits, disúria, tristesa - Control deposicions. El ritme de cada
- Consells per al seguiment de la LM. nen pot variar des d'1 deposició c/2 dies
- En cas de LA, instruccions preparació a 1 deposició en cada presa.
biberons. - Micció. Els primers dies 2 o 3
- Resolució de dubtes. vegades/dia, després 5 o 6. Informar
- Lliurament de material divulgatiu. eliminació de urats i en nenes
pseudoregla, inflamació mamària.
- Motius de consulta. Febre, vòmits pers.
rebuig a l'aliment, icterícia, pal·lidesa
cutània o color blavós, letargia, absència
deposicions de més de 4 dies.
ASPECTES ADMIISTRATIUS
- Actualment els hospitals que pertanyen al SISCAT ofereix als pares la comunicació del
naixement en el Registre Civil i la possibilitat de registrar al bebè en el propi hospital.
- Si els pares volen registrar al bebè fora de Barcelona, hem de donar la fulla de negativa des
de l'hospital.
83
2023-2024
- L'hospital ofereix als progenitors la comunicació del naixement al Registre Central

d'Assegurats i s'encarrega del tràmit comunicant el naixement al RCA, on ja li queda
assignat un CIP o núm. d'assegurat.
S'informarà els pares que han d'anar al centre d'Atenció Primària (AP) de referència per a
completar les dades necessàries, per a la incorporació del bebè com a beneficiari. L'assignació
de pediatra i emissió definitiva.
84
2023-2024
TEMA 7: LACTÀNCIA MATERNA I ARTIFICIAL
ANATOMIA GLÀNDULES MAMARIES
LOCALITZACIÓ:
- Part anterior del tòrax i s’estenen per la

cara lateral
- Extensió des de la 2 a la 6 costella, des de
bora externa de l’esternon fins a línia
mitja axil·lar
- La glàndula s’estén per la part superior
fins a nivell axil·lar “Cua de Spence”
MIDA:
- Variable: 150-225gr / lactància >600g

- Mesura 10-12 cm diàmetre
- Gruix central de 5 a 7cm
MAMES:
- Es divideix en 4 quadrants
- Estructures:
• Pell, arèola, mugró i solc submamari
- Pell: molt fina
- Arèola:
• Zona hiperpigmentada
• Diàmetre variable (15-25mm)
• Tubercles de Montgomery: olor, protecció, secreció sebàcia
- Mugró:
• Pell rugosa i pigmentada
• 4rt espai intercostal
• Mida variable
• Fibres musculars llises
85
2023-2024
TEIXIT GLANDULAR: túbul alveolar que produeix

llet
- Format per alvèols i conductes

- A 30mm de la base del mugró
- Responsable de produir i transportar llet
- Durant la ejecció els ductus augmenten de
mida
- Els conductes es ramifiquen son superficials i es poden obstruir
- ALVÈOL: cèl·lula secretora (lactòcits) rodejades de cèl mioepitelials encarregades de
l’ejecció de llet
EMBRIOLOGIA
- 4 setmana de vida: Cresta Mamaria

- 10 setmana de vida; 2 nòduls línia mamària • 7-15 set formació “yemas mamaries
- YEMA PRIMARIA → YEMA SECUNDARIA → CONDUCTES I ALVÈOLS (4-18 Alvèols)
- Involució de Y.primaries excepte 2 → gl definitives
- 12-16 setm. Diferenciació múscul llis del mugró
- 20 set: conductes galactòfors → forat mamari → mugró (elevació)
- Fetus a terme 2 gl. Rudimentàries, eversió del mugró postnatal
86
2023-2024
- Estrògens + progesterona + prolactina
NAIXEMENT
- Llet de bruixes
- Glàndules no desenvolupades
PUBERTAT I ADOLESCÈNCIA
- Entre 10-12 anys es sensibilitzen a

l'estímul hormonal de l’eix hipotàlem- hipòfisis-ovaris
- Els estrògens promouen el desenvolupament dels conductes galactòfors, la progesterona
actua als alvèols
- Amb cada cicle ovulatori s’estimulen les mames i augmenten de mida
GESTACIÓ – MAMOGÈNESIS
- Canvis: mida, pell, dilatació vasos

sanguinis, pigmentació..
- Progesterona, estrògens, lactogen
placentari, gonadotrofines, corticoides
placentaris, hormones tiroideas,
paratiroides...
- Conductes → Estrògens
- Alvèols → Progesterona
- Els estrògens afavoreixen el teixit
adipós
- Aparició de Calostre
87
2023-2024
LCTOGÈNESIS
LACTOGÈNESIS I: GESTACIÓ
- 4-5 Mes gestació

- Desenvolupament dels pits
- Hipòfisis anterior PROLACTINA (bloquejada)
• Hormones Placentàries
- Tercer trimestre: CALOSTRE 30ml/d
LACTOGÈNESIS II: PART
- Deslliurament placentari
• Disminució hormones placentàries, lactogen
placentari, estrògens i progesterona
• Augment nivells de Prolactina
• Oxitocina 2-3d
- Pujada de la llet 48-72h post part
• Augment de volum sanguini, tensió mamaria, sensibilitat, febrícula
INGURGITACIÓ MAMARIA
88
2023-2024
FACTORS RETARD PUJADA DE LA LLET:
- Factors materns:
• Estrès
• Parts Llargs
• Analgèsia
• Cesària
• Diabetis/ obesitat
• Restes placentaris
• Pròtesis/ reduccions
- Factors neonatals:
• Succió defectuosa
• Ingesta de líquids
• Interferències
LACTOGÈNESIS III: MANTENIMENT
- Producció continuada de llet

- Inici 72h fins finalitzar lactància
- Calostre → llet de transició
- Cada pit és independent segons la succió i el buidament
- Prolactina +++ / oxitocina (disminució dopamina)
SUCCIÓ
89
2023-2024
FACTOR INHIBIDOR DE LA LACTÀNCIA
- Mecanisme regulador local

- Polipèptid (regula la síntesis de llet)
- Si s’acumula es frena la síntesis
- Actua 48-72h
- Factor protector del pit
- Respon a les necessitats del nadó
REFLEX D’EJECCIÓ
- Oxitocina: buidament del pit

- La llet no flueix espontàniament
- Reflex ejecto-làcteo
- Disminució sagnat
- Involució uterina
• Calma
• Vincle
- Vasodilatació
- Augment de la Tº i set
90
2023-2024
INVOLUCIÓ MAMARIA
- Fi de la producció llet
- Involució per el fi de la succió i l'augment de la pressió alveolar
- Disminueix Prolactina → augment lactoferrina
- Els alvèols disminueixen de mida i queden com en estat de repòs influenciats per els canvis
hormonals (menstruació)
- Menopausa: atrofia de la glàndula
TÈCNICA LACTÀNCIA MATERNA
- Comportament que s’ha d’aprendre

- Professionals sanitaris son clau
- Totes les mares poden alletar
- Pell amb pell i succions freqüents → LM exitosa
- Els problemes es deuen a una mala tècnica
ASPECTES A VALORAR
- Posició
- Agarre
- Transferència
- Succió
- Freqüència
- Duració
SIGNES D’UNA BONA POSTURA
- Mentó toca pit

- Nas a prop del pit
- Boca ben oberta
- Llavis evertits (cap a fora)
- Galtes arrodonides
- Arèola visible per sobre del pit
- Pit arrodonit
- S’escolta la transferència de llet
CORRECTA POSICIÓ
MARE: relaxada, còmode i esquena recolzada
91
2023-2024
NADÓ:
- Panxa amb panxa

- Cap recolzat a l’avantbraç
- Cap- coll- braç alineats
- Coll extensió
- Nas-mugró
FREQÜÈNCIA PRESES
- Mantenir contacte pell a mentre tingui letargia primeres hores

- Identificar signes de gana no esperar al plor
- Entre 8-12 preses al dia
- Acceptable 5-20 min per pressa
- Iniciar pressa pit contrari a la última
- No limitar la pressa, deixar fins que buidi del tot el pit o es quedi relaxat i satisfet
- PIT A DEMANDA, SENSE HORARIS NI RESTRICCIONS
SIGNES DE
GANA →
92
2023-2024
CALOSTRE
PRODUCCIÓ:
- Major succió – major producció
- 0-24h: 30 -100ml/ dia - Proteïnes, minerals i immunoglobulines
- > 24h - 5d: 500ml/dia - Primera llet – primera vacuna
- Efecte protector i laxant
CAPACITAT GÀSTRICA RN:
- Quantitats petites
- 1º DIA: 5-7ml - Preses freqüents
- 3º DIA: 22-27ml - NO suplementar innecessàriament
- 10º DIA: 45-60ml
MUGRÓ PLA O INVERTIT
Per tal de poder alletar al nadó, les dones que es troben

en aquesta situació ho hauran de revertir. Es pot fer de
diverses maneres: o be manualment estimulant, o be fent
el buit amb algun mecanisme (xeringa...). En cas que no es
pugui revertir s’haurà de fer us de mugroneres ja que sinó
el nen no s’agafarà correctament i no es podrà fer un bon
alletament.
MUGRONERES
- Recurs d'emergència
- Necessiten més vigilància
- Redueixen la transferència de llet
- Necessiten més succió
- IMPORTANT escollir la mida adequada
- Ensenyar a la mare
QUAN?
- No s’agafa bé
93
2023-2024
- Mugrons plans o invertits no fan buit

- Prematurs o immadurs
- Després esgotar tots els recursos
DOLOR I LACTÀNCIA
- Mugrons Adolorits
- Clivelles
- Ingurgitació Mamaria
MUGRONS ADOLORITS
- Correcció de la posició: EVA>2 NO es normal
CLIVELLES
Una de les principals causes d’abandonament de la lactància per el dolor que produeixen.
CAUSA: INTERVENCIONS:
- Mala posició - Començar la pressa per el pit

- Altres: sa
• Anquiloglosia - Reposicionar (vertical)
• Retrognàtia - Aplicar gotes de llet i deixar a
• Mugroneres l’aire
• Pinça - Pomades??
• Discos - Extracció manual
• Rentats freqüents - Vigilar ús de mugroneres

- Lactància diferida
94
2023-2024
INGURGUITACIÓ MAMARIA
- Succió Efectiva
- Massatge Manual abans de la pressa
- Calor: abans de la presa per afavorir que surti la llet
- Fred: després de la presa per afavorir la baixada de la inflamació
- Afavorir el descans
- Preses freqüents
- NO CHUMETS
- Extracció mecànica
- Anti-inflamatoris
- Analgèsics
- Fulles de col
MASSATGE MANUAL:
TÈCNICA DE LA PRESIÓ INVERSA SUAVITZANT/PIS
DRENATGE LINFÀTIC + ESTOVAMENT DE LA AREOLA
ALTRA INFORMACIÓ
- La prolactina va estar a concentracions molt elevades però estarà bloquejada.

- Calostre i després llet de transició
- El greix de la llet esta al final de la toma, es a dir, si un bebè no buida be del tot el pit no
guanyarà el pes que necessita. Per la qual cosa s’haurà de reforçar amb la presa de
biberons. S’ha de deixar que el bebè buidi be el pit.
- Factor inhibidor de la lactància: se l’empassa el bebè amb la llet, per tant sempre que es
buidi be el cervell entendrà que no hi ha llet i augmentarà la producció de llet. Sempre que
el bebè no succioni be, s’activarà aquest factor inhibidor i el cervell entendrà que hi ha
massa i disminuirà la producció de llet.
• Actua als 48-72h
95
2023-2024
- CALOSTRE: primera vacuna del bebè. Les defenses que tenen les mares passen a traves del
calostre al bebè. Per això es vacuna de la tosferina a les embarassades perquè així quan
neix el bebè els hi passa les defenses.
- Just abans de la presa per aconseguir que surti la llet aplicar calor. Després de la presa, fred
per que els conductes es tanquin + analgèsia que produeix el fred per la inflamació.
96
2023-2024
TEMA 8: LACTÀNCIA MATERNA 2
COMPAGINAR LA TORNADA A LA FEINA I LA LACTANCIA MATERNA, ÉS POSSIBLE?
CAUSES DEL DESTETE INVOLUNTÀRI:
- Incorporació laboral
- Falta de condicions per l’extracció
- Disminució de la producció
A Espanya:
• Destete als 6 mesos
• Fins als 9 mesos 1h a la jornada laboral
• Permís maternitat 16 setmanes
RECOMANACIONS OMS:
- La lactància materna exclusiva fins als 6 mesos d’edat i amb una alimentació
complementaria adequada, fins als 2 anys de vida
LLET MATERNA EXTRETA A LACTÀNCIA ARTIFICIAL DES

PARTIR DELS 4 MESOS DELS 4 MESOS
LACTÀNCIA MATERNA
COMBINADA AMB...
ALIMENTACIÓ ALIMENTACIÓ
COMPLEMENTÀRIA ALS 4 COMPLEMENTÀRIA A
MESOS PARTIR DELS 6 MESOS
INFORMACIÓ + CONFIANÇA + RECOLZAMENR = MANTENIR LACTÀNCIA MATERNA
- Innecessària la separació abans de finalitzar la baixa laboral maternal

- Pla individualitzar
- Escollir el cuidador
- Guarderies per garantitzar la conservació i administració de LM
- Als festius alletar sense restriccions
- Elecció d'un sacaleches i conèixer les pautes d'extracció.
- Decidir el mètode de suplementació per a administrar la llet materna diferida.
97
2023-2024
- Crear un banc de llet. Un lloc on tenir emmagatzemada la llet materna perquè, arribat el
moment de tornar al treball es pugui disposar d'ella per a continuar alletant fins que es
desitgi.
La llet materna pot mantenir-se congelada durant sis mesos sense perdre cap dels seus
nutrients o propietats.
- Congelar la llet en petites quantitats: (50-60 ml).
- Preparar una nevera per al transport de la llet materna
- Cerca un lloc tranquil en el treball on realitzar l'extracció de llet materna puguis extreure la
llet.
- No forçar al lactant, respectar l'adaptació.
- Augmentar la demanda nocturna.
COM SUPLEMENTAR EN ABSÈNCIA MATERNA
- Xeringa – dit
- Cullera o got
- Got d’inici
- Biberó: mètode Kassing
MÈTODE KASSING
La manera d'administrar el biberó que interfereix menys en la lactància materna.
- Posar al lactant en posició vertical

- Tetina llarga
- El biberó en horitzontal, si massa inclinació.
- Activar el reflex de cerca
- Fer pauses cada 15-20 succions
- Introduir al màxim la tetina
- Alternar el costat en cada presa
EXTRACCIÓ DE LLET MATERNA
INDICACIONS:
- Iniciar el flux de llet per a ajudar el lactant a agafar-se al pit.

- Facilitar la producció primerenca
- Alleujar la congestió mamària
- Extreure llet i mantenir la producció si el lactant no alleta
98
2023-2024
- Per a banc de llet propi

- Donar
- Extreure i rebutjar en casos mèdics justificats.
ABANS D’EXTREURE LA LLET...
- La mare ha d'estar en un lloc

confortable i còmoda
- Higiene de mans adequada
- Massatge manual
TIPOS D’EXTRACCIÓ
EXTRACCIÓ MANUAL O TÈCNICA DE MARMET:
Col·locació dels dits

per la extracció
manual:
- Col·locar el polze i l'índex en forma de “C” a una distància d'entre 2,5 a 4 cm del mugró.
- Empènyer cap a la paret toràcica o la paret del pit. Evitar separar els dits mentre es realitza
aquest moviment.
- Estrènyer i tirar lleugerament cap endavant amb el polze i els altres dits al mateix temps,
sense pressionar el mugró. Aquest moviment d'estrènyer comprimeix i buida les reserves
de llet sense danyar el teixit sensible dels sinus.
- Repetir rítmicament per a drenar completament les reserves. Col·locar, empènyer,
estrènyer...
- Girar el polze i els dits per a eliminar altres
reserves.
- No estrènyer els pits perquè pot provocar
lesions (hematomes).
99
2023-2024
EXTRACCIÓ ELÈCTRICA AMB SACALECHES:
Tipus de sacaleches: Tenir en compte:
- Sacaleches manual - Qualitat del sacaleches

- Sacaleches a bateria - Grandària adequada de l'embut
- Sacaleches elèctric simple - L'extracció no ha de doldre
- Sacaleches elèctric doble - Donar-se temps
- Aprofitar pics hormonals
Sacaleches manuals:
- Botzines :ineficaços i dolorosos

- A piles : poca durada
- Manual: són fàcils d'usar i són
efectives, cansament de la mà i de
la nina.
• Més econòmics
Sacaleches elèctrics:
- Simples
- Dobles: mes producció, major
ejecció i major contingut energètic
- Hospitalaris
FREQÜÈNCIA I DURACIÓ DE LES EXTRACCIONS
- Extracció durant 5 min i canviar a l'altre pit.

- Repetir el cicle 2-3 vegades en cada pit
- Sacaleches manual : 10-20 min
- Sacaleches elèctric simple: 10-15 min
- Sacaleches elèctric doble :7-15 min
- Si el lactant no mama, extreure's 8 vegades en 24h, els primers 14 dies. L'inici de l'extracció
no ha de demorar més de 6h després del naixement.
- Extracció en jornada laboral per a assegurar producció i buidatge.
EN FUNCIÓ DEL MOTIU DE L’EXTRACCIÓ, EL TEMPS...
- Per a obtenir calostre, 5-10 min per a una culleradeta de calostre.

- Per a augmentar la producció de llet, extreure 15-20 min 6 vegades al dia (100 min/24h)
- Per a estovar la arèola, comprensió 3-4 vegades.
100
2023-2024
- Per a destapar un conducte obstruït, massejar i comprimir el que sigui necessari.

- Quan la mare està fora de casa, el temps d'extracció segons el flux de llet i quantitat
necessària per a satisfer les necessitats.
TEMPS MÀXIM DE CONSERVACIÓ SEGONS EL MÈTODE D’EMMAGATZEMATGE

Llet materna
LLOC Temperatura congelada
D’EMMAGATZEMATGE ambient de 16ºC Frigorífic 4ºC Congelador -18ºC prèviament i
a 25ºC o inferior descongelada en el
frigorífic
Fins a 4h és la Fins a 3 dies és Fins a 6 mesos és Fins a 2 hores a
TEMPS millor opció. la millor opció. la millor opció. Temperatura
D’EMMAGATZEMATGE Fins a 6h per a Fins a 5 dies per Fins a 9 mesos per ambient. Fins a 24
SEGUR: llet extreta en a llet extreta en a llet extreta en h en frigorífic. No
REGLA DEL 4 condicions de condicions de condicions de tornar a congelar.
màxima neteja. màxima neteja. màxima neteja.
Calostre a Tª ambient 27-32 °C conservació de 12 a 24h!
REGLA DEL 4: (taula important!)
- Tª ambient: 4h
- Nevera: 4 dies
- Congelador: 4 meses
PAUTA PER EMMAGATZEMAR LA LLET EXTRETA AL FRIGORÍFIC DE FORMA SEGURA
- Refredar la llet materna al més aviat possible després de la seva extracció.

- Guardar la llet en biberons per a llet materna nets o en bosses d'emmagatzematge
fabricades amb materials que no continguin BPA (bisfenol A).
- Es poden afegir petites quantitats de llet extreta al mateix recipient refrigerat, sempre que
la llet que s'hagi refredat prèviament en el frigorífic.
- Emmagatzema la llet materna en la part més freda del frigorífic.
- Rebutjar la llet extreta sobrant a la 1-2h
- Emmagatzemar petites quantitats
101
2023-2024
CONGELAR LA LLET MATERNA DE FORMA SEGURA
- Congelar la llet materna al més aviat possible després de la seva extracció.

- Es pot afegir llet extreta a la llet materna ja congelada, sempre que la llet que s'afegeix
s'hagi refredat prèviament en el frigorífic.
- Per a facilitar la descongelació i minimitzar les pèrdues, guardar la llet en porcions.
- Recipients d'emmagatzematge de llet materna que es puguin usar en el congelador.
- No omplir els biberons ni les bosses més de tres quarts de la seva capacitat, ja que la llet
materna s'expandeix en congelar-se.
- Emmagatzemar la llet materna congelada en la part posterior del congelador, on la
temperatura és més constant.
ÚS DE LA LLET MATERNA CONGELADA
- La llet materna es pot descongelar en el frigorífic en 12 hores. No deixar que la llet

materna congelada es descongeli a temperatura ambient.
- Quan s'hagi descongelat per complet, la llet materna prèviament congelada es pot
mantenir a temperatura ambient durant un màxim de dues hores, o en el frigorífic màxim
de 24h
- Mai descongelar ni escalfar la llet materna congelada en el microones ni en aigua bullent
- Mai tornarà congelar la llet materna després de descongelar-la.
COM ESCALFAR LA LLET MATERNA EMMAGATZEMADA
- Els bebès sans nascuts a terme poden ingerir la llet materna a temperatura ambient o
escalfada a la temperatura corporal.
- Per a escalfar la llet, col·loca el biberó o la bossa de llet materna en un got amb aigua tèbia
durant uns minuts fins que s'escalfi a temperatura corporal (37 °C)
- Es pot utilitzar un escalfa biberons. No deixar que la temperatura superi els 40 °C i mai
microones!
- Moure suaument el biberó o la bossa, sense agitar amb força, per a barrejar el greix que
s'hagi separat
- Olor a ranci
102
2023-2024
FÀRMACS I LACTÀNCIA MATERNA
PUNTS CLAU
- La majoria de drogues pansa a la llet materna

- Gairebé tots els medicaments apareixen només en petites quantitats en la llet humana,
menys de l'1% de la dosi materna
- Molt poques drogues estan contraindicades.
CONSIDERACIONS A TENIR EN COMPTE
- Els fàrmacs afecten la lactància :

• Perquè afecten la producció
• Perquè tinguin risc per al lactant
- Poques malalties maternes necessiten fàrmacs que contraindiquin la lactància.
- En la majoria de tractaments, els beneficis de la lactància materna són majors que els
riscos.
- Fàrmac segur per a la lactància quan també és d'ús pediàtric
- Durant la lactància tenen menys riscos els medicaments de vida mitjana curta.
- No suspendre la lactància sense informació evidenciada.
A LA HORA DE PRESCRIURE UN FÀRMAC, HEM DE CONSIDERAR
- La idoneïtat de la prescripció del fàrmac.

- La possibilitat d'alternatives segures.
- L'estat general i de salut de la mare.
- La durada del tractament: ús puntual o de llarga durada
- Les característiques del lactant:
• Nounat o prematur
• LM exclusiva o LM +Alimentació complementària
• Anomalies metabòliques
EN FUNCIÓ DE LA VÍA D’ADMINISTRACIÓ, LA LM ES...
- TÒPICA: Segura.
- ÒTICA: Segura
- OFTÀLMICA: Segura
- PARENTERAL: No hi ha absorció intestinal.
- ORAL: Pràcticament segura, consultar la farmacocinètica del medicament.
103
2023-2024
- INHALATÒRIA: Segura
La medicació tòpica, oftàlmica i la òtica... no acostuma a passar a la llet. La que si passa es

bàsicament la que es pren VO. Las SC passen menys.
FÀRMACS QUE ESTÀN CONTRAINDICATS AMB LA LACTÀNCIA MATERNA
NICOTINA:
- Dosis elevades poden disminuir la producció de llet per inhibició de l'alliberament

- Els lactants criats amb fum té més risc de mort sobtada
- Si la mare és fumadora ha de:
• Fumar menys
• No fumar a casa
• Continuar amb Lactància Materna
• No llit familiar
• Rentar-se bé les mans
104
2023-2024
Nens i tabac:
- Fumar després de la toma

- Que la casa (al menys a l’habitació on estigui el bebè) que no es fumi
- Es pot continuar amb la lactància però rentar-se les mans després de cada cigarreta
- Esta augmentat el risc de mort súbdita
CANNABIS:
- La relació de concentració llet / plasma és de 8 (1/8 del que fuma passarà al bebè)
- Pot retardar el desenvolupament psicomotor del lactant
COCAINA:
- Vòmits, diarrees, hiperexcitabilitat, hipertensió i taquicàrdia en lactants
CAFEÍNA:
- No superar els 200mg/dia
ALCOHOL:
- No es pot prendre alcohol mentre es dona el pit. Es com si li donessis un cubata dins el
biberó.
- Totalment desaconsellat
- Afecta al sistema nerviós
- Disminueix la producció
- Estat de coma i convulsions en el lactant
- Efectes en desenvolupament psicomotor del nen
- Esperar 2h després d'ingerir-lo.
FÀRMACS A TENIR
PRECAUCIÓ AMB LA
LM, MILLR EVITAR!
(No important)
105
2023-2024
RECORDAR, SI ES POT ALLETAR...
- El paracetamol o ibuprofè no causen cap problema

- Antibiòtics gairebé tots compatibles amb lactància materna
- Les hormones són també compatibles
• EXCEPTE estrògens
- Si s'han d'usar anticonceptius, els millors són els mecànics (preservatiu, DIU), les píndoles
amb progestàgens i el mètode MELA.
• Anticonceptius només amb progesterona. NO estrògens
- Els medicaments antitiroidals, antiepilèptics, antireumàtics, fàrmacs per a la malaltia
inflamatòria intestinal i immunosupressors són compatibles amb la lactància.
- Permesos procediments odontològics.
- Les ecografies, les radiografies, els TAC i RNM son compatibles amb la lactància, encara que
sigui amb contrastos.
106
2023-2024
CASOS PRÀCTICS
CAS 1: OBSTRUCCIÓ MAMARIA
Candela de 33 anys acudeix a urgències perquè té molèsties en el seu pit dret, s'ha palpat una
zona més endurada i està molt preocupada. Refereix que el seu bebè, Sofía de 7 mesos, ha
hagut d'ingressar fa dos dies per a sotmetre's ahir a una intervenció quirúrgica, ja que pateix
malaltia de Hirschsprung. La lactant des de fa *24h no ha mamat directament el pit de la seva
mare. Segons la imatge dels pits de Candela, quina és l'orientació diagnòstica? Com la podem
ajudar?
- OD:
• Bulto dur i dolorós i febrícula
• Cúmul de llet
- Ajudar al nen a col·locar-se correctament i que pugui succionar. En cas d’estar a l’hospital
ella pot anar amb ell i donar-li el pit.
- En cas que el nen estigui molt adormit dir-li a la mare que s’estimulin
- Si el bebè no s’agafa be al pit, hi haurà alguna zona en la que s’acumuli
- Si sacaleches: fer massatge a més per extreure la llet acumulada
- Administrar antiinflamatoris perquè no faci mal
- Roba còmoda i ampla perquè no apreti i faci mes mal
OBSTRUCCIÓ MAMÀRIA:
Es tracta de la obstrucció d’algun conducte per drenatge ineficaç o defectuós.
Signes i símptomes:
- Embalum dur i dolorós

- Quadrant superior extern
- Febrícula i malestar
Causes:
- Preses espaiades
- Tensió ambiental
- Deslletament
- Introducció alimentària
- Traumatismes
107
2023-2024
- Sostenidors molt ajustats

- Tècnica incorrecta
Tractament:
- Tomes freqüents , la succió és el més efectiu.

- Sacaleches després de la presa
- Col·locar al nen a mamar en direcció a l'obstrucció. Reposicionar.
- Antiinflamatoris si es precisa
- Massejar el pit *pre/post i durant la presa
- Evitar roba ajustada
- Calor humida local *pre-pren
- Descansar
- Lecitina de soia
- Resolució :24h
CAS 2: MATITIS LACTACIONAL
María fa un mes i mig que va tenir al seu bebè Pablo, la gestació va ser a terme i el part va ser
mitjançant cesària programada per presentació de natges. Porta dos dies amb malestar
general, creia que era grip perquè ha tingut febre fins a 38,8 °C. Des de l'inici de la lactància ha
tingut dolor en les preses, refereix que el seu bebè mossega i les esquerdes no s'acaben de
curar, per això es va col·locar les mugroneres. Avui acudeix a urgències perquè presenta una
zona del pit enrogida amb molt de dolor i no aconsegueix que Pablo s'agarri al pit. Quin pla a
seguir li recomanem a María?
- El nen no s’agafa correctament per tant segurament no li estigui buidant be els pits
- Aquest cúmul de llet s’acabarà infectant → mastitis
- SS mastitis:
• Febre
• Envermelliment
• Inflamació
- Aguda: produeix la infecció d el apell perquè hi ha ferides, esquerdes...
- Subaguda: bastant mes complicades de diagnosticar. Es un desequilibri entre la microbiota
de la llet i la pell, no arriba aa ser una infecció com a tal.
Tto:
- Mantenir sempre la lactància (important!!)
108
2023-2024
- No aplicar calor: hi ha una infecció per tant si s’aplica calor predisposarà al creixement de la
infecció (important!!!)
- Fer un cultiu de la llet per veure a quin ATB es mas sensible per administrar-li
- Probiòtics: hi ha probiòtics especials per tornar a equilibrar la microbiota de la mama
Abscés: infecció de la llet que produirà pus que s’acumularà a l’espai subcutani. Aquesta
infecció o be es dreta o si no acaba explotant.
MASTITIS LACTACIONAL:
És una inflamació de la glàndula mamària en algun o diversos dels seus quadrants o zones.
Acostuma a produir-se per l'obstrucció d'algun conducte galactòfor, al seu torn causada per
alteracions de la microbiota o flora bacteriana que pobla el teixit mamari.
- Complicació de la lactància
- Prevalença 4-27%
- Debuta entre 2a-6a setmana de LM
- 3-10% mastitis agudes = ABSCÉS
- La proliferació de bacteris en el teixit mamari sol ser la causa responsable de l'obstrucció
del conducte o conductes en els quals es produeix la mastitis.
- La presència del bacteri estafilococ aureus en la llet és el que fa que el conducte
s'obstrueixi.
Classificació:
- Mastitis aguda: Infecció de la mama procedent de les mucoses o de la pell veient-se

afavorida per la presència de solucions de continuïtat.
- Mastitis subaguda: Disbiosis de la microbiota de la mama que es produeix en els conductes
galactòfors formant un biofilm que genera obstrucció.
MASTITIS AGUDA I ABSCÉS MAMARI MASTITIS SUBAGUDA

Staphylococcus aureus Staphylococcus epidermis
Streptococcus spp
Causes de la infecció:
- Esquerdes en el mugró.
- Obstrucció prèvia
- Causes mecàniques
109
2023-2024
- Retenció de llet o drenatge incomplet de la mama.

- Disminució en la freqüència de les preses.
- Ús de sostenidors inapropiats o molt atapeïts i/o posició incorrecta en dormir.
Factors predisposants:
- Estrès
- Fumar
- Part per cesària
- Tractament amb ATB
Símptomes de les mastitis agudes:
- Mama inflamada amb àrea sensible

- Embalum dolorós, vermell i calent
- Unilateral
- Febre superior a 38,5 °C
- Síndrome gripal
- Malestar general
- Canvi de sabor de la llet
- Sinó se soluciona = ABSCÉS
Tractament:
- Mantenir la lactància SEMPRE!

- Massatge suau pre presa
- Extracció
- Augmentar freqüència de les preses
- No aplicar Calor local
- Fred local post preses
- Repòs , hidratació i descans
- Col·locar al lactant amb la barbeta dirigida a l'embalum
- ATB
• Cefadroxilo 1gr/8h
• Cefalexina 1gr/8h
• Augmentine 875mgr
- AINES/ ANTITÈRMICS
- PROBIÒTICS
110
2023-2024
Mastitis subclínica:
- Sol ser diagnòstic d'exclusió

- Dolor profund i enrampades
- Mastalgias post preses
- No hi ha febre ni símptomes generals
- Tractament:
• Probiòtics
• ATB? Cultius
ABSCÉS MAMÀRI:
- Zona endurada, fluctuant a la palpació

- Pell molt vermella , tibant i brillant
- Pot ser afebril
- Dolor intens, afectació del malestar general
- Drenatge complet : Aspiració o quirúrgic
- Ajuda i tractament farmacològic
Tractament:
- Aspiració o drenatge obert

- Administració d’ATB i analgèsics
- Repòs
- Es pot continuar amb la lactància
- Assegurar buidar del pit afectat
CAS 3: SÍNDROME DE RAYNAUD
Carmen, és una primípara que acudeix a urgències per presentar molt de dolor i sobretot
cremor mentre alleta a la seva filla Carlota de tot just 5 setmanes. Li han valorat anteriorment
però només li han observat esquerdes i no ha trobat solució. No vol abandonar la lactància
materna però no sap quant més podrà aguantar. Li demanem que es col·loqui al pit a Carlota i
observem una presa. Els pits tenen aquest aspecte post presa.
- Niferipino/adalat: vasodilatació dels vasos perifèrics
SÍNDROME DE RAYNAUD:
- Vasoespasme del mugró

- Isquèmia transitòria
111
2023-2024
Símptomes:
- Canvis de color de la punta del mugró

- Sensació de formigueig i dolor ardent
- Apareix després de les preses
- Empitjora amb el fred, por i estrès
- Alleuja amb calor local
- Valorar si hi ha problema mecànic/fricció (anquiloglòsia)
Tractament:
- Calor local pre/post presa

- Evitar begudes amb cafeïna o teïna
- Evitar el fred
- Afavorir relaxació
- No fumar
- En casos més greus → Niferipino 30mgr/24h
- Revisar tècnica de lactància, corregir agarri
CAS 4: PERLA DE LLET
Elena fa tres setmanes que va tenir al seu segon fill Marcos, des de l'inici el bebè ha realitzat
preses freqüents a demanda encara que sempre són de llarga durada. A Marcos li falten 50gr
per a recuperar el pes de naixement però presenta bon estat general. La mare acudeix a la
consulta perquè li ha sortit un punt blanc en el mugró, té molt dolor i no sap si és pus. A més ,
manifesta tenir por per si és pus i si “la seva llet” és perjudicial per al seu fill. En la valoració
observem el pit d'Elena:
- Perla de Leche: petit cúmul de Llet que no ha de manipular-se ni tocar. Li ho empassés el

bebè.
PERLA DE LLET:
- Punt blanc, brillant i nacrat

- Tracció o infecció
- Diferents a les butllofes de fricció (bombolles)
- Dolor intens i coïssor
Origen traumàtic:
- Reabsorció espontània
112
2023-2024
- Si dolor : Punció agulla estèril +calor + LM

- Dura entre 5-7 dies
- Conductes obstruïts
Origen infecciós:
- No han de manipular-se
- Tractar la mastitis
- Cultiu
CAS 5: MAMOPLASTIA
Mar acudeix al control gestacional, està embarassada de 30 setmanes , fins al moment la

gestació evoluciona correctament i baix risc. Manifesta estar molt preocupada perquè fa 5 anys
es va intervenir quirúrgicament d'un augment de pit i desconeix si podrà alletar al seu futur
bebè. Quina és la resposta més adequada que li podem donar a Mar com a professionals?
Podrà alletar sense problemes amb els implants mamaris?
IMPLANTS:
- Per darrere del múscul: no hi ha problema a donar LM

- Si és per la arèola (per davant): és possible que hagin tallat els conductes i dificulti la
sortida de Llet
MAMOPLASTIA:
Implants mamaris:
- Es pot alletar !!!

- La via d'accés axil·lar
- Menor lactància materna exclusiva
Reduccions mamaries:
- Afectació del 4t nervi intercostal

- Conservació del pedículo
- Lactància mixta + estimulació
- Pèrdua de sensibilitat del mugró
Factors que dificulten la LM:
- Pèrdua de sensibilitat mugró-arèola
113
2023-2024
- Incapacitat erèctil
- Afectació de les branques nervioses
- Disminució de producció de llet
- Dolor per pressió de l'implant
- Contractura capsular
- Hipoplàsia veritable
114
2023-2024
TEMA 9: ATENCIÓ AL DOL PERINATAL
DEFINICIONS (important!)
- Mort fetal: aquella que s’esdevé abans de la completa separació de la mare,

independentment de la durada de la gestació, basant-se el diagnòstic en l'absència de
respiració o de signes de vida com el batec del cor, pulsació del cordó umbilical o
moviments de músculs voluntaris.
- Avortament espontani / mort fetal: abans i després de les 20sg.
- Avortament diferit: embrió / fetus no és expulsat espontàniament.
- Òbit fetal: mort fetal des de les 22sg fins al moment del naixement (intrapart inclòs)
- Mort neonatal: mort des del moment del naixement fins als 28 dies de vida
• Temprana: 1-7 dies de vida.
• Tardana: 8-28 dies de vida.
- Interrupció legal:
a) Que no se superin les vint-i-dues setmanes de gestació i sempre que existeixi greu risc
per a la vida o la salut de l'embarassada i així consti en un dictamen emès amb
anterioritat a la intervenció per un metge o metgessa especialista diferent del que la
practiqui o dirigeixi. En cas d'urgència per risc vital per a la gestant podrà prescindir-se
del dictamen.
b) Que no se superin les vint-i-dues setmanes de gestació i sempre que existeixi risc de
greus anomalies en el fetus i així consti en un dictamen emès amb anterioritat a la
intervenció per dos metges especialistes diferents del que la practiqui o dirigeixi.
c) Quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida i així consti en un
dictamen emès amb anterioritat per un metge o metgessa especialista, diferent del
que practiqui la intervenció, o quan es detecta en el fetus una malaltia extremadament
greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirmi un comitè clínic
- Interrupció voluntària:
• Podrà interrompre's l'embaràs dins de les primeres catorze setmanes de gestació a
petició de l'embarassada, sempre que concorrin els requisits següents:
a) Que s'hagi informat la dona embarassada sobre els drets, prestacions i ajudes
públiques de suport a la maternitat, en els termes que s'estableixen en els apartats
2 i 4 de l'article 17 d'aquesta Llei.
b) Que hagi transcorregut un termini d'almenys tres dies, des de la informació
esmentada en el paràgraf anterior i la realització de la intervenció
115
2023-2024
MORTALITAT PERINATAL: morts des de la setmana 22 fins els 28 dies de vida per cada 1000
naixements.
Diferenciem el dol perinatal de la resta de dols per aquests tres factors:
- Reconeixement administratiu
- Reconeixement social
- Actitud dels professionals sanitaris
RECONEIXEMENT SOCIAL:
- Abans que ocorri l’embaràs ja hi ha unes expectatives, ja hi ha un projecte de vida, un

projecte de mare, un projecte futur...
- Sembla ser que el reconeixement social durant molts anys es de que es perd un bebè i
doncs no passa res, ja tindràs un altre.
- En quan hi ha una pèrdua, es deixa de parlar del bebè. El fet de que la gent vulgui que la
mare oblidi el seu fill fa mes mas que la pròpia pèrdua.
“No, hablar de mi bebè no me hace daño... lo que me hace daño es tu necesidad de querer que
yo le olvide”
RECONEIXEMENT LEGAL-ADMINISTRATIU
Menys de 180 dies de Mes de 180 dies de gestació Mort neonatal

gestació
- No obligatorietat de - Obligatorietat de - Obligatorietat de
registre registre- ”legajo de registre- ”parte
- No inscripció en el llibre abortos” nacimiento”
de família - No Inscripció en el llibre - Inscripció en el llibre de
- No baixa maternal de família família
- No baixa paternal - Sí baixa maternal - Sí baixa maternal
- No baixa paternal ¿? - Sí baixa paternal
“La personalidad se adquiere en el momento del nacimiento con vida, una vez producido el
entero desprendimiento del seno materno.” Art. 30 Codi Civil.
“El Tribunal Constitucional (TC) ha establecido que el derecho de enterramiento de todos los
fetos está contenido en el "derecho a la intimidad familiar“. El Periódico. Febrer 2016
116
2023-2024
ACTITUD PROFESSIONALS SANITARIS
SALUT MENTAL MATERNA
- Dol / Dol complicat: (CIE 10) se emplea el codi Z 63.4 per el dol normal, l’epígraf dels
trastorns de adaptació F 43 para el dol patològic. (25% dels casos)
- Depressió: risc x4 durant els primers 9 mesos de dol
- TEPT: risc x2
- Ansietat: 29% dels casos
FACTORS DE RISC IDENTIFICATS:
SOCIODEMOGRÀFICS SUPORT SOCIAL I DE PARELLA

Edat avançada Suport sociofamiliar percebut escàs
Absència de creences Mala relació de parella
Absència de parella
OBSTÈTRICS I REPRODUCTIUS ANTECEDENTS PSICOPATOLÒGICS
Absència de fills Antecedents psiquiàtrics
Hª d’infertilitat Antecedents d’abús (físic o sexual)
Pèrdues perinatals prèvies Malestar emocional durant la gestació
Complicacions durant la gestació Antecedents d’altres esdeveniments vitals
Pèrdua a edat gestacional avançada estressants
Retard en la inducció al part
Impossibilitat de tornat a concebre
REFERENTS DE DOL
Manca de sensibilitat sanitària
Absència de rituals de comiat
Dol no autoritzat (supressió del dol)
Cerca constant de la causa de la pèrdua, culpa.
117
2023-2024
OBJECTIUS DE LA NOSTRA ASSITÈNCIA/ACOMPANYAMENT
- Garantir unes cures de qualitat i suport adequat tant per les famílies como pels
professionals que acompanyen en el procés.
- Cuidar a cada família garantint una bona atenció considerant la seva cultura, religió i
circumstàncies personals (Mediació cultural)
NECESSITATS DELS PARES
- Rebre una informació clara

- Ser escoltats i sentir-se validats
- Sentir-se respectats, expressar les seves emocions
- Ser reconeguts com a pares del seu fill/a
- Que el seu fill/a sigui reconegut
- Ser acompanyats amb respecte
- Sostenir el dolor
PLA DE CURES
- Pla de part personalitzat

- Donar males noticies
- Abordar la por al part
- Facilitat la presència de persones importants
- Permetre TEMPS i ESPAI al dolor
- Creació de records
- Tractar el moment de tornar a casa
- Oferir suport posterior / tribu
- Quan la mort succeeix després....
CREACIÓ DE RECORDS
- Realitat de la existència
- Procés de creació
- Temps de benvinguda/comiat
- Reivindicació de família, a la família, com a
família
FASES DE DOL →
118
2023-2024
RECONÈIXER-SE EL DOLOR
El benestar emocional del professional és un dels pilars

fonamentals per un bon exercici professional.
- Treballar en equip
- Escoltar-te
- Permetre’s “caure”
- Permetre “caure”
- Respectar els teus moments
- Respectar els moments de les teves companyes
- Parlar, trencar murs, desfer nusos, … grup?
EMPATIA vs COMPASSIÓ
Les pèrdues gestacionals son un problema de salut molt freqüent i afecta a una de cada quatre
dones si parlem del primer trimestre, i una de cada deu dones si incloem pèrdues en qualsevol
moment de la gestació i el postpart (Lancet, 2021)
119
2023-2024
TEMA 10: VIOLÈNCIA OBSTÈTRICA
DECLARACIÓ UNIVERSAL DE DRETS HUMANS (1948)
1. Garantir la dignada humana.

2. Reconèixer els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals.
3. Basada en 3 valors: igualtat, llibertat i seguretat.
4. No és una llei però està garantida mitjançant la llei (Constitució).
“Tots els essers humans neixen lliures e iguals en dignitat i drets.”
ELS DRETS HUMANS
El concepte de DIGNITAT:
- Principi de superior interès de la persona.

- Principi de promoció progressiva de l'autonomia.
- Principi d'especialitat (no sentències despersonalitzades).
- Principi d'idoneïtat (respecte al tutor).
PRINCIPIS BIOÈTICS
Tot esser humà te:
- Una constitució biològica.

- Una vida biogràfica.
La segona no pot ser reduïda a la primera.
CODI NÜREMBERG (10 PRINCIPIS)
1. Consentiment voluntari.
2. Resultat profitós i no realitzable per altres medis.
3. Basat en resultats de investigació animal i coneixements de la malaltia.
4. Realitzar-lo evitant danys innecessaris(físics/ mental).
5. No realitzar-se si pot provocar mort, dany o incapacitació.
6. El risc no deu excedir el benefici.
7. Les preparacions deuen ser apropiades.
8. Deu realitzar-se per persones científicament qualificades.
9. Llibertat d interrompre l’experiment.
10. S’ha de poder acabar en qualsevol fase.
120
2023-2024
Perquè es important la bioètica?
- Canvis socials i polítics en el s.XX

• Context de codi múltiple (Pluralitat de valors).
- Gran desenvolupament tecnocientífic (revolució sanitària)
• Augmenten les possibilitats dxt i opcions de tractament.
- Canvis en la relació professional-pacient
• Pressa de decisions compartida
La bioètica neix de la gestió de la complexitat.
La bioètica és una disciplina basada en uns

principis fonamentals: els principis bioètics. (4
principis).
- Autonomia: capacitat de LA DONA de decidir sobre ella mateixa, EL SEU PROCÉS I LA SEVA
FILLA O FILL. És la base essencial de la dignitat DE LES DONES COM A humanes.
- Justícia: igualtat i equitat en el tracte A LES DONES.
- Beneficència: fer el bé, lluitar contra la malaltia i promoure la salut.
- No maleficència: evitar danys i no córrer riscos innecessaris.
VIOLÈNCIA OBSTÈTRICA
DEFINICIÓ:
- Segons l'OMS, VO és la que pateixen les dones durant l’embaràs o part al rebre
maltractament físic, humiliació i/o abús verbal, o procediments mèdics coercitius o no
consentits. L'OMS també inclou la no obtenció d'un consentiment informat, la negativa a
administrar fàrmacs pel dolor, un descuit de l’atenció o violacions greus de la intimitat
(WHO, 2014).
- Es la violència que exerceixen els sistemes de salut i professionals sanitaris sobre el cos i
procesos reproductius de les dones i s’expressa tracte jeràrquic deshumanitzador, en un
abús de la medicalització i patologizació dels procesos naturals del embaràs, part, puerperi
i lactància; que ocasiona una pèrdua d’autonomia i capacitat de decidir sobre les seves
impactant negativament en la qualitat de vida de les dones, fills i famílies (article 15 de la
Ley Orgánica sobre el dret de la Dona a una Vida Lliure de Violència)ES.- Veneçuela 2007
- Segons l'Observatori de la Violència Obstètrica, es tracta de qualsevol pràctica o actitud
mèdica, expressada mitjançant el llenguatge o els actes, que durant el seguiment
121
2023-2024
ginecoobstétrico de les dones embarassades, parteres o lactants, ignora els drets, desitjos,
decisions, necessitats, emocions i/o dignitat de les dones, així com la dels seus bebès.
COMUNITAT AUTÒNOMA CATALANA ARTICLE 4 : FORMES DE VIOLÈNCIA MASCLISTA
1. La violència masclista: continuïtat de situacions en las que interactuen cada una de las
formes de violència masclista als diferents àmbits en els que es produeixen.
2. La violència masclista pot ser exercida de manera puntual o reiterada en alguna de les
següents formes:
• Violència física
• Violència psicològica
• Violència sexual
• Violència obstètrica i vulneració de drets sexuals i reproductius
• Violència econòmica
• Violència digital
• Violència de segon ordre
• Violència vicaria
Violència obstètrica i vulneració de drets sexuals i reproductius:
- “Consisteix a impedir o dificultar l'accés a una informació veraç, necessària per a la presa
de decisions autònomes i informades. Pot afectar els diferents àmbits de la salut física i
mental, incloent-hi la salut sexual i reproductiva, i pot impedir o dificultar a les dones
prendre decisions sobre les seves pràctiques i preferències sexuals, i sobre la seva
reproducció i les condicions en què es duu a terme, d'acord amb els supòsits inclosos en la
legislació sectorial aplicable...”
Quines són les conseqüències de la violència obstètrica en les dones i RN?
- Bloqueig o dificultat per reiniciar les RS

- Ràbia i desconfiança en la relació amb els professionals sanitaris.
- Infertilitat secundaria a la por de tornar a patir VO
- Mala adaptació al rol maternal
- Problemes amb la LM
122
2023-2024
Quines són les conseqüències de la VO en els professionals sanitaris?
- Símptomes compatibles amb PTSD que poden portar al profesional al abandonament de la

professió, a estar “cremat” perquè la situació els hi fa estar en contra de la seva pròpia
ètica.
PTSD: Trastorn d’estrès posttraumàtic
CONCLUSIONS
Les eines que tenim a dia d’avui per combatre la VO són:
1. Per la dona/família: El pla de naixement com a instrument per la informació i el CI. Posar a
la dona i al RN al centre de l’atenció sanitària.
2. Pels professional: Millorar la comunicació d’equip, treballar com iguals (bon clima), millorar
les infraestructures i formació en bioètica.
Reptes, al tractar-se d’ un tipus de violència institucional a part de patriarcal o de gènere:
- Millorar el clima de treball i la precarietat en els professionals
El pla de naixement com a instrument per la informació i el CI.
El consentiment informat forma part de la relació professional / dona. No es redueix a un

document (DVA) sinó que és un acte que hauria d'estar integrat en tota pràctica ja que té com
a objectiu:
- Que la dona pugui fer-se càrrec de les decisions que l'afecten.

- Adquirint així poder sobre ella mateixa (empowerment).
- Reduint per tant el seu grau de vulnerabilitat.
- Defugint la relació qualsevol forma de paternalisme.
“No confondre violència obstètrica amb un part que no finalitza segons les expectatives prèvies
de la dona”
Artículo 10 Código Penal, CP “Son delitos las acciones y omisiones dolosas o imprudentes
penadas por la ley. “
123

Materno Uh1 (Ros)

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Materno Uh1 (Ros)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

UNITAT TEMÀTICA 1

Anna Ros Bas

UNITAT TEMÀTICA 1: SALUT REPRODUCTIVA

TEMA 0: ANATOMIA, FISIOLOGIA I TERMINOLOGIA

APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ

- Escrot: testicles i epidídim

APARELL GENIAL EFERENT

- Múscul cremàster (regula la temperatura 2ºC): te

Cada túbul té una longitud de 30-70cm.

Epidídim: magatzem i maduració del

APARELL GENITAL EFERENT

- Líquid seminal (60% del contingut seminal)

GLÀNDULES BULBOURETRALS (Cowper)

- Transport d’orina i semen

PRÒSTATA: secreció lletosa (líquid prostàtic)

SEMEN: Vesícula Seminal + Pròstata + Gl Cowper. Medi de transport, nutrients i protecció

Semen: 60% vesícula seminal

Es forma per 3 cossos erèctils:

- 2 cavernosos que cobreixen els laterals i la part

APARELL REPRODUCTOR FEMENI

ÒRGANS GENITALS INTERNS:

- Ovaris: la dona en edat fèrtil els

ÒRGANS GENITALS EXTERNS:

- Vulva (llavis externs, llavis

- Porció intramural: dins del miometri

- Captació i transport de l’òvul. A més també a porten líquid a aquest.

Quan hi ha un embaràs ectòpic és perquè les fímbries no s’adapten correctament a l’òvul i

Un úter normal mesura 7cm. En l’embaràs pot

Dimensions: entre 6-9cm, entre 70-100gr.

Es un múscul molt elàstic i es dilata a mesura que

- Peritoneu (serosa) → miometri (part muscular) → endometri (part interna de la mucosa

- Cos uterí: fons uterí / istme

ÒRGANS GENITALS EXTERNS

MENARQUIA: primera menstruació

GAMETOGÈNESI: producció d’òvuls i espermatozous (espermatogènesi i ovogènesi)

FUR/FPP: data de la ultima regla (DUR) i data probable de part (DPP)

ASSIR: atenció sanitària sexual i reproductiva

TEMA 1: CICLE OVÀRIC I ENDOMETRIAL

APARELL REPRODUCTOR FEMENI (recordatori)

El cicle ovàric, comunament, comença als 11-12 anys.

La dona ovula des de ben d'hora en la seva vida,

Prepúber, sense canvis.

- Fase fol·licular: del 1 al 14

FASE FOL·LICULAR DEL DIA 1 AL DIA 14

- Durant aquesta fase uns quants fol·licles primaris

En els primers dies del cicle, l'ovòcit primari s'envolta d'una

Dins la granulosa es desenvolupen petits espais farcits de

Fol·licle de Von Graaf

L’òvul madur és una cèl·lula gran, mesura aproximadament

Al final de la fase fol·licular es produeix l'ovulació: l'òvul és

En trencar -se el fol·licle de De Graaf, l'òvul cau a la

Un cop dins, els plecs de la mucosa, més abundants al

D'altra banda, els espermatozoides dipositats a la vagina

En la fecundació només intervé un espermatozoide: en penetrar el seu cap en l'òvul, aquest es

La corona : està composta de cèl·lules que envolten l'òvul i el protegeixen: La membrana

El citoplasma: conté els orgànuls cel·lulars i el vitel, un dipòsit de

El nucli: conté la informació hereditària de la mare. Només conté

FASE LÚTIA: DEL DIA 15 AL DIA 28

El fol·licle que ha alliberat l'òvul es converteix en un cos luti

Desprès de la fase de cos luti, torna a començar una fase

FASE DE DEGENERACIÓ: DEL DIA 1 AL DIA 6

FASE DE REGENERACIÓ: DEL DIA 7 AL DIA 28

- Dies 1-4 : menstruació: gruixat de l'endometri al final de 4t dia : 0,3 - 0,5 mm