Psicoendocrinologia

Tema 4. Hormones y conducta social

Comportament social

Les espècies presenten gran variabilitat: Poden ser solitaris, poden ser gregaris i poden canvien
constantment!

Conducta social

- Tots aquells comportaments que resulten en una interacció amb beneficis

- És variable: estacional, perpètua, temporal...
- Fa que els animals s’agrupen: afiliació
- Fa que els animals se separen: agressivitat

Avantatges
- Detecció de predadors
- Eficiència per a localitzar recursos
- Defensa grupal dels recursos
- Oportunitats aparellament
Desavantatges
- Visibilitat per als predadors
- Competència pels recursos
- Transmissió de malalties

1. Afiliació

Han evolucionat dels comportaments reproductius

Hormones moduladores del comportament parental:

neuropèptids :

- arginina vasopressina
- oxitocina

(Tenen una molècula ancestral comú que es la vasotocina. La

oxitocina participa en el part, en la posta d’ous i en l’agrupació de
pardals).

Oxitocina  És el neuropèptid més relacionat en la conducta social en els humans.

Hormones: quatre categories

- Proteïnes i hormones peptídiques: Insulina, Glucagó, Oxitocina, Vasopressina, Hormones tròpiques,

Gastrointestinals, Grelina i Leptina
- Hormones esteroides : Progestines i corticoids
- Hormones monoamines: epinefrina, norepinefrina, melatonina
- Hormones lipídiques: prostaglandines

Oxitocina

- Sintetitzades en el soma de les cèl·lules neuro-secretores localitzades al: Nucli supraòptic i nucli
paraventricular.
- Transport a la glàndula pituïtària posterior
- Funcions perifèriques: contraccions uterines, ejecció de llet…
- Funcions centrals: modulació de cognició i comportament social, incloent el aferrament, per exemple.
- Els efectes de l’oxitocina en el comportament resulten del les projeccions centrals (amígdala, hipocamps,
estriat, nucli supraquiasmàtic, BNST, tronc de l’encèfal), no les pituitàries.

1
Psicoendocrinologia

- Henry Dale va trobar que extractes de la pituïtària posterior humana contrauen l’úter d’una gata
prenyada.
- Vincent du Vigneaud: primera hormona polipeptídica seqüenciada i
sintetitzada. Premi Nobel de 1953

Perfil hormonal de la gestació

Prèviament al part s’incrementen els nivells de estradiol i oxitocina

mentre que disminueixen la prolactina i la progesterona.

Prèviament al part s’incrementen els nivells de estradiol i oxitocina

mentre que disminueixen la prolactina i la progesterona.

Oxitocina facilita la creació del vincle

OXT  creació del vincle mare-descendència

OXT  Facilita el comportament maternal

- Antagonista OXT  la mare ignora les cries

- Administració d’OXT produeix comportament maternal en rates verges.

Vincles duraders:

- Crític per a la supervivència de la descendència en espècies monògames

- Monogàmia no sempre es exclusiva! Infidelitat és comuna, monogàmia serial…

TALPONS

99% idèntics genèticament a exepció d’un parell de gens de afecten la funció endocrina

- Monògams Tolerant amb altres individus

- Polígams Només toleren altres individus durant l’època de reproducció
- Quan els talpons de pradera copulen alliberen OXT i vasopresina Si es bloqueja l’alliberació, no creen
vincle.
- El patró de distribució de receptors d’OXT es diferent en talpons monògams i polígams
o Els talpos monògams (de la pradera) mostren major densitat de receptors de OXT en: • Còrtex
prelímbic • BNST • NACC • Lateral Amygdala
o Els talpons de padera quan s’aïllen emiteixen: • 4-6 diez d’edat: > 300 vocalitzacions d’estrés • 8-
10 diez d’edat: > 600 • [C] x 4 to 6
o Els talpons de muntanya quan s’aïllen: No vocalitzacions d’estrés, No experimenten canvis en
[C],però Sí amb el tail-suspension test

Estudis de neuroimatge funcional en humans:

1) Visió d’imatges de la parella

- Increment en l’activitat de:
o Insula + Anterior Cingulate
o Caudat + Putamen
- Disminució en l’activitat de:
o Cingulat posterior
o Amigdala
2) imatges dels fills
- Àrees d’activació similars: Putamen, caudate nucleus, medial insular, anterior cingulate còrtex

2
Psicoendocrinologia

Especifiques:

- Romàntic:
o Gir dentat/ hipocamp
o hipotàlem
o àrea tegmental ventral
- Maternal:
o Còrtex orbitofrontal
o Àrea gris Periaqueductal
o Àrea tegmental ventral

“Enamorar-se de un fill després del naixement” (biological parents = adoptive)  Evoquen una patró
d’activació cerebral similar

Àrees compartides: Putamen and Nucli Caudat, Medial Insular Cortex, Cortex cingulat anterior

Les regions cerebrals amb major activitat:

- Són part del circuit de recompensa cerebral o

- Tenen una alta densitat de receptors per a oxitocina i vasopressina

L’enamorament s’ha relacionat amb el procés addictiu

- Depenen de substrats psicològics, químics i neuroanatòmics similars

- Especialment, la fase inicial de l’enamorament
- Comunalitats comportamentals: Atenció focalitzada en una persona, pensaments obsessius, sentiments
de plaer, distorsió de la realitat, dependència emocional, pèrdua de l’autocontrol, presa de riscs.
- Comunalitats neuroquímiques: dopamina, oxitocina, serotonina,

La OXT afecta als vincles romàntics

Per a avaluar el paper de la OXT en els vincles de parella:

- Plasma OT de 120 individus enamorats (60 couples) tres mesos després de l’inici de la relació romàntica i
43 individus sense parella.

Segona mesura als 6 mesos

- Individus emparellats > solters

- Nivells alts de OXT correlacionen amb la reciprocitat en les interaccions (atenció, afecte positiu,
interacció física)
- Els nivells de OT de la primera mesura (3 mesos) van predir si la relació es mantenía 6 mesos després.

Homes en una relació estable: administració d’OXT intranasal:

- Van avaluar les cares de les seues parells com més atractives (vs. dones que no coneixien)
- Tampoc va afectar a l’avaluació de l’atractiu d’altres dones que sí coneixien però amb qui no tenien un
vincle.
- FMRI va mostrar un increment en àrees del circuit de recompensa cerebral en resposta a la visualització
de la parella.
- [OT] incrementa l’atractiu de forma específica: només de la parella

Oxitocina i reconeixement social

En general, la OT i la V tenen efectes en:

3
Psicoendocrinologia

- Processament d'expressions facials: la OT augmenta el temps dedicat a parar atenció a la regió dels ulls
- La inferència d'emocions: La OT millora la capacitat per inferir les emocions dels altres a partir de la regió
dels ulls
- La creació i manteniment de vincles d'afiliació

Recordeu: les hormones no

causen el comportament! Les
hormones influeixen en tres
sistemes (sistemes sensorials,
sitema nerviós central i
efectors) de forma que
incrementen la probabilitat
que un estímul/situació elicite
una resposta concreta.

Aferrament

Ansietat per separació: La situació estranya (Ainsworth): Reacció ràpida i consistent en moltes espècies. És
independent de si les necessitats estan o no cobertes.

Separació de la família durant 5 min:

- Cries de talpons de les praderies

o 300 vocalitzacions d’angoixa quan tenen 4-6 dies de vida
o 600 quan tenen 8-10 dies. La corticosterona es multiplica per 4-6
- Cries de talpons de muntanya
o Cap vocalització d’angoixa
o Cap canvi en corticosterona

Mones esquirol

- Mascles polígams
- Grups grans de mascles i femelles de totes les edats
- Interacció amb cohorts del mateix sexe
- Mare i cria separats 30-60 min  ↑ cortisol en ambdós

Titís

- Monògams
- Grups familiars petits
- Cries es desplacen sobre el pare 90% del temps
- Separació de la mare no augmenta el cortisol
- Separació de pare  ↑ cortisol fins i tot amb la mare present
- Grups familiars de pocs membres

Oxitocina i afiliació

OT implicada en: Comportament paternal, Comportament sexual i Grooming

4
Psicoendocrinologia

Opiacis i afiliació

- Activen el sistema de recompensa

- El contacte social incrementa la concentració de opiacis endògens
- Confort, sensació de “candor”
- Naloxona, antagonista opioide
- Latència tancament de ulls

2. Agressió

Agressió: Interacció amb costs i beneficis

La probabilitat del comportament agressiu incrementa quan dos individus (o més) estan en conflicte a causa
de recursos limitats: Territori, Aliments o Parelles sexuals

Definició de violència en humans (OMS): Ús intencional de la força física o el poder, tant si es real com una
amenaça, contra un mateix, altre individu o contra un grup o comunitat, que resulta o té una alta
probabilitat d’acabar en lesions, mort, dany psicològic, alteracions al desenvolupament o deprivació

“Agressió” no és un concepte unitari, segons els criteris que es tinguen en compte es pot fer una definició
diferent.

DIFERÈNCIES DE L’AGRESSIÓ en humans

- Física/verbal
- Directa/indirecta
- Control conscient (programat premeditadament) vs. impulsiu (instantani)

Altres conceptes

- Agressió- Violència: Equiparables, Referent definició de l’OMS, Intencionalitat

- Agressivitat- Hostilitat: Actitud o inclinació a actes v., No sempre dòna lloc a actes v.
- Ira-Còlera: Emo ció-Activació del SNA, Llindar de l’agressió disminuït, Diferenciació Estat/Tret (STAXI)

5
Psicoendocrinologia

Evidència sobre una relació entre nivells d’andrògens i agressió

- Les variacions estacionals dels nivells de testosterona i les variacions estacionals del comportament
agressiu coincideixen.  Els mascles solen comportar-se de forma agressiva prèviament als períodes de
fertilitat de les femelles
per exemple: cérvol comú
o Durant tot l’any viuen en grup pacíficament
o Al final de l’estiu els mascles se separen
o Comença el creixement de la cornamenta
o Lluiten per territori per a atraure femelles
o Les femelles entren en època reproductiva a la tardor
- El comportament agressiu incrementa a la pubertat.  Efectes activadors de les hormones sexuals
o Efectes Organitzadors: Efectes permanents que exerciten les hormones sexuals sobre el
desenvolupament dels òrgans sexuals i el cervell.
o Efectes Activadors: Efectes que exerciten les hormones sexuals sobre els individus una volta els
òrgans sexuals ja s’han desenvolupat (pubertat)
o Administració d’andrògens a mascles abans de la pubertat  Començament precoç de la
conducta agressiva
o La conducta agressiva apareix o es reforça durant la pubertat (10 - 15 anys): augment en els
nivells de testosterona i androstenediona
- De forma general, els mascles són més agressius que les femelles.
o Mascles > femelles: registre de delits violents
o Diferències des de primeres etapes: infantesa tipus de joc
o Sistemàtic a totes les edats
o Causes: Andrògens circulants, Connexions cerebrals exposades a andrògens prenatalment,
Aprenentatge social: reforç social
o Femelles 2M solen ser més agressives que les O-M  Influència prenatal dels andrògens dels
fetus adjacents
o Hiperplàsia adrenal congènita: dones més violentes
o La conducta agressiva en gossos requereix efectes organitzadors i activadors dels andrògens
- En mascles, la castració generalment redueix el comportament agressiu

Diferències individuals en agressivitat

Mesuren l’agressivitat de ratolins: classificació agressiu/no agressiu

- Amb la castració tots esdevenen passius

- Amb injeccions de T els agressius recuperen l’agressivitat anterior

[T] circulant és necessària però no suficient per a estimular conducta agressiva

Relació testosterona-agressivitat (animals)

Evidència empírica sobre existència relació bidireccional

Variables moduladores: Sexe, tipus agressió, experiència prèvia, diferències individuals…

Circuit cerebral de l’agressivitat

- Còrtex prefrontal
- Amígdala
- Hipocamp

6
Psicoendocrinologia

- Àrea preòptica medial

- Hipotàlem
- Còrtex del cíngol anterior
- Còrtex de l’ínsula
- Estriat ventral

Els sistemes cerebrals implicats són constants entre mamífers

Les vies de regulació poden ser específiques de cada espècie

Components implicats en agressivitat: Neurones riques en receptors de:

- Hormones esteroides (andrògens i estradiol)

- Serotonina (5-HT1A i 5-HT1B)

Receptors d’esteroides

Es localitzen en:

- BNST (nucli llit estria terminal)

- APOM (àrea preòptica medial)
- LAS (septum lateral)
- Amígdala medial

Vies reguladores dels efectes dels esteroides al cervell

La T i els seus metabòlits (estradiol i DHT) importants per a regular conducta agressiva

4 possibles vies de regulació

- Sensible a andrògens: que respon a T o DHT

- Sensible a estrògens: que respon a estradiol
- Combinada que respon a metabòlits androgènics i estrogènics
- Directa: que només respon a T

No totes estàn presents a totes les espècies

La via sensible a l’estradiol és la més comuna: aromatització de T = pas crític per a regular conducta agressiva
Receptors d'estrògens i andrògens importants en control d'agressivitat

Receptors d’estrògens: Er-alfa, Er-beta

ER-alfa importants en ratolins

- Mascles (a-ERKO) incapaços de mostrar conducta agressiva, fins i tot amb T exògena Β-ERKO mostren
conducta agressiva normal
- Conducta agressiva provocada per subtipus receptor en rosegadors

Les mones mascle alimentades amb dieta rica en fitoestrògens (que s’uneixen a REβ) es tornen més
agressives que amb dieta pobra en fitoestrògens

Serotonina baixa i agressió

- No és l’únic sistema neurotransmissor que contribueix a l’agressivitat però n’és el regulador principal
- Diferents subtipus de receptors: 5-HT1A i 5-HT1B
- Funcionalitat baixa de 5-HT i agressivitat alta

7
Psicoendocrinologia

- Reducció de 5-HT cerebral

o augmenta agressivitat ofensiva i defensiva
o disminueix resposta a estímuls sensorials i dolorosos
- Augment de 5-HT pot suprimir conducta agressiva
- Relació 5-HT i agressivitat demostrada en diverses espècies inclosos els humans

CONCLUSIONS

Les hormones afecten a la conducta

social a diferents escales:

- Sistemes d'entrada (i.e.:

percepció d‘estímuls que
provoquen agressivitat)
- Processament central
d'estímuls associats amb
respostes agressives
- Els efectors implicats en
conducta agressiva (banyes de
cérvols comuns)

8
Psicoendocrinologia

2.1.Testosterona: estatus i dominància

Les concentracions d’hormones es retroalimenten de l’experiència social.

- Derrota social en rosegadors: disminució nivells d’andrògens

Derrota social condicionada: Canvi de conducta profund i persistent que consisteix en absència
d’agressivitat territorial i exhibició freqüent de conducta submisa i defensiva.

- La derrota en territori propi fa que els hàmsters daurats fracassen a l’hora de defensar el territori contra
rivals més dèbils
- Els efectes fisiològics inclouen:
o ↑ activitat de l’eix HPA (ACTH, β-endorfina, corticosteroides)
o ↓ [T] i [PRL]
o Observat en mascles derrotats anteriorment i exposats a rivals nous (fins i tot quan blocats per
barrera física)
o Resposta hormonal a factor d’estrès psicològic (no a dolor o por de combatre)

Humans: avantatge de jugar en camp propi

- Futbol: [T] salival significativament més alta

o Abans dels partits a casa que fora
o Abans dels partits contra un rival difícil

2.2.La hipòtesi del repte

Ocells mascle capturats en 2 condicions:

a. Atacant un mascle reclam que canta dins del seu territori

b. Buscant aliments

[T] més variable en ocells capturats en (a)  testosterona començava a incrementar

Cap diferència en [corticoides]

Resposta hormonal provocada per

- Conducta agressiva
- Percepció d'estímuls que provoquen agressivitat

Mateix paradigma experimental

Condicions (a) i (b)

- Capturats després de l‘aparició dels estímuls d'agressivitat (els de control capturats buscant aliment)
o 1-4 min
o 5-10 min
o 10-60 min
- Cap diferència en [LH] o [T] en ocells capturats 1-10 min
- Augment [LH] i [T] en mascles agressius capturats 10-60 min després
- T no activa sinó que augmenta la persistència de l'agressió

Hormones i estatus dominant

9
Psicoendocrinologia

Temporització

Mentre la relació social s’està formant: (repte)

- 1a setmana:
o Ocells de jerarquia alta molt agressius i [T] alta
- 2a setmana:
o Encara agressius però cap dif. [T]

Dominància independent d'andrògens: només quan hi ha un repte

Hipòtesi del repte: Concentració d’andrògens alta i associada amb conducta agressiva només quan la
competència és alta (repte).

Conclusions:

- Explica la relació dinàmica entre T i agressivitat en contextos d’aparellament

- T promou agressivitat quan beneficia la reproducció (competència per aparellament, defensa de la
parella…)
- Prediu que patrons estacionals de [T] són una funció del sistema d’aparellament (monogàmia versus
poligínia), cura paternal i agressivitat entre mascles en reproductors estacionals
- Explica la variació en la relació entre [andrògens] i agressivitat
- Vàlid en diverses espècies

Hipòtesi biosocial (Mazur, 1985)

Efecte del guanyador “winner effect”: la testosterona del guanyador augmenta i qui te més testosterona te
més possibilitats de guanyar.

Hormones i competència

- Estatus en éssers humans:

o Premis en partits de tennis vs. Loteria
o Partides d’escacs
o Graduació: 1, 2 dies després
o Aficionats al futbol
- La primera reacció d’un esportista a la victòria és la dominància
- La dominància en humans s’associa amb la manifestació de conducta de victòria: Expansió, Agressió,
Atenció

2.3.Us d’anabolitzants

Anabolitzants

- Fàrmac que activa l’anabolisme: el creixement de teixits

- Mimetitzen l’efecte de la testosterona
- Esteroides
- Dades oficials: un 3,3% dels estudiants de entre 14 i 18 años. Després dels 18 el 7,9%.
- Pastilles o injeccions
- Metandriol, nandrolona

Anabolitzants i conducta agressiva

- Increment de la conducta agressiva

10
Psicoendocrinologia

- Augment competitivitat
- Alteracions en la conducta sexual
- Canvis en el patró de la son
- Augment de pes i força
- Depenent de les substàncies: període d'abstinència

Dependència:

Depèn dels motius de l'inici i manteniment del consum:

- insatisfacció amb la imatge corporal

- millora en el rendiment esportiu
- mecanismes de reforç negatiu: evitar la síndrome d'abstinència

Mecanismes de dependència

Via directa: El nucli accumbens: estructura DA

Via indirecta: interacció de la T i els seus receptors amb el sistema dopaminèrgic.

Els EAAs produeixen augments en els nivells de ß-endorfines en el ATV. Això activaria els receptors en el ATV,
provocant una reducció en la inhibició gabaérgica, i un augment en l'activitat dopaminèrgica del nucli
accumbens.

- Policonsum: dificultat en l'estudi d'efectes

- Provoca modificacions no permanents però duradores en la conducta adulta.
- SNC: Canvis en amígdala, hipotàlem, àrea preòptica, còrtex frontal

Efectes secundaris en homes i dones: Alopècia Trastorns cardiovasculars Infeccions hepàtiques Acné Tumors
Canvis en l’estat d’ànim.

Efectes secundaris en homes: Si hi ha un excés de testosterona, una part d’ella es convertirà en estrògens:
aromatització.  Demasculinització: Atròfia testicular, Ginecomàstia, Impotència  Es pot combatre amb
tamoxifen.

Efectes secundaris en dones: Virilització: Barba, Allargament del clítoris, Agreujament de la veu...

2.4.Castració química
- Administració de fàrmacs que afecten a la funció de les hormones sexuals
- No té efectes sobre la fertilitat (no es tracta d’esterilització)
- És reversible
- En España: es voluntària
- Recomanació + Teràpia psicològica
- No es un mètode 100% efectiu per a tractar als agressors sexuals

En cas de: agressors sexuals, parafílies: pedòfils, condemnats per sadisme sexual

Dos tipus:

- Antiandrògens: Acetat de ciproterona, Acetat de Medroxiprogesterona

- Agonistes de LH-RH: Triptorelin, Leuprolide, Nafarelin i Goserelin

11
Psicoendocrinologia

Antiandrògens:

- Acetat de ciproterona
- Acetat de Medroxiprogesterona

Acció: Antagonistes androgènics (bloquejen els receptors androgènics), Reducció de les gonadotrofines

Efecte: Disminució de la líbido: control de l’impuls sexual, Disminució de l’erecció

Agonistes de la LH-RH

- Triptorelin, Leuprolide, Nafarelin i Goserelin

Desensibilització dels receptors

Regulació a la baixa de receptors (14-21 dies)

- Hipotàlem: LH-RH disminueix

- Hipòfisi: FSH LH disminueixen
- Testicle: Testosterona disminueix

Inhibició total de l’eix:

- Efecte: Disminució de la libido: control de l’impuls sexual, Disminució de l’erecció

Acetat de ciproterona

100 mg diaris durant un mes redueix els nivells de T al 35%

Estudi amb 25 casos durant 5 anys: Fou efectiu amb l’excepció d’agressors sexuals en què la tendència a
agredir és un fet independent dels nivells d’andrògens circulants

12