TEMA . LA CONDUCTA HUMANA. LES EMOCIONS I L’ESTRÈS.

In rod cció

Les emocions són reaccions positives o negatives davant una determinada situació que
consisteixen en respostes fisiològiques acompanyades per conductes o la necessitat de
realitzar una conducta .
Les emocions són eines per adequar el nostre comportament de forma ràpida en funció de
les múltiples amenaces o oportunitats que van apareixent en el nostre ambient. Actualment
també hi ha evidència de que les emocions juguen un paper important en la presa de
decisions. La regulació dels estats emocionals inclou processos inconscients i automàtics
emocions , així com processos cognitius complexes de tipus conscient sentiments .

Emocion i en imen

Tot i que les paraules emoció i sentiment sovint s’utilitzen com a sinònims, en termes
neurobiològics, parlem d’emoció per descriure respostes fisiològiques i conductuals
semiautomàtiques i en gran part inconscients desencadenades per certs estímuls positius o
negatius per exemple el conjunt de canvis fisiològics com l’acceleració del cor i tensió
muscular que sentim davant d’un perill , mentre que l’experiència conscient d’aquests canvis
somàtics i conductuals constituiria el que denominem en imen . És a dir que els
sentiments són una representació mental més elaborada de l estat fisiològic associat a una
emoció que exigeix una experiència conscient i implica la participació d’àrees corticals.

Emocion

Emoció: Conjunt de respostes fisiològiques, conductuals i hormonals que es posen en marxa

de manera automàtica quan el cervell detecta determinats estímuls e í l
e ci al e c ee en l ambient.
Les emocions constitueixen respostes adaptatives ràpides per aconseguir les circumstàncies
més propícies pel benestar i supervivència de l organisme davant de qualsevol canvi
ambiental. Estan presents en organismes simples que no tenen pensament conscient. Són
processos regulats sobretot per estructures subcorticals com l hipotàlem, l amígdala, el cos
estriat o el tronc encefàlic.
Una resposta emocional té tres components:

▪ Cond c al: moviments apropiats per una determinada situació p.ex. fugir o lluitar

▪ A onòmica: canvis fisiològics que faciliten el comportament p.ex. mobilització

d’energia per realitzar moviments

▪ Hormonal: La glàndula suprarrenal secreta adrenalina i noradrenalina que potencien

la resposta autonòmica i corticoides, que mobilitzen recursos energètics.

Existeixen tipus d’emocions primàries i universals: felicitat, tristesa, por, ira, sorpresa i
disgust.

Circ i ana òmic implica en el proce amen emocional

Al S.XX experiments amb animals mostren que aquests mantenen respostes emocionals
després de seccionar els hemisferis, suggerint que el processament emocional depèn en part
d estructures subcorticals.

▪ Cannon i Bard s : Demostren que l estimulació elèctrica de l hipotàlem genera

respostes autonòmiques similars a les que es desencadenen per emocions i que animals
als quals es secciona l encèfal per sobre de l hipotàlem encara mostren respostes
conductuals de ira, mentre que si es secciona per sota de l hipotàlem només queda
tronc encefàlic i medul la espinal no presenten respostes conductuals d ira.

▪ Circ i de Pape Descriu un circuit segons el qual els estímuls emocionals

arriben des del tàlem al còrtex sensitiu i l’hipotàlem. Des de l’hipotàlem, aquesta
informació es processa en un circuit en el qual també participen el tàlem, el còrtex
cingulat anterior, el còrtex sensitiu i l’hipocamp. El processament per estructures
corticals còrtex cingulat i sensitiu és el que permet experimentar els sentiments de
forma conscient. Inicialment es va pensar que aquest circuit només processava emocions
però més endavant es va veure que l hipocamp i parts del circuit estan implicat en la
memòria declarativa.
▪ Kl er i B c als anys observen que la resecció en primats de la part anterior del lòbul
anterior que conté l’amígdala fa que perdin la por a animals potencialment perillosos.
També presenten hiperoralitat es porten qualsevol cosa a la boca i conducta sexual
inapropiada hipersexualitat .

▪ A partir de la síntesi d’aquestes observacions es va definir un conjunt d’estructures

corticals i subcorticals denominades i ema límbic, format per estructures corticals
parts medials dels lòbuls temporal i frontal, còrtex cingulat i subcorticals amígdala,
estriat, hipotàlem, hipocamp que estan connectades entre si. Inicialment es pensava
que totes aquestes estructures processaven les emocions, a partir dels anys es va
observar que l’hipocamp està implicat en la formació de memòria a llarg termini i que no
està directament implicat en el processament emocional.

Por

La major part de la recerca en la fisiologia de les emocions s’ha fet en emocions negatives
com la por i la ira. Les respostes conductual, autonòmica i hormonal es controlen per
diferents sistemes neurals. La integració d’aquests components en la por és controlada per
l’amígdala. L’amígdala, que es troba localitzada a la part interna dels lòbuls temporals, està
implicada en reaccions fisiològiques i conductuals a estímuls i situacions amb rellevància
biològica. L’amígdala està formada per diferents subnuclis, dels quals tenen especial
rellevància des del punt de vista del processament emocional:
- Nucli lateral
- Nucli central

El n cli la eral rep informació sensorial i projecta al n cli cen ral. El nucli central projecta a
l’hipotàlem, el tronc encefàlic, hipocamp i còrtex prefrontal. El nucli central és la part més
important per l’expressió de respostes emocionals provocades per estímuls aversius. La seva
estimulació provoca respostes conductual, autonòmica i hormonal. El nucli central s’activa
davant estímuls aversius i si es destrueix els animals no mostren por davant de perills o
estímuls associats a esdeveniments perjudicials per exemple no tenen por d’una serp . A
més, després de la destrucció d’aquest nucli els nivells d’hormones associades a estrès
disminueix. Per altra banda la seva estimulació provoca respostes de por i agitació.
Hi ha estímuls que per si sols activen el nucli central de l’amígdala animals de grans
dimensions, sorolls forts sobtats, determinades olors , en canvi per altres estímuls és
necessari aprendre que són perillosos o que la seva presència s’associa a un perill. Aquest
aprenentatge té lloc a l’amígdala i una vegada ha tingut lloc, l’estímul serà capaç de provocar
en l’organisme els canvis autonòmics, endocrins i conductuals típics de la por. Aquesta és la
forma més simple d’aprenentatge emocional i es tracta d’una forma de condicionament
clàssic l’associació d’un estímul neutre a un estímul incondicionat donarà lloc a una resposta
condicionada . La informació sensorial tant si és un estímul neutre com incondicionat ,
arriben al nucli lateral de l’amígdala, que és on s’estableix l’associació entre estímuls. El nucli
lateral projecta cap al nucli central, que és el que activa els circuits neuronals responsables
de la resposta autonòmica, endocrina i conductual associada a la por veure tema .
En humans, lesions a l’amígdala disminueixen les respostes emocionals i l’aprenentatge
associat a la por. El danya l’amígdala també dificulta la formació de records associats a
emocions.

Ira i agre i i a

Quasi tots els animals poden mostrar conductes agressives gestos amenaçadors, atacs a
altres animals... . El comportament agressiu sol estar lligat a la reproducció competició per
aparellar se o defensar cries o a l’autodefensa.
Experiments en animals mostren que els moviments d’atac o defensa en animals estan
programats en circuits neurals al tronc encefàlic. L’activitat d’aquests circuits estaria regulada
per l’hipotàlem i l’amígdala.
En humans, experiències traumàtiques en etapes inicials de la vida poden ser la causa de
conductes violentes, però també podria haver hi un component genètic: estudis amb
bessons mostren una major correlació de conductes agressives en bessons monozigòtics que
dizigòtics, tot i que creixin en el mateix ambient.

E r c re cerebral implicade en agre i i a

El còr e prefron al en ro medial i orbi ofron al és important en la regulació de les

respostes emocionals. Aquesta part del còrtex prefrontal rep informació sensorial i està
connectada amb el sistema límbic i altres parts del lòbul frontal. La seva funció seria actuar
com a intermediari entre les parts del cervell implicades en respostes emocionals
automàtiques i aquelles implicades en el control de comportaments complexes. Això implica
per una banda utilitzar les reaccions emocionals per guiar el nostre comportament i per una
altra regular les reaccions emocionals per tal d’adequar les al context social.
L’amígdala té un paper important en les respostes agressives, mentre que el còrtex exerceix
un paper regulador mostrant nos les conseqüències negatives d’aquestes conductes. Hi ha
estudis que han mostrat major activació de l’amígdala i menor activació del còrtex prefrontal
en persones empresonades per assassinat, especialment en aquells casos en que els
assassinats s’havien comès de forma impulsiva, motivats per emocions negatives com la ira.
Una major activació de l’amígdala predisposa a una conducta agressiva i la menor activitat
del còrtex prefrontal a una dificultat per controlar aquestes conductes.

Ni ell de ero onina i agre i i a

Alguns estudis en animals relacionen els nivells de serotonina amb l’agressivitat. La

serotonina ajudaria a inhibir conductes agressives, així, nivells baixos de serotonina
s’associen a major probabilitat de conducta agressiva. En humans també s’ha associat el
comportament agressiu o antisocial amb nivells baixos de serotonina.
El fet de que baixos nivells de serotonina i menor activació de còrtex prefrontal s’associïn a
conducta agressiva pot explicar se pel fet que el còrtex prefrontal rep moltes fibres
serotoninèrgiques.
En ocasions l’agressivitat pot tractar se eficaçment amb antidepressius que incrementen els
nivells de serotonina.

Con rol hormonal de l agre i i a

Els comportaments agressius sovint van lligats a la conducta reproductora. L’exposició

d’animals mascles a testosterona promou comportaments agressius contra altres mascles i
un increment en l’exposició prenatal a andrògens s’associa a major nivell d’agressivitat. La
testosterona pot activar comportaments agressius entre mascles actuant directament sobre
neurones de l’hipotàlem àrea preòptica medial . Els comportaments agressius són menys
freqüents entre femelles, tot i que la presència de testosterona en facilita l’aparició.
En humans, els homes també tendeixen a ser més agressius que les dones. Tot i que l’entorn
social influeix en les diferències en aquest tipus de conductes observades entre sexes, també
es creu que hi ha una influència biològica mitjançada per hormones sexuals. El
comportament agressiu s’incrementa en els nois durant la pubertat, coincidint amb
l’increment en la secreció de testosterona.
Dones amb hiperplàsia adrenal congènita, un trastorn en què es produeix una major
secreció d’andrògens, presenten major tendència a jugar amb nens durant la infància, tenen
més interès pels jocs típics de nens i en l’etapa adulta tenen majors probabilitats de sentir
atracció sexual per altres dones. Aquest subgrup de dones també mostren majors nivells
d’agressivitat, la qual cosa podria relacionar se amb una major exposició a andrògens.
S’han descrit nivells més alts de testosterona en col lectius d’homes implicats en conductes
antisocials i agressives.

Sen ació de di g

El còr e in lar s’activa quan percebem sensacions desagradables o si veiem la cara de

disgust d’una altra persona. L’emoció de disgust podria haver aparegut en l’evolució com un
mecanisme per evitar malalties.

Emocion po i i e

La felicitat és un estat mental subjectiu caracteritzat per la presència d’emocions positives.

La funció de les emocions positives és la d’afavorir comportaments beneficiosos per la
nostra supervivència. El benestar mental depèn de diferents aspectes:
▪ Absència d emocions negatives
▪ Plaers bàsics menjar, plaer sexual
▪ Plaers “complexes” art, altruisme, intel lectual
▪ Vincles socials

D’aquests components el que es coneix millor són les bases dels plaers bàsics, que depenen
de l’activació de estructures cerebrals capaces de generar sensacions de plaer, que integren
l’anomenat circ i de recompen a. Un dels principals components són les projeccions
dopaminèrgiques que uneixen l’àrea egmen al en ral al mesencèfal amb el n cli
acc mben estriat i el còr e prefron al.

Amígdala i emocion po i i e

L amígdala també participa en el processament de sentiments positius, sobretot les

recompenses. Estudis experimentals amb animals han mostrar que l’amígdala connecta
estímuls tant amb recompenses com amb càstigs. També s ha observat en estudis amb
neuroimatge funcional en humans com l amígdala s activa al presentar estímuls associats a
menjar, sexe i diners i també quan prenen decisions basades en una recompensa.

E pre ió de le emocion

L’expressió d’emocions a través de patrons de moviment dels músculs facials segueix un

patró universal: persones de diferents cultures i regions del món, per aïllades que estiguin,
fan els mateixos gestos per expressar les seves emocions. Així doncs, l’expressió de les
emocions es basa en un repertori innat de moviments facials. A més les persones cegues
presenten les mateixes expressions facials que la resta de les persones, pel que aquestes no
s’aprenen per imitació.
El reconeixement de l’expressió facial d’una altra persona és un procés automàtic, ràpid i
precís. La visió i l’audició són necessaris per reconèixer els sentiments dels altres i s’ha
demostrat que l’hemisferi dret juga un paper més rellevant que l’esquerre en el
reconeixement de les emocions, tant pel que fa a informació visual expressions facials com
auditiva to de veu . Mentre que la comprensió del significat semàntic i gramàtic del
llenguatge activa preferentment l’hemisferi esquerre, la comprensió del contingut emocional
activa més el dret.

Com e formen el en imen

Te ia del feedback e ifè ic e ia de Ja e La g

Correm davant d un os perquè tenim por o tenim por perquè correm? Plorem perquè tenim
pena o tenim pena perquè plorem?
Segons la teoria del feedback perifèric tenim por perquè correm i tenim pena perquè
plorem, és a dir que el sentiment conscient de la por és conseqüència de l emoció. Les
situacions que provoquen una emoció posen en marxa una resposta fisiològica tremolor,
suor, canvis en freqüència cardíaca, etc i canvis en la nostra conducta. El cervell rebria la
informació sensitiva dels músculs expressió facial entre altres i els òrgans on es produeixen
aquestes respostes respostes fisiològiques i interpretaria aquestes sensacions com un
sentiment conscient.

Estímul depredador → Resposta córrer → Feedback → Sentiment por

L estímul extern és percebut per regions sensorials de l’escorça cerebral. La regió motora
controla la resposta. Les sensacions produïdes per la resposta tornen a l escorça cerebral i la
seva percepció configura el sentiment.

E rè

L’e rè és una reacció fisiològica causada per situacions aversives o potencialment

perilloses. Aquestes situacions desencadenen respostes fisiològiques encaminades a
preparar nos per fer hi front o fugir. Una vegada ens hem enfrontat al rival o hem fugit del
perill, la resposta fisiològica desapareix. Si la situació d’amenaça es prolonga, la resposta
fisiològica també es manté, la qual cosa pot provocar efectes perjudicials. Situacions
puntuals molt estressants també poden provocar una resposta fisiològica de llarga durada
estrès post traumàtic .
Les emocions consten d’un component conductual, autonòmic i hormonal. Els dos últims
poden tenir efectes perjudicials per la salut. Aquestes respostes autonòmica i hormonal
ajuden a mobilitzar recursos energètics per fer front a una amenaça. La resposta autonòmica
activa el sistema nerviós simpàtic i la resposta hormonal té lloc a través de la secreció de
adrenalina, noradrenalina i hormones esteroïdals cortisol per la glàndula suprarrenal.
L’adrenalina i la noradrenalina estimulen el sistema nerviós simpàtic. Aquestes hormones
incrementen la disponibilitat de glucosa i la freqüència cardíaca. Per això últim, un excés
d’activitat d’aquestes hormones pot tenir conseqüències negatives sobre el sistema
cardiovascular.
El cortisol també incrementa la disponibilitat de glucosa, el flux sanguini i facilita respostes
conductuals actuant a nivell del sistema nerviós central. La secreció de cortisol està
controlada per l’hipotàlem, on es secreta la hormona alliberadora de cor ico ropina, la qual
estimula la secreció de adrenocorticotropina ACTH a la hipòfisi. L’ACTH arriba a través del
torrent sanguini a la glàndula suprarrenal, on estimula la secreció de cortisol.
Estudis en persones que han viscut situacions d’estrès important, com supervivents de
camps de concentració o persones amb feines estressants han observat una major
incidència de problemes de salut en aquests grups de persones, com per exemple un major
risc de hipertensió, diabetis o úlceres. La secreció crònica de glucocorticoides és el que més
es relaciona amb efectes adversos en la salut. Tot i que els efectes a curt termini d’aquestes
substàncies són beneficiosos per superar situacions d’estrès, a llarg termini els seus efectes
són nocius. Efectes nocius dels glucocorticoides a llarg termini:
- Hipertensió arterial increment del risc de malalties cardiovasculars
- Diabetis increment del risc de malalties cardiovasculars
- Reducció del creixement
- Inhibició de processos inflamatoris major dificultat per curar ferides
- Infertilitat
- Immunosupressió major vulnerabilitat a infeccions o càncer
- Insomni
- Ansietat
- Psicosi
- Problemes cognitius exposició crònica a glucocorticoides en animals destrueix neurones
de l’hipocamp

Tra orn per e rè po ra mà ic

Persones que sobreviuen a esdeveniments traumàtics guerres, accidents, desastres naturals

etc poden presentar símptomes psicològics relacionats amb l’estrès que persisteixen més
enllà de la situació de perill. El trastorn per estrès post traumàtic apareix quan una persona
experimenta o presencia una situació de perill extrem que afecta a un mateix o altres
persones. Els símptomes inclouen entre altres somnis recurrents, sentiments de reviure de
nou la situació, ansietat, irritabilitat, dificultat per concentrar se o insomni.