Aina Oriol

Segon parcial

FONAMENTS DE
LA
PSICOBIOLOGÍA

Pàgina 1
TEMA 2. SISTEMA
NEUROENDOCRÍ
INTRODUCCIÓ:

El SN està compost per:

- Gens
- Hormones
- El medi extern
- El medi intern

L’organisme necessita mantenir l’estabilitat interna tot i els canvis que es produeixen a l’interior i
exterior.

Això es fà gràcies a la homeostasi (mecanismes reguladors):

• Una glàndula és un conjunt de cèl·lules de l’organisme que té

com a objectiu sintetitzar substàncies.
• Les glàndules del SISTEMA NEUROENDOCRÍ segreguen
HORMONES. Aquestes són mol·lècules orgàniques produides i
alliberades fonamentalment per les GLÀNDULES ENDOCRINES.
• Les GLÀNDULES ENDOCRINES alliberen les HORMONES a la
sang i a través de la circulació sanguínia es difonen per tot el cos
on actuen sobre determinats òrgans o TEIXITS DIANA.
• Els TEIXITS DIANA són aquells que disposen de RECEPTORS als
que les HORMONES s’uneixen de manera especí ca per a
realitzar una funció.

Pàgina 2
fi
MECANISMES D’ACCIÓ HORMONAL:

• A TRAVÉS DE RECEPTORS DE MEMBRANA Les

HORMONES HIDROSOLUBLES s’uneixen als receptors de
membrana de la cèl·lula diana. El receptor (ATP) es
transforma i activa o forma el segon missatger (AMPc)

• El segon missatger actua sobre els enzims i la síntesi de

proteïnes provocant canvis en les funcions cel·lulars

• A TRAVÉS DE RECEPTORS INTRACEL·LULARS Les

HORMONES LIPOSOLUBLES s’uneixen als receptors del
citoplasma de la cèl·lula diana.
• Les hormones atravessen la membrana de les cel·lules diana
i s’uneixen a proteïnes receptores especí ques de l’interior
de la cèl·lula.
• L’hormona i el seu receptor són transportats al nucli de la
cèl·lula, allà s’uneix a seqüències reguladores de l’ADN.
Afecta a l’expressió gènica i per tant a la síntesi de
proteïnes, a la vegada que provoca canvis en les funcions
cel·lular.

• Les GLÀNDULES ENDOCRINES són aquells òrgans

la funció principal dels quals és l’alliberació
d’hormones a la circulació sanguínia per a actuar
sobre cèl·lules i òrgans situats generalment e n una
altrapart de l’organisme-> Son les anomenades
glàndules hormonals clàssiques.

ÒRGANS PRODUCTORS D’HORMONES:

- HIPOTÀLEM:
- És una glàndula situada en el Sistema Nerviós Central (SNC).
- Actua d’intermediari entre el sistema endocrí i el sistema nerviós.
- Conté neurones que fan de transductor neuroendocrí. Connecta el SN amb el sistema
endocrí.

Pàgina 3
fi
 - Aquesta connexió suposa un pont entre els estímuls ambientals processats en el SN i el
sistema endocrí.
- Respon produint hormones que arriben a la hipò si.

- HIPÒFISI o GLÀNDULA PITUITÀRIA

- És una estructura que consta de dues parts diferenciades:
- NEUROHIPÒFISI o lòbul posterior (extensió)
- Emmagatzema i allibera 2 hormones sintetitzades a l’hipotàlem
- ADENOHIPÒFISI o lòbul anterior (glàndula)
- Segrega diverses hormones que tenen com a diana altres glàndules endocrines o
teixits de l’organisme

SISTEMA HORMONAL HIPOTALÀMIC-HIPOFISARI

NEURONES HIPOTALÀMIQUES:

Pàgina 4
fi
 HORMONES:

HORMONES DE LA NEUROHIPÒFISI:

• A les neurones magnocel·lulars de l’hipotàlem se sintetitzen pètids formats per aminoàcids com
a prohormones.
• Els axons de les neurones hipotalàmiques transporten aquestes prohormones a través dels
axons ns als vasos sanguinis de la neurohipò si.
• Mentre són transportats es van processant en vasopresina i oxitocina.

Oxitocina: funció reproductora en mamífers (fecundació, part i lactància)

Vasopresina: funció de regulació dels líquids de l’organisme (retenir aigua del ronyó i distribuir-la
pel cos)

HORMONES DE L’ADENOHIPÒFISI:

• Les neurones parvocel·lulars de l’hipotàlem alliberen neurohormones (hormones sintetitzades en

neurones) a través del sistema vascular porta hipotalàmichipo sari.
• Aquestes neurohormones regulen (estimulen o inhibeixen) la producció d’hormones de
l’adenohipò si.

• SOMATOTROPINA O HORMONA DEL CREIXEMENT -> Estimula el creixement del cos

mitjançant la producció de somatomedines en el fetge que afecten al creixment del ossos i
altres teixits.
• GHRH (hormona alliberadora de l’hormona del creixement)
• SOMATOSTATINA (hormona inhibidora de l’hormona del creixement)

• PROLACTINA-> Producció de llet en els mamífers, supressió del cicle reproductiu i conducta
maternal després del part.
• La DOPAMINA la controla mitjançant la inhibició.

A partir de les hormones tròpiques:

- TIROTROPINA (TSH)-> L’hipotàlem estimula la segregació de tirotropina a l’adenohipò si. A la

vegada la tirotropina estimula la segregació d’hormones tiroidees a la glàndula tiroides:
- TIROXINA (T4) i TRIIODETIRONINA (T3)-> S’encarreguen de la regulació del metabolisme
basal de glúcids, lípids i proteïnes, del creixement cel·lular i la diferenciació dels teixits.
Actuen sobre altres hormones (desenvolupament i maduració corporal i cerebral)

- CORTICOTROPINA (CRH)-> L’hipotàlem estimula la segregació de corticotropina a

l’adenohipò si. A la vegada la corticotropina estimula la segregació d’hormones
corticosuprarrenals o adrenocorticals al còrtex de la glàndula suprarrenal o adrenal

- ALDOSTERONA (mineralcorticoide)-> Regulació de la concentració de ions a la sang (sodi).

Regulació de la pressió arterial
Pàgina 5
fi
fi
fi
fi
fi
fi
- CORTISOL (glucocorticoide)-> S’encarreguen de regular processos metabòlics (concentració
de glucosa en sang). Augmenta amb l’estrès per assegurar la glucosa a les neurones i a la
musculatura esquelètica i cardíaca. Si molt d’estrès i augment exagerat, altera el sistema
immunitari.

- HORMONA FOL·LÍCULO-ESTIMULANT (FSH) I LUTEINITZANT (LH)-> L’hipotàlem estimula

la segregació de gonadotropines a l’adenohipò si. A la vegada aquestes estimulen la
segregació d’hormones gonadals a les glàndules sexulas (ovaris i testicles)
- HORMONES GONADALS MASCULINES-> ANDRÒGENS (testosterona): Se segreguen en
els testicles I son els repsonsables del desenvolupament dels òrgans sexuals masculins, la
producció d’espermatozoides i dels patrons conductuals típics del mascle
- HORMONES GONADALS FEMENINES
- ESTRÒGENS: Desenvolupament del fenotip femení, dels òrgans femenins i la
producció d’òvuls.
- PROGESTERONA: Regulació del cicle menstrual.

HORMONES TRÒPIQUES: Hormones que tenen com a diana altres glàndules hormonals

ALTRES GLÀNDULES I HORMONES:

- HORMONES DE LA MEDUL·LA ADRENAL: Se segreguen 2 catecolamines. Actuen com a

hormones que són alliberades en el reg sanguini. A més són neurotransmissors del SNC i el SN
perifèric
- ADRENANLINA I NONADRENALINA: Preparar el cos per a un esforç considerable. Quan
entrem en una situació d’alerta el SN envia senyals a la medul·la adrenal perquè alliberi
adrenalina. El cos es posa en estat d’alerta. Ambdues hormones s’alliberen en situacions
d’estrés provocant un augment de l’activitat requerida en una situació de tensió.

HORMONES PANCREÀTIQUES:

- INSULINA: Disminuir el nivell de glucosa en sang. Si falla diabetis mellitus

- GLUCAGÓ: Augmentar el nivell de glucosa en sang
* Contribueixen a que el nivell de glucosa a la sang sigui l’adequat per al correcte funcionament
del cervell i dels demés òrgans del nostre cos.
- La SOMATOSTATINA modula la secreció d’insulina i glucagó

HORMONES DE LA GLÀNDULA PINEAL O EPÍFISI:

- Glàndula que sintetitza MELATONINA en resposta a la informació lumínica. L’obscuritat
augmenta la producció de melatonina mentre que la llum la inhibeix. S’encarrega doncs dels
ritmes biològics, regulació dels cicles circadians i l’inici de la son.

PSICOENDOCRINOLOGIA

DISMORFISME SEXUAL

Facilita la reproducció i la criança de la descendència. Implica in nitat de conductes: selecció de

parella, aparellament, construcció del niu, obtenció d’aliment, protecció davant del depredador…)

Pàgina 6
fi
fi
Diferències conductuals, emocionals i cognitives entre mascle i femella. Utilització de diferents
circuits neuronals (diferències en estructures neuroanatòmiques).

A part de les diferències educacionals evidents, s’han suggerit diferències degudes a la

intervenció de les HORMONES GONADALS en les primeres etapes de desenvolupament de
l’individu.

CONDUCTA PARENTAL

Les hormones de l’embaràs, els estrògens i la progesterona, i del part, l’oxitocina, provoquen
canvis en regions encefàliques que controlen el comportament maternal.

Aquestes hormones també provoquen alguns canvis en regions implicades amb l’aprenentatge i
la memòria de manera avantatjosa.

En mascles s’ha observat el paper regulador de la prolactina, la vasopresina i, en alguns casos,

de la testosterona en el comportament parental.

CONDUCTES AGRESSIVES

Conductes agressives a la pubertat quan els mascles augmenten el nivell d’andrògens (estudis en
animals).

En humans s’han associat nivells alts de testosterona amb delinqüència juvenil masculina i amb
conductes violentes i antisocials de subjectes que són a la presó

HORMONES TIROIDEES

En humans, el dè cit d’hormones tiroidees en etapes prenatal s’ha associat amb retard mental.

En adults, l’hipotiroidisme produeix enlentiment en el SNC, l’hipertiroidisme produeix insomni,

estats d’irritabilitat i nerviosisme

HORMONES I ESTAT D’ÀNIM

Canvis durant el cicle menstrual s’han associat amb alteracions conductuals i emocionals

APRENENTATGE I MEMÒRIA

De manera general s’ha comprovat que algunes hormones afecten l’estat cognitiu de processos
com la memòria i l’aprenentatge.

Per exemple, en situacions d’estrès en que s’alliberen hormones com els glucocorticoides, la
cognició augmenta perquè l’organisme viu una situació que és important de ser recordada

Per tant els factors que condicionen la regulació hormonal son:

- Estrés
- Nutrició
- Exercici físic
- Ritme vigilia/ son

Pàgina 7
fi
TEMA 3. NEUROBIOLOGIA
- El sistema nerviós està construit per milions de neurones a mes d’altres cèl·lules, (Cèl·lules
glials)
- Les neurones estableixen connexions entre elles formant els CIRCUITS NEURONALS.
- CIRCUITS NEURONALS-> responsables de FUNCIONS especí ques. Bàsicament capten la
informació procedent del medi, l’analitzen, l’emmagatzemen, la integren i organitzen una
resposta adequada per poder fer front a les situacions canviants de cada dia.

Funcions exclusives del SN:

- Processament de la informació sensorial
- Coordinació dels sistemes de resposta
- Emmagatzament d’informació i habilitats
- La parla El pensament
- Les emocions
- La consciència de la pròpia existència

Al SN podem trobar les neurones i les cel·lules Glials.

- Hi ha diferents tipus de neurones però totes elles comparteixen unes característiques
estructurals. Les neurones son les cel·lules del SN i tenen una capacitat de rebre informació,
processar-la , emmagatzemar-la i donar una resposta anomenada informació electroquímica
Pàgina 8
fi
- La informació la podem rebre d’un receptor o d’altres neurones que li envien informació. Fa una
integració de la trasformació i la pot traspassar a una neurona o també pot anar a parar a un
òrgan.

Parts de la neurona:
- Membrana neuronal
- Cos cel·lular o soma
- Dendrites axó

Membrana neural:

- Fa de límit entre l’interior i exterior de la neurona

- Regula selectivament l’intercanvi de substàncies entre l’interior i l’exterior cel·lular.
- Tant el líquid intracel·lular com l’extracel·lular estan compostos principalment per aigua i ions
com el sodi (NA+), el potassi (K+) i el Clor (Cl-) repartits de manera desigual en ambdós costats
de la membrana.
- Tenen un control passiu, les molècules passes si perexmepre son permeables i no.
- Regula de manera selectiva l’intercanvi de molècules entre l’interior i l’exterior de la nurona

Cos cel·lular o soma: on es fabriquen i sitetitzen les substancies i molecules necessàries pel bon
funcionament de la neurona

Format per:

Pàgina 9
 - Citoplasma: es localitzen diversos orgànuls
(òrgan petit dins de qualsevol cèl·lula) els
orgànuls que trobem son; l’aparell de Golgi, els
lisosomes, les mitocòndries, el reticle
endoplasmàtic rugós i llis i diferents estructures
brilars.
- El NUCLI: es localitzen els cromosomes i el
nucleol (fabrica ribosomes implicats en la síntesi
de proteïnes). Dins els cromosomes tenim les
franges, els gens I gràcies al nucleol fabrica
ribosomes I a partir de l’ADN es forma l’ARN
misstage implicat en la producció de proteines

* Dins del citoplasma hi ha un conjunt de bres;

micro l·laments, laments intermitjos i un microtub.
Aquestes 3 bres estan enganxades i donen lloc a
CITOESQUELET. El microtub te una funció que és
per transportar substàncies per dins de la neurona.

- A l’interior del citoplasma hi trobem proteïnes que

s’encarreguen de donar estructura a la neurona i de
transportar substàncies a l’interior de la neurona.

Dendrites:
- Són prolongacions del soma neuronal amb forma d’arbre.
- Són les àrees receptores de la informació que arriba a la neurona.
- La zona on es transmet la informació s’anomena SINAPSI i té dos components (el presinàtic i el
postsinàptic).
- La membrana postsinàptica es troba a les dendrites per a rebre la informació a través dels
receptors.

Neurona presienaptica -> 1

Botó terminal de l’axó->2
Vesícules amb neurotransmissors-> 3
Receptors-> 4
Neurona postsinàprica -> 5

Pàgina 10
fi
fi
fi
fi
fi
De les dendrites els arbre sque tenim s’anomenen i són protuberàncies de les dendrites que
prenen diferents formes i tamanys

Espines dendrítiques:

En aquestes espines és on passi la SINPASIS

Això estarà relacionat amb la plasticitat
neuronal.

Axó:
Les neurones només tenen un axó
Prolongació del soma neuronal generalment més prima i
llarga que les dendrites per on la neurona propaga la
seva informació.
Està recobert de vaines de mielina que acceleren la
velocitat de transmissió de la informació.

Estructura:

- L’axó es pot rami car per tal de transmetre la informació a un major número de neurones.
- En els extrems de les rami cacions axòniques es troben els BOTONS TERMINALS.
- Els botons terminals són l’element presinàptic de la sinapsi ja que a través d’ells la neurona
estableix contacte amb les dendrites d’altres neurones per tal de transmetre la informació.

Pàgina 11
fi
fi
 Transport axonal:
* Què passa dins de l’axò? Un neurrotransmisó es segrega al soma. A través del transport
axonal viatges des del soma ns al nal.

Hi han dos tipus de transport:

- ANTERÒGRAD (des del soma ns al terminal sinàptic) L’axó transporta orgànols necessaris per
a la síntesi de proteïnes, mitocòndries per atendre les necessitats energètiques, i vesícules que
contenen neurotransmissors
- RETRÒGRAD (des del terminal ns al cos cel·lular) L’axó transporta cap al soma material
procedent del terminal per a la seva reutilització o degradació, i algunes mol·lècules captades
pel terminal com per exemple els factors de creixement nerviós (tenen la funció de controlar la
diferenciació neuroanl durant les etapes de desenvolupament del SN).

Aquest transport es duu

a terme a través del
citoesquelet (microtúbuls)
de l’axó

Classi cació de les neurones:

Segons la forma del soca poden ser: GRANULARS,
FUSIFORMES, PIRAMIDALS.

Segons el número i disposició de les seves prolongacions;

- M U LT I P O L A R ( 1 a x ó i d i v e r s e e s r a m i c a c i o n s
dendrítiques)
- BIPOLAR (1 axó i 1 dendrita)
- UNIPOLAR (1 axó)
- PSEUDOUNIPOLAR (1 axó que es rami ca en dos: un fa
la funció d’axó i l’altre de dendrita)

Pàgina 12
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
Neuroglia:
Estructura de suport de les neurones. Important en la funció tò ca i metabòlica

Les neurones necessiten molta energia per tant necessiten aquestes cel·lules de suport que les
ajudaran a conseguir aquesta energía.

- ASTROCITS (suport físic i neteja, control químic) Bloquejen l’entrada de substàncies perilloses,
proporcionen nutrients a les neurones i netejen el voltant de les neurones i devant d’una lesió
donen supert a l’àrea afectada
- OLIGODENDROCITS (formació i manteniment de la mielina)
- MICROGLIA (funció fagocitària, eliminen cèl·lules danyades i mielina alterada)
- CÈL·LULES EPENDIMÀRIES (parets dels ventricles i productores de LCR)
- CÈL·LULES DE SCHWANN (formen mielina en el SNP)

Organització del SN:

SUBSTÀNCIA GRIS :Teixit de color més fosc (marró) Es compon bàsicament de cossos
neuronals, dendrites, axons curts d’interneurones i terminals dels axons llargs. S’organitzen en
forma de làmines (capes del còrtex cerebral) o de nuclis (de manera compacta).
SUBSTÀNCIA BLANCA: Teixit de color blanquinós (beix clar) Es compon dels axons de les
neurones de projecció i dels axons llargs de les interneurones de la medul·la espinal. El seu color
blanquinós és degut a la mielina que recobreix l’axó. S’organitzen en forma de comissures (feixos
iterhemisfèrics), fascicles (feixos intrahemisfèrics) o peduncles (masses o cordons).

Susbstància gris del SNC:

Pàgina 13
fi
 Substància blanca de l’encèfal:
- S’agrupa en feixos de bres i la seva funció és
connectiva.
- Les bres connecten diferents àrees del cervell i del
sistema nerviós entre sí.
- Està formada per comissures, fascicles i peduncles

Comissures: són feixos de bres que connecten ambdós

hemisferis cerebrals i no son dins del mateix hemisferi
- El cos callós permet sincronitzar la informació sensorial,
motora i cognitiva dels 2 hemisferis afavorint la
lateralització.
- El fòrnix connecta les estructures del sistema límbic
d’ambdós hemisferis.
Fascicles: son dins del mateix hemisferi I són feixos de bres intrahemisfèriques que
comuniquen les zones d’un mateix hemisferi cerebral-> Fascicle fronto-occipital superior,
cingulat, uncinat…

Capes de la substància blanca:

Capa 1 molecular
Capa 2 granular externa
Capa 3 piramidal
Capa 4 granular interna
Capa 5 priamida interna
Capa 6 corbuscles poliformes

TEMA 4: BASES DE LA
COMUNICACIÓ NEURONAL
El SN està conruit per circuits neuronals, les neurones per comunicrse entre sí ho poden fer de
dues meneres:
- Impulsos elèctics: Degut a les característiques de la membrana neuronal. Viatgen a través de
les dendrites, el soma i els axons ns als terminals presinàptics o botons terminals.
- Químics: El senyal elèctric en el terminal presinàptic desencadena l’alliberació de substàncies
químiques a l’espai extracel·lular. Els senyals químics actuen de mediadors en la transmissió
d’informació entre neurones.

Característiques de la membrana:

Pàgina 14
fi
fi
fi
fi
fi
- Gràcies a la bicapa lipídica es manté una diferència de potencial elèctric entre l’interior i
l’exterior de la cèl·lula.
- Aquesta diferència és bàsica perquè es pugui donar la transmissió d’informació.La diferència
de càrrega elèctrica és deguda a les diferents distribucions de mol·lècules a ambdós costats
de la membrana.

Dsitribució dels ions, CARACTERÍSTIQUES DE LA MEMBRANA:

El ions poden ser + (cations) o - (anions).
Les mol·lècules presenten una càrrega elèctrica IÓ que pot ser positiva CATIÓ o negativa ANIÓ
La càrrega elèctrica de l’interior o de l’exterior dependrà de la quantitat de cations i de ions total.
Sempre hi ha diferència de càrrega elèctrica entre l’interior i l’exterior.
Aquesta diferència s’anomena POTENCIAL DE MEMBRANA (en estat de repós).

Si nosaltres mesurem el voltatge interior veuriem que es negatiu de -70mv, el que pasa es que els
ions segueixen la llei de disfusió i la pressió elctroestàtica:

- DIFUSIÓ (de caràcter químic) Les partícules van de regions amb major concentració a menor
concentració. Aquest moviment s’anomena a favor de gradient. Hi ha moltes mes molècules en
un costat q l’altre i per la força de difusió van a altre costat per equilibrar.
- PRESSIÓ ELECTROSTÀTICA (de caràcter elèctric) Moviment generat per la força de repulsió
entre partícules d’una mateixa càrrega i la força d’atracció entre càrregues elèctriques de
diferent signe.
- GRADIENT ELECTROQUÍMIC Quan una partícula es veu afectada per ambdós forces, química
i física. És el més habitual.

En estat de repos:
- El potasi K+ en estat de repos està en equilibri
- El clor Cl és negatiu, com q per dins de la neurona es - per tant es queda en eqilibri
- El sodi Na+ es + , per la força de disfusió enrearia pro com qu és positiu i el Cl es negatiu
entraria. Es la unica que no acaba d’estar en equilibri
- L’ATP el quefa la bomba d’ions es treure el sodi (3 molècules) que hagi pogut entrar i entra el
potassi (2 molècules)

- PERMEABILITAT DE LA MEMBRANA La bicapa lipídica de la membrana és hidrofòbica (evita

l’aigua). Per tant no deixa passar ions i mol·lècules hidrosolubles.
- Existeixen proteïnes especialitzades que formen CANALS en la membrana que permeten el pas
dels ions.
- També existeixen les proteïnes transportadores o BOMBES IÒNIQUES que transporten els ions
i les mol·lècules entre ambdós costats de la membrana contra el gradient de concentració.

Pàgina 15
La membrana te la capacitat de cambiar el moviment de ions ;
- Diferència de potencial de 60-70 mV
- Distribució desigual de càrregues elèctriques
- Excés de càrregues negatives a l’interior de la neurona
- Excés de càrregues positives a l’exterior
- El potencial de membrana és negatiu i se situa entre -60 i
-70 mV

Potencial en repós:

CONCENTRACIÓ D’IONS :

A l’interior cel·lular potassi K+ mol·lècula

proteïca A-
A l’exterior cel·lular Sodi Na+ Clor Cl

L’interior de la cèl·lula és - (més anions)

L’exterior cel·lular és + (més cations)

Els ions tendeixen a moure’s segons el gradient electroquímic (força de difussió i la pressió
electrostàtica)
La pressió electrostàtica atrau els cations cap a l’interior i repel·leix els anions
La força de difusió mou els ions en funció de la seva concentració

Pàgina 16
 DIFERÈNCIES EN LA PERMEABILITAT:

- La membrana en estat de repòs és unes 30-40 vegades més permeable al K+ que al Na+
(gairebé impermeable)
El Cl- estaria al mig
La membrana és impermeable als A
* El gradient electroquímic només determinarà el moviment d’aquells ions als que la membrana
és permeable
- En estat de repòs el K+ tendeix a sortir per difusió.
- La membrana en estat de repòs és gairebé impermeable al Na+ però no del tot. Per tant alguns
ions de Na+ entren dins per difusió però molt pocs. Aquest fet provoca que el K+ tendeixi a
sortir massivament per per reestablir l’equilibir de càrregues elèctriques.
- Al nal la diferència del potencial de membrana seria tan gran que la neurona perdria la
capacitat de generar senyals elèctriques. Per això les BOMBES IÒNIQUES s’encarreguen de
mantenir aquest diferència de potencial en -70mV aprox.
- Les BOMBES IÒNIQUES són proteïnes transportadores insertades en la membrana cel·lular.
Bombegen o transporten ions a través de la membrana. S’anomena TRANSPORT ACTIU
perquè ho fan en contra del gradient de concentració. Aquest tipus de transport comporta una
despesa d’energia que és proporcionada per la mol·lècula d’ATP.

BOMBA DE SODI-POTASSI Na+/K+ ATPasa:

- Bomba que s’encarrega de mantenir concentracions elevades de K+ a l’interior i de Na+ a

l’exterior.
- Impulsa tres ions de Na+ i expulsa dos ions de K+ en contra del gradient de concentració.
- S’enomenen BOMBES ELECTROGÈNIQUES perquè contribueixen a mantenir la diferència de
potencial (-70 mV aprox.).

Potencial d’acció
Arriba un estímul a la neurona que provoca canvis a la PERMEABILITAT DE LA MEMBRANA:
s’obren els canals de Na+.

El potencial de membrana canvia provocant una resposta de:

1. excitadora: despolarització > 15 mV -> POTENCIAL D’ACCIÓ
2. excitadora: despolarització < 15 mV-> INTENT FALLIT
3. inhibidora:hiperpolarització

1. Si la neurona es despolaritza per sobre de 15 mV (llindar d’excitació o potencial llindar) es

produeix el potencial d’acció.
2. Si la despolarització inicial és per sota de 15 mV, es produeix un intent fallit i la neurona torna
al seu estat de repòs.
3. La resposta de la neurona por ser una hiperpolarització (s’explica al tema 4.3.)

Repolarització i hiperpolarització:

Pàgina 17
fi
A. Després del potencial d’acció, es tanquen els canals de Na+ i es tornen a obrir els de K+, el
que provoca una repolarització.
B. Immediatament la neurona fa una petita hiperpolarització però gràcies a les bombes de sodi-
potassi es tornen a restaurar els valors inicials del potencial de repòs.

Procés:

1. Quan la Neurona està INACTIVA el potencial de membrana adopta un valor negatiu que és el
POTENCIAL DE REPÒS (-70 mV aprox.)
2. Quan arriba informació (ESTÍMUL) a una neurona se succeeixen els següents canvis: Es
produeixen canvis en la permeabilitat de la membrana i s’obren els canals de Na+ que entra
en massa a l’interior de la neurona. És el que s’anomena la DESPOLARITZACIÓ de la
neurona. Disminueix la diferència de potencial de membrana. Si se suspera el LLINDAR
D’EXCITACIÓ (+15mV) augmenta la possibilitat que la neurona respongui i transmeti
informació a altres neurones.
3. És quan té lloc el POTENCIAL D’ACCIÓ o IMPULS NERVIÓS i durant 0.8 milisegons
s’inverteixen les càrregues a l’interior i l’exterior cel·lular): l’interior de la neurona es torna
positiu (+40)
4. Passat aquest temps es reverteix el procés: Els canals de Na+ es tanquen, s’obren més
canals de K+ i aquest surt a l’exterior. La neurona es REPOLARITZA. Durant la repolarització
hi ha una breu HIPERPOLARITZACIÓ. El potencial de membrana es torna més negatiu (valors
entre -80 i -90 mV). La neurona esdevé més inactiva i se li fa més difícil respondre o
transmetre informació a altres neurones.
5. Finalment torna al potencial de repòs gràcies a l’acció de les bombes de Na+ K+ i el potencial
de membrana es restaura de nou a -70mV. Els canals de sodi s’obre molt rapid pro els de
postassi triguem mes i això fa que començi a sortir potassi de la neurona i que poc a poc es
va tancant els canals de postassi ns que ja no pot sortir mes. Gracies a això tornem una altra
vegada a fer que la neurona faci hiperpolarització.

Estat de repos -70 Arribem neurones s’uneixen als neuroreceptors, gracies a aixo s’activen per
voltatge els canals de sodi, com que es positiu comença a despolaritzar la neurona per dins, si
arriba a 55 s’acaba de desencadena el PA i arriba a 40, quan arriba es començen a obrir canals
de potassi I comença a sortir potassi I llavors fa que la neurona s torni a hiperpolaritzar.-> surt
potassi= neurona negativa.

Pàgina 18
fi
Lleis:
LLEI DEL TOT O RES: Un potencial d’acció apareix o no apareix. Sempre el PA es de la mateixa
intensitat al llarg de tot l’axó.

LLEI DE LA VELOCITAT Les variacions en la intensistat d’un estímul o una altra informació que es
transmet en l’axó estan representades per variacions en la velocitat en la que s’activa l’axó
(quantitat de potencials d’acció per unitat de temps).

• Ex. un axò pot respondre a una llum tènue, com la d’una vela, activant 10 potencials d’acció
iguals en una quantitat de temps (baixa velocitat d’activació). Però el mateix axó pot respondre
a una gran quantitat de llum brillant activant 100 potencials d’acció iguals en la mateixa
quantitat de temps (alta velocitat d’activació).

CONDUCCIÓ SALTATÒRIA En els axons mielinitzats aquest condueix l’alteració elèctrica deguda
al potencial d’acció de nòdul de Ranvier a nòdul de Ranvier. L’avantatge d’aquest sistema és
l’estalvi d’energia. On hi ha mielina no hi ha canals, només hi ha canals. Bombes d’ions als nòduls
de Ranvier, per que hem vist que les bombes consumeixen molta energia

ATP-> es formen a les mitocondries del soma

Pàgina 19
 4.3 Transimissió sinàptica
La TRANSMISSIÓ D’INFORMACIÓ es du a terme a través de senyals entre:
NEURONES-NEURONES
NEURONES-CÈL·LULES EFECTORES (cèl·lules de les glàndules hormonals o bres musculars)

Quan un d’aquests senyals, el POTENCIAL D’ACCIÓ, és conduit a través de l’AXÓ ns a aribar al

BOTÓ TERMINAL es desencadenarà l’alliberació de SUBSTÀNCIES QUÍMIQUES: SINAPSI.
Gràcies a la sinapsi, les neurones s’activen, s’inhibeixen o experimenten modulacions de la seva
activitat.

Aquesta comunciació de neurona-neurna es fa a través de la sinapsis aquesta sinapsis es fa a

través de neurotransmissors-> aquests s’alliberen a l’espai sinàptic que es l’espai que hi ha entre
una neurona i l’altra. Aquest s’allibera als botons sinàptics.

Aquesta comunicació es fa de dues maneres:

- SINAPSIS QUÍMIQUES: membrana

presinàptica (botons o terminals
presinàptics) espai sinàptic
(neurotransmissors) membrana
postsinàptica (receptors postsinàptics)->
son mes ràpides que les elèctriques. Els
neurotransmissors s’emmagatzemen en les
vesícules sinàptiques que quan arriben al
terminal presinàptic es difonen a través de
l’espai presinàptic i interaccionen amb els
receptors postsinàptics (proteïnes
especí ques situades a la membrana
postsinàptica)

En aquesta hi ha 4 fases que intervenen:

1. Síntesi i emmagatzematge-> Se sintetitzen els neurotransmissors i s’emmagatzemen dins

duns petits sacs anomenats vesícules. Aquest procés es pot fer al soma i d’altres vegades en
el mateix terminal s’acaba de complertar el procés.

2. Alliberació del neurotransmissor-> Els terminals presinàptics tenen canals iònics pel Ca2+.
Quan el potencial d’acció arriba als botons terminals es produeix una despolarització de la
membrana del terminal i s’obren els canals de Ca2+. Els ions de Ca2+ entren dins a l’interior
del terminal empesos pel gradient electroquímic (concentració menor i càrrega negativa
interior). Una vegada dins, el Ca2+ facilita la unió de les vesícules sinàptiques a la membrana

Pàgina 20
fi
fi
fi
 presinàptica que es fusionen amb ella. Tot seguit es produeix la decàrrega de
neurotransmissors a l’espai sinàptic.

3. Interacció del neurotransmissor amb els seus receptors: Una vegada alliberat el
neurotransmissor es difon ràpidament a través de l’espai sinàptic i s’uneix a unes proteïnes de
la membrana postsinàptica (receptors). Aquestes unions són especí ques, és a dir, cadascun
dels neurotransmissors encaixa perfectament amb el seu receptor. Aquesta unió activa els
receptors que a la vegada provoquen un canvi en la permeabilitat de la membrana
postsinàptica i s’obren els canals iònics. (Atenció! no entren neurotransmissors sinó que
aquests activen els canals iònics en canviar la permeabilitat de la membrana). Aquests canvis
poden ser: despolarització o hiperpolarització segons quins canals de la membrana s’obrin
(Na+, K+, Cl- )-> l’activació dels receptors eles el que Farà que hi hagi un canvi a la
permeabilitat de al neurona post-sinàptica

- RECEPTORS IONOTRÒPICS Quan el neurotransmissor s’uneix al seu receptor s’obre el canal

iònic directament. Mètode d’obertura de canals iònics directe i més senzill RECEPTORS

- METABOTRÒPICS Quan el neurotransmissor (primer missatger) s’uneix al seu receptor aquest

activa una proteïna que està situada en la cara interna de la membrana, la proteïna G. A la
vegada aquesta activa una enzima que estimula una mol·lècula (segon missatger). Aquesta
mol·lècula es desplaça pel citoplasma i provoca l’obertura de canals iònics propers.
-> Mètode d’obertura de canals iònics indirecte i més complexe.

4. Inactivació del neurotransmissor: Finalment s’inactiven els neurotransmissors i nalitza la

transmissió sinàptica. No es poden quedar llurement els neurotransmissors a l’espai s’inaptic
per tant el que es fa es eliminar-los

Mitjançant dos procediments:

• INACTIVACIÓ ENZIMÀTICA: Unes enzimes especí ques degraden i metabolitzen cada

neurotransmissor.
• RECAPTACIÓ: Unes proteïnes especí ques transporten alguns dels neurotransmissors
alliberats a l’espai sinàptic cap a l’interior del botó presinàptic per poder ser reutilitzats.

- SINAPSIS ELÈCTRIQUES: Ambdues cèl·lules entren en contacte (unions gap) de manera que
els canals iònics s’ajunten i permeten el pas de ions d’una cèl·lula a l’altra. El senyal elèctric es
transmet directament a l’altra cèl·lula.-> triguen mes a produir el PA

* Potencial postsinàptic:

L’obertura de canals iònics en la membrana postsinàptica produeix canvis en el potencial de la

membrana postsinàptica.

SEGONS EL TIPUS DE CANALS QUE OBRIN ELS RECEPETORS POSTSINÀPTICS ELS

NEUROTRANSMISSORS poden ser de dos tipus:

Pàgina 21
fi
fi
fi
fi
1. EXCITADORS (DESPOLARITZADORS)-> PPSE (potencials postsinàptics excitadadors)
S’obren els canals de Na+ o Ca2+ i es produeix una despolarització. Augmenta la probabilitat
de produir un potencial d’acció. A vegades pot rebre imputs de les dos-> la nuerona es queda
Sense reaccionar.
2. INHIBIDORS (HIPERPOLARITZADORS)-> PPSI (potencials postsinàptics inhibidors) S’obren
els canals de K+ i/o CL- i es produeix una hiperpolarització. Disminueix la probabilitat de
produir un potencial d’acció.

Tipus de sinapsis :
- Sinapsis Axodendrítica
- Sinapsis Axosomàtica
- Sinapsis Axoaxoniques

TEMA 5. NEUROQUÓMICA
Neurotransmissors:

Hi ha 4 tipus:
- Aminoàcid
- Aceticolina
- Amines Biògenes
- Neuropèptids

Pàgina 22
AMINOÀCIDS:

Són els principals neurotransmissors excitadors i inhibidors del SNC, participen de la majoria de
sinapsis del SNC. EN el 50% de les sinapsis s’allibera GLUTAMAT, i en el 25% GABA
1. Aminoàcids exitadors-> glutamat
2. Aminoàcids inhibidors -> Àcid gamma-aminobutíric (GABA)

Aminoàcids transmissors de glutamat:

AMPA: Quan s’uneixi el glutamat a aquests receptors s’obriran canals de sodi i per tant l’efecte
serà excitatori (entra sodi dins de la neurona i produeix PPSE i per tant una despolarització).
PRINCIPAL EXCITADOR DEL SNC.

NMDA: Quan s’uneixi el glutamat a aquests receptors s’obriran canals de sodi i calci provocant
un efecte excitatori (entra sodi i calci dins de la neurona i produeix PPSE i per tant una
despolarització). FORMACIÓ DE RECORDS, APRENENTATGES I PLASTICITAT CEREBRAL.

* El mal funcionament d’AMPA i de NMDA tenen a veure amb la mort neuronal que es produeix
en algunes malalties neurodegeneratives degut a una neurotoxicitat. També amb l’epilèpsia.

Aminoàcids transmissors de GABBA

GABAa
GABAc

Quan el GABA s’uneix a aquests receptors, s’obren els canals de CL- , la neurona s’hiperpolaritza
i s’inhibeix l’estimulació postsinàptica. PRINCIPAL INHIBIDOR DEL SNC (regula l’excitabilitat de
les neurones, la producció d’altres neurotransmissors).

Durant la gestació es produeixen hormones relacionades amb la progesterona i actuen sobre els
receptors GABAA produint un efecte sedant, ansiolític i relaxant.

Disfuncions del GABA:

- crisis epilèptiques
- ansietat (GABAA)
- depressió (GABAB)

ACETICOLINA:

Es troba tant en el SNC com en el SNP. Es troben en vies especí ques del Sistema Nerviós.

Els receptors especí cs per a l’acetilcolilna s’anomenen receptors colinèrgics i n’hi ha de dos
tipus:
- NICOTÍNICS (receptor ionotròpic que és estimulat per la nicotina)
- MUSCARÍNICS (receptor metabotròpic que és estimulat per la nicotina) Quan l’aceticolina
s’uneix a alguns d’aquests receptors colinèrgics és excitatòria i provoca potencials excitatoris
postsinàptics.

Funcions-> Contracció de les bres musculars, Activa el sistema nerviós simpàtic i parasimpàtic,
Funcionament de la memòria immediata, aprenentatge i son REM.

Pàgina 23
fi
fi
fi
AMINES BIÒGENES:

Catecolamines:

DA, dopamina (Àrea tegmental ventral i substància negra ) -> Control del moviment voluntari,
atenció, motivació, aprenentatge, memòria, efecte reforçador de drogues.
- Receptors D1-D5
- Fàrmac antagonista: clorpromacina (antipsicòtic)

NA, Nonadrenalina (Locus coeruleus ) -> Transmissor de les neurones de la divisió simpàtica del
SN autònom (per ex. acceleració del ritme cardíac). Activació i vigília, increment en la vigilància i
alerta, atenció als aconteixements de l’entorn.
- Receptors: Alfa1, Alfa2

5-HT, Serotonina (nuclis del rafe) -> Regulació de l’estat d’ànim, control de la ingesta, la son i
l’arousal, i regulació del dolor.
- R- eceptors 5HT1-5HT7
- Fàrmacs agonistes: Buspirona (5HT1) ansietat i depressió. Fluoxetina (inhibidor de la
recaptació de la serotonina) ansietat, depressió, transtorn obsessiu-compulsiu.

Etilamina
Histamina (nuclis tuberomamilar)-> cicle vigilia-son. Estat de vigilia
- Receptors: H1-H4

Alguns PSICOFÀRMACS que s’utilitzen per la DEPRESSIÓ actuen sobre les vies
noradrenèrgiques (millora de la funció cognitiva) i serotoninèrgiques (millora de l’estat d’ànim).

Els ANTIPSICÒTICS per l’esquizofrènia i algunes DROGUES D’ABÚS actuen sobre vies
dopaminèrgiques bloquejant els receptors D2 (disminució de simptomatologia positiva però
efectes extrapiramidals -Parkinsonisme-).

Els antipsicòtics atípics també actuen sobre les vies serotoninèrgiques millorant els símptomes
negatius de l’Esquizofrènia i neutralitzant els efectes secundaris extrapiramidals.

MALALTIA DE PARKINSON: dè cit de dopamina en la substància negra (tremolor, rigidesa,

manca de motivació, apatia, simptomes depressius, obsessions) Fàrmacs: Levodopa (precursor
de la dopamina) + antidepressius (inhibidors de la recaptació de serotonina)

NEUROPÈPTIDS:

Pèptids que funcionen com a neurotransmissors en el SN. Es localitzen en tots els circuits
neuronals. A diferència dels neurotransmissors clàssics no són recaptats per reciclar sinó que els
pèptids sobrants són destruits per enzims.

Funció: Regulació en la ingesta de menjar i de beguda, en el comportament sexual, en processos

d’aprenentatge i memòria, en les respostes de l’organisme en situacions estressants i en el
control del dolor.

Pàgina 24
fi
 PÈPTIDS OPIOIDES ENDÒGEN
Endor nes: Es produeixen a la hipò si o glàndula pituitària i a l’hipotàlam durant l'excitació, el
dolor, el consum d'aliments picants o de xocolata, l’enamorament i l'orgasme, són similars als
opiacis en el seu efecte analgèsic i de sensació de benestar.
Receptors:
MOP = µOP = Mu
DOP = δOP = Delta
KOP = κOP = Kappa

- Fàrmacs agonistes: opiacis (analgèsics)

- Fàrmacs anatagonistes: naloxona (reverteix sobredosis d’opiacis)

*Opiacis (opi, mor na i heroïna) redueixen el dolor pel seu efecte en el SNC.

SISTEMA CANNABINOIDE ENDROGEN:

La ANANDAMIDA es una neurotransmissor lipídic que imita els efectes dels compostos
psicoactius presents en la planta de cannabis sativa anomenats cannabinoides
(tetrahidrocannabinol o THC) i que són: analgèsia i sedació, estimula la gana, redueix nàusees
causades per efectes dels anticancerosos, alleuja asma, redueix pressió inatrocular en pacients
amb glaucoma, i redueix símptomes d’alguns trasntorns motors.

- Receptors: CB1 i CB2

- Compostos agonistes: THC
- Compostos antagonistes: Rimonabant (suprimeix la gana, per deixar de fumar)

* Per contrapartida el THC interfereix en la concentració i memòria, altera la percepció visual i

auditiva i distorciona la percepció del pas del temps.

Pàgina 25
fi
fi
fi
INTRODUCCIÓ A LA FARMACOLOGÍA:
Els psicofàrmacs actuen en la conducta de manera que afecten a la transmissió sinàptica de
dues maneres:

1. BLOQUEJANT o INHIBINT els efectes postsinàptics: ANTAGONISTES.

2. FACILITANT els efectes postsinàptics: AGONISTES.

Tant les drogues d’abús com els psicofàrmacs poden afectar en les diferents fases de transmissió
dels neurotransmissors.
- En la síntesi i emmagatzematge dels neurotransmissors
- En l’alliberament del neurotransmissor
- En els receptors postsinàptics: ANTAGONISTES, AGONISTES
- En la inactivació del neurotransmissor

EXEMPLES:
inhibidors de la recaptació de serotonina en els antidepressius tricíclics. La cocaïna per exempe,
inhibeix la recaptació de neurotransmissors com la dopamina, la serotonina i la noradrenalina.
L’anfetamina impedeix la recaptació de dopamina i a més expulsa les vesícules que la contenen
del terminal presinàptic.

Pàgina 26