11. APARELL DIGESTIU 13.

PÀNCREES
• Serveix per nodrir el cos, inclou: obtenció de l'aliment, ingestió, deglució,
digestió en elements més bàsics, absorció de nutrients i eliminació dels
residus.
• Accions: mecàniques, químiques (enzims), barrera, sistema de defensa
(gràcies al GALT), secreció i transport.
• El tub digestiu està format per: cavitat oral, faringe, esòfag, estomac,
budells i anu1s.
• Estructures associades: llengua, dents, glàndules, pàncrees, fetge,
vesícula biliar.
• Glàndula mitxa annexa a l'aparell digestiu.
• Histològicament component molt basòfil (acins) i menys tenyits (illots).
• Encapsulat per TC i internament presenta septes o tabis que separen els
diferents lobels.
• Altament relacionat amb sistema de conductes. L'excreció del pàncrees
exocrí va a partar al conducte pancreàtic princial o de Wirsung.
• Algunes persones tenen un conducte pancreàtic accesori o de Santorini.

14. SISTEMA ENDOCRÍ

• Format per glàndules que produeixen i secreten hormones al medi intern.

Es troben per tot l'organisme, i faràn funcions
12. FETGE tròfiques.
• El sistema endocrí regula les activitats
• És una glàndula associada a l'aparell digestiu de tipus mixt (exocrina i metabòliques de certs organs i teixits. Pot
endocrina. ajudar a l'homeostàsi i coordinen el
creixement i desenvolupament corporal.
• Produeix efecte lent i difús en els organs amb
hormones secretades al corrent sanguini per
influir en receptors especiífics. Les hormones
comprenen 3 tipus de compostos: esteriodes
(derivats colesterol), aminoàcids i derivats, i
proteïnes, polipèptids i pèptids petits.
• Glàndules del sistema endocrí: pàncrees
endocrí, glàndula pituitària o hipòfisi,
glàndula tiroides, glàndula paratiroides,
glàndula suprarenal, glàndula pineal o epífisi,
hipotàlem, testicles i ovaris.
• Sistema neuroendocrí difús (SNED): cèl de secreció endocrina aïllades i 17. APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ
disseminades per tot l'organisme.
• Glàndules endocrines MAI secreten sobre epitelis de revestiment. • Genitals interns: ovaris, trompes uterines, úter, vagina.
• Genitals externs: vestíbul amb llavors menors i majors i glàndules.
• Cicle menstrual:
15. APARELL URINARI 1. Fase proliferativa (4-14): hormona hipofisària FSH, hormona ovàrica
• Format per 2 ronyons, 2 urèters, la bufeta urinària i la uretra. estrògens.
• Funció principal: producció de orina: ultrafiltrat del plasma sanguini que 2. Fase secretora (lútia 15-28): hormona hipofisària LH, hormona ovàrica
conté elements resiuals del metabolisme cel·lular i elemes tòxics a expulsar. progesterona.
• Diüresi: quantitat d'orina produïna en un interval de temps. L'aparell 3. Fase menstrual (1-4): nivells de progesterona cauen i endometri es
urinari filta uns 800-1500 mL d'orina/dia. I també s'encarrega de concentrar-la. desprèn.
• Funcions: eliminació de productes tòxics del metabolisme, regulació del • Cos luti: restes del fol·licle ovàric.
volum de líquid extracel·lular, regulació quantitat aigua organisme,
pressió arterial i equilibri hemodinàmic, control de l'equilibri àcid-base,
control de la concentració de substàncies a l'organisme, funció
endocrina (eritropoetina, renina, estimula producció d'eritròcits), hidroxiliació
de 25-OH vitamina D3, i gluconeogènesi.

16. APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ

• Genitals interns: testicles,

vies genitals
extatesticulars i glàndules
annexes.
• Genitals externs: escrot i
penis.
11. CAVITAT ORAL
GENERALITATS
A la cavitat oral trobem diferents tipus d'epitelis segons les agressions mecaniques
i químiques que hagi de suportar. A més torbem teixit limfoide (protecció) formant
l'Anell de Waldeyer format per les amigdales linguals, palatines i adenoides.
• Alta agressió mecanica: epiteli queratinitzat.
• Llengua: epiteli pla estratificat no queratinitzat.
TIPUS DE MUCOSES
• Mucosa masticatòria: epiteli pla estratificat queratinitzat o paraqueratinitzat.
Cèl·lules superficie NO nucli. Es troba llengua, genives, paladar dur.
• Mucosa de revestiment: epiteli pla estratificat no queratinitzat. Cèl·lules amb
nucli al estrat corni.
• Mucosa especialitzada: part dorsal de la llengua (corpuscles gustatius) i a les
papil·les filiformes, fungiformes, caliciformes i foliàcies.
Els botons gustatius es troben a la part inferior de les papil·les gustatives, a les
caliciformes i foliàcies trobem les glàndules salivals seroses de Von Ebner
(netejen papil·la).
GLÀNDULES SALIVALS
FUNCIONS
• Humitejar, lubricar i protecció.
• Digestió de glucids (amilasa salival) i lípids (lipasa lingual).
TIPUS DE GLÀNDULES
• Glàndules salivars menors: tipus mucós, túbuls ramificats curts, a la
mucosa i submucosa de llavis, galtes, llengua, paladar.
• Glàndules salivals majors: seroses, acinoses o tubul-acinoses compostes,
hi la les sublinguals, submandibulars i paròtides.
COMPONENTS GLÀNDULES SALIVALS
• Cèl·lules secretores: es poden dividir en 3 tipus:
− Cèl·lules mucoses: secreten mucina, nucli
condensat a la base format d'heterocromatina.
Sota el nucli hi ha RER i sobre aparella de
Golgi que secreten granuls de secreció de
mucina. Es tenyeixen poc amb H/E, i
utilitzaren PAS (mucina).
− Cèl·lules seroses: secreten proteïnes, nucli al
terç inferior amb heterocromatina i 2. Dentina: origen mesoectodèrmic. Teixit calcificat porós amb cel odontoblasts
eucromatina i podem observar el nuclèol.
Tenen molt RER+ribosomes i AN. Per sobre
del nucli trobem l'aparell de Golgi que secreta grànlus de proteïnes
(zimogen). Es tenyeixen molt bé amb hematoxilina (basòfiles), granuls més
petits i esferics que la mucina.
− Cèl·lules sebàcies: secreció de greixos.
• Cèl·lules mioepitelials.
• Conductes: 3 tipus:
− Intercalars: surten de cada un dels acins amb cel planes o cubiques molt
baixes.
− Intralobelars.
− Interlobelars (estriats): cel presenten estries a la part basal. Cel
prismatiques amb mitocondris, molta despesa d'ATP. Funció: recuperar sodi
de la saliva i concentrar-la.
• Estroma: teixit connectiu que forma una càspula que emet
uns septes que formen els lòbuls de la glàndula. Envolten
cada unitat anomenada acins que poden ser:
− Serosos: secreten proteïnes basòfiles (molt tenyides).
Tenen nucli central, rodó i petit.
− Mucosos: no tan basòfles, molta mucina i es veuen clares.
GLÀNDULES MIXTES
Les glàndules salivals son mixtes, que tenen tant celules mucoses
com seroses. Quan fixem aquestes glàndules amb paraformaldehid
les seroses se situen cap a l'exterior formant unes semillunes
seroses (de Gianutzi) i les mucoses a la part central de la glàndula.
GLÀNDULES SALIVALS MENORS
Es troben a tota la superficie bucal, genices i paladar dur.
Presenten conductes curts i normalment secreten mucin
excepte les glàndules de Von Ebner que son seroses i es
troben a la mucosa de les papil·les caliciformes per netejar
els botons gustatus. Es tenyeixen amb blau alcià. A la imatge
veiem a l'esquerra la part externa del llavi i a la dreta les
glàndules salivals menors del llavi.
DENTS
Entre la dent i el ós hi ha el lligament periodontal (TC), que dona força per la
masticació. Teixits de les dents, de més extern a més intern:
1. Esmalt: origen ectodèrmic, fet de cel ameloblasts que desapareixen
embrionariament quan s'ha format l'esmalt.
amb prolongacions llargues i cel. cimentòcits (revesteixen dentina: ciment).
3. Polpa.
Tinció pot ser amb Tricròmic de Goldner.
11. ESÒFAG TÚNICA MUSCULAR
En la tunica mucular trobem:
GENERALITATS • Capa interna circular.
Tub larg 25 cm que connecta cavitat oral • Capa externa longitudinal.
amb estòmac. Transporta aliment ingerit • En el terç superior: musculatura estriada.
gràcies a una musculatura que s'adaptarà • En el terç mig: barreja de les dues.
als volums de l'aliment. La llum de • En el terç inferior: musulatura llisa.
l'esfòfag presenta molts replects de capa • Plexe d'Auerbach.
mucosa i submucosa
TÚNICA ADVENTÍCIA

− Al esofag no hi ha serosa, sino capa

adventicia que es tracta d'un teixit
connectiu lax.

TÚNICA MUCOSA
• Làmina epitelial: epiteli pla
estratificat no queratinitzat. Pot
tenir glucogens que caldria IHQ
per detectar-lo. Entrada
estòmac: epiteli cilindric simple.
• Làmina pròpia: TC lax amb
fol·licles limfoides.
• Muscular de la mucosa: cèl en −
direcció longitudinal, és
musculatura llisa. A la part UNIÓ ESFOFÀGICO-GÀSTRICA
superior de l'esòfag es una capa
molt gruixuda. En aquesta unió hi ha un canvi d'epiteli. Epiteli
bastant ondulat amb nombroses glàndules
mucoses (esofàgiques gàstriques) que fan
TÚNICA SUBMUCOSA
una espècie de moc que aguanta l'acidesa.
− És TC més dens que la làmina pròpia.
− Està innervada i vascularitzada.
− Té glandules esofàgiques (tubul-
acinoses) o mucoses que secreten moc
per facilitar el trànsit del bol alimentari.
− Permet dilatar la llum del tub.
− Trobem nervis i cèl·lules ganglionars. CORRELACIONS CLÍNIQUES
− Es poden trobar glàndules submucoses • Hèrnies d'hiat: quan per reflux entra l'acid de l'estomac al esfògag i aquest
(cardiaques, del càrdies) prop de s'irrita.
l'estòmac.
• Esofag de Barrett: esfofag amb aplàsies, canvi de teixit i pot donar càncer.
11. ESTÓMAC • Fan una secreció endocrina i exocrina: mucosa, enzims lipolítics, HCl i
factor intrínsec (glicoprot x absorvir vit B12).
• Tipus de cèl·lules:
GENERALITATS
− Cèl·lules principals o zimògenes (peptídiques): un
• Dilatació del tub digestiu. zimogen es una molecula que necessita ser activada
• Digestió dels aliments. x convertir-se en enzim actiu. Aquestes cèl
• Òrgan exocrí i endocrí: secreta sucs gàstrics (enzims hidrolítics) i té cel·lules predominen a la base de les glandules, secreten
paracrines. proteïnes, són basòfiles i cúbiques. Presenten
• Té 4 zones: càrdies, fons, cos i pilor. (cos i fons histològicament idèntics). grànuls de pepsinogen (pepsina: endoproteasa,
amplia especificitat i activa a ph>5) i lipasa. El moc
és alcalí.
CAPES DE L'ESTÓMAC
− Cèl·lules parietals o oxíntiques: al coll i istme de
Tota la superficie de l'estòmac: epiteli prismàtic simple. Capes: les glandules. Cèl·lules arrodonides o piramidals
• Mucosa: amb nucli esfèric i central. Són molt eosinofiles i
− Epiteli de revestiment: epiteli cilindric molts mitocondris. Tenen solc intracitoplasmatic
(cèl unides amb tight junctions per (canalicle intracel). Secreten HCl i factor intrínsec
evitar permeabilitat i que àcid entri a les gràcies a terminacions n. colinèrgiques per
altres capes), en aquest epiteli troben histamina i gastrina (receptors H2).
unes fossetes i criptes gàstriques que − Cèl·lules mucoses del coll: al coll i istme. Són
al fons tenen glàndules gàstriques cilindriques baixes (cubiques) i nucli aplanat.
secretores de moc bàsic. Aquest moc Presenten granuls apicals PAS+ i secreció fluida.
juntamnet amb l'epiteli formen una − Cèl·lules enteroendocrines: secreten al medi
barrera de mucosa gàstrica que intern. N'hi ha d'obertes (apical amb microvil·li amb
alcalinitza el pH, protegeix de quimioreceptors x estat tub digestiu) i de tancades
substàncies irritants i evita la (apicals no contacta amb llum). Son productores d'hormones
autodigestió per la pepsina. polipeptidiques, els seus granuls contenen amines (ST, DOPA, HT). Es
− Làmina pròpia: TC lax amb glàndules tenyeixen amb sals de plata (enterocromanies o argentafines). Tenen la
gàstriques tubulars que secretel el moc a l'epiteli. Les glandules sempre es propietat de captar i descarboxilar precusors aminics (SNED: sistema
troben a la làmina pròpia i n'hi han de 3 tipus: (1) cardials, (2), neuroendocrí difus). Més de 15 tipus com cèl·lules G, D, ECL, M, N , etc.
corpofúndiques i (3) pilòriques. − Cèl·lules troncals o mare pluripotencials: al coll i istme. S'encarreguen
− Muscular de la mucosa: fibres musculars llises. de renovació cel·lular i regeneració de l'estòmac, son indiferenciades i
• Submucosa: TC lax ric en vasos sanguinis i limfàtics + teixit limfoide. poques. Cèl cilindiques baixes i nucli basal arrodonit.
• Muscular: trobem 3 capes de muscular: 2. GLÀNDULES CARDIALS:
− Interna: longitudinal o obliqua. Al càrdies, són tubulars ramificades o no. Presenten llum amplia i base
− Mitjana: circular. Entre mitjana i externa trobem el plexe d'Auerbach. entortolligada. Són bastants semblants a les cardials de l'esòfag.
3. GLÀNDULES PILÒRIQUES:
− Externa: longitudinal o olbliqua.
Al pílor, són tubulars ramificades o no. Tenen la fosseta bastant més profunda,
• Serosa: TC lax + mesoteli (NO adventícia).
fins la làmina pròpia de la mucosa. Semblants a les glàndules cardials.
TIPUS DE GLÀNDULES DE LA MUCOSA
CORRELACIONS CLÍNIQUES (HELICOBACTERI PYLORI)
1. GLÀNDULES CORPOFÚNDIQUES
Aquest bacteri (secreta ureasa que alcalinitza el medi) fa que els mecanismes
• Es troben al cos i fons de l'estomac, son tubulars i es poden ramificar. protectors fallin i el contingut àcid dels sucs gàstrics lesionin la mucosa = mort
• Cada fosseta rep secreció d'1-2 glàndules. cèlules epitelials i destrucció de la làmina pròpia que produeix una úlcera
• Consten de 3 zones: istme (contacte cripta), coll i base. gàstrica.
11. INTESTÍ PRIM TIPUS DE CÈL·LULES DE LA MUCOSA
1. ENTERÒCITS: cel prismàtiques amb nucli basal. Estan units per unions
GENERALITATS estrets o tigth juntions (eviten permeabilitat). Presenten microvil·lis apicals
(citoesquelet d'actina) que provoca que la vora apical sigui en ribet (forma
• Processos finals digestió;
raspall). La seva funció es augmentar la superficie d'abosrció de nutrients.
transport del quim i abs nutrients.
Presenten un glucocalze que envolta els enterocits (tinció PAS+ o blau alcià)
• Té 3 procions (5m): duodè (25cm),
2. CÈL·LULES CALICIFORMES: com glàndules uncel·lulars secretores de
jejú (2m) i ili (3m).
moc, el nombre de cel va agumentant a mida que ens apropem al ili.
• Revestiment intern: replecs 3. CÈL·LULES DE PANETH: unicament al fons de les criptes, son cel
circulars o vàlvules de Kerckring prismatiques amb nucli basal. Són secretores exocrines (apical), els
(replecs transversals de la mucosa i granuls de secreció (lizosins, tripsina, TNF, metalotionina, etc) són molt
submucosa). Estan + desenvolupats
eosinòfils. Presenten acció defensiva (subs. antibacterianes defensines o
al jejú, la seva funció és augmentar
criptidines: secreten subs proinflamatiories i lisozims) que són peptids i
la superficie d'absorció.
enzims capaços de formar porus a la membrana bacteriana i provocar la mort
• Vellositats intestinals: per desequilibris ionics i osmòtics. Tenyides amb H/E (rosa-taronja).
invaginacions de la mucosa, a la 4. CÈL·LULES ENTEROENDOCRINES: secreten pes la part basal, son més
base hi ha les criptes de abundants al duodè i al jejú. Participen en la regulació de trànsit intestinal.
Lierberkühn (tubulars simples amb epiteli simple cilindric). Exemples: enterocromafines (serotonina), D (somatostatina), I
(colecistoquinina), K (pèptid inhibidor gàstric), Mo (motilina).
CAPES DEL INTESTÍ PRIM 5. CÈL·LULES M: revesteixen epiteli, tenen entrades basal lateral
(microfoldings). Estan associades a teixit limfoide difus o nodulas com les
• Mucosa: trobem les vellositats intestinals i les criptes de Lierberkühn.
Plaques de Peyer (GALT). Als microfoldings trobem limfòcits B i T, intervenen
Epiteli prismàtic simple amb microvellositats: diferents tipus de cèl·lules.
−
en presentació d'antígens. Part apical tenen prolongacions x captar antígens.
Làmina pròpia: TC lax ric en cèl·lules
− 6. CÈL·LULES TRONCALS PLURIPOTENCIALS: a les criptes de Lieberhühn.
(limfòcits, plasmatiques). Forma una Poden diferenciar-se a les de Paneth o migrar superficie i en caliciformes. Fan
xarxa de fibres reticulars i elàstiques. la renovació epiteli molt rapia (5-10 dies), regeneren qualsevol cèl del
Molt vascularitzada i hi trobem fibres epiteli, les cèl a la part + apical moren per anoikis (despreniment epiteli). N'hi
musculars llises (intervenen en cert han 3 tipus: LGR5+ stem cells, TA cells, +4 cells.
moviment de les vellositats). A més 7. CUP CELLS i TUFT / BRUSH CELLS
trobem vasos quilífers o lacteals
(absorbeixen lípids) i agrupacions de
DIFERENCIACIÓ REGIONAL
teixit limfoide (GALT, que augmenta en
direcció al ili: Plaques de Peyer). Duodè Jejú Ili
− Muscular de la mucosa: hi ha 2 Plecs circulars No al principi Moltes Van desapareixent
subcapes: (1) capa interna circular i (2) Vellositats Forma fulla, moltes Digitifomes, menys Estretes, curtes poques
capa externa longitudinal. Cèl caliciformes Poques Bastantes Moltes
• Submucosa: TC molt vascularitzat i vasos limfàtics + teixit limfoide. Gl. Brunner Si No No
Trobem les Glàndules de Brunner (tubulars) al inici del duodè, desemboquen Plaques de Peyer No Si Si (majoria)
en les criptes de Lieberkühn, que fan secreció exocrina mucosa espessa
alcalina (pH 9,2-9,3). A més trobem el plexe de Meissner. CIRCULACIÓ SANGUÍNIA, LIMFÀTICA I INNERVACIÓ
• Túnica muscular: musculatura llisa + plexe d'Auerbach, trobem 2 capes:
− Capa circular interna. • Mucosa: arteriola i venula (capillary villus plexe), plexe limfatic (lacteal).
− Capa longitudinal externa. • Submucosa: nòdul limfàtic i plexe submucós de Meissner.
• Serosa: mesoteli + TC submesotelial. • Muscular: plexe mientèric d'Auerbach.
11. INTESTÍ GROS
GENERALITATS
• Ultima part del tracte digestiu que aboca al conducte anal.
• Funció: absorció d'aigua i sals. Secreta mucina i fabrica les femtes.
• Parts: cec (apèndix vermiforme), colon (ascendent, tranvers i descendent) i
recte. Cal remarcar que NO té vellositats intestinals.
UNIÓ ILIOCECAL
Es tracta d'una vàlvula que regula el trànsit entre l'ili i
el cec. Per aquesta vàlvula passa el quim, i impedeix
el reflux d'aquest. En aquesta trobem:
− Musculatura llisa (esfinter).
− Mucosa
− Submucosa.
− Teixit limfòide.
CAPES DE L'ÍNTESTIÍ GROS
• Mucosa: NO vellositats però si que té moltes
criptes de Lieberkühn.
− Epiteli de la mucosa: epiteli prismàtic (cílindric
en ribet estriat més curt) simple amb
microvellositats (té enteròcits) amb moltes cèl
caliciformes (secreció moc). NO troben cèl de
Paneth, les altres iguals que al prim. Els
enteròcits s'encarreguen d'abosrbir l'aigua i
ions.
− Làmina pròpia: TC lax amb moltes cèl. Rica en
fol·licles limfàtics.
− Muscular de la mucosa: (1) circular interna,
(2) longitudinal externa.
• Submucosa: TC lax (= intestí prim).
• Túnica muscular:
− Capa circular interna.
− Capa longitudinal externa: forma unes bandes longitudinals agrupades en
3 bandes equidistants anomenades tènies del colon. Provoquen el
moviment peristàltic combinat. Formen els haustres (abombaments). Hi
ha 3 tènies: (1) tènia mesentèrica, (2) tènia lliure, (3) tènia omental.
• Túnica serosa: trobem apèndix epiploics (bossetes de teixit adipòs). Les
parts de l'intestí gros extraperitoneals (en contacte amb altres estructures) la
seva capa més externa és adventícia i les intraperitoneals és una serosa.
APÈNDIX VERMIFORME
• Es troba al extrem tancat del cec.
• Medeix uns 5-10 cm i diàmetre de 0,8 cm.
• Llum molt estreta i irregular.
• La mucosa semblant al cec i al colon, però la
diferenciem perquè a la làmina pròpia i a la
submucosa hi ha molt teixit limfoide nodular
secundari (amb centres germinatius).
• Si s'infecta de bacteris tindrem l'apendicitis.
UNIÓ RECTO-ANAL
• Ampolla rectal: a la part final del recte. En ella
trobem plecs rectals transversals. La mucosa
del recte poseeix glàndules intestinals amb
moltes cèl caliciformes. I la túnica muscular
del recte i canal anal NO té tènies.
• Canal anal: conducte de 3 cm. A la part
superior trobem plecs longitudinals anomenats
columnes anals o de Morgagni (entre
columnes hi ha sinus anals). Cadascuna
d'aquestes 8-10 comunes acaba en una
vàlvula, i aquestes vàlvules juntes formen la
línia pectinia o pectinada on van a parar les
glàndules mucoses exocrines.
• Capes del canal anal:
− Làmina pròpia: glànudles anals (zona colorectal) i glàndules perianals
(sebàcies i sudorípares apocrines a la regió tegumentària i pell perianal).
− Submucosa: TC fibroelàstic amb 2 plexes venosos. Conté 2 plexes: plexe
hemorroïdal intern (a nivell de la línia pectinia) i plexe hemorroïdal extern
(entre canal anal i anus). Els sinus venosos de la submucosa formen un
anell que pot provocar hemorroides si s'obturen.
− Túnica muscular: (1) capa circular interna (mucsulatura llisa s'engrueix
per formar múscul esfinter anal intern) i (2) capa externa (forma el esfinter
anal extern).
• Parts de la unió recto-anal:
− Zona colorectal: part + interna del conducte anal amb epiteli prism simple.
− Àrea de transició: epiteli estratificat cúbic, transició entre els 2 epitelis.
− Zona tegumentària o pavimentosa: epiteli pla estratificat queralinitzat.
Trobem glàndules perianals (sudorípares apocrines), sebàcies,
sudorípares (circumanals) i anals (mucoses).
12. FETGE
GENERALITATS
• Glàndula associada al aparell digestiu (la més gran 1,5kg), és una glàndula
mitxa (exocrina i endocrina) que secreta proteïnes plasmàtiques i bilis.
• Funcions:
− Tractament de nutrients i vitamines.
− Manté [glucosa] a la sang.
− Regula la concentració circulant sanguínia de LVDL.
− Detoxificació.
− Modificació hormones.
• Càpsula de Glisson: càpsula de TC dens que revesteix tot el fetge i tabica els
lobulets hepàtics. Hi ha serosa a la part externa de la capsula i en cas de la
vesicula biliar hi ha una petita part d'adventícia.
LÒBULS HEPÀTICS
• Lobulet hepàtic: estructra hexagonals formada
d'hepatòcits amb una vena central al centre i
triades portal als vèrtex. El flux sanguini va
dels vèrtex a la vena central. En canvi la bilis
al revés, la triada portal també envia branques
als costats de l'hexàgon, no tot al centre.
• Estructures d'entrada: hi han 3 estuctures que
conformen la triada portal que comparteix espai amb vasos limfàtics i TC.
Cada triada aporta a 3 lobulets i cada lobulet rep de 6 triades diferents (6
vèrtex).
− Artèria heptàtica (entra sang oxigenada).
− Vena porta (sang no oxigenada rica en
nutrients).
− Conducte biliar.
• Estructures de sortida: venes hepàtiques que
no acompanyen als vasos de la triada.
• Conceptes associats:
− Lòbul portal: estructura triangular que agafa
com a centre de referència una triada porta i els seus vertex són les 3 venes
centrals de 3 lobulets. Aquest concepte té a veure amb la recollida de bilis
cap a la part central.
− Acinus hepàtic: agafa com a centre un dels costats dels lobulets i les
puntes les 2 venes centrals. Aquest concepte té a veure amb la irrigació
sanguinia, i troben 3 zones (relacionades amb diferents patologies): (1)
zona molt irrigada (sang que rep més nutrients), (2) zona mitjanament
irrigada i (3) zona pitjor irrigada (en cas d'isquèmia molt afectada).
SINUSOIDES
Són uns capil·lars discontinus molt impermeables (hi han separacions entre
cel·lules que faciliten el contacte amb els nutrients) per on circula la sang i es
disposen entre els tabics hepàtics. Estan formats de dues cèl·lules:
• Cèl·lules endotelials: planes amb tigth junctions.
• Cèl·lules de Kupffer: macròfags del sistema fagocític mononuclear.
Formen part de la paret sinusoidal. Fagociten particules que arriben al fetge.
ESPAI PERISUNISOÏDAL O DE DISSE
Espai molt estret que queda entre endoteli del sinusoide i els hepatòcits. És on els
hepatòcits entren en contacte amb el plasma que ha sortit dels sinusoides, per
aquest espai no passen ni eritrocits ni plaquetes.
− Fibres de reticulina d'origen embrionari.
− Cèl·lules estelades hepàtiques o perisinusoïdals o de Ito: estan en
contate amb els hepatòcits i s'encarreguen de la vitamina A amb grànuls
lipofílics.
− Lesió hepàtica: es formen fibres de col·lagen. Les cèl de Ito es comencen
a fibrosar en resposta a la lesió, tenen aparença de fibroflasts i funcions
contractils.
HEPATÒCITS
• Regió central: un o dos nuclis + orgànuls
(mitocondris, lisosomes, peroxisomes, REL
(sintesi lípids i detoxificació amb citocrom p450),
aparell Golgi i inculions de glucogen.
• Regió apical: on se sintetitza la bilis (espais
entre hepatòcits). A la part apical es duu a terme
la secreció i es la cara que presenta tight
junctions, desmosomes i zònules adherents.
Els tight junctions són els canalicles biliars per
on se secreta la bilis.
• Regió basolateral: cara que contacta amb els
espais de Disse.
CANAL DE HERING
Aquest canal conecta el canalicle amb el conducte biliar de la triada portal. En
aquest canal trobem diferents tipus de cèl·lules:
− Colangiòcits: cèl·lules molt planes que formen els conductes biliars, que
incialment són cèl·lules planes o cúbiques i es van unit a més conductes fins
a formar els conductes biliars drets i esquerres. Aquestes cèl·lules tenen
la funció de conduir la bilis i concentrar-la.
− Hepatòcis i cèl·lules pluripotencials: regeneren el fetge.
VESÍCULA BILIAR
Té 3 capes (NO té submucosa):
• Mucosa:
− Epiteli prismàtic simples amb microvellositats: només hi ha cèl
absortives (abs aigua). Es una mucosa molt irregulas amb molts replecs.
− TC.
− Sinus de Rokitansky-Aschoff: invaginacions profundes de l'epiteli i TC.
Poden estar associats a colecistitis.
• Capa muscular: musculatura llisa que es estimulada durant la digestió per la
colecistoquinica, i es contrau provocant la secreció de bilis.
• Capa adventícia: TC en contacte amb el fetge.

CONDUCTES HEPÀTICS
Formats per cèl hepàtiques amb epiteli prismàtic
amb microvellositats i mucsulatura llisa.
• Conducte hepàtic comú: format per dos
conductes hepàtics que s'unirà amb el
conducte cístic per formar el colèdoc (fora del
fetge).
• Conducte cístic: es un conducte que
contacta amb la vesticula biliar, que es el
sac on s'acumula la bilis quan els esfinters
del colèdoc (de Boyden) estan tancats.
• Colèdoc: ja fora del fetge, va a parar al
duodè, però abans s'uneix amb el conducte
pancreàtic principal (Wirsung). En el colèdoc trobem:
− Esfínter de colèdoc (Boyden): pq no es barregi la bilis i sucs pancreàtics.
• Conducte pancreàtic principal (Wirsung): s'ajunta amb el colèdoc i trobem:
− Esfínter del conducte pancreatic principal.
• Ampolla hepatopancreàtica o de Vater: zona on s'uneixen els 2 conductes i
podem trobar:
− Esfínter de l'ampolla hepatopancreàtica o estínfer de Oddi: s'encarrega
de tancar la ampolla perque no hi hagi secreció de bilis ni sucs pancreàtics.
13. PÀNCREES • Secreció:
Cèl·lules acinars: elaboren, emmagatzemen i alliberen enzims digestius per
−
descomposar el quim alimentari.
GENERALITATS
− Cèl·lules centroacinars: secreten solució tampó rica en Na+ i bicarbonat.
5. Glàndula mitxa annexa a l'aparell digestiu. • Regulació de la secreció:
6. Histològicament component molt basòfil (acins) i menys tenyits (illots). − Per hormones (produïdes x cèl enteroendocrines) (1) secretina (estimula
7. Encapsulat per TC i internament presenta septes o tabis que separen els sintesi de sucs pancreàtics) i (2) colecistoquinina (estimula secreció reica
diferents lobels. en enzims).
8. Altament relacionat amb sistema de conductes. L'excreció del pàncrees − Pel SN: fibres parasimpàtiques que alliberen ACh.
exocrí va a partar al conducte pancreàtic princial o de Wirsung.
9. Algunes persones tenen un conducte pancreàtic accesori o de Santorini. PÀNCREES ENDOCRÍ

PÀNCREES EXOCRÍ (SISTEMA ENDOCRÍ) Format per illots de Langherhans dispresos entre els acins exocrins. Sintetitza
hormones insulina i glucagó i les secreta a la sang x regular metabolisme.
Glàndula acinar composta que representa la major part del pàncrees. • Illots de Langerhans: delimitats per fibres reticulars i innervats pel SNV.
S'encarrega de secretar enzims digestius. Està format per: Són cèl menys basòfiles que les del pancrees exocrí. Cèl petites, poc
• Acins serosos (secreten serosa): estructures formades per 40-50 cèl tenyides i arrodonides. Vascularitzat per capil·lars fenestrats. Tenen
productores de proteïnes o cèl acinars (forma piramidal amb nucli rodó i diferents tipus de cèl·lules secretores distingibles amb tècniques IHQ.
basal + citoplasma basòfil) amb un epiteli simple. NO cèl mioepitelials.
− Secreten proenzims que s'emmagatzemen a la part apical de la cèl en Cèl·lules A / 𝜶 Cèl·lules B / 𝜷 Cèl·lules D / 𝜹 Cèl·lules F / PP
forma de grànuls de zimogen (formats per l'aparell de Golgi). Aquests Freqüencia 20% 70% 5-10% 1-2%
grànuls quan arriben al duodè, unes endopeptidases seccionen una part de Localització Perifèria Per tot l'illot Variable Variable
la protripsina i provoquen la activació de la tripsina que activarà una Hormona Glucagó Insulina Somatostatina Polipèptid pancr.
cascada d'activació. S'inhibeix per
• Sistema de conductes: aporta Regulació Glucèmia Glucèmia - glucèmia elevada
o somatostatina.
aigua i ions a la secreció de les
↑ nivells de ↓ glucèmia i ↑ Inhibeixen ↑ motilitat intesti.
cèl acinars.
Acció glucosa a la captació secreció i inhibeix secrec
− Conductes intercalars: sang glucosa. gàstrica. zimògena.
penetren dins els acinus
pancreàtics i son els primers
CORRELACIONS CLÍNIQUES: DIABETIS MELLITUS
en rebre la secreció de les cèl
acinars. Esta format per La diabetis és un transtorn metabòlic hiperglucèmic. Els seus signes són la
cèl·lules centroacinars hiperglucèmia (↑ glucosa) i glucosúria (glucosa en la orina).
(cúbiques, aplanades menys • Diabetis mellitus tipus I: es insulino-dependent. L'organisme no produeix
tenyides que les acinars H/E) que condueixen el producte secretat a insulina pq les cèl·lula 𝜷 queden destruïdes pel sistema immue. És una
l'acins i també secreten bicarbonat (neutralitza acidesa del contingut malaltia autoimmune. Apareix als nens i joves (<20 anys).
gàstric de l'estòmac al duodè). • Diabetis mellitus tipus II: es no insulino-dependent. És la més freqüent i
− Conductes intralobel·lars: resulten de la confulència dels diferents majoritària. Hi ha una producció normal s'insulina però els teixits no
conductes intercalars. Format per cèl cúbiques amb poc TC. responen a la insulina. Es caracteritza per la presència de plaques d'amiloide
− Conductes interlobel·lars: al TC dels tabics entre els lobels pancreàtics. com a conseqüencia de la precipitació de la proteïna 𝜷.
Resulten de la confulència dels conductes intralobel·lars. Formats per cèl
cúbiques o prismàtiques amb molt TC. Més grans que els intralobel·lars.
− Conductes pancreàtics: revestit de TC dens + fibres musculars llises.
14. HIPÒFISI (SISTEMA ENDOCRÍ) VASCULARITZACIÓ
Rep irrigació per 2 grups d'artèries derivades de les carotides
GENERALITATS internes:
Glàndula pituïtparia endocrina en forma ovalada i de mida d'un pèsol. Està • Artèries hipofisiàries inferiors: irriguien neurohipòfisi.
situada a la base de cervell (diencèfal) i • Artèries hipofisiàries superiors: sist. porta-hipofisàri:
ocupa la depressió de la silla turca. És una − Plexe capil·lar primari (a l'infundíbul): rep secreció
glàndula endocrina que controla altres hormonals dels nuclis de l'hipotàlem: paraventricular
glàndules endocrines. Té 2 parts: (oxitocina) + supraòptic (vasopressina).
• Adenohipòfisi (lòbul anterior): teixit − Vènules i venes porta hipofisiàries.
epitelial glanular, es tenyeix molt amb − Plexe capil·lar secundari (a l'adenohipòfisi): irriga
H/E. Té 3 parts: pars tuberals (rodeja l'adenohipofisi i rep secrecions de les cèl endocrines.
infundibul), pars distalis (major part del
lòbul anterior) i pars intermedis (llinda ADENOHIPÒFISI
amb pars distalis).
• Neurohipòfisi (lòbul posterior): penja de CONTROL I SECRECÓ HORMONAL EN L'ADENOHIPÒFISI
l'infundíbul. És un teixit nerviós secretor i És una glàndula endocrina en cordó amb capil·lars sinusoides. Les cèl es
té 2 parts: pars nervosa i tallo neural. distribueixen en cumuls i cordons separats per capil·lars fenestrats.
1. Alliberament hormones hipotalàmiques en el tronc de neurohipòfisi.
ORIGEN EMBRIONARI 2. Incorporació a la circulació del plexe capil·lar.
3. Transport per les vies portals hipofisiàries.
L'origen per una banda és ectodèrmic i per l'altre, nerviós. 4. Sortida de les hormones hipotalàmiques en el plexe capil·lar de d'adenoh.
• L'adenohipòfisi deriva d'una invaginació ectodèrmica de l'estmodeu (bossa 5. Acció sobre cèl·lules endocrines de l'adenohipòfisi.
de Rathke). Aquesta bossa es desenganxa de l'epiteli original i s'uneix a 6. Alliberament de les hormones hipofisiàries.
l'adenohipofisi. La part que queda tocant a la part de l'adenohipòfisi serà la 7. Incorporació a la circulació del plexe capil·lar.
part intermèdia. La part tuberal envolta l'infundíbul i la part que creix més és la 8. Trasport hormones hipofisiàries a les glàndules endocrines.
pars tuberalis. 9. Acció de les hormones hipofisiàries sobre les glàndules endocrines.
• Prolongació descendent de la basse de l'encèfal: la neurohipòfisi s'origina Hormones que secreta: *tròfiques: regulen activitat de cèl d'altres gl endocrines.
a partir d'un brot que prolifera inferiorment des del neutroectoderm del
Hormones tròfiques Hormones no tròfiques
diencèfal.
Adrenocorticotròfica (ACTH) De creixement o somatrotrifina (GH)
Estimulant de la tiroide o tirotròfica (TSH) Prolactina (PRL)
Fol·liculoestimulant (FSH) -
Luteïtzant (LH) -

• Pars distalis: trobem diferents tipus de cèl·lules a l'adenohipòfisi:

− Cèl·lules cromòfobes (50%): sense granuls citoplasmàtics, poc citoplasma
i poc tenyit, NO cèl·lules secretores. Situades als cordons.
− Cèl·lules cromòfiles: amb grànuls citoplasmàtics. Hi ha 2 tipus:
§ Acidòfiles (40%): eosina, vermell amb tricròmic, a la perifèries,
EIX HIPOTÀLEM-HIPOFISÀRI arrodonides i petites i n'hi ha 2 tipus: somatotròpiques (GH) i
L'hipotàlem secreta a la neurohipòfisi: Mamotròpiques (PRL).
§ Basòfiles (10%): hematoxilina, blau amb tricromic, arrodonides. N'hi han
• En la part nerviosa: secreta factors que regulen òrgans i teixits.
3 tipus: corticotròpiques (ACTH), triotròpiques (TSH),
En la part dels tronc o infundíbul: secreta factors que regularan l'adenohipofisi
gonadotròpiques (LH).
→ glàndules endocrines → òrgans i teixits.
 Somatotròpiqu Lactotròpiqu Corticotròpiqu Tirotròpiqu Gonadotròpiqu • Tronc o infundíbul.
es es es es es • Pars nerviosa: formada per:
− Axons amielínics de cèl·lules nervioses secretores: els somes estan al
% 50 20 15 5 10 nucli supraòptic i paraventricular de l'hipotàlem. Aquests axons formen el
fascicle hipotalamohipofisiari.
Perifèria, en Disperses x Part central, Disperses, − Pituícits (25%): són similars a les cèl neuroglials i envolten els axons de
Localit Part central
grup pels tota la en grup pels prop dels les neurones hipotalàmiques. Tenen llargues prolongacions fins als espais
zació en grups
sinusoids glàndula sinusoids sinusoids perivasculars i tenen filaments intermedis formats per GFAP. Presenten
Grans, Allargades inclusions de lìpids i proteïnes. Funció de sosteniment dels axons hipotal.
Grans,
poligonals, i § Neurones hipotalàmiques: grans amb nucli excentric, molt citoplasma,
ovalades, nucli Petites,
PAS+, nucli poligonals, Arrodonides, cosos de Nissl, Ap Golgi i poques dendrites. Grànuls de secreció = Cossos
Morfo- central, irregulars,
esfèric i grànuls grànus de de Herring (s'acumulen als axons, dendrites i soma, i contenen
logia granuls grànuls sec,
excentric, secreció secreció
densos, Golgi Golgi i RER. vasopresina i oxitocina).
pocs granuls petits a la
desenvolu. • Patologia de la neurohipòfisi:
(grans) perifèria
Fol·liculoestim − Diabetis insípida: causada x lesions a l'hipotàlem o a la pars nerviosa que
H. de Adrenocortoc redueixen o eliminen la secreció de vasopressina. Es caracterítza per: (1)
Hormo Prolactina Tirotròpica ulant (FSH) i
creixement otròpica
na (PL) (TSH) luteïnitzant disfunció renal (no abs aigua), polidípsia (sed excessiva) i poliúria (diüresi
(GH) (ACTH)
(LH) alta).
Glàndules Glàndules Testicles o
Diana Ossos llargs Tiroide FISIOLOGIA I INTERACCIONS FUNCIONALS DE LA HIPÒFISI
mamàries suprarenals ovaris

Tipus Patologia
Somatotròpiques - Producció excessiva: gigantisme (infants) i acromegàlia (adults).
- Producció insuficient: nanisme hipofisiari.
Lactotròpiques - Producció excessiva: galactorrea (llet quan no toca).
Cortocotròpiques - Producció excessiva: sindrome de Cushing.
Tirotròpiques - Producció excessiva: hipertiroïdisme.
- Producció deficient: hipotiroïdisme.
Gonadotròpiques Desequilibirs en desenvolupament caracteris sexuals i alteració del
cicle menstrual.

• Pars intermèdia: la trobem en la vida fetal i curt periode postnatal. Presenta

quistes de Rathke envoltats de cèl·lules basòfiles. Aquestes cèl·lules en
aquesta part produeixen la hormona melanotròpica o estimulant de
melanòcits (MSH) que estimula la producció de melanina.
• Pars tuberalis: és la part que envolta l'infundíbul (separada d'ell per TC).
Les cèl organitzades en cordons o fol·licles associades a capil·lars. La
majoria de cèl són cromòfobes i algunes cromòfiles (gonadotròpiques).
Zona molt vasculatizada (sistema porta hipotalamo-hipofisàri).

NEUROHIPÒFISI
Emmagatzema i allibera hormones sintetizades al hipotàlem com vasopresina o
oxitocina.
14. GLÀNDULA TIROIDE (SISTEMA ENDOCRÍ) 14. GLÀNDULES PARATIROIDES (SISTEMA ENDOCRÍ)

GENERALITATS GENERALITATS

• Glàndula situada a l'anell traqueal. Envoltada per una capsula que envia
trabècules o septes que divideixen la tiroides en lobulets.
• Té un origen endodèrmic.
• Presenta 2 lòbuls (dret i esquerre) units per l'istme (TC). Aquesta glàndula és
tova i marronosa, i té associada la glàndula paratiroides.
• Unitat estructural i funcional: fol·licles tiroïdals.
• Alta vascularització amb capil·lars fenestrats.
• Secreta hormones tiroïdals: tiroxina i triioditironina. També secreta
calcitonina que regula la calcèmia (baixa els nivells de calci quan són alts).
• La hipersecreció augments el metabolisme i la hiposecreció el disminueix.
• Són 4 petites estructures adherides a la tiroides.
• Histologicament es veu que la glàndula paratiroides
està envoltada de la tirodes i externemens
recobertes de càpsula de TC.
• Internament trobem: trabècules de TC, vasos
sanguinis, limfàtics i nerviosos, adipòcits (25-
40%), parènquima organitzat en cordons, i 2 tipus
de cèl·lules (principals i oxífiles).

FOL·LILES TIROÏDALS
Epiteli dels fol·licles depen de l'estat funcional en que es troben. Al voltant dels TIPUS DE CÈL·LULES
fol·licles trobem poc TC interfol·licular i vasos sanguinis. La funció principal
dels fol·licles es el emmagatzematge extracel·lular de proteïnes. • Cèl·lules principals: secreten parathormona o hormona paratiroïdal (PTH)
− Fol·licle actiu: epiteli simple prismàtic. quan els nivells de calci son baixos. Estimula la reabsorció òssia esteoclàstica
− Fol·licles inactiu: epiteli simple cúbic. i estimula secreció calci.
− La PTH actua en teixits diana com ós, budells i ronyó. Està regulada per
Dins dels fol·licles trobem col·loide (envoltat de l'epiteli cubic o prismàtic). És un retroalimentació negativa per la [calci] a la sang. Actua sobre els
producte de secreció eosinòfil i PAS+. El component principal es la osteoblast estimulant-los per formar osteoclasts.
tiroglobulina rica en residus de tirosina, i essencial per la formació d'hormones.
− La osteoprotegerina (secretada x osteoblasts) es fixa al lligand RANK i
quan arriba la PTH s'uneix al receptor: (1) augmenta la formació de lligand
TIPUS DE CÈL·LULES RANK, (2) s'inhibeix la secreció de osteoprotegerina, (3) se secreta un
• Cèl·lules fol·liculars: limiten la llum dels fol·licles, són cúbiques amb nucli factor de creixement que actuarà sobre els monòcits, on es començarà a
rodó i clar, el citoplasma basòfil, entre cel tigth junctions. Presenten: A formar RANK i aquest interactuarà amb el lligand de RANK dels
Golgi, RER, mitocondris, vesicules apicals (grànuls subapicals de osteoblasts, fusionant-se formant el pre-osteoclast. Finalment es formen les
tiroglobulina, gotes de col·loide i lisosomes primaris) i microvil·li integrines perquè es segelli el osteoclast a la superficie de l'ós.
pseudopodis. Sintetitzen la hormona tiroïdal. Sintesi: • Cèl·lules oxífiles: menys
1. A la cèl entrarà un ió Na+ i un ió iode (entrada: NIS). El ió Na+ serà retornat nombroses que les principals però
fora del fol·lilce cap a vasos sanguinis per una bomba de sodi-potassi. més grans. Estan aïllades i
2. El ió iode sortirà de la cèl·lula entrant dins el col·licle a travé de la pendrina. agrupades en petits grups. Es
3. Un cop dins, es oxidat (per tiroperoxidasa que usa H2O2) a iode sense caracteritzen per tenir el citoplasma
càrrega que s'unirà a la tiroglobulina. molt esinòfil i granular i tenen molt
4. Un cop iodada la tiroglobulina al col·lilcle, les cèl epitelials la capten i la mitocondris (no tenen grànuls
endociten, i es descompon en: tiroxina i triiodotironina que aniran a sang. secretors). Tenen nucli petit i basòfil,
• Cèl·lules C o parafol·liculars: origen de la cresta neural, no estan en A Gogli i RER escàs, tenen grànuls
contacte amb la llum fol·licular. Es troben aïllades en grups de 3 o 4. Són de glucògen.
ovalades, i grans. Tenen A Golgi i RER, granuls de secreció de calcitonina.
Es distingeixen per IHQ. Patologia: malaltia de Paget.
14. GLÀNDULES SUPRARENALS (SISTEMA ENDOCRÍ) • Mèdul·la: les seves cèl provenen del neuroectoderm i es disposen en grups
o cordons. La seva disposició és molt densa, amb molts capil·lars i vènules.
Són cèl polièdriques, polaritzades i cromafines. La mèdul·la modifica el
GENERALITATS comportament incrementant la formació d'adrenalina, ja que la sang que
• Són glàndules que es troben sobre els ronyons. arriba té hormones esteroïdals pq primer els vasos passen per l'escorça.
• Aspecte piramidal aplanat com en forma de mitja lluna. − Cèl·lules cromafines: citoplasma lleugerament basòfil amb granuls de
• Les 2 glàndules pesen uns 7-10 g. secreció i RER i Golgi molt desenvolupats. Secreta catecolamines
(adrenalina 90% i noradrenalina 10%), aquesta secreció té efectes en el
• Estàn cobertes de teixit adipós que té fucnió de protecció mecànica.
ritme cardíac i glucosa en la sang. Les ditingim amb sals de crom perquè
• Secreten hormones lipofíliques o esteroïdals provinents del colesterol.
s'oxiden les catecolamides.
− Cèl·lules nervioses ganglionars: aïllades o en grups. Reben innervació
CAPES DE LA GLÀNDULA SUPRARENAL preganglionar de fibres colinèrgiques dels SNV-S. Aquestes cèl es
• Càpsula: TC amb fibres musculars que comporten com a neurones postganglionars adrenèrgiques, per aixó es
pot fer septes incomplets a l'interior de la diu que la medul·la adrenal es tracta d'un teixit neuroendocrí.
glàndula. És gruixuda i envoltada de
teixit adipós. Hi ha fibres reticulars al IRRIGACIÓ
voltat de les cèl·lules del parènquima.
La sang va enriquida d'hormones esteroïdals i sobre la medul·la estimularan la
• Escorça (89-90%): origen mesodèrmic.
secreció d'adrenalina envers la noradrenalina.
Les cèl de l'escorça tenen molt RER,
• Escorça: NO vasos venosos i trobem artèries
mitocondris amb crestes tubulars i grànuls
subcapsulars (arteries corticals + plexe
lipídics de colesterol. L'escorça es divideix
subcapsular).
en 3 zones:
• Mèdul·la: venes medul·lars + vena suprarenal
− Zona glomerular: la més petita amb les
(centre) i també trobem arteries subcapsulars
cèl·lules agrupades, trobem capil·lars de
(artèries medul·lars radials).
gran calibre. NO arriba la hormona
adenocorticotròpica.
− Zona fasciculada: zona més gran. Les
cèl estan agrupades en columnes o
cordons en contacte amb capil·lars
fenestrats (gran calibre) i sunisoïdals.
− Zona reticular: trobem molts vasos
senguinis i les cèl secretten hormones
sexuals, a més aquestes cèl poden
carregar de lipofucsina, pigment fosc.

Zona glomerular Zona fasciculada Zona reticular

Cilindriques, nucli Grans i poliedriques, nucli Cilindriques, més
esfèric i basòfil, central clar, citoplasma petites, poques
Morfologia citoplasma incl. acidòfil, moltes gotes gotes lipidiques,
lipidiques, molt RER i lipidiques, RER i citopl eosinòfil, REL
mitocondris mitocondris menys desenvolup.
Hormona Aldosterona: Glucocorticoidres: cortisol i
secretada ↑ pressió arteial corticosterona: Andrògens i
Diana Ronyó ↑ gluconeogènesi, glucocorticoides.
immunodepressor i antinfl.
15. RONYÓ (SISTEMA URINARI) • Corpuslce renal: es connecta amb els tubs. Els corpuscles estan formats per
la càpsula de Bownman i el glomèrul renal.
• Tub contornejat proximal: a l'escorça del lòbul renal.
GENERALITATS
• Tub contornejat distal: a l'escorça, toca al corpucles i es fa l'aparell
• Són organs retroperitoneals ambdós juxtaglomerular (regular pressió sanguinia).
costats. Tenen forma de fava amb una • Tub proximal recte o branca gruixuda
part còncava que és l'ili. Tenen: artèria d'una nansa que es forma a mèdul·la.
renal, vena renal i urèter. • Nansa de Henle:
• Envoltat d'una càspula de TC dens − Branques ascendents primes i
irregular, ric en fibres elàstiques i gruixudes.
col·lagen. Aquesta càspula està − Branques descendents primes i
formada de 2 capes de TC. gruixudes.
• La part perifèrica és l'escorça i a la part • Conducte d'unió amb el sistema
central (mèdul·la) té piramides de col·lector: el sistema col·lector NO
Malpighi, cadascuna forma part d'un pertany a la nefrona però està
lòbul renal (piramide + teixit cortical). relacionat. Els primers trossos
• Teixit cortical: columnes corticals o de Bertin. d'aquest sistema estàn a l'escorça
formant part de les piràmides de
CAPES DEL RONYÓ Ferrin. Cada cop es va fent més
gruixut a mesura que entra a la
• Escorça: corpuslces renals + tubuls contorjenats + tubuls i conductes mèdul·la i va a la zona cribosa on
col·lectors + xarxa vascular extensa. La porció de l'escorça que cobreix la recollirà la orina fins la pelvis renal. El
base de cara piràmide s'anomena arc cortical. Per l'escorça passa el 90% de sistema col·lector recull el filtrar de
sang que arriba als ronyons. moltes nefrones.
− Raigs medul·lars o piràmides de Ferrin: projeccions de teixit medul·lar
cap a l'escorça. Cada raig conté túbuls contornejats i conductes Hi ha 2 tipus de nefrones en el ronyó humà:
col·lectors, i aquestes regions contenen corpuscles renals, que es • Nefrones juxtamedul·lars (típiques): als corpuscles pròxims a la mèdul·la.
coneixeran com a laberints coricals. Tenen unes nanses de Henle llargues que penetren molt dins la medul·la, no
− Lòbul renal (piramide + arc cortical + columnes coricals): es subdivideix en són les més abundants. Son responsables del gradient de la pressió
lobels formats per un raig medul·lars central i teixit cortical circumdant. osmòtica que va creixent a mesura que anem penetrant en la medul·la.
• Mèdul·la: en les piràmides de la part medul·lar trobem les nanses de Henle i • Nefrones corticals: els corpuscles estan a la part
part dels conductes col·lectors. Aquestes piramides se separes de les periferica del lòbul. Tenen una nansa molt curta i
veïnes per columnes corticals o de Bertin. Només 10% de la sang. penetra molt poc a la medul·la.
− El vèrtex de cada piràmide està envoltat d'un calze menor, que s'uneix amb VASCULARITZACIÓ
les veïnes per formar un calze major. La suma de 3-4 calzes = pelvis renal. • Artèria arciforme: corren pel límit escorça-
− El vèrtex de la piràmide s'anomena papil·la renal i està perforat per uns 20 medul·la en els rajos medul·lars. Dona branques:
conductes (conductes col·lectors o de Bellini). L'area perforada artèries aferents que entren al glomèrul (diametre
s'anomena àrea cribosa. major que les eferents).
• Arteries eferents: surten dels glomeruls i baixen
NEFRONA fins la medul·la en forma de vasos rectes i formen
un plexe capil·lar que es comunica amb uns
És la estructura bàsica dels ronyons. Hi ha unes 2.000.000 en cada ronyó. La vasos rectes venosos que ascendeixen fins a
seva principal funció és la producció d'orina. Està formada per diverses parts: drenar la vena arciforme que sortirà pels tabics
d'escorça.
CORPUSCLE RENAL O DE MALPIGHI (NEFRONA)
El corpuscle renal està compost per el glomèrul
renal i la càspula de Bowman. Per a que es
formi, dins el glomèrul ha d'haver pressió (quan
arteriola aferent més grans que eferent)
necessaria per filtrar el plasma i que sigui
recollir per l'espai de Bowman (situada entre la
capa visceral i la capa parietal de la càpsula de
Bowman). Per tant, el corpuscle renal presenta:
− Pol vascular: per on entra artèria aferent i surt la eferent.
− Pol urinari: on es recull el filtrar i es continuarà amb el tub proximal contorn.
Components del corpuscle renal:
• Glomèrul renal o de Malighi: conjunt de capil·lars fenestrats (fenestracions
NO tenen diafragma) + cèl·lules mesangials. Aquest endoteli forma part de
la barrera de filtració (càrrega negativa neta). Entre l'endoteli i la capa
visceral de la capsula de Bowman hi ha un làmina basal més gruixida del
normal, que fa de filtre important.
• Càpsula de Bowman: consta de dues capes:
− Capa parietal: epiteli pla simple, permet contingut filtrat dins del corpuscle.
− Capa visceral: formada per podòcits i està en intim contacte amb glomèrul.
TIPUS DE CÈL·LULES DELS CORPUSCLES RENALS
• Podòcits: tenen cos i nucli abultat i d'ells surtes unes prolongacions
gruixudes, i d'aquestes unes secundàries anomenades pedicels. Entre els
pedicels trobem interdigitaciones, queden uns forats per on pot passar el filtrar
que surt dels capil·lars del glomèrul. El cos cel·lular dels podocits no està en
contacte amb els capilars, sinò que es troben sobre prolongacions dels
podòcits veins. Per tant, la superficie dels capil·lars està revestida per
prolongacions de podòcits. Això optimitza el sistema de filtració del plasma,
que podrà sortir i anar a l'espai de Bowman. A més a les ranures entre
pedicels trobem la nefrina que fa un entramat per tapar-la i fer un filtratge real.
Aquest entramat de nefrina s'uneix al citoesquelet d'actina de dins dels
pidecels a través de CD2AP i podocina. Per aquest filtre no passen eritròcits
ni globuls blancs (en cas de que passin = hematúria, orina vermella). El pas
pel filtre es selectiu i depen de: mida, forma, càrrega i deformitat. Pel filtra
passen molt fàcilment l'aigua, la glucosa i la insulina.
• Cèl·lules mesangials: són cèl acompanyants o de suport del glomèrul. Són
semblants als perícits: contràctils, fagocítiques, capacitat proliferativa,
sintesi col·lagen, secreció substàncies actives (prostaglandines,
endotelines) x regular flux sanguini. N'hi han de dos tipus:
− Extraglomerulars (cèl·lules de Lacis): funció de suport i regulació de flux.
− Intraglomerulars (perícits): funció fagocitar residus atrapats a la lam basal.
TUB PROXIMAL
És el primer tram despres de l'ultrafiltrat. S'encarrega de fer la reabsorció del
filtrat: recuperar substàncies útils com aigua, ions i molecules com glucosa. Té un
epiteli prismàtic simple amb microvellositats a la part apical.
Drena l'ultrafiltrat glomerular de l'espai de Bowman en el pol urinari i constament
s'està filtrant i concentrant la orina. Hi ha diferents mecanismes d'ultrafiltrat:
− Vesícules d'endocitosi.
− Canalicles apicals.
− Mitocondris (part basal).
− Interdigitacions basolaterals.
• A la part apical i basolateral: abundància d'invaginacions. La membrana
augmenta l'absorció i és molt utli pq sota hi ha la làmina basal i capil·lars. A la
part basolateral també trobem moltes interdigitacions x augmentar la
superficie de membrana, i a més trobem bombes iòniques.
• Part basal: bombes i també trobem la cohesió entre cèl·lules. Hi han molts
mitocondris. Aquestes cèl gasten molta energia pq tenen bombes K-Na.
Absorbeixen sodi i x osmoni l'aigua.
• Part apical: transportadors.
• A l'escorça: hi ha un entramat de capil·lars i al voltant vasos sanguinis.
• Components de l'ultrafiltrat glomerular reabsorbits al tub proximal: sodi,
clorur, aigua, glucosa, aminoàcids, proteïna (megalina).
PARTS DEL TUB PROXIMAL
• Túbul contornejat proximal: funció d'excreció de
substàncies. (tot el que hem explicat del tub proximal).
• Túbul recte proximal: epiteli cilindric baix o cúbic amb
microvellositats poc desenvolupades. Les seves cèl
presenten menys vesicules d'endocitosi. S'engloba dins la
primera porció d ela nansa de Henle (branca descendent
gruixuda de la nansa de Henle).
NANSA DE HENLE
• Segment prim nansa de Henle: epiteli pla simple. La part descendent és
permeable a aigua però no a ions, i en canvi, la part ascendent és permeable
a ions però no a l’aigua. Hi ha un sistema multiplicador de contracorrent
que generarà un gradient osmòtic creixent que provocarà la concentració
de la orina.
• Segment gruixut de la nansa de Henle (túbuls rectes distals): epiteli
cúbic simple amb molt mitocondris (part basal) i interdigitacions
basolaterals. Té la funció de transport d’ions (transport actius (Na+) i
transport passiu (Ca2+ i Mg2+), i de reabsorció d’ions de bicarbonat i
secreció de H+.
TÚBULS CONTORNEJAT DISTAL TÚBULS I CONDUCTES COL·LECTORS
Cèl·lules planes o cubiques que es van tornant prismàtiques a mida que el
• Epiteli cúbic simple sense microvellositats, presenten mitocondris i
túbul es va fent gran (més distal respecte els corpuscles renals). En aquests
interdigitacions basolaterals. L’epiteli té funció de transport d’ions
túbuls es fa la reabsorció d’aigua a través de la vasopressina. Hi ha 2 tipus de cèl
depenent de l’aldosterona. Aquestes cèl absorbeixen Na+ i ions de bicarbonat
que es distingeixen amb Tricòmic de Masson:
i secreten K+ i H+.
• Cèl·lules principals: més grans que les intercalades i més clares. Quan la
• La llum del tub distal és més gran que la del proximal.
ADH estimula aquestes cèl provoca un augment de l’exposició de AQP-2 a
• Formen part de l’aparell juxtaglomerular (màcula densa).
la MP. Quan deixa d’haver acció de la ADH aquestes aquaporines ens tornen
• Teixit intersticial (entre túbuls): format de fibroblasts responsables de la EPO a guardar dins la cèl en grànuls.
(eritropoetina), hormona que estimula la formació d’eritròcits. La secreció de
• Cèl·lules intercalades: transport d’ions d’H+ i bicarbonat. Son
EPO provoca una disminució de [oxigen].
responsables de l’acidificació de l’orina. Són cèl més fosques amb un
citoplasma més fosc.
APARELL JUXTAGLOMERULAR
*Funcionament del sistema multiplicador de contracorrent: l’orina es va concentrat
i al final serà hiposmòtica en el túbul distal. Els vasos fan que no s’acumuli ni
• Màcula densa: part del túbul distal
aigua ni ions. Les artèries rectes intervenen en la reabsorció de l’aigua.
que contacta amb el glomèrul.
Aquestes cèl·lules que contacten
són mes altes i primes. Tenen la 15. URÈTER
funció de detectar els nivells de
Na+ que passen pel tub distal, i en CAPES DE L'URÈTER
el cas que siguin baixos, estimula
la secreció de renina per part de • Mucosa:
les cèl juxtaglomerulars. -Epiteli de transició o uroteli: format per varies capes de cèl (5-7). Això
• Cèl·lules juxtaglomerulars: dependrà de l’estat de distensió (acumulació orina) de la bufeta. Quan la
contacten amb l’arteriola aferent. Es bufeta està plena disminueixen les capes de cèl i quan està buida,
detecten amb IHQ x Renina. Es augmenten les capes. Hi ha 3 tipus de cèl·lules:
troben a la túnica mitja de les § Capa de cèl·lules basals.
arterioles però especialitzades amb § Capa de cèl·lules intermitges.
la secreció de renina als grànuls § Capa de cèl·lules superficials o
de secreció. paraigua: més grans. Sota la
• Cèl·lules mesangials: cèl de membrana té vesícules de
suport. uroplaquines (resistents a la orina).
FISIOLOGIA DE L’APARELL JUXTAGLOMERULAR Epiteli MOLT impermeable perquè
Comença quan la macula densa detecta baixa concentració de Na+ i estimula la la orina conté molts tòxics.
secreció de renina. Aquesta hormona passa al plasma sanguini i activa - Làmina pròpia.
l’angiotensinogen. Aquest es transformat i seccionat parcialment per la renina i • Capa muscular: (1) longitudinal
s’activa en forma d’angiotensina I. L’enzim conversor en els pulmons trenca interna, (2) circular externa (2) en la
l’angiotensina I en angiotensina II (més activa 100%). Un cop activada del tot bufeta hi ha una 3ra capa longitudinal
actua sobre: (1) vasoconstricció (augmenta pressió arterial), (2) secreció externa.
aldosterona x còrtex adrenal (augment pressió arterial), i (3) acció directa • Capa adventícia.
sobre les cèl renals tubulars (augment pressió arterial). El pèptid natriurètic
atrial té la unció totalment oposada i antagònica de l’aldosterona.
16. TESTICLES (APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ) − Epiteli seminífer: en aquest epiteli trobem:
Morfologia Funcions
GENERALITATS - Producció hormones.
- Sosteniment mecanic, protecció i
• Embriogènesi: es formen dins la cavitat abdonimal (retroperitoneal), hi haurà
- Cèl somàtiques, grans, nutrició de les cèl·lules germinals.
un descens fins l'escrot i s'enduen la capa que els envoltava (mesoteli), i un
amb moltes - Fagocitosi de restes cel·lulars.
cop s'ha format s'anomena túnica vaginal.
prolongacions. - Secreció de líquid testicular.
• Morfologia: organs ovoides que pesen uns 40 g. Cèl·lules de
- Nucli a la base de - Barrera hematotesticular
• Funcions: es dóna la gametogènesi i també organ endocrí (testosterona). Sertoli
l'epiteli en forma (impedeix pas dels antígens.
piramidal. Dividida en: (1) compartiment basal
ESTRUCTURA HISTOLÒGICA - Tight junctions. (espermatogonis) i (2)
compartimens abluminal (resta de
• Túnica vaginal: part més externa.
cèl·lules).
• Túnica albuginia (eosinòfila): TC dens
1. Espermatogonis: cèl mare, + basals i incien meiosi.
irregular. Té una coloració blanquinosa, és la
capa més grossa i principal que envolta els 2. Espermatòcits primaris: + grans i rodones.
testicles. 3. Espermatòcits secundaris: de la 1r divisió meiòtica dels
Cèl·lules
Túnica vascular: es troba a la part interna de primaris. Estadi cel·lular molt curt.
• germinals
la túnica albuginia. Es continuarà amb TC 4. Espermàtides: posició més apical. Haploides.
intesticial que envolta els tubuls seminifers. I 5. Espermatozous: a la llum. El pas de espermatida a
també aquest TC intersticial es troba revestint espermatozous és l'espermiogènesi.
els septes del mediastí. ESPERMATOGÈNESI: 74 dies en humans, és el procés des de
• Mediastí: engruiximent sota la túnica l'espermatogoni fins a l'espeematozou.
albuginia (pol posterosuperior). D'aquest ESPERMIOGÈNESI:
parteixen septes que compartimenten, i 1. Condensació de la cromatina i aplanament del nucli.
cada un dels compartimens s'anomenen 2. Formació de l'acrosoma (fusió de vesicules del A. Golgi), que contindrà
lobels testibulars (250 lobels), i dins enzims per la reacció acrosòmica.
d'aquests els tubuls. Trobem una xarxa 3. Formació del flagel: s'origina dels centríols. La part proximal del flagel
anomenada Rete Testis (llum molt ample), i se situen mitocondris que aportaran energia pel moviment del flagel.
per aquests canals discorren els espermatozous fins als conductes eferents. 4. Desplaçament del citoplasma en direcció al flagel.
• Tubuls seminífers: 1-4 tubuls/lobel, on es dona la espermatogenesi. 5. Despeniment dels cossos residuals.
• Tubuls rectes: continuacions curtes i rectes de tubuls seminifers, que entren • Teixit intersticial: TC que conté cèl·lules de Leydig o interticials.
directament al mediastí. Comparteixen espai amb fibroblasts i macròfags.
• Epidídim: discorre paral·lel al testicle, és molt llarg i recargolat. Es continua − Cèl·lules de Leydig: poligonals amb nucli rodó i excentric, molt eosinòfiles,
amb el conducte deferent (on espermatozous poden recollir substànices de amb noltes inclusions lipídiques i REL desenvolupat. Fan la sintesi de
les glàndules annexes). testosterona (hormona lipídica). Són grups de cèl·lules molt irrigades i
endocrines. En el seu citoplasma poden aparèixer cristalls de Reinke.
LOBEL TESTICULAR
• Túbuls seminífers: espermatozoides a la llum.
− Cèl·lules mioepitelials o mioides: envolten
els tubuls. Externament tenen làmina basal.
Són d'origen epitelial amb funcions contràctils,
facilitant el transit dels espermatozous.
16. CONDUCTES EXTRETORS TESTICULARS (ARM)
CONDUCTES INTRATESTICULARS
• Túbuls seminífers: epiteli seminífer (estratificat).
• Túbuls rectes: epiteli cúbic + TC dens. Només tenen cèl·lules de Sertoli,
NO germinals.
• Rete testis: epiteli cúbic o pla. És un laberint de canals amb una llum més
gran, i es troba al mediastí. Surten 8-15 tubuls eferents.
• Túbuls eferents: epiteli simple cubic o cilindric + capa muscular circular.
Dues cèl·lules: (1) cèl·lules secretores i absortives amb microvellositats
(absorció líquid testicular) i (2) cèl·lules ciliades.
CONDUCTES EXTRATESTICULARS
• Epidídim: epiteli pseudoestratificat amb estereocilis. Té funció de
reabsorció i secreció del líquid testicular. Es divideix en: (1) segment
incial (conecta epididim amb conducte eferent), (2) cap, (3) cos, (4) cua
(s'emmagatzemen els espermes temporalment). Té 5 tipus de cèl·lules:
− Cèl·lules principals: amb estereocilis, + abundants, capacitat de secreció i
absorció de substàncies.
− Cèl·lules basals: precursores.
− Cèl·lules apicals: ja tenen el seu nucli.
− Cèl·lules clares: importants en l'acidificació del medi.
− Cèl·lules halo (aureola).
1. Funcions de l'epidídim:
− Recollida espermes i endocitosi restes citoplasmes i tranport fins
conductte deferent.
− Maduració espermes (adquisició moviement).
− Reabsorció i secreció de fluids: secreció apocrina (epididimosomes:
transferència d'informació directa en forma de proteïnes d'una cèl a una altre
a través de secreció apocrina).
• Conducte deferent: on arriben els espermes provinents de l'epidídim. Es un
conducte curt i menys sinuós. Es una estructura continua amb l'ampolla i el
conducte ejaculador. Té una estructura molt musculada ja què en el moment
de la ejaculació, es contrau i empeny els espermes.
Capes:
− Túnica mucosa: epiteli replegat pseudoestratificat
prismàtic amb estereocilis + làmina propia molt
prima.
− Túnica muscular: 2 capes longitudinals i 1 capa
circular (intermitja).
− Túnica adventícia: TC dens (interior) i lax (exterior).
16. GLÀNDULES ANNEXES (ARM)
GLÀNDULES BULBORETRALS O DE COWPER
Les més petites. N'hi ha dues, són glàndules de secreció (estimulada per la
testosterona) mucosa amb la funció de lubrificar la uretra. Aquestes glàndules
son de tipus túboloalveolars (acins mucosos + part tubular).
VESÍCULES SEMINALS
Es troben al final del conducte deferent, sobre l'ampolla. Les substàncies que
secreta són recollides pel conducte ejaculador. En el moment de la ejaculació, les
vesicules seminals són pressionades per musculatura circumdant i provoca
alliberamnet del producte per a que s'uneixi amb altres secrecions del conducte
ejaculador. Presenta 3 túniques:
− Túnica mucosa: epiteli replegat prismàtic simple o pseudoestratificat.
− Túnica muscular: circular interna i longitudinal externa.
− Túnica adventícia.
• Secreció de la vesícula seminal: secrecions s'usen en la medicina legal,
alla on hi hagi pigments, en sortirà un reflex UV (320-400 nm). La secreció de
la vesicula seminal té un aspecte homogeni, acel·lular, eosinòfil, i groguenc
(flavines), 50-70% de l'ejaculat. Contingut de la secreció:
− Fructorsa: nutrició dels espermes després de la ejaculació,
prostaglandines, aminoàcids, àcid cítric, àcid ascòrbic.
PRÒSTATA
Presenta un epiteli secretos cúbic, cilindric i en certes zones
pseudoestratificat, no obstant el seu epiteli excretor és cilindric sempre.
L'estroma està format per fibres connectives i fibres musculars. El conducte
ejaculador esquerre i el dret aboquen la seva secreció a la uretra prostàtica que
es continuarà amb la uretra peniana. La prostata està envoltada de teixit
fibroelàstic + musculatura llisa. És una glàndula única i més gran, formada per
30-50 glàndules tuboloalveolars exocrines que aboquen a 20 conductes excretors
i van a partar a la uretra prostàtica. Diferents regions:
− Periuretral: hi han glàndules mucoses. Es donen casos de hiperplàsia
benigna de pròstata (augment de massa del teixit postàtic pq augmenta
nombre de cèl·lules i obturarà la uretra).
− Central: trobem glàndules submucoses.
− Perifèrica: trobem glàndules principals. Es donen els casos de càncer de
pròstata. En els controls es mira el PSA produit per la prostata, si els nivells
són alts major activitat de cèl, si sobrepassa X valor es deu a una HBP, i si
se sobrepasa valor Y, hi ha risc de càncer de prostata.
• Cossos amilacis: a la llum dels alveols, formats per glicoproteïnes.
17. OVARIS (APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ) 3. Invassió del TC de l'estroma que invaeix formant septes de TC.
4. Neovascularització: vasos sanguinis aniran pels septes de TC, i el cos luti
pasarà a ser una glàndula endocrina temporal (secreta progesterona i
GENERALITATS estrògens).
• Morfologia: ovoide, superficie irregular, n'hi ha 2. 5. Lès cèl de la granulosa i la teca passen a ser cèl luteiníques que secretaran
• Funcions: gametogènesi i producció d'hormones. hormones luteíniques (cos luti groc per la seva base lipidica).
6. Aquest cos luti es manté 2 semanes i si no hi ha fecundació es degenera
• Parts: mèdul·la (no hi ha flo·licles) i escorça (fol·licles).
com a cos albicans (teixit fibrós).
ESTRUCTURA HISTOLÒGICA • Cos albicans: la degeneració de cos luti a albicans es vasa en una autòlisi de
les cèl·lules del cos luti. Es de color blanc per l'abundància de teixit
1. Epiteli germinatiu (mesoteli peritoneal): connectiu dens. Aquest dura anys en el ovari ("cicatriu"), les cèl·lules que
epiteli simple cúbic. queden dins son fibroblasts.
2. Túnica albugínia: TC dens irregular.
3. Escorça: estroma amb fol·licles FOL·LICLES ATRÈSICS
ovàrics i abundància de fibroblasts.
4. Mèdul·la: TC lax, molt vascularitzada i L'atresia es el procés de degeneració dels ovocits i fol·licles ovàrics. Es
innervada. produeix mitjançant els macròfags que facogiten les restes cel·lulars dels ovocits
que no arriben a ovular, i donarà lloc als fol·lilcles atrèsics. En els fol·licles
atresics podem veure que la zona granulosa està molt desestructurada, l'antre
està ocupat de granulosa.
MADURACIÓ DELS FOL·LICLES
La maduració es caracteritza per l'augment de
mida dels fol·licles, la formació de capes
(granulosa i teques), la formació de l'antre
(líquid fol·licular).
1. Fol·licle primordial: cèl foliculars
planes.
2. Fol·licles primaris.
3. Fol·licles secundaris.
4. Fol·licles terciaris.
5. Fol·licles de Graaf: ovòcit + zona pel·lúcida + granulosa (corona
radiada) + antre + làmina basal + teca interna (cèl + arrodonides) + teca
externa (cèl + planes)
6. Cos luti.

OVULACIÓ I COS LUTI

El cos luti son les restes del fol·licle que queden a l'ovari quan l'oòcit secundari
juntament amb la corona radiada, la zona pel·lúcida i el liquid fol·licular surten de
l'ovari. Aquest cos luti es convertirà en cos albicans.
• Formació del cos luti:
1. Col·lapse de paret del fol·licle, comencen a crèixer i ocupen l'antre.
2. Vasos sanguinis aboquen la sang a la part central del fol·licle; formació de
coagul de sang dins el fol·licle.
17. TROMPES FAL·LOPI (APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ)
GENERALITATS
• Conductes de 10-12 cm, musculades i vascularitzades.
• Presenta cilis interns pel transport de l'ovòcit cap a l'uter.
• Envoltades de peritoneu.
• Presenta 4 parts:
− Infundíbul: té uns replecs de la mucosa anomenats fimbries, que son els
que s'apropen a l'ovari per recolli l'ovòcit en el moment de la ovulació. La
túnica mucosa és molt gran i replegada, i la llumt de l'oviducte molt gran.
− Ampolla: part central on freqüentment es dona la fecundació.
− Istme: punt d'unió de la tropa amb l'úter.
− Pars uterina o intramural: part de la trompa dins de l'uter, travessant la
musculatura i amb la llum molt petita.
CAPES DE LES TROMPES DE FAL·LOPI
• Tunica mucosa:
−Epiteli cilíndric ciliat: trobem 2 tipus de cèl·lules influenciades pels
estrògens i progesterona:
§ Cèl·lules ciliades: més abundants a l'infundíbul i ampolla. Tenen forma
cilindrica, nucli apical i citoplsama eosinòfil. Desplacen ovòcit fins a l'uter.
§ Cèl·lules secretores: baixes, nucli basal, citoplasma eosinòfil i PAS+ i no
tenen cilis. Fan la secreció de mucosa i nodreixen a l'ovòcit. També son
importants per la capacitació d'espermes. Es troben a la part propera uter.
− Làmina pròpia: TC lax amb moltes cèl·lules i vascularització. Es poden
produir els embarassos ectòpics tubàrics, que provocaràn trencament de
les trompes i hemorràgies internes perilloses.
• Túnica muscular: (1) circular interna (molt desenvolupada a l'istme) i (2)
longitudinal externa. Aquesta musculatura produeix moviments peristaltics
que ajuden al trnsport de l'ovòcit.
• Túnica serosa: revestiment peritoneal de mesotei, és TC submesotelial.
17. ÚTER (APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ)
GENERALITATS
• Morfologia: al centre de la regió pelviana, durant l pubertat i menopausa
sofreig canvis morfològics.
• Funcions: desenvolupament del fetus i expulsió del fetus durant el part.
• Té 3 zones principals: (1) fons de l'uter, (2) cos de l'uter, (3) coll uterí.
• En divideix en 3 capes: endometri (tunica mucosa), miometri (tunica
muscular) i perimetri (tunica serosa).
ENDOMETRI
• Epiteli luminal: epiteli de revestiment
que delimita la llum de l'uter. És un
epiteli simple prismàtic i ciliat. Trboem
cèl·lules ciliades i cèl·lules secretores.
• Glàndules uterines: tubulars
ramificades simples, van augmentant
durant cicle.
• Làmina pròpia: TC, es l'estroma de
l'endometri. Es el teixit que hi ha entre
glàndules i arteries. És molt cèl·lular.
• Vascularització: arriba circulació areterial (artèries rectes) del miometri que
irriga la part basal de l'endometri. I les arteries espirals o helicoïdals irriguen la
part més apical.
• Es pot dividir en dues parts:
− Capa basal: per la regeneració de l'endometri, contacta amb el miometri.
Trobem: glàndules uterines, TC més basal, artèries rectes, venes.
− Capa funcional: es la capa que es escama durant la menstruació. Inclou:
epiteli de revestiment, glàndules uterines, artèries helicoïdals i estroma uterí.
• Fases:
1. Fase proliferativa (4-14): comença en el moment de la ovulació fins la
menstruació, augmenta el gruix de l'estroma de l'endometri. Aquesta fase
està influida pels estrògens. Es forma de nou l'estroma endometrial: re-
epiteliarització i re-glandularització. L'epiteli de les glàndules es un epiteli
simple cilíndric amb aparença pseudoestratificat per l'elevada proliferació.
2. Fase secretora (14-28): augmenta el gruix de l'endometri, les glàndules es
ramifiquen molt i s'enrosquen. En aquesta fase se segueix amb la sintesi de
glucògen, Aquesta fase té lloc a partir de la ovulació i coincideix amb la
fase lútia:
− Fase secretora inicial: secreció acumulada a la part basal de les cèl
secretores de les glàndules, i nucli a la part apical.
− Fase secretora avançada o tardana: nucli basal i secreció apical.
 3. Fase menstrual (1-4): si no hi ha Té un epiteli simple prismàtic (revesitment) sense cilis. Tot l'epiteli es secretor, i
embaràs, hi ha disminució dels secreten moc. Els replecs i invaginacions són les glàndules endocervicals que
nivells de progesterona i estrògens secreten mucosa (lubrifica vagina i barrera protectora). El pH varia depenent de:
per part del cos luti. Això provoca − Dies abans de la ovulació: moc més fluid, abundant i pH alcalí (fase
contraccions en les parets de les proliferativa).
arteries helicoïdals que frenen el flux − A partir de la ovulació i durant la fase secretora: pH més àcid i moc més
sanguini i d'oxigen al teixit viscós. Això provocarà tamponament de coll uterí que farà que els
endometrial. Això provoca espermes no passin i no crearà un ambient confortable per la capacitació.
isquèmies temporals locals amb
un mort cel·lular per anòxia. El teixit ECTOCÈRVIX O EXOCÈRVIX
necrosat arrossega la mucosa
uterina juntamnet amb la sang. Cara externa del cèrvix en continuació amb la vagina. L'ectocèrvix és ric en
glucogen a la maduresa sexual. Epiteli pla estratificat no queratinitzat.
• Menopausa: deixen de produir-se les hormones ovàriques. Queda un
Aquest epiteli no secreta però pateix canvis durant el cicle:
endometri atròfic (casi només queda part basal) i queden restes de
− Durant fase secretora: epiteli no prolifera.
glàndules uterines petites (no funcionals).
− Durant fase proliferativa: les cèl creixen i proliferen amb un augment de
descamació d'aquestes cèl·lules.
MIOMETRI
• La zona de transició entre endocèrvix i exocèrix pot apareixer càncer de coll
• Estrat submucós: muscular longitudinal interna. uterí: cèl·lules de Hela, són la primera linia cel·lular utilitzada en tots el
• Estrat vascular: part central de musculatura en laboratoris degut a la seva altisima capacitat proliferativa.
varies orientacions. Capa més important que
constitueix la capa mitja del miometri en 17. VAGINA (APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ)
oriencacions circulars.
• Estrat subseròs: muscular longitudinal externa.
GENERALITATS
Durant l'embaràs, el miometri augmenta tant per
hipertròfia (augment volum cèl·lules) com per • Colposcòpia: estudi de la vagina.
hiperplàsia (augment numero cèl·lules). El miometri • Tub fibromuscular que va des de l'uter fins al vestibul. Té un epiteli pla
ajuda en les contraccions uterines durant el part. estratificat no queratinitzat + musculatura desenvolupada. Les cèl de
Després de l'embaràs hi ha involució del miometri: l'epiteli tenen aspecte blanquinós amb nucli basòfil (glucogen). Trobem:
− Desaparició i destrucció de fibres musculars. − Cèl·lules + superficials acumulen queratina (eosinòfiles amb nucli picnòtic)
− Disminució de la mida de fibres musculars. o no. Les cèl que més es descamen (no presents en fase de prolif.).
− Degradació enzimatica del col·lagen. − Cèl·lules + basals són més petites i nucli més aparent.
• El pH és àcid (4-5) gràcies al Bacil de Döderlein, que forma una flora
17. COLL DE L'UTER O CÈRVIX (APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ) bacteriana pròpia de la vagina per protegir-la de la infecció d'altre bacteris. El
pH sigui àcid es degut a que el bacil degrada el glucogen a àcid lactic.
• Citologia exfoliativa o Papanicolau: estudi de les cèl que es descamen.
GENERALITATS
− En la etapa proliferativa: les cèl·lules que més obtindrem amb la exfoliació
Conducte cilindric des del cos de l'uter fins la vagina. La llum fa 1 cm i es pot són les més superficials, que tenen molta queratina acumulada
eixamplar fins a 10 cm en el part. Hi han dues part: l'endocèrvic i l'ectocèrvix. (eosinófiles) i altres que no (blavoses). En aquesta estapa hi ha predomini
d'estrògens, proliferació de l'epiteli i molta descamació.
ENDOCÈRVIX − En la etapa secretora: no proliferació ni descamació. Obtindrem les cèl
més basals, a més de limfòcits, macròfags, leucòcits i flora bacteriana.
Cara interna del cervix que està en continuació amb l'endometri. Superficie Així doncs en aquesta fase l'epiteli interromp la proliferació, menys
epitelial molt replegada amb secreció mucosa que varia en el cicle menstrual. descamació i cèl basòfiles, més petites i en grups.