Trastorns del sistema nerviós

• Infeccioses: Son produïdes per virus i bactèries. Meningitis.

• Degeneratives: Son malalties que s’agreugen amb el temps fins a morir.
 Parkinson: Malaltia degenerativa de les cèl·lules cerebral que produeix la manca de
dopamina, un neurotransmissor que cordina el moviment.
 Alzheimer: Degeneracio d’alguns sectors del cervell que produeix la mort de neurones.
• Autoinmunes: Alteracions del sistema inmunitari que provoca l’atac dels limfòcits (glòbuls
blancs) a la mielina de les neurones. Esclerosi Múltiple.
• Lesions en el sistema circulatori: Es produeixen per obstruccions o trencaments en vasos
sanguinis. Embolia.
• Trastorns psíquics:
 Depressio: Es una situació de tristesa extrema, acompanyada de ansietat, sensació de
impotència, culpabilitat i desig de aillarse.
 Exogena: Prové de l’exterior.
 Endogenes: Per el malfuncionament dels neurotransmissors.
 Esquizofrènia: Es una alteració greu amb capacitat del pensament, percepció de la
realitat, etc. Pot arribar a provocar al·lucinacions i es tracta amb antipsicòtics.

Drogues:

Son substancies addictives que amb el temps provoquen una tolerància que produeix que
per a sentir la mateixa sensació s’hagi d’administrar una major quantitat d’aquella
substancia.

El tabac

La substància del tabac que genera addicció és la nicotina, és similar a la de l'heroïna o

cocaïna. Per això és tan fàcil caure en la dependència encara que només es fumi de tant en
tant. També és un dels motius pels quals costa tant deixar-lo.

El tabac influeix en la capacitat pulmonar ja quer un dels seus components, el quitrà

obstrueix els alvèols, en conseqüència les persones fumadores tenen menys resistència
física. També conte substàncies que poden arribar a provocar càncer pulmonar o altres
malalties respiratòries.

El tabac com les altres drogues provoca una síndrome d'abstinència, aquest provoca tensió,
dificultat per concentrar-se, irritabilitat, mal de cap i un desig molt gran de fumar.

L'alcohol

El seu consum provoca una sensació inicial d'alegria i desinhibició (comportament que
porta a una persona a perdre les pors i vergonyes que li impedien actuar d'acord amb els
seus sentiments o desitjos) que acaba amb un estat final de mareigs, visió borrosa, fatiga
muscular... El consum excessiu pot arribar a provocar un coma etílic i la mort. Una persona
que abusa d'alcohol pateix vòmits i diarrees freqüents, set, mal de cap, etc.

La síndrome d'abstinència de l'alcohol provoca una gran ansietat i irritació, vòmits i rampes
musculars, en casos més greus produeix confusió mental, al·lucinacions i tremolors fortes..
 El sistema endocrí

El sistema endocrí esta format per:

• cèl·lules endocrines (secreten al interior)

• cèl·lules exocrines (secreten al exterior o al s. digestiu) ex. G. Lagrimals.
• cèl·lules mixtes (secreten a la sang i al exterior o al sistema digestiu) ex. Pàncrees

Les hormones son molècules fabricades per una glàndula i abocades a la sang. Les hormones
es dirigeixen i actuen en un òrgan diana que te els receptors necessaris per a aquella
hormona. Les respostes del sistema endocrí son mes lentes que les del sistema nerviós.

Hipofisi: Glandula petita situada a la base del encèfal. L’Hipotalem abasteix a la hipòfisi per a
que aquesta es mantingui activa. La hipòfisi detecta quan la producció duna hormona en
concret esta per sota del límit aleshores, produeix i envía la hormona hipofisiària. Aquesta
augmenta la producció de la glàndula necessitada. La hipòfisi segueix produint i enviant la
hormona a la glàndula fins que detecta que la quantitat de hormones supera el límit.
A tot aquest procés es diu FEEDBACK. El pàncrees i el paratiroides no segueixen aquest procés.

Pancrees: Quan el pàncrees detecta una baixa concentració de glucosa a la sang segrega
glucagó que degrada el glucogen del fetge que a la vegada allibera glucosa a la sang. Per altra
banda quan detecta una concentració elevada de glucosa a la sang, segrega insulina. Aquesta
provoca que la glucosa entri a les cèl·lules del fetge que formen glucogen unint molècules de
glucosa per a baixar la concentració de glucosa a la sang.

Diabetis: Es una malaltia crònica que afecta els nivells de sucre del cos. Hi ha de tres tipus:

• Tipus I: El pàncrees no pot secretar suficient insulina per el que els nivells de glucosa a
la sang no poden baixar de forma natural. La persona te que injectarse insulina.
• Tipus II: **
• Gestacional: **

MALALTIA CAUSES SÍMPTOMES TRACTAMENT

Goll exoftalmic Hiperfuncio de la glàndula
tiroides a causa de la falta de
iode a la dieta o perquè el s.
inmunitari el destrueix.
Nanisme Es degut al malfuncionament
hipofisiari de la glandula hipofisi., que
no segrega l’hormona del
creixement.
Gegantisme S’origina per un exes en la
secrecio de l’hormona del
creixement.
Augmenta el volum de la glàndula i
provoca inflor al coll, augment del
metabolisme, sudoració excessiva,
taquicàrdia...
No s’acostuma a superar el metre
d’altura pero la proporcio corporal es
correcte.
Durant la fase del creixement
provoca l’allargament del ossos que
provoca un gran augment en l’altura.
En adults, com els ossos no poden
allargarse, si ho fan els ossos de les
mans, els peus, la mandibula i elsla
mels pomuls que es fan gegantins.
Per prevenir el goll associat al
iode s’aconsella introduir
aliments rics en aquesta
substancia.
Es tracta adminstrant
hormona del creixement
humana.
Es pot solucionar amb la
cirurgia o l’administracio de
substancies que regulin
aquesta hormona.
 Aparell locomotor

Sistema esquelètic

Format per:

Funcions
- Protegir els organs vitals
- Donar estabilitat i consistencia al cos
- Conte celules mare de celulues sanguineas a la medula espinal vermella
- Son el punt d’interjecio dels musculs

Cartilegs

Estan formats per teixit cartilaginos, aquest teixit esta format per les celules anomenades
condrocits i pel motiu intercelular, fils de proteina, que donen estabilitat per que el teixit es
pugui deformar i consistecia.

- Colagen dona consistencia

- Elastina dona elasticitat

Les celules d’aquest teixit reven i expulsen els nutrients/residus nesesaris mitjancant la
difusio.

Ossos

El teixit ossi esta format per dues celules, els

osteocits i una materia intercelular.Hi ha dos
tipus d’osteocits

- Osteoclast que destrueixen os

- Osteoblast que fabriquen os

Quan una celula osea detecta que no hi ha una

altra celula osea al seu costat (una fractura),es
transforma en un osteoblast independentment
del tipus de celula que sigui i comenca a frabicar
oss per soldar la fractura.

Materia intercelular: Proteines que fabriquen els

osteocits. A mesura que pasa el temps a aquesta
materia intercelular se li comenca a aderir sals
minerals, aquestas sals l’endureixen i fa que es
torni dur pero fragil.

Perque les celules oseas puguin nutrirse hi ha un

sistema de canals anomenats canals de Havers
que envien nutrients a les celules.

Hi ha dos tipus de teixit ossi

- Teixit ossi esponjós que te abundants espais
buits (poros)
- Teixit ossi compacte que no te espais buits
Formes dels ossos

- Ossos llargs que son mes llargs que amples, ex femur, tibia, etc
- Ossos curts que son igual d’amples que de llargs, ex ossos del tormell
- Ossos plans, ex ossos del crani
- Ossos irregulars que tenen formes que no s’ajusten a cap de les anteriors, ex
costelles, vertebres...

Articulacions

Son la unió o contacte entre dos ossos que estan un al costat de l’altre.
Hi ha tres tipus d’articulacions

- Immòbils o satures que no hi ha moviment entre els ossos, ex ossos del crani
- Semi mòbils que hi ha un cert movimnet entre les ossos, es vertebres
- Mòbils que permeten un major grau de moviment entre els ossos

Parts del genoll

- Menisc
- Cartilags articulars
- Membrana fibrosa
- Membrana sinovial* que fabrica sinovi, un liquid que Membrana
actua com a lubricant i que alleugera els fregaments fibrosa
dels ossos

* si creix fins a un cert punt poden arribar a tornar-se

lligaments

Lligaments

Estructures una mica elastiques que permeten la unio

entre dos ossos d’una articulació
Sistema muscular

Estan formats per teixit muscular, aquest pot ser de tres tipus:

- Teixit muscular estriat: presenta estries, es voluntari i te la velocitat de contracció es alta

- Teixit muscular llis o visceral: no presenta estries es involuntari i te la velocitat de contracció
baixa
- Teixit muscular cardíac: presenta estries es involuntari i la velocitat de contracció es alta

Parts del múscul

- Fascicle, conjunt de microfibres. Esta compost per teixit conjuntiu i s’allarga al llarg de tot el
múscul, els tendons son les agrupacions d’aquests teixits

- Cèl·lula muscular o fibra muscular, cada una d’aquestes

celules per si sola també esta envoltada per el mateix teixit
que el dels fascicle.

- Microfibriles, proteines responsables de la contracio es

traben dins de les cel.lules musculars

Fisiologia muscular

- Musculs antagonistes, quan dos musculs entre ells son

contraris, quan un esta relaxat l’altre esta contret, ex biceps i triceps

Procés de contracció

1. El sistema nerviós central (SNC) dona l’ordre de

contracció.
2. El missatge viatja a traves dels nervis/neurones fins a
l’ultima neurona que esta en contacte amb el múscul
desitjat.
3. Els butons sinàptics alliberen un neurotransmissor, la
Acetilcolina, que serà captat per la fibra muscular.
4. L’acetilcolina produeix un canvi de permeabilitat a la
membrana de la cèl·lula muscular (ara permet la entrada
d’altres substancies que abans no podien entrar).
5. El canvi provoca que el calci pugui entrar a la cèl·lula. El
calci estimula els caps de las miosines, aquest s’estiren i
avancen sobre l’actina i s’enganxen a ella.
6. La miosina estan enganxada recupera la mida original i
arrossega la actina, completant la contracció.

Procés de relaxació

1. El SNC deixa de donar l’ordre de contracció, això fa que les neurones deixin d’alliberar
acetilcolina, per tant ja no entra calci a la cèl·lula
2. Al no rebre l’estimulació del calci els caps de la miosina es desenganxen de l’actina deixant
que aquesta torni a la posició original.
Fatiga muscular

Aquesta nomes es pot patir als musculs esqueletics

Pot tenir diferents orígens:

1. Quan es trenquen les fibres musculars (lesions per activitat)

Dolor degut al trencament inflama el muscul que estimula les celules dorments situades al
voltant de les fibres musculars per que es tornin celules musculars, aleshores el numero de
celules muscular del muscula augmenta, augmentant tambe el seu volum

2. Presencia d’acid lactic degut a un exercici explosiu.

• Respiracio celular aeròbica
o Materia organica (glucosa) + O2 = Energia* + H2O + CO2
* Les unitats de l’energia son els ATP, aquesta respiracio en produeix 38

• Respiracio celular anaeròbica

o Materia organica (glucosa) = Acid lactic + Energia*
*La quantitat d’energia produida amb aquesta respiracio es de 2 ATP
** La materia orgànica tampoc es degrada completament degut a la ausencia
d’oxigen

L’acid lactic acumulat després de fer esport es solidifica en forma de punxes a causa de la
baixada de la temperatura, això provoca que al moure els músculs tinguem dolor o
“agulletes”

Per desfer-se de l’acid lactic hem de tornar a fer esport perque aixi tornar a fer la
respiracio aerobica en comptes de consumir glucosa consumir acid lactic

Acid lactic + O2 = CO2 + H2O + Energia*

* La quantitat d’energia produida es de 36 ATP

Malalties i trastorns del sistema locomotor

• Artritis: Inflamació de les articulacions per culpa de un microbi.

• Artrosis: Es produeix degut al rosament dels osos degut al desgast del cartílag articular.
Provoca que els osteoblasts puguin soldar els dos ossos.
• Osteoporosi: Es la porositat dels osos en excés. Una caiguda podria arribar a trencar l’os.
• Esquinç: es el estirament de un tendó o de un os, es mesura en graus mentre no hi hagi un
trencament, sinó seria una fractura.
• Luxacio: Tambe conegut com dislocació. Es la sortida de l’os de la seva posició i va associat
amb un esquinç als tendons.
• Ernia discal: Es el desplaçament de un disc intervertebral, aquests eviten que les vertebres
es toquin entre si evitant el pinçament dels nervis.
• Raquitisme infantil: Es una deformació ossia causada per la escassesetat de vitamina D.
• Fractura: Es produeix una esquerda o un trencament amb o sense desplaçament en un os.