( ) T-9 Sistema Endocrí

T-9 SISTEMA ENDOCRÍ
El sistema endocrí és el conjunt de teixits o glàndules que

segreguenhormones.
El cos humà té dos tipus de glàndules:
- Exocrines: secreten productes (NO hormonals) en conductes

que els porten a cavitats corporals, a la llum d'un òrgan o a la
superfície corporal, per a realitzar una funció específica.
Una hormona és una substància química secretada a la sang, o localment, per una
cèl·lula o un grup de cèl·lules per a exercir un efecte sobre un teixit objectiu: ‘Missatgers
químics’.
Segons la seva naturalesa química, podem classificar les hormones en dos tipus:
- Hormones esteroides
- Hormones no esteroides.
Les hormones esteroides són:
- Liposolubles (se unen vien a los lípidos pero son hidrófugo) (pasen bien la
membrana)
- Creuen fàcilment la membrana cel·lular
- La majoria estan formades a partir de colesterol
Són secretades, per exemple, per:
- Escorçasuprarenal(ex.:cortisol i aldosterona).
- Gònades(ex.:ovaris-estrògensiprogesterona;testicles-testosterona).
- Placenta(ex.:estrògensiprogesterona).
Les hormones NO esteroides són:
- No liposolubles (hidrosolubles). (no pasan bien la membrana)

- No creue nfàcilment la membrana cel·lular.
Hi ha dos grups:
- Hormones procedents d'aminoàcids,per exemple:

- Hormones de la glàndula tiroide (ex.:tiroxina i triiodotironina)
- Hormones de la medul·la adrenal(ex.:adrenalina i noradrenalina).
*Adrenal i suprarenal es lo mismo
Proteïnes o hormones pèptides:
- Totes les altres hormones no esteroides (ex.:hormona del creixement).
D'altra banda, segons el seu lloc de secreció i destinació, trobaríem diversos tipus
d'hormones:
1. Circulants: Passen de les cèl·lules secretores al líquid intersticial i després a la

sang, per a actuar a distància. (son secretadas por una cèl·lula al torrente sanguinio y
hacen su función)
2. Locals: Es creen en les cèl·lules secretores i actuen localment, sense entrar al
torrent sanguini: (no viajan a través de la sangre, se quedan en la cèl·lula y hacen su
función)
- Paracrines: Actuen sobre cèl·lules veïnes.
- Autocrines: Actuen en la mateixa cèl·lula que les va secretar.
El sistema nerviós i el sistema endocrí actuen mitjançant missatgers químics i tots dos
es coordinen per a mantenir l'homeòstasi de l'organisme en diferents situacions.
El sistema nerviós actua més ràpid, ja que els missatgers químics viatgen a través dels
nervis i en el sistema endocrí viatgen a través de la sang, principalment.
Els múltiples sistemes hormonals intervenen en regulació de:
- Metabolisme
- Creixement i desenvolupament.
- Equilibri hidroelectrolític,àcid-bàsic i tèrmic.
- Reproducció.
- Comportament.
La funció principal del sistema endocrí és mantenir l'homeòstasi de l'organisme i que
els òrgans, teixits i cèl·lules del cos actuïn de manera coordinada.
En relació als mecanismes d'acció hormonal, generalment, aquestes es desplacen i

contacten amb els receptors específics en els teixits objectiu.
En funció del tipus d'hormona, contactaran amb els seus receptors específics en
localitzacions diferents de la cèl·lula.
Quant al mecanisme d'acció hormonal de les hormones esteroides:
- Els receptors específics es troben en el citoplasma o en el nucli cel·lular.

- L'hormona s'enllaça amb receptor i es desencadenen reaccions que faciliten la
síntesis de proteïnes, les quals tenen efectes sobre:
- Processos cel·lulars.
- Creixement o reparació de teixits
- Funció enzimàtica.
Quant al mecanisme d'acció hormonal de les hormones NO esteroides:
- Els receptors específics es trobenen la membrana cel·lular.

- L'hormona s'enllaça amb receptor i es desencadenen reaccions que faciliten la
síntesis de una substancia missatgera (AMPc), la qual provoca:
- Activació d'enzims cel·lulars.
- Canvis en la permeabilitat de la membrana.
- Facilitar la síntesi de proteïnes.
- Canvis en el metabolisme cel·lular.
- Estimulació de secrecions cel·lulars
El principal mecanisme de control de l'alliberament d'hormones en l'organisme és la

retroalimentació negativa la qual consisteix en el següent:
- La secreció d'una hormona per necessitats de mantenir l'homeòstasi provoca un

canvi en l'organisme (equilibri), el qual provoca la inhibició de la secreció de
l'hormona.
- En alguns casos pot donar-se un mecanisme de retroalimentació positiva, en la
qual l'acció biològica d'una hormona indueix la secreció de quantitats
addicionals.
L'alliberament d'hormones també està controlada per variacions cícliques que depenen
de:
- Canvis d'estació.
- Etapes del desenvolupament i envelliment.
- Ritmes circadiaris.
- Cicle menstrual.
A més, la sensibilitat cel·lular a les hormones pot variar per la quantitat d'aquestes:
- Una major quantitat d'hormones produeix la reducció dels seus receptors

específics (dessensibilització). (cuando hay un exceso, se eliminan receptores)
- Una menor quantitat d'hormones provoca un augment dels seus receptors
específics. (a mas receptores, crearemos mas hormona)
En el present tema analitzarem els/les següents teixits/glàndules endocrins/es, amb les

seves hormones més importants:
Hipotàlem (integrador principal)
L'hipotàlem és la regió del cervell que és la principal connexió entre
el sistema nerviós i l'endocrí.
Rep i integra estímuls procedents de diferents parts del cos (dolor,
emocions, concentració d’electròlits, nivell d'hidratació...), per a
controlar la secreció hormonal de la glàndula hipòfisi.
Aquesta secreció hormonal des de la hipòfisi (‘glàndula pituïtària’) la

regula a través de secrecions hormonals (vasos sanguinis) o
mitjançant senyals nerviosos (neurones).
- (*) - como cortamos el grifo - retroalimentación negativa nivel necesario de la
hormona se corta el grifo a traves de la alimentación negativa
- Las rojas: necesitan una inhibición para parar la alimentacion negativa (inhiben las
verdes)
- Verdes: són las que liberan
Hay que saberse las siglas y las hormonas

Hipòfisi
La hipòfisi és una regió en la base del cervell dividida, principalment, en:
- Lòbul anterior (Adenohipòfisi): la seva secreció hormonal està controlada per les
hormones d'alliberament o d'inhibició hipotalàmiques, que viatgen a través de
petits vasos sanguinis.
- Lòbul posterior (Neurohipòfisi): la seva secreció d'hormones està controlada per
senyals nerviosos originats en l'hipotàlem.
Hipòfisi: Lobulo anterior
Trofiques: hace que otra glandula secrete otra hormona
Porque la somatropina, porque tiene tropina pero no la consideramos tropica?
- Actua sobre todo el cuerpo, no tienen control sobre las otras glandulas
*Saber las hormonoas de arriba puede haber pregunta

H. adrenocorticotropina (ACTH)*:
*La inhibició de la seva secreció ocorre per retroalimentació negativa, quan augmenten
els nivells d'hormones sanguínies alliberades per les cèl·lules diana.
H. tirotropina (TSH)*
H. fol·licle estimulant (FSH)*:
*La inhibició de la seva secreció ocorre per retroalimentació negativa, quan augmenten els
nivells d'hormones sanguínies alliberades per les cèl·lules diana.
H. luteïnitzant (LH)*:
H. somatotropina (GH):
H. somatotropina (GH):
Un regulador fonamental de la secreció de GHRH i GHIH és el nivell de glucosa sanguini

(retroalimentació negativa).
H. prolactina (PRL):
H. prolactina (PRL):
Quant a la regulació de la secreció i inhibició de la PRL:
- La PIH inhibeix l'alliberament de PRL major part del temps.

- Tots els mesos, just abans de començar la menstruació, la secreció de PIH
disminueix en sang i el nivell de PRL augmenta, encara que no prou com per a
estimular la producció de llet.
- Quan el cicle menstrual comença novament, la PIH se secreta una altra vegada i el
nivell de PRL disminueix.
- El nivell de PRH es major durant l'embaràs i, després del part, la succió del lactant
produeix una disminució en la secreció de PIH.
Hipòfisi: Lòbul posterior
Controla la secreció de 2 hormones, principalment, en rebre les ordres de l'hipotàlem

(senyals nerviosos):
- H.antidiürètica o vasopressina(ADH).
- H.oxitocina(OT).
H. antidiürètica o vasopressina (ADH):
La regulació de la secreció i inhibició d’ADH depèn de la pressió osmòtica sanguínia i del

volum sanguini (retroalimentació negativa).
H. Oxitocina (OT):
El control de la seva secreció ocorre per retroalimentació positiva.
Quan cessa l'estímul (ex.: succió del bebè), quan influeixen factors psicògens (ex.: estrès), o
quan augmenta l'estimulació simpàtica general de la mare, es redueix la secreció
d'aquesta hormona.
GLÀNDULA TIROIDE
*es la que almacena durante mas dias hormonas
Glàndula situada en el coll, sota la laringe.

És una de les glàndules endocrines més grans i és
l'única que emmagatzema el seu producte en grans
quantitats (proveïment per a ~100 dies).
És una estructura formada per diversos fol·licles

tancats, plens d'una substància denominada ‘col·loide’,
el component principal del qual és la tiroglobulina, la
qual actua com a magatzem de les hormones tiroidals
(triiodotironina i tiroxina).
Les cèl·lules C són les encarregades de produir i

segregar calcitonina.
- Formans por las celulas follicle: T-3 (triodotironina, , T-4 tiroxina

- Calcitonina: no es considera hormona tiroide aunque se produzca ahi
- T4 se produce mas pero al llegar a la celula se convierte en T3

La secreció de T3 i T4 està controlada per la tirotropina (TSH), secretada per la
adenohipòfisi.
L’augment de la concentració d'hormones tiroidals per sobre d'uns certs nivells,

inhibeix la secreció de TSH (retroalimentació negativa).
La secreció de calcitonina (CT) depèn dels nivells de calci plasmàtics* (retroalimentació

negativa):
- Nivells alts estimulen la seva secreció.
- Nivells baixos inhibeixen la seva secreció .

H. tiroidals (T3 i T4)*:
H. calcitonina (CT)*:
*La inhibició de la seva secreció ocorre per retroalimentació negativa, dependent dels
nivells de calci plasmàtics. Els seus efectes són oposats a l'hormona paratiroidal (PTH).
- Calcitonina: disminuye el calcio en sangre

- Paratiroidea: augmentar el calcio en sangre
- Calcitrion; augmentan el calcio en sangre
Glándulas paratiroideas
Quatre glàndules situades en el coll, darrere de la glàndula

tiroide.
Controla la secreció de l'hormona paratiroidal (PTH).
La secreció de la PTH depèn dels nivells de calci plasmàtics*
(retroalimentació negativa):
- Nivells alts inhibeixen la seva secreció.

- Nivells baixos estimulen la seva secreció
H. paratiroidal (PTH)*:
A nivell quantitatiu, el paper de la PTH en la regulació del calci és major que el de la
calcitonina!
nivells de calci plasmàtics. Els seus efectes són oposats a la calcitonina (CT).
Ronyó
Òrgans amb funció hormonal situats en la part posterior de l'abdomen:
Controlen la secreció de 3 hormones:
- Calcitriol(forma activa de la vitaminaD).

- Eritropoetina(EPO).
- Renina.
La secreció de calcitriol* depèn dels nivells de calci plasmàtics* (retroalimentació

negativa):
- Nivells alts inhibeixen la seva secreció.

- Nivells baixos estimulen la seva secreció.
nivells de calci plasmàtics. Els seus efectes són oposats a la calcitonina (CT).
La secreció d'eritropoetina* (EPO) depèn, principalment, dels nivells d'oxigenació
tissular.
- Nivells baixos d'oxigenació tissular estimulen la seva secreció.
- El restabliment dels nivells d'oxigenació tissular inhibeix la secreció de EPO

nivells d’oxigenació tissular.
La secreció de renina depèn, principalment*, de la disminució de la pressió arterial, per

disminució del volum sanguini (deshidratació, disminució de sodi sanguini,
hemorràgia...).
Nivells baixos de pressió arterial estimulen la seva secreció.

El restabliment de la pressió arterial inhibeix la secreció de renina (retroalimentació
negativa).
GLÀNDULES SUPRARENALS
Les glàndules suprarenals o adrenals són glàndules situades damunt de cada ronyó i
compostes per:
- Escorça(80-90%)
- Medul·la(10-20%)
La secreció d’aldosterona està controlada* per:
- El nivell d'angiotensina II sanguini elevat (derivatdelasecreciódereninarenal).•

- El nivell de potassi sanguini elevat.
El restabliment dels factors anteriors inhibeixen la seva secreció (retroalimentació

negativa).
ALDOSTERONA
La secreció de cortisol està controlada per l’ACTH, secretada per l’adenohipòfisi, en

resposta a:
- Estrès.
- Nivells sanguinis baixos glucocorticoides.
L'augment de la concentració de l'hormona per sobre d'uns certs nivells inhibeix la

secreció de l’ACTH (retroalimentació negativa).
Els nivells de cortisol presenten variacions al llarg del dia (regulació circadiana):
- Nivells elevats al matí(8h)i que baixen fins a generar un segon pic a la tarda.
- Nivells mínims durant la nit (3-5hdesprés d’adormir-nos).
CORTISOL
*Proceso de activación
La secreció de catecolamines renals depèn, principalment, de l'activació simpàtica del
sistema nerviós davant la presència d'estímuls estressors*:
- Nivells moderats-alts d'aquests estímuls estimulen la seva secreció.
La disminució o el cessament de la presència de l'estímul estressor i de l'activació

simpàtica inhibeix la seva secreció (retroalimentació negativa).
ADRENALINA I NORADRENALINA
PÀNCREES
Òrgan accessori del sistema digestiu situat darrere i lleugerament per sota d'estómac.
Presenta una doble funció: exocrina (relacionada amb el sistema digestiu) i endocrina
(hormones). En el pàncrees es troben els ‘Illots de Langerhans’, cúmuls de cèl·lules amb
funcions endocrines.
Aquests illots tenen diversos tipus de cèl·lules, entre elles:
- Les cèl·lules beta(βoB),les quals corresponen al~70%dels illots,secreten insulina.

- Les cèl·lules alfa (αoA),les quals corresponenal~17%dels illots,secreten glucagó.
- Les cèl·lules delta(δoD),les quals corresponenal~7% dels illots,secreten
somatostatina.
- Les cèl·lules F (PP), les quals corresponen al ~6% dels illots, secreten polipèptid
pancreàtic (saber el orden, no hace falta los porcentajes)
D’aquestes 4 hormones, ens centrarem en la insulina i el glucagó.

No obstant això, encara que les interaccions de les 4 hormones pancreàtiques són
complexes i no estan completament dilucidades:
La somatostatina: (inhibe la hormona del cremiento)
- Actua de manera paracrina,inhibint l'alliberament d'insulina i de glucagó.

- Pot actuar com a hormona circulant, disminuint l'absorció de nutrients desdel
tub digestiu.
- Amés,inhibeix la secreció del 'hormona de creixement.
Polipèptid pancreàtic:a més de fer funcions digestives, inhibeix la secreció de

somatostatina
*Examen importante
La secreció d'insulina i glucagó depèn, principalment, del nivell

deglucosa sanguínia:
- Nivells alts de glucosa sanguínia (hiperglucèmia)

estimulen la secreció d'insulina (hormona
predominantment anabòlica).
- Nivells baixos de glucosa sanguínia (hipoglucèmia)
estimulen la secreció de glucagó (hormona
predominantment catabòlica).
Si es restableixen els valors de glucèmia o si se superen uns

certs límits oposats, s'inhibeix la secreció de les hormones
INSULINA
Glucogeno: almacenador de glucosa
Glucogenogènesi: estas creado almacenes de glucosa
Glucogenòlisi: destrucción de la glucosa
Muy proteica i con muchas carbohidrato: se activa la insulina
Rica en proteinas i pobre en carbohidratos: se activa el guclagón
*Muy importante
GLUCAGÓ
PANCREEAS
Amb un patró d’ingesta habitual (5 àpats), els nivells de glucosa en sang, insulina i
glucagó seguirien aquest comportament:
GÒNADES
Glàndules amb funció hormonal:
- Els ovaris produeixen diverses hormones,entre les quals destaquen els estrògens
i la progesterona.
- Els testicles produeixen diverses hormones, entre les quals destaca la
testosterona (un tipus d'androgen).
La secreció d'aquestes hormones està controlada per l'hormona fol·licle estimulant

(FSH) i la luteïnitzant (LH), secretades per l’adenohipòfisi.
L'augment de la concentració d'hormones gonadals per sobre d'uns certs nivells,

inhibeix la secreció de la FSH i LH (retroalimentació negativa).
ESTRÒGENS I PREOGESTERONA
*Función anabolica pero muy pequeña estrògens i preogesterona, a diferencia de la

testoterona

( ) T-9 Sistema Endocrí

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

( ) T-9 Sistema Endocrí

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

T-9 SISTEMA ENDOCRÍ

El sistema endocrí és el conjunt de teixits o glàndules que

El cos humà té dos tipus de glàndules:

- Exocrines: secreten productes (NO hormonals) en conductes

Les hormones esteroides són:

Són secretades, per exemple, per:

- No liposolubles (hidrosolubles). (no pasan bien la membrana)

- Hormones procedents d'aminoàcids,per exemple:

*Adrenal i suprarenal es lo mismo

Proteïnes o hormones pèptides:

- Totes les altres hormones no esteroides (ex.:hormona del creixement).

1. Circulants: Passen de les cèl·lules secretores al líquid intersticial i després a la

Els múltiples sistemes hormonals intervenen en regulació de:

En relació als mecanismes d'acció hormonal, generalment, aquestes es desplacen i

Quant al mecanisme d'acció hormonal de les hormones esteroides:

- Els receptors específics es troben en el citoplasma o en el nucli cel·lular.

Quant al mecanisme d'acció hormonal de les hormones NO esteroides:

- Els receptors específics es trobenen la membrana cel·lular.

El principal mecanisme de control de l'alliberament d'hormones en l'organisme és la

- La secreció d'una hormona per necessitats de mantenir l'homeòstasi provoca un

- Una major quantitat d'hormones produeix la reducció dels seus receptors

En el present tema analitzarem els/les següents teixits/glàndules endocrins/es, amb les

Hipotàlem (integrador principal)

Aquesta secreció hormonal des de la hipòfisi (‘glàndula pituïtària’) la

Hay que saberse las siglas y las hormonas

Hipòfisi: Lobulo anterior

Trofiques: hace que otra glandula secrete otra hormona

Porque la somatropina, porque tiene tropina pero no la consideramos tropica?

*Saber las hormonoas de arriba puede haber pregunta

H. fol·licle estimulant (FSH)*:

Un regulador fonamental de la secreció de GHRH i GHIH és el nivell de glucosa sanguini

Quant a la regulació de la secreció i inhibició de la PRL:

- La PIH inhibeix l'alliberament de PRL major part del temps.

Hipòfisi: Lòbul posterior

Controla la secreció de 2 hormones, principalment, en rebre les ordres de l'hipotàlem

H. antidiürètica o vasopressina (ADH):

La regulació de la secreció i inhibició d’ADH depèn de la pressió osmòtica sanguínia i del

El control de la seva secreció ocorre per retroalimentació positiva.

*es la que almacena durante mas dias hormonas

Glàndula situada en el coll, sota la laringe.

És una estructura formada per diversos fol·licles

Les cèl·lules C són les encarregades de produir i

- Formans por las celulas follicle: T-3 (triodotironina, , T-4 tiroxina

- T4 se produce mas pero al llegar a la celula se convierte en T3

L’augment de la concentració d'hormones tiroidals per sobre d'uns certs nivells,

La secreció de calcitonina (CT) depèn dels nivells de calci plasmàtics* (retroalimentació

- Nivells alts estimulen la seva secreció.

- Nivells baixos inhibeixen la seva secreció .

- Calcitonina: disminuye el calcio en sangre

Quatre glàndules situades en el coll, darrere de la glàndula

- Nivells alts inhibeixen la seva secreció.

Òrgans amb funció hormonal situats en la part posterior de l'abdomen:

Controlen la secreció de 3 hormones:

- Calcitriol(forma activa de la vitaminaD).

La secreció de calcitriol* depèn dels nivells de calci plasmàtics* (retroalimentació

- Nivells alts inhibeixen la seva secreció.

- Nivells baixos d'oxigenació tissular estimulen la seva secreció.

- El restabliment dels nivells d'oxigenació tissular inhibeix la secreció de EPO

La secreció de renina depèn, principalment*, de la disminució de la pressió arterial, per

Nivells baixos de pressió arterial estimulen la seva secreció.

- El nivell d'angiotensina II sanguini elevat (derivatdelasecreciódereninarenal).•

El restabliment dels factors anteriors inhibeixen la seva secreció (retroalimentació

La secreció de cortisol està controlada per l’ACTH, secretada per l’adenohipòfisi, en