SISTEMA

ANDREA MOYA SEVILLA

ENDOCRÍ
1. Generalitats del Sistema Endocrí
• Hormones = missatgers químics alliberats a la sang. La seva funció la
fan lluny des d’on es generen.
• Els efectes de les hormones poden ser: autocrins o paracrins.
• EFECTE AUTOCRÍ: l’efecte de l’hormona secretada per la glàndula
té efecte en la mateixa cèl·lula.
• EFECTE PARACRÍ: l’efecte de l’hormona secretada per la glàndula
arriba a una cèl·lula adjacent.
Via autocrina i paracrina
Hormones
• Missatgers químics que se secreten a la sang per mitjà de cèl·lules
especialitzades (cèl·lules target).
• Poden ser endocrines (envien les hormones directament a la sang)
o exocrines.
• QUAN ARRIBEN A LA SANG: HORMONES 
NEUROPÈPTIDS O NEUROHORMONES.
• Actuen en baixes [ ]: nanomolars o picomolars.
Qui pot secretar hormones?

• Glàndules (endocrines = alliberen directament les hormones al torrent sanguini; i

les exocrines): pàncrees, glàndula tiroides, glàndula suprarenal.
• TEIXITS.
• CÈL·LULES ENDOCRINES AÏLLADES:
• COR  PNA (pèptids): disminueixen la PA. Augmentant la diüresi, disminuint la
volèmia.
• RONYÓ  Cèl·lules juxtaglomerulars.

• NEUROHORMONES DE L’HIPOTÀLEM.
• CÈL·LULES IMMUNITÀRIES (CITOSINES) = INTERLEUCINES.
Receptors de les hormones
Receptors
Receptors
citoplasmàti
Receptors de nuclears
cs
membrana (intracel·lul
(intracel·lul
ars)
ars)
No No
Presenten 2n
presenten presenten
missatgers
2n 2n
= Ca2+
missatgers. missatgers.
Ofereixen
una RESPOSTA RESPOSTA
resposta CEL·LULA CEL·LULA
cel·lular R LENTA R LENTA.
RÀPIDA.
• Hi ha diversos mediadors que fan de neurotransmissors i com
hormones.
• Exemple: NA: fa de neurotransmissor en les terminacions
sinàptiques de les neurones postganglionars simpàtiques i com
hormona, ja que s’alliberen per les glàndules de la medul·la
suprarenal.
Classificació de les hormones

Hormones
HORMO HORMO HORMO
NES NES NES
PEPTÍDI ESTER AMINO
QUES OIDES ÀCIDS
 Control de la velocitat de
les reaccions químiques
FUNCIÓ DE
Control del transport dels
LES ions o molècules a través
HORMONE de les membranes
S
Control de l’expressió dels
gens i la síntesis proteica.
QUÈ ÉS I DE QUÈ DEPÈN LA RESPOSTA
CEL·LULAR DE LES HORMONES?
• Són les respostes que fan les hormones quan s’uneixen als
receptors específics.
• Depèn de:
• TIPUS DE RECEPTOR. L’hormona, depenent del tipus de receptor a que
s’uneixi farà una resposta o una altra.

• TIPUS DE VIA DE TRANSDUCCIÓ (AUTOCRINA, PARACRINA O

ENDOCRINA).
Les hormones duren per sempre?
• No. Tenen una durada determinada.
• Els seus efectes NO sempre són beneficiosos per les cèl·lules.
D’aquesta manera, la insulina pot perdurar en la sang, i fer disminuir
progressivament els nivells de glucosa en la sang, generant una
hipoglucèmia (baix nivell de sucre en sang).
Com es degraden les hormones?
• Les hormones tenen la capacitat de degradar-se. És a dir, de
convertir-se en altres substàncies, com podrien ser els metabòlits
inactius, gràcies a determinats enzims (del fetge o dels ronyons).
• Els metabòlits inactius (hormones degradades) s’expulsen per la
bilis, o per la orina.
• A la sang trobem uns enzims que s’encarreguen de degradar les
hormones peptídiques unides als receptors de membrana.
• Quan l’hormona s’uneix al receptor específic, s’introdueix dintre de
la cèl·lula per mitjà d’un procés d’endocitosi (es forma una vesícula
que engloba l’hormona).
• Les hormones degradades (en metabòlits inactius) es digereixen per
mitjà dels lisoenzims (”basureros de la célula).
VIDA DE LES HORMONES

Tenen una vida curta (semivida).

Classificació de les hormones depenent de la seva
constitució química
Hormones
peptídiques Hormones Hormones
(pèptids o esteroides aminoàcids
proteïnes)
• Hormones • Deriven del • Deriven de
més colesterol. l'aminoàcid
abundants. • Liposolubles tirosina.
• Lipòfobes. . • Dervien de
• Hidrosolubl • Hidrofòbiqu l'aminoàcid
es. es. triptòfan.
Hormones peptídiques
• Pèptids petits (2-50 aa) o bé proteïnes grans; glucoproteïnes (+50 aa).
• LIPÒFOBES: no travessen la membrana cel·lular.
• TIPUS DE RECEPTORS: De membrana.
• HIDROSOLUBLES: viatgen a través del plasma fàcilment.
• VIDA: curta.
• RESPOSTA CEL·LULAR: Lenta.
• SÍNTESI: Se sintetitzen gràcies a les prohormones inactives.
• COM SE SINTETITZEN? Les hormones s’emmagatzemen en vesícules secretores. Quan hi ha una senyal
d’exocitosis, la vesícula expulsa l’hormona a la sang.
• QUI LES ACTIVA? Vesícules, altres proteïnes que produeixen canvis en els processos de traducció i post-traducció.
• QUI LES EMMAGATZEMA? Les vesícules secretores. Alliberen les hormones a la sang per un procés d’exocitosis,
gràcies al calci.
Hormones esteroides
• Hormones que deriven del colesterol (quan es genera la degradació del
colesterol, gràcies a l’actuació d’una sèrie d’enzims, es generen aquestes
hormones).
• LIPOSOLUBLES: Travessen la membrana cel·lular.
• TIPUS DE RECEPTORS: De membrana + intracel·lulars.
• RESPOSTA CEL·LULAR: LENTA.
• VIDA: Més llarga que les peptídiques, ja que eviten la seva degradació
per mitjà d’enzims específics.
Hormones esteroides
• HIDROFÒBIQUES: No són solubles en plasma, per tant, necessiten
l’actuació d’una sèrie de proteïnes (albúmines) que s’encarreguen de
transportar-les pel plasma.
• No obstant hi ha una petita porció d’hormones esteroides que les
podem trobar de forma lliure al plasma.
• Com que treballen en [] baixes, no hi haurà cap problema perquè una
petita porció estigui al plasma (el problema seria quan hi hagués una
major [ ], ja que podrien obstruir els vasos sanguinis, creant trombus.
• SÍNTESI: Es sintetitzen quan es necessiten.

• QUI FA LA SÍNTESIS?

• GLÀNDULA SUPRARENAL: Són sintetitzades a l’escorça suprarenal.

• GÒNADES: produeixen esteroides sexuals (progesterona, andrògens o estrògens).

• PLACENTA.
• EMMAGATZEMATGE: A diferència de les peptídiques, no s’acumulen
en vesícules secretores.
• Aquestes hormones s’introdueixen a dins de la cèl·lula per un procés de
difusió. Quan entren s’uneixen als receptors intracel·lulars, i formen el
complex hormona-receptor.
• Aquest complex hormona-receptor = factor de transcripció. El que fa és
que quan s’activa, gràcies a que l’hormona s’ha unit al receptor, s’activen
una sèrie de gens que s’encarreguen de generar nous mRNA que
permeten la síntesi de noves proteïnes.
Hormones aminoàcids
• Se sintetitzen ja que deriven d’una sèrie d’aminoàcids (triptòfan i tirosina).
• TRIPTÒFAN: glàndula pineal. Allibera melatonina.
• TIROSINA:
• 1. CALECOTAMINES: Es comporten més com hormones peptídiques (units a receptors de membrana). Hi
ha un 2n missatger (DOPAMINA, ADRENALINA, NORADRENALINA).
• 2. HORMONES TIROIDALS: Es comporten més com hormones esteroides. Són liposolubles, poden
travessar la membrana, i s’uneixen a receptors intracel·lulars).
• TIPUS:
• T3: Hormona tiroidea unida a 3 grups Iode (única activa metabòlicament).
• T4: Hormona tiroides unida a 4 grups iode (NO és activa metabòlicament).
 CONTROL DE L’ALLIBERAMENT
HROMONAL
• 2 BUCLES DE RETROALIMENTACIÓ (+ O -). EXEMPLE: REGULACIÓ DEL CALCI.
• RETROALIMENTACIÓ NEGATIVA: Hi ha un senyal (baixa quantitat de Calci al plasma),
activa les hormones paratiroides, per tant, augmenten l’absorció del calci als ossos. També
promou la reabsorció hepàtica, per tal que el calci torni al fetge, i la reabsorció del calci als
intestins.

• RETROALIMENTACIÓ POSITIVA: Hi ha un estímul (contraccions uterines) que fan que

s’alliberi més quantitat de l’hormona de la serotonina, la qual contrau més al cèrvix, fins que
hi ha un estímul extern que frena la producció de serotonina, per tant, les contraccions
uterines = sortida del bebè (final del part).
CICLE CIRCADIÀ DE LES
HORMONES
• Hi ha teixits que tenen la capacitat de produir més quantitat
d’hormones durant un moment determinat del dia. De fet, durant
la nit és on trobem més quantitat d’hormones. Si no descansem bé i
no dormim el que hauríem de dormir, no arribarem a les
concentracions màximes d’hormones.
El centre integrador pot activar o inhibir la secreció hormonal. Quines hormones
inhibeixen la secreció hormonal?

1. CORTISOL = Segregat a l’escorça suprarenal (medul·la suprarenal).

S’encarrega d’eliminar les hormones tròfiques que s’alliberen de la
CORTICOTROPINA I L’ADRENOCORTICOTRÒPICA.
2. HORMONES HIPOFISIÀRIES: Disminueixen la secreció d’hormones a
l’hipotàlem (perquè alliberen una senyal de retroalimentació negativa).
3. ACTH (HORMONA ADRENOCORTICOTROPA) = Inhibeix la secreció
de l’hormona hipotalàmica alliberada de la corticotropina (CRH)
On va l’hormona un cop s’ha secretat?
• El sistema hipotàlem-hipofisiari s’encarrega d’alliberar les hormones
gràcies a través d’una sèrie de vasos especials, que fan de sistema
porta.
• El sistema porta està format per 2 grups de capil·lars connectats
directament a un conjunt de vasos (són regions especialitzades de
l’aparell circulatori).
• Aquests 3 sistemes porta els trobem: RONYÓ, SISTEMA
DIGESTIU I AL CERVELL.
Per tant, quina via s’ha d’emprar per controlar la
secreció d’hormones?
• Una via reflexa (estímul + neurones aferents + centre integrador
(integra la senyal) + neurones eferents (emeten la resposta
hormonal).
• En aquesta via s’involucren tant les glàndules pineals com la
hipòfisis.
Quines són les neurones especialitzades que tenen la capacitat
de secretar hormones?

• 1. CATECOLAMINES =neurones modificades de la medul·la

suprarenal.
• 2. NEURONES HIPOTALÀMIQUES = Se secreten a la
neurohipòfisis.
• 3. NEURONES HIPOTALÀMIQUES QUE CONTROLEN
L’ALLIBERAMENT D’HORMONES = Adenohipòfisis.
Com es diuen aquelles hormones que poden controlar la
secreció d’altres hormones?

• HORMONES TRÒFIQUES.
• S’anomenen sempre amb el sufix –tropina.
• Són hormones hipotalàmiques que controlen l’alliberament de les
hormones (adenohipòfisis), la neurohipòfisis és el lloc on se
sintetitzen les neurones hipotalàmiques.
INTERACCIÓ HORMONAL
SINERGISME PERMISSIBILITAT ANTAGONISME

• Les hormones poden • És • Una hormona

treballar
necessari produeix un efecte
conjuntament, fent que una contrari a una altra
que l’efecte que hormona a una hormona. És a dir,
produeixen per mitjà concentració tenim una primera
de la resposta hormona que el que
cel·lular sigui major. determinada fa és reduir els
L’efecte és major faci que una efectes d’una
que si treballessin segona afecti o segona.
de forma individual. • Això es deu a què
• Exemple: l’efecte de produeixi una competeixen pel
la adrenalina i el resposta a la mateix receptor
GLÀNDULA PITUÏTÀRIA O
HIPÒFISIS
• Glàndula que controla funcions d’altres glàndules (tiroides,
gònades, fetge, glàndula suprarenal...).
• Són INTERMIDIARIS entre el SNC i els òrgans endocrins
perifèrics. Es troben fora de la barrera cervell-sang.
• FORMADA PER 2 TIPUS DE TEIXITS (D’ORIGEN DIFERENT) I
QUE S’UNEIXEN EN EL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI.
Teixits de la hipòfisis o glàndula pituïtària
• Neurohipòfisis o glàndula pituïtària posterior: secreta 2
neuropèptids.
• Adenohipòfisis o glàndula pituïtària anterior: secreta 6 hormones.
NEUROHIPÒFISI O HIPÒFISI POSTERIOR:
Secreta 2 neuropèptids
• Secreta 2 neurohormones = oxitocina + vasopressina o ADH
(antidiürètica), i s’alliberen a la sang.
 OXITOCINA
- Estimula les contraccions durant el part
(RETROALIMENTACIÓ +).

- Estimula l’ejecció de llet materna durant la lactància materna.

 HORMONA ANTIDIÜRÈTICA O
VASOPRESSINA
• S’activa quan hi ha una hiperosmolaritat al nucli paraventricular de l’hipotàlem.

• FUNCIÓ: Regula el balanç d’aigua de l’organisme. Redueix la diüresis, augmentant la reabsorció,

augmentant la volèmia (fa que augmenti la PA).

• TIPUS DE RECEPTOR: RECEPTORS DE MEMBRANA. Trobats a:

• Cèl·lules principals  als Túbuls renals distals.
• Conductes col·lectors.
• ÉS VASOCONSTRICTORA = Contrau les arterioles del cor per augmentar la PA.
Qui estimula la secreció de ADH? Qui les
inhibeix?
• ESTIMULADORS:
• Augment de l’osmolaritat plasmàtica.
• Reducció del volum sanguini (augmenten la volèmia, reduint la diüresi, augmentant la
reabsorció, augmentant la PA).
• Reducció de la PA (augmenten la PA).
• INHIBIDORS:
• Reducció de l’osmolaritat plasmàtica.
• Augment de la volèmia.
• Augment de la PA.
• Augment del PNA (PÈPTID AURICULAR NATRIURÈTIC).
 Adenohipòfisi o hipòfisi anterior: Secreten 6
hormones
• Glàndula d’origen epitelial (no nerviós, com passava amb la
neurohipòfisi) que forma el paladar.
• QUINES HORMONES SECRETA?
• ATCH O HORMONA ADRENOCORTICOTRÒPICA.
• HORMONA ESTIMULADORA TIROIDEA (TSH).
• HORMONA FOL·LICULOESTIMULANT (FSH).
• HORMONA LUTEÏNITZANT (LH, ICSH).
 HORMONA ADRENOCORTICOTRÒPICA HORMONA HORMONA HORMONA
(ACTH) O CORTICOTROPINA ESTIMULANT DE LA FOL·LICULOESTIMULA LUTEÏNITZANT (LH,
  TIROIDE (TSH) O NT (FSH) ICSH)
CORTICOTROPINA
 
També s’anomena CORTICOTROPINA. També s’anomena També s’anomena També s’anomena
CORTICOTROPINA. FOLICULOTROPINA LUTROPINA

CÈL·LULES SECRETORES = CÈL·LULES CÈL·LULES SECRETORES CÈL·LULES

CORTICÒTROFS. SECRETORES = = GONADÒTROFS. SECRETORES =
TIRÒTROFS. GONADÒTROFS.
TEIXIT DIANA: GLÀNDULA ADRENAL. TEIXIT DIANA: TEIXIT DIANA: TEIXIT DIANA:
GLÀNDULA TIROIDEA. GÒNADES. GÒNADES.

PROVOCA LA SECRECIÓ DE: PROVOCA LA PROVOCA CREIXEMENT PROVOCA

  SECRECIÓ DE: DE L’APARELL PRODUCCIÓ
1. GLUCOCORTICOIDES.   REPRODUCTOR D’HORMONES
2. MINERALOCORTICOIDES. HORMONES SEXUALS.
3. ANDRÒGENS. TIROIDES.
 Prolactina (PRL) = LUTROPINA
• QUI LA SECRETA? Lactròtofs.
• TEIXIT DIANA? PROLACTINA + HORMONA DE CREIXEMENT =
• Ovaris. ÚNIQUES que es produeixen a la adenohipòfisis
• Glàndules mamàries. I es controlen per hormones inhibidores i alliberades.
• Testicles.
FSH i LH = gonadotropines.
• Pròstata.
• FUNCIONS: Totes les hormones de l’adenohipòfisi (excepte 1) tenen la
diana en una altra glàndula o cèl·lula endocrina.
• Secreta estrògens/progesterona.
• Produeix llet materna.
• Espermatogènesi.
• Hiperplàsia de la pròstata.
• Secreció de TSH i ACTH.
 HORMONA DE CREIXEMENT (GH, STH)
• Són somatropines. HORMONA PEPTÍDICA MÉS ABUNDANT DE
L’ADENOHIPÒFISIS.
• CÈL·LULES SECRETORES = SOMATRÒTOFS (ADENOHIPÒFISIS). Se
sintetitza al llarg de tota la vida. Encara que a l’adolescència és quan en tenim
major quantitat.
• TEIXIT DIANA = FETEGE + TEIXIT ADIPÒS. S’allibera les IGFs, les quals
permeten el creixement (mida) i proliferació cel·lular (nombre de cèl·lules).
• Fomenten el creixement del cartílag, ossos i músculs.
• Participen en el metabolisme de lípids, i d’hidrats de carboni.
QUINES HORMONES HIPOTALÀMIQUES CONTROLEN LA SECRECIÓ DE
L’HORMONA DE CREIXEMENT?

• 1. GHRH O NEUROPÈPTID HIPOTALÀMIC: Promou

l’alliberament de la GH. S’allibera en polsos durant l’edat adulta,
especialment durant les 2 primeres hores de son.
• 2. GHIH O SOMATOSTATINA = Factor que inhibeix
l’alliberament de l’hormona de creixement en el pàncrees, estómac
i hipotàlem.
GH O HORMONA DE CREIXEMENT
• AFAVOREIX:
• Creixement muscular.
• Augment de la densitat i la força òssia.
• Estimula la regeneració i la reproducció cel·lular.
• Augmenta el creixement dels òrgans interns.
• Alliberament d’IGF (factors de creixement semblants a la insulina), que permet:
• Creixement cel·lular (augment de la mida de les cèl·lules).
• Proliferació cel·lular (augment del nombre de cèl·lules).
• Afavoreix el creixement del cartílag.
Metabolisme de la GH
• És un hormona anabòlica:
• Afavoreix la síntesi de proteïnes i el creixement dels
teixits.
• Estimula la producció de glucosa hepàtica.
• Catabòlic pel greix.
Què necessitem per controlar el creixement?
• Control endocrí del creixement: Implica:
•  GH o somatotropina.
•  Glucocorticoides suprarenals.
•  H. Tiroidals.
•  Hormones que regulen metabolisme del calci.
•  Hormones que regulen el metabolisme de la glucosa.
•  Hormona de creixement: creixement teixits.
Què necessita el sistema endocrí per generar un
creixement?
 GH i IGF.

 Increment síntesi de proteïnes i divisió cel·lular.

 Permeten hipertròfia (augment mida cel·lular).

 Permeten hiperplàsia (augment nº de cèl·lules).

 HORMONA DE CREIXEMENT I EL
CREIXEMENT OSSI
• Estimula un creixement ossi, quan la matriu òssia deposita més del que es reabsorbeix.

• Els ossos sempre creixen per la placa epifisiària és una zona que mentre que no som adults és cartilaginosa, per
tant, indueix el creixement d’alçada. La GH indueix el creixement d’ossos quan hi ha cartílag. Quan se secreten
les hormones sexuals, les plaques epifisiàries es “bloquegen” i no permeten el creixement (les hormones sexuals
fan que el teixit cartilaginós de les plaques, es diferenciïn en osteoblasts i osteòcits, i es diferenciïn en os).

• PEL CREIXEMENT NECESSITEM:

o HORMONES GH, IGF, HORMONES SEXUALS (QUE PROVOQUEN EL TRENCAMENT DE LES
PLAQUES EPIFISIÀRIES).

o NUTRIENTS I CALCI.
 La insulina
• Estimula la síntesi proteica i proporciona glucosa.

• Efecte permissiu sobre el creixement.

 Hormona tiroidal
• Efecte permissiu sobre el creixement.
• Actua directament sobre el sistema nerviós.
TRASTORNS ASSOCIATS A LA GH
- ENANISME: Dèficit greu de GH.
 
- GEGANTISME: Hipersecreció de GH.

- ACROMEGALIA: Secreció excessiva de GH, la qual produeix un

allargament de la mandíbula, trets facials grans i creixement dels
peus/mans. A l’edat adulta podem tenir un augment de l’hormona de
creixement (en situació de tumors) els ossos creixen de forma aleatòria i es
generen malformacions òssies, i els òrgans creixen més
 El calci
• S’absorbeix als budells. S’adquireix per la dieta. El que no
s’absorbeixi s’elimina per la femta. També es pot filtrar pels
ronyons i ser excretat per l’orina. Els ronyons, per tant, controlen
la quantitat de calci a la sang.
• OSSOS = Principal emmagatzem de calci.
• Glàndules paratiroides: alliberen hormones paratiroides quan hi ha
una baixa concentració de calci a la sang.
•El calcitriol = VITAMINA D, i per ser sintetitzada necessitem que a la pell hi hagi l’activació de
la llum ultraviolada. Es comença a sintetitzar al ronyó per la TPH. També s’absorbeix per la
dieta.

•La vitamina D afavoreix conjuntament amb la TPH l’absorció de calci a la sang i a l’intestí
prim.  
•La formació d’os (formar os)  osteoblasts.
•Destrucció d’os per alliberar calci  osteoclasts = resorció òssia. En el cas que necessitem
augmentar el calci, l’alliberament de TPH augmenta la resorció òssia.

•LA TPH augmenta el calci del ronyó.

• La vitamina D afavoreix que el calci a l’interior de la cèl·lula
s’uneixi a la calbidina. A més, facilita que el calci s’uneixi a uns
transportadors perquè arribi a la sang i sigui filtrada pels
ronyons.
• Les cèl·lules C de la TIROIDES alliberen la calcitonina.
 CALCITONINA (ALLIBERADA PER LES
CÈL·LULES C DE LA GLÀNDULA TIROIDES
•”OVEJA NEGRA”
•Fa les funcions al revés.

-S’allibera quan els nivells de calci al plasma són molt alts.

-Activa els mecanismes per disminuir el calci (formar més os i excretar més calci
per l’orina).

-PDH I VITAMINA D (CALCITRIOL): Funció oposada. S’alliberen quan els

nivells de calci són baixos.
Com entra el iode a les cèl·lules fol·liculars de la
glàndula tiroides?
• TRANSPORT SECUNDARI ACTIU. El iode entra a través d’un
transport que fa un cotransport de calci i iode. El iode és negatiu i
el sodi positiu, dos ions de càrrega oposada estem mantenint la
càrrega de la membrana.
COM VIATJA EL IODE PEL PLASMA?
• Per mitjà d’unes globulines que s’assemblen a l’albúmina.
• Només algunes hormones presenten aquestes proteïnes
transportadores.
HORMONES TIROIDES
•A l’hipotàlem les hormones tiroides alliberen la TRH, aquestes quan estan incrementades, estimulen les
TSH i fa augmentar les hormones tiroidals, això inhibeix la secreció de la TSH i la TRH a l’hipotàlem.

•L’hormona tiroidals activa (metabòlicament) és la T3.

•La T4 per ser activa ha de perdre 1 iode, i per això hi ha un enzim en la major part de les cèl·lules és
treure un iode a la T4 (desiodasa).

•HIPERTIROÏDISME = AUGMENT DEL METABOLISME + COR (+ PA).

•En el HIPOTIROÏDISME (en el cas que hi hagi una baixada de pes) és degut a una reducció de la
síntesi de proteïnes (menor quantitat d’alliberament d’hormones tiroides ).
• Les hormones tiroidals faciliten el desenvolupament correcte de
les neurones; bona sinapsis.
• La falta d’hormones tiroidals des dels nadons, provoca faltes de
desenvolupament del SN (Cretinisme).