1

ORGANISMES UNICEL·LULARS I PLURICEL·LULARS

•Formats per un única cèl·lula o per un grup de cèl·lules que
mantenen la seva independència (colònia o cenobi).
•La cèl·lula realitza totes les funcions vitals (nutrició, relació i
Organismes
reproducció).
UNICEL·LULARS •Tots els procariotes. Alguns protoctists i alguns fongs
(llevats).

2
 ORGANISMES UNICEL·LULARS I PLURICEL·LULARS

Organismes • Formats per cèl·lules especialitzades en

PLURICEL·LULARS funcions diferents, amb una estructura adequada
a la funció.
•Totes les cèl·lules tenen la mateixa dotació
cromosòmica.
• La DIFERENCIACIÓ CEL·LULAR permet que hi
haja cèl·lules especialitzades en diferents
funcions.
• Els TEIXITS són els conjunts de cèl·lules
diferenciades i especialitzades en una funció.
• Ho són, tots els animals, les plantes, els fongs
(excepte els llevats) i alguns protoctists com les
algues.

HISTOLOGIA
Ciència que estudia els teixits.
3

ORGANISMES UNICEL·LULARS I PLURICEL·LULARS

•Els unicel·lulars realitzen els intercanvis de

matèria directament amb el medi extracel·lular.
•Els pluricel·lulars necessiten un MEDI
INTERN que permeti comunicar les cèl·lules
amb el medi extern.
•En els vegetals el medi intern correspon a la
CONSEQÜÈNCIES saba.
DE LA
•En els animals el medi intern està format pel
PLURICEL·LULARITAT
plasma sanguini de la sang i la limfa, i el líquid
intersticial.
•Perquè l'organisme realitzi bé les seves funcions
el medi intern ha de mantenir les seves
condicions físic químiques dins d'uns límits
concrets.
•HOMEÒSTASI: Conjunt de processos
fisiològics que mantenen estables les
característiques del medi intern. 4
 MODELS D’ORGANITZACIÓ EN ANIMALS

Tots els animals són PLURICEL·LULARS.

Entre els animals hi ha una gran diversitat d’organització corporal, no
tots tenen la complexitat dels vertebrats.
• Les esponges només tenen teixits incipients.
• Alguns com els Cnidaris o els Platihelmints, no presenten alguns
dels sistemes com els respiratori o el circulatori.

MODELS D’ORGANITZACIÓ EN FONGS, PLANTES I ALGUES

ORGANITZACIÓ CORPORAL DE:

ALGUES, FONGS I PLANTES BRIOFITES PLANTES DEL TIPUS DE

LÍQUENS
TAL·LOFÍTICA
Les cèl·lules no formen
veritables teixits tot i que
entre ells pot existir una
certa especialització i
divisió del treball.
(molses) LES PTERIDOFITES
PROTOCORMOFÍTICA (falgueres) i
Les molses no presenten ESPERMATOFITES
teixits conductors però sí CORMOFÍTICA
estructures que funcionen Les cèl·lules formen teixits i
com a òrgans (cauloide, òrgans (arrels, fulla i tija)
fil·loide i rizoide)

6
 TEIXITS ANIMALS

Els teixits animals

De cada teixit hem de conèixer:

- La funció
- La disposició de les cèl·lules
- Les característiques de la substància intercel·lular.
- Els tipus cel·lulars (si són significatius)

TEIXITS ANIMALS

Teixit Característiques Funcions

Recobreixen la
superfície animal
Epitelial Sense espai intercel·lular
o les cavitats
internes.

Amb abundant substància Connecta i uneix

Connectiu
intercel·lular altres teixits

Cèl·lules allargades i Contracció i

Muscular
contràctils dilatació
Transmeten els
Cèl·lules estrellades amb
Nervios impulsos
nombroses ramificacions
nerviosos
8
 TEIXITS ANIMALS
PAVIMENTÓS: Cèl. Aplanades. Endotelis.
SIMPLES
PRISMÀTIC: Cèl. Polièdriques. Microvellositats intestinals.

PSEUDOESTRATIFICAT Una sola capa de cèl.lules. Epiteli ciliat de la

De REVESTIMIENT
tràquea.
TEIXIT ESTRATIFICATS Pell i mucoses.
EPITELIAL
GLANDULAR Glàndules endocrines i exocrines.

CONJUNTIU LAX
CONJUNTIU CONJUNTIU DENS (Tendons i lligaments)
ADIPÓS
CARTILAGINÓS
TEIXIT
COMPACTE
CONNECTIU
ÒSSI
ESPONJÓS

SANG
TEIXIT VASCULAR
LIMFA

MÚSCUL ESQUELÈTIC
ESTRIAT
TEIXIT MÚSCUL CARDÍAC
MUSCULAR
LLIS

TEIXIT NEURONES
NERVIÓS
CÈL·LULES DE LA NEURÒGLIA
9

TEIXITS EPITELIALS DE REVESTIMENT

10
 TEIXITS EPITELIALS DE REVESTIMENT

EPITELIS DE REVESTIMENT

Entapissen la superfície corporal i les cavitats

FUNCIÓ internes dels animals.

DISPOSICIÓ DE LES Cèl·lules íntimament unides entre si.

CÈL·LULES

CARACTERÍSTIQUES DE No hi substància intercel·lular entre les cè·lules.

LA SUBSTÀNCIA
INTERCEL·LULAR

Les cèl·lules poden ser aplanades, prismàtiques,

TIPUS CEL·LULARS ciliades, amb microvellositats, depenent dels tipus.

11

TEIXITS EPITELIALS DE REVESTIMENT

EPITELI DE REVESTIMENT SIMPLE PAVIMENTÓS: ENDOTELI

12
 TEIXITS EPITELIALS DE REVESTIMENT

EPITELI DE REVESTIMENT ESTRATIFICAT PAVIMENTÓS

13

TEIXITS EPITELIALS DE REVESTIMENT

EPITELI DE REVESTIMENT SIMPLE PRISMÀTIC

14
 TEIXITS EPITELIALS DE REVESTIMENT

EPITELI DE REVESTIMENT PSEUDOESTRATIFICAT

15

TEIXITS EPITELIALS DE REVESTIMENT

16
TEIXITS EPITELIALS DE REVESTIMENT

17

TEIXITS EPITELIALS DE REVESTIMENT

18
TEIXITS EPITELIALS DE REVESTIMENT

19

TEIXITS EPITELIALS GLANDULARS

20
TEIXITS EPITELIALS GLANDULARS

21

TEIXITS EPITELIALS GLANDULARS

22
 TEIXITS EPITELIALS GLANDULARS

EPITELIS GLANDULARS

FUNCIÓ
Síntesi i secreció de diverses substàncies
químiques.

Intercalades entre cèl·lules epitelials, o agrupades i

DISPOSICIÓ DE LES
envolades de teixit intersticial formant glàndules.
CÈL·LULES

CARACTERÍSTIQUES DE Si formen glàndules, al seu voltant hi ha teixit conjuntiu

LA SUBSTÀNCIA
amb vasos sanguinis i connexions nervioses.
INTERCEL·LULAR

Endocrines, aboquen el seu contingut (hormones) a la

TIPUS CEL·LULARS sang; exocrines, aboquen els seu contingut a l’exterior
o a cavitats del cos.

23

TEIXITS CONNECTIUS

CONJUNTIU LAX
CONJUNTIU DENS (Tendons i lligaments)
CONJUNTIU ADIPÓS

CARTILAGINÓS
TEIXIT OSSI COMPACTE
CONNECTIU
ESPONJÓS

SANG
TEIXIT VASCULAR
LIMFA

24
 TEIXITS CONNECTIUS: CONJUNTIUS

Dermis de la pell Tendons

Espais entre òrgans Lligaments
Cordes vocals

25

TEIXITS CONNECTIUS: CONJUNTIUS

26
 TEIXITS CONNECTIUS: CONJUNTIUS
TEIXITS CONJUNTIUS

FUNCIÓ Sosteniment i farciment.

Cèl·lules separades per la substància intercel·lular.

DISPOSICIÓ DE LES
CÈL·LULES

En el teixit conjuntiu LAX: és gelatinosa.

En el teixit conjuntiu DENS: Conté una gran quantitat de
CARACTERÍSTIQUES DE fibres.
LA SUBSTÀNCIA
En el teixit ADIPÓS: és escasa i conté gran quantitat de
INTERCEL·LULAR
vasos sanguinis.

FIBROBLASTS que en madurar es converteixen en

FIBRÒCITS.
TIPUS CEL·LULARS ADIPÒCITS
MACRÒFAGS migrats des de la sang.

27

TEIXITS CONNECTIUS: CONJUNTIUS

Teixit conjuntiu lax

Capilares

Fibroblastos
Vénula

Arteriola
(corte lon-
Linfocitos gitudinal)

Polimorfos Arteriola
nucleares (corte
transversal)
Arteriola
Adipocitos

Núcleos de
Vénula adipocitos
Capilar
Fibras (corte lon-
colágenas gitudinal)

28
 TEIXITS CONNECTIUS: CONJUNTIUS

Teixit conjuntiu dens

Fibras Célula mesen-
colágenas quimatosa
(corte transv.)
Capilar

Linfocitos

Fibras
Leucocitos elásticas

Capilares
Fibroblastos

Fibras
Fibroblastos colágenas
(corte long.)

29

TEIXITS CONNECTIUS: CONJUNTIUS

Tendó
Células
tendinosas

Núcleos
Fibras vistos de
colágenas frente

Núcleos
vistos de
perfil

Haces colágenos
(fibras tendinosas)

30
 TEIXITS CONNECTIUS: CONJUNTIUS

Teixit adipós

31

TEIXIT CONNECTIU CARTILAGINÓS

PERICONDRI (membrana de Fins el pericondri arriben els
teixit conjuntiu) vasos sanguinis, el cartílag no
està irrigat de forma directa SUBSTÀNCIA
INTERCEL·LULAR SEMISÒLIDA

CONDROBLASTS
CARTÍLAG HIALÍ: abundant substància intercel·lular amb fibres de col·lagen.
CARTÍLAG ELÀSTIC: abunden les fibres d’elastina.
CARTÍLAG FIBRÓS: fibres de col·lagen molt abundants i menys substància
intercel·lular.
32
 TEIXIT CONNECTIU CARTILAGINÓS
TEIXIT CARTILAGINÓS

Recobriment de les superfícies articulars, esquelet de

FUNCIÓ certes parts (nas, pavelló auditiu...), esquelet del fetus de
vertebrats, esquelet dels condricits.
Els condròcits ocupen unes cavitats en la matriu, denominades
càpsules o llacunes.
Dins de la càpsula, el condròcit es divideix i origina dues
DISPOSICIÓ DE LES
cèl·lules.
CÈL·LULES
Cadascuna d'aquestes cèl·lules genera matriu i se separa de
l'altra.

És semisòlida gràcies a la condrina (proteïna sòlida i

elàstica) i amb fibres de col·lagen o elastina, més o
CARACTERÍSTIQUES DE
LA SUBSTÀNCIA
menys abundants.
INTERCEL·LULAR No presenta vasos sanguinis ni nervis. (El cartílag està
envoltat per pericondri que és teixit conjuntiu on arriben els vasos
sanguinis)

TIPUS CEL·LULARS CONDROBLASTS i CONDRÒCITS.

33

TEIXIT CONNECTIU CARTILAGINÓS

Cartílag hialí (tràquea)

Acinos
mucosos

Acinos
seroros
Condro-
blastos
Pericondrio

Grupos
isógenos

Tejido
conjuntivo
Sustancia
fundamental

Las glándulas exocrinas multicelulares están formadas por un sistema de conductos y una porción secretora, esta porción está
formada por un número variable de unidades estructurales llamadas acinos, o alvéolos, según cuál sea su morfología. Estas
estructuras constituyen las unidades anatómicas y funcionales de las glándulas, y se clasifican según la naturaleza de la
secreción que producen. Los acinos serosos elaboran un líquido de viscosidad similar a la del suero, cuyos solutos son minerales y
proteínas. Estas proteínas son sintetizadas por las células acinares por lo que estas células son ricas en ARN. Esto hace que los acinos
sean basófilos. Los acinos mucosos segregan mucus, un material viscoso de función lubricante y protectora. El mucus se almacena dentro
del citoplasma celular en forma de mucígeno, una glucoproteína que al ser liberada, se hidrata y forma un gel viscoso y elástico llamado
34
moco.
 TEIXIT CONNECTIU CARTILAGINÓS

Cartílag fibrós. Disc intervertebral

Cápsula
cartilaginosa

Condrocitos

Núcleo de
condrocito

Sustancia
fundamental

Grupo
isógeno
axial Fibras
colágenas

35

TEIXIT CONNECTIU CARTILAGINÓS

Cartílag elàstic. Epiglotis

Sustancia fun-
damental con Pericondrio
fibras elásticas rico en fibras
elásticas

Condrocitos
Condrocitos

Núcleo de
condrocito

36
 TEIXIT CONNECTIU OSSI

T. OSSI COMPACTE T. OSSI ESPONJÓS

Diàfisi dels ossos llargs i Epífisis dels ossos llargs
part externa dels ossos i interior dels curts i
curts i plans plans.
37

TEIXIT CONNECTIU OSSI

ESTRUCTURA D'UN OS LLARG

Diàfisi: canya de l'os.
Epífisi: extrems.
CAVITAT MEDUL·LAR: cavitat interna
ocupada per la medul·la òssia.
Periosti: membrana conjuntiva (TC
Fibrós) que envolta els ossos i origina el
creixement en gruix amb la formació de
capes concèntriques per la part externa
de l'os. En ell s'insereixen els tendons i
els lligaments.

38

Cèl·lules responsables del procés de remodelació òssia
TEIXIT CONNECTIU OSSI
ESTRUCTURA DEL TEIXIT OSSI COMPACTE
Cavitat medul·lar
1-Els osteoblasts es formen a partir
de cèl·lules indiferenciades del
periosti. Es localitzen a la perifèria
de l'os.
2- Cada osteoblast segrega osteïna
i fibres col·làgenes al seu voltant,
fins a formar una llacuna compacta.
En aquest moment l’osteoblast
atura la seva activitat i es
converteix en osteòcit.
TEIXIT CONNECTIU OSSI
L'osteoclast és una cèl·lula polinucleada,
mòbil i gegant que degrada, reabsorbeix
i remodela els ossos. De la mateixa
manera que l'osteoblast, està implicat
en la remodelació de l'os natural, els
osteclasts, són els responsables de la
resorció de la matriu òssia. Ocupen una
cavitat anomenada llacuna de resorció.
Els osteoclasts es formen per la fusió de
diverses cèl·lules mononucleades
derivades d'una cèl·lula mare sanguínia
de la medul·la òssia, presenten moltes
propietats dels macròfags.
T01- 39
Vénula
Arteriola Nervi
Canal
central
Laminetes Sistema de
Havers
Osteòcit
Llacuna
Teixit ossi
esponjós Canalicles
Teixit ossi compacte
En un tall transversal, observem cada osteòcit envoltat per la seva llacuna i tots ells
situats concèntricament al voltant dels CONDUCTES DE HAVERS: conductes
neurovasculars que recorren longitudinalment l'os.
Al voltant de cada conducte de Havers s'observen unes 6 làmines concèntriques
formades per osteòcits i substància intercel·lular. El conjunt es denomina osteona.
A més dels conductes de Havers, els ossos estan solcats per altres conductes en
sentit transversal o oblic, denominats CONDUCTES DE VOLKMAN, que van des
del periosti o des de la medul·la fins als C. de Havers. 40
TEIXIT CONNECTIU OSSI

41

TEIXIT CONNECTIU OSSI

42
 TEIXIT CONNECTIU OSSI
Os esponjós descalcificat
Sección transversal de esternón de adulto
Tejido
conectivo laxo Sistemas
de Havers
Periostio Trabécu-
Hueso las óseas
compacto
Sistemas
de Havers Laminillas
óseas y
osteocitos
Médula ósea Células
adiposas

Tejido
Trabéculas hematopo-
óseas yético

Médula
ósea

A diferència de l'os compacte, l'os esponjós no conté osteones, sinó que les làmines intersticials
estan disposades de forma irregular formant uns envans o plaques anomenades trabècules.
Aquests envans formen una estructura esponjosa deixant buits que estan plens de la medul·la òssia
vermella.
Dins de les trabècules estan els osteòcits que jeuen en les seves llacunes amb canalicles que irradien des
de les mateixes. En aquest cas, els vasos sanguinis penetren directament en l'os esponjós i permeten
l'intercanvi de nutrients amb els osteòcits.
43

TEIXIT CONNECTIU OSSI

TEIXIT OSSI

Sosteniment (esquelet dels vertebrats); regulació del Ca;

FUNCIÓ hematopoiesi.

DISPOSICIÓ DE LES Cèl·lules envoltades per una matriu sòlida.

CÈL·LULES

Sòlida, formada per una part orgànica i una inorgànica:

CARACTERÍSTIQUES DE Orgànica: proteïnes (osteïna) i fibres de col·lagen.
LA SUBSTÀNCIA Inorgànica: Sals de fosfat, carbonat i fluorur de calci.
INTERCEL·LULAR

Osteoblasts. Elaboren la part orgànica de la subst.

TIPUS CEL·LULARS
Intercel. (forma estrellada)
Osteòcits. Osteoblasts envellits envoltats per una llacuna
de matriu orgànica. (forma estrellada)
Osteoclasts. Destrueixen el teixit ossi durant el procés
de remodelació òssia. (multinucleats)
44
 TEIXIT CONNECTIU SANGUINI

TEIXIT SANGUINI

Transportadora i de defensa.
FUNCIÓ

DISPOSICIÓ DE LES Cèl·lules envoltades pel plasma sanguini.

CÈL·LULES
Líquida, formada per:
• Aigua (90%)
CARACTERÍSTIQUES DE • Substàncies dissoltes: proteïnes (albúmina,
LA SUBSTÀNCIA fibrinogen, globulines – anticossos- ), gasos,
INTERCEL·LULAR glucosa, productes de rebuig, ...

Glòbuls rojos, hematies o eritròcits. Contenen

hemoglobina. Transporten oxigen.
Glòbuls blancs o leucòcits. Defensa.
TIPUS CEL·LULARS Plaquetes o trombòcits. Intervenen en la coagulació.
(Són fragments cel·lulars).

45

TEIXIT CONNECTIU SANGUINI

Plasma sanguini
La seva funció és transportar
substàncies.
Plaquetes o
trombòcits
Glòbuls blancs o Intervenen en la
leucòcits coagulació dela sang.

Defensen l'organisme de
qualsevol agent causant de
malaltia.
Glòbuls rojos
Transporten oxigen i
Neutròfils diòxid de carboni.
GRANULÒCITS

Eosinòfils
Poden ser:

Basòfils
Endoteli
Limfòcits
AGRANULÒCITS

Monòcits
46
 TEIXIT CONNECTIU SANGUINI

Glòbuls vermells en una vena vistos amb #microscopi SEM (x6500

augments). Imatge de Dr. Richard Kessel & Dr. Gene Shih
47

TEIXIT CONNECTIU SANGUINI

En els mamífers els glòbuls rojos NO tenen nucli però

en la resta de vertebrats sí.

48
TEIXIT CONNECTIU SANGUINI

49

TEIXIT CONNECTIU SANGUINI

Plaqueta i trombòcit són sinònims.

50
 TEIXIT CONNECTIU SANGUINI

51

TEIXIT CONNECTIU SANGUINI

La centrifugació sanguínia, permet

separar els diferents components del
teixit sanguini en dues fraccions:

FRACCIÓ LÍQUIDA

FRACCIÓ FORME
En la part superior de la
fracció forme si disposen
el glòbuls blancs i les
plaquetes.
 TEIXIT CONNECTIU SANGUINI

TEIXIT CONNECTIU LIMFÀTIC

LIMFA

Drenatge.
Absorció de lípids de molècula gran.
FUNCIÓ
Defensa.

DISPOSICIÓ DE LES Cèl·lules envoltades pel plasma

CÈL·LULES intersticial.

CARACTERÍSTIQUES DE LA
SUBSTÀNCIA Semblants al plasma sanguini.
INTERCEL·LULAR

Limfòcits. Maduren en les

TIPUS CEL·LULARS ganglis limfàtics.

54
 TEIXIT MUSCULAR

ESTRIAT LLIS

M. ESTRIAT M. ESTRIAT
ESQUELÈTIC CARDÍAC

55

TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT ESQUELÈTIC

TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT
ESQUELÈTIC

Les cèl·lules musculars del teixit muscular

esquelètic, també s’anomenen FIBRES
MUSCULARS.
Aquest teixit el trobem formant part dels
músculs que permeten el moviment de
l’esquelet, són músculs de contracció
VOLUNTÀRIA.
Està format per fibres musculars
polinucleades (resultat de la fusió de
diverses cèl·lules), amb forma cilíndrica i
allargada.

L’estriació es deu a la disposició en el citoplasma de les proteïnes responsables de la

contracció muscular (actina i miosina), les quals es disposen longitudinalment,
organitzades formant SARCÒMERS. La forma en la que es disposen als sarcòmers, fa
que vistes al microscopi mostren unes bandes transversals clares i fosques, d’on prové
en nom de musculatura estriada.
56
TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT ESQUELÈTIC

57

TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT ESQUELÈTIC

FIBRA MUSCULAR

58
TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT ESQUELÈTIC

Les miofibril·les estan compostes de proteïnes

llargues com l'actina, miosina i altres
proteïnes que les mantenen juntes. 59

TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT ESQUELÈTIC

60
 TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT ESQUELÈTIC

La contracció es
produeix quan els
filaments d'actina i
miosina llisquen uns
respecte dels altres,
de manera que les
línies Z s'aproximen.

61

TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT ESQUELÈTIC

Banda A miosina, els filaments d'actina penetren parcialment. Zona HNomés miosina
Banda I Actina - Línia Z Sector a on es troben unides les actines adjacents.
62
 TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT ESQUELÈTIC

Importància del Ca en la contracció muscular

63

TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT CARDÍAC

TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT CARDÍAC

És estriat, com l’esquelètic.

DIFERÈNCIES:
- Cèl·lules uninucleades.
- Cèl·lules unides per discs intercal·lars, que faciliten el
pas de l’impuls nerviós d’una cèl·lula a l’altra.
- Contracció involuntària, ràpida i automàtica.

64
TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT CARDÍAC

65

TEIXIT MUSCULAR LLIS

CÈL·LULES:
No presenten estriacions
transversals. Els feixos
d'actina i miosina recorren la
cèl·lula en totes direccions,
prioritàriament segueixen
l'eix mayor.
Son uninucleadas, llargues i
fusiformes.
Contracción involuntària.

66
 TEIXIT MUSCULAR

TEIXIT MUSCULAR

FUNCIÓ Contracció i relaxació.

Cèl·lules agrupades i envoltades per poca matriu

DISPOSICIÓ DE LES extracel·lular.
CÈL·LULES

CARACTERÍSTIQUES DE Molt escassa.

LA SUBSTÀNCIA
INTERCEL·LULAR
FIBRES MUSCULARS.
Cèl·lules allargades o fusiformes. Amb un sarcoplasma
(citoplasma) amb gran quantitat de miofibril·les formades
TIPUS CEL·LULARS per filaments de proteïnes (actina i miosina),
responsables de la contracció.
Polinucleades en el teixit esquelètic i uninucleades en el
llis i el cardíac.
67

TEIXIT NERVIÓS

TEIXIT NERVIÓS

FUNCIÓ
Recepció o conducció d’estímuls.

Cèl·lules molt pròximes entre elles.

DISPOSICIÓ DE LES
CÈL·LULES

CARACTERÍSTIQUES DE Molt escassa.

LA SUBSTÀNCIA
INTERCEL·LULAR
• NEURONES

TIPUS CEL·LULARS • CÈL·LULES DE LA GLIA:

ASTRÒCITS
CÈL·LULES DE SCHWANN
OLIGODENDRÒGLIES
MICRÒGLIA
68
 TEIXIT NERVIÓS

NUTRICIÓ

PROTECCIÓ I
DEFENSA

AÏLLAMENT DE LES
NEURONES, MAJOR
VELOCITAT DE L'IMPULS
NERVIÓS 69

TEIXIT NERVIÓS
NEURONA
Unitat funcional que transforma els estímuls
rebuts en impulsos nerviosos que transmet a
una altra neurona, a través de la sinapsis, o a
un òrgan efector.

TRANSMISSIÓ DE
L'IMPULS
Dendrites

Cos neuronal o
soma

Àxon

Dendrita de
una altra
neurona o
òrgan efector

70
 TEIXIT NERVIÓS

NEURÒGLIA
Varietat de cèl·lules no nervioses que exerceixen funcions metabòliques, de
suport i protecció de les neurones.

71

TEIXIT NERVIÓS

72
 TEIXIT NERVIÓS

TEIXIT NERVIÓS

NEURONA DEL SNC

NEURONA SANA
 Els teixits vegetals

75

TEIXITS VEGETALS

TEIXITIS VEGETALS

MERISTEMS APICALS Creixement en longitud

T. MERISTEMÀTICS MERISTEMS LATERALS CÀMBIUM VASCULAR
CÀMBIUM SUBEROGEN o FEL·LOGEN
Creixement en grossor o
secundari

PARÈNQUIMA Clorofíl·lic, de reserva, aqüífer, aerífer, ...

COL·LÈNQUIMA
SISTEMA
ESCLERÈNQUIMA De sosteniment.
FONAMENTAL

SISTEMA XILEMA Saba bruta. tràquees; vasos llenyosos

T. DEFINITIUS VASCULAR FLOEMA
Saba elaborada, tubs cribosos, vasos liberians.

EPIDERMIS Cutícula, estomes i tricomes

SISTEMA
PERIDERMIS
DÈRMIC Súber

Tubs i vasos laticífers

SISTEMA
Conductes resinífers
SECRETOR

76
 TEIXITS VEGETALS

http://www.ujaen.es/investiga/atlas/
L'interior de la fulla està format per dos tipus de teixits: el
parènquima i els teixits conductors.
Lacunar Floema

En palissada Xilema

ANVERS

Epidermis

Parènquima
en palissada

Parènquima
lacunar
Xilema

Floema
Estoma REVERS 77

TEIXITS MERISTEMÀTICS

FUNCIÓ Responsables del creixement del vegetal.

Són cèl·lules vives, petites, tenen forma polièdrica,

CÈL·LULES
amb parets fines i vacúols petites i abundants.

TEXITS
MERISTEMÀTICS

Responsables del creixement

Responsables del creixement en gruix
en longitud CREIXEMENT SECUNDARI
CREIXEMENT PRIMARI

MERISTEMS
MERISTEMS LATERALS
APICALS
Cambium
Formen Cambium
suberogen
Microfotografia òptica de teixit vascular
o fel·logen
meristemàtic d'arrel de blat de moro.
forma
(X250) Gemmes de la
tija i extrem de forma
l'arrel
Xilema i floema
súber o 78
suro
 TEIXITS MERISTEMÀTICS

Creixement primari i secundari

A partir de l'estat embrionari les plantes es desenvolupen i

creixen gràcies a l'activitat dels meristems.
El primer creixement de totes les plantes, i únic en alguns grups,
és el creixement en longitud. Aquest s'anomena creixement
primari, i va a càrrec de l'activitat d'un grup de cèl·lules
meristemàtiques que se situen en els àpexs de les tiges i arrels,
així com en la base dels entrenusos. Aquests grups de cèl·lules
formen els meristems primaris.
A més, alguns grups de plantes també poden créixer en gruix, un
tipus de creixement anomenat creixement secundari, i ho fan
gràcies a l'activitat dels meristems secundaris.

79

TEIXITS MERISTEMÀTICS

Localitzacions de teixit
meristemàtics en l’arrel i en la tija

Nusos de les
tiges

Extrem apical
de l’arrel

80
 TEIXITS MERISTEMÀTICS

Càmbium vascular
El càmbium vascular és el
teixit meristemàtic que
apareix entre xilema i
floema dels feixos
vascular
vasculars al final del
creixement primari de la
planta, produint xilema
secundari cap a dins i
floema secundari cap a
fora.

PERIDERMIS

FLOEMA

CÀMBIUM VASCULAR

XILEMA

81

TEIXITS MERISTEMÀTICS

Càmbium suberogen
El fel·logen o càmbium suberogen és una làmina de cèl·lules meristemàtiques
que es col·loca en el parènquima cortical de la planta i genera cap a l'exterior el
súber i cap a l'interior un parènquima denominat felodermis.
PERIDERMIS

Cambium vascular amb xilema i

floema en un tall transversal de Tall transversal d'una tija de Noguera.
Noguera.
82
 TEIXITS MERISTEMÀTICS

Diferències en la distribució dels vasos conductors i el càmbium vascular en

diferents grups de plantes

No hi ha càmbium
perquè no hi ha
creixement en gruix

83

TEIXITS

DEFINITIUS

PARÈNQUIMA
SISTEMA COL·LÈNQUIMA
FONAMENTAL ESCLERÈNQUIMA

84
 PARÈNQUIMA, COL.LÈNQUIMA I ESCLERÈNQUIMA

SISTEMA FONAMENTAL
PARÈNQUIMA
Fotosíntesi, emmagatzematge de reserves,
FUNCIÓ secreció, etc.

Estan vives, mantenen la capacitat de divisió i

CÈL·LULES
presenten gran diversitat de formes.

COL·LÈNQUIMA

FUNCIÓ Suport dels òrgans joves en creixement.

Estan vives, tenen forma prismàtica o allargada i
CÈL·LULES
parets desigualment engrossides.

ESCLERÈNQUIMA
Reforç i suport de parts del vegetal que han
FUNCIÓ deixat de créixer.
Cèl·lules mortes i amb les parets molt gruixudes. Són
CÈL·LULES de dos tipus:
FIBRES - de forma allargada i disposades en cordons.
ESCLEREIDES - De forma variable es troben
disperses pel teixit fonamental.

85

PARÈNQUIMA, COL.LÈNQUIMA I ESCLERÈNQUIMA

a
b c

Imagen microscópica de tejidos parenquimáticos. a) Parénquima aerífero; b) clorofílico; c) de reserva.

86
PARÈNQUIMA, COL.LÈNQUIMA I ESCLERÈNQUIMA

87

TEIXITS

DEFINITIUS
XILEMA
SISTEMA VASCULAR FLOEMA

88
 XILEMA I FLOEMA

XILEMA Condueix l'aigua i els nutrients minerals

(saba bruta) des de les arrels a la resta
FUNCIÓ d'òrgans.
Són allargades, de parets lignificades i
CÈL·LULES gruixudes. Quan són madures perden el
seu citoplasma i moren.

TRAQUEIDES TRÀQUEES (formen tubs)

(connectades per porus)

Les traqueides, cèl·lules allargades connectades entre si per

porus.

Són més abundants en plantes menys evolucionades com les

pteridòfites i gimnospermes.

Les tràquees, amb forma cilíndrica i disposades les unes a

continuació de les altres sense envans de separació o amb
perforacions permetent una ràpida circulació.

Són més eficaces en la conducció.

Presents en Angiospermes.

89

XILEMA I FLOEMA

FLOEMA

FUNCIÓ
Condueix la saba elaborada des dels òrgans fotosintètics a la
resta de la planta.

Estan vives , són allargades i NO presenten nucli.

CÈL·LULES
S’associen amb cel·lules acompanyants que els aporten
nutrients.
La zona de la paret que separa una cèl·lula de l’altra està
perforada i rep el nom de placa cribosa.
Els citoplasmes de les cèl·lules es comuniquen a través dels
porus de les plaques criboses.

Les CÈL·LULES CRIBOSES formen TUBS CRIBOSOS anomenats també

vasos LIBERIANS o vasos del FLOEMA

Aquesta descripció correspon al floema de plantes angiospermes en les

gimnospermes no hi ha tubs cribosos.

90
 XILEMA I FLOEMA

XILEMA
Imatge microscòpica i esquema de l'estructura dels vasos llenyosos. La numeració indica la
progressiva impregnació en lignina dels vasos.
Les parets dels vasos del xilema presenten
engruiximents discontinus en forma d'anells o
en espiral.

FLOEMA
Imatge microscòpica i esquema
de l'estructura dels vasos
liberians
91

XILEMA I FLOEMA

Teixits conductors

Floema Xilema

Floema

Xilema

Floema
Xilema

92
 TEIXITS

DEFINITIUS
EPIDERMIS
SISTEMA DÈRMIC PERIDERMIS

93

EPIDERMIS I PERIDERMIS

SISTEMA DÈRMIC
EPIDERMIS
Recobreix les parts joves de la planta (fulles,
FUNCIÓ
tiges, ...) protegeix de la pèrdua d'aigua.

CÈL·LULES
Formen una sola capa. Aplanades i fortament
unides. Sense cloroplasts.
Recobriment extern de cutícula.
ESTRUCTURES

ESTOMES - Formats per dues cèl·lules oclusives que deixen

un espai entre elles o ostíol. Regulen l'intercanvi
de gasos i la transpiració.
TRICOMES - Pèls amb funcions molt diverses. absorció,
secreció o protecció.

PERIDERMIS
Reemplaça a l'epidermis en zones amb creixement
secundari. És l'escorça. Correspon al suber, fel·logen i
FUNCIÓ
felodermis.
1) el fel·logen, és el meristema secundari també anomenat
càmbium suberogen,
2) el súber, suro o felema,és el teixit protector format pel
fel·logen cap a fora, amb cèl·lules mortes a la seva
maduresa,
3) la fel·lodermis, teixit parenquimàtic viu format pel
fel·logen cap a dins.

CÈL·LULES Mortes, amb espais intracel·lulars i algunes vives.

94
 EPIDERMIS I PERIDERMIS

Teixit epidèrmic (estomes)

Cèl·lula oclusiva Ostíol

95

EPIDERMIS I PERIDERMIS

Teixit epidèrmic (tricomes)

96
 EPIDERMIS I PERIDERMIS

Teixit suberós (lenticel·les)

La superfície aïllant
creada pel suber està
esquitxada de
lenticel·les, que són
porus o esquerdes
lenticulars plenes de
cèl·lules
parenquimàtiques
vives que es disposen
desordenadament,
deixant entre elles
nombrosos espais pels
quals circula l'aire.

97

EPIDERMIS I PERIDERMIS

98
 TEIXITS

DEFINITIUS
Tubs i vasos laticífers
SISTEMA SECRETOR Conductes resinífers

99

TEIXITS SECRETORS

SISTEMA SECRETOR

Emmagatzemen substàncies d’excreció (aromàtiques, nèctar,

FUNCIÓ
substàncies irritants…).

CÈL·LULES Són cel·lules vives que es troben aïllades o formant bosses que
acumulen les substàncies secretades.
ESTRUCTURES

TUBS I VASOS LATICÍFERS

Les cèl·lules recorren tots els òrgans de la planta.

CONDUCTES RESINÍFERS
Canals interns que acumulen resina.

La funció del làtex i la resina són semblants: taponen ferides de la superficie de la

planta i actuen com a desinfectant front infeccions, també realitzen certa funció
excretora.

100
 TEIXITS SECRETORS
El làtex de certes plantes resulta tòxic i verinós,
com el del cardó (Euphorbia canariensis), que
s'utilitza per caçar peixos, o el de Calotropis
gigantea, que els nadius del sud d'Àsia usen per
enverinar les puntes de les seves fletxes. En altres
ocasions és dolç i comestible, com el produït per
l'arbre de la llet, o summament acre i irritant,
com succeeix en el cas de la figuera (Ficus carica).
La major part del làtex d'ocupació comercial
s'extreu de la siringa (Hevea brasiliensis) i és
dedicat a l'obtenció de cautxú. No obstant això,
també hi ha altres productes derivats del làtex
natural com la gutaperxa (material groc o marró
produït a partir del làtex de Palaquium gutta), la
balata (material dur molt similar al cautxú que
s'obté principalment del làtex de Manilkara
bidentata) ....

101

TEIXITS SECRETORS

La resina

La resina és una secreció

d’hidrocarburs de moltes plantes.
S’utilitza, per exemple:
• En els vernissos i les coles.
• Com a font important de matèries
primeres per a la síntesi de
compostos orgànics.
• Per l'encens i el perfum.
Les resines fossilitzades són la font
d'ambre.

102
 IDENTIFICACIÓ DE TEIXITS VEGETALS A PARTIR DE TALLS HISTOLÒGICS

http://www.ujaen.es/investiga/atlas/

Tejido meristemático Parénquima clorofílico Parénquima de reserva Parénquima aerífero

Tejido epidérmico Tejido epidérmico Tejido suberoso

(Estomas) (Tricomas) (lenticelas)

Colénquima Esclerénquima Tejidos conductores

103