FUNCIÓ DE

REPRODUCCIÓ
La reproducció és una funció vital mitjançant la qual els éssers vius originen
nous individus semblants a ells, de manera que perpetuen l’espècie.

En els humans, la reproducció és sexual, és a dir, són necessaris dos individus

un portador de cèl·lules sexuals o gàmetes masculins, els espermatozoides, i
un altre de femenins, els òvuls.
LA REPRODUCCIÓ EN ELS HUMANS

* La funció de la reproducció garanteix

la supervivència de l’espècie.

* En els humans, la reproducció és de

tipus sexual, el que vol dir que
només és possible entre dos individus
de diferent sexe que produeixen
cèl·lules sexuals diferents o
gàmetes : l’home produeix
espermatozoides i la dona òvuls.

*La unió d’aquestes dues cèl·lules es

coneix com fecundació i té lloc en
l’interior dels òrgans reproductors de
la dona (fecundació interior).

* La cèl·lula que es forma, que

s'anomena zigot, es multiplica
constantment originant un embrió.
*El desenvolupament embrionari, que
té lloc en l’interior de l’aparell
reproductor femení (viviparisme)
originarà un nou ésser.
En el moment del naixement ja està definit el sexe físic de l’individu, que
es mostra amb els caràcters sexuals primaris.

Tant nens com nenes, des que són nadons fins a l’adolescència, creixen
a una mitjana de 5 cm/any. A partir d’aquesta etapa, la velocitat de
creixement es dispara fins a assolir els 9 cm/any o més. Posteriorment, el
ritme de creixement disminueix fins que s’atura, cap als 21 anys, aprox.
 LES GONADES I EL SEU DESENVOLUPAMENT
Els òrgans reproductors o gònades són els encarregats de produir, mitjançant
la gametogènesi, les cèl·lules sexuals o gàmetes, procés que s'activa a partir de
la pubertat i que condueïx també a l'aparició dels caràcters sexuals
secundaris. També s'encarrega del desenvolupament del nou ésser.
L’anatomia i la fisiologia de les gònades són diferents per a cada sexe. Així com
també el desenvolupament complet de l'aparell reproductor i l'aparició dels
caràcters sexuals secundaris va canviant amb l'edat i amb el sexe.
DIMORFISME SEXUAL

DONA HOME
És a l’adolescència quan es comencen a desenvolupar les funcions
reproductives dels òrgans sexuals, que fins aleshores han restat inactius.

Aquesta activació la
produeix l’hipotàlem
que, mitjançant la
secreció d’una hormona,
la gonadotropina,
estimula a la hipòfisi la
secreció d’unes altres
hormones, l’hormona
luteïnitzant (LH) i
l’hormona
fol·liculostimulant (FSH),
cap al corrent sanguini.
La producció de les
hormones sexuals
masculines como la
testosterona està
regulada por un sistema
en el que participen el
testicle, la hipòfisi i
l’hipotàlen.
L’hormona luteinizant (LH)
estimula la producció de
testosterona per las
cèl·lules de Leydig
situades a l’espai
intersticial dels túbuls
seminífers del testícle.

Un augmento excessiu d’aquesta hormona

produeix per retroalimentació negativa a nivell de
d'hipotàlem una reducció de la secreció de GnRH
(factor alliberador d’hormona luteïnitzant ) i una
reducció en la secreció de LH per l’hipòfisi.
En la dona, la producció de la FSH i la LH es fa en cicles de 28 dies.
La FSH estimula els ovaris perquè maduri un òvul i es produeixin
estrògens, l’hormones causants dels caràcters sexuals secundaris
femenins (creixement dels pits, aparició del pèl púbic, eixamplament
dels malucs...).
Quan la FSH i la LH arriben a les gònades masculines, els testicles,
aquests comencen a produir espermatozoides i les hormones
masculines, principalment testosterona, causant dels caràcters
sexuals secundaris (barba, pèl al pit i les cames, tessitura greu de
la veu, creixement de la musculatura...) i del desig sexual.
 L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ (EXTERN)

La major part de l’aparell reproductor masculí

és extern. Les parts visibles són el penis i l’
escrot, una bossa de pell que allotja els dos
testicles.
L'escrot permet que els testicles estiguin a una
temperatura inferior a la del resta del cos,
condició necessària per la formació dels
espermatozoides.

El penis és l'òrgan copulador masculí.

L'extrem rep el nom de gland. És una
zona molt vascularitzada i molt sensible
que presenta un orifici anomenat meat
urinari. El gland està recobert d'una
pell anomenada prepuci que al retirar-
se permet que aflori el gland. La seva
excessiva estretor s'anomena fimosi.
L'operació de retallar-lo quirúrgicament
s'anomena circumcisió.
 ANATOMIA DE L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ

vesícules
seminals
bufeta conductes
urinària deferents
prostata

prostata glàndula de
Cowper
cossos
cavernosos
cos esponjós

epidídim

túbuls
seminífers uretra testicles

testicles
escrot gland
meat urinari
L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ (INTERN)

Dins l’escrot trobem els

testicles. A l'interior d'aquests
òrgan hi ha uns llargs
conductes molt replegats
anomenats túbuls
seminífers.
Els túbuls semínifers
desemboquen en una
estructura tubular que es
replega sobre el testicle
anomenada epidídim.
Cada epidídim comunica amb
un conducte deferent que
conduïrà els espermatozoides
fins la uretra, que comunica
amb l’exterior.

També formen part de l’aparell reproductor les glàndules annexes que

elaboren secrecions que permeten la maduració dels espermatozoides i els hi
proporciona el medi líquid:són les vesícules seminals, les glàndules de
Cowper i la pròstata.
 ELS TESTICLES
A les parets dels túbuls seminífers es troben les
cèl·lules seminals o de Sertoli encarregades de la
espermatogènesis o formació dels espermatozoides .
També es troben les anomenades cèl·lules de Leydig
que produeixen l'hormona testosterona, responsable dels
caràcters sexuals masculins (veu greu, barba, espatlles
amples, etc.).
Els espermatozoides acaben de madurar i s’acumulen en
l’epidídim fins al moment de l’ejaculació.

Secció de túbuls seminífers.

 ELS GÀMETES MASCULINS: ELS ESPERMATOZOIDES

En un espermatozoide distingim les següents parts:

* Un cap, que conté el paquet de cromosomes i una regió on es concentren els
enzims necessàries per degradar les parets de l’òvul anomenada acrosoma.
* En la seva part intermèdia o coll es troben les mitocondries, encarregades
de produir l'energia necessària perquè aquest pugui arribar fins a l'òvul.
* La seva cua o flagel, similar a un fuet, té com objectiu impulsar a
l'espermatozoide cap a l'òvul femení.
 LES GLÀNDULES ANNEXES

Les glàndules annexes aporten substàncies nutritives i protegeixen els

espermatozoides en el seu viatge cap a l’òvul. El conjunt de les seves
secrecions i els espermetazoides formen el semen.
Durant el recorregut dels espermatozoides pel conducte deferent i la
uretra les glàndules annexes segreguen les substàncies que constitueixen
la part líquida del semen.
Aproximadament s'ejaculen uns 3cm3 de semen amb una concentració
d'espermatozoides de 100 milions/cm3 aprox.

LES VESÍCULES SEMINALS:

són dos dilatacions en forma de
bossa, segreguen un líquid ric
en fructosa que nodreix als
espermatozoides i aporten la
major part del contingut del
semen.
Aboca la secreció en el primer
tram de la uretra, a nivell de la
pròstata.
LES GLÀNDULES ANNEXES
LA PRÒSTATA: és una glàndula de
la mida d’una castanya que es situa
sota la bufeta i es disposa abraçant la
uretra en el seu primer tram.
La pròstata aboca a la uretra un líquid
d’aspecte lletós que protegeix i
nodreix els espermatozoides.

LES GLÀNDULES DE COWPER aboquen a la uretra un líquid viscós que

protegeix el seu interior dels residus de l'orina i lubrifica la uretra abans de la
sortida del semen
EL TEIXIT ERÈCTIL DEL PENIS
L’ejaculació té lloc amb el penis en erecció. L'erecció es produeïx gràcies a
que l’interior del penis presenta tres cilindres de teixit erèctil anomenats:
cossos cavernosos (2 cossos
cavernosos a dalt) i cos esponjós
(1 a sota, envoltant la uretra) que
en el moment de l'excitació COSSOS
s'omplen de sang. CAVERNOSOS

Això provoca l’erecció i l’ augment

de mida del penis.

COS ESPONJÓS
 ANATOMIA DE L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ

vesícules
seminals
bufeta conductes
urinària deferents
pròstata

pròstata glàndula de
Cowper
cossos
cavernosos
cos esponjós

epidídim

túbuls
seminífers uretra testicles

testicles
escrot gland
meat urinari
L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ

L’aparell reproductor femení té com a funcions

produir els gàmetes femenins o òvuls, fabricar les
hormones sexuals femenines: els estrògens i la
progesterona.
També és on té lloc la fecundació i la gestació
(desenvolupament del fetus fins al seu
naixement).
És a dir és el cos de la dona el que rep als
espermatozoides, i una vegada que l'òvul ha estat
fertilitzat, alimenta a l'embrió i després al fetus
durant les 40 setmanes de gestació fins a néixer
completament format.
L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS INTERNES
L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS INTERNES

Els ovaris són les gònades femenines que alberguen els òvuls i
produeixen les hormones sexuals. Cada 28 dies aprox. els ovaris
alliberen un òvul madur, que són recollits per la trompa de Fal·lopi.

Les trompes de Fal·lopi són dos canals d’uns deu centímetres de

longitud que s’estenen des dels ovaris fins a l’úter. En el seu interior,
cadascuna d’elles posseeix unes pestanyes microscòpiques que, al
vibrar, ajuden a impulsar a l’òvul en el seu camí cap a l’úter. És en
aquest recorregut on l’òvul és fecundat per l’espermatozoide.
 L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS INTERNES
L'úter és un òrgan muscular buit amb
forma de pera, de paret gruixuda i
elàstica, que mesura de 7 a 8
centímetres de longitud. Les seves
parets estan entapissades de teixit
epitelial : mucosa uterina
anomenada endometri. La seva
funció és allotjar l’embrió en
desenvolupament fins al seu
naixement.
Des de la part superior de l’úter
sorgeixen, a cada costat, les trompes
de Fal·lopi, pel seu extrem
inferior,regió coneguda com coll o
cérvix, s’uneix amb la vagina.

La vagina és un conducte musculós i

elàstic d’uns 8 a 15 cm de longitud.
Allotja el penis de l’home durant la
relació sexual i és el canal de sortida
del bebè quan el part és normal.
L’himen és una membrana que tapa
parcialment l’entrada.
 Vielma art
L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS EXTERNES

El conjunt de genitals externs de la

dona es denomina vulva. Estan
situats en la base de la cavitat
pèlvica.
En ella es pot diferenciar els següents
elements:
* els dos llavis majors,
* els dos llavis menors,
* el gland del clítoris (òrgan
erèctil molt sensible),
* l'orifici uretral o meat
urinari (l’orifici de sortida de
l'orina) i
*l'orifici vaginal (l'orifici de
l’aparell reproductor) que pot
estar parcialment tancat per una
membrana anomenada himen.
L’ÒVUL
Són cèl·lules inmòbils i grans.
Quan surt de l'ovari, passa a la trompa de Fal·lopi,
on es pot quedar un període curt de temps.
En aquest interval serà fecundat o morirà.

Ovari alliberant un òvul

EL CICLE MENSTRUAL
El procés de formació i maduració dels òvuls es denomina ovogènesis. És un
procés que comença en l’etapa embrionària. Al néixer una nena ja té al voltant
de 400 mil òvuls en estat immadur, que són emmagatzemats en uns fol·licles
similars a uns sacs.
El procés de maduració dels òvuls es reprendrà a la pubertat. De manera cíclica
cada mes un dels ovaris madurarà un fol·licle que alliberarà un òvul. Aquest
procés, controlat per hormones segregades en la hipòfisi i en el propi ovari es
coneix com cicle menstrual. La durada sol ser de 24 a 35 dies, amb una
mitjana de 28 dies. Però la regularitat del cicle és variable, fins i tot en una
mateixa dona.
EL CICLE MENSTRUAL: FASE FOL·LICULAR
El cicle comença amb el creixement i desenvolupament d’un fol·licle d’un
dels ovaris, que va madurant i passant per varis estadis. La hormona
hipofisària FSH estimula la maduració d’un fol·licle ovàric i que aquest
produeixi estrogen, l’hormona que estimula l’engruiximent de l’endometri de
l’úter.
Al voltant del dia 14 el fol·licle, estimulat per l’hormona LH allibera un òvul
cap a les trompes de Fal·lopi, procés conegut com ovulació.
EL CICLE MENSTRUAL: FASE LÚTIA
Després de l’ovulació el fol·licle degenera, acumula greix i es converteix en el
cos luti, que serà l’encarregat de produir l’hormona progesterona que
estimularà el creixement de l’endometri de l’úter en el cas que hi hagi
fecundació.
En conseqüència l’endometri es
desenvolupa, augmenta la
vascularització i de mida per
poder nodrir el futur embrió.

Si no hi ha fecundació el cos luti

degenera als 14 dies.
EL CICLE MENSTRUAL: LA MENSTRUACIÓ

Si no hi ha fecundació: el cos luti s’atrofia 14 dies després de l’ovulació,

cessant la producció d’hormones i provocant que l’endometri es desprengui i
surti per la vagina a l’exterior, produint una hemorràgia denominada
menstruació o regla, que sol durar de 3 a 5 dies.
Alhora a l’ovari un altre fol·licle comença el seu procés de maduració i torna
a començar un altre cicle menstrual.
EL CICLE MENSTRUAL: Gràfic
 EL CICLE MENSTRUAL: Gràfic

http://www.mibebeyyo.com/calendario-ovulacion/tu-calendario-de-dias-fertiles
 LA FECUNDACIÓ
La fecundació és la unió dels
gàmetes (n) per donar lloc a
un zigot(2n).
Té lloc a l’interior de les
trompes de Fal·lopi.
Només un dels
espermatozoides, del
centenar que han arribat fins
l’òvul, podrà penetrar-lo.
L’acrosoma de LA FECUNDACIÓ: FUSIÓ DELS GÀMETES.
l’espermatozoide conté
enzims que degraden la zona
pel·lúcida de l’òvul.
El cap de l’espermatozoide
podrà penetrar fins el
citoplasma. Aleshores la
composició de la membrana
de l’òvul canvia i es fa
impermeable a qualsevol
altre espermatozoide.
LA PRIMERA SETMANA DE GESTACIÓ

El zigot comença el seu viatge fins a implantar-se a l’úter. Durant aquest

viatge comença a dividir-se i comença a desenvolupar-se com embrió. A
partir de les 16 cèl·lules es comença parlar de mòrula. A continuació
algunes cèl·lules continuen dividint-se i desplaçant-se i passen a un estat
que es denomina blàstula .
Aproximadament al sisè dia després de la fecundació la blàstula arriba a
l’úter i s’implanta a l’endometri (etapa coneguda com nidació) i continua
la seva divisió i transformació que donarà lloc a l’embrió.
FECUNDACIÓ, PRIMERES DIVISIONS DEL ZIGOT i ANIDAMENT
 LA PLACENTA
La placenta comença a formar-se a partir de la quarta
setmana després de la fecundació a partir de teixits de
l’embrió i de l’endometri matern i està totalment formada el
3r mes.
Aquest òrgan permetrà, a través del cordó umbilical,
alimentar a l’embrió i retirar i eliminar els productes de
deixalla. Alhora que actuarà com barrera defensiva.
La placenta també té una important funció endocrina:
secreta hormones que possibilitaran la gestació i el
desenvolupament de les glàndules mamàries.

Sang fetal Sang

materna
LA GESTACIÓ O EMBARÀS
IMATGES DE LES PRIMERES ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI
Final del sisé mes
EL PART
El part pot definir-se com el període caracteritzat per la presència de
contraccions uterines regulars i doloroses, acompanyades d’un aplanament
i una dilatació cervical evident i progressiva i que acaba amb la sortida del
fetus a l’exterior del cos matern.

El part es divideix en tres períodes o fase:

- Període de dilatació

- Període d’expulsió

- Període de deslliurament
 EL PART: FASE DE DILATACIÓ

En aquesta etapa s'inicien les

contraccions uterines,
regulars i doloroses que
passen de produir-se cada
mitja hora fins a esdevenir
cada 3 minuts.
La fase comença amb
l’estovament i l’esborrament
del coll uterí. A continuació el
coll de l’úter es dilata fins a
tenir una obertura de 10 cm.
Pot haver trencament de
l’amni i abocament del líquid
amniòtic (“trencar aigües”).
Aquesta fase pot durar entre
5-20 hores.
 EL PART: FASE D’EXPULSIÓ

És l’etapa compresa entre la dilatació completa i el naixement de la

criatura.
Les contraccions són més intenses.
Gràcies a elles i a la musculatura
abdominal de la mare, el bebè és
empès cap a l’exterior.

A causa de la bipedisme, els

ossos del maluc han sofert
modificacions pel que fa a la
resta de primats i el canal del
part forma angles; a més, l'úter
forma un angle recte amb la
vagina.

El fetus ha de realitzar una sèrie de rotacions del cap i dels músculs per a
avançar per aquest tortuós passadís.
EL PART: FASE DE DESLLIURAMENT
Als 20-30 minuts d’haver-se produït el naixement, les contraccions es reprenen
amb la finalitat d’expulsar la placenta.
Això es coneix com fase de deslliurament, i va acompanyada d’hemorràgies.

Embrió de 5 setmanes (10 mm)