TEMA 9: AIGUA I ELECTRÒLITS

1. DISTRIBUCIÓ DE L’AIGUA CORPORAL:

2. FUNCIONS DE L’AIGUA:
• Medi aquós de dissolució dels líquids corporals: sang, limfa, saliva, bilis…
• Contribueix a la regulació de la temperatura corporal: si puja la temperatura corporal, l’aigua absorbeix la calor i
com més transpiració hi ha, es produeix l’evaporació (baixa l’humitat)
• Ajudar a retirar els productes de desfet: sustàncies hidrosolubles (orina, elimina els components hidrosolubles).
Puja la proteïna consumida i augmenta la urea q es retira atraves de la orina.
• Ajuda al procés digestiu: base de saliva, bilis i líquid amniòtic.

3. FACTORS QUE DETERMINEN LA QUANTITAT D’AIGUA CORPORAL

- Edat: els nadons tenen una quantitat d’aigua corporal (75%) major que els adults. Durant l’edat adulta es manté
sobre el 50-60% i va disminuint en edats avançades per sota del 50%.

- Sexe: les dones a mateix pes, disposen aproximdament d’un 5% menys d’aigua.
- Composició corporal: el contingut d’aigua està en relació inversa amb el teixit adipós i en relació directa amb massa
lliure. De greix o masa magra.

- Esportistes: baixa el teixit adipós i puja el múscul, això vol dir, més contingut d’aigua
- Dones vs homes: si hi ha més teixit adipós, menys contingut en aigua
- Gestació i lactaió: si hi ha més teixit adipós, menys contingut en aigua

1
 4. COMPOSICIÓ DELS COMPARTIMENTS AQUOSOS:
Homeostasis osmòtica:
Manteniment de la mateixa concentració de ions (osmolaritat) que es troben dissolts en l’aigua dels compartiments
intracel·lulars i extracel·lular i que permeten la tonicitat i un correcte funcionament de les cel·lules.
Líquid extracel·lular:

- Sodi (Na+): principal catió

- Clorur (Cl-): principal anió

* S’ha de tindre la concentració constant, quan tenim en un costat més es passa cap a l’altre costat per que estigui
igual. Si consumeixo molta sal la concentració d’osmoralitat augmenta.

Homeostasis en sang: Entre el compartiment intra-vascular (sang) i extravascular o intersticial també hi ha d haver
un equilibri osmòtic.
Si augmentem la concentració de ions en sang, s activen mecanismes de regulació per mantenir l’osmolaritat òptima
en sang, el cos intenta equilibrar relació entre ions i solvent (aigua).

5. BALANÇ HÍDRIC (BH)

Ingressos hídrics = pèrdues

A l organisme existeix una regulació activa per mantenir la constància del medi intern.
Aquesta regulació activa es basa:

- la ingesta d aigua a través de l aparell digestiu (set, gana)

- les eliminacions a través del ronyó
També pèrdues d aigua a través de la pell (transpiració, suor), aparell respiratori (aigua a l aire expirat) o aparell
digestiu (aigua a la femta).

El cos necessita hidratar-se i aixó s’ha de fer amb aigua no a travès de

sucs, refrescos, infusions…

2
 1 g hidrats de C genera 0,55 g d aigua
5.1. INGRESSOS HÍDRICS
1 g de grassa genera 1,07 g d aigua
- Aigua ingerida (1400 ml/dia)
1 g de proteïnes genera 0,4 g d aigua
- Aigua dels aliments (700 ml/dia): verdura, fruita…
- Aigua metabòlica”: formada durant l oxidació dels macronutrients (200 mL/dia):

5.2. PÈRDUES / EXCRECIÓ

- Via renal (1400 ml/dia): Major via d excreció. Urea procedent del metabolisme proteic i els minerals en excés (sodi,
clorur i potassi) s eliminen dissolts a l aigua.

- Via cutània:
- Sudoració: Pèrdues d electròlits, sobretot sodi (0-100mL/dia en condicions basals).
- Difusió d aigua a través de la epidermis. Procés fisiològic per hidratar la pell (350 mL/dia)
Pèrdues insensibles
- Via pulmonar (350 ml/dia): vapor d aigua corporal a través de la respiració
- Via digestiva (100 ml/dia):
- Secrecions digestives: salival, gàstrica, biliar, pancreàtica
(7 litres/dia): major part es reabsorbida a l intestí prim o al colon.

- Petita pèrdua a través de la femta

6. BALANÇ NEGAIU (excreció > ingesta)

Situacions amb pèrdues incrementades:

- Exercici intens amb sudoració

- Altes temperatures ambientals
La coloració de l’orina augmenta per q necesita molta més aigua li costa més treure-la

6.1. SISTEMES DE REGULACIÓ (les pérdues son superiors a l’ingesta)

Principals reguladors fisiològics que s activen amb l augment de l osmolaritat plasmàtica i la reducció de la pressió
arterial (per reducció del volum d aigua):
Ronyó:

- Hormona antidiurètica (ADH): capacitat de concentrar l orina i estimular la reabsorció de l aigua. És la principal
hormona reguladora de la eliminació renal de l’aigua, augemnta l’orina concentrada.

- Sistema renina-angiotensina-d aldosterona: L aldosterona secretada per glàndules suprarrenals estimula la

reabsorció de Na+ i augmenta volum extracel·lular.

Hipotàlam: s estimula el centre de la set, estimulació de la ingesta d aigua

3
 Sistema renina-angiotensina-aldosterona
(Molt important, exam!!!!)
Sistema de reaccions per ajudar a regular la presió arterial.
Quan la pressió arterial dismunueix, els rinyons alliberen l’enzim
renina al torrent sanguini.
La renina activa ANG I al plasma, aquesta és relativament inactiva, és
dividida per la ECA. El segon fragment es la ANG II, una hormona
molt ativa.
L’ANG II provoca la constricció de les parets musculars de les arterioles, augmentant la pressió arterial. Aquesta també
allibera l’hormona de l’aldosterona i la asopresina.
L’aldosterona i la vasopresina provoquen la retenció de sodi per part dels ronyons. L’aldosterona també provoca que
els ronyon retinguin potassi. L’increment dels nivells de sodi provoca retenció d’aigua, augmentant aixi el volumen de
sang i la pressió arterial.

6.2. SITUACIONS DE RISC DE DESHIDRATACIÓ

Augment de pèrdues cutànies sense reposició de líquids:

- Tª ambiental elevada o Tª corporal alta (febre)

- L’exercici físic intens: augmenta la sudoració (fins a 1,5L/h) i també les pèrdues a nivell pulmonar degu a l’augment
del volum de ventilació.
Augment de pèrdues renals:

- Dietes excessivament riques en proteïna: l’excreció augmentada d’urea força l’excreció d’aigua a través de l’orina.
- Condicions patològiques (diabetes no controlada) o fàrmacs (diurètics)
Augment de pèrdues intestinals: gastroenteritis amb vòmits i diarrea

6.3. GRUP DE POBLACIÓ DE RISC DE DESHIDRATACIÓ

Nadons: excreten gran quantitat d’orina degut a la immaduresa dels ronyons i producció limitada de ADH. Major taxa
de superfície corporal per pes, i perden més aigua per difusió de la pell. Lactància materna exclusiva assegura bona
hidratació fins als 6 mesos. A partir dels 6 mesos cal oferir aigua de forma recurrent, sobretot a l’estiu.
Gent gran: funció renal reduïda. Sensació de set alterada. Risc de ingestes reduïdes per incontinència urinària o
dificultats de moviment. Cal insistir en la importància de beure aigua tot i no tenir sensació de set.
Embaràs: 2/3 parts de l’augment de pes es aigua, manteniment del líquid amniòtic i augment del volum saguini.
Increment d’aigua ajuda a combatre infeccions urinàries recurrents durant embaràs. Important beure més líquids,
sobretot al 3r trimestre.
Esportistes: el risc de deshidratació augmenta:

- En condicion de molta calor i humitat

- Si es comença activitat mal hidratat
- Exercicis > 60 min.

4
 6.4. GRAUS DE DESHIDRATACIÓ
La deshidratació es classifica depenent del percentatge de pèrdua de pes a causa de la pèrdua de líquid:
% pérdua d’aigua Pes perdut (72-75 kg) Simptomes
corporal
1-2 % 0,72 – 1,5 kg Sed intensa, pérdua de la gana, malestar, fatiga, debilitat, mals de cap
3-5 % 2,16 – 2,25 kg Boca seca, poca orina, dificultat de concentració, formigueix
extremitats, somnolència, impaciencia, nàusees, inesabilitat emocional
6-8 % 4,32 – 6 kg Augmnta la temperatura, frequencia cardíaca i respiració, marejos,
dificultat per a respirar i parlar, confusións mentals, debilitat muscular i
llavis inflats.
9-11 % 6,48 – 8,25 kg Espasmes musculars, deliris, problemes d’equilibri i de circulació,
llengua inflasa, fallades renals, disminució del volumen sanguini i de la
pressió arterial

A mig-llarg termini, patir deshidratacions continuades d’aquest grau pot afectar el rendiment físic, intel·letual,
provocar malalties renals, cafalees, restrenyiment i càncer de còlon.
El color de la orina es un indicatiu fàcil i fiabl per saber el nivell d’hidratació:

6.5. TIPUS DE DESHIDRATACIÓ

Deshidratació isotònica: la pèrdua d’aigua és similar a la d’electròlits

- Pèrdues gastrointestinals (diarrea i vòmits): més pèrdua de potassi que de sodi

- Activitat física intensa (>1h): més pèrdua de sodi que potassi a través de la suor
Cal reposar aigua i electròlits amb begudes isotòniques i solucions de rehidratació oral o sèrum.
Begudes isotóniques Suero oral
Dissenyades per reposar les pèrdues de líquid i electròlits Formulades especialment per reposar les pèrdues de
a través de la suor. líquid i electròlits (sobretot potassi) a través de secrecions
digestives

Apopiades en la pràctica esportiva Apropiades per episodis de diarrea i vòmits

Les begudes isotóniques no són apropiades per gastrointeritis:

- Excès de sodi i clor (casi el doble que sèrum)

- 3,5 cops menys de potassi: ingesta insuficient pot provocar deshidratació cel·lular, rampes, alteracions cardíaques
- Conté molt sucre, i en cas de diarrea pot empitjorar ja que l’excés de glucosa no absorbida augmenta la pèrdua
d’aigua al colon.

5
Deshidratació hipertònica: pèrdua d’aigua major que la de soluts
Augmenta l’osmoralitat plasmàtica. Es diagnostica per la concentració elevada de spdi en sang. Produeix set intensa,
mucoses seques, irritabilitat i agitció.
Quan hi ha una prolongada exposició al sol sense reposar líquids perduts i ancians amb baix consum d’aigua
Prevenció: correcte aport d’aigua i aliments rics en aigua. Incrementar al subministrament de líquids quan ens
exposem al sol, o quan la temperatura exterior és consideralement superior.

7. BALANÇ POSITIU (excreció < ingesta)

Hiponatremia:

- Quan l’aportació de líquids supera els 7-8 litres al dia de manera continuada: concentracó sodi en sang baixa
- Es pot alterar el funcionament dels ronyons, la composició de la sang, l’equilibri dels flui i electròlits de l’organisme
- Hiponatrèmia greu: cafalees, nàusees, letargies, convulsions i pot arribar al coma

7.1. REQUERIMENT D’AIGUA DIARI

- Persones sanes en condiciona estàndas de temperatura, activitat física i situació basal.

- Lactant (introduir l’aigua quan s’introduix alimentació complementaria 6º mes): 150 ml/kg pes
- Adult: 35 ml/kg pes (2-2,5 L/dia)
La set és la millor guia per saber l’aigua que hem de pendre.

7.2. REQUERIMENTS AUGMENTATS D’AIGUA: Situacions de febre, prolongada sudoració per altes Tª, exercici físic
intens, embaràs: 45ml / kg de pes / dia (3 - 4 L/dia)

8. RECOMANACIONS D’AIGUA
Població sana
Prioritzar l’aigua com a beguda
d’hidratació
Seguir una alimentació saludable
Població adulta sana
Evitar la ingessta d’altres
líquids que provoquen molts
problemes de salut
Evitar begudes alcohòliques
Gent gran
Ingesta de líquids gradual al llarg de tot el dia,
forçant més el matí i tarda, per evitar la
incontinència nocturna.
A cada ingesta un got d’aigua

Ingerir 5 o més racions de fruita i Evitar begudes ensucrades Entre les ingestes, pendre almenys 4 gots
verdra a diari d’aigua

Beure acord amb la sensació de Evitar begudes Evitar beure immediatament abans de dinar,
set “energètiques” ja que provoca omplert gàstric i sacietat.

Ingesta de líquids a l’aixecar-se ak matí en

dejú

6
 9. ELECTRÒLITS
Substàncies minerals que, en dissolució aquosa, es divideixen en ions positius (cations) o negatius (anions) i tenen la
funció principal de regular l’osmolaritat entre els compartiments aquosos corporals.
9.1. SODI (Na+)
Funcions:

- Regulació de l’equilibri àcid-base dels fluids corporal

- Regulació de la pressó arterial
- Regula el potencial de membrana i intervé en la conducció de l’impuls nerviós i en la contracció muscular (juntamen
amb K+)

- Afavoreix l’absorció de la glucosa a l’intestí prim

-
Reserves en adults: al voltant de 100g de Na+. El 70% en fluids extracel·lulars i plasma i el 30% restant a l’esquelet i
altres teixits.

Absorció: a l’intestí (95%) per difusió passva o transport actiu lligat a la glucosa.
Eliminació: en condicionsnormals el ronyó elimina excés mitjançant l’orina i a través de la suor.
Ingesta recomanada: adults uns 2g sodi/dia, a Espanya en consumim aproximadament uns 9,7 g/dia

Fonts alimentaries:

- La major font de sodi és el clorur de sodi (NaCl) o la sal de cuina

- Tots els aliments contenen sodi de manera natural
- Els aliments d’origen animal tenen més sodi que els aliments vegetals
Es recomana no sobrepassar el 5g de sal al dia!!

Deficiència: hiponaatrèmia: disminució de sodi a la sang

Quan l’activitat física intensa i prolongada amb reposició de líquid però sense reposició de sodi i una ingesta excessiva
d’aigua (7-8 L/dia)
Efectes: nàusees, rampes musculars i apatia

Excés: hipernatrèmia: augment de sodi a la sang

Quan tenim una ingesta excessiva de sodi. Un dels majors problemes a nivell nutricional.
Efectes a llarg termini:

- Hipertensió: factor de risc per patir malalties cardiovasculars: origen del 45% infarts i 50% dels ictus cerebrals
- Retenció de líquids
- Lesions al ronyons

7
- Osteoporosi

9.2. POTASSI (K+)

- Principal catió intracel·lular

- Individu adult: el contingut és aproximadament de 259g de K+
- Absorció: s’absorbeix fàcilment al intestí pim (90%)
- Eliminació: mitjançant l’orina (80-90%). Molt poca quantitat per suor i femta. Major electròlit perdut en episodis de
diarrea i vòmits.
Funcions:

- Manteniment del balanç dels fluids

- Intervé en la transmissió del impuls nerviós
- Intervé en la contracció del múscul esquelètic i cardíac

Ingestes recomanades: adults uns 3g/dia, les ingestes alts en sodi incrementen necessitats de K+

Fonts alimentàries:

- El potassi es troba sobretot a les verdures (bròquil, remolatxa, albergínia, coliflor, tubercles), fruita dessecada i
fruites fresques (alvocat, albercoc, plàtans, coco)

- Herbes aromàtiques són especialment riques e potassi. Si condimentem els plats amb herbes i espècies, reduim el
consum de sal i augmentem el de potassi.

- De forma natural tots els aliments (fruita, verdura, llegums, ou, carn, peix, fruits secs) contenen més potassi que
sodi.

- Una diet basada en aliments vegetals i pocs aliments processats permet mantenir un bon equilibri.

Deficiència:

- Dèficit crònic: sol anar acompanyat d’un excés de sodi una situacioó d’increment del risc cardiovascular, més que al
propi excés de sodi.

- Dèficit agut (hipopotassèmia): disminució de potassi a la sang. Sobretot en episodis greus de gastroenteritis, és el
principal electròlit perdut.

Excès:
Hiperpotassèmia: per augment de potassi a la sang sobretot en insuficiència renal, que es redueixen les capcitats
d’excreció. Es manifesta per símptomes neuromusculrs, debilitat muscular, alteracions electrocardiogràfiques i
arítmies cardíaques.

8
 9.3. CLORUR (Cl

- Principal anió extracel·lular que acompanya amb freqüència al sodi (com clorur de sodi) al líquid extracel·lular.
- Absorció: al intestí prim i colon.
- Eliminació: mitjançant l orina.

Funcions:

- Formació de l àcid clorhídric durant la digestió

- Forma part de la secreció gàstrica, pancreàtica i de líquid cefaloraquidi.
- Manteniment de la osmolaritat i l equilibri àcid-base (juntament amb el sodi)

Ingestes recomandes: En adults: 2-2,3 g / dia

Fonts alimentàries:

- La major part del clorur prové de la sal de taula (60% de clorur) que s’aafeeix als aliments en les diferents fasesd de
preparació.

- Molt aliments i l’aigua mineral contenen clorur de forma natural

Deficiència:

- Poc freqüent
- Causes: processos patològics com alteracions renals, insuficiència cardíaca o suprarenal, acidosi,…
- També en casos de desnutrició (anorèxia, bulimia, etc)
- Simptomatologia: nàusees, poca acidesa en el suc gàstric, pèrua de la gana, aprimament…

Excés:

- Altres dosis poden ocasionar retenció de fluids (per excés de consum de NaCl)
- Augment de la pressió arterial

10. RECOMANACIONS D’ELECTRÒLITS

- Prescindir en la mesura del possible dels aliments precuinats (concentrats de brou, salses industrials, processats
càrnics, snacks salats, etc.)

- Incorporar una quantitat important d'aliments frescos a la dieta, molt especialment verdures, hortalisses, fruites i
llegums.

9
- Utilitza espècies i herbes aromàtiques en la preparació dels plats, lo que ajudarà a limitar l addició de sal.

10