LAPARELL DIGESTIU

Funcions
L'aparell digestiu t com a funci transformar els aliments en
substncies nutritives simples perqu el nostre organisme pugui assimilarles i transportar-les per tot el cos. Aquesta transformaci s'anomena digesti.
Parts de l'aparell digestiu
L'aparell digestiu est format pel tub digestiu i per les glndules digestives.

El tub digestiu s un tub d'uns 10 m de llarg dividit en diverses parts.

Les glndules digestives sn petits rgans que segreguen sucs

digestius. Aquests sucs ajuden a descompondre els aliments en
substncies nutritives simples, per tal que puguin passar a la sang.

Tub digestiu
La boca. s l'entrada del tub
digestiu. La boca cont:

les dents. Les incisives i els

ullals tallen els aliments i les
premolars i les i les molars els
trituren.
La llengua. s un mscul que
mou l'aliment i el barreja amb
la saliva

La faringe. Comunica la boca amb

l'esfag.
L'esfag. s un tub de parets
musculoses que condueix l'aliment a
l'estmac.
L'estmac. s un eixamplament del
tub digestiu. Hi t lloc la part principal
de la digesti.
L'intest prim. T vuit metres de
llarg. A l'intest prim les substncies
digerides passen a la sang.
L'intest gros. Fa un metre de llarg.
Comunica amb l'exterior per l'anus.

Glndules digestives
Les glndules salivals produeixen la
saliva.

L'estmac est entapissat de

glndules gstriques, que
produeixen els sucs gstrics.

El fetge produeix la bilis, un suc

digestiu, que s'aboca a l'intest prim.

El pncreas produeix el suc

pancretic, un suc digestiu que tamb
s'aboca a l'intest prim.

L'intest prim est entapissat de

glndules intestinals, que
produeixen els sucs intestinals.

La digesti dels aliments

Durant la digesti els aliments es transformen en substncies nutritives
simples. La transformaci s de dos tipus: mecnica, que s la produda pel
moviment i trituraci dels aliments, i la qumica, que s la produda pels sucs
digestius. Les fases de la digesti sn les segents:

A la boca els aliments es masteguen i es

barregen amb la saliva. La saliva comena el procs
de descomposici dels aliments en substncies
nutritives simples.

A l'estmac, l'aliment es barreja amb els sucs

gstrics i es converteix en una massa lquida.
L'estmac remou l'aliment durant prop d'una hora.

A l'intest prim, l'aliment es barreja amb la bilis,

el suc pancretic i els sucs intestinals. L'aliment
queda transformat en substncies nutritives simples,
que passen a la sang a travs de les parets de l'intest.
Les substncies que no s'assimilen passen a l'intest
gros.

A l'intest gros, els aliments no assimilats sn

conduts cap a l'anus, on s'expulsen a l'exterior. A
l'intest gros s'absorbeix l'aigua dels aliments.

L'aparell digestiu transforma els aliments en substncies

nutritives simples, que passen a la sang per ser transportades
per tot el cos.
Per consultar ms informaci:
* Edu365 - primria - medi natural - LA DIGESTI DELS ALIMENTS

ESQUEMA PER ESTUDIAR:

Aliments i nutrients
Entre els nutrients que proporcionen els aliments destaquen, per la seva importncia, els
grups segents: els glcids, els lpids, les protenes, les vitamines i els minerals.
L'aigua no s ben b un nutrient per el cos en necessita; sense aigua no es podria viure
ms de tres dies. Tampoc s un nutrient la fibra vegetal per serveix per netejar els
intestins i arrossegar els residus
A la boca s'inicia la digesti fsica o mecnica, que consisteix en fer l'aliment
a trossos petits per introduir-lo en el tub digestiu. Les dents sn de diferents
formes per fer tasques diverses: els incisius i els ullals serveixen per esquinar i
tallar, els premolars i els molars serveixen per triturar. Les glndules salivals
segreguen la saliva i ajuden a mastegar b. La llengua ajuda a empassar els
aliments.

Pastament i inici de l'atac qumic: l'estmac

Un cop recorregut tot l'esfag (uns 25 cm a la persona adulta) l'aliment esmicolat cau a
l'estmac, un sac on hi romandr unes hores. Les parets de l'estmac segreguen el suc
gstric que converteix l'aliment en farinetes. La segregaci de suc gstric no s
contnua, noms se'n fabrica quan hi ha aliment a l'estmac. Per tal que l'aliment es
barregi b amb el suc gstric, l'estmac fa un moviment lent.
Es completa l'atac qumic: el duod
En sortir de l'estmac l'aliment convertit en farinetes entra en el primer tram de l'intest
prim: el duod. All, quan hi passa aliment, s'hi aboquen la bilis i el suc pancretic que
desfan totalment les farinetes fins separar-ne les molcules dels nutrients i deixar-les
prcticament lquides. I aix es completa la digesti qumica.
Absorci de nutrients: dels aliments a la sang
La resta de l'intest prim, uns sis metres, serveix per absorbir tots els nutrients i entrarlos a la sang des d'on es distribuiran a tot el cos per dur-hi energia i material de
construcci. s per fer aquesta feina que l'intest prim s tan llarg: desprs de sis metres
de recorregut ja no hi resta cap nutrient. Per encabir-se a la cavitat abdominal, l'intest
prim es doblega moltes voltes.
Absorci d'aigua i evacuaci de residus
Un cop absorbits els nutrients es recupera tota l'aigua i totes les sals minerals possibles.
Aix passa al primer tram de l'intest gros. Finalment, quan ja no queda res ms
aprofitable, l'ltim tram de l'intest gros s'encarrega de preparar la femta. La
consistncia de la femta dependr de la dieta i de l'estat de salut. La defecaci posa punt
i final a tot el procs.