3.

LA NUTRICIÓ HUMANA 63

8 RECORDA alguns conceptes

La nutrició humana és heteròtrofa, de manera que per aconseguir la matèria i l’energia
per a la seva subsistència, l’ésser humà l’ha d’obtenir de l’exterior.
La nutrició heteròtrofa implica els següents processos: ingestió d’aliments, digestió dels
mateixos, absorció dels nutrients, transport dels nutrients, aprofitament dels nutrients i
eliminació dels productes de rebuig.
La nutrició la realitzen quatre aparells: digestiu, respiratori, circulatori i excretor.

L’aparell digestiu s’encarrega d’obtenir els nutrients dels aliments i passar-los a la sang,
a més d’eliminar les restes no digerides.
L’aparell digestiu està constituït per aquests òrgans:
• Tub digestiu: conducte per on passen els aliments. Constituït per la boca, l’esòfag,
l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros.
• Glàndules digestives: òrgans que produeixen sucs digestius. Hi ha glàndules internes,
com les gàstriques i intestinals, i externes, com el fetge, el pàncrees i les salivals.
Cada òrgan del tub digestiu fa una funció diferent de les altres parts. L’aliment passa per
tots ells gràcies als moviments peristàltics de les parets musculoses.
Cada glàndula digestiva produeix el seu suc digestiu: gàstrica (suc gàstric), intestinal (suc
intestinal), fetge (bilis), pàncrees (suc pancreàtic) i glàndules salivals (saliva).
El procés digestiu consta de les següents etapes: ingestió, deglució, digestió (mecànica i
química), absorció i egestió.
• Digestió mecànica: provoca canvis físics en els aliments com reduir-ne la mida.
• Digestió química: romp les molècules de nutrients perquè puguin ser absorbides.

L’aparell respiratori s’ocupa de captar l’oxigen de l’aire i passar-lo a la sang alhora que
recull el diòxid de carboni de la sang i l’expulsa a l’exterior.
L’aparell respiratori està format per:
• Vies respiratòries: conductes pels quals circula l’aire des de l’exterior fins als
pulmons i viceversa. Formades per les fosses nasals, la faringe, la laringe, la tràquea,
els bronquis, els bronquíols i els alvèols pulmonars.
• Pulmons: òrgans esponjosos, protegits per la pleura i les costelles, on es produeix el
bescanvi d’oxigen amb el diòxid de carboni.
Existeixen dues respiracions: la pulmonar i la cel·lular. Aquesta última consisteix en
l’oxidació dels nutrients en els mitocondris de les cèl·lules per alliberar l’energia que
contenen. Ara bé, algunes cèl·lules, quan no els arriba prou oxigen, realitzen un procés de
fermentació: degradació parcial de la matèria amb la qual s’aconsegueix una quantitat
d’energia notablement inferior a la respiració cel·lular.
La respiració pulmonar consta de les següents etapes: ventilació (inspiració i expiració),
duta a terme pels músculs intercostals i el diafragma; difusió, procés físic d’intercanvi de
gasos des de la zona més concentrada a la menys que té lloc entre la sang i els alvèols
pulmonars i entre la sang i les cèl·lules; i transport, circulació dels gasos per la sang.

El medi intern és el conjunt de líquids que envolten les cèl·lules. D’ell s’extreuen els
nutrients i l’oxigen i s’hi aboquen els productes de rebuig i el diòxid de carboni. Està
format pel plasma intersticial, la sang i la limfa.