3.

LA NUTRICIÓ HUMANA 41

2 L’ AP ARE LL D I GE S TI U

L’aparell digestiu s’encarrega de transformar els aliments en substàncies senzilles, els

nutrients, passar-los a la sang (perquè puguin ser utilitzats per les cèl·lules) i, finalment,
eliminar les restes no digerides.

2.1 Anatomia: estructura de l’aparell digestiu

L’aparell digestiu està format per dos tipus d’elements: el tub digestiu i les glàndules
digestives.

2.1.1 Tub digestiu

És un conducte musculós de devers 10 m de longitud per on passa l’aliment. Les seves
parts són: boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim i intestí gros.
El menjar fa aquest recorregut gràcies a unes contraccions musculars d’aquest tub que
es coneixen amb el nom de moviments peristàltics.
Durant el recorregut el menjar passa per una sèrie d’òrgans, cada un dels quals té una
funció diferent de l’altre:
a) Boca: cavitat d’entrada dels aliments al tub digestiu. Conté la llengua i les dents. La
llengua és un òrgan musculós que mou els aliments i els mescla amb la saliva facilitant
la deglució; també conté les papil·les gustatives amb les quals es detecten els sabors.
Les dents serveixen per mastegar i triturar els aliments.
b) Faringe: conducte d’uns 12 cm comú a l’aparell digestiu i al respiratori que regula el
pas dels aliments cap a l’esòfag gràcies a una vàlvula anomenada epiglotis, que tapa
l’entrada de les vies respiratòries.
c) Esòfag: òrgan d’uns 25 cm, situat darrere la tràquea, que condueix el bol alimentari
des de la faringe fins a l’estómac.
d) Estómac: eixamplament del tub digestiu amb una capacitat de 2,5 L. Té una vàlvula
d’entrada i una de sortida, el càrdies i el pílor, respectivament. És molt musculós i la
paret interna està revestida per una capa de mucosa que el protegeix del suc gàstric
generat a les pròpies parets per unes cèl·lules especialitzades. En aquest lloc, es du a
terme una part important de la digestió dels aliments.
e) Intestí prim: regió d’uns 6 o 7 m de longitud i 2,5 cm de diàmetre que es troba molt
plegat a la cavitat abdominal. Es distingeixen tres parts: duodè, jejú i ili. A la primera
regió es completa la digestió dels aliments barrejant-los amb el suc intestinal i els sucs
digestius procedents del fetge i del pàncrees. Les parets internes de la segona i tercera
regió formen uns plecs, les vellositats intestinals, que s’encarreguen d’absorbir la
major part dels nutrients i passar-los a la sang o a la limfa.
f) Intestí gros: és la part final del tub digestiu, d’1,5 m de llargada i 8 cm de diàmetre.
En el seu interior abunden els bacteris, l’anomenada flora bacteriana. Es distingeixen
tres trams: cec, còlon (ascendent, transversal i descendent) i recte. En el cec hi trobam
l’apèndix (òrgan que no té funció digestiva i que alguns científics afirmen que forma
part del sistema defensiu). El recte comunica amb l’exterior a través d’una vàlvula,
l’anus.
A l’intestí gros s’absorbeix aigua, sals minerals i vitamines; amb les restes no
absorbides es formen les matèries fecals, que s’acumulen en el recte fins al moment de
ser expulsades a l’exterior.