LES GLÀNDULES ANNEXES

Conjunt de glàndules que secreten diferents substàncies necessàries per descompondre els aliments.
Les substàncies contenen enzims digestius  Proteïnes implicades en la degradació de l’aliment i que transformen les macromolècules orgàniques en les
seves unitats constituents.
GLANDULES ANNEXES
- Glàndules salivals: Elaboren la saliva i l’aboquen a la cavitat bucal. Principals glàndules salivals:
 Sublinguals: sota la llengua
 Submaxil·lars: a la cara interna de la mandíbula
 Paròtides: per sota les orelles.
- Pàncrees: Òrgan allargat situat darrere l’estómac. Aboca el suc pancreàtic al duodè i completa la digestió dels aliments.
- Fetge: Glàndula annexa més gran del tub digestiu. Produeix la bilis, que abans de ser abocada al duodè s’emmagatzema a la vesícula biliar fins que
s’ingereix l’aliment. La bilis conté sals biliars que tenen com a funció descompondre els greixos per facilitar la seva digestió i absorció.

LA FLORA INTESTINAL

A l’interior del nostre tub digestiu hi viuen bactèries anomenades: FLORA INTESTINAL.

La majoria d’aquests són beneficiosos per a la salut. Les seves funcions:

- Actuar com a barrera d’entrada protegint d’altres bacteris.

- Participar en la digestió de certs glúcids.
- Prevenir el creixement cancerigen de certes cèl·lules del còlon.
- Produir les vitamines K i B12.
- Afavorir l’absorció de calci(Ca), ferro(Fe) i magnesi (Mg).

LES FUNCIONS DIGESTIVES

Permeten que els aliments es transformin en nutrients perquè puguin ser transportats fins les cèl·lules.
Aparell digestiu encarregat de fer les funcions digestives que comprenen els processos següents:
 - Ingestió
- Digestió: Transformació dels aliments en substàncies senzilles, anomenades nutrients, perquè les cèl·lules les puguin aprofitar.
Dos tipus d’acció:
o Mecàniques: Tallar, triturar i mesclar els aliments. Boca i estómac. Provoquen canvis físics en els aliments per facilitar les accions químiques.
o Químiques: Transformació dels aliments en compostos més senzills, gràcies a l’acció de substàncies que provoquen canvis químics en els
aliments.
- Absorció: Procés per mitjà del qual els nutrients obtinguts en la digestió travessen la paret del tub digestiu fins als vasos sanguinis. Procés que
transporta els nutrients per la sang a tot el cos.
- Defecació: Eliminació a l’exterior de les substàncies no digerides o no aprofitables.

LA INGESTIÓ I LA DIGESTIÓ DELS ALIMENTS

Ingestió: Entrada de l’aliment al tub digestiu a través de la boca.

Digestió: Comença a l’interior de la boca per mitjà de dos processos:

- Masticació
- Insalivació

Dos processos que els facilita la llengua  òrgan musculós on hi ha el sentit del gust.
BOL ALIMENTARI: aliments mastegats i ensalivats. El bol alimentari es empès cap a la faringe i desprès a l’esòfag per mitja de la DEGLUCIÓ.
L’esòfag impulsa el bol alimentari fins a l’estómac per mitjà d’uns moviments de contracció i relaxació dels músculs que formen les seves parets 
MOVIMENTS PERISTÀLTICS.
El bol alimentari entre a l’estómac a través dels càrdies. A l’estòmac el bol alimentari s’acomula i té lloc la DIGESTIÓ GÀSTRICA, que compren dues
accions:

- Una acció química: Produïda pels sucs gàstrics secretats per les parets internes de l’estómac. Els sucs gàstrics contenen àcid clorhídric, que actua
químicament sobre els aliments, i enzims, com la pepsina, que inicia la digestió de les proteïnes i les fragmenta en cadenes curtes d’aminoàcids.
- Una acció mecànica: Consisteix en moviments peristàltics de les parets de l’estómac. Mouen els aliments i els barrejen amb els sucs gàstrics.
Com a resultat de la digestió: massa semi líquida, espessa i molt àcida que surt a poc a poc de l’estómac, a través de l’esfínter, el pílor i passa a l’intestí
prim.  QUIM.
Al DUODÈ, el QUIM es mescla amb la BILIS, produïda pel fetge.