BIOLOGIA TEMA 2

La nutrició: és el conjunt de processos mitjançant els quals transformen i

assimilen els aliments i se'n obtenen els nutrients i l’energia per al
manteniment de les funcions vitals, el desenvolupament i moviment.

Procesos: digestió (aparell digestiu), la respiració (el respiratori), la

circulació (el circulatori) i l’excreció (l’excretor)
Funcions de l’aparell digestiu:
- Trastar i ingerir els aliments: esmicolar-los i transportar-los
- Reduir les molècules grans: glúcids, lípids i proteïnes que contenen
els aliments a molècules simples ( sucres, àcids grassos, glicerina i
aminoàcids)
- Absorbir les molècules simples: a través de les parets de l’intestí
prim i passar-les a la sang perquè es distribueixi a tots els teixits
- Eliminar les restes ingerides: no son digeribles
L’aparell digestiu: s’encarrega de digerir els aliments (digestió) fins que
es converteixen en molècules petites capaces de penetrar dins les cèl·lules
(nurtients) la resta son expulsades a l’esterior en forma de femtes
Glàndules de les parets: son glàndules gàstriques de l’estòmac i les
glàndules intestinals de l’intestí
Glàndules annexes: situades fora del tub digestiu i aboquen les secrecions
a través d’un conductes ( glàndules salivals)
Sucs digestius: son les secrecions de les glàndules que son liquides i
contenen unes proteïnes ( enzims digestius ) son capaços de trencar
molècules i transformar-les d’altres més petittes
La cavitat vocal: és per on s ingereix l’aliment (llavis, galtes, paladar
tou, i per la base de la boca). Està coberta per un epiteli i una mucosa
bucal, úvula o campaneta.
A l’interior de la boca hi ha la llengua i les dents (glàndules salivals)
saliva: líquid format per aigua. Gràcies a la saliva l’aliment s'humiteja i
fa que sigui més fàcil deglutir.
amígdales: està situat entre la cavitat bucal i la faringe. Contenen
cèl·lules del sistema immunitari que actuen contra els microvis.
ingestió: es fa a la cavitat bucal: les dents tallen i trituren els
aliments. L’aliment mastegat i insalivat forma el bol alimentari, es
degluit i passa a l’esòfag gràcies ala llengua.

Dents: son estructures molt dures que serveixen per tallar i mastegar els
aliments. Prsenta una part externa o corona, una d’intermedia o coll i
d’unta inetrna o arrel
- primera dentició: dents de llet ( 5 o 6 anys d’edat )
- Adults tenen 32 dents. A cada maxil·lar hi ha quatre incisives per
tallar, dues canines per esquinçar, quatre prmolars i sis molars per
triturar.
 El tub digestiu fins a l’estòmac:
Laringe:
- conducte molt curt: 12cm.
S’estén des del final de la cavitat bucal fins al principi de
l’esòfag. Es comunica amb la laringe, fosses nassals i amb l’orella a
través de les trompes d’Eustaqui. Quan el bol alimentari entra a la
faringe, s’aixeca el paladar perque no passi a les fosses nassals i
descendeix una llengüeta (epiglotis) atrapa la laringe i impedeix
que l’aliment penetri a la tràquea
Esòfag:
- compres entre la faringe i l’esòmac que transporta al bol alimentari
- longitud 25cm
 - parets: s’hi originen uns moviments (peristàltics) provoquen el bol
avanci
Estómac:
- té forma de sac. 2,5L de capacitat.
- -parets: dues capes gruixudes de teixits musculars i l’interior està
entapissat per una mucosa gàstrica, on hi ha les glàndules que
segreguen el suc gàstric.
- A l’entrada és troba la vàlvula (càrdies) fa que evitin l’aliment
retorni a l’esòfag i a la sortida hi ha el pílor que es regula la
sortida.
- capes musculars originen les ones peristàltiques afavoreixen que el
suc gàstric es barregi amb els aliments . Al cap d’unes quantes
hores, ple pílor relaxat surt d’una massa pastosa d’aliments mig
digerits que rep el nom quim
Les glàndules digestives de l'estómac
EL fetge: és la glàndula més gran del cos, pesa 1.5 kg, està al costat de
l'estómac sota el pulmó dret, separat per el diafragma, té tres
funcions principals:

- Funció glandular: segrega la bilis la bilis s’emmagatzema a la

vesícula biliar, després baixa pel conducte colèdoc i desemboca al
duodè
-
- Funció metabòlica: emmagatzema glúcids en forma de glucogen (degrega
químicament les substàncies tòxiques, com l’alcohol).

- Funció hemàtica: forma i destruiex sang, actua com un dipòsit de sang

acomula ferro i vitmnina k i forma fibrinogen per la coagulació de la
sang.

El pàncrees: És una glàndula situada sota de l’estómac. Té dues funcions

principals

- Funció exocrina: allibera el suc pancreàtic al duodè.

- Funció endocrina: allibera hormones a la sang. La insulina permet

l’entrada de glucosa.

Intestins: constitueixen més del 90% de la longitud total del tub digestiu.
Estan molt junts i envoltats per una membrana serosa, a més recobreix
l'interior de la cavitat abdominal (peritoneu). Es completa la digestió i
es produeix l’absorció dels nutrients.
Intestí prim:
- 7 cm de longitud i uns 2,5 cm de diàmetre
- Doudè: es comunica amb l'estómac a través del pílor. Hi han els
bilis (produïts pe fetge) suc pancreàtic (produït pel pàncrees) també
conté les glàndules secretores de suc intestinal a causa les
molècules del quim procedent de l’estómac es redueixen i formen
molècules més petits (glucosa, aminoàcids i greixos disersos) i
formen el quil.

- Jejú: part intermèdia de l’intestí prim i també més de longitud,

està molt replegat sobre si mateix
- ili: última part de l'intestí prim, és comunica amb l’intestí gros a
través de la vàlvula ileocecal. al jejú i l’ili s'absorbeixen les
substàncies del quil

Intestí gros:
- part final del tub digestiu. S'estén de la vàlvula ileocecal fins a
l’anus.
- 1,7 m de longitud i 8cm de diàmetre
- Hi viuen molts bacteris a l'interior que formen la microbiota
intestinal i ajuden a acabar la digestió
- cec: primera part de l'intestí gros, té forma de sac i al fons hi ha
l’apèndix vermiforme, conté cèl·lules limfoides que ajuden al cos a
lluitar contra les infecions.
 - còlon: s’estén de la vàlvula ileocecal fins al recte. Dividit en:
còlon, transvers i còlon desendent
- recte: última part de l'intestí gros i finalitza al anus.
Hi ha gran part d’aigua del quil i els bacteris digereixen algunes
substàncies, així és forma una massa semisòlida ( matèries fecals)
Les ones peristàltiques espenyen les femtes fins que surten per l’anus
(defecació) tu u ets mes

La digestió:
1. ingestió: entrada de l’aliment a la cavitat bucal
2. digestió dels aliments: degradació dels aliments en molècules molt
petites capaces d’entrar les cèl·lules. Pot ser mecànica o química
3. absorció: és el pas dels nutrients des de l’intestí fins a la sang i
la limfa
4. defecació: és l’expulsió de l'exterior de les substàncies que no
s’han pogut digerir o absorbir.

digestió química:

- s’inicia a la cavitat bucal mitjançant la insalivació. La saliva

conté la ptialina que actúa sobre els glúcids
- continua a l’estómac on se segrega el suc gàstric que conté àcid
clorhídric i pepsinogen.
- la massa resultant que omple l'estómac s’anomena quim que passa per
l’intestí prim després intervenen la bilis procedent del fetge el suc
pancreàtic i el suc intestinal
- La bilis embulsiona els greixos, mentre que el suc pancreàtic, que
conté enzims proteases, lipases i amilases, degrada, respectivament,
 les proteïnes a aminoàcids, els greixos (lípids) a àcids grassos, i
el midó a glucoses.
- El suc intestinal que també conté enzims proteases, lipases i
amilases, acabada a la digestió de l’aliment
- La massa que ocupa l’intestí prim s’anomena uil. Quan passa a
l’intestí prim, part de la matèria orgànica és degradada per la
microbiota intestinal, i part de les substàncies resultants i gran
quantitat de l’aigua són absorbides, cosa que dona com a resultat les
matèries fecals, que són expulsades a l’exterior.

ELS

NUTRIENTS I ELS ALIMENTS

Aliments: Són substàncies que proporcionen els nutrients

Nutrients: Són substàncies que proporcionen l’energia i la matèria que
necessita l'organisme.

S’anomena nutrició animal el conjunt de reaccions químiques que permeten

als aliments obtenir i utilitzar els nutrient presents e els aliments.
Tipus:

Glúcids: aporten energía a les cèl·lules. Els més senzills reben el nom de
sucres i els complexos, fècules.

Lípids: reserven energia

Proteïnes: estructural (construeixen els músculs, ossos tendons, lligaments

i pell) enzimàtica o catàlica) ( regulen reaccions bioquímiques mitjançant
proteïnes enzimàtiques) transportadora( porta oxigen) defensiva.
Aigua: Constituent principal del medi intern (sang)Transporten els
nutrients,i del citosol de le cèl·lules, en el qual es fan les reaccions
químiques dels éssers vius.

Vitamines: substàncies imprescindibles, ja que formen part dels enzims.

Substàncies minerals: funcions diferents

Tipus d’aliments

llet i derivat : formatge, llet...

car, peix i ous: pollatre, vedella...
fruita, verdures i hortalisses: bledes, enciam...
olis i greixos: mantega, oli d’oliva...
sucres: caramels, sucre...
begudes: aigua, sucs, refrescs
Què ens diuen les etiquetes?
Com llegir una etiqueta:
1. Nom de venta
2. Ingredients
3. Lot de fabricació
4. Contingut net
5. Data de durada mínima
6. Mode de conservació
7. Nom i domicili del fabricant, envasador o importador
8. Informació nutricional

● Què són els additius?

Els additius són substàncies naturals o sintètiques que s’afegeixen
als aliments, no pel seu valor nutritiu, sinó a fi de facilitar-ne la
conservació, millorar-ne l’aparença, el sabor, el color, etc. Els
additius permesos es classifiquen en categories segons les seves
funcions.

● Les declaracions nutricionals

- L’energia: en kcal.
- Greix: g
- Sucre: g
- Sodi/sal: g
- Vitamines i minerals: %
● Altres símbols en les etiquetes:
Sense gluten

Envàs reciclable