En ocasions, després de haver menjat alguna cosa…. El
teu estómac ho rebutja i vomites. Això passa quan estàs malalt o quant el menjar està en mal estat.
Quant menges molt, es normal que et entre son. Com
tens la panxa plena, el cos dedica les seues energies a fer la digestió. Per això t’apeteix pegar-te una migdiada
El teu cos tarda més o menys un dia sencer en expulsar
els residus sòlids de tot lo que has menjat.
Els músculs dels Intestins empenyen els aliments per a
que avancen, teu cos absorbeix tot lo que necessita a traves de estos tubs. Si estirem els intestins serien tan llargs com la cria de una balena blava.
Quant passes molt de tems sense menjar, t’entra fam.
Això passa perquè l’estomac envia una senyal al cervell per a avisar de que està buit.
L’intestí està plegat en el nostre ventre. Mesura de 6 a
7 metres...Si estigués allargat ...Seria de la mida d’una casa de dos pisos! Es necessiten 24 hores per digerir un dinar : 15 segons en la boca, 5 hores en l’estómac i 18 hores en l’intestí.
Les dents es deterioren més fàcilment durant els 25
primers anys de la vida. L’esmalt de les persones majors és més resistent.
Els 4 últims queixals es denominen “de l’enteniment” i
en algunes persones majors de 25 anys no arriben a eixir.
La mitjana d’aliment que un esser humà menja durant la
seua vida és de 50 tones i 50.000 litres de begudes.
La llengua es composa de 12 músculs individuals.
La persona traga saliva unes 70 vegades cada hora
estant desperta i unes 10 dormida.
Els moviment peristàltics són els que fan avançar
l’aliment pel tub digestiu, per això és possible menjar cap avall.
Els àcids de l’estómac són tant forts que serien capaços
de corroure el marbre i desintegrar una cullera de metall. Si amb aquesta acció no corrou les parets de l’estómac és perquè estes es regeneren tant ràpid (una bona capa mucosa cada dos setmanes) que els àcids no tenen temps de dissoldre-la.
A vegades quan els aliments es descomponen,
produeixen gasos que olen mal. (2)APARELL DIGESTIU
És un llarg tub de 12 metres que s’inicia en la boca i acaba en
l’anus. Els òrgans de que consta realitzen la digestió, es a dir ingereixen els aliment, el fragmenten i desintegren en parts minúscules que son els seus components més fonamentals, es a dir, el nutrients, per així poder absorbir-los i utilitzar-los per a produir l’energia que tots els òrgans necessiten
PROCES DIGESTIU En el procés digestiu es distingeixen tres etapes:
1. DIGESTIÓ: Es el conjunt de canvis que experimenten
els aliments al llarg de l’aparell digestiu per a transformar-los en nutrients. 2. ABSORCIÓ: Es el pas dels Nutrient a la sang 3. EIXIDA DE SUBSTANCIES DE REBUIG: Es la preparació i l’expulsió de la part dels aliments que el cos no necessita. (1)PER A QUE SERVEIX L’APARELL DIGESTIU??? El cos necessita energia per a fer exercici, per a pensar, per a riure, fins i tot per a dormir. Aquesta energia l’obtenim gràcies als aliments; per això hem de menjar regularment. El fet de tindre gana és una crida molt important del teu cos, necessita aliments i l’estómac i els intestins s’encarregaran de digerir-los. En aquest procés la sang agafa el nutrients. Les restes d’aliments que l’intestí no necessita van a parar al vàter. De vegades la nostra panxa fa uns sorolls estranys, gruny. Quan fa estona que no mengem a l’estómac sols queda aire i sucs gàstrics i els budells es mouen i és quan provoquen aquets soroll. (3) BOCA I ESÓFAG
INCESSIUS: Són els que tallen els aliments
CANINS: Són els que estripen MOLARS: Són els que trituren Hi ha que mastegar bé els aliments i netejar amb cura les dents després dels menjars, perquè les restes que queden entre ells es tornen àcides i ajudades per les bactèries, fan buits menuts en les dents: CARIES (5)INTESTÍ PRIM L’intestí Prim és un tub allargat de 6-7cm d’ample. En ell es rep la QUIMO que ve de l’estómac i es continua la digestió, el la que col·laboren la Bilis i els sucs hepàtic i pancreàtics.
La QUIMO es mescla amb la Bilis i els sucs hepàtics,
pancreàtics i altres substancies que segrega l’intestí i els aliment inicials es descomponen en els seus components bàsics, que seran el nutrient que necessita el cos. Aquesta pasta que queda formada pels nutrient i les substancies de rebuig que el cos no necessita s’anomena QUIL.
A través de les Vellositats Intestinals les parets de
l’intestí absorbeixen els components bàsics dels aliments, els nutrients: proteïnes, vitamines, minerals, etc. Que passen als vasos sanguinis. En l’intestí prim queden les substancies que no interessen. (4)PÀNCREES, FETGE I VESÍCULA BILIAR FETGE I VESÍCULA BILIAR
El Fetge produeix la Bilis, una substància líquida i viscosa que
serveix sobretot per a la digestió de les grasses i s’emmagatzema en la Vesícula Biliar fins el moment de passar a l’Intestí Prim per a ajudar a fer la digestió. El Fetge també realitza una altra funció: Una vegada que el nutrient passen de l’Intestí Prim a la sang van al Fetge i allí les substàncies es depuren i després ja poden ser distribuïdes per tot el cos.
PÀNCREES
El Pàncrees produeix el Suc Pancreàtic, que es molt
important per a algunes descompondre algunes substàncies. També va a l’Intestí Prim per a ajudar a fer la digestió. També produeix la insulina que necessitem per a regular la quantitat de sucre en la sang (6)INTESTÍ GROS L’Intestí Gros mesura uns 1,5 metres de llarg. Durant tot el procés, lo que no s’absorbeix passa a l’Intestí Gros. Es forma un líquid i despès una massa o bol fecal. En l’Intestí Gros encara s’absorbeixen algunes substancies útils i aigua del bol fecal. Després amb els residus que queden es formen els excrements que es depositaran en el Recte, que es la part final de l’intestí Gros. Pot durar de unes 10 hores a dies. Els excrement emmagatzemats en el Recte son expulsades a l’exterior per l’anus en la defecació.
FLORA INTESTINAL: Es el conjunt de bactèries que viuen
en l’intestí i duen a terme moltes funcions beneficioses per a la salut com fermentar els residus del menjar, estimular el sistema immunitari per a lluitar contra el microorganismes estranys i afavoreix el transit del aliment per l’intestí durant la digestió. Les més conegudes són els Bifidobacteris i els Lactobacils.