EL PROCÉS DIGESTIU

EL PROCÉS DIGESTIU
El procés de la digestió comprén tres
fases ben diferenciades:

• La digestió
• L’absorció
• L’eliminació de les substàncies
de rebuig

Aquest procés es du a terme a

l’aparell digestiu.
L’APARELL DIGESTIU
 L’APARELL DIGESTIU

També formen part de

l’aparell digestiu les
glàndules annexes,
com les glàndules
salivals, el fetge i
el pàncrees.

Aquestes glàndules fabriquen una sèrie de líquids que

intervenen en el procés digestiu i que són abocats al tub
digestiu en distintes zones del seu recorregut.
 LA DIGESTIÓ: fase bucal
La digestió és el procés que s’encarrega de descompondre els
aliments i extraure les substàncies útils per al nostre cos. Aquestes
substàncies són els nutrients.

Aquest procés comença a la boca on al final acabarà formant-se una

pasta o massa d’aliments triturats anomenada “bol alimentari”
 LA DIGESTIÓ: fase bucal
Les glàndules salivals es situen a prop de la cavitat bucal i aboquen
la saliva a aquesta cavitat a través d’uns conductes.

La saliva en té diverses funcions:

Funció digestiva; ja que al mesclar-se amb els

aliments triturats forma el bol alimentari i inclús
alguns components dels aliments comencen a
ser digerits per la saliva.

Funció protectora ja que redueix la placa

bacteriana de les dents i ens protegeix d’algunes
infeccions gràcies a la seua composició .

Funció lubricant; perquè s’encarrega de

mantenir humida la cavitat bucal i la faringe i
evitar possibles danys al mastegar els aliments.

Funció Gustativa; al disoldre diversos

components dels aliments, les papil.les
gustatives s’estimules i envien les sensacions de
gust al cervell
 LA DIGESTIÓ: fase estomacal
El bol alimentari és espentat cap a la
faringe i baixa per l’esòfag a l’estómac.

Aquesta acció ocorre gràcies

a la força de la gravetat i a
uns moviments de dilatació i
conrtracció que duen a terme
els músculs de la paret de
l’esòfag que pasten, mesclen
i fan avançar el bol alimentari
cap a l’estómac.
 LA DIGESTIÓ: fase estomacal
A les parets de l’estómac es troben les glàndules gàstriques
que fabriquen i expulsen els sucs gàstrics que es mesclen amb
els aliments, continuant així el procés de transformació.

Al final de la fase
estomacal, es forma el
quim, que és una pasta
amb els aliments
parcialment digerits.
 LA DIGESTIÓ: fase intestinal
El quim passa a l’intestí prim a i allí es mescla amb el suc intestinal i
amb els sucs abocats per dues glàndules annexes:
– El pàncrees, que aboca suc pancreàtic.
– El fetge, que aboca la bilis.

Amb aquests sucs, el

quim continua el seu
procés de transformació i
passa a ser un líquid que
anomenem quil i que
conté els nutrients i les
restes d’aliment no
digerides.
 L’ABSORCIÓ
L’absorció és el pas dels nutrients des del tub digestiu fins el
torrent sanguini i així repartir-los per tot el cos.

Aquesta es du a terme al
llarg de la major part de
l’intestí prim, vora sis
metres de recorregut, al
final del qual ja s’han
absorvit la totalitat dels
nutrients.
 L’ABSORCIÓ
Al procés d’absorció intestinal contribueix tant la llargaria de
l’intestí prim com la seua forma .

L’interior de l’intestí prim és molt rugós

perquè està ple de replecs que
s’anomenen vellositats intestinals.

Això fa que hi haja molta superfície de

contacte entre el quil i l’intestí prim.

D’aquesta manera els nutrients

continguts en el quil, poden travessar
les parets de l’intestí i arribar al
capil·lars sanguinis
L’ELIMINACIÓ DE SUBSTÀNCIES DE REBUIG
El quil que passa a l'intestí gros conté un 80% d'aigua, les
substàncies que no s'han pogut digerir i les restes dels sucs
digestius.

A l'intestí gros es reabsorbeix gran part d'aquesta aigua i, a causa de

la flora bacteriana, s'aconsegueix digerir moltes de les substàncies
que no s’havien pogut digerir abans.

La resta forma la
denominada matèria
fecal que surt per l'anus.

La defecació posa punt i

final a tot el procés.
FI DE LA PRESENTACIÓ