NUCLÍ D’ACTIVITAT 7: Dietoteràpia en patologies del sistema renal

INTRODUCCIÓ

Record fisiopatològic:

- El ronyó manté el volum d’aigua corporal, tant intracel·lular com extracel·lular,

eliminant-ne l’excés d’ingesta o reduint-ne l’excreció en cas contrari.
- Manté l’equilibri entre diversos electròlits, anions i cations, igualment mitjançant
l’eliminació o la reutilització. Aquesta acció és especialment important per a Na, K,
Cl i P.
- Excreta diàriament la quantitat convenient d’hidrogenions H +, per mantenir
l’equilibri àcid base.
- En el ronyó es forma l’hormona eritopoietina, necessària per la formació
d’hematies, i la renina reguladora de l’equilibri de Na i per tant de la tensió
arterial.
- En el ronyó s’activa la vitamina D3 i s’hidroxila. S’hi formen prostaglandines i altres
substàncies.
- El ronyó forma orina, a través de la qual s’eliminen, no només els excessos de Na, K
... etc. sinó també de substàncies de rebuig, principalment catabòlits proteics:
Urea, Creatinina, àcid úric i altres substàncies.

INSUFICIÈNCIA RENAL

El pacient amb insuficiència renal avançada ( té una pèrdua global de la funció renal
superior al 79 %) presenta una sèrie de constants biològiques alterades, sobre les quals es pot
influir per mitjà de canvis dietètics.

Constants biològiques alterades en IR i susceptibles de control dietètic

- Urea amb sang.

- Creatinina.
- Àcid úric.
- Diuresis
- Na
- K
- Proteinuria.
- Tensió arterial.
- P i Ca.
- Lípids plasmàtics.
 Cicle Formatiu de Grau Superior de Dietètica. Crèdit 3: Dietoteràpia.

- La urea, elevada, prové del catabolisme de les proteïnes, principalment de

l’alimentació.
- La creatinina, prové del metabolisme muscular, ( es modifica poc amb
l’alimentació ).
- L’àcid úric, elevat prové del metabolisme de les nucleoproteines, ( es modifica poc
amb l’alimentació ).
- La Diuresi, en 24 hores, passa per tres fases. En la primera cursa en poliuria, el
ronyó no pot concentrar les solucions que elimina i ha de fer-ho diluint. A la
segona fase no pot diluir i excreta la mateixa [ ], amb un diuresi de 1-1’5 litres i en
la última fase hi ha oliguria. Si el pacient no limita la ingesta apareixen edemes
renals.
- Aquest pacient retenen, Na i K, que s’ha de limitar en la ingesta. El Na contribuirà a
ala formació d’edemes i afavorir la HTA, i l’augment de K en sang, per la manca
d’eliminació pot portar a una alteració cardíaca.
- El metabolisme del fòsfor queda alterat. Hi ha dificultats per absorbir el Ca, el P
s’absorbeix bé, però com que hi ha dificultat per excretar s’acumula en sang.
- La proteinuria discreta < 1 gr. en 24 hores és pròpia de diverses nefropaties. Però
en la denominada Síndrome nefròtica adquireix una importància molt més gran
aprox. 5-10 gr. cada dia i això porta a hipoproteïnèmia, hipoalbuminèmia i edemes.
- Poden coexistir dislipèmies, diabetis mellitus o altre processos que faran prendre
mesures dietètiques apropiades.
- Les nefropaties poden ser agudes o cròniques, les primeres tenen un moment molt
greu, però es poden recuperar, i les cròniques tendeixen a empitjorar
progressivament i la repercussió dietètica és molt important.

INSUFICIèNCIA RENAL AGUDA (IRA)

Definició:

Síndrome d’etiologia variada, és normalment reversible i provoca un deteriorament de

la funció renal, que pot arribar a provocar hiperazorèmia, ( augment de l’àcid úric, urea i
creatinina ) progressiva amb alteracions de l’equilibri hidroelèctric, àcid/base i en molt casos
oliguria.
Tenen un diurèsi inferior a 400 c. / dia.
Pot ser causada per hemorràgies, tumors que oprimeixen els urèters, problemes tòxics
( fàrmacs o altres) i en grans cremats.

Objectius:

- Minimitzar el desordre metabòlic.

- Reduir el catabolisme.
 Cicle Formatiu de Grau Superior de Dietètica. Crèdit 3: Dietoteràpia.

Estratègia:

Assegurar un aport adequat a :

- La funció renal ( depenent de la gravetat donarem una pauta o una altra).
- Durada de la malaltia.
- La diüresi.
- El grau de catabolisme.
- Estat nutricional de base.
- Tractament.
- Escollir una via d’alimentació adequada.

Recomanacions alimentàries:

Energia: 35-50 Kcal / pes ideal / dia. Si no hi ha un bon aport hi haurà catabolisme
endogen de proteïnes.

Proteïnes: 0.6 – 0.7 gr. / kg / dia. Han de ser d’alt valor biològic ( al màxim).

Líquids:
Fase oligúrica: Segons les pèrdues: pèrdues insensibles 500 – 1000 c.c.
(respiració , transpiració.. ) més diuresi de 24 hores més altres pèrdues com fístules, vòmits...
Fase diürètica: A voluntat.

Na:
Fase oligurica: 20-40 mmols / dia
* 23( pes molecular) = 460 a 920 mg / dia

Fase diürètica: A voluntat.

Potassi: Risc d'hiperpotassèmia, pot produir la mort per canvis del ritme cardíac.
24-40 mmols/dia ( *39 ) = 1.000 a 1.500 mg/dia

Fòsfor: S’ha de donar fàrmac per augmentar l’excreció.

 Cicle Formatiu de Grau Superior de Dietètica. Crèdit 3: Dietoteràpia.

INSUFICIÈNCIA RENAL CRÒNICA (IRC)

Definició:

Síndrome caracteritzat per la destrucció irreversible de nefrones, produint alteracions

renals greus i d’homeostasis.
És necessari tractament dietètic i la progressió de la destrucció depèn del tractament.
Qualsevol patologia vascular o altres poden portar a l’afectació de les nefrones: Diabetis, HTA,
càlculs, infeccions urinàries i algunes medicacions.

Objectius:

- Assegurar un aport suficient d’energia.

- Limitar l’aport proteic.
- Restringir l’aport de sodi, líquids i potassi.
- Aport suficient de vit D i Ca.
- Restringir fòsfor i magnesi.

Recomanacions dietètiques:

Energia: 35-42 Kcal / pes ideal / dia.

Creatinina
Si disminueixen les Kcal Catabolisme endogen
Àc. Úric.
Proteïna visceral

Catabolisme exogen Urea

Prot. alimentaria

Proteïnes: 0.6-0.8 gr. / kg / dia. Com més baixa sigui la dieta en proteïnes de més alt
valor biològic han de ser. Hem de donar el màxim de proteïnes per tenir els nivells mínims
d’urea.

Líquids: : pèrdues insensibles + diuresi

Na: Entre 1000 – 3000 mg

Fòsfor: 600 – 800 mg. S’ha de donar fàrmac per disminuir l’absorció.

Magnesi i Ferro: Control

Potassi: Problemes quan la diüresi és baixa. 1.500 a 1.800 mg/dia

 Cicle Formatiu de Grau Superior de Dietètica. Crèdit 3: Dietoteràpia.

Conseqüències biològiques de les dietes hipocalòriques en IR avançada

1. Tendència a l’inanició.
2. Hipercatabolisme endògen.
3. Hiperpotassèmia.
4. Hiperuricèmia endògena.
5. Augment d’urea i creatinina.
6. Augment de l’acidosi.

DIETA EN CAS D’HEMODIÀLISI

Dieta:

Energia: Adaptada a les necessitats. En obesos es pot fer una restricció, sempre
inferior al 40 %.

Proteïnes: 1-1.2 gr. / kg / dia. Es recomana el 50 % animal. Amb l’hemodialisi es

perden aa, per això es recomana que la meitat siguin càrniques.

Líquids: Pèrdues insensibles + diüresi. Si beu més se’ls formen edemes. Entre sessions
d’hemodiàlisi no poden pujar més de 1 a 1.5kg.
No sopes, pastes al dente.
Glaçons boca.
No picants.

Na: Adaptat a cada cas: aprox. 2000 mg/ dia.

K: De 1800 a 2000 mg/dia

Fòsfor: Limitat. S’han de donar fàrmac per disminuir l’absorció.

Calci: 1000 – 1500 mg /dia

Magnesi : els malalts renals no poden prendre laxants amb sals de magnesi. No es fa
restricció en la dieta perquè el consum és baix. Si hi ha suplements cal controlar-lo.

DIETA EN CAS DE DIÀLISIS PERITONEAL

La CAPD, aprofita la capacitat d’intercanvi que té el peritoneu per a certes molècules.

Els pacients poden fer, a casa seva, la difusió intrabdominal de determinats líquids de perfusió,
normalment ric en glucosa, els quals al cap d’unes hores, s’extreuen juntament amb urea, el
potassi i altres metabòlits. Aquest mètode ocasiona una absorció notable de glucosa ( aprox.
 Cicle Formatiu de Grau Superior de Dietètica. Crèdit 3: Dietoteràpia.

50 – 100 mg o més al dia ), per tant el total de glucosa calculat, s’ha de restar del total diari
d’Hidrats de carboni.

Dieta:

Igual que l’hemodialisis però amb algunes excepcions:

Energia: S’ha de tenir en compte l’absorció de glucosa. Aproximadament 400 Kcal que
provenen de l’absorció de la glucosa.
Proteïnes: Fins a 1.5 gr. / kg / dia. ( amb diàlisi peritoneal perden proteïnes senceres.

Contraindicacions de la D. Peritoneal:

- Malalts amb cirurgies abdominal.

- Malalts amb hèrnies.
- Malalts amb colonostomies
- Malalts amb fístules.

Complicacions de la D. Peritoneal:

1. Infeccions del peritoneu.

2. Complicacions vasculars: Dietes molt controlades amb Na.
3. Complicacions digestives: Ex: Hepatitis B per infecció.
4. Anèmies: Se’ls posa eritropoietina humana, per augmentar els eritròcits.
5. Osteodistrofia renal:
- Tenen problemes en ossos que es tracta amb Ca i vitamina D.
- Els problemes ossis es donen per hiperfosforèmia que disminueix l’absorció de Ca,
per evitar això es donen fàrmacs que disminueixen el fòsfor.
6. Complicacions metabòliques:
- Resistència perifèrica a l’insulina.
- Augments de triglicèrids.

SÍNDROME NEFRÒTICA

Síndrome que pot resultar de diferents malalties, que es tradueix per:

- Proteïnúria massiva ( pèrdues superiors a 3.5 gr. / dia )

- Hipoalbuminèmia ( inferior 30 gr. / dia amb edemes )
- Hiperlipèmia.
- Edemes

Objectius terminals:

- Control apropiat dels nutrients implicats sobretot proteïnes i sodi.

 Cicle Formatiu de Grau Superior de Dietètica. Crèdit 3: Dietoteràpia.

- Propiciar un bon estat nutricional.

Principis:

- Vigilar l’estat nutricional del pacient.

- Proporcionar un aport suficient de l’aport suficient de proteïnes per compensar les
pèrdues.
- Assegurar un aport energètic suficient per evitar el catabolisme.
- Reduir l’aport de Na i líquids per evitar la retenció hídrica.
- Elaborar una dieta adaptada als gustos i necessitats del pacient.

Recomanacions:

Energia: Dieta rica en energia. Mínim 35 kcal/kg/dia

Proteïnes: 1 gr. / kg ( pes ideal ) 75 % d’alt valor biològic.
Sodi: En funció de l’excreció urinària en 24 hores . Acostuma a ser suficient 30 – 50
mmols. (690 – 1.150 mg)
Líquids: En funció de la retenció hídrica i la diüresi.
Altres minerals: La utilització d’alguns diürètics pot provocar hipopotassèmia.

Problemes particulars:

- Anorèxia.
- Suplements si cal d’energia i proteïnes.
- Hiperlipèmies: No està clar si cal disminuir els lípids.

DIETA I TRASPLANTAMENT:

Objectius:

Prevenir o corregir els efectes causats, per alguns fàrmacs en la utilització per la
prevenció de rebuig de l’òrgan trasplantat.

Corticoteràpia:

Efectes secundaris:

- Augment del catabolisme de proteïnes.

- Osteoporosis.
- Augment de la retenció de Na.
- Augment de l’excreció de K.
- Dislipèmies
- Augment de la neoglucogènesis ( intolerància a la glucosa )
- Augment de la gana. Obesitat.

Recomanacions alimentàries:

Post-operatòri: si el transplantat va bé, la dieta s’anirà normalitzant tenint en compte

alguns punts.
Proteïnes: 1.5 gr. / kg / dia. Valorar l’estat nutricional previ a l’intervenció.
 Cicle Formatiu de Grau Superior de Dietètica. Crèdit 3: Dietoteràpia.

Sodi: 2 – 3 gr. / dia ( No sal d’addició ).

Sovint cal controlar glúcids, lípids i proteïnes.

Tipus de malalts Eufòrics: Es passen amb tot un cop

Transplantats.

Temorós: No volen fer canvi d’alimentació després

del transplantament.

CÀLCULS RENALS

La formació de càlculs a la pelvis renal, l’ urèter o a la bufeta és relativament freqüent.

A vegades pot no provocar clínica, però d’altres pot provocar un aparatós còlic renal. ( Pot
també obstruir l’urèter i comprometre la funció renal ).
Els càlculs renals o urinaris poden estar formats de diferents compostos:
- Oxalat càlcic.
- Fosfat càlcic.
- Àcid úric.
- Carbonat càlcic.
- Cistina i Xantina.

Dieta:

La dieta ocupa un espai moderat en el tractament o prevenció, encara que és raonable

disminuir la ingesta de les substàncies formadores de càlculs.

Dieta en la litiasis oxàlica:

Els càlculs d’oxalat són molt freqüents. Els aliments següents contenen força oxalat i
estan , per això, prohibit o molt restringits:

- Begudes a base de cola.

- Cafè.
- Te
- Xocolata.
- Bledes.
- Pebre negre.
- Figues seques, panses.
- Prunes
- Remolatxa
- Col- i- flor
- Julivert
- Cacauets.
- Nous
 Cicle Formatiu de Grau Superior de Dietètica. Crèdit 3: Dietoteràpia.

Aliments que en contenen en menys proporció i s’han de limitar:

- Patates i moniatos.
- Mongetes seques blanques.
- Mongeta tendra.
- Pastanagues.
- Taronges, aranges
- Tomàquet.
- Mandarines
- Cogombres.

Convé acidificar l’orina, ja que així s’evita la precipitació

de les sals d’oxalat, però no s’ha de fer amb qualitats elevades de vit C, perquè fa
augmentar l’oxalúria. ( oxalat en orina ).

Dieta en litiasis úriques:

S’ha de fer una dieta baixa en purines com en el cas de la gota.

Dieta en els càlculs de fosfat:

Es pot intentar reduir el fòsfor dietètic, encara que és molt difícil, convé acidificar
l’orina.

Normes generals:

S’han d'adoptar unes normes generals per evitar que els càlculs augmentin o se'n
formin de nous:

- Forçar la diüresi, amb la ingesta de 3 litres o més d’aigua al dia.

- Prevenir o tractar enèrgicament les infeccions urinàries.
- Recomanar una ingesta diària de Calci, en referència a les necessitat mínimes
aproximadament de 450 mg/ dia. Les ingestes inferior no redueixen la calciuria.
- Modificació de pH de l’orina. Això és important per no afavorir la precipitació de
les sals corresponents. Es por intentar amb la dieta, però s’aconsegueix millor amb
fàrmacs.
Cicle Formatiu de Grau Superior de Dietètica. Crèdit 3: Dietoteràpia.

ALCALINITZANT ACIDIFICANT
Làctics Aliments animals menys
làctics
Vegetals menys cereals Cereals
Albercocs Formatge curats
ALIMENTS Pastanaga Carn
Espinacs Peix
Taronja Xocolata
Enciam Ous
Ensucrats
INDICACIONS Úriques Oxàliques
Càlciques Fosfàtiques