TEMA 1: Introducció a la dietoteràpia

Concepte i definició
Dietètica: És la ciència que relaciona els aliments amb les necessitats nutricionals de cada persona
Dietoteràpia: És l’aplicació de la nutrició als problemes de l’alimentació. Es basa en la modificació de l’alimentació
habitual per tal de respondre a les necessitats de cada malalt.

Per augmentar les possibilitats d’èxit, serà necessària la col·laboració entre:

Metge i/o Dietista nutricionista: detecta els paràmetres clínics de ser tractats i fa la prescripció del règim dietètic.
La dietista: amb les premisses donades pel metge o dietista confeccionarà la pauta alimentària pel malalt.
El personal d’infermeria: ajudarà al pacient a seguir la dieta i assimilar els coneixements per dur-la a terme.
El malalt: haurà de ser conscient dels canvis i dur-la a terme.

Característiques de les dietes terapèutiques

Dieta: S’utilitza generalment per indicar un pla alimentari diari d’un individu o d’una comunitat.
Ha de ser:
• Suficient: cal cobrir les necessitats energètiques.
• Equilibrada: ha d’incloure tots els nutrients en les quantitats necessàries.
• Adequada: als hàbits alimentaris, situació socioeconòmica, religió, creences...

El 60% dels pacients hospitalitzats tenen una dieta basal. Quan ens referim a dietètica es parla de la confecció de
models d’alimentació pel tractament de malalties, cada model és denomina dieta terapèutica: Té com a finalitat
ajudar a la curació de la malaltia, i a vegades, poden ser la base de tractament d’una dolència específica.

Classificació de les dietes terapèutiques segons la finalitat

Dietes essencials o curatives
Són les que constitueixen la base del tractament d'una determinada malaltia.
Per exemple:
• GOTA: pacients amb un augment de l’àcid úric a causa d’una mala eliminació d’aquest -> dieta baixa amb
àcid úric
• Celiaquia: no tolerància al gluten -> dieta sense gluten
• Intolerància a la lactosa -> dieta sense lactosa

Dietes profilàctiques o preventives

Són aquelles que redueixen les possibilitats de manifestació de la malaltia.
Per exemple:
• Les baixes en colesterol per prevenir l’acumulació de greix a les artèries.
• Les de restricció de sodi per evitar la hipertensió.

Dietes pal·liatives
La dieta no és el tractament definitiu. Contribueixen a disminuir els efectes de la malaltia amb la finalitat d’ajudar a
la curació. Forma part del tractament juntament amb els fàrmacs.
Per exemple:
• DIABETIS II: la dieta s’associa a l’administració d’insulina per aconseguir uns nivells òptims de glucèmia.
• Úlceres peptídiques: dieta + antiàcids.
• Grans cremades: dieta hiperproteica + antibiòtics.

Dietes facilitadores
Destinat a pacients que tenen alguna incapacitat per la deglució normal i que no poden portar a terme la
masticació (falta de peces dentàries) o no poden deglutir (disfàgia). Hi ha canvis en la consistència i presentació dels
aliments.
Es poden presentar en estat líquid, semi sòlid, triturat, trinxat...
Per exemple:
• Factura del maxil·lar: dieta líquida
• Falta de peces dentàries: dieta triturada

Dietes amb fins exploratoris

L’objectiu no es terapèutic però la seva pràctica està determinada per proves diagnòstiques essencials pel
descobriment de possibles anomalies i la identificació de malalties (proves de sang, femta, amb bari...).
Per exemple:
• Helicobaterpilori
• Detecció precoç del càncer colon – rectal

Dietes artificials o de preparació

Aquest tipus de dieta és específica per l’alimentació enteral o parenteral.

Dieta equilibrada & dieta terapèutica

Paràmetres Dieta equilibrada Dieta terapèutica
Textura Normal de cada aliment Adaptació depenent de la persona
Quantitat Quantitat normal Adaptació quantitat
Energia Cobrir les teves necessitats No és necessari cobrir les necessitats
Hidrats de carboni 55 – 60% Modificació depenent de la patologia. Diabètics menys
Lípids 30 – 35% Tendència a disminuir, colesterol
Proteïnes 12 – 15% Dietes hipoproteiques o hiperproteiques
Fibra >30 gr Depenent de les proves (colonoscòpia)
Gluten Sempre Depenent de la malaltia. Celíacs
Lactosa Sempre Depenent de la intolerància
Nombre d’àpats De 3 a 5 Adaptat a la patologia
Depenent de la patologia farem o restricció de líquids
Aigua 1,5 L (problemes renals o a nivell cardíac) o una hidratació
(desnutrició)
Sodi 5 gr Dietes hiposòdiques
Alimentació hospitalària
Influeix de manera decisiva en la evolució i recuperació, en els hospitals hi ha un elevat índex de desnutrició (23%).
Personal implicat: servei d’alimentació (restauració col·lectiva) i unitat de dietètica i nutrició (metge o dietista de
planta).

RRHH del servei d'alimentació

Personal del servei
Cap de servei
• Figura clau en el servei
• Responsable i el model a seguir
• Conducció del grup
• Funcions:
• Quantificar l’activitat del servei: tipus de ventes.
• A crèdit (menjador escolar, hospital).
• Al comptat (restaurant).
• Gestions de compres i consum (proveïdors, facturació, control de l’estoc)
• Gestió econòmica del servei.
• Coordinació general dels recursos humans del servei.
• Avaluació de la qualitat de treball (gastronòmic, dietètic i higiene).
• Responsable del manteniment i reposició
• Atenció de les reclamacions.
• Col·laborar en la confecció de menús
Dietista
Funcions:
• Confecció de menús i valoració nutricional.
• Elaboració del protocol de dietes.
• Supervisió entre les sol·licituds de l’hospitalització i el menú servit.
• Responsable de les peticions especials.
• Comunicació amb l’hospital.
• Participa en el control de la qualitat.
Cap de cuina
Funcions:
• Organitza, dirigeix i coordina el treball del personal que té al seu càrrec.
• Realitza l’inventari i control de les mercaderies.
• Realitza les comandes.
• Col·labora en les confecció de menús.
• Col·labora amb el cap del servei.
• Seguiment diari del personal.
Cuiner
Funcions:
• Preparació i presentació dels plats.
• Col·labora en el muntatge i desmuntatge de bufets, cintes....
• Revisa i control l’utillatge de cuina.
• Col·labora en la conservació i aprofitament de les primeres matèries.

Ajudant de cuina
Depèn del cuiner.
Funcions:
• Realitza les preparacions bàsiques.

Governants
Funcions:
• Coordina i avalua les tasques del servei de neteja.
• Planifica i organitza el persona humà del servei amb col·laboració el cap de cuina.
• Vetlla per la neteja en les instal·lacions i la conservació dels aparells.

Auxiliar del servei de neteja

• Realitzen tasques de neteja.
• Preparen i higienitzen els aliments.
• Transporten la matèria prima fins la seva zona de treball.
• Col·labora en els tasques d’emplatat.

Mosso de magatzem
Funcions:
• Recepció de les primeres matèries.
• Manté l’ordre i neteja de les àrees cambres de conservació i economat.
• Dispensa i subministra articles.
• Prepara les comandes externes o extres.
• Transport.

Cinta d’empatat
1. Posa en marxa / targetes 5. 1r plat
2. Plats freds / coberts / pa 6. Guarnicions
7. Dietista
3. Postres 8. Mossso
4. 2n plat

Sistema de gestió, producció, distribució i consum

Relació producció – consum

En funció de la relació tenim 2 tipus de restauració:
 • Restauració directe: Es cuina i es consumeix allà. Exemple: restaurant.
• Restauració diferida: Es cuina en un lloc i es consumeix en un altre. Dins de la restauració diferida es
distingeixen 2 tipus de cuina:
• Central: (on es cuinaran els plats).
• Cuina on s’elabora el plat i és distribuïda pel seu consum.
• Objectiu del transport: mantenir les condicions idònies de temperatura.
• Característiques: grans cuines i maquinària.
• Satèl·lit: (cuina de destí dels plats).
• Cuines destinades a la recepció dels aliments semielaborats o elaborat, per tal de dur a terme
la seva preparació final (preparació / cocció / retremalització).
• En funció de la retermalitzaició:
• Cuines satèl·lits de cadena calenta.
• Cuines satèl·lits de cadena freda.

Fórmula 5 + 2
Es basa en produir durant 5 dies a la setmana per distribuir-ne 7. La producció pel cap de setmana ha de ser amb
cadena freda, independentment de la producció pels dies laborables.

Sistema de producció (cadenes)

El sistema de producció d’una empresa del sector de la restauració és el procés d’elaboració de menjars.
Operacions bàsiques:
• Recepció / descongelació / preparació.
• Aliments fred o calents / manteniment fred o calent / cocció / refredament / escalfament/ distribució /
exposició del menjar.

Condiciona les zones i disseny de les cuines:

CADENA CALENTA
CARACTERÍSTIQUES Es basa en mantenir els aliments a una temperatura de 65ºC entre el temps de transport i
consum. Els aliments es preparen el mateix dia i la cocció es finalitza en el moment de la
distribució.
SECTORS • Hospitals, clíniques, menjadors escolars i d’universitats, residències, repartiment a domicili,
restaurants.
PREPARACIÓNS Moltes manipulacions a temperatura ambient. Cocció tradicional, preservant les qualitats
organolèptiques però pèrdua de nutrients. Poc temps per les presentacions.
EQUIPAMENTS
TIPUS DE MENUS Selecció lliure. Cal un domini dels gramatges per evitar pèrdues i molt recomanables les
fitxes d’elaboració per controlar la producció i quantitat.
 CADENA FREDA
• CARACTERÍSTIQUES• Consisteix en refredar ràpidament els aliments cuinats des de 65ºC fins a 10ºC en menys de
1 hora i 30 minuts. És una cuina amb antelació; possibilitant setmanes laborals de 5 dies de
treball respectant el descans. Millor organització i estalvi de personal.
SECTORS Cuines centrals, menjadors universitaris i escolars, centres de salut, restaurants comercials,
càterings aeris, ferroviaris, marítims.
PREPARACIÓNS Cocció tradicional però major control, es disposa de més temps per cuidar l’acabat final
(dissociació producció – distribució). Millor qualitat del producte final i disminució dels
riscos higiènics degut a la conservació a baixa temperatura.
EQUIPAMENTS Carros o vehicles isotèrmics, utensilis per a mesurar temperatures
TIPUS DE MENUS Són més específics amb certes limitacions; no es poden utilitzar coccions amb planxa,
fregits o certes salses

CADENA FREDA CONGELADA I ULTRACONGELADA

• CARACTERÍSTIQUES Tècnica de conservació de productes cuinats a baixa temperatura durant llargs períodes de
temps (vida mitjana de 4 a 6 mesos).
Congelació ? Els plats cuinats es refreden progressivament de 65ºC a menys 18ºC en
menys de 4 hores i 30 minuts. S’han de materialitzar en menys de 1 hora.
• Ultracongelació ? els plats cuinats es refreden ràpidament a -40ºC. Primer es passa de
65ºC a 10ºC en menys de 2 hores i la temperatura final de -40ºC en menys de 4 hores.
Els plats són conservats i transportats en vehicles frigorífics a una temperatura igual o
inferior a -18ºC sense trencar la cadena del fred.
SECTORS Indústries alimentàries, cadena de restauració de grans superfícies, restaurants
PREPARACIÓNS Cocció tradicional però major control, es disposa de més temps per cuidar l’acabat final
(dissociació producció – distribució). Millor qualitat del producte final i disminució dels
riscos higiènics degut a la conservació a baixa temperatura.
EQUIPAMENTS Cambra frigorífica, equipaments de cocció personals
TIPUS DE MENUS

CADENA AL BUIT
• CARACTERÍSTIQUES• Tècnica on es modifica l’atmosfera (extraient gas) amb l’objectiu d’impedir el creixement de
microorganismes i impedir processos oxidatius.
SECTORS
PREPARACIÓNS Manipulació d’aliments tenint molt en compte les proporcions, la uniformitat per tal
d'obtenir major qualitat en el producte final
EQUIPAMENTS
TIPUS DE MENUS Més àgil que una cadena fred en quant a preparació de plats, però manté les mateixes
limitacions de coccions planxa i fregits ?
Alimentació hospitalària
Cobrir les necessitats nutricionals dels pacients, proporcionar-li confort culinari, introduïr un efecte terapèutic
complementari amb la dieta i educació nutricional tant al pacient com a la seva família.

Dietes progressives
Dieta absoluta -> Dieta líquida -> Dieta semi-líquida -> Dieta fàcil digestió -> Dieta basal

Dieta absoluta
No hi ha via oral.

Indicacions:
• Per la realització de determinades probes diagnòstiques.
• Preparació a la cirurgia.
• En estats postoperatoris.
• Per intolerància alimentària.

L’aport de nutrients s’haurà de realitzar mitjançant la nutrició enteral per sonda o nutrició parenteral.

Dieta líquida
Transició entre alimentació parenteral i tolerància oral.

Indicacions:
• Preparació per exploracions gastrointestinals o cirurgia intestinal.
• Després d’una cirurgia major de l’aparell digestiu.
• Post operatoris (6 – 12 -14 hores).
• Cirurgia maxil·lofacial
• Anorèxies severes.

Objectiu nutricional:
• Mantenir hidratat al pacient gràcies a l’aport de líquids i electròlits.
• Valorar la tolerància digestiva per arribar progressivament a la normalitat.
• Disminuir el màxim el treball gastrointestinal (vòmits, intolerància, malalties agudes...)

Característiques:
• Formada per aliments amb textura líquida a temperatura ambient.
• Volum: s’administra en petites quantitats i augmentant de manera progressiva segons tolerància del pacient.
• No conté fibra.
• També es poden administrar a través d’una sonda d’alimentació (només indicada l’aigua i la nutrició enteral).
• Les incomplertes només poden durar un o dos dies i com a pas previ d’una dieta progressiva. Aporten 400 –
600 kcal dia i 10 -15 grams de proteïna.
• Les complertes no tenen límit de temps.
Aliments permesos:

Dieta semilíquida
Objectiu nutricional:
• Valorar la tolerància de la progressió alimentària cap a la normalització de la dieta

Indicacions:
• Postoperatoris de la cavitat oral i esofàgica.
• Pacients que avancen en la tolerància digestiva.

Característiques:
• Aquest tipus de dieta inclou diferents textures més líquides o més textura de crema.
• Aquesta dieta no inclou les proteïnes com a tal, sinó que la podem trobar en petites quantitats com per
exemple en la llet.

Aliments indicats:

Dieta fàcil digestió

Objectiu nutricional:
• Valorar la tolerància de la progressió alimentària cap a la normalització de la dieta.

Indicacions:
• Pacient que avancen en la tolerància digestiva.
• Post operatori extra digestiu.
• En patologies biliars (ulcus gàstric, biliars...).
• Infeccions, estats febrils.

Característiques:
• Els aliments han de ser de fàcil digestió, escassa estimulació digestiva, baix contingut lipídic, textura tova,
coccions senzilles (bullits i planxa) sense cap aliment en cru.

Aliments indicats:
Dieta basal
Objectius nutricionals:
• Cobrir les necessitats nutricionals dels pacients.
• Valorar la tolerància a la dieta oral.

Indicacions:
• Pacients sense cap patologia metabòlica ni gastrointestinal.

Característiques:
• És força lliure amb poques restriccions, integra tots els aliments coccions i textures.
• És la última fase de la dieta progressiva.
Modificacions de la textura en la dieta basal
Triturada

Objectius nutricionals:
• Assegurar la ingesta dels pacients que presenten una alteració en la masticació i/o en la deglució.

Indicacions:
• Pacients amb trastorns mecànics i/o motors del procés de la masticació i/o deglució.
• Inflamació, ulceració de la cavitat oral, faríngia i esofàgica.
• Pacient amb falta de peces dentàries.

Característiques:
• Aliments de fàcil deglució pot ser complerta. Cal que el triturat tingui una bona presentació, s’han d’evitar
els grumolls i els fils.
• Pacients amb disfàgia solen tolerar molt bé aquest tipus de dieta.

Aliments:

Objectiu nutricional:
• Adaptar la textura dels aliments per facilitat la masticació i aconseguir una ingesta apropiada.

Indicacions:
• Pacients amb problemes de dentició i/o pròtesis dentals.
• Pacients debilitats incapaços de mastegar.
• Pacients amb afectacions inflamatòries o infeccions a la cavitat oral.
•
Característiques:
• Dieta nutricionalment complerta i equilibrada.
 • Les coccions més habituals al vapor, bullit, forn, estofat i s’han d’evitar les coccions seques.

Avaluació de l'estat nutricional del pacient

Cribratge nutricional
Objectiu:
• Detectar individus denodrits o amb risc de desnutrició. S’haurà de complementar amb una valoració més
específica.

Mètodes de Cribratge nutricional

Malnutrition Universal ScreeningTool (MUST) -> Indicat per a pacient adult
Mnini-Nutricional Assessment (MNA) -> Indicat per a pacient ancià
Nutricional Risk Screening (NRS 2002) -> Indicat per aplicar en l'àmbit hospitalari

Valoració nutricional
Exploració física i antropomètrica
IMC = Pes (Kg) / Talla2 (m)
Percentatge de pèrdua de pes: ((Pes habitual – Pes actual) / Pes habitual) x 100
Els principals signes d'una desnutrició poden ser pal·lidesa, edemes, nafres...
Història clínica
Antecedents personals:
• Malalties cròniques.
• Estat mental: depressió, ansietat, deteriorament cognitiu...
• Hàbits tòxics.
• Fàrmacs.
• Activitat física.

Antecedents quirúrgics i familiars

Història dietètiques
• Hàbits alimentaris.
• Aspectes socioambientals
• Aspectes psicològics.
• Aspectes cognitius.

Hàbits alimentaris
• Què menja?
• Quant menja?
• Quan menja?
• Com menja?
• On menja?
 • Ingesta calòrica del pacient (aport de nutrients).
• Desequilibris quantitatiu i quantitatius.
• Ingesta hídrica.
• Mesura de les porcions habituals (tipus de plat).
• Ritme alimentari i entorn.
• Intoleràncies o aversions a aliments.
• Valor de l’alimentació del pacient.

Mètodes de valoració del consum

Registre dietètic o diari:
• Mètode retrospectiu.
• Es demana al pacient que apunti diàriament (3 – 7 dies) tot el que menja.
• Un dels dies ha de ser un festiu.
• S’ha d’instruir al pacient.
• Avantatges:
• Enregistra el que menja: precisió en les porcions.
• No depèn de la memòria.
• Inconvenients:
• El fet d’haver d’apuntar pot modificar la ingesta habitual.
• És freqüent que sigui incomplet. Ficar la ingesta habitual requereix temps i col·laboració de
l’entrevistat.
Recordatori 24 hores:
• Mètode retrospectiu.
• Es demana el pacient que recordi tot el que ha menjat les 24 hores prèvies.
• Entrevistador entrenat. Es pot utilitzar fotografies o mesures casolanes per ajudar a quantificar els
ingredients.
• Entrevista de 15 minuts aproximadament.
• Estimació de les quantitats per part de l’entrevistador.
• Avantatges:
• Senzill, ràpid i cost acceptable.
• Repetits poden estimar la ingesta habitual.
• Pot utilitzar-se en persones analfabetes.
• Estudis descriptius de recerca epidemiològica.
• Inconvenients:
• Un de sol no és representatiu de la ingesta.
• No reflexa les diferències entre dies i estacions.
• Depèn de la memòria i la sinceritat de l’entrevistat.
• Pot existir “oblit” selectiu d’aliments.
• L’entrevistador ha de tenir experiència.
Qüestionari de freqüència de consum:
• Retrospectiu.
• Moltes variants.
• Entrevista llarga.
• És un llistat d’aliments o grups d’aliments sobre la qual es demana la freqüència (diària, setmanal, mensual)
de consum. El llistat dependrà de l’objectiu de l’enquesta.
• Informació semiquantitativa.
• Recollida de dades: qüestionari autoadministrat o entrevista directe.
• Període avaluat 1 any.
• Avantatges:
• Simple, senzill i cost baix.
• Pot estimar la ingesta habitual d’un individu.
• Bo per descriure patrons d’ingesta i planificació de dietes.
• No requereix entrevistador entrenat.
• Estudis epidemiològics.
• Utilitzable a la pràctica clínica.
• Inconvenients:
• Qüestionari de disseny complex.
• Dubtosa validesa en individus amb patrons alimentaris diferents als aliments del llistat.
• Poca precisió en l’estimació de la quantitat: poc vàlid per valorar vitamines i minerals.
Socioambientals:
• Amb qui menja.
• Quants àpats fa fora de casa (àpats socials).
• Quina sensació té.
• Com compra (planifica i quins criteris).
Psicopatològics:
• Per què menja?
• Ansietat.
• Plaer.
• En funció de l’estat d’ànim.
Cognitius:
• Creences.
• Motivació per menjar.
Paràmetres bioquímics
No existeix un marcador bioquímic que determini per si sol l’estat de desnutrició.
Alterats per factors no nutricionals:
• Malalties: hepàtiques, renals, neoplàsies...
• Inflamació.
• Sepsis.
 • Trauma

Albúmina sèrica (vm = 20 dies).

3,5 – 4,5 g/dl -> Normal

2,8 – 3,5 g/dl -> Depleció Lleu
2,1 – 2,7 g/dl -> Depleció Moderada
< 2,1 g/dl -> Depleció Severa

Bon pronòstic evolutiu; correlació amb morbimortalitat, estada hospitalària i reingressos.

Prealbúmina (vm = 2 dies).

• Reflexa millor els canvis nutricionals aguts.
• Marcador més sensible per a monitoritzar una intervenció nutricional.
• Valors normals són de 20-40mg/dl

Transferrina (vm = 8 – 10 dies)

Proteïna lligada a retinol (vm = 10 hores)

• Detecta canvis aguts de desnutrició i resulta útil com marcador per monitoritzar el suport nutricional.
• Valors normlas: 6,5-7,5 g/dl
Colesterol Plasmàtic Total:
• En pacients desnodrits sovint <120 mg/dl.
• Valors normals -> fins a 200mg/dl
Triglicèrids.
Hemoglobina:
• Disminueix amb la desnutrició però també en anèmies, hepatopaties, hemorràgies, etc.
Recompte de limfòcits:
>1600 -> Normal.
1200 – 1600 -> Desnutrició Lleu.
800 – 1200 -> Desnutrició Moderada.
<800 -> Desnutrició Greu.

Tipus de desnutrició
Desnutrició calòrica: Nivells baixos de colesterol ( Incorporar HC i lípids).
Desnutrició proteica: Albúmina o prealbúmina baixa. (Incorporar proteïnes).
Desnutrició mixta: És quan es dóna el cas de desnutrició calòrica i proteica. Hem de tenir en compte que les fruites
i les verdures no ens ajuden, i les haurem de recomanar amb altres grups d’aliments.

Hipoglicèmia: glucosa baixa.

Hiperglicèmia : glucosa alta.

Calcular els requeriments energètics

Harris –Benedict
• Homes: 66 + (13,7 x P kg) + (5 x T cm) – (6,8 x E anys).
 • Dones: 665 + (9,6 x P kg) + (1,7 x T cm) – (4,7 x E anys).

El factor activitat i el factor estrès són valors que haurem de multiplicar en el resultat obtingut en aplicar la formula.

Factor activitat:
1,1 (repòs o enllitat).
1,2 (assegut o del llit al silló).
1,3 (deambulació)

Factor estrès:
1,2 (cirurgia electiva).
1,3 (traumatisme, QT, RDT).
1,5 (sèpsis).
1,3 – 2 (cremats)

Despesa energètica basal aproximada d’unes 30 kcal/kg/dia

Mifflin
• Homes: (10 x Kg) + (6,25 x cm) – (5 x edat) + 5.
• Dones: (10 x Kg) + (6,25 x cm) – (5 x edat) – 161.
Formula de la OMS
Edat en anys GEB kc/ dia homes GEB kc/dia dones
0–3 (60,9 x pes) – 54 (61,0 x p) – 51
4 – 10 (22,7 x pes) + 495 (22,5 x pes) + 499
11 – 18 (17,5 x pes) + 651 (12,2 x pes) + 146
19 – 30 (15,3 x pes) + 679 (14,7 x pes) + 496
31 – 60 (11,6 x pes) + 879 (8,7 x pes) + 829
>60 (13,5 x pes) + 487 (10,5 x pes) + 596

Un cop hem realitzar la formula de la OMS, en el resultat final hi haurem de sumar el factor d’activitat de la següent
taula:
Factor activitat Lleugera Moderada Intensa
Homes 1,55 1,78 2,1
Dones 1,56 1,64 1,82
Necessitats proteiques:
• 0,6 – 1,5 g/kg/d en funció de la patologia.
• 0,6 – 0,8 g/kg/d amb problemes renals.
• 1g: normalitat.
• 1,3 g/kg/dia: sèpsis, cirurgies, QT, RDT, politraumes
• 1,5 g/kg/dia: varies cirurgies, cremats, politraumes greus...

Dieta oral:
 • 45 – 55% d’hidrats de carboni (150 grams).
• 30 – 35% de greixos.
• 15% de proteïna (1g/kg pes).
• Aigua 21 – 45 ml/kg pes.

PRESCRIPCIÓ DIETÈTICA
Un cop hem recollit tota la informació:
• Dades antropomètriques.
• Dades de laboratori.
• Història clínica i entrevista dietètica.
• Hàbits alimentaris.
• Espai social.
• Factors culturals.
• Predisposició i motivació.
A partir de tota aquesta informació recollida en el pacient podrem realitzar un diagnòstic que consistirà en un
consell dietètic individualitzat i no només un simple paper. És una evidència científica i per tant, hem de tenir un
coneixement de l’individu que tenim davant.
Priorització d’objectius
• En relació a la patologia de major risc.
• Determinar els objectius a curt i mig termini, fàcils d’assolir.
• Pactar els objectius amb l’usuari.
Facilitar la modificació voluntària, progressiva i mantinguda d’aquells hàbits alimentaris que pugin predisposar a
desequilibris.
Planificació i confecció de la dieta
• Definició de les característiques nutricionals de la dieta (qualitativa o quantitativa).
• Definir les mesures:
• Racions.
• Porcions casolanes.
• Gramatges.
• Aliments patró.
• Establir horari i repartiment.
• Preparar la documentació pel pacient.
Seguiment i avaluació
• Indispensable per:
• Reavaluació de la dieta i adaptació.
• Reforç i motivació.
• Com:
• Recordatori 24 hores.
• Avaluació dels resultats segons la patologia (evolució ponderal, paràmetres analítics...).