TEMA 3: ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ

ALIMENTACIÓ DURANT EL PRIMER ANY DE VIDA

Organització Mundial de la Salut recomana lactància materna exclusiva fins als 6 mesos.

LACTÀNCIA MATERNA

La composició varia amb el pas dels dies i al llarg del mateix dia.

- Fase 0: PRE-CALOSTRE – 3r trimestre d’embaràs

- 1a Fase: CALOSTRE – 2-4 dies
- 2a Fase: LLET DE TRANSICIÓ – 4-15 dies
- 3a Fase: LLET MADURA a partir de la 2a o 3asetmana

Es considera la millor opció d’alimentació per als infants perquè influeix positivament a nivell BIOLÒGIC
i EMOCIONAL en la salut de la mare i el nadó.

Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), 2014: 80,9% nadons catalans reben lactància materna en néixer
i la metitat (50,6%) durant més de 6 mesos.

MARE NADÓ
• Recuperació uterina i • Augment protecció
disminució del sagnat infeccions
• Recuperació física • Disminució del risc
d’al·lèrgies
• Reducció del risc de
càncer de mama i ovari • Reducció del risc de
mort sobtada
• Reducció del risc
d’anèmia i osteoporosi • Millora el
desenvolupament
• Reducció del risc de
cerebral
malalties CV.
• Prevenció de futures
• No despesa econòmica
malalties

LACTÀNCIA ARTIFICIAL O LLET DE FÓRMULA

• Formada per fórmules lactícies generalment derivades de la llet de vaca.

• FÓRMULES D’INICI compten amb els requeriments nutricionals dels lactants dins dels 6 primers
mesos. Es podrien prendre fins als 12mesos.
• FÓRMULES DE CONTINUACIÓ des dels 4-6 mesos i fins als 18-24 mesos i ja combinant amb
l’alimentació complementària.

ALIMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA

• NO és substitutiva Maduresa neuronal

• Al voltant dels 6 mesos de vida: •Mantenir la postura
• Es recomana continuar amb la lactància •Demana
materna a demanda fins els 2 anys •Pinça/Agafar
Maduresa renal
• Introducció progressiva dels aliments VS. BLW
Maduresa gastrointestinal
Reflex d’extrusió
INTRODUCCIÓ PROGRESSIVA DELS ALIMENTS:
Al voltant dels 6 mesos:

• Farinetes de cereals (sense arròs, gluten i blat de moro). Posar-les al biberó amb la llet.
• Purés de fruites: es tritura la fruita amb suc natural de fruita però si no s’accepta bé es pot triturar
amb llet materna o de fórmula.
• Suc de taronja o mandarina entre hores. Al principi 20ml i fins arribar al suc d’una mandarina
sencera.
• IMPORTANT: Abans de l’any de vida no introduir la llet de vaca o derivats làctics.

• Un cop els cereals i les fruites s’han introduït i tolerat...

• Introduïm la carn blanca: sobre els 7 mesos. 20g (total volum puré 250ml) anar canviant les
combinacions de verdures i el tipus de carn cada 10-15 dies.
o 11 mesos carns vermelles (el porc als 12 mesos)
• Introduïm les verdures **NO TOTES** als 7 mesos
o 8 mesos: Bledes i api
• Introduïm l’ou: 9 -10 mesos, primer mig rovell cuit (sense clara) al dinar un cop per setmana
durant 3 o 4 setmanes. Si és tolerat afegir a les farinetes de cereals de la nit 2 vegades per
setmana.
• Introduïm el peix blanc: 10 mesos
o 12 mesos: A l’any: Espinacs i bròquil, Clara, Llet de vaca i derivats (*llets de continuació),
i Llegums

BABY LED WEANING: BLW

• “Alimentació complementària dirigida pel nadó”
• Explorar textures, colors i sabors
• Millora de les habilitats del nadó
 • Motricitat fina
• Motricitat oro facial
• Àpats en família
• Aliments saludables
• Tret alguns aliments, es pot
introduir tot al voltant dels 6
mesos.

Com més petit és l’infant, més gran ha de ser

l’aliment. Alt risc d'asfíxia (pastanaga, raïm,
salsitxa, fruits secs, olives, caramels o
crispetes, mandarina, poma, tomàquets
cherry).

LA CRIATURA NO MENJA: l’alimentació és una de les preocupacions més grans dels pares durant els 3
primers anys de vida.

- “Si no te lo comes, te llevaré al hospital y tendrán que dártelo por sonda”, “No te levantas de la
mesa hasta que no te lo comas” o “Te tapo la nariz por tu bien, para que te lo tragues”.

MAI HEM DE FORÇAR A MENJAR: no és ètic ni educatiu i a més és contraproduent: aparició d’aversions i
alteració del mecanisme d’autoregulació.

- NO tots els nens són iguals

- NO tots mengen igual
- NO tots creixen igual

ALIMENTS I NUTRIENTS

ALIMENTS NUTRIENTS
- Substància que pot ser ingerida per - Components dels aliments.
- Substància que bioquímicament és
nodrir-se o per plaer.
essencial per al sosteniment dels
- Poden ser d’origen animal o
organismes vius.
vegetal.
- Produeixen reaccions bioquímiques
- Es classifiquen en funció de la
necessàries per a les funcions vitals.
composició de nutrients que
- Hi ha de diferents tipus.
predominen.

“Per créixer sa i desenvolupar-se en condicions òptimes, el nen necessita prendre una sèrie de nutrients
procedents dels aliments i que l’ajuden a formar els seus ossos i teixits, a mantenir el funcionament dels
seus òrgans i a desenvolupar la seva activitat física i mental diària”

NUTRIENTS

- Hidrats de Carboni: La seva funció principal és aportar energia a l'organisme. Segons la seva
estructura poden ser simples o complexos. Això comporta que la seva absorció sigui més ràpida
o més lenta.
- Greixos/Lípids: La seva funció principal és constituir reserva energètica. Poden ser d'origen
animal o vegetal. En trobem de saturats i d'insaturats. TAG, PL, GL o C.
 - Proteïnes: Imprescindibles per a l'organisme, sobretot en l'etapa de creixement. Intervenen en
la formació d'òrgans i teixits i en el desenvolupament dels músculs. Implicades en processos
metabòlics: hormones i enzims. Formades per aminoàcids essencials i no essencials
- Vitamines: Compost que ha de ser obtingut a partir de la dieta. No se sintetitzen en quantitats
suficients. Es classifiquen segons les seves funcions biològiques i activitat química. Hi ha
d'hidrosolubles (Grup B i C) i de liposolubles (A, D, E i K).
- Minerals: Elements químics presents als aliments. Són absorbits i utilitzats per diferents òrgans i
sistemes com a elements estructurals, enzims i proteïnes transportadores.

AIGUA

• Proporció considerable del pes corporal

• Comporta un 60% del pes dels infants
• Beguda d’elecció
• Es troba en begudes i aliments
• Producte de reaccions metabòliques de combustió
• Situacions de pèrdua: Respiració, sudoració, exercici físic, febre, diarrees.

“Una alimentació saludable es defineix com aquella que és satisfactòria, suficient, completa, equilibrada,
harmònica, segura, adaptada al comensal i a l’entorn, sostenible i assequible.”

ALIMENTS

FARINACIS
- Rics en hidrats de carboni : principal via d’obtenció d’energia.
- Preferiblement integrals
- Hi pertanyen cereals i derivats: arròs, pasta, farina, sèmola, pa, cereals d’esmorzar** i tubercles:
patata, moniato, xufla. Llegums: llenties, cigrons, fesols, faves...
- Han d’estar presents en tots els àpats del dia.

VERDURES
- Grup que també inclou els bolets.
- Gran aportació de vitamines, sals minerals i fibra.
- Alt contingut d’aigua (90%).
- Se n’han de menjar almenys dues vegades al dia (una en forma crua per garantir qualitat
nutritiva).

FRUITES
- Composició semblant a les verdures. Molt rica en aigua.
- Més dolça per la presència de fructosa (sucre intrínsec)
- Presència de fibra localitzada a la pell: pectina
- Gran font de vitamina C (sobretot els cítrics) i carotens
- Assegurar 3 racions al dia

ALIMENTS PROTEICS
- Proteïnes d’alt valor nutritiu. Aminoàcids essencials per a la formació i creixement de teixits.
- Carn, peix, ous i llegum i derivats.
- Els infants n’han de menjar de 120 a 150g al dia de carn o equivalents i màxim 180g 11-12 anys.
LÀCTICS
- Principal font de calci durant la infància. Forma part de les estructures òssies i musculars.
- Entre els 3-12 anys cal aportació de mig litre de llet diari (o bé formatges, iogurts...)

CARACTERÍSTIQUES I DISTRIBUCIÓ DELS ÀPATS

- S’ha de repartir la ingesta dels aliments en diferents àpats.

- Diversos ÀPATS per rebre nutrients de manera gradual i assimilar-los i administrar-los millor.
- Tenir en compte les hores de més activitat física i mental
NENS 3-12 anys → esforç mental important per les activitats escolars
o DESENVOLUPAMENT MEMÒRIA
o CAPACITAT DE PRESTAR ATENCIÓ I CONCENTRAR-SE EN EL QUE SE’LS EXPLICA
o ASSIMILAR CONEIXEMENTS
o AFRONTAR ACTIVITATS ESPORTIVES

DISTRIBUCIÓ CALÒRICA DE L’ALIMENTACI O DIÀRIA: NECESSITATS D’ENERGIA

L’ ENERGIA:
- Ve dels nutrients: HIDRATS DE CARBONI, PROTEÏNES i GREIXOS
- Bellugar-se, pensar, manteniment temperatura corporal, procés digestiu...
- Es mesura en kilocalories (kcal) o calories: HIDRATS DE CARBONI (4kcal per gram), PROTEÏNES
(4kcal per gram) i GREIXOS (9kcal per gram)
- Creixement de l’individu → incrementar aportació energètica
- Aportació energètica EDAT ESCOLAR 1.200kcal + 100kcal x any d’edat
o Mateixa edat i mateix sexe poden variar pel que fa a necessitat energètica (poc
desenvolupats vs. molt desenvolupats)
 o Autoregulació (↑↓) de la gana vs. Pics de creixement.
o Aportació energètica inadequada → conseqüències negatives

DÈFICIT EXCÉS
- Augment reserves de greix
- Manteniment vs. Síntesi de
- Acceleració del creixement
teixits
- Avanç pubertat
- STOP creixement
- S’escurça el creixement
- Talla curta
Ex: nen de 5 anys: aportació energètica necessària → 1200 + 500 = 1700kcal

ESMORZAR

- És fonamental
- Prepara a l’organisme per iniciar l’activitat
- Moltes hores de dejú → Dèficit nutrients
- Es recomana fraccionar-lo
- Aliments saludables
- Ex: Tortita avena i cacau + panses + raïm, torrada de pa integral (100%) + Oli oliva + panses + llet
sencera, magrana + panses, entrepà formatge + plàtan + tomàquets cherry + panses,...

- Cereals “d’esmorzar”
- Cereals i derivats integrals (pa, civada,
- Postres làctics o làctics
cereals...)
ensucrats/edulcorats
- Làctic: Llet, iogurt i formatge
- Productes càrnics processats
- Fruita fresca, tomàquet, avocat
- Brioixeria
- Ou, tonyina
- Fruita seca, oli, llavors

BERENAR

- Petit àpat després de l’esforç escolar

- Molta freqüència d’aliments superflus → Aliments saludables
- Aprofitar per equilibrar: compte excedent proteic

DINAR

- Ha d’incloure farinacis integrals, verdures, greixos saludables i proteïna de qualitat

- Un plat o dos
- Varietat d’aliments
- Varietat de preparacions culinàries
- Aportació energètica correcta → somnolència, dificultat de digestió...

SOPAR

- Darrer àpat → equilibri alimentari

- Complementar el dinar
- Preparacions culinàries → fàcil digestió
- No anar a dormir immediatament després
- Pot incloure ressopó
IMPACTE DE L’ALIMENTACIÓ EN LA SALUT INFANTIL

“CREAR UNS HÀBITS ALIMENTARIS SALUDABLES DURANT LA INFÀNCIA ÉS FONAMENTAL PER A EVITAR
MALALTIES CRÒNIQUES A L’EDATADULTA”

¿Per què és tan important una alimentació adequada a la infància?

L’alimentació té una incidència directa en el creixement i desenvolupament... ...però també:

• Factor genètic
• Factors neurològics i hormonals
• Metabolisme cel·lular
• Hores de son
• Exercici físic
• Estat de salut
• Sexe
• Factors ambientals

L’alimentació té una incidència directa en el creixement i desenvolupament...

• Els aliments aporten nutrients amb funció específica

• Dèficit pot comportar un retard o alentiment del creixement
• Excés pot comportar alteracions del creixement, sobrepès i obesitat.
• Alimentació mare → Desenvolupament de l’embrió
• 3 primers anys → Desenvolupament del SNC
• 3-12 → Desenvolupament progressiu i continuat que determinarà les condicions de salut durant
la resta de la vida
• Els hàbits adquirits fins aquest període, perduraran en l’edat adulta

CREIXEMENT VS. DESENVOLUPAMENT

CREIXEMENT
▪ “Augment progressiu del pes corporal i alçada”
▪ De la infància fins l’adolescència
▪ Gran variabilitat entre infants del mateix sexe i edat
▪ Estabilització del creixement als 3 anys
▪ 3-5 anys mitja de creixement de 7 cm
▪ 5-10 anys mitja de 5-6 cm i comencen diferències entre nens i nenes
▪ 10-12 anys diferències rellevants entre el sexe
DESENVOLUPAMENT
▪ “Processos graduals de diferenciació i maduració dels diversos teixits i òrgans fins que
s’adquireixen les capacitats pròpies de l’organisme humà adult”

DESENVOLUPAMENT D’HÀBITS ALIMENTARIS

En l’educació nutricional dels escolars s’han d’implicar diversos col·lectius: l’aula amb els mestres, el
menjador escolar, la comunitat, els professionals sanitaris i la família. Tots ells son actors importants a
l’hora d’afavorir i fomentar un bons hàbits alimentaris a través de l’assoliment d’una alimentació
saludable.

PREVENCIÓ I PROMOCIÓ DE LA SALUT

L’ALIMENTACIÓ... QUALITAT:

NUTRICIONAL
- Menús variats
- Reduir pèrdua de nutrients per manipulació/cocció
- Programació i supervisió de menús

HIGIÈNICA
- Ús d’aliments en bon estat
- Evitar contaminació aliments per microorganismes
- Conservació aliments
- Normes manipulació aliments*
- Bona higiene de la cuina/menjador escolar
- Tenir cura eliminació residus
- Higiene correcta

*NORMES DE MANIPULACIÓ D’ALIMENTS

1. Data de caducitat/consum preferent 7. No descongelar a Tª ambient

2. Vigilar estat aliments 8. No recongelar
3. Temperatura equips 2-4ºC 9. Consumir després de cocció (65-70ºC)
4. Contaminació creuada 10. No reescalfar
5. Higienització verdures 11. Aigua potable per netejar i cuinar
6. Higiene mans, estris…

SENSORIAL
- Textures variades (tous, cruixents, fibrosos)
- Diferents tipus de cocció (fregit, bullit, vapor, forn, planxa, guisat, estofat)
- Temperatura correcta
- Plats amb ASPECTE i GUST atractius

SERVEI
- Ambient agradable i acollidor al menjador escolar (ventilació, soroll, distribució de les taules,
il·luminació, decoració...)
- Tenir cura de l’ordre i la seqüència dels plats
 - Disseny de menús respectant tradicions
- Acord amb l’estació de l’any i amb aliments de temporada
- Reforçar l’educació alimentària
- Organitzar sortides al mercat
- Activitats de cuina
- Supervisar l'actitud a taula
- Fomentar la convivència, solidaritat, respecte...valors
- Implicació per part dels pares

GUIA DEL MINISTERI DE SANITAT I CONSUM I D’EDUCACIÓ I CIÈNCIA: GUIA PER A FAMILIES

DECÀLEG D’ALIMENTACIÓ SALUDABLE PER LA GUIA DEL MINISTERI DE SANITAT I CONSUM I D’EDUCACIÓ
I CIÈNCIA: GUIA PER A FAMILIES

1. Variada 6. Divertida
2. Sana 7. Sorprenent
3. Equilibrada 8. Ordenada
4. Nutritiva 9. Consistent
5. Desitjable 10. Educativa

L’ALIMENTACIÓ SALUDABLE EN L’ETAPA ESCOLAR: GUIA PER A FAMÍLIES I ESCOLES. EDICIÓ 2020

PROBLEMES DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA

- Sobrepès/Obesitat - Bulímia nerviosa
- Pica - Trastorn per afartament
- Trastorn per rumiació - Trastorn alimentari o de la ingesta
- Trastorn d’evitació/restricció de la d’aliments especificat
ingesta d’aliments - Trastorn alimentari o de la ingesta
- Anorèxia nerviosa d’aliments no especificat
- Ingesta selectiva

REFLEXIÓ: L’obsessió per la imatge corporal constitueix actualment un problema social i cultural en què s’ha
d’intentar aprofundir des dels diferents sectors i agents implicats, per tal de trobar les eines més adequades per
donar-hi resposta amb la sensibilitat que requereix l’especial situació de les persones que el pateixen i de les
seves famílies. Dos elements clau d’aquest enfocament són l’educació i la prevenció, des dels diferents àmbits i
espais de vida, de la nostra població infantil, adolescent i jove. La família, l’escola, els centres de lleure i d’esport,
són àmbits bàsics a l’hora de potenciar l’autoestima, l’acceptació de la pròpia imatge corporal, el valor de
l’amistat i la capacitat de presa de decisions responsables dels joves en un moment de recerca de la pròpia
identitat.

SOBREPÈS / OBESITAT

Epidèmia del s.XXI

OMS 2016: > 1.900m d’adults i 340m d’infants i adolescents.
2019: Enquesta de > Meitat població de 18 a 74 anys
salut de Catalunya 34,6% població de 6 a 12 anys
▪ Malnutrició per excés
▪ Factors:
o Ingesta alimentària
o Activitat física
 o Genètica
▪ Indicador: IMC
o 3 a 12 anys: Percentils: indiquen la posició relativa del IMC (z-score) respecte als seus iguals en
edat i sexe.
▪ Mostra aleatòria de 16.665 escolars, amb edats d’entre 6 i 9 anys, de 276 Centres d’Educació primària.
(ESTUDIO ALADINO 2019. Estudio sobre la Alimentación, Actividad Física, Desarrollo Infantil y Obesidad
en España 2019.)
▪ Personatges infantils (tostarica); Colors vius, lletres infantils, alçada adequada; Al·legacions de salut,
sabor i plaer; regals (Mc Donald’s); Publicitat.

PICA
a. Ingesta persistent de substàncies no nutritives ni alimentàries durant un període mínim d’un mes.
b. Aquesta ingesta és inapropiada pel grau de desenvolupament del individu.
c. El comportament alimentari no forma part d’una pràctica culturalment acceptada o socialment
normativa.
d. Si es produeix en el context d’un altre trastorn mental (DI, TEA, esquizofrènia) o afecció mèdica, és prou
greu per justificar atenció clínica addicional.
• Diagnòstic > 2 anys
• Efectes secundaris:
o Obstrucció intestinal
o Intoxicació per plom
o Infecció parasitària
• Remissió > 1 mes
• Pot desaparèixer per si sol

TRASTORN DE RUMIACIÓ
a. Regurgitació repetida d’aliments durant un període mínim d’un mes. Aquests es poden tornar a
mastegar, tragar o escopir.
b. No es pot atribuir a una afecció GI associada o altra afecció mèdica com el reflux o estenosis pilòrica.
c. No es produeix exclusivament durant el curs d’anorèxia nerviosa, bulímia nerviosa, trastorn per
afartament o trastorn d’evitació/restricció d’ingesta.
d. Si es produeix en el context d’un altre trastorn mental (DI, TEA, esquizofrènia) és prou greu per justificar
atenció clínica addicional.

TRASTORN D’EVITACIÓ/RESTRICCIÓ D’INGESTA D’ALIMENTS

a. Trastorn alimentari o de la ingesta d’aliments (ex.: falta d’interès aparent per menjar o alimentar-se;
evitació a causa de les característiques organolèptiques dels aliments; preocupació per les
conseqüències repulsives de l’acció de menjar) que es posa de manifest pel fracàs persistent per complir
les adequades necessitats nutritives i/o energètiques associades a com a mínim un dels següents fets:
1. Pèrdua de pes significativa (o fracàs per assolir l’augment de pes o creixement escàs en nens).
2. Dèficit nutricional significatiu.
3. Dependència de l’alimentació enteral o suplementació via oral.
4. Interferència important en el funcionament psicosocial.
b. El trastorn no s’explica per la falta de disponibilitat alimentària o una pràctica cultural.
c. No es produeix exclusivament durant el curs d’anorèxia nerviosa o bulímia nerviosa, i no hi ha proves
d’un trastorn en la forma en que un mateix percep el propi pes o constitució.
 d. No és atribuïble a una afecció mèdica concurrent o no s’explica millor per un altre trastorn mental.
Quan un trastorn alimentari es produeix en el context d’un altre trastorn o afecció, la gravetat del primer
excedeix al del que s’associa justifica l’atenció clínica addicional.

ANORÈXIA I BULÍMIA NERVIOSES

- Baixa autoestima i crisi personal.
- Difícil detecció i habilitats per amagar-ho.
- Indicis:
o Baixada de pes
o Menjar amagat
o Desaparició del menjar
o Amistats refereixen algun comentari al respecte
- Hàbits familiars saludables.
- Descartar problemes orgànics.
- Predicar amb l’exemple.
- La família (fins als 12anys) és un determinant en la construcció de l’autoestima: cal valorar els fill per
com son i no per les fites assolides o el que fan.

ANORÈXIA NERVIOSA
a. Restricció de la ingesta energètica en relació amb les necessitats, que condueix a un pes corporal
significativament baix* amb relació a l’edat, el sexe, el curs de desenvolupament i la salut física.
*inferior al mínim normal o en nens i adolescents al mínim esperat.
b. Por intensa a guanyar pes o engreixar-se, o comportament persistent que interfereix en l’augment de
pes, inclús amb un pes significativament baix.
c. Alteració en la forma en la que un mateix percep el seu propi pes o constitució corporal en
l’autoavaluació, o falta persistent de reconeixement de la gravetat del pes corporal baix actual.
d. Tipus:
1. Restrictiu: últims 3 mesos sense purgues o afartaments recurrents. Descriu presentacions en la que
la pèrdua de pes es causada sobretot per la dieta, el dejú o exercici físic excessiu.
2. Amb afartaments/purgues: últims 3 mesos amb purgues o afartaments recurrents.
• Remissió:
o Parcial: Període continuat sense a. però si amb b. o c.
o Total: Període continuat sense cap dels criteris.
• Gravetat: IMC/percentil IMC + símptomes clínics, grau de discapacitat funcional i necessitat de
supervisió.
• Lleu (IMC ≥17), moderada (16-16,99), greu (15-15,99) i extrema (<15).

BULÍMIA NERVIOSA
a. Episodis recurrents d’afartaments. Es caracteritzen per:
1. Ingestió en un període determinat, d’una quantitat d’aliments que és clarament superior a la que
la majoria de persones ingeririen en un període similar en circumstàncies semblants.
2. Sensació de falta de control sobre el que s’ingereix durant l’episodi.
b. Comportament compensatoris inapropiats recurrents per evitar l’augment de pes, com el vòmit auto
provocat, ús incorrecte de laxaNts, diürètics o altres fàrmacs, el dejú o l’exercici físic excessiu.
c. Els afartaments i comportaments compensatoris inapropiats es produeixen, com a mínim un cop a la
setmana de mitja, durant 3 mesos.
d. L’autoavaluació es veu indegudament influïda per la constitució i el pes corporal.
e. L’alteració no es produeix exclusivament durant els episodis d’anorèxia nerviosa.
 • Remissió:
o Parcial: alguns criteris (no tots) no s’han produït durant un període continuat.
o Total: no s’ha produït cap dels criteris durant un període continuat.
• Gravetat: lleu (1-3), moderada (4-7), greu (8-13) i extrema (14).

TRASTORN PER AFARTAMENT

a. Episodis recurrents d’afartaments. Es caracteritzen per:
1. Ingestió en un període determinat, d’una quantitat d’aliments que és clarament superior a la que
la majoria de persones ingeririen en un període similar en circumstàncies semblants.
2. Sensació de falta de control sobre el que s’ingereix durant l’episodi.
b. Els episodis d’afartaments s’associen a tres o més dels següents fets:
1. Menjar molt més ràpid del normal.
2. Menjar fins a sentir-se desagradablement ple.
3. Menjar grans quantitats d’aliment quan no se sent gana física.
4. Menjar a causa de la vergonya que se sent per la quantitat ingerida.
5. Després, sentir-se a disgust amb un mateix, deprimit o molt avergonyit.
c. Malestar intens respecte els afartaments.
d. Es produeixen, de mitjana, mínimament un cop a la setmana durant tres mesos.
e. L’afartament no s’associa a la presencia recurrent d’un comportament compensatori inapropiat com
en la bulímia nerviosa o l’anorèxia nerviosa.
• Remissió:
o Parcial: els afartaments es produeixen amb una freqüència mínima inferior a 1/setmana durant
un període continuat.
o Total: no s’ha produït cap dels criteris durant un període continuat.
• Gravetat: lleu (1-3), moderada (4-7), greu (8-13) i extrema (14).

UN ALTRE TRASTORN ALIMENTARI O DE LA INGESTA D’ALIMENTS ESPECIFICAT

a. Hi predominen símptomes característics d’un trastorn alimentari o de la ingestió d’aliments que causa
malestar clínicament significatiu o deteriorament social, laboral o altres àrees de importants del
funcionament però no es compleixen tots els criteris.
b. S’utilitza en situacions en les que el clínic opta per especificar perquè no compleix els criteris.
Ex.: Anorèxia nerviosa atípica, bulímia nerviosa (de freqüència baixa i /o duració determinada), trastorn
per afartament (de freqüència baixa i /o duració determinada), trastorn per purgues, síndrome de
ingestió nocturna d’aliments.

UN ALTRE TRASTORN ALIMENTARI O DE LA INGESTA D’ALIMENTS NO ESPECIFICAT

a. Hi predominen símptomes característics d’un trastorn alimentari o de la ingestió d’aliments que causa
malestar clínicament significatiu o deteriorament social, laboral o altres àrees de importants del
funcionament però no es compleixen tots els criteris.
b. S’utilitza en situacions en les que el clínic opta per NO especificar perquè no compleix els criteris i no
hi ha prou informació per un diagnòstic més específic. Ex.: Servei d’urgències

INGESTA SELECTIVA
a. Elecció excessivament capritxosa i restrictiva dels aliments que mengen els més petits. Sovint abans
dels 6 anys.
b. No ingereixen ni la quantitat (excés o defecte) ni la varietat adequades: afectament del creixement.
 c. Exclusió per textura, color, problema de conducta amb el cuidador principal, problema de maduració
intel·lectual o associat al TEA. En un principi no semblen per un tema de pes o proporcions corporals.

Prevenció:

- Pautes normals de conducta alimentària

o Dieta mediterrània
o Variada
o Àpat cada 4/5 hores
o Dos àpats diaris en família: relaxats i sense TV
o No imposar aliments que no agraden

“Els factors de protecció que poden desenvolupar-se des del nucli familiar consisteixen en desenvolupar una
criança positiva, realitzar els àpats en família i evitar comentaris negatius sobre el físic. “Implica't” està destinat
a la sensibilització i conscienciació de les famílies i la societat sobre la importància d'implicar-se en la prevenció
i en la recuperació dels trastorns alimentaris. Està adreçat a totes les famílies amb infants de 0 -12 anys però
focalitza en les etapes més primerenques.

Els trastorns de la conducta alimentària representen la tercera malaltia crònica entre la població femenina
adolescent de les societats desenvolupades i occidentalitzades. Afecten al voltant del 5% de les noies i un 11%
presenten símptomes d’alt risc de patir-los. Entre la població adulta els especialistes alerten que hi ha clars indicis
que pot estar augmentant la incidència. A Catalunya 28.000 adolescents i joves pateixen un TCA. La mortalitat
en els casos de l’anorèxia està voltant el 10%. La Taula de Diàleg considera la detecció precoç com a factor de
bon pronòstic."

CONDICIONS ALIMENTÀRIES ESPECÍFIQUES

VEGETARIANISME
Alimentació composta per aliments d’origen vegetal amb o sense làctics, ous i/o mel.
 OUS LÀCTICS MEL PEIX I MARISC LLANA, CUIR,
PROD.TESTATS...
Ovolactovegetarians ? x ?

Lactovegetarians x ? x ?

Ovovegetarians x ? x ?

Vegetarians x x x x ?
estrictes
Vegans x x x x x
+ vitamina B12

COMPTE! Requereix bona planificació: Pot haver dèficits nutricionals: Ca, P, Fe, vitD, proteïnes. No implica que
sigui més saludable.

Fruites, verdures, hortalisses, llegums, tubercles, cereals (integrals), fruita seca, olis vegetals i llavors amb o sense
Ous i/o làctics i/o mel.

BEGUDES VEGETALS

- Per als nadons de més d’un any que no vulguin i/o no puguin prendre llet de vaca, la beguda
recomanada és la de soja sense sucres afegits i enriquida amb calci.
o Al provenir de la soja té una bona quantitat de proteïna
o Al estar enriquida (>120mg) amb calci assegurem els requeriments d’aquest mineral
o Sense sucres afegits, com qualsevol làctic (i la resta de productes) (recordem els iogurts que
han de ser naturals, sense sabors, ni edulcorants ni estar ensucrats)
- La resta de begudes vegetals no son tant riques en proteïnes.
- Si a més de calci, estan enriquides amb vitamina D (1 µg) millor que millor.
- La beguda d’arròs no s’aconsella en infants menors de 6 anys pel seu contingut en arsènic.
Public Health Nutrition 2014: Per produir un quilo de proteïnes procedent de mongetes es necessita 1/18 part
de terra, 10 vegades menys d'H20, 9 vegades menys de combustible, 12 vegades menys de fertilitzant, 10
vegades menys de pesticides que per produir un quilo de proteïna procedent de carn de vedella.

ALTRES CULTURES ALIMENTÀRIES

- Patrons alimentaris culturals
- Respecte i tolerància d’avant altres tradicions
- Alimentació saludable en qualsevol cultura
- Base sempre cereal
- Hàbits alimentaris ↔ creences religioses
- Ajudar a trobar equivalents alimentaris
- Exemples:
o Infants magribins segueixen religió musulmana no mengen carn de porc.
o Infants indis i pakistanesos solen seguir una alimentació vegetariana.
o A zones del centre d’Àfrica, mengen dos cops al dia, tota la família del mateix plat.

MARCADES PER PATOLOGIES

- Intoleràncies alimentàries
- Celiaquia
- Al·lèrgies alimentàries
- Diabetis

INTOLERÀNCIES ALIMENTÀRIES

- Reaccions adverses a determinats aliments

- Component que no poden DIGERIR, ABSORBIR o METABOLITZAR
- Falta compost necessari per dur a terme una reacció implicada en el procés nutritiu (Exemple:
INTOLERÀNCIA LACTOSA, per dèficit enzim lactasa per digerir aquest sucre)
- Alteracions aparell digestiu
- Tractament dietètic: suprimir de l’alimentació els aliments que continguin el desencadenant
- Dèficit genètic/poden ser temporals

CELIAQUIA
- Intolerància al GLUTEN (gliadina+glutenina)* (fracció proteica d’alguns cereals) intervinguda per IgA en
persones predisposades genèticament.
- Es manté tota la vida (importància detecció precoç)
- Millora de la mucosa intestinal al retirar el gluten
- Primers símptomes: femta i panxa inflada per aire als budells
- Es determina per biòpsia intestinal
 - Tractament dietètic: eliminar el gluten
- Hi ha material escolar que pot contenir gluten (Plastilines, llapis de ceres, pintura de dits, maquillatges)
*Blat, sègol, ordi, espelta, kamut, triticale, i algunes varietats de civada. (Compte amb les traduccions al
castellà)

AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES
- Reaccions adverses a certs aliments on intervé el
sistema immunitari
- Símptomes:
o Digestius: diarrea, vòmits, inflamació
hepàtica, edema i inflamació de la
mucosa vocal...
o Respiratoris: inflamació de la mucosa
nasal, tos irritant, dificultat per respirar
o Cutanis: Urticària, erupcions a la pell
- Tractament dietètic: exclusió del component o
al·lergen alimentari causant de la reacció
immunitària + orientació per evitar dèficit de nutrients
- Pot ser que després d’un temps es pugui acabar consumint (APLV i ous)
- Fer les proves mèdiques pertinents

La contaminació creuada es produeix quan els contaminants passen d'un aliment a un altre a través d'estris,
equips, superfícies o mans brutes.

• Què hem de fer?

o Evitar el contacte entre aliments crus i cuinats.
o Netejar les superfícies i els estris després que s'hagin fet servir amb aliments crus.
o Rentar-nos les mans després de manipular aliments crus.
• Per què ho hem de fer?
o Els aliments crus poden portar certa càrrega de microbis. Una neteja i cocció correctes en
disminuirà el nombre.
o La separació física evita el perill de contaminació.
o La neteja d'estris contribueix a l'eliminació dels microbis que hi pugui haver deixat l'aliment
cru. Les mans poden transportar microbis d'un aliment cru a un de cuinat.
• Com ho hem de fer?
o Cal netejar amb aigua potable totes les superfícies, després que hagin estat en contacte amb
els aliments crus i abans que es facin servir amb aliments cuinats.
o Cal rentar la verdura i la fruita amb aigua potable a pressió i després desinfectar-la
submergint-la en aigua amb unes gotes de lleixiu. A continuació, s'ha d'esbandir amb aigua
potable a pressió.
o Hem de rentar-nos les mans amb aigua calenta i eixugar-nos-les bé.

DIABETIS
- Alteració en el metabolisme dels hidrats de carboni
- Dèficit d’INSULINA, hormona formada al pàncrees, s’excreta a la sang i arriba a les cèl·lules on ha
d’entrar la glucosa (manca d’insulina → acumulació glucosa sang → hiperglucèmia)
- Infància: diabetis tipus I o insulinodependent
- Símptomes inicials: augment de gana i set, orinar molt freqüentment, pèrdua de pes i sensació de
cansament.
 - Predisposició genètica/procés autoimmune
- Tractament = alimentació + exercici físic + insulina
- Exercici físic augmenta els receptors cel·lulars per a la insulina: llocs on es fixa per a realitzar la seva
funció
- Important: repartiment hidrats carboni al llarg del dia (àpats principals + mig matí + berenar + abans
d’anar a dormir)
- Evitar els dolços i mesurar els greixos
- Han de dur sempre “sucre” al damunt per evitar la hipoglucèmia (per manca d’alimentació, excés
d’insulina o augment activitat física)
- El nen diabètic ha de rebre tota la informació necessària
- Hipoglucèmia, símptomes: sudoració, pal·lidesa de pell i cansament acusat. Si progressa pot
desencadenar convulsions per manca de glucosa al cervell.
- Valors de glucèmia en mg de glucosa per 100 ml de sang en dejú i després dels àpats:

IDEAL ACCEPTABLE DEFICIENT

En dejú 80 - 110 110 - 140 més de 140
Després dels àpats 100 - 140 140 - 180 més de 180

“Els professionals de l’educació teniu un paper molt important i actiu com a promotors de la salut alimentària”

TEMA 4: DESENVOLUPAMENT DELS HÀBITS FISIOLÒGICS

1. EL SON. FISIOLOGIA I PROBLEMES.

INTRODUCCIÓ

El nostre cos necessita realitzar una parada i descansar cada dia per poder dur a terme funcions que només pot
realitzar quan estem parats, o sigui, en repòs, ja que llavors pot dirigir totes les energies a la recuperació físic i
mental.

Aquestes funcions són variades i inclouen des de:

• Regeneració de teixits
• Fabricació d’aminoàcids
• Recuperació de l’energia cel·lular
• Acceleració de la mitosi cel·lular
• Síntesi de neurotransmissors
• Desenvolupament de la xarxa neuronal.
• Les hormones del creixement tendeixen a alliberar-se durant el son.

DEFINICIÓ DEL SON

És un estat fisiològic d’autoregulació. Estat de descans del cos i de la ment durant el qual disminueix el ritme de
les funcions orgàniques i la consciència i la voluntat són suspeses d'una manera total o parcial.

Fisiologia és la ciència que estudia els processos físics i químics dels éssers vius, amb l'objectiu de
conèixer els fonaments materials de les funcions biològiques.

FASES I CARACTERÍSTIQUES
El son es classifica en dues fases amb funcions i controls independents.

• Cicle d’ONES LENTES (noMOR o nREM) amb 4 fases

• Cicle MOR (moviments oculars ràpids o REM en anglès)

FASES DEL SON CARACTERISTIQUES

Son lent o sincronitzat Fases 1 i 2 (son lleuger)
Fases 3 i 4 (son profund)
Son ràpid o MOR (REM o son relaxat) Moviments oculars ràpids.
Pulsacions i respiració irregulars.
Apareixen els somnis.

EL SON D’ONES LENTES O SINCRONITZAT

El ritme circadiari és el canvi del metabolisme relacionat amb la llum. Als humans gira al voltant de 25hores.

4 fases del son d’ONES LENTES

 1 i 2: El son LLEUGER. Entre 15’-20’ aprox.

FASE 1:
• Ritme cardíac lent, respiració lenta i profunda,
musculatura relaxada.
• Les ones de l’EEG són canviants i irregulars
• El son és tan superficial que qualsevol estímul
pot fer que es desperti
FASE 2:
• Nivell de consciència molt reduït.
• Ones EEG molt àmplies.
• Un petit soroll pot provocar el despertar però
ja es va reaccionat menys davant els estímuls.

 3 i 4: El son PROFUND. Del final del lleuger fins el MOR.

FASE 3: • Completament inconscient.
• Músculs totalment relaxats. • Ones EEG molt àmplies i molt lentes (ones
• Funcions vegetatives alentides. Disminueix delta).
temperatura corporal. • Es segrega + quantitat d’hormona del
• Ones EEG àmplies i lentes. creixement.
• Només despertar-se amb sorolls molt forts. • Pot produir-se enuresi.
Son profund. • Difícil despertar-se. Son molt profund.
FASE 4:

EL SON MOR O SON PARADOXAL

Fase REM (rapid eye movement) també coneguda com MOR (moviments oculars ràpids) perquè durant aquest
tipus de son els ulls es mouen ràpidament encara que la persona estigui dormint.

• Les fases de son REM apareixen periòdicament durant el son

• Tenen una durada d'entre 5’ i 30’ minuts en humans adults i es repeteix diverses vegades al llarg de la nit.
• El primer dels quals apareix al cap de 80-100 minuts després que la persona s'hagi adormit.
 • Quan la persona té molta son cada període de son REM dura molt poc, i fins i tot pot ser que no s'arribin a
produir. En canvi, a mesura que la persona va descansant durant la nit, va augmentant la durada dels
períodes REM.

LES CARACTERÍSTIQUES DEL SON MOR SÓN LES SEGÜENTS:

Mentre dura aquest període el cos no té to muscular.

Apareixen moviments musculars irregulars, entre els quals es poden apreciar els moviments ràpids dels ulls,
que li donen nom.

S'associa al moment del somni.

És més difícil despertar-se a causa d'una estimulació sensorial. El cervell està actiu i el metabolisme cerebral
global pot estar augmentant un 20%.

L'electroencefalograma mostra ones cerebrals semblants a l'estat de vigília; per aquest motiu, aquest son
també s'anomena SON PARADOXAL, perquè el cervell sembla “despert” i, en canvi, l'individu dorm.

CICLES DEL SON

1. Les dos fases del son (nMOR i MOR) es succeeixen unes 4-5 vegades, de forma cíclica, al llarg de la nit.
2. S’inicia amb nMOR i acaba amb MOR cada 90’-120’.
3. Després d’un cicle en succeeix un altre o pot produir-se
un despertar espontani.
4. Durant la primera meitat de la nit passem de la vigília a
les fases 1, 2, 3 i 4. Després tornen les fases 3 i 2 i
després reapareix el MOR per primer cop.
5. A la segona meitat de la nit, els estadis 2 i REM
s’alternen.
6. La majoria de despertars espontanis passen al final d’una fase MOR i la vigília s’aconsegueix ràpidament.
7. Si el despertar arriba després d’una fase nMOR existeix el que s’ha anomenat INÈRCIA DE SON.
8. La successió normal de cicles del son s’anomena ARQUITECTURA DEL SON.
9. La representació gràfica del son en una nit completa s’anomena HIPNOGRAMA
Exemple hipnograma:

“DORMIR TOTA LA NIT”

Durant la infantesa, un son regular i suficient es correlaciona amb:
• La maduració del cervell.
• Creixement
• L’aprenentatge
• L’equilibri emocional
• L’adaptació psicològica dins de l’escola i de la família

EVOLUCIÓ

Durant els primers mesos, la quantitat relativa que dura cada etapa del son es modifica.
• Al embaràs els fetus de set mesos ja té un ritme de son sincronitzat i apareix la fase REM
• Els NOUNATS sembla que somien molt. El somni REM o MOR, disminueix en les primeres setmanes, igual
que el “somni transicional”, l’estat d’adormiment en el que una persona està mig desperta. Els cicles
circadiaris encara no s’han desenvolupat.
 • Al voltant dels 3 O 4 MESOS, el somni d’Ones Lentes, s’incrementa significativament. Els nens comencen a
diferenciar el dia i la nit.
• Dels 6 - 7 mesos dormen catorze hores aproximadament, i el 75% d'aquestes hores són de 9 del vespre a 8
del matí. El 25% restant l'acostuma a repartir en una dormida a mig matí i una altra a la tarda (3 moments).
• A partir dels 18 mesos el nen dorm en dos moments del dia, la nit i a l'hora de la migdiada.
• Dels 2 – 5 anys dormen 12 hores aproximadament, més una migdiada després de dinar (no tots els nens la
fan). És una etapa molt activa, el nen vol conèixer el que passa al seu voltant, per això, de vegades, es
resisteix a dormir, no s'adona que ho necessita.

LACTANTS 1-2 ANYS 2-3 ANYS 3-4 ANYS 4-5 ANYS

16 hores totals de son 14-16 h 12-14 h 12-14 h 11-12 h

Al voltant dels 3-4 anys el son s’estabilitza i els nens ja podem dormir tota la nit sense despertar-se, el seu son
ja és gairebé com el dels adults.

A la adolescència, els joves tenen més necessitat de hores de son i s’ha comprovat que el seu metabolisme es
troba més actiu cap a la nit, llavors s’ha plantejat de vegades que les classes es fessin més tard i no a primera
hora del matí. La majoria d’adolescents espanyols no dormen prou.

En la edat adulta, la mitjana d’hores necessàries és de 8-9 h.

En la vellesa la necessitat de son disminueix fins els 6-7 h i és normal despertar-se més vegades de nit per què hi
ha una reducció del son profund.

HÀBITS DE SON

És important:
- mantenir l'HORARI d'anar a dormir, i si abans - El por a la foscor i a la solitud, són pors evolutius
d'això necessaris i normals.
- fem una ACTIVITAT RELAXANT - Un temor excessiu a anar-se a dormir i malsons
- Els rituals de la son. repetitius e intensos poden ser simpatomes de
- Que es sentin segurs (control de la por) un malestar emocional.

CLASSIFICACIÓ DELS TRASTORNS DEL SON

Disomnies
Trastorns del
son
Parasomnies

DISOMNIES

Són els trastorns que produeixen dificultat per iniciar o mantenir el son o somnolència excessiva. Trastorns de la
quantitat, la qualitat i l’horari del son.
 Trastorns de causa (n'estudiem un)
en l'interior de
l'organisme SAHS, ...
(n'estudiem un)
Trastorns de causa
Disomnies extrínseca de Trastorns del son
l'organisme per hàbits
incorrectes, ...
Trastorns del ritme
carcadià del son

“INSOMNI”

- L'insomni és la incapacitat de poder dormir com es necessita. Es refereix a les dificultats per conciliar el
son o a la tendència a desvetllar-se durant la nit, de manera que la quantitat o qualitat del descans
resulta insuficient per a la persona.
- És l'alteració del son més freqüent en l'edat infantil. Els nens moltes vegades tenen horaris tan intensos
que no permeten prou hores de som.
- Despertar-se per menjar cada 2-3 hores es normal fins als dos anys de vida, més encara si el nen fa
lactància materna.
- Moltes vegades l’insomni no més és una percepció dels pares, que no entenen les necessitats infantils.
- Els nens que tenen tendència a prolongar més i més els rituals de la son, moltes veges perquè no volen
estar sols.
- Veure la televisió, o qualsevol tipus de pantalles per la nit perjudica el seu som. És totalment
contraproduent deixar-los la tv encesa per que es dormin.
- A l’etat escolar, els nens tenen massa activats que terminen molt tard, i la majoria ni juguen ni descansen
prou.
- A la adolescència, els joves dediquen moltes hores de son a la interacció virtual.
- L’ansietat és causa d’insomni a totes els edats.
- Els nens hiperactius sovint pateixen problemes d’insomni
- Una higiene de som dolenta afavoreix l'insomni.
- Absència total o parcial del fluxe aeri nasal i oral.
- Produeix una disminució de la saturació d’oxígen i augment de retenció del CO2 .
- Desequilibri entre els mecanismes d’apertura i tancament de la via aèrea.
SÍNDROME
- Símptomes: roncs, i molts altres.
D’APNEAHIPOAPNEA
- Poden aparèixer alteracions del comportament durant el dia: hiperactivitat, mal
DEL SON (SAHS)
rendiment escolar, alteracions del caràcter, agressivitat, somnolència,…
- Factors que predisposen: principalment hipertròfia amigdalar i adenoidea,
obesitat i alteracions craneocefàliques.

PARASOMNIES
Són esdeveniments o conductes anormals associades al son, a les seves fases o als moments de transició son-
vigília.
Parasonmies
Sonambulisme Malsons Terros Bruxisme Somniloquia Jactatio Enuresi Els Sindrome
nocturns capitis nocturna ronquets de Mort
Súbita del
Lactant
- Episodis repetits de comportaments motors complexos que s'inicien durant el son i
que impliquen que l'individu s'aixequi del llit i comenci a caminar.
- Cada episodi pot durar de segons a 20’.
SONAMBULISME
- Es produeix en les fases de son lent, quan l'individu està profundament adormit. Si es
despertés durant l'episodi, l'infant estaria desorientat. Normalment tornen al llit, i
l'endemà no poden recordar res del que ha succeït.
 - La causa del fenomen del somnambulisme és desconeguda. Amb freqüència el nen té
antecedents en la família. Pot aparèixer quan està cansat físicament. La tendència és
que desaparegui en l'adolescència.
- Despertar amb ansietat, crits i plors. Un cop despert, l'infant té un record detallat del
contingut del son i una forta sensació de realitat d'aquests continguts, que li
produeixen por.
- Succeeixen durant la fase REM de son, sovint al final de la nit. La franja d'edat on són
més habituals és entre els 8 i els 12 anys.
MALSONS - Acostumen a estar relacionats amb:
• Situacions de cansament mental.
• Els esdeveniments vitals estressants precedeixen en un alt percentatge l'aparició de
malsons.
- La intervenció s'orienta a tranquil·litzar la criatura i fer-li veure que és a casa, a la seva
habitació, amb les seves coses, i els pares a prop.
- Despertar brusc, on l'infant s'incorpora de cop, amb expressió de pànic i signes
d'ansietat. Encara que els pares mirin de tranquil·litzar-lo, l'infant no respon, no pot
connectar amb la realitat.
- Succeeix en les fases de SON PROFUND, durant la primera part de la nit. El nen no
recorda res l'endemà (com a màxim alguna imatge fragmentària del son), perquè
TERROS
durant l'episodi estava profundament adormit.
NOCTURNS
- Acostumen a desaparèixer amb l'adolescència.
- Factors que predisposen: els antecedents familiars, el cansament físic, les
preocupacions, o alguns medicaments, com els antidepressius.
- La intervenció consisteix a quedar-se amb el nen per evitar que caigui o es faci mal,
esperant que passi l'episodi.
- Fregar-se les dents les unes amb les altres.
- Es deu a l'acumulació de tensió en la zona de la mandíbula, que durant el període del
son es descarrega produint un so característic. Es relaciona amb l'estrès i factors
BRUXISME
genètics. Tendeix a desaparèixer amb l'edat.
- Pot perjudicar la salut dental del nen. En aquest cas es pot fer servir una pròtesi
dentària per dormir.
- La somniloquia consisteix a parlar, riure, cridar o plorar en qualsevol fase del son. Es
tracta de paraules aïllades o frases molt curtes relacionades amb fets de la vida
SOMNILOQUIA quotidiana. L'endemà no es recorden.
- L'únic problema per al nen és que es desperti ell mateix amb el seu propi soroll. En
aquest cas hauria de ser capaç de tornar-se a adormir tot sol.
- Moure rítmicament el cap o, en el cas d'alguns nens, tot el cos, sobre el coixí. Aquest
balanceig es pot acompanyar de sons guturals, que es produeixen durant la relaxació
JACTATIO prèvia a quedar-se adormits.
CAPITIS - Es considera normal entre els 6 mesos, que és quan pot aparèixer, i els 4 anys. Si es
mantenen després d'aquesta edat poden ser símptomes de carència afectiva i
dificultats en l'adquisició d'un bon hàbit de dormir.
- L'emissió repetida d'orina durant (el dia) o la nit en el llit o en el vestit. Pot ser només
nocturna o només diürna, o dels dos tipus alhora.
ENURESI - L'enuresi nocturna és la pèrdua o emissió involuntària i repetida d'orina després d'una
NOCTURNA edat en què ja s'hauria de controlar.
- Per raons de percentatge i estadística l'edat límit està sobre els 4 anys, però es podria
esperar fins passats els 6 anys per fer un tractament.
- Si són persistents i van acomopanyats de tenir la boca oberta i amb dificultats de
ELS RONQUETS
respiració s’ha de consultar un especialista.
- Es defineix com la mort sobtada d'una criatura d'edat inferior a un any, de naturalesa
inexplicable i sense causa aparent després d'haver realitzat una investigació que
SÍNDROME DE
inclou l'autòpsia complerta del nadó, l'examen meticulós de l'escenari de la mort i la
MORT SÚBDITA
revisió de la història clínica.
DEL LACTANT
- També s'anomena MORT AL BRESSOL, perquè un alt percentatge de les morts
succeeixen durant el son.
2. ELS ESFÍNTERS. FISIOLOGIA I PROBLEMES.

QUÈ ÉS UN ESFÍNTER?

Banda circular de fibres musculars que, al contraure’s estreteixen i inclòs tanquen el llum del conducte on es
troben.

Esfínter uretral Envolta la uretra i tanca la porció membranosa d’aquest conducte. Té un múscul intern i un
altre d’extern.

Esfínter anal Està format per dos músculs concèntrics, el múscul esfínter extern de l'anus i el múscul esfínter
intern de l'anus.

SISTEMA URINARI

Quan la veixiga esta plena, els Quan els esfínters es relaxen,

Quan la veixiga s’omple, els
músculs es relaxen per facilitar els músculs de la paret de la
esfínters situats en el coll eviten
la sortida de l’orina. En els nens veixiga es contrauen, obligant a
la expulsió de la orina. Al
i nenes petits aquest procés es la orina a sortir a l’exterior a
mateix temps, els receptors es
automàtic, però els mes grans traves de la uretra.
dilaten i provoquen el desig
desenvolupen un control
d’orinar.
voluntari.

SISTEMA DIGESTIU

1. La femta conté parts indigeribles de l’aliment (fibra, etc. ), a més dels

productes residuals dels processos orgànics normals i les substàncies
tòxiques.
2. Els pigments de la bilis li donen el seu color, i els compostos nitrogenats,
produïts per l’acció de les bactèries, proporcionen l’olor característica.
3. Des de l’intestí gruixut, la matèria fecal passa fins al recte, on
s’emmagatzema, i quan està ple, la pressió interna produeix la
necessitat d’«obrir» els esfínters.
4. La femta s’expulsa a través de l’anus, que igual que la bufeta, es manté tancat gràcies al múscul de
l’esfínter anal.
5. La dilatació i contracció, i la pressió de l’abdomen, fan sortir la femta.
6. Igual que a la bufeta, aquest procés es dóna automàticament fins que el desenvolupament fa controlar
voluntàriament el múscul.

DESENVOLUPAMENT DEL CONTROL

Quan? L’edat en la que un nen està llest per a deixar els bolquers pot variar moltíssim.

Sexe En general, les nenes estan preparades per a l’aprenentatge una mica abans que els nens, i
controlen els esfínters amb més facilitat.

Tanmateix, l’edat en la que poden començar l’aprenentatge dependrà en gran mesura del ritme del seu
desenvolupament FÍSIC i EMOCIONAL.
ELEMENTS NECESSARIS

Capacitat física Han de madurar els músculs dels esfínters que controlen la bufeta i l’intestí. El
control de la bufeta sol ser més lent, ja que és més fàcil mantenir la matèria
sòlida per a l’esfínter anal.

Control físic Ha de ser conscient de les sensacions associades a l’orina i la femta abans
d’aprendre a interpretar-les com una senyal de necessitat d’orinar o excretar.
Quan sigui capaç de reconèixer-les, començarà a fer servir de forma natural els
músculs associats a elles, augmentant la capacitat de controlar-los.
Normalment 18-24 mesos, pot tardar fins 36 mesos o més.

Coordinació física Capacitat per a asseure’s segur i còmodament a un orinal o vàter. Capacitat de
apujar-se i abaixar-se els pantalons i la roba interior. Posteriorment aprendre
a netejar-se, tirar de la cadena i rentar-se les mans.

Signes de consc. física Indicar amb signes que s’han fet pipi o caca. N’hi ha que deixen el que estan
fent o ho comuniquen amb l’expressió facial, i altres ho comuniquen amb
paraules i mostrant-se incòmodes fins que els netegen.

Capacitat emocional Pot estar físicament preparat però no emocionalment. És més natural per a ell
fer servir bolquers.

Pors Por al vàter, a caure pel vàter, o a què una cosa surti del seu cos. Asseure’l
vestit, una joguina per a aquest moment, llegir-li un conte, ... Quan ho vegi una
experiència normal anirà superant les pors.

Evitar conflictes Coincidència amb l’etapa de mostrar-se reticent a fer el que li diuen. Esperar a
una fase de major cooperació i un interès mínim.

Capacitat verbal Capacitat de comunicar el seu desig. Comprendre instruccions simples. Tenir
un vocabulari relacionat que no només comprengui la família.

Preparació social Aprendre veient als pares o altres persones. Posar l’orinal al cambra de bany,
deixar que segui amb bolquer, ...

Imitació Veure a un igual li permetrà comprendre que és menys complicat del que
sembla (germans, altres nens de la llar d’infants).

SEQÜÈNCIA EVOLUTIVA DEL CONTROL D’ESFÍNTERS

Control intestinal Control intestinal Control diürn Control nocturn

durant el son mentre està despert d’orina d’orina

LA MICCIÓ

L’adquisició del control voluntari de la MICCIÓ és un fenomen complex que requereix la maduració del
Sistema Nerviós Central.

Les habilitats específiques que es precisen s’adquireixen seqüencialment:ç

 Conciencia de la Inhibició de la
Inici voluntari Inhibició de Retard de la
necessitat micció automatica
de la micció la micció mateixa
d'orinar durant el son

DESENVOLUPAMENT DEL CONTROL VOLUNTARI DE LA MICCIÓ

0-6 mesos La bufeta es buida de manera automàtica en resposta a la distensió de la mateixa que
es produeix quan el volum d’orina arriba a una determinada quantitat.

1-2 anys Comença a prendre consciència de la necessitat d’orinar al reconèixer les senyals de
distensió i de plenament de la bufeta. La capacitat funcional ha anat augmentant poc a
poc i el reflex de micció és menys freqüent (gràcies a la maduració del SN Parasimpàtic).
I el nen pot comunicar la seva necessitat.

Cap als 3 anys La majoria han aprés a contraure els músculs pèlvics, inhibir el buidat, retenir l’orina i
iniciar voluntàriament la micció. El control diürn està establert i sol anar al bany per sí
mateix. Desenvolupament del control voluntari de la micció

Als 4 anys Els nens poden controlar voluntàriament la bufeta quan està plena, posposar la micció,
iniciar i parar el flux d’orina.

3-4,5 anys L’adquisició de la continència nocturna té lloc en la major part dels nens entre els 3 i els
4,5 anys. S’assumeix que el control inhibitori diürn es transfereix a les hores de son. La
menor producció d’orina durant la nit i el fet de què la bufeta pugui contenir una major
quantitat sense que esdevinguin les contraccions permet la continència nocturna.

Aquest procés no està exempt d’accidents ocasionals.

També hi ha importants diferències individuals respecte al temps invertit en aconseguir el control

definitiu.

QUAN COMENÇAR?

El nen aprendrà a anar tot sol al bany quan la seva biologia, habilitats i desenvolupament hagin madurat
fins al punt de fer-lo capaç i disposat a controlar els esfínters.

Només llavors podrà reconèixer la necessitat d’anar al bany , interrompre el joc, realitzar el procés
complet i tornar al joc.

El temps que tardi el nen en perfeccionar aquest aprenentatge està molt relacionat amb la diferència
entre l’edat en què se li comença a ensenyar i l’edat en què sigui capaç físicament i emocionalment
d’adquirir aquesta responsabilitat.

LLISTA DE COMPROBACIÓ
El nen està preparat per a començar l’aprenentatge quan:
✓ Vol anar al bany amb els pares o germans i ✓ No li preocupa sentar-se a l’orinal o al vàter.
comprèn per a què serveix el vàter.
✓ Sap el que significa anar mullat o embrutar el ✓ Ha quedat enrera la fascinació d’aprendre a
panyal i potser mostra el desig d’estar net i sec. caminar
✓ Sembla reconèixer, ni que sigui per uns segons ✓ Es troba en una etapa de caràcter més receptiu
d’antelació, que necessita anar al bany i menys negatiu.
 ✓ Diu paraules que poden indicar que vol fer pipi
o caca.
✓ Es manté sec durant una 1,5 h o 2 hores.
✓ Mostra desig d’independència i vol fer les coses
per sí mateix.
✓ Mostra el desig de dur calçotets o braguetes i
intenta pujar-se’ls o baixar-se’ls sense ajuda.
✓ Té moviments intestinals regulars.
✓ És capaç de seguir instruccions simples tals
com les de rentar-se les mans.

SIGNES DE PREDISPOSICIÓ
Alguns o tots dels signes següents indiquen que el nen s’ha desenvolupat suficient per a controlar la
bufeta per la nit.
✓ Té menys «accidents» durant el dia.
✓ Sembla disgustat amb ell mateix quan es fa pipi.
✓ És capaç d’aguantar el pipi al voltant de 4 hores sense tenir ganes de fer pipi.
✓ Sovint es manté sec després d’una migdiada durant el dia.
✓ De tant en tant, es desperta sec pel matí.
✓ De vegades es desperta més aviat pel matí per a orinar.

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA CAPACITAT VOLUNTÀRIA DE LA MICCIÓ

Factors biològics
• Tots els centres i vies nervioses implicades en el mecanisme de la micció i les estructures
neuromusculars de la bufeta han d’estar intactes i madurar adequadament.

Factors psicosocials que influeixen en l’aprenentatge (Factors propis del nen, Factors dels pares i/o
educadors)
• Forçar al nen a controlar els esfínters massa aviat pot provocar una reacció contrària.
• Els reforços positius afavoreixen el control, mentre els negatius el dificulten.
• Les alteracions emocionals o esdeveniments estressants durant l’aprenentatge influeixen
negativament (naixement d’un altre germà, inici de la guarderia, canvi de domicili, …).

MÈTODES

• Al 2n o 3r anys, és capaç de decidir quan desitja deixar de portar

APRENENTATGE bolquers i iniciar l’aprenentatge.
GUIAT PEL NEN • Elimina moltes de les tensions emocionals associades al procés ja que
no hi ha conflicte d’interessos.
• Si el nen està física i emocionalment preparat, amb un lleuger estímul
aprendrà poc a poc.
APRENENTATGE
• De poques setmanes a alguns mesos.
GUIAT PER L’ADULT
• Si no dóna resultat millor tornar a fer servir bolquers i intentar-ho més
avant.
• Nens de 3 a 4 anys que potser hagin rebutjat l’aprenentatge
anteriorment.
APRENENTATGE • Crear una situació on sigui capaç de reconèixer i respondre a la
INTENSIU necessitat d’orinar en un període de temps breu. Donarli líquids en
abundància, animarlo a fer servir l’orinal o vàter i oferir-li recompenses.

AFRONTAR PROBLEMES

Regressions
- Pot aparèixer amb l’estrès (canvis en la rutina, inici a la llar d’infants, ...) o una malaltia.
 - Cal esbrinar quina pot ser la causa. La diarrea i les infeccions del sistema urinari solen provocar també
«accidents».
- Es pot utilitzar temporalment un bolquer bragueta per tal de mantenir la seva independència i evitar
que estigui brut. Solen ser períodes transitoris.

Persistència en mullar el llit (Enuresi)

- El control nocturn és posterior al diürn, però alguns nens poden tardar anys i patir enuresi.
- Es poden sentir avergonyits i poden evitar participar en algunes activitats com anar a dormir a casa
d’un amic o viatges escolars.

Resistència
- Disposició a orinar a l’orinal o vàter, però negació a fer caca. Pot provocar estrenyiment o embrutar-
se la roba. En alguns casos, pot depositar la femta a un racó o armari.
- Pot semblar fet deliberadament, tot i que possiblement li costa molt complir totes les exigències de
l’aprenentatge. Pot pensar que s’exerceix un excessiu control sobre ell i que vulgui decidir ell el que
hagi de fer amb les seves funcions corporals.

Estrenyiment
- Pot complicar la resistència a anar al bany. Si el nen s’aguanta les ganes de defecar, la femta
s'adhereix al recte, i això produeix malestar i dolor i més reticència a fer caca. També provoca que el
nen faci femtes més líquides que passen entre la femta dura.

TRASTORNS DE L’ELIMINACI Ó

ENURESI
• Emissió repetida d’orina al llit o a la roba (sigui involuntària o intencionada).
• El comportament en qüestió és clínicament significatiu, manifestant-se per una freqüència de 2
episodis setmanals durant almenys 3 mesos consecutius o per la presència de malestar clínicament
significatiu o deteriorament social, acadèmic o d’altres àrees importants de l’activitat del nen.
• L’edat cronològica és d’almenys 5 anys (o el nivell de desenvolupament equivalent).
• El comportament no es deu exclusivament a l’efecte fisiològic directe d’una substància (ex. un
diurètic) ni a una malaltia mèdica (ex. diabetes, espina bífida, transtorn convulsiu).

ENURESI NOCTURNA. Causes

Nens que controlen la micció mentre estan desperts.

Multi causal Sembla ser el resultat de l’actuació i interacció de diferents factors que poden operar de
manera diferent en cada nen.

Alteracions del son-despertar: Molts pares diuen que als seus fills els costa
despertar-se. Tot i això, no s’han trobat evidències concloents i sembla que els
patrons de son són similars en nens enurètics i no enurètics.
Podria ser que els mecanismes que controlen la micció funcionen
correctament però que el nen no respon adequadament a l’estimulació que
EXPLICACIONS
informa que la bufeta està plena.
FISIOLÒGIQUES
Baixa capacitat funcional de la bufeta: Quantitat d’orina que elimina el nen i
no la capacitat estructural o física de la bufeta. La quantitat d’orina retinguda
seria massa petita per a provocar l’estimulació d’inhibir el reflex.
Disfunció de l’activitat del detrussor (capa muscular de la bufeta): Bufeta
inestable que produeix contraccions incontrolades amb volums petits d’orina.
 Poliúria nocturna: Problema renal per a concentrar l’orina durant la nit.
Quantitat d’orina en excés per a la bufeta
PREDISPOSICIÓ Predisposició genètica: Es desconeix els mecanismes concrets que s’hereten.
GENÈTICA
MADURACIÓ I Retard en la maduració de les estructures físiques necessàries per adquirir el
DESENVOLUPAMENT control de la micció. Afecta principalment a les estructures funcionals del SNC.
La majoria d’explicacions incorporen elements de les teories fisiològiques.
Condicionament clàssic: No s’han adquirit les respostes condicionades de
EXPLICACIONS DE LA contraure l’esfínter i el despertar amb la bufeta plena.
TERÀPIA DE Condicionament operant i reforç social: Baix nivell de condicionabilitat, no es
CONDUCTA donen les condicions ambientals necessàries per a l’aprenentatge, s’han aprés
hàbits inadequats per al buidat d’orina, o l’aprenentatge s’ha vist interferit per
la presència de factors estressants que produeixen un elevat nivell d’ansietat.

ENCOPRESI
• Evacuació repetida de femtes en llocs inadequats (per exemple, vestits o a terra), sigui involuntària
o intencionada.
• Almenys un cop al mes durant un mínim de 3 mesos.
• L’edat cronològica és almenys de 4 anys (o un nivell de desenvolupament equivalent).
• El comportament no es deu exclusivament als efectes fisiològics directes d’una substància (ex.
Laxant) ni a una malaltia mèdica, excepte per mitjà d’un mecanisme que impliqui restrenyiment.
• TIPUS: amb estrenyiment i incontinència per vessament i sense estrenyiment ni incontinència per
vessament.

CAUSES ENCOPRESI

En termes generals:

• Qualsevol lesió que afecti alguna part de les estructures pot provocar estrenyiment o incapacitat per
a retenir-la.
• Estímuls de tipus emocional poden produir una descàrrega de neurotransmissors i estimular la
musculatura implicada i afectar estimulant l’expulsió o la retenció.

PRINCIPALS CAUSES
La gran majoria de casos d’encopresi pateixen estrenyiment. Quan la femta no
s’expulsa s’adhereix a les parets del recte i es fa més dura i més seca i més difícil
d’expulsar.
ESTRENYIMENT
L’estrenyiment funcional crònic pot tenir diferents causes (factors constitucionals,
heredats, psicològics, …) L’expulsió de la femta es fa més dolorosa i el nen tendeix
a retenir-la més temps.
FACTORS Aprenentatge inadequat. Inici quan el nen no estava madur. Les actituds dels
PARENTALS pares excessivament rígides i punitives són perjudicials.
Retard en l’aprenentatge per falta de maduració. Utilització del problema per a
controlar als pares. Nens ansiosos o hiperactius que no anirien al bany
FACTORS (estrenyiment).
PERSONALS Dolor.
Malalties mèdiques, malformacions, problemes psiquiàtrics,... Successos
estressants en nens que porten poc temps de control.
Ambient tens o hostil.
FACTORS Comunicació pobra.
FAMILIARS Lluites de poder.
Desorganització i incapacitat d’establir rutines
 TEMA 5: PROBLEMES MÈDICS MÉS FREQÜENTS EN EL NEN
DE 0 A 12 ANYS
5.1. CONEIXEMENT DELS PROBLEMES MÈDICS MÉS FREQÜENTS

ÍNDEX

• Malalties transmissibles
• Classificació dels microorganismes que causen les malalties infeccioses
• Malalties transmissibles bacterianes
• Malalties transmissibles víriques
• Malalties transmissibles parasitàries
• Altres malalties

Per què ens posem malalts?

• Els patògens més freqüents son

microorganismes, virus i bactèries.
• Els microorganismes són imprescindibles per
a la vida, però també
• Causen greus malalties.
• Les malalties transmissibles infantils més
freqüents són causades pels
microorganismes patògens següents:
BACTERIS / VIRUS / FONGS /PARÀSITS

CLASSIFICACIÓ DELS MIC ROORGANISMES QUE CAUSEN LES MALALTIES INFECCIOSES

Es classifiquen segons l’estructura i morfologia que tinguin en bacteris, virus, fongs i paràsits.

BACTERIS:
- Són microorganismes d’estructura molt simplificada i mida microscòpica.
- S’automultipliquen dins de les cèl·lules i poden eliminar TOXINES (proteïnes produïdes per
bacteris patògens).
- La seva morfologia pot ser diversa, entre d’altres trobem els bacteris amb forma esfèrica, que
reben el nom de cocs, i els de forma cilíndrica, que s’anomenen bacils.
- Alguns bacteris són patògens (que produeixen malaltia) i d’altres formen part de la flora habitual
del cos humà sense provocar malaltia.

VIRUS:
- Són microorganismes infecciosos de mida petita, que es caracteritzen perquè són «paràsits»
obligats, és a dir, paràsits que necessiten cèl·lules hoste d’un ésser viu per replicar-se. Material
genètic envolicat per proteïnes.
- Les cèl·lules hoste on es replica el virus s’anomenen permissives i s’encarreguen d’alliberar el
virus per la resta de l’organisme humà o animal. Exemples: HIV, Hepatitis B, Ebola, Adenovirus,
Influenza, Bacteriophage)
FONGS:
- Són organismes immòbils amb algunes excepcions.
- Poden créixer com a cèl·lules úniques, com és el cas dels llevats, o com a colònies filamentoses
multicel·lulars, com en el cas de les floridures.
- Abunden a l’aire i a la terra, poden causar malalties infeccioses com enverinaments per ingesta
de bolets o malalties “parasitàries” com la candidosi, que provoca lesions en la pell i mucoses de
l’ésser humà.

PARÀSITS:
- Són animals o vegetals que viuen sobre o dins d’un altre -hoste-, del qual es nodreixen per
associació biològica.

Entre els paràsits que produeixen malaltia, es distingeixen:

• Protozous: éssers unicel·lulars, constituïts per una única cèl·lula. De les infeccions produïdes per
protozous, la Giardia lamblia és una de les més importants i freqüents. Es tracta d’un paràsit
intestinal. Quan hi ha més d’un cas d’infecció en un centre, pot obligar a tancar el centre educatiu
com a mesura de prevenció per tal d’evitar que la infecció es propagui entre la resta de nens.

• Paràsits pluricel·lulars: són éssers macroscòpics (que es poden observar a simple vista) que causen
infestació; com per exemple els helmints (que són cucs amb forma arrodonida i/o plana -els que es
coneixen col·loquialment amb el nom de cucs de terra-. Ex. les tènies), les puces, els polls ...

MALALTIES TRANSMISSIBLES BACTERIANES

Les malalties bacterianes poden afectar diferents aparells de l’organisme humà, com per exemple
l’aparell respiratori, com és el cas de les malalties de la diftèria i la tos ferina.

Entre les mes fréquents causades per bacteris, destaquen:

- Lleus: Impetigen, Otitis, Amigdalitis bacteriana, Bronquitis bacteriana, Conjuntivitis,

Gastroenteritis bacteriana.
- Greus: Tètanus, Meningitis, Diftèria, Tos Ferina, Escarlatina, Còlera, Tifus, Salmonel·losis.

El tractament de les malalties bacterianes es basa a els antibiòtics.

Els antibiòtics no serveixen per a res en cas de malalties víriques. (ex. refredat, xarapió)

Sempre els ha de receptar un metge i sempre se han de prendre al menys 5-7 dies.

Hi ha organismes resistents als antibiòtics (super-bacteris)

MALALTIES TRANSMISSIBLES VÍRIQUES

Entre les malalties transmissibles que es donen amb més incidència en la població infantil i les que tenen
els virus com a microorganismes patògens responsables, cal destacar les següents:

- Lleus: Boca-mà-peu, Gastroenteritis (rotavirus), Faringitis, Refredat, Grip, Amigdalitis, Laringitis,

Herpes, papil·loma, Mol·luscos, Mononucleosis (malaltia del petó).
- Greus: Xarampió, Galteres, Varicel·la, Rubèola, Pneumonia.
MALALTIES TRANSMISSIBLES PARASITÀRIES

Són les malalties produïdes per protozous i paràsits pluricel·lulars. El contagi és divers però, en general,
sol ser pel contacte directe amb aigua o aliments contaminats.

En l’etapa infantil, les més comunes són la Giardia lamblia, la pediculosi (polls) i els oxiuros (cuc de terra).

ALTRES MALALTIES

També parlarem d’unes altres malalties, amb etiologia diversa o bé desconeguda, que tenen certa
incidència dins de l’etapa infantil.

En alguns casos no es coneixen els factors causants i els mecanismes pels quals es produeixen. Aquest fet
incideix tant a l’hora de tractar-les com de prevenir-les.

• Asma.
• Al.lèrgies (no alimentaries)

QUE FER EN CAS DE ......GASTROENTERITIS.

• La diarea, la febre, els vòmits, mocs, la ronquera... no son malalties per si mateixes, si no
símptomes de altres problemes d’origen divers.
• Diarrea+ vòmics. Les causes més freqüents son: intoxicació, infecció de rotavirus, infecció
bacteriana, paràsits Cal molta hidratació, i reposar els electròlits.
• Si els nens fan lactància materna, mantenir-la no cal res més. Si no, donar-els aigua amb llimona.
• Donar-els tot el menjar que vulguin, res de dieta excepte en cas d’intoxicació, però sense obligar-
els a menjar.

QUE FER EN CAS DE....FEBRE.

• En nens petis, fàcilment cause convulsions que no són greus, però sí molt alarmants. No perdre
la calma.
• La febre, és un mecanisme de defensa del cos molt important, per tant, no sol ser convenient
donar cap antipirètic per damunt dels 39, però si vigilar que no pugi per sobre.
• El medicament preferent és el paracetamol. No alternar amb ibuprofens,
• No abrigar al nen, treure-li la roba.
• Donar banys d’aigua tèbia, mai freda.
• Si la febre puja a 40 en nens petits, cal anar a emergències sempre.
• Donar molta aigua per prevenir la deshidratació.
• La febre estimula l’hormona del creixement produïda durant el son.

QUÈ FER EN CAS DE......MOCS.

• Els mocs, com la febre són un mecanisme de defensa del cos per expulsar microorganismes, per
tant, es millor deixar-els fer la seva feina.
• Els xarops mucolítics poden ser perjudicials, es millor no fer-los os servir.
• Si el nen està molest, es poden fer neteges nasals amb aigua o aigua de mar.
• MAI administrar codeïna a nens menors de 12 anys.

QUE FER EN CAS DE.....RONQUERA, TOS.

• La ronquera és habitual en nens per forçar la veu, o com part d’un procés de laringitis.
Normalment, no es greu i no cal fer res.
 • De vegades, poden tenir un origen al·lèrgic, llavors cal antihistamínics sempre per prescripció
mèdica.

• Llet calenta i mel són el millor xarop.

TEMA 6: ASPECTES DE PREVENCIÓ

6.2. PREVENCIÓ DEL MALTRACTAMENT I L'ABÚS EN LA INFÀNCIA

TIPUS DE MALTRACTAMENTS

A. Segons el Prenatal
moment Postnatal
Intrafamiliar
Tipus Extrafamiliar
B. Segons els
autors Intitucional
C. Segons l'acció o
Social
omissió

EL PAPER DE L’ESCOLA I FASES DE L’ACTUACIÓ

B. SEGONS ELS AUTORS

Familiar Familiars en primer grau (pares, biològics o no, avis, germans, oncles, etc.).

Extra familiar No són familiars del menor, o el grau de parentiu és molt llunyà (familiars de segon grau)
i no tenen relacions familiars.

Institucional Quan el causen les institucions públiques, bé sigui sanitàries, educatives, etc.

Social Quan no hi ha un subjecte concret responsable del maltractament, però hi ha una sèrie
de circumstàncies externes en la vida dels progenitors i del menor que impossibiliten
una atenció o una cura adequada de l'infant.

C. TIPUS DE MALTRACTAMENT SEGONS L’ACCIÓ O OMISSIÓ

1. MALTRACTAMENT
FÍSIC
2 NEGLIGÈNCIA O
ABANDÓ
3 MALTRACTAMENT
PSÍQUIC O EMOCIONAL
4 SUBMISSIÓ SEXUAL
5 EXPLOTACIÓ LABORAL
Ja sigui per ús de la força o per negligència conscient que posi en perill la
integritat del nen.
No es té cura de l’alimentació o de la roba d’abric, no hi ha atenció al
tractament o seguiment mèdic, no hi ha horaris ni ritmes, poden passar
hores sense atenció protectora o eductiva.
Ja sigui d’una manera activa: Rebutjar, aïllar, terroritzar, corrompre...
Llavors es tracta de maltractament emocional.
O bé per omissió de conductes (ignorar), en aquest cas és un
abandonament emocional.
Nen utilitzat habitualment o conjunturalment per un adult per satisfer
Pot anar des de treball amb duresa física fins a la utilització passiva o activa
per demanar caritat.
 Obligada o induïda, com a mitjà d’explotació laboral; també pot ésser d’una
6 EXPLOTACIÓ SEXUAL manera indirecta com per exemple la utilització d’infants per a publicacions
pornogràfiques.
Nen sotmès a qualsevol tipus de drogues sense necessitat mèdica, que
7 SUBMISSIÓ QUÍMICA l’incapacita per al desenvolupament de l’autonomia, la resistència o el
FARMACÈUTICA control; pot ser causat per l’anomenada «síndrome de Münchhausen per
poders».
Manca de cura, per acció o omissió, del cos de la futura mare o auto
subministrament de substàncies o drogues que, d’una manera conscient o
8 MALTRACTAMENT
inconscient, perjudica el fetus de què és portadora.
PRENATAL
Queda fora d’aquest concepte l’avortament realitzat en el període inicial
de l’embaràs.
Es duu a terme utilitzant eines tecnològiques, és a dir, es dóna quan un nen
9 CIBERASSETJAMENT o un jove és agredit psicològicament, de manera continuada en el temps,
per un o diversos individus, utilitzant Internet, mòbils...

PREVENCIÓ

Dels SIGNES que ens poden portar a la detecció d’una situació de risc o d’un maltractament en fase inicial,
en podríem fer una relació molt llarga i complexa.

De fet, qualsevol actitud o comportament que s’allunyi del model socialment acceptat de «nen normal»,
ens hauria de fer sospitar que està succeint alguna cosa.

• Molts cops, els nens amb problemes no parlen de la seva situació perquè aquesta els ultrapassa, fins
i tot poden creure (segons l’ambient) que és normal o que s’ho mereixen, estan confusos i tenen por
i, òbviament, no confien en l’adult.
• A més, en la majoria de casos es produeix en un ambient privat i dins del nucli familiar. És difícil que
algú de fora sigui present en el moment en què es produeix el maltractament.

Afortunadament, hi ha FETS que parlen per si mateixos, que indiquen que res no va bé. Potser un d’ells
no és prou indicatiu, però habitualment trobarem més d’un d’aquests indicadors que ens han d’avisar i
fer que el nostre interès i observació envers el nen encara augmenti més.

Intentant sistematitzar els indicadors, els dividirem en TRES GRANS BLOCS, la qual cosa ajudarà el mestre
en la seva recollida de dades. De tota manera, molts d’aquests indicadors podrien pertànyer a més d’un
camp.

Per exemple: el desinterès pot ser un indicador de comportament que, evidentment, té una forta
incidència en els resultats acadèmics; així en podríem trobar molts més.

INDICADORS DE MALTRACTAMENT I ABUS EN LA INFANCIA

1. Indicadors físics
2. Indicadors socials i de comportament
3. Indicadors acadèmics

1. INDICADORS FÍSICS
Senyals visibles fàcilment, aquells que veiem sense necessitat de despullar el nen o de parlar amb ell
profundament. Es poden incloure els trets següents:

INDICADORS FÍSICS
Presenta un mal aspecte físic: desnodrit, va brut, porta roba inadequada per a l’estació de l’any en què
està...
 Es dorm a classe, sempre se’l veu cansat i amb son o bé malsons. Està trist i callat.
Amb una certa freqüència trobem senyals de diverses lesions: morats, cremades, cabells arrancats,
fractures, cops en diferents períodes d’evolució, ...
Problemes amb el control d’esfínters (encopresi, enuresi).
Retard en el desenvolupament físic, que en un cas extrem pot produir la síndrome de «l’enanisme
psico-social» (en nadons).
Poca higiene.

2. INDICADORS SOCIALS I DE COMPORTAMENT

Allò que podem observar quan ens relacionem amb el nen o la família (també quan hi ha absència de
relació), o bé quan vegem les seves relacions (o manca d’aquestes) amb els amics, companys...

INDICADORS SOCIALS I DE COMPORTAMENT

Malalties llargues sense gaire explicacions, o repetits cops el mateix tipus de malaltia sense que hi
vegem una atenció clara.
Assistència irregular a l’escola, o inassistència sense explicacions.
Dificultat per saber qui l’anirà a recollir. Fins i tot oblits o negatives per part seva de tornar a casa, que
poden arribar a l’extrem de fugir de la llar.
Se’l veu massa pel carrer. Està molt sol o a càrrec de persones grans, o de germans de més edat.
Ajuda a casa d’una manera «anormal». No és un ajut clàssic, sembla integrat en el món del treball de
l’adult.
Manifesta poca confiança, té pocs amics, i evita parlar de si mateix o de la seva família. És poc expressiu
i difícilment plora o riu.
Busca la presència i l’estima de l’adult. Està sempre disposat ajudar i no vol quedar malament.
Presenta pors davant de situacions normals en la vida escolar: quedar-se sol, fer la migdiada, canviar-
se per fer esport..
El seu vocabulari o els seus jocs relacionats amb el tema sexual són inapropiats per a la seva edat. És
inusual el que involuntàriament diu o fa.
Busca cridar desesperadament l’atenció amb la seva conducta, la qual pot ser negativa i agressiva;
fins i tot pot robar, pegar altres nens i fer destrosses. Vol ser el centre d’atenció.
Inexplicable por o rebuig als períodes de vacances.
Presentació de l’anomenada «síndrome del cap de setmana». L’alumne presenta un excessiu
nerviosisme els divendres, o bé el dilluns ens trobem que ha perdut tot el que havia guanyat durant la
setmana anterior.
Els seus pares són molt crítics amb ell. No hi ha la tradicional «defensa del fill» i poden arribar a ser
més contundents que la pròpia escola.
Conductes antisocials (l’alumne pot arribar a la conclusió que el seu veritable enemic és la societat i
reaccionar violentament contra ella).
Hi ha molt poc contacte amb la família. Poca relació amb l’escola i amb d’altres famílies. No se’ls veu
en cap acte on participi el fill.
Canvis sobtats en el seu estat emocional o psicològic. Nens feliços es tornen tristos; nens comunicatius
es tanquen en excés. Això pot indicar que alguna cosa està passant i ho volen amagar.

3. INDICADORS ACADEMICS
Són els menys directes, ja que seran conseqüència de l’ambient desestructurat i desmotivat que pateix
l’infant, però poden cridar l’atenció del mestre si passa poques hores amb l’alumne, o bé si en té molts a
l’aula. Un avantatge és que són fàcilment provables, no depenen del nostre punt de vista que, de vegades,
pot ser perillosament subjectiu.

INDICADORS ACADEMICS
Serioses dificultats a l’escola: no aprèn, no fa els deures, no pot prestar atenció ni concentrar-se.
Canvis inesperats en el seu rendiment escolar.
 Greus problemes en l’adquisició i desenvolupament del llenguatge (en els més petits, tardança
extrema per començar a parlar o per formar frases d’una certa coherència).
Problemes en la presentació de treballs, els quals poden ser molt deficients, o bé treballs fets a l’escola
misteriosament es perden o es fan malbé en arribar a casa.
Presentació general d’un quadre de fracàs escolar.

PROTOCOL D’ACTUACIÓ ENTRE ELS DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA I EL

D’ENSENYAMENT

6.3. LES VACUNES

ÍNDEX

• Conceptes bàsics
• Classificació de les vacunes
• Logística i emmagatzematge
• Registre de vacunacions
• Vacunes sistemàtiques a Catalunya
• Vacunes i ensenyament

CONCEPTES BÀSICS
• Sistema immunitari • Vacunes
• Antigen • Calendari de vacunacions
• Immunitat • Vacunes sistemàtiques
• Vacunació

EL SISTEMA IMMUNITARI
La defensa de l’organisme enfront les malalties
La manera que té el cos humà de fer front als continus i repetits atacs dels agents infecciosos causants de
diferents i múltiples malalties en l’ésser humà és mitjançant el sistema immunitari -conjunt de mecanismes
fisiològics per combatre les infeccions-.

La funció del sistema immunitari és reconèixer ràpidament la presència dins de l’organisme de substàncies
estranyes anomenades antígens, i posar en marxa els mecanismes necessaris per eliminar-les.

ANTIGEN
- És qualsevol substància que pot provocar que el sistema immunitari produeixi anticossos.
- Pot ser una substància extranya provinent de l’ambient, com químics, bacteris, virus o pol·len.
- Per regla general, els antígens són substàncies que no es troben usualment al cos.

LA IMMUNITAT
- És la propietat o capacitat d’un individu de resistir a la infecció quan aquesta afecta d’altres persones del
seu entorn.
- La immunitat es pot adquirir: de forma NATURAL (transmissió materna, malaltia) o de forma ARTIFICIAL
(vacunació, immunoglobulines (= anticossos o «defenses»).

LA VACUNACIÓ
És la tècnica sanitària que s’aplica a la població susceptible d’emmalaltir, amb la finalitat de:

• conferir-li immunitat
• tallar la transmissió de la infecció
• eliminar la receptivitat de la malaltia.

La vacunació té com a OBJECTIUS PRINCIPALS:

Objectius principals de la vacunació

Prevenir el desenvolupament de malalties infeccioses Immunitat individual
Reduir la transmissió i incidència global de les malalties Immunitat col·lectiva
- Llevat la potabilització de l’aigua, cap altra mesura ha contribuït a disminuir la morbilitat i la mortalitat en
la espècie humana com les vacunes.
- La situació epidemiològica del món ha canviat amb la incorporació de les vacunes.

Els programes sistemàtics de vacunació han permés, per exemple:

ERRADICAR LA VEROLA

• La interrupció de la transmissió de la polio en gran part del món

• Disminució de la transmissió del xarampió en l’hemisferi occidental en més del 95%
• El control de malalties com el tètanus, la diftèria, la rubèola o la malaltia invasora per Haemophilus
influenzae, entre altres.

LES VACUNES
Són productes biològics obtinguts a partir d’un agent patogen mort o atenuat, o d’un fragment d’aquests, que,
quan s’administren, donen una informació a l’organisme que el capacita per defensar-se d’una manera activa
contra una infecció determinada.

CALENDARI DE VACUNACIONS
És la seqüència cronològica de les vacunes que s’administren sistemàticament en un determinat país o àrea
geogràfica.

VACUNES SISTEMÀTIQUES
- Són les que s’inclouen en el calendari de vacunacions d’una comunitat determinada i que s’apliquen de
manera universal a tota la població, en aquest cas a tota la població infantil, per tal de prevenir algunes
malalties.
- A l’Estat espanyol, les diferents comunitats autònomes tenen transferides les competències en matèria de
sanitat, la qual cosa permet que cadascuna gestioni el seu programa de vacunacions infantils.
- El Ministeri de Sanitat i Consum coordina aquest programa i l’avalua de manera global.
- L’Associació Espanyola de Pediatria ha elaborat un únic calendari de vacunacions amb l’objectiu d’establir
criteris d’unanimitat i unificació a la resta de l’Estat espanyol.

CLASSIFICACIÓ DE LES VACUNES

SEGONS EL TIPUS D’ANTIGEN

De microorganismes VIUS o ATENUATS

• Solen provocar una resposta immunològica més duradora.

• El microorganisme no està inactivat i conserva la seva estructura.
• Per això, en ocasions pot provocar la malaltia en persones immunodeprimides.
• De forma general poden causar més reacció.

De microorganismes MORTS o INACTIVATS

• Activen el sistema immunitari però no poden reproduir-se dins de l’hoste.

• No causen la malaltia.
• Causen menys reacció.
• Generen una immunitat de menor intensitat i solen durar menys temps, per aquest motiu aquestes
vacunes solen precisar més dosis

SEGONS LA COMPOSICIÓ
- MONOVALENTS : Contenen una soca del mateix germen.
 - POLIVALENTS: Contenen diferents soques del mateix germen. Exemple: Polio trivalent.
- COMBINADES: Contenen diferents gèrmens. Disminueixen els costos. Exemple: L’Hexavalent, la
Pentavalent, la DTP (Diftèria, Tètanus i Tos ferina) o la Triple Vírica (Xarampió, Rubèola i Parotiditis).

CLASSIFICACIÓ SANITÀRIA
SISTEMÀTIQUES:

Les vacunes sistemàtiques tenen interès individual i col·lectiu ja que formen part d’un programa de salut i
s’apliquen de manera universal a tota la població d’UN TERRITORI, excepte en aquells casos en què hi ha alguna
contraindicació, segons les pautes establertes en el calendari de vacunacions del país (per exemple, el calendari
de vacunacions de la Generalitat de Catalunya).

En SITUACIONS ESPECIALS o NO SISTEMÀTIQUES

Són les vacunes no incloses en els calendaris de vacunacions i s’aconsellen de manera selectiva per a certs
individus o grups de població d’acord amb determinades situacions o circumstàncies que els puguin afectar.
S’apliquen tant a INFANTS com a ADULTS.

Lògicament, aquesta classificació no és GENERAL ni INVARIABLE, sinó que l’estableixen les autoritats sanitàries
d’acord amb:

• la situació epidemiològica de cada zona

• la disponibilitat de vacunes

Es modifica en el temps segons:

• els canvis en l’epidemiologia

• les variacions en les vacunes

• les possibilitats d’administrar-les

LOGÍSTICA I EMMAGATZEMATGE

Les vacunes són productes estèrils i peribles. La seva conservació i manipulació han de garantir que en el moment
de l’administració es mantingui l’esterilitat i la potència immunitzant.

Les vacunes són productes biològics que perden potència si no s’emmagatzemen i es transporten de forma
adequada.

Les vacunes s’han de mantenir entre 2 ºC i 8 ºC i a l’abric de la llum. Algunes vacunes són relativament estables
a temperatures superiors a les citades i d’altres resisteixen la congelació; per aquesta raó, en el cas que les
vacunes estiguin fora dels límits de temperatura recomanats durant algun període de temps no s’han d’eliminar
sense haver avaluat prèviament l’incident i el tipus de vacuna.

REGISTRE DE VACUNACIONS

El SISTEMA D’ENREGISTRAMENT tant: del nombre, del tipus de vacuna com de les persones d’un grup diana que
han rebut específicament una vacuna o una altra.
Permet: El seguiment d’un programa de vacunacions, els canvis introduïts en els calendaris de vacunacions, la
incorporació de vacunes noves i els canvis imprevisibles en qualsevol moment que afectin la seva capacitat
immunològica.

El coneixement del lot afectat permetrà prendre les mesures oportunes: localització d’estocs i identificació dels
individus vacunats amb aquest lot.

VACUNES SISTEMÀTIQUES A CATALUNYA

H
Diftèria Tètanus Tos ferina: Vacuna inactivada trivalent preparada amb toxoides (anatoxines)
E
X Pòlio: Virus de la pòlio. A Catalunya hi ha entre 1500 i 5800 persones que poden arribar a tenir la síndrome
A postpólio amb diferents graus d’evolució i de seqüeles.
V
A Malaltia per Haemophilus Influenzae b: Origen bacterià. El de tipus b és el que sol causar les infeccions
L
més greus (també conegudes com a malalties invasives)
E
N
Hepatitis B: És una vacuna inactivada preparada amb antigen del virus de l’hepatitis B (VHB)
T

• Malaltia per meningococ C: La malaltia m3ningocòcica està causada per un bacteri anomenat meningococ.
Aquesta vacuna protegeix contra el meningococ C.
• Hepatitis A: Vacuna inactivada obtinguda a partir de soques de virus de l’hepatitis A (VHA)
• Xarampió, Rubèola., Parotiditis: Triple vírica (XRP)
• Infecció pel papil·loma virus humà (VPH): protegeix contra les infeccions del virus que causen el 70% dels
càncers de cèrvix i el 90% de les berrugues genitals. Només per a noies.
• Varicel·la: Vacuna del virus de la varicel·la xòster (VVZ) * Només per a nens susceptibles de patir la malaltia.
• Grip: A partir dels 60 anys.
• Vacuna antipneumocòccica: Protegeix contra 23 tipus de bactèries pneumocòcciques.

VACUNACIÓ I ENSENYAMENT

L'administració de les vacunes que es fa en els centres educatius està regulada pel Decret 155/1993, d'1 de juny,
d'actualització del PROGRAMA DE SALUT ESCOLAR.

A L'ARTICLE 5 s'especifica que l'execució del Programa de salut escolar als centres educatius (entre altres
l'administració de les vacunes en els centres educatius) correspon als ajuntaments.

A L'ARTICLE 10 s'especifica quines són les vacunes que en cada cas s'han d'administrar.... sempre que no els
hagin estat administrades pels seus metges respectius.

10.3 Els equips de salut escolar han de comprovar anualment el correcte seguiment de l'esmentat calendari de
vacunacions sistemàtiques, i vetllar pel manteniment de la màxima cobertura de vacunació de la població infantil
de Catalunya.

En el supòsit d'observar alumnes que no estiguin vacunats, o quan la vacunació a què han estat sotmesos no
sigui la correcta, s'informarà les famílies sobre les mesures sanitàries que cal prendre i se'n durà a terme el
seguiment i control.

TEMA 7: L’ASSETJAMENT ESCOLAR

7.1. QUÈ ÉS I QUÈ NO ÉS ASSETJAMENT?
 “Un continuat i deliberat maltractament verbal i modal que rep un nen o una nena
per part d'un altre o altres, que es comporten amb ell/ella cruelment a fi de
sotmetre, acovardir, arraconar, excloure, intimidar, amenaçar o obtenir alguna cosa
de la víctima mitjançant xantatge i que atempten contra la seva dignitat i els seus
drets fonamentals.” (Piñuel i Oñate, 2007).

CONFLICTE ENTRE IGUALS

- Són de “tu a tu” un contra un o de grups contra grups, ja que es formen bàndols amb facilitat.
- Són igualitaris, i s'esvaeixen amb facilitat.
- Són recíprocs i els papers s'intercanvien.
- No arriben al grau d'agressió física, ni verbal.
- Cadascun dels participants, defensa les seves raons, però és capaç de reconèixer la postura de l'altre si se
li mostra.
- Pot haver-hi ira, empipament, però no odi, menyspreu ni humiliació.
- Els propis participants s'autolimiten.

SÓN COSES DE NENS

El conflicte entre iguals és part de l'aprenentatge, inevitablement apareixeran disputes i baralles. Saber resoldre-
les de manera assertiva, resulta fonamental per al desenvolupament d'una autoestima sana.

NO SÓN COSES DE NENS QUAN:

- Repetidament és el mateix subjecte qui és atacat.
- Es forma una opinió unànime del grup que cert company és mereixedor de ser marginat i aquesta
consideració és estable en el temps.
- La classe sap que hi ha companys amb un comportament agressiu, però moltes vegades se'ls justifica.
- S'aïlla al pati a un mateix nen que és apartat.
- Les disputes segueixen un patró determinat, amb els mateixos actors.

ÉS UNA BROMA
- Una broma ha de ser divertida, quan la persona que se li fa la broma, no li sembla divertit, és que no és
una broma.
- Els “malnoms”, són positius quan la persona els accepta amb orgull i els “llueix”, com una part de la seva
personalitat, en cas contrari, són insults.
- Pot ser que un nen no accepti de bon grat les regles d'un joc, llavors se li han d'explicar, però sempre des
del respecte.

QUINES PERSONES PARTICIPEN ALS ASSETJAMENTS?

PROFESOR

ASSETJAT

PARES ESPECTADORS

L'ASSETJADOR
- No és un monstre, ni un delinqüent.
 - ÉS UN NEN (O ADOLESCENT)
- A ser agressiu s'aprèn. Moltes vegades aquest aprenentatge és en la seva pròpia casa. O perquè al seu torn
és assetjat o ho ha estat.
- Assetja perquè d'aquest assetjament obté un benefici: EL PODER. Sentir-se superior, sentir-se important,
ser un líder

PERFIL DE L'ASSETJADOR
PSICOPÀTIC IRACUND
- Baixa autoestima.
- Falta d'empatia.
- Falta d'habilitats socials.
- Encant superficial.
- No controla la ira.
- Egocèntric
- Fàcilment se sent amenaçat.
- Narcisista
- Baixa tolerància a la frustració.
- Manipulador.

ELS SEGUIDORS
Molt rares vegades l'assetjador és únic, sol tenir un grup que lidera, que li segueix i li dona suport. Precisament
el domini d'aquest grup, és un dels seus objectius, ja que la víctima serveix de nexe d'unió, o de boc expiatori.
Necessiten aquesta pertinença a un grup que els dona una identitat especial, els distingeix.
Són fàcilment influenciables i accepten els arguments sense qüestionar-los.
Moltes vegades segueixen a l'assetjador per a no ser al seu torn assetjats. Fugen de ser víctimes assetjant a uns
altres.

COL·LECTIUS VULNERABLES.
TDHA Deficiència Intel·lectual.
TEA Identitat sexual.
Problemes d'aprenentatge. Nens que venen de fora.
Defectes corporals.

Però cura....
No són els febles o els inadaptats els únics assetjats, sinó els nens brillants que destaquen per alguna raó, sigui
acadèmica, esportiva o social, ja que un dels motius principals d'elecció de la víctima és la….

ENVEJA
Qualsevol que destaqui, per dalt, o per baix, té més possibilitats de ser atacat, ja que els nens són rígids i
intolerants en les normes socials.
Si aquesta persona no té al seu torn un grup de suport, més fàcil serà atacada.
Si tampoc compta amb el suport de professors i pares, més intensos seran els atacs.
Si la víctima es rebel·la i intenta defensar-se, és qualificat com a violent i agressiu. La por li fa estar a la defensiva
i la ràbia pot portar al seu torn a l'assetjament d'altres companys.

POR AGRESSIVITAT
El caràcter passiu, aïllat, socialment maldestre, pot aparèixer després, per l'acceptació i interiorització de les
agressions com una cosa inevitable. És a dir per:
 INDEFENSIÓ APRESA
Quan veiem un nen assetjat que accepta l'assetjament i no es defensa, que fuig i intenta ocultar-se, el que veiem
és el fruit del procés destructiu de la personalitat que produeix l'assetjament i no un defecte de la personalitat
que ha causat l'assetjament.

És a dir que la víctima…

Si es defensa → és agressiu.
Si demana ajuda → és un acuseta i un quejica.
Si intenta fugir → és covard.
Si s'aïlla → li falten habilitats socials.
Es responsabilitza a la víctima de la seva situació

REVICTIMITZAR
La conseqüència de l'assetjament a llarg termini és el Sindrome de:

ESTRÈS POSTTRAUMÀTIC INFANTIL.

La por, l'ansietat, produeix hiperactivitat, falta d'atenció i agressivitat, la qual cosa fa que es confongui sovint
amb el TDHA.

ELS ESPECTADORS
- L'assetjament té la particularitat si es fes invisible.
- Moltes vegades no és percebut per la classe com a tal, es veu com una cosa normal, poc important o com
una cosa de la qual l'assetjat té la culpa.
- Altres vegades sí que és percebut pels companys com a tal, però miren a un altre costat per por de ser els
següents.
- Els espectadors no sols permeten l'assetjament, sinó que el fomenten.
- La seva passivitat no és neutralitat, és al principi permissivitat, després publicitat de l'assetjador i la seva
força i finalment regodeo en el dolor de l'assetjat.

I EL PROFESSOR ON ESTAVA?
- No hi ha pitjor encego que el que no vol veure - Que ells resolguin els seus propis conflictes.
- Els nens són innocents. - És culpa de….els pares….la societat…..la tv.
- Això aquí no pot passar. - És que li ho ha guanyat
- Això abans no passava. - L'altre també pega…
- Són coses normals. - En classe no ha estat i jo al pati no estava.

I no volem veure perquè:

- No acceptem la responsabilitat. - Tenim por de ficar la pota.

- El problema ens supera. - És més fàcil i més còmode.
- No sabem que fer. - La veritat ens fa mal.
- Temem sortir perjudicats.

I ELS PARES QUÈ?

ELS QUE ESCOLTEN - S'alarmen.
- S'indignen.
 - Parlaran amb el col·le. - Has de defensar-te.
- Es posen pesats - No has de deixar que et facin això, la culpa
- I acaben per ser culpats de l'assetjament. és teva que ho permets.
- Però és important per al nen ser entès. - Parla amb ells, segur que t'entenen.
- Mira és que això és així.
- Agreugen el problema perquè el nen
ELS QUE NO ESCOLTEN queda doblement només

7.2. ALTRES PROBLEMES DE SALUT A L’AULA

PROBLEMES DE FISIOTERAPIA

• Les males postures corporals al llegir i al escriure a mà o a ordenador provoquen problemes

posturals greus.
• El excessiu pes de la motxilla i la dolenta col·locació té conseqüències greus a l’espatlla.
• El nen passa moltes hores assegut i això porta conseqüències a la llarga.

PROBLEMES DE VISTA

• Mirar molt de prop moltes hores, produeix fatiga visual i miopia.

• Caldria alternar activitats de veure al lluny i fer exercicis específics als ulls. Especialment a les
ciutats.

PROBLEMES D’AUDICIÓ

• El soroll excessiu a classe impedeix la concentració i perjudica l’aprenentatge.

• El tràfic causa problemes d’estrès i dificultats escolars.
• L’hàbit d’estudiar amb cascos pot causar pèrdua auditiva.

EL SOL

• Hauria de ser obligatori sortir amb gorra al pati, sobretot de abril a octubre per a prevenir cremades
i envelliment de la pell, a més de protegir la retina.
• L’ús excessiu de crema solar, perjudica l’absorció de vitamina D, a més de ser contaminant.

LA PELL ATÒPICA

• La pell atòpica és un problema cada vegada més comú.

• La pell està molt seca, es descama i pica.
• Empitjora amb l’estrès.
• Està relacionada amb les al·lèrgies.
• Cal un producte hidratant específic.

PROBLEMES D’ESGOTAMENT

• Els nens tenen massa hores de classe i masses classes extraescolars. Hi ha una manca greu de jeu
lliure.
• El jeu és el mecanisme natural d’aprenentatge.
• El jeu lliure, no dirigit, resulta imprescindible per la socialització.
• Les conseqüències son esgotament i manca de concentració.

L’ESTRÈS
• La pressió per l'èxit i els resultats escolars produeixen un estrès intens en una edat on la seva
màxima preocupació hauria de ser jugar.
• Aquest estrès resulta màxim als nens amb dificultats d’aprenentatge.
• L’estrès intens condueix al fracàs escolar a l’adolescència.

L’ALIMENTACIÓ

• Els nens cada vegada menys mengen a les seves famílies i això condueix a una pèrdua greu de la
relació.
• Els estudis indican una correlació directe entre menjar sols i l’obesitat infantil.
• Els berenars, els esmorzars gairebé mai haurien de ser dolços.

LA MENARQUIA

• La menarquia a les nenes es produeix cada vegada més aviat possiblement por la presencia
d’hormones a l’aigua. No resulta rar trobar nenes de deu anys a la menstruació.
• Als nens mai se’ls parla de la menstruació, continua sent tabú.
• Hi ha un salt maduratiu entre nens i nenes en aquestes edats.

EL CONSUM DE PORNOGRAFIA

• Gairebé tots els nens de més de 8-9 anys han vist escenes de pornografia explicita a mòbils o
ordenadors.
• Els pares son poc conscients d'aquest problema que produeix desinformació i problemes greus
d'adició i conductes impròpies
 APUNTES INFÀNCIA DE LOS SEMINARIOS

COLECHO

El colecho es una práctica en la que bebés o niños pequeños duermen con uno o los dos
progenitores. Es una práctica normal en muchas partes del mundo. Puede ser practicado en la
misma cama, en camas continuas o, cama y cuna unidas.

Razones para habituar al niño a dormir solo:

- Para que sea más independiente

- Para dejar dormir más a los padres

- Para coger el hábito y la costumbre para un futuro

Razones para dejar al niño dormir con los padres hasta que él quiera:

- Ayuda en su desarrollo personal

- Ayuda a que duerma mejor y con más tranquilidad

- Fomenta el apego entre él y los padres

MÉTODOS DE QUITAR EL PAÑAL

- Montessori: Hay que adaptar el entorno, animar al niño y no presionarlo, estar atentos/as a
cuando siente la necesidad, esperar y respetar su ritmo y no castigarle si tiene escapes, es algo
normal.

- Braga- pañal: Es como la ropa interior y el niño se lo puede poner y quitar solo. Puede empezar
a ir al baño y a parte si tiene escapes no pasa nada porque es como un pañal.

- No hacer nada, que el niño lo deje cuando quiera.

- Método conductual: Habituar al niño o niña a ir al baño en horas fijas aunque no tenga ganas
de ir.

- Refuerzo positivo: dar un premio al niño o niña cuando logre hacer sus necesidades en el váter.

- Método Fellon: dejar al niño desnudo y poner orinales por la casa.

- Higiene natural: no usar pañal, ver las señales del niño o niña y dejarle ir libremente.

RESUMEN VÍDEO UN MUNDO SIN MICROBIOS

Los microorganismos como los microbios, los protozoos, las bacterias, los virus, los hongos…
Forman parte de la vida e incluso hacen que exista, sin estos, no podría existir.

Lo que llevamos intentando des de hace mucho tiempo los humanos es acabar con ellos, ya que
en muchas ocasiones nos crean malestares y/o nos hacen encontrarnos mal físicamente. Intentar
acabar con estos causa un desequilibrio tanto en el medio ambiente (ya que gracias a ellos siguen
funcionando los ecosistemas) como en nuestro propio cuerpo (ya que nos ayudan a resistir a
enfermedades, a fortalecer nuestro sistema inmunológico y hasta pueden influir en nuestro
comportamiento).

Aunque hay algunos patógenos, es decir, los que causan enfermedades, la mayoría son
beneficiosos para nosotros y para el mundo en general.

Como he comentado, los seres humanos intentamos acabar con estos microorganismos y lo
hacemos de la siguiente manera: haciendo una exagerada higiene con productos tóxicos que
consiguen matar a las bacterias pero por otro lado nos envenenan a nosotros mismos y también
usando antibióticos (medicamentos que se usan para las infecciones y que matan las bacterias),
y este destruye nuestra flora intestinal, pudiendo causar otras enfermedades como autismo,
parkinson…

COORDINADOR DE BIENESTAR

Tras leerme el documento Protección de la infancia desde el entorno escolar. El coordinador de

bienestar y protección (Hernández, Gaudix y Landínez, 2021), considero que esta nueva figura
aporta muchas cosas positivas, como por ejemplo: promover planes de formación dirigidos al
personal docente y a los alumnos y alumnas, sobre prevención, detección precoz y protección de
los niños y niñas y adolescentes, coordinar los casos que requieran intervención por parte de los
servicios sociales, promover medidas que aseguren el bienestar de los niños, niñas y
adolescentes, fomentar la resolución pacífica de los conflictos, el respeto entre los alumnos y
alumnas con diversidad y una alimentación saludable en el centro… Todos estos son hechos
imprescindibles para que los alumnos y alumnas de un colegio se puedan sentir a gusto y
cómodos.

El coordinador de bienestar debería actuar de la siguiente forma: primeramente debería llevar a

cabo una planificación en la cual debería de coordinar el plan de convivencia con la dirección del
centro educativo, para continuar, debería promover medidas que aseguren el máximo bienestar
de los niños, niñas y adolescentes para fomentar una buena prevención y poder detectar a
tiempo las situaciones de riesgo, una vez aparecidas estas situaciones de riesgo tendría que hacer
una intervención educativa; informando a las autoridades correspondientes (si se necesita o no
la intervención de servicios sociales), garantizar confidencialidad absoluta y por último promover
las medidas necesarias para cada caso.

VACUNAS APROBADAS POR LA UNION EUROPEA CONTRA EL COVID-19

PFIZER, ASTRAZENECA, JANSSEN, MODERNA, SINOPHARM, SINOVAC, BHARAT BIOTECH,

COVAVAX, NUVAXOVID
PROGRAMA TEI

Es un programa de prevención de acoso escolar y violencia que implica toda la comunidad

educativa. Se orienta a mejorar la integración escolar y trabajar por una educación inclusiva para
fomentar respeto y buenas relaciones entre los niños y niñas.

Fue creado en 2002 por el psicólogo Andrés González Bellido.

Para poder implementarlo en un centro tiene que ser aprobado por el claustro y el consejo
escolar, se tiene que formar al profesorado y al alumnado (de una forma permanente) y hay que
hacer una evaluación al final del programa.

Más de 1300 centros educativos en España participan en el programa.

Este se basa en cinco fortalezas a trabajar: el centro educativo y el profesorado, el alumnado

tutorizado, el tutor, las familias y la evaluación.

CÓMO AFECTA EL ASMA EN LA ESCUELA

El asma es una enfermedad que afecta a los pulmones en la cual las vías respiratorias se hinchan,
esta causa dificultades para respirar, opresión en el pecho, tos y falta de aire.

Los ataques de asma son una causa frecuente por la cual muchos niños y niñas faltan a clase, ya
que el asma en los niños y niñas es muy común. Los que tienen asma sufren mucho en especial a
la hora de hacer educación física, ya que es una asignatura en la cual hacen deporte y el deporte
hace aumentar la probabilidad de tener un ataque si eres asmático. También es frecuente
durante el patio que tengan ataques ya que se mueven mucho.

Por eso, es importante que siempre lleven a la escuela los inhaladores para tratar estas crisis sin
necesidad de ir al hospital.

Otra cosa que les afecta si son asmáticos son las tizas porque sueltan polvo y el polvo hace que
te entre asma si padeces de esta. Es importante pedir a los profesores que usen las tizas lo menos
posible o/y que los niños asmáticos no estén cerca.

También es importante que las clases estén bien limpias porque si tienen polvo y lo respiran los
niños asmáticos pueden tener un ataque más fácilmente.

Por otro lado es esencial evitar usar alfombras ya que es un sitio donde se acumula mucho polvo.