Producció Porquina Ecològica

Normativa ecològica
Durada de la conversió dels animals: 6 mesos

Unitats equivalents a 170 kg de N/ha/any :

 Garrins: 74
 Truges per a la reproducció: 6,5
 Porcs d’engreix: 14
 Altres porcs: 14

Una integració agrícola i ramadera total representa disposar de > 2 ha cultivables /truja en
cicle tancat. Només possible en finques molt grans o amb molt pocs animals

El cens de porcí ecològic representa el 0,04 % del total de porcs d’Espanya i el 0,66 % de la UE-
28 (Eurostat, 2018; MAPA, 2018).

Comportament natural
• Animals socials i jeràrquics: evitar rivalitats per espai de descans, menjadores,... fins a 20
animals
• Capacitat reduïda per regular la seva temperatura corporal
• Conducte de nidificació: imp. els 10 1rs dies. Lloc fosc, sec i aïllat
• Deslletament natural: cap als 84 dies de vida
• Animals intel·ligents i curiosos
• Conducte exploratòria: Furguen per buscar aliment > 50% temps desperts. Evitar
conductes redirigides (p.e. caudofàgia) i estereotípies
• Dediquen diferents espais a descansar, alimentar-se i defecar: instal.lacions amb zones
específiques per a les diferents activitats
• Alimentació: preferència pels sabors dolços i els aliments humits
• No els hi agrada els sons aguts i moviments bruscos

Races utilitzades
Elecció de races:
a. capaces d’adaptar-se a l’entorn
b. de caràcter robust i amb vitalitat
c. amb resistència enfront les malalties: evitar línies genètiques amb predisposició (p.e.
el síndrome d’estrès porcí o el gen de la carn PSE).
d. Duroc, Hampshire, Tamworth, Berkshire, Ibèric, Negre Mallorquí, Celta, etc, encara
que també s’usen races més intensives (Landrace, Large White,...)

Aquestes races presenten: una elevada capacitat de deposició de greix corporal i moderada
capacitat de retenció de teixit magre

sistemes d’explotació i allotjament

Obligatorietat de:
 disposar d’una zona a l’aire lliure o pati
 oferir unes superfícies mínimes als animals
 facilitar ventilació i llum natural
 Prohibició:
• > ½ del sòl enreixat.
• allotjament en habitacles individuals excepte per a ♀ durant la fase final de
gestació i la lactació.

La producció ecològica ha d’adaptar-se a les peculiaritats de cada regió, clima, tipus de sòl i a
cada finca agropecuària.

A.- Cria a l’interior

- Porcs allotjats a l’interior amb accés a un parc exterior

- Separació de les zones de repòs, defecació i activitat

Tipus d’Instal.lacions:

a.- Estabulació lliure amb pati: zona d’activitat (amb les menjadores i abeuradors), zona de
repòs (material per furgar), pati

b.- Estabulació lliure amb fem acumulat

• No per lactació, sí per gestació i engreix
• 30 Kg de palla per porc engreixat.
• No retirar mai el 100% de les dejeccions.
• Important bon estat sanitari de l’explotació, si no indispensables buits sanitaris,
neteges i desinfeccions dels locals.

d.- Lactació en paridora amb niu i pati: zona de repòs amb niu, zona d’activitat (amb
menjadores i abeuradors) i un pati.
e.- Lactació en grup en estabulació: millor grups petits

f.- Transició: si l’ alletament col·lectiu, deixar els garrins als corrals de lactació en grup després
del deslletament.

B.- Cria a l’exterior

- Porcs allotjats tot el cicle a l’exterior amb coberts

- Extensificació: 1r gestació confirmada, 2n lactació, l’engreix → excés de forgament del sol

C.- Allotjament mixt

- Combinacions de sistemes de cria a l’interior i l’exterior.

- Animals estabulats en les etapes productives més crítiques (part i lactació) o quan el clima
és més advers.
- Combinen els avantatges dels dos sistemes i s’adapten a les condicions climàtiques i a
aspectes específics de cada explotació.

Estrès Tèrmic
A.- estrès per calor:
• truges lactants: ↑ingestió d’aliment i activitat metabòlica
• Proveir zones d’ombra, basses per rebolcar-se o sistemes d’aspersió d’aigua

B.- estrès per fred:

• truges seques.
• Proveir coberts o casetes i palla seca abundant per alleujar l’estrès per fred.

Maneig durant la Lactació

Per a evitar l’estrès de barrejar garrins agrupar les truges durant la lactació per a que
s’estableixi la jerarquia abans del deslletament.

Si es passa de lactació individual a una lactació en grup. Evitar baralles :

• fent que els garrins d’una mateixa banda estableixin la jerarquia a partir dels 10 o 15
dies amb petits passos entre corrals
• 1r moure els garrins i després a les truges

Alimentació
Prohibició d’ús d’aminoàcids essencials (lisina, metionina, treonina, triptòfan) sintètics i de
OGM en les racions.
En totes les etapes productives: disposició farratges ecològics per furgar i com aport de fibra a
la dieta.

Per normativa: 30% pinso de la pròpia explotació

L’alimentació és el factor que més encareix tot el sistema de producció: 70-75% dels costos
totals.

Ingredients:
• Fonts E: cereals (blat, sègol, triticale, ordi, civada, blat de moro,…) i els olis vegetals
(girasol, soja,…).
• Fonts de PB: soja, farina d’alfals, llevat de cervesa, pèsols* (<25%), faves* (<15%),
tramús (<10%*) i/o tortó de colza* (<5%). Farina de peix (<5% en excés: olors a la carn
i canals més olioses), proteïna de patata (evitar excés de solanina),... per augmentar %
aa essencials *factors antinutritius
• Altres ingredients: gla, garrofa, col, nap, remolatxa,...
• Fonts de fibra alimentària (herba fresca, fencs, ensitjats, polpes, palles, etc.): ad
libitum. Important la capacitat de retenció d’aigua i la quantitat de fibra fermentable
(producció d’AGV al colon)
• Addició de diversos oligoelements i vitamines

Alimentació Gestants i Verros

No és recomanable alimentar les truges ad libitum per evitar el sobrepès durant el part.
Farratge ( FB) ad libitum en aquesta etapa. Molt important perquè:
– les sacia i evita l’estrès per gana
– activa la motilitat gastrointestinal i potencia un increment en la ingesta de pinso en la
següent etapa, la lactació
– redueix les agressions entre truges i alguns comportaments estereotípics

• Truja gestant: 2 kg pinso (3 Mcal/kg) i 0,5-1 kg fenc d’alfals

• Verro: 2,6-3 kg pinso (3 Mcal/kg) i 1,5 kg de farratge.

Alimentació ♀ lactants

Dia del part: donar una petita quantitat d’aliment a la ♀

Dies posteriors: augmentar-la progressivament fins a una alimentació a voluntat. Durant la
lactació, les necessitats nutricionals de les truges són molt més elevades.
Diàriament: 2 Kg pinso per al seu manteniment i 0,5 Kg de pinso per cada garrí. Recomanable
administrar pinso humit i dividit en 3 àpats.
El consum de farratge durant la lactació és aconsellable per augmentar la proporció de
vitamines naturals i per estimular l’activitat gastrointestinal de l’animal.
Consum diari orientatiu: 5,5 kg pinso i 1-1,5 kg de farratge
Alimentació Garrins

pic de producció lletera: al voltant de la 3a-4a setmana de lactació.

A partir d’aquest moment, la producció de llet no és suficient per a cobrir les necessitats de
nutrients per al manteniment i creixement dels garrins.
Accés a pinso suplementari des de la 1a setmana d’edat, adaptat a les seves necessitats
nutricionals i aptitud digestiva. Garrí de 7 a 23 kg PV: 1 kg pinso/dia
Les truges no haurien de tenir accés a la menjadora de pinso de garrins, com tampoc aquests
haurien de poder tenir accés a la menjadora de les mares però han d’estar a prop.
Abeurador de garrins situat al costat del de la truja: facilita l'aprenentatge i genera una única
zona humida al corral.

Alimentació Engreix

La seva alimentació es pot dividir en dues etapes:

‒ creixement (fins als 50 kg PV): 2kg pinso/dia
‒ acabat (fins als 110 kg PV): 3,1 kg pinso/dia. Pinso menys energètic i proteic
En les dues etapes l’alimentació pot ser sòlida o líquida
Durant tot l’engreix, accés ad libitum a fonts de fibra alimentària (herba fresca, fencs, ensitjats,
polpes, palles, etc.). el consum aprox de fenc d’alfals és de 3,1 kg/porc/dia.
Aigua: 2-5 l/kg MS ingerida. Ingestió total diària és de 7-20 l/100 kg de PV. Controlar sempre la
seva quantitat (p.e. pressions dels abeuradors) i qualitat

Racionament
Racionar en funció de les necessitats dels animals en: Energia metabolitzable (Mcal/kg), PB,
lisina, metionina+cisteïna, Ca i P

Opcions
 Tenir dos pinsos amb característiques nutricionals diferenciades: barrejar-los en diverses
proporcions per obtenir la gamma de productes necessaris per als diversos animals de
l’explotació (interessant explotacions petites)

 preparar nucli, incloent el corrector vitamínic-mineral, els macrominerals i Alguna font de

proteïna i/o greix, després barrejar en diferents quantitats amb cereals o una combinació
de cereals/lleguminoses produïts en l'explotació
Sanitat

- Mortalitat neonatal (normalment els 3 1rs dies): deguts a esclafaments, hipotèrmia i

anorèxica.
- Diarrea post-deslletament: canvi de composició de la dieta, la separació de la truja, la
barreja de garrins. Alta morbilitat però baixa mortalitat.
- Patologies respiratòries
- Patologies entèriques
- Patologies obstètriques:
• Absència de zels (degut a carències alimentàries, manca d’activitat física o de contacte
amb el verro),
• Parts distòcics (degut a pautes alimentàries massa energètiques durant la gestació, a
ambients estressants o a garrins molt grossos)
• Manca de llet (deguda a una manca d’aigua durant el part i la lactació, a mamitis agudes
o a engreixaments excessius durant la gestació)

Mortalitat Garrins
La mortalitat de garrins es veurà ↑ quan:
‒ Ambient fred
‒ Insuficient ingestió de calostre o producció de llet.
‒ Elevat nombre de garrins per ventrada.
‒ Falta de protecció dels garrins contra l’esclafament.
‒ Truges molt engreixades o molt primes.
‒ Si el part és a l’exterior:
• Terrenys enfangats
• Presència de predadors

Bon disseny de les instal·lacións per a evitar esclafaments

Diarrea post-deslletament

a. Controlar el pH de l’aigua (pH 6,5): acidificar amb vinagre de vi.

b. Donar pinso amb ↓ [PB]
c. Posar argila a disposició dels garrins en el niu: Mai barrejar-la amb l’aliment
(→restrenyiment) ni a l’abast de la truja.
d. Carbó activat o sepiolita (2% barrejat en el pinso): és més indicat que l’argila en
diarrees per coccidis
e. Fitoteràpia:
 infusió de 20 gr de flors de camamilla per 980 ml d’aigua.
 ortiga en sopa o barrejada en l’aliment (seca i triturada)
 olis essencials de farigola i orenga, Allium ursinum + nabius, grosella, ...
f. Homeopatia
Maneig Reproductiu

Controlar estat de reserves corporals de les truges:

 durant els dies abans del part
 després del deslletament
 en el moment de diagnòstic de gestació (als 28 d de IA/munta)

Reduir el període deslletament-cobrició:

 Detecció de zels
 Canvi en les pautes d’alimentació durant la lactació per tal d’assegurar una bona
condició corporal de cara a la següent cobrició
 Aplicació efecte mascle

Argemí-Armengol I, Villalba-Mata D, Álvarez-Rodríguez J. 2020. Factors de variació en la

producció de canals de porcí ecològica i convencional. Quaderns Agraris (Institució Catalana
d’Estudis Agraris), núm. 48, p. 59-74 http://revistes.iec.cat/index.php/QA/article/view/148113

Ascariasi

Pleuritis