PRODUCCI ANIMAL I

SISTEMES DE PRODUCCI ANIMAL

Els sistemes de producci animal sorganitzen amb la mateixa lgica a tots els pasos del mn.
El benestar animal i el respecte per al medi ambient noms es t en compte als pasos desenvolupats (s molt recent).
Els sistemes extensius poden ser beneficiosos per lentorn.

SISTEMES DE RAMADERIA EXCLUSIVA:

Ramaderia sense terra:

Intensiu: porcs i aus

-Granges sense terres agrcoles: es troben a qualsevol pas o en qualsevol condici ecolgica.
-Sempre tancats en naus (a vegades lligats)
-Alta densitat danimals: mxim rendiment econmic de la infraestructura
apareixen comportaments patolgics
-Alimentaci comprada (no produda pel propi ramader): 90% a base de blat de moro i soja (majoritriament
produda als EEUU)
-Bon manteniment sanitari: sn animals patolgics degut a la selecci gentica per a lalta producci (cor molt petit
en proporci al cos)
antibitics, no entrada daltres animals, camions, etc.
-Benestar animal: ara sen comena a tenir conscincia. Implica una disminuci de la producci i un augment dels
preus i de la superfcie per animal, per sintenta convncer als ramaders que si les mares estan en millor condicions,
augmenta la qualitat de la carn.

Ramaderia en pastura:

Extensius: ovelles, cabres, bov i crvols

-Remugants:
-Laliment del camp s molt fibrs
-Cicles reproductius molt relacionats amb els cicles de pastura.
-La major part de lany estan al camp
-La major part de lalimentaci prov de la prpia producci
-Baixa densitat danimals.
-Econmicament s molt rentable: no produeix gaire per tampoc no sinverteix gaire.

SISTEMES DE RAMADERIA LLIGADA A LAGRICULTURA:

1
 Sistemes dirrigaci
Sistemes barats amb recursos daigua naturals

ORGANITZACI DELS SISTEMES DE PRODUCCI

Els sistemes de producci sorganitzen en funci de:

-Cicles reproductius: els remugants sn estacionals
-Creixement de la pastura (nutrici espontnia) en les nostres
condicions: finals de la gestaci i la lactaci lanimal t
mximes necessitats nutricionals.
-Preus del mercat: la producci de carn es veu condicionada a
la producci dels vegetals, per+o no es pot treure tota la carn
alhora al mercat perqu baixarien molt els preus.
Ramaderia sense terra: el nombre danimals varia en funci
del preu de laliment
Ramaderia en pastura: el nombre danimals varia en funci
del creixement natural de les pastures.
-Altres factors

Cicles reproductius:

PRODUCTIVITAT:
Nombre danimals nascuts per femella i any
Nombre danimals venuts per femella i any (ms interessant).

Cal tenir en compte:

Taxa dovulaci (Prolificitat)

Nombre danimals nascuts per part
(no nombre dvuls que ovulen).
-Remugants: Baixa (1-2)
-Conills: Mitjana (6-7)
-Porcs: Alta (12-15)

Durada de la gestaci
Ens interessa que sigui curta per a tornar a cobrir (no es pot modificar genticament)

Interval part-gestaci
Desprs del part hi ha un anestre. s fisiolgic per tamb hi interv el maneig.

Estaci reproductiva
-Fotoperode curt o creixent: euga
-Fotoperode llarg o decreixent: ovella i cabra
*Aus: les posen sota condicions de llum artificial.

Exemples (saber de memria):

VACA:
Taxa dovulaci ~ 1
Durada de la gestaci ~ 282 dies
Interval entre parts ~ 40-100 dies
o 282 dies + 40-100 dies = 322-382 dies
o 1 part/vaca/any (mxim)
o 1 vedell/vaca/any (aprox.)

2
 - Durant la lactaci no hi ha mai monta, perqu les hormones que mantenen la lactaci tamb mantenen
inactives les gnades. Per tant, ens interessa deslletar rpid per tornar a prenyar la vaca
disminuir el
interval part-part: en vaques de llet s difcil perqu no estan barrejades amb els toros i amb la inseminaci
artificial s ms difcil deixar-les prenyades. Per tant, el vedell salimenta amb llet industrial (molt barata) i la
llet de la mare s el producte principal de venta, sent el vedell un subproducte de la producci de llet (les
femelles queden com a noves productores). En vacuns de carn el vedell s la mxima producci.
- En condicions normals un a vaca produeix uns 400 l/any mentre que en una industria lletera cada vaca
produeix 10.000l/any, per tant, aquests animals viuen molt poc. Tenen una vida til de 2-3 anys.
- Per saber el part per femella per any hem de dividir els 365 dies que t lany entre el interval entre parts:

(282 + 100) / 365 = 1,04 parts/femella/any

PORC:
Taxa dovulaci ~ 9-13
Durada de la gestaci ~ 133 dies
Interval entre parts ~ 35 dies (lactaci molt curta)
o 133 + 35 dies = 168 dies
o 2,25 part/vaca/any (mxim)
o 25-30 garrins/truja/any (aprox.)

- s lanimal ms productiu (dna molts vuls, encara que no tots ovulen)

- La raa Landrace s la raa mare per excellncia, per lalta prolificitat que t, per t mala qualitat de
canal
25-30 cries/femella/any: es pot millorar amb entrecreuaments de races amb elevada taxa
dovulaci.
- 2,5 part/any
femelles moren joves (dos anys mxim)

OVELLA:
Taxa dovulaci ~ 1-3
Durada de la gestaci ~ 147 dies (5 mesos)
Reproducci estacional: anoestre/fotoperode decreixent
tenen la mxima activitat gonadal en dies curts
(montes)
o 282 dies + 40-100 dies = 322-382 dies
o 1-1,5 part/ovella/any (mxim)
o 1,5-2,2 xais/ovella/any (aprox.)

- Les races autctones no shan millorat gaire genticament (ni crnicament ni productivament)
- Romanov: molt proliferativa (taxa dovulaci= 3 xais/part)
- Al nord dEuropa es cobreixen un cop a lany (novembre, octubre) per parir al mar o abril (a la primavera s
quan hi ha millor producci de farratge).Al sud dEuropa no hi ha una inhibici tan forta de les gnades i es
pot aconseguir ovulaci a la primavera i aix tenim xais per Nadal. Al la zona Mediterrnia la producci
natural dherba sempre sha de complementar, de manera que lavantatge daix s que per Nadal el xai es
paga ms car (monta al mar, part a lagost-setembre i venta al desembre)

CAVALL:
Taxa dovulaci ~ 1
Durada de la gestaci ~ 342 dies
Interval part-gestaci ~ 10-xx dies (zel post-part, durant la cria)
Reproducci estacional: primavera-estiu (fotoperode creixent)
o 1 poltre/euga/any (aprox.)

El part i la nova cubrici es fan a la primavera, tot seguit,

perqu sin sha desperar a la primavera segent.

3
Creixement de la pastura:

*Grfica segent: producci natural daliments, al

hemisferi nord del planeta.

- Pic de producci a la primavera

- Lpoca de parts coincideix amb la mxima
producci farratgera natural.
- Hi ha un pic de producci llarg, en canvi al
Mediterrani hi ha un pic de producci curt
perqu de seguida fa calor i deixa de ploure.
- H i ha poques dexcs daliment en relaci a les
necessitats energtiques dels animals. Laliment
es guarda per a les poques en qu escasseja.

Preus de mercat:

Oferta estacional: als pasos nrdics hi ha un sol part a

lany i tota la carn es ven alhora.
Als pasos mediterranis es vol cobrir a la primavera per
tenir beneficis per Nadal i perqu no coincideixi amb la
oferta del Nord. Aix es va provar fa uns anys, per no
va durar perqu els Anglesos importaven xais de
Novazelanda i Austrlia (mes barats).

OBJECTIUS DE LA PRODUCCI ANIMAL:

Font daliments o productes primaris.

Proporciona llocs de treball
Mtode daprofitament de recursos marginals: Els animals poden aprofitar aliments i zones que els humans no
aprofitem: zones que no poden ser agrcoles (alta muntanya) i aprofiten els subproductes agraris, com la palla,
que s la base de la dieta en ovelles (aliments no competitius, animals i humans no competim per a ells)
Laliment ms utilitzat s la soja i el blat de moro, i que sn aliments competitius, perqu ens els podem menjar
nosaltres.
Mtode dacumulaci de capital: Pasos desenvolupats: lnic que limita la producci de carn s la disponibilitat
de matria prima.
A la resta del planeta hi ha objectius ms enll de la producci de carn. Menjar carn s de luxe, per tant, es posa
en marxa un mtode dacumulaci de capital.
Font de productes secundaris
Fertilitzant (cafetals a Mxic i Guatemala)
Cicle del nitrogen al mn:
 Amrica: gran productora de soja i blat de moro
extreu el nitrat del terra
 Europa: consum per ramaderia
Nitrat torna al terra per les femtes
No hi ha lactivitat agrria suficient com per gastar tot aquest nitrat, de manera que ES queda al terra
i contamina laigua subterrnia.
o Energia: tir de carruatges, etc.
o Teixits: actualment te poca importncia (a lEdat Mitjana La llana tenia tanta importncia
com el petroli em te em lactualitat).

4
 *Relacionat amb larticle (cal haver-lo llegit per lexamen)

Agricultura y subministro mundial de alimentos

La ganadera es una parte integral de los sistemas de produccin de alimentos, con alimentos de origen animal
que representan aproximadamente una sexta parte de la energa de alimentacin humana y un tercio de la
protena de la alimentacin humana sobre una base global. Los animales convierten forrajes, residuos de cosechas y
alimentos y subproductos de la fibra en alimentos de alta calidad para los humanos, proporcionan traccin fsica para
el cultivo en la mitad del mundo, y estircol para ayudar a mantener la fertilidad del suelo. La produccin animal tiene
importantes contribuciones a la las economas agrcolas en todo el mundo y en seguridad alimentaria en los pases en
desarrollo.

Los animales tambin consumen un tercio de el suministro mundial de grano de cereales. En un mundo con el
pronstico de la poblacin humana que puede llegar a 7,7 millones en el ao 2020, una cantidad de tierra cultivable
fija o en disminucin, y en el que se estima 800 millones de personas subnutridas, cuantificar la contribucin neta de
los animales de produccin a la cantidad y calidad de los suministro de alimentos es importante.

La oferta mundial de alimentos actual es suficiente para proveer a todos aquellos que tienen una dieta adecuada. La
desigual distribucin de alimentos, echo que conduce al hambre en algunas zonas, es causada por las desigualdades
en la distribucin de los ingresos. Se trata de un problema complejo que probablemente no se pueda abordar de
manera efectiva por los cambios en cualquiera componente de los sistemas de produccin agrcola.

El consumo de carne, leche y huevos vara ampliamente entre los pases, reflejando las diferencias en los recursos de
produccin de alimentos, los sistemas de produccin, ingresos y factores culturales. El consumo por cpita de estos
alimentos es mucho mayor en los pases desarrollados, pero el rpido aumento actual en muchos pases desarrollados
se prev que se mantenga. El consumo total de carne en los pases en desarrollo se proyecta a ms del doble para el
ao 2020, mientras que, en los pases desarrollados, se prev que no aumente ms y, en algunos casos, un aumento
menor al de la poblacin.
Dado que la mayora de la poblacin mundial est formada por pases en desarrollo, que estn experimentando unas
tasas de crecimiento ms rpido, la demanda mundial de carne prev un aumento de ms del 60% del consumo
actual para el ao 2020. Para las dietas bajas en carne, leche y huevos, un aumento en el consumo de estos se sabe
que es nutricionalmente beneficiosos, sobre todo para nios pequeos

Estos beneficios son resultado del mayor contenido nutricional y disponibilidad de aminocidos esenciales y varios
micronutrientes, como minerales y vitaminas. Por lo tanto, si se logra, los aumentos en el consumo por cpita de
carne y otros productos de origen animal, en los pases en desarrollo, deben mejorar el
estado nutricional de la poblacin. En los pases desarrollados, por otro lado, la ingesta de alimentos de origen animal
son ms altos que la justificada por las necesidades nutricionales por s sola. Las opiniones difieren en cuanto a si una
disminucin en la ingesta de estos alimentos beneficiara a la salud de la poblacin. En todos los pases, la
palatabilidad y la diversidad alimentaria aportada por la carne, la leche y los huevos son de indudable importancia,
adems del contenido nutricional, en determinados niveles de ingesta.

Las tasas de conversin de energa y protenas consumidos por los animales en energa y protenas para el consumo
humano varia dependiendo de la especie, sistema de produccin, tipo de alimentacin y el producto. Las aves de
corral y los cerdos son los ms eficiente sobre el total de alimentos producidos a partir del total de los piensos
ingeridos pero, en promedio, los rumiantes (vacas, ovejas, cabras) devuelven ms alimento comestible (para el
hombre) por unidad que han consumido (de alimento comestible para el hombre porque la mayor parte de su
alimento se obtiene a partir de materias que no puede ser consumido directamente por los seres humanos. Este
hecho ha sido pasado por alto en algunas evaluaciones de la funcin de los animales en produccin de alimentos.

A escala mundial, menos de tres kilogramos (kg) de granos son necesarios para obtener un kilo de carne de
cualquiera de la especie y menos de un kg de grano por kg. de leche. En los pases en desarrollo el ganado se
alimenta con menos grano que en los pases desarrollados. Se ha estimado que, a nivel mundial, los animales
producen un kg. de protena alimentaria humana por cada 1,4 Kg que consume de sta. El valor biolgico de las

5
protenas de los alimentos de origen animal es aproximadamente 1,4 veces la de los alimentos de origen vegetal. Por
lo tanto, desviar el grano que se usa para la produccin animal al consumo humano directo, a largo plazo, resulta en
un pequeo aumento en la protena total de alimentos y pero en una disminucin de la calidad media y la diversidad
de la dieta. Adems, los granos para pienso pueden ser y sern utilizados para uso directo humano durante los
perodos de escasez temporal de alimentos de grano. Una consideracin adicional es que el maz, el grano de
alimentacin principal, tiene rendimientos mucho ms altos por hectrea que el trigo (nmero uno de granos para la
alimentacin).

Recientemente, las tasas de conversin de granos en carne, leche y huevos han mejorado significativamente en los
pases desarrollados y en desarrollo. La aplicacin de tecnologas a una mayor proporcin de la poblacin animal del
mundo ofrece la posibilidad de hacer mejoras adicionales en eficiencia y, con una inversin continua en investigacin,
sin duda contribuirn a un incremento adicional.
Esto sugiere que la cantidad de grano por unidad de producto de alimento animal debera disminuir. Sin embargo,
hay incrementos en la demanda de aves de corral, carne de cerdo y productos de acuicultura, que son especies que
requieren una dieta alta en alimentos comestibles para el hombre. El efecto neto sobre la demanda de cereales es,
por tanto, difcil de predecir, pero se estima un crecimiento de la tasa anual de la produccin de cereales de entre 1,1
y 1,4%, es decir, una tasa ms baja que en las ltimas dcadas, debera satisfacer las necesidades de cereales de
forraje y los granos requeridas para cumplir con la demanda proyectada por cpita de carne, leche y huevos.

El ganado tiene efectos tanto positivos como negativos sobre el medio ambiente. Mejora de la gestin del pastoreo
en el ganado, una mejor gestin y uso de abonos, y el aumento de la atencin en diseo y ubicacin de las
operaciones de produccin intensiva son necesarias para maximizar los efectos beneficiosos y minimizar los
perjudiciales. Las polticas gubernamentales relacionadas con el uso de la tierra y el desarrollo econmico son
importantes.

Responder a la demanda proyectada para los alimentos de origen vegetal y de origen animal en 2020, y a la vez
mantener la capacidad de produccin de la tierra, ser difcil pero factible. La ganadera seguir siendo una parte
importante de los sistemas de produccin de alimentos. La inversin en la produccin agrcola,
investigacin, desarrollo e implementacin de polticas que fomenten la reduccin, mientras que protege el medio
ambiente, ser esencial para lograr el objetivo de un adecuado suministro mundial de alimentos.

IMPORTNCIA DE LA PRODUCCI ANIMAL:

s el sector agropecuari amb ms creixement i el que tindr major valor afegit lany 2010
La ramaderia s el major ocupant de la terra
Fins lany 2020: augments en la demanda de carn del 35% i de llet del 25%
El 70% de la poblaci rural pobra del mn viu de la ramaderia
Ramaderia intensiva: major creixement i major pressi sobre els recursos naturals.

1. EL SECTOR BOV:

6
EL SECTOR:

- A partir dels anys 90 la producci de llet sestanca,

per la poblaci segueix creixent. La FAO demana
ms llet (avui dia falta llet)
- Espanya produeix 6.000 tones de llet. s una
quantitat petita per tant, t poc pes especfic per
decidir a nivell Europeu.
- Els pasos nrdics sn els que produeixen ms llet
dEuropa, per tant manen i fan la poltica que a ells
els conv. Poltica comunitria (perjudica a Espanya)
- Canvi estructural important: menys ramaders i
explotacions ms grans. Tendncia clara cap a la
intensificaci
- Reducci clara del preu de la llet i augment de la
competncia internacional. Hi ha incertesa sobre el
recolzament poltic cap a aquest sector.
- A nivell de lEstat Espanyol, on es produeix ms s a Galcia i a la Provncia Cantbrica. A Catalunya sen fa
poca (8%) . Per tant es fa la poltica que conv a aquestes comunitats, granges petites i amb pastura (no
afavoreix a Catalunya)

Races:

- A Espanya el 50% de les vaques sn frisones

- Als anys 60 es va triplicar el nombre de vaques a Espanya i es
van mantenir fins que van comenar a disminuir de forma
elstica. Actualment nhi ha 850.000
- Aquests ltims anys tamb han disminut el nombre de
ramaders i la producci de llet (tot i que la FAO diu que falta
llet al mn)

Explotacions per quota:

- LEstat dna una quota de x euros per litres produts a lany

- Ms del 55% de les explotacions espanyoles produeixen una
quantitat inferior a 75.000 l/any i, per tant, facturen menys
de 25.000 euros lany. Aix equival a la producci de tres
vaques en un any.

7
 - El 55% de la producci restant el produeixen un 15% de les explotacions
- Per ser rentable doncs, sha de produir ms de 500.000l/any. Aix ho fan un 8% de les explotacions. Per
exemple, per a una producci de 300.000l/any, si el pags rep una quota de 3 cntims per litre, li surt a
9.000 euros lany (amb aix no sobrevius).
- Galcia, Astries i la Provncia Cantbrica tenen explotacions petites i son les zones dEspanya que menys llet
produeixen. Tot i rebre ajudes econmiques estan desapareixent
- Espanya fa productes lctics en forma lquida (llet), mentre a la resta dEuropa es ven en forma
transformada.
- Europa produeix la llet per a la resta del mn. Per aix la FAO diu que en falta.

Europa, Poltica Central: la ramaderia s molt important, incls a nivell militar

A Espanya la llet val 30 cent./l., a Novazelanda val 15 cent./l., per aix nimporta cap a Europa, la qual li posa
aranzels de 11 cent./l., de manera que surt a 31 cent./l. Aix comporta problemes de globalitzaci (si tu em poses
un aranzel perqu no em comprin, jo no et venc els meus productes)

Europa es veu obligada a lliberitzar el mercat: disminuci de les taxes, augment de les importacions, etc. Els
ramaders europeus queden desprotegits.
Europa tamb subvenciona les exportacions pagant 15 cent./l. als europeus (aix venen a 15 com Novazelanda, per
ingressen 30, com havien fet sempre) perqu la Xina noms compra a 15

Ms del 50% dels impostos de Bruzeles (Europa) van a parar a la ramaderia

o Control de lexcs: el que sobra ho exporten (implica subvencions), per tant, limita la producci a 300.000
l. fins el 2015
Primer es va limitar el nombre de vaques, per aix no va limitar la producci (degut a la
bona gentica i a la bona alimentaci i maneig), de manera que es van limitar els litres produts.
Conseqncies: disminuci del nombre de vaques i molts ramaders pleguen.
o Estimula el consum (a Espanya no es fa): subvenciona ls de llet per als gelats, que tots els nens tinguin
un got de llet al arribar a lescola, etc.

Problemes del Sector:

MERCAT:
- Producci cara
- Exportaci noms amb subvencions
- Queixes del mercat internacional
- Pressi per reduir la producci

PRESSUPOST (CONTROL DEXCS):

- Compra de mantega i llet amb pols
- Subvencions a les exportacions

8
 - Aranzels a les importacions
- Estmul del consum (escoles, llet al pinso, llet als gelats)

Solucions:

- 1970
Reducci del nombre danimals (subvencions). Laugment de la producci per animal va resultar un
fracs.
- 1984
Quotes: limitar la producci i posar multes per excs
- 1992
Extensi del sistema de quotes (8 anys)
- 2000
Extensi del sistema de quotes (8 anys)
o Producci: 104.000.000 Tm
o Consum: 90.000.000 Tm
o Excedents: 14.000.000 Tm

QUOTA LLETERA:
Durant vuit perodes consecutius de dotze mesos comenant a partir del 1 dabril de 1984, es crear una taxa
suplementria a crrec dels productors o dels compradors de llet. Aquesta taxa t com a objectiu el CONTROL DE
LA PRODUCCI LLETERA... CEE 804/65

APLICACI DE LES QUOTES:

- Determinar la quota produda el 1981 i afegir-hi un 1%
o Per Espanya va ser el 1985, revisat el 1992
- Repartir les quotes a ramaders
- Establir multes per excs de producci
o Multa del 115% del valor de la producci en excs
o Model A a ramaders: penalitzaci del 75%
o Model B a centrals: penalitzaci del 100%

Conseqncies (1984-1992):

- Reducci del nombre de vaques en un 15%

- Reducci de la producci de llet en un 11%
- Reducci en 100.000 el nombre de ramaders: disminueixen els de menys de 20 vaques i augmenten els de
ms de 30
- Augment de la mida mitjana de les explotacions

Situaci actual:
- Prrroga fins el 2015
- Tendncia a la situaci de quotes per ajudes directes (pressi internacional)
- Conseqncies: reducci del preu progressiu
- Possibles ampliacions de la quota en el futur

Assumir el canvi:

- Passat
Quantitat
- Present
Qualitat (Ha anat augmentat en els ltims 10-12 anys)
- Futur
Seguretat (no antibitics)
o Radioactivitat: Rssia, Polnia, Romania
o Listeriosi: Infecci del ensitjat mal fet (avortaments i malformacions)
o Brucellosi: com i de control oficial (tancament de la granja)
o Tuberculosi: control oficial, tamb en ovelles
o Vaques boges
*s un sector amb molt futur pels veterinaris!!

9
Qualitat de la llet:

La quota es calcula al 4% de greix (let estndard), per tant, la qualitat o el preu van en funci de les protenes i de la
higiene:
La higiene de la llet:
- No deriva de les mamitis, sin de les cllules somtiques (leuccits) a la llet
- Si hi ha una infecci, els bacteris (encara que siguin pocs) competiran amb els bacteris de fer iogurts durant
els processos industrials i els productes finals tindran textura, gust i acidesa diferents, degut a la presncia
de metablits (com la proteasa que trenca la casena i canvia la textura del iogurt)
- La presncia de cllules somtiques indiquen na infecci i, per tant, requereixen tractament amb antibitic.
- Control de lAdministraci:
o Control de les cllules somtiques: 400.000 cel./ml s el mxim perms
o El Govern fa inspeccions sorpresa
o Control de les bactries: 100.000 bactries/ml mxim perms (neixen a la mquina de munyir si la
nevera no funciona b)
o Control dels residus antibitics.
- Per tant, la qualitat de la llet es mesura a nivell sanitari i tecnolgic (al ramader li surt ms a comte fer llet
de qualitat)

CICLE BIOLGIC DUNA VACA:

- Naixement: 30-40 kg.

- Als dos anys comena la producci: durant aquest perode les
vedelles de reposici o recria (les femelles que es queden per a
substituir les vaques ms velles) no produeixen per si que
gasten.
- Lactaci: dura un any a partir del part. Hi ha un part per any, que
comporta 10 mesos de lactaci i producci i dos mesos de
descans
- Mitja nacional: 3 lactacions per vida (viuen 5 anys. Per els dos
primers no produeixen)

Cicle de lactaci:

- Al cap dun mes es produeix el pic de la lactaci i desprs

comena la pendent de persistncia (contabilitza els litres de llet
que disminueix la producci cada dia)
- Durant la lactaci la vaca est prenyada, per tant, quan falten dos
mesos per parir sasseca la glndula mamria perqu descansi, ja
que sin a la segent lactaci produir menys.

ndexs reproductius:

- Objectius reproductius: Mirant les mitjanes dels cicles i dels intervals en una granja podem definir si hi ha
algun problema.
o Cicle estral: 21dies
o Gestaci: 9 mesos
o Interval entre parts: 1 any
o Secat: 2 mesos
o Lactaci: 10 mesos

- Interval entre parts:

o ptim: 11,8-12,9 mesos
o Problema: >13 mesos
- Interval part-inseminaci:
o ptim: 85-115 dies (als tres mesos ha de quedar prenyada)
o Problema: >121 dies

10
 - Dies desprs del part o dies de lactaci (DEL):
o ptim: <150-180 dies (tres mesos sn 5-6 cicles estrals)
- Animals amb ms de 150 DEL no gestants:
o <15%
si ho supera el problema s de la granja, no del individu
- Interval part-primer servei:
o 45-60 dies

- Edat de la pubertat: 9-11 mesos

Perqu quedi prenyada als 15 mesos he de comenar a inseminar-la als 11 mesos (la nutrici s un factor
molt important)
- Edat de la primera monta: 14-16 mesos
- Edat del primer part: 24 mesos
- ndex de la ciclicitat post-part: 20-30 dies
30 dies desprs del part lanimal ha destar ciclant, i als 60 dies el insemino
- Inseminacions per gestaci: 1,8-2,2
Lobjectiu s que es quedi prenyada amb una mitjana de 1,8-2,2 inseminacions lany (80% de fertilitat)

Maneig reproductiu:

- Prostaglandines:
o Cos luti + PG = zel (3-5 dies, perode ptim de 12 hores)
- Detecci de zels:
o Observaci visual (2 cops al dia, 30 minuts): les femelles frtils (perode de 12 hores) es deixen
muntar per altres femelles (Al pags li surt ms a comte pagar tractaments o altres mtodes que
perdre el temps mirant)
o Marcadors: bossa de pintura sobre la cua i quan una altra femella la monte es taca de pintura
o Podmetres: conte les passes, perqu les femelles en zel caminen ms

Detecci de zels:

- s el factor que ms limita leficcia reproductiva: decidir quan insemines (a ull nencertes el 70%) s
necessari considerar:
o Intensitat o nombre de deteccions (quants zels agafo alhora):
Si en tinc 30 que no estan prenyades, 15 estan en zel i les altres 15 no les hem vst, la intensitat s
del 50%
- El 95% dels casos el problema s del pags (no ho veu)
- 4,5% dels casos: problemes de coixera
- 0,5% dels casos son problemes hormonals, quistes, etc.
o Precisi de la detecci (encertar el perode frtil de 12 hores):
- Vulva inflada
- Si s realment frtil es deixa muntar
- Podmetre: augment lactivitat 12 hores abans de deixar-se muntar
- Smptomes: intranquilles, juguen, en munten o es deixen muntar, moc vaginal
- Important:
o Conixer els smptomes
o Temps dobservaci
o Hora dobservaci
- Els problemes no acostumen a ser de la vaca (fertilitat): el pags no sap inseminar, el semen s de mala
qualitat (poc freqent) o mala conservaci (ms freqent)

Part:

- La gestaci dura 9 mesos

- La nutrici prepart s important
- La condici corporal ha de ser adequada

11
 o Excs de pes:
 Problemes durant el part: el fetus no passa
 Problemes metablics: 3-4 dies abans del part la vaca no menja degut al estrs i
metabolitza el seu greix produint cetosi, que provoca problemes reproductius
 Problemes reproductius: Si es queda prenyada als 5 mesos desprs del part en comptes
dels 3 t ms temps per descansar entre part i part i sengreixa ms (problemes per
prxim part)
o Falta de pes:
 Problemes de producci
 Problemes reproductius
- Ha de ser en un ambient i un local net i tranquil ( normalment hi ha una sala de parts per les vaques)
- Normalment (85% dels casos) els parts no necessiten intervenci de lhome, tot i que actualment es fan
masses intervencions
- Problemes possibles:
o Posici anormal del fetus: sha de collocar b i sin es treu per cesria
o Excs de mida del fetus: sha de fer cesria directament
- Si sha dintervenir cal estirar amb suavitat i cap avall perqu no sabem si lanimal ja ha dilatat

ACCIONS DURANT I DESPRS DEL PART:

- Estimular la respiraci: amb un cubell daigua freda, posant una palleta al nas, amb els dits, etc.
- Identificaci del sexe
o Femelles: seran bones lleteres (300 euros)
o Mascles: els de llet son de mal engreix (150 euros)
- Normalitat: mirar que lanimal estigui s i no tingui paladar trencat, extremitats malament, freemartinisme
(neix una bessonada i el mascle t aspecte de femella)
- Neteja i identificaci del melic
- Identificaci (crtal)
- Calostre
- Assegurar leliminaci de la placenta

PROBLEMES DEL PERIPART:

- Hipocalcmia:
o El calci de lorganisme de la mare passa a la llet perqu s la prioritat
o T funci de contracci muscular
o Primer el treu del mscul llis (esfnters, intest, etc.), i desprs del mscul esqueltic
- Cetosi: necessita ms energia de la que t i metabolitza el seu propi greix al fetge (disminueix la producci i
augmenten els problemes reproductius)
- Fetge greixs (com a conseqncia de la cetosi)
- Retenci de la placenta: com a conseqncia de la hipocalcmia desapareixen les contraccions i no s
expulsada.
o Soluci (nutrici): calci, seleni, vitamina E (participa en el sistema immunitari que remodela lter)
- Baixa fertilitat: balan energtic en excs o en defecte
- Desplaament del quall: en una hipocalcmia els msculs que aguanten loms i aboms fallen i laboms
(petit de mida) sen va a laltre costat enroscant-se al tub i lanimal no menja. Per tant, s important
lalimentaci al voltant del part

Lactncia:

- El vedell veu 4 litres al dia repartits al mat i a la tarda (10% del pes viu)
- Natural: no recomanada en bov de llet perqu s el producte principal que sen obt de l es vaques de llet, i
la llet artificial s molt barata
- Artificial: es pot fer amb llet natural o artificial
- Dura de 6-12 setmanes (normalment 8): de seguida es canvia al pinso perqu surt ms barat que la llet
artificial
- Sintenta que als tres mesos de vida hi hagi una mortalitat inferior al 5%: s molt important menjar calostre
- Transici lenta per al bon desenvolupament del rumen: estimular el consum de pinso i farratge

12
 - A mesura que l vedell creix no li retirem la llet, sin que li deixem el pinso que all perqu el vagi provant i
quan ja en mengi 700 grams al dia li retirem la llet.
- Dissenyar un programa alimentari perqu el creixement del vedells sigui de 700-750 grams al dia

Recria:

- Objectiu: que el primer part sigui als 24 mesos

- Han de quedar prenyades als 15 mesos
- Sha diniciar la inseminaci als 14 mesos
- La pubertat ha daparixer als 9-11 mesos

Pubertat:

- Depn fonamentalment del pes de lanimal respecte al seu pes adult, independentment de ledat
- Laparici de la pubertat es pot manipular a travs de la velocitat de creixement. Si creixen 700-750 grams el
dia arriben a la pubertat als 9-11 mesos
- Si creixen ms lentes, la pubertat apareix massa tard i no sarriba a la pubertat als 24 mesos.
- Si creix massa rpid la glndula mamaria es redueix el potencial productiu de llet perqu somple de greix,
que competeix amb el parnquima.

Lactncia (vaca lletera):

- s important la quantitat de llet produda (limitada per la quota) i la seva qualitat (greix, protena i qualitat
sanitria)
- La corba d lactaci ve definida per una frmula matemtica (frmula de Wood, 1967): aix es suposa que tot
va b excepte quan una vaca es desvia de la lnia ho detecta lordinador
- La corba de Wood t un pic de producci (6-8 setmanes postpart) i una pendent o persistncia

Estimaci de la producci:

- A posteriori: Control Lleter Oficial

- A priori: (examen)
o Poc de producci = total/200
o Persistncia: es perd un 10% de producci cada mes a partir del segon mes (que s quan hi ha
el pic). Per exemple, calculem la producci, durant 4 mesos, duna vaca que fa un total de
6.000 litres lany. Als dos mesos haur arribat al seu pic (6.000/200=30 litres). El tercer mes en
far el 90% del pic (27 litres) i el quart mes far el 90% del mes anterior (25%)
o Aquestes frmules permeten determinar si existeixen problemes de producci al comparar les
dades reals am les que shaurien desperar segons els clculs.

Estandarditzaci: (examen)

- Permet comparacions entre animals i granges.

- Sestandarditza per contingut en greix (al 4%) i per la durada de la lactaci (a 305 dies)
- Frmula de Gaines i Davison (1923):
o LC4%= (0,15 + (0,4 x %G)) x llet
- Ajust per dies de lactaci: regla de tres; existeixen frmules complexes per aquesta predicci per quan
els DEL sn prxims a 270-350, aquesta frmula s una bona aproximaci
o Si la vaca anterior produa 6.000 litres lany (360 dies), quants en produeix en una lactaci (305
dies): (305 x 6.000)/360= 5.083 litres per lactaci
o La producci mitjana durant els 305 dies sagafa com a la producci de lanimal

Assecat:

- Es fa reduint el consum daliments i daigua, es deixa de munyir, i es fa un tractament dantibitics

intramamris
- El descans de la glndula mamria s necessari (sin es perden fins 1.200 litres per lactaci)

13
 - El perode ptim dassecat s de dos mesos

ALIMENTACI:

Objectius:
- Augmentar la ingesta de matria seca: les
vaques actuals son tan bones genticament que
ni amb la millor nutrici no podem fer que
arribin al seu mxim potencial de producci de
llet. Per tant, lnic que podem fer s augmentar
la quantitat dingesta.
- Optimitzar la producci o lenergia
- Millorar el contingut en grassa i protena
(equilibri). Ha dhaver una qualitat mnima de la
llet
- Evitar la incidncia de patologies digestives.

Aporta denergia:
- Els farratges son poc digestius i redueixen la
capacitat dingesti
- Els pinsos (cereals fonamentalment) son ms cars, per tenen un valor energtic elevat
- Lexcs de pinso produeix patologies digestives (acidosis)
- Sha de buscar lequilibri:
o Els remugants mengen fibra (cellulosa), per els dna poca energia, de manera que tamb
sels dna mid. Tots dos donen glucosa
o De la glucosa que prov de la fibra nobtindrem ac. Actic i ac. Butric. Aix produeix met i a
ms, sn els precursors del greix de la
glndula mamria
o La glucosa del mid dna ac. Propinic, que s
el precursor de la lactosa i el sucre de la llet
(augmenta la qualitat de la llet)
o Avui dia es valora ms una la quantitat que no
pas el greix i la protena de llet (pels
productes de rgim), per tant, augmentem el
mid a la dieta, per si hi ha massa c.
Propinic espot fer acidosi ruminal, baixa el
pH i el rumen es para.
*Un animal que no fa fermentaci de la fibra
disminueix la quantitat de greix a la llet (s el
principal smptoma), i un animal que no menja
disminueix la producci

Metabolisme proteic: La protena no noms s quantitat, sin que tamb ens interessa la qualitat.

Modificaci de la grassa:

- El 50% del greix s sintetitzat a la glndula mamria a partir del ac. Actic i butric. Si hi ha acidosis,
baixa la grassa.
- El 50% del greix de la llet prov de la dieta (grassa alimentria), per aquest s txic per a les bactries
del rumen (sobretot les de la fibra) i la glndula no pot fabricar laltre 50% de greix que prov de
lacetat i del butirat, i ha de fer mobilitzaci del teixit adips. Per tant, la dieta pot portar com a mxim
un 6% de greix.

Factors que afecten el nivell de grassa:

NIVELL DE FARRATGE:

14
 - El remug produeix cid, per tamb el controla amb el bicarbonat i el fosfat de la salica, en funci de la
quantitat de masticaci.
Si salimenten amb molt pinso disminueix el pH, per tant sha daugmentar el farratge per provocar ms
rumia i controlar lacidesa
Nivell mnim de farratge: 40%
- Hi ha farratges molt tendres, amb poca fibra, per tant utilitzem la fibra neutro-detergent (FND) com a
criteri
Nivell mnim de FND: 21-28%
La FND t en compte lorigen de la fibra i la mida de la partcula, i es valora segons els minuts que fa
remugar a lanimal (si la dieta t mebys del 21% de FND lanimal tindr acidosi)
- Com que hi h ams productes, a aprt del farratge, que tenen fibra (grana de cot, cereals, etc.),
considerem la FND efectiva, s a dir, la fibra que t funci de fibra
Nivell mnim de FND efectiva: 21%
- A ms, les partcules han de ser grans per estimular la rumia de lanimal
Mnim 2 mm (si en fa menys
passa al tracte digestiu inferior)

NIVELL DE CONCENTRAT:
- Al principi es parlava dun mxim de concentrat del 60%, per, no tots sn iguals.
- HdC no fibrosos: mxim 40% (sucres lliures de fermentaci rpida)
- Com ms gran s la partcula ms disminueix el risc dacidosi perqu augmenta el temps de fermentaci

ALTRES:
- Alcalinitzants: bicarbonat o xid de magnesi
- Altres additius per controlar el pH

Factors que afecten el nivell de protena:

- Nivell de CNF (cereals, que sn mid) per millorar-la. Lcid propinic arriba al Cicle de Krebbs i es
converteix en piruvat que pot anar a la via gluconeognica (a la glndula mamria) o pot sintetitzar
aminocids. En una vaca lactant mana la sntesi de llet, si tinc poc ac. Propinic els aminocids es
destinen a la producci de llet (ser una llet baixa en protenes), ja que el vedell pot sobreviure sense
prtenes per no sense energia. Si tenim una dieta baixa en protenes sutilitza la glucosa com a
precursor per a la sntesi daminocisd.
- Aminocids protegits ( o protena by-pass): aminocids essencials que noms susen per fer protnes
- El subministrament de grassa redueix la sntesi de protena bacteriana.

Maneig de laliment:

- Ha dhaver sempre menj disponible

- Ha de sobrar diriament entre un 5 i un 10% del menj (senyal que no passen gana)
- Sha de barrejar la raci regularment (4-5 cops al dia). Cada vegada que remenem el menj o
nincorporem de nou elles tenen curiositat i shi acosten i, ja que hi sn, en mengen una mica.
- Les vaques han de tenir accs al menjar 20 hores al dia.
- En cas dalimentar tots els animals de la granja igual ( o en grups molt grans) sha de fer la formulaci a
la mitja ms una desviaci estndard (si no la sabem calcular es fa dun 20%), per no alimentar poc als
animals ms bons.
- Els lots shan de fer en funci de:
o Dies de lactaci, de la producci (dels dia 0 al 150 hi ha un pic de producci, a partir de x litres,
etc.), condici corporal i/o esatus reproductiu. La manera ms fcil de fer-ho s en funci de la
producci de llet.
o s preferible que els animals canvin de lot en grups de 3 o 4 individus per reduir les
interaccions socials i lestrs. Si els canviem sols perden 4-6 litres de llet, en canvi si els
canviem en grup perden 1-2 litres cada individu en la seva producci, i no ho recuperaran mai
(mirar que s ms rentable)

Hi ha diferents tipus de distribuci de laliment:

SISTEMA CAFETERIA:
Sistema dingredients separats i distributs en molts pats al llarg de tot el dia.

15
Necessiten molts ingredients diferents durant tot el dia, per els necessiten tots alhora perqu sin no pot fer la llet,
per aix es va passar a un altre sistema.
- Es pot fer de forma manual o automtica (DAC)
- Importncia de la freqncia de distribuci dels aliments
o pH
El pH augmenta i s ms constant a mesura que augmenta el nombre dpats, ja que la
fermentaci s constants i labsorci tamb. Aix la glndula mamria pot fer llet durant tot el
dia. Les variacions de pH son menors amb les racions TMR
o AGV
Laugment del nombre dpats estabilitza les proporcions dAGV, per noms funciona
en racions amb ms del 60% de concentrats, ja que quan una vaca menja molt farratge ja est
rebent molt AGV i est fent fermentaci constantment
o PRODUCCI (racions >60% concentrat)
Si augmento la freqncia dpats de dos a quatre al
dia, la producci passa del 3 al 6%.
o GRASSA DE LA LLET (racions <40-45% farratge)
Al augmentar el nombre dapats (de dos a
ms de dos), la grassa augmenta (3,39 a 3,62%), fet que suposa un augment del 4% e greix a la
llet estndard.
- Importncia de la seqncia de distribuci dels aliments:
o A lhora de munyir sels acostuma a donar concentrat: Han estat tota la nit dormint i ara
mengen 2-3 kg. De concentrat que fermentaran rpid i disminuiran el pH. Des del punt de
vista tcnic, el millor seria a primera hora donar farratge, per omplir lestmac , i 2-3 hores
desprs el concentrat, per el pags no ho fa qestions prctiques (s ms rpid subministrar
el pinso que el farratge, i pot dormir ms)
o Administrar els suplements energtics i proteics junts (coordinaci de la disponibilitat
denergia i protenes): la vaca s ms eficient, ja que si li falta greix els aminocids sen aniran a
fer protenes i si li falta protena teixit adips de lenergia)
- DAC (Distribuci automtica de concentrat): quan lanimal entra a la mquina de munyir, aquesta
detecta un xip que li diu de quin individu es tracta i quina quantitat ha de menjar (segons el perode de
producci o el que produeix), i fins una hora desprs la mquina no accepta que torni a menjar el
mateix individu (no li tira el menjar encara que el detecti).
Avantatges:
o Control de la distribuci individual del concentrat
o Control individual de l ingesta
o Augment del nombre dpats al dia
o Permet formular varis concentrats diferents per a les vaques en situacions diferents
o Pot millorar leficcia i rendibilitat de lalimentaci: noms em gasto diners en dietes bones
pels animals que jo bull.
o Permet laugment gradual de concentrat a vaques individuals
Desavantatges:
o Sassumeix el consum de fibra
o Requereix la formulaci individual per vaca
o Requereix recalibracions peridiques
o No es controla la relaci farratge-concentrat
- Quan tenim animals que produeixen molt s difcil controlar la qualitat de la dieta (com en el sistema
DAC), per tant, es controla la qualitat. Posem molt menjar i les deixem fer al seu aire.

TMR (TOTAL MIXED RATIONS)/SISTEMA UNIFEED:

Dieta totalment barrejada, per igualment distribuda en molts pats al llarg del dia. Aquest sistema el tenen totes
les granges amb ms del 50 o 60 vaques.
- Garanteix el consum en les proporcions dels diferents nutrients que nosaltres volem
- Redueix el risc de problemes digestius
- Millora leficcia de la utilitzaci de nutrients: cada manat menja el que necessita i a ms, em permet
arribar al lmit dels percentatges dels diferents nutrients perqu tinc garantia de que sho menja
- Permet la introducci dingredients de difcil incorporaci o que lanimal no es menjaria:
o Melassa: augmenta la producci perqu estimula la ingesta ja que s molt dol i els agrada
molt. Alhora com que s molt enganxs disminueix la pols, que molesta a lanimal i fa que
mengi menys
o Farina de peix (ara prohibida per tema de les vaques boges): s molt barata perqu lanimal no
en menja degut al mal sabor. Aquest sistema permet alimentar lanimal amb protena barata.

16
 - Fcilment mecanitzable
redueix la feina
- Permet ser ms precs en la formulaci, augmentar el risc (arribar al lmit dels percentatges de cada
nutrient) i augmentar la producci
Inconvenients:
- El fenc de mida de partcula llarga s difcil incorporar: la mquina s barrejadora, no picadora, per tant,
les partcules grans shan de triturar abans de ser incorporades.
- Cal comprar la mquina (3.000 euros)
- Es necessita una altra mquina especial que barregi i pesi.
- Cal fer lots danimals: separar-los en grups segons els animals bons i els dolents i fer diferents
formulacions.
- Les racions shan de controlar i reformular regularment
- Desapareix la pastura
- Cal plantejar-se si s rentable: ho s en granges dalta producci

Rutina de munyida:

s important per a la qualitat de la llet. Si hi ha una infecci, a part de disminuir la producci, augmentaran les
cllules somtiques, i un augment daquestes en un 2,3% suposa una prdua de 7.000 euros.
*Mamitis: llet marr, tallada, etc.
descoectar la manguera i separar la llet del tanc i plantejar si utilitzem antibitics
(la llet amb antibitics tampoc es pot utilitzar)

Rutina:
- Netejar els mugrons amb aigua i sab (intentar noms mullar el mugr, perqu sin baixa la porqueria i
augmentem el risc de mamitis)
- Sasseca amb tovallola individual (molt important aquest pas): tovallola dusar i tirar o amb cot que
desprs es renta.
- Posar la mugronera: avisa quan ja no surt llet
- Desinfectar: la mquina ha estat obrint els esfnters del mugr que tardaran 20 minuts en tornar-se a
tancar. Cal evitar que seguin al terra perqu hi ha merda, per tant sels dna menjar i aix sestan dretes.
Tot aix t funcions higiniques, per tamb destimular la secreci de llet abans de comenar a munyir:
- El 75% de la glndula mamria s parnquima i la resta s dipsit.
- La llet surt per gravetat quan sobren els esfnters. La succi s ms traumtica per als mugrons.
- Quan estimulem el mugr tamb estimulem la secreci doxitosina: aquesta actua sobre el mscul llis al
cap de 1,30 minuts de lestmul, per tant no puc comenar a munyir abans, pe aix fem el procs de la
rutina de munyida (mentre una vaca sest estimulant, vaig fent les altres vaques).
- Tamb existeix un reflex condicionat al entrar dins la sala de munyir. Si no en t parlem de vaques
dures

CARN DE VEDELLA:

Europa i EEUU sn els productors ms importants.

Dins dEuropa, Espanya representa el 6% i hi ha un 13% del consum de carn de vac (fonamentalment mengem carn
de porc).Per tant, hi ha ms producci que consum, tot i que Espanya est equilibrada
- Poltica per reduir la producci: desanimar
- Les poltiques agrries a EU tenen connotacions socials: si disminueix la producci la gent anir a viure a
la ciutat i els pobles quedaran sols (no hi hauria escoles, etc.), per tant, volen molta gent per poques
vaques, per aix implica pagar el salari a aquests pagesos (poltica comunitria).
- A Espanya hi ha moltes vaques en molt poca terra. Aix vol dir pagar un salari per cada 3.000 animals:
afavoreix lextensiu (les granges petites estan poc subvencionades)
- Als altres pasos hi ha molts animals per molt poca terra. Aix implica un salari per cada 100 animals.

Conseqncies:

Prima per kg:

- Si Espanya adopts el mateix sistema que els altres pasos haurien de vendre la carn ms cara. Aix ha
generat crisi (perqu no permet que hi hagi gaire pagesos en el sector) i el nombre de vaques sha
redut a la meitat.

17
 - Alternatives: diferenciar-se en la producci de carn s molt difcil (no s com un iogurt, per exemple,
que el pots fer de gustos i textures diferents)
- Al consumidor espanyol li agrada la carn rosada i a la resta dEuropa la vermella (ens han menjat lolla
perqu la carn bona s a vermella)
- Comercialitzaci: el carnisser compra la carn barata i la ven ms cara. Per tant, molts ramaders han
optat per integrar tota la cadena (rea de Guisona) i tenen la ramaderia, lescortxador, la carnisseria,
etc.
- Productes diferencials:
o Denominaci dorigen: ternera gallega es considera un producte estrella
o Moltes daquestes marques estan certificades: aix vol dir que quan tu compres aquesta marca
saps exactament qu ests comprant (ho posa a la etiqueta amb total exactitud), per no
implica que sigui bo.

Hi ha diferents tipus de carn:

- Tcnicament lnica diferncia s ledat de lanimal i es diferencien per color de la carn.
- Hem de tenir en compte que amb ledat tamb canvia el pes de lanimal i el rendiment (relaci del pes
del animal un cop ha passat per lescorxador i li han tret les visceres amb el pes viu de lanimal)

1. CARN BLANCA:

- A Espanya sen consumeix poca

- Vedell lleter molt jove
- Animals criats amb ferropnia (poca hemoglobina i mioglobina): el ferro es desprn primer de la
mioglobina (mscul) que de lhemoglobina (sang)
- El consumidor la compra perqu la veu una carn ms sana i pura, per en realitat es tracta dun animal
malalt (poc ferro i molta aigua)
- El pes del sacrifici s el mxim pes en qu arriba lanimal en situaci de ferropnia, per sense arribar a
morir ell sol. A vegades sels dosifica el ferro perqu puguin arribar a pesar una mica ms.
- Grups de defensa dels animals la van fer desaparixer quasi tota a EU.
- ndex de conversi: 1 kg de canal per cada 3 kg de pinso

2. CARN ROSADA:

- A Espanya no hi ha pastures per a aquest tipus de carn

- Es busca un producte atractiu
bona conformaci: poc i molta carn
- El ramader compra vedells de llet o de carn.
o Vedells frisons: en una granja de llet quan neixen mascles, i algunes de les femelles, sels
engreixa una mica i els venen o els venen de seguida.
o Asturians: el ramader que cria els vedells per vendre carn rosada no en t prou amb els lleters,
i en pot criar de carn. Els asturians els ha danar a buscar cap a la zona de Galcia amb cami,
per com que poden morir pel cam, sels ha e quedar el transportista una setmana i desprs ja
els pot portar cap a Catalunya que s on es comercialitza el major engreix.
o Pastecos: sn els que venen dels Pirineus i, quan baixen de la muntanya, ja sn bastant grans
i noms sels ha dalimentar una mica amb pinso.
- ndex de conversi: 3,8-4 kg de pinso per crixer 1,2-1,4 kg (s una bona conversi per a la raa frisona)

Problemes de la carn rosada:

- Patologia: prevenci sanitria perqu recull animals de diferents granges i els ajunta. Cal fer
tractaments preventius si els animals venen de fora de Catalunya.
- Alta quantitat de concentrat en lalimentaci (90% concentrat i 10% palla). Lacidosi s un problema de
maneig, els individualitzats no en tenen perqu no competeixen.
- Vacunar animals que ja tenen anticossos s contraproduent, perqu gastes Ac i llences la vacuna. Si
lanimal no est encalostrat (no t Ac) cal vacunar-lo (el ms probable s que els mascles no ho estiguin)
- Sels alimenta durant dos mesos amb biber i desprs sels deixa pinso i palla i els ja sespavilen.
- Els mascles pesen ms que les femelles quan neixen i, per tant, al sacrifici

18
Engreix amb pinso:
- ENM (Energia neta de manteniment): per respirar, pel cor, la temperatura, etc.
- ENC (Energia neta de creixement)
- Si els alimento amb un sol tipus de pinso mestalvio m dobra, per uns creixeran molt i altres pocs.
- No es barregen grups danimals per qestions sanitries (mxim 25 animals)
o Si fem grups petits els podem agrupar per mida, etc.
o La jerarquia amb 25 animals sestableix de manera correcta.
- Han destar nets, ben cuidats, etc.
- Additius:
o Les hormones estan prohibides a EU, per sn legals a EEUU
o Antitirodals: control hormonal
o Antibitics: Prohibit a EU, per legal a la resta del mn
o Clembuterol: -agonista prohibit (fcil detecci)

3. CARN VERMELLA:

19
2. PRODUCCI AVCOLA

INTRODUCCI

Nombre danimals (FAO, 2007)

- Mn: 17.251.899.000
- frica: 1.385.337.000
- Amrica: 4.575.960.000
- Europa: 1.296.488.000
- sia: 9.282.707.000
sia s el gran productor daus (quasi la meitat daus del mn).
- Austrlia i NZ: 93.000.000
- Espanya: 137.000.000
- Catalunya: 40.787.000
Una de les zones ms importants de producci daus dEspanya

Caracterstiques de lavicultura:

- Sistema industrial
animals hbrids i molt seleccionat de genotip millorat, tancats en naus, que mengen
preparats molt adequats a les seves necessitats: pinso (energia), soja (protena) i diferents aminocids i
minerals. A aquests animals sels dna molts antibitics per tan que tot laliment sigui aprofitat per ell i no
per la seva flora microbiana. Daquesta manera no perden productivitat.
o Granges de selecci
les granges de selecci sn aquelles top secret en les que mantenen el
genotip pur i es fa la millora gentica
o Granges de multiplicaci
Hi ha els pares, mares i avis
o Granges de producci
tots els encreuaments es troben als pasos on es produeix la seva gentica
(EEUU). Aquests els han adaptat a una dieta a base de soja i bat de moro. Si els hi canviem
produeixen menys (s un sistema molt complex que depn molt de lexterior)
- Sistemes de producci intensius i integrats
Sanomenen integrats perqu no hi ha ramaders, sin grans
empreses multinacionals. Lempresa pren totes les decisions del mercat i lavicultor noms hi posa la terra i
la m dobra. Hi ha dos tipus dintegracions:
o Horitzontals: molts ramaders es posen dacord i fan una cooperativa i prenen les decisions sobre les
seves produccions. Aquest sistema est quasi extingit.
o Verticals: Hi ha un amo (s el sistema majoritari)
- Producci dous
Nhi ha dos tipus, que depenen de la casa comercial:
o Aus destrips lleugeres
ous blancs, gallines nervioses i blanques
o Aus destirps semipesades
ous marr, gallines ms tranquilles i de color. El color de la closca de
lou s un parmetre gentic molt relacionat amb el color de les plomes, que no t res a veure amb
lalimentaci. Lnic que es modifica amb lalimentaci s el rovell.
- Producci de carn de pollastre
aus destirps pesades: aus que produeixen els broilers, pollets de producci
de carn, caracteritzats per tenir les plomes blanques i la coloraci clara de la pell (al sper no trobem la carn
tant blanca perqu els hi posen colorant)

Producci dous:

- Sistema en gbies o en bateria: s el majoritari a Espanya (el 96%

segons el cens).
o Les gallines estan en gbies de 5 o 6 i no es poden
moure. La gbies est inclinada i quan la gallina pon lou
rodola cap a una cinta transportadora. Els abeuradors i
les menjadores sn automtics (molt efica).
o Des de lany 2001 hi ha una legislaci que obliga a
augmentar la mida de la gbia i, a ms, han de tenir
coses que les condueixi al seu comportament natural.
- Sistema a terra: en naus tancades, per soltes. A les parets hi ha
els nidats, per tant shauran de recollir manualment (aix encarir
lou).
- Gallines camperes: estan al aire lliure. Es passen el dia pasturant i
a la nit van al galliner.

20
 - Les gallines noms ponen ous amb
llum creixent.
o En naus es programa la llum
elctrica de manera que
segueixin ponent ous
sempre. A mesura que passa
el temps es queden sense
vuls i cada vegada sn
menys productives.
o Les gallines camperes descansen a la tardor, muden i canvien el plomatge.
- Producci ecolgica: tarden molt ms en assolir el pes viu adient, ja que no se les tracta amb antibitics,
antiparasitaris, etc.
- Europa: Espanya, Frana i Itlia sn els grans productors dous. A Frana tenen els seus propis genotips.
o Espanya: Castella la Manxa, Castella i lle i Catalunya sn les grans productores dous.

Producci de carn:

- Ms del 70% de la carn dau a

Espanya s de pollastre
- Dependncia de lexterior: els
genotips sn dexterior i
shauran de comprar
juntament amb el menj.
- En els ltims anys la gent sha
anat cansant del pollastre i el
broiler tendeix a baixar.
- Localitzaci molt definida dins
dEspanya: Arag, Galcia i
Catalunya
- Models de producci integrats
- Autosuficincia del 94%
- Alt consum

21
Granges de broilers:
- Hi arriben els pollets amb uns 50g i shi estan fins que arriben als 2,1 kg.
- La productivitat de la granja dependr dels cicles de producci que faci: la producci de pollastres ha baixat
una mica, en canvi la de pao, nec i altres espcies daus ha pujat els ltims anys.
- Des dels EEUU arriben caixes dous on hi posa la lnia de la mare i del pare de la que procedeixen. Aqu
sincuben i quan neixen, tots els mascles nascuts de la lnia mare i totes les femelles nascudes de la lnia
pare es sacrifiquen, la resta es porten a les naus.
- Fins a les 4-6 setmanes als mascles i femelles
seleccionats sels fa un procs de cria, per separat.
Desprs ve la recria (fins a les 20 setmanes), perode
en que lanimal ha darribar a un pes i a una edat
adequats pe a poder-se reproduir, que sajuntaran a
la nau de reproducci.
- Lobjectiu s que la gallina pongui el mxim dous fertilitzats i un cop a les incubadores aconseguir el mxim
nombre de pollets viables, que seran els que aniran a les granges comercials.

Sistemes de producci de carn:

 El sistema de yacija: consisteix en un terra de superfcie totalment dura i coberta amb palla o serradures i
algun material absorbent per les femtes.
 El sistema de yacija+ slats: a un costat de la nau hi ha com una fosa amb reixes per anar a defecar. s molt
ms net i permet netejar la nau amb els animals a dintre.
 Els sistemes campers o a laire lliure: a Catalunya no nhi ha cap.

- Fase de reproducci: El sistema ser per yacija o yacija amb slats. A la nau de reproducci hi ha nidals
molt ben preparats per tal de conservar b lou i portar-lo a incubar rpidament.
o A les naus de reproducci shi posen primer els galls per tal que estableixin les seves jerarquies i,
ms tard, shi posen les femelles.
o Quan acabi la fase de reproducci i comencin a pondre pocs ous i infrtils, tots els animals seran
substituts.
- Fase de cria i recria: naus molt grans on hi arriben animals que vnen de les incubadores i que mai han estat
amb contacte amb altres animals.
o T unes zones que sanomenen cercos, cercles on hi ha una menjadora, un abeurador i un focus
de calor.
o Humitat relativa: si nhi ha massa es convertir en el medi de creixement ptim per a molts
microorganismes i seran una font de malalties digestives. Si nhi ha massa poca hi haur massa pols
que pot podr provocar malalties al tracte respiratori dels animals.
o Sistema dilluminaci: les aus comencen a pondre ous amb la llum creixen i ho deixen de fer amb
la llum decreixent. El ms normal s que les naus no tinguin finestres, sin llum elctrics:
 Naus de recria: llum decreixen o llum constant baixa (no
volem que ponguin ous)
 Naus de cria: les primeres 24 hores sels posa una llum total
perqu trobin les coses i es socialitzin, per tant, les primeres
48 hores seguiran una seqncia de 46 hores de llum i 2
sense, per prevenir fallades elctriques i perqu els animals
no sestressin. Lobjectiu s que no ponguin cap ou abans de
la fase de reproducci.

MANEIG DELS REPRODUCTORS:

- Fase de cria: de les 24 hores a les 6-8 setmanes

- Fase de recria: de les 6-8 setmanes a les 1-18 setmanes

Maneig de la cria i la recria:

- Cercos de 3 metres de dimetre: 250-300 aus

- Focus de calor:

22
 o 1 setmana: 25-30C
o 2 setmanes: 23-28C
o 3 setmanes: 20C
- Humitat relatia: 60-70%
- Illuminaci:
o Naus sense finestres: 23 hores de llum (les primeres 48 hores) i disminuci progressiva fins a les 8
hores de llum a la quarta setmana.
o Naus amb finestres: llum decreixent
- Tallar el bec: les aus sn molt agressives entre elles i, a ms, les femelles tenen la costum de picar lou.
o El tall pot ser ms o menys gran, per actualment est prohibit tallat ms dun ter de bec
o Es talla als 5-10 dies de vida amb una petita guillotina incandescent.
- Triatge: es fan tries i seliminen els animals amb mal estat
- Tall dels dits interiors dels mascle (espoloris): es fa perqu durant la reproducci els mascles subjecten a les
femelles amb els dits i els hi poden fer mal.
- Tall de cresta: quan els mascles es barallen es piquen la cresta provocant una gran hemorrgia que pot
alterar i estressar molt a les gallines. La gentica est fent galls que cada vegada tenen menys cresta.

Alimentaci:

Lobjectiu s arribar a ledat reproductiva amb el pes adequat:

- Cria (24 hores a 3 setmanes)
alimentaci adlibitum
- Recria (3 setmanes a adultes)
volem aconseguir el pes determinat que ens demanen les cases comercials:
Apliquem sistemes de restricci:
o Skip a day: dia sii dia no
o Pinso un dia i gr 2 dies
o Pinso 5 dies i gr 2 dies

Tipus de pinso:

- Pinso diniciaci (fins a les 8 setmanes): molta protena i molta energia
CRIN

- Pinso de creixement (9 a 20 setmanes): durant la recria
- Sistema de producci de yacija

Trasllat a les naus de posta:

- A les 17-18 setmanes dedat (els mascles 4-5 dies abans)

- Netejar els nidals (han de ser llocs foscos i tranquils)
- Programa dilluminaci
- Triatges

Maneig de les aus a les naus de posta:

- Objectiu
mxima producci de pollets per gallina

- Inici de la posta
24-26 setmanes: ponen ous durant 8-10 mesos prcticament a diari, fins que sels acaben
els vuls
- Sistema de producci
yacija o yacija amb slats:
- Nidals
200/1000 gallines: Nhi ha dhaver un nombre tal que quan una gallina pongui un ou hagi de
marxar rpidament perqu una altra gallina tamb el vol pondre, ja que sin, instintivament la gallina es
quedaria incubant-lo durant molts dies i no ens interessa productivament.
- Programa de llum
creixent fins a arribar a les 16-17 hores al dia
- Evitar la cloquesa
- Vida til
70-72 setmanes
- Sistema
tot dins-tot fora

23
Maneig de lou frtil:

1. Noms es destinen els ous que han post les gallines de ms de 26 setmanes dedat (els altres sn molt
petits)
2. Es recullen, es netegen, es fumiguen, es tracten amb antibitic, semmagatzemen i es posen a la incubadora
3. Incubaci: 13 dies a 37,8C i del dia 14 al 18 a 37,1C
4. Naixedores: 8-10 hores abans de nixer es mant a 37,1C i desprs a 36,9C
5. Sexatge i triatge.

AUS DE POSTA:

- Les estirps lleugeres totes deriven duna raa
tronc Leghorn (origen itali, per treballada a EEUU): prima i
blanca amb molta cresta (sest treballant amb la gentica per eliminar la cresta i la barba)
- Estirps semipesades:
o Rhod Island Roja
o New Hampshire
o Plymouth Rock Barrada

- Tenen cicles llargs: les femelles de recria es canvien de condicions de llum i

alimentaci... i comencen la fase de posta
des de que neix la gallina fins que la
sacrifiquen passen uns 19 mesos: comencen a pondre ous als 5 mesos i ho fan
durant 12-14 mesos
- El cicle de posta comena quan el 5% de les gallines ponen ous. Aniran
augmentant fins al 95% (no hi haur cap dia que el 100% de les gallines ponguin
ous alhora perqu en fan un cada 26 hores) i es mantindran fins que comencin a baixar. El dia que noms
ponguin ous el 50% de les gallines es considerar que sha acabat el cicle i es sacrificaran totes.

Quin sistema s millor?

- Sistema sobre yacija: no hi ha tanta producci dous. Lanimal est al terra (durant 1,5 anys no es canvien
els animals) i els ous es ponen als nidals, per shan de recollir a m (alguns estaran bruts, altres cauran a
terra i alguns no seran recollits perqu a m s menys efica)
- Es troben majoritriament amb bateria (a nivell mundial)
o Entren a les gbies amb 24 hores de vida (amb reixes i menjadores adaptades)
o Illuminaci constant i alta
o Menjadora: canal que corre perqu no puguin seleccionar el menjar
o A sota de cada gbia hi ha una cinta corredissa on hi cauen les femtes i les transporta al pou de
defecacions
o Cinta transportadora dous: recull els ous quan cauen de les gbies, que fan pendent cap enrere.
o Rendibilitat per nau molt alta:
 Nova legislaci (ja incorporada a les granges actuals)
les gbies han de ser ms grans i
amb menys densitat (han passat de 6-8 animals a 4), ms centmetres de menjadora per
animal i menys pendent a la gbia
 Nova normativa de cara al 2012
gbies enriquides, que han destimular el
comportament natural de lanimal: ha de tenir un nidal que li permeti pondre els ous en
intimitat, barres per pujar-hi a sobre, esterilla (lloc cmode on el terra no sigui de reixa
perqu es fan mal als dits), ms abeuradors
Amb aquesta normativa la producci ser la mateixa, per el cost canviar
En bateria:
Hi ha ms densitat danimals, permet millor control i moren menys
animals (menys contacte entre ells, menys trastorns respiratoris i
millor maneig), per hi ha ms estrs per a ells. A ms, s ms difcil
fer la illuminaci i la ventilaci (que ha de ser forada o automtica).
El ndex de conversi s millor (kg de pinso necessaris per a produir 12
ous) i el pes i qualitat dels ous tamb (estan ms nets, no els
piquen...), per la qualitat interna de lou s millor en yacija perqu
els animals no estan tant estressats (rovell ben format...).

24
 Els costos inicials ms grans.
Control del picatge dels ous i del canibalisme:

- Son animals molt violents amb genotips poc preparats socialment

- Mal maneig:
o Alta densitat danimals
o Insuficients menjadores i abeuradors
o Desequilibris nutritius
- Tallar el bec (1/3 de bec)
- Tallar la cresta (sobretot de les lleugeres perqu sn ms istriques)
- Triatge (durant la cria i la recria i noms deixen reproduir-se a les que estan en millors condicions o tenen
millor carcter)

Programes dilluminaci:

- Les 48 primeres hores de vida tenen 23 hores de llum i una de foscor

- Cria: la llum es mant alta, per va baixant progressivament
- Recria: tenen poca llum (8 hores) i constant o decreixent (perqu no
volem que ponguin ous)
- Reproducci
estmuls de posta: programes dilluminaci i canvi
dalimentaci. Normalment es fa un pujada de llum fins a les 16 hores ,
per s un sistema molt car (les naus no acostumen a tenir finestres i
sha de fer amb llum elctrica) i sha vist que no s necessria tanta llum.

PROGRAMES DE LLUM CONSTANT

PROGRAMES DE LLUM INTERMITENT:

1. Simtrics
Fraccions sempre iguals: menys consum de pinso, ms pes dels ous i ms gruix en la closca dels
ous
o 3h llum-3h foscor
total: 12h llum al dia i 12h de foscor
o 2h llum-4h foscor (llum suau)
8h de llum al dia: t sensaci de llum creixent
2. Asimtrics
Menys gast elctric i no afecta la productivitat, perqu tamb percep llum creixent (6h llum, 2h
foscor, 6h llum, 10h foscor; 2h llum, 8h foscor, 2h llum, 12h foscor)
3. Ahemerales
Els cicles de llum no es fan de 24 hores, perqu els cicles de posta tampoc (ponen un ou cada
26-28 hores): Menor nombre dous, per de major pes i amb la closca ms resistent. El problema que t s
la complicaci laboral perqu un dia thaurs de llevar a les 4 del mat, laltre a les 6, laltre a les 9...

Alimentaci:

La dieta s molt complicada (no lestudiarem), i saprofita per a medicar els animals

1-8 SETMANES DE VIDA
Ad libitum, pinso Starter en forma de farina (tenen el bec molt petit)

RECRIA
Lobjectiu s preparar els animals per a la posta (no volem que sengreixin perqu tindrien prolapses al
pondre lou):
- Estirps lleugeres: podria ser ad libitum perqu no sengreixen (per no es fa)
- Estirps pesades: sempre s restringides

PONEDORES:
- Producci molt alta a les primeres setmanes
- Augment del pes viu de les gallines
- Sistema dexplotaci, estirp de lau i la temperatura de la nau.
- Alimentaci restringida a partir de les 35-40 setmanes

ndexs tcnics de la posta:

25
 - Nombre dous produts per cicle de posta (des de que la posta s del 5% fins que torna a ser del 50%)
- Pes mitj de lou
- ndex de conversi: kg de pinso ingerits per produir una dotzena dous.
- Consum mitj diari de pinso (principal factor econmic)
- Consum mitj energtic diari
- ndex de conversi energtic: kcal donades a la
gallina/kcal produdes per la gallina
- Massa dous/dia= (n ous x pes ou)/n aus

*Quadre:
El pes de lou canvia amb ledat: quan son joves pesen
menys
La mortalitat s important, perqu gran part de la feina del
treballador s buscar i retirar cadvers. Amb les gbies que
simposaran el 2012 es creu que es reduir la mortalitat

Criteris sobre la muda:

En condicions naturals un ocell para la producci per a

desplomar-se i descansar fins a la primavera.
A les gallines de posta no sels permet la muda de tardor, sin
que se les fa pondre ous durant 14 mesos fins que sesgoten i
les substitueixen per altres gallines (tot dins-tot fora)

Si el provedor de pollets no t prou gallines per a tothom, els

productors dous hauran dallargar la producci amb les gallines
que ja tenen. Per fer-ho les sotmeten a una muda artificial quan
arriben al 50% de la posta. Consisteix en:
- Treure el menjar i la llum de cop: en el mnim temps
possible baixen la posta al 0%
- Tornar a fer cicles
- Al 50% de la posta es fa la primera muda i al 5% es fa la segona. Podem fer un segon cicle, per al 50% de
producci. Val la pena si:
o Si gallines son cares, mantenim les velles
o Si el preu del gra s molt baix no val la pena canviar-les (o del pinso), encara que els ndex de
conversi de les gallines velles siguin pitjor.
o Gallines velles: ous ms grans i ms qualitat, per el rendiment de la nau s baix

MTODES DE MUDA:

- Incorporaci de drogeues: progesterona, acetat de cloramadinona (ara est prohibit tractar amb hormones)
- Reducci del calci o fsfor
- Reducci de sodi
- Reducci de iode: 6 g/kg durant 3 dies
- Augment de ZnO: 15 g/kg
- Provocar un fort estrs: tallar la llum, aigua, pinso

Dej de pinso:
10 dies sense menjar i desprs sels dna un cereal de baixa qualitat fins el dia 29:
- Dia 1: retirar el pinso
- Dia 11: donar sorgo o cebada
- Dia 29: reisntaurar la llum i subministrar el pinso

Dej de pinso i aigua:

- Dia 1: retirar el pinso i laigua i reduir la llum a 6 hores
- Dia 4: donar aigua
- Dia 8: comenar amb cereals

26
 - Dia 29: reinstaurar llum i aigua

Intoxicaci amb ZnO:

- Dia 1: reduir la llum i donar pinso am 2,5% de ZnO
- Dia 8: retirar lxid de zinc i donar pinso de recria
- Dia 21: pinso normal i programa de llum

*Resultats muda:

- El nombre dous del segon cicle s la meitat

- Molt ms consum de pinso
- IC dolents
- Mortalitat total= muda ms envelliment i mortes del primer cicle
- Les mudes mes les mudes forades sn una caracterstica dEspanya

PRODUCCI DE BROILERS:

- Els broilers sn el contrari de les gallines de posta, perqu tenen un cicle de producci curt i fcil: de 24h (40
g) a 2.100 grams, de pes viu. Ens dna una canal duns 1.800 g
- Broilers vol dir pollet destrips blanques (plomatge blanc amb alta capacitat de fixaci de pigents) i,
majoritriament, venen duna raa que sanomena Cornish (mascles Cornish i femelles Plymouth blanca).
- En lactualitat el temps de creixement est entre en 40 dies (2.060 g), s molt alta.
- En una nau hi ha uns 16 pollastres per metre quadrat. Quan lanimal hi entre de petit tot est al terra i
desprs, es puja cap al sostre.
- La productivitat dels broilers es mesura per nombre de cicles lany
- Bons IC i bon rendiment de la canal (83%)
- Carn blanca i tendre, pobra en grassa i molt digestible

Models dexplotaci:

- Intensius: poden produir-se en yacija, yacija i sltas i

en bateria. La ms comuna s la yacija amb slats. La
bateria t un inconvenient i s que, com que aquests
animals creixen tan rpid no poden desenvolupar gaire
la musculatura i cauen, i sarrapengen sobre l gbia i el
pit tindria hematomes i les cuixes no es
desenvoluparien b.
Per 40 dies es podrien fer noms yacijas, per per
evitar problemes no velem gaires femtes i hi posen
sltas.
- Semiextensiu: producci de capons
pollastre castrat. s producte de qualitat perqu creix ms a poc a poc
i, com que est castrat, la grassa intramuscular no t gust de testosterona.
o A les 6 setmanes: parcs amb herba
o Edat de sacrifici: 84 dies
o PV de sacrifici: 2,5 kg

Maneig de broilers:

- Naus amb molts pollastres: Quan arriben es posen en cercos per

allar-los. Com que no saben veure ni menjar perqu venen de la
incubadora, posen esterilles, menjadores i abeuradors de primera
edat (plats al terra), perqu sensopeguin amb ells i ho provin
- Sistema yacija, tot dins-tot fora
- Les primeres 24-48 hores no tenen pinso sin aigua amb sucre i el
primer menjar s en forma de farina.
- La temperatura del cerco al principi s molt alta

27
 - La densitat s de 20-24 g de pes viu (12 pollets per metre quadrat)
- La resta s com les naus de reproductors.
- No es tallen becs perqu, encara que tamb son canbals, son molt petits i no arriben a comportar-se aix.

Factors que afecten la productivitat:

- El pes amb el que arriben els pollets depn molt de ledat i del pes de la mare (com ms adultes son, lou s
mes gran i el pollet ser ms fet i ms fcil de produir)
- Depn de lpoca de lany: al hivern mengen ms i creixen ms, per a lestiu tenen millors IC, perqu no
necessiten E per mantenir la T
- Tipus de pinso: energia i aa. Millor en grnuls que en farina
- El maeig
- Les malalties

Els ltims anys han millorat:

- El 2008 hi havia 38 dies de cicle de producci
- Sintenta baixar els ndexs de conversi. Actualment est en 2 kg de pinso per kg de carn
- Forma molt barata de produir carn i molt eficient.

Programes dalimentaci:

- Adlibitum (el ms antic): la desavantatge s que hi ha un cert desaprofitament del menjar. A ms obliga a
que el sistema dilluminaci sigui de 23 hores
diries, perqu creixin molt rpid
- Alimentaci i illuminaci restringida noms
es pot fer a partir dels 20 dies (3 setmanes):
o Programa dil3luminaci va
dacord amb el programa
dalimentaci
o Estalvi del 2,5% de pinso
- Per tant pocs dies primer sels dona un aliment molt energtic, desprs un de creixement, desprs un de
cebo per no interessa que estiguin
molt engreixats i, finalment es treuen tots
els additius, antibiticxs, factors de
creixement, etc. Per fer una neteja
perqu no quedin residus a la canal (dura
una setmana)
- Unes hores abans danar a lescorxador
sels treu el menjar.

Caracterstiques actuals dels sector del pollastre:

- Normativa sobre benestar: 20-16

pollastres per metre quadrat
- Noves produccions internacionals: Brasil i
Tailndia
- Caiguda del preu del pollastre.

AVICULTURA ALTERNATIVA:

Tipus de pollastre:

- Pollastre camper: no s boiler, sin estirps de color, per en el maneig es practica sistema intensiu
- Pollastre label: blanc o de color, amb un cicle de producci ms llarg i una part es fa a laire lliure (galliners
oberts, extensiu)
- Pollastre label lliberte: s el nom que rep quan est a la fase de laire lliure (pollastres en parcs)

28
 - Pollastre picantn: mascles de les estirps lleugeres
o Sacrifici amb 600 g PV (canal 300
g), per tant s petit
o IC dolent: 3-4
o Edat de sacrifici: 13 setmanes
- Pollastre cocquelette: mascle estirps semipesades.
T molt xit perqu permet comprar un pollastre
per a una persona sola (sn de mida petita)
- Cap: mascle castrat
o IC: 4-5
o Edat sacrifici: 20-25 setmanes
o PV al sacrifici: 4 kg
- Poularda: femella castrada

Producci de paons:

El pa negre el consumim com una canal sencera, en canvi el broiler s blanc i es consumeix tallat (pit, salsitxes....)
Els genotips no son els que canvien el tipus de producte, sin el sistema de producci (durada cicle, menj)

Paons petits:

PAONS NEGRES
PAONS BELTSVILLE

- Pes sacrifici: mascles 6,5 kg, femelles 3,5 kg

- Edat sacrifici: 16-22 setmanes
- Pa camper de qualitat, rstic
- Mal Sic: 3,4-4,5

Paons mitjans:

PA DE PITA AMPLE
PA HOLANDS BLANC PA NEVAT DE VIRGNIA

- Broilers en intensiu
- Pes al sacrifici: mascles 7,4, femelles 7
- Edat sacrifici: 14-22 setmanes
- IC: 3,3-3,6
- Intensiu
- Es comercialitza per parts

Paons grans o gegants

PA GRAN DE PIT AMPLE

- Broilers grans
- Pes sacrifici: mascles 6-7, femells -5
- Edat sacrifici: 14-16 setmanes
- IC: 2,5-3

29
 - Sempre amb inseminaci artificial: com que son tan grans no es poden cobrir de forma natural i
sha de fer inseminaci artificial de forma sistemtica
- Es comercialitza per peces

Producci de pintades:

Aqui no es consumeix gaire, per a Frana si.

- PV sacrifici: 14-1,6 kg
- Bons IC: 2,9-3,5
- Mortalitat: 4-10%
- Edat sacrifici: 13 setmanes
- Reproducci: sempre inseminaci artificial

Codornius per carn i estru:

Quasi sha perdut (ni carn ni ous)

30
 4. PRODUCCI OVINA I CAPRINA

Reforma de la PAC (Poltica Agrria Comuna)

Repartiment de primes entre productors dovins i caprins
objectiu: compensar les prdues de renta com a
conseqncia de la reforma de la OCM
Per entendre com es formulen aquestes lleis, ens basarem en exemples.
Espanya i Anglaterra (seguits de Grcia) sn els pasos que tenen ms ovelles (suposo que de la UE), per tant, sn els
que tenen ms poder i qui, finalment, acaba formulant les lleis (escombren cap a casa).
Avui dia tenir ovelles de carn s una prdua de diners assegurada i un dels inconvenients s que no deixen pujar el
preu de la carn de xai. 3 motius pels quals s difcil reduir costos:
1. La gent no compra carn de xai perqu s cara. Aix s degut a que el rendiment productiu s baix: A Espanya
estem acostumats a menjar xai de mxim 25Kg i aix correspon amb letapa de creixement ms cara pel ramader. Un
xai pot crixer fins a 40 Kg (dels 25 als 40 Kg s letapa ms econmica de lengreix dels xais), per aqu no es mengen
els xais tan grans. Daltra banda, no s que sigui cara, sin que les altres carns, com ara la carn de porc, sn ms
barates.
2. Quan anem a comprar trobem xai de fora ms barat.
3. No hi ha gaires costos ja que sn animals que pasturen, de manera que s difcil reduir-los ms.
Si segueixen havent-hi xais de carn s perqu hi ha subvencions. Els interessos daquestes subvencions sn el
manteniment del medi i de la xarxa social dels pobles:
- Manteniment del medi: si hi ha pastors es mant el sotabosc la qual cosa redueix el risc dincendis.
- Poltica social: si no hi ha activitat als pobles, aquests sacaben degradant. Si es mantenen els ramaders, es mant la
poblaci a un lloc. Fins i tot hi ha llocs on regalen cases perqu hi vagi a viure gent.
1 llei de subvencions
Europa va definir 7 regions i es van repartir els diners donant primes diferents a cada regi. Els espanyols van veure
que en rebien menys tot i tenir ms ovelles i no ho van acceptar. Reclamaven la mateixa prima/ovella a cada pas, de
manera que com que Espanya en t ms, en rep ms.
2 fase
- Assignaci dun lmit individual

- Prima igual per a la UE

- Espanya i Anglaterra sn els pasos amb ms animals amb dret a prima

- Lequiparaci de primes ha beneficiat a Espanya (inicialment cobrava la meitat que la resta de pasos
europeus)

Aix s un exemple de com es dissenyen moltes normatives.

En el cas de la vaca de llet i de carn no es va explicar, per a Espanya la reforma de la PAC en referncia a aquest
sector la perjudica molt, contrriament al sector ov i capr.
Pagament de primes
- Depn de la renta (=preu del mercat-preu base), i el coeficient tcnic o ndex tcnic (= quants Kg de carn es
fan per ovella
Productivitat)

- Ha evolucionat de 7,2 (1986) a 24,8 euros (1995). Actualment es reben aproximadament 25 / ovella i any.

Contenci de la despesa
Els que les passen putes sn els que fan ov de llet (reben el 80% de la prima). Els de carn reben el 100%.
Es donen diners/ovella pels ramats que hi havia el 1991. Aix significa que si a partir del 91 la gent es compra ms
ovelles no els donaran ms prima.
Si ara tens menys ovelles que al 91 set dna menys prima, per la pots recuperar. Si redueixes ms del 30% dels
animals aleshores ja no la recuperes. Daquests diners, un 2% es destinen a la reserva nacional = diners que serviran
per nous ramaders que vulguin comenar ara si justifiquen que viuen al poble, etc... (Hi ha uns criteris mnims). Un
1% es destina a es zones desafavorides
El que s que es pot s llogar les teves ovelles a alg (transferncia amb o sense explotaci de forma definitiva o
temporal)i que aquesta persona sigui la que es quedi al poble per assolir els requisits dactivitat social i manteniment
del medi ambient.

31
Tamb es poden vendre els teus drets a tenir ovelles.
Per rebre primes
- Com a mnim hi ha dhaver 10 ovelles per remat

- Perqu computi una ovella o una cabra ha de ser parida o coberta o que tingui ms d1 any.

- Els productors de xais pesats cobren el 100%

- Els productors de xais lleugers i cabres cobren el 80%

- El 85% de les ovelles a Espanya estan en zones desfavorides
els espanyols van fer un punt a la llei per
cobrar el 20% ms si es donaven aquestes condicions.

- Inicialment es prima fins a 1.000 animals en zones desafavorides i 500 a la resta, amb la prima complerta.
Lexcs es prima amb el 50%.

- 1992: sestableix el lmit mxim basat el en cens del 1991
si en tens ms no tho paguen:

Conclusi: si el mercat dos obert, el xai valdria menys perqu simportaria de Nova Zelanda i els impostos dels
ciutadans no anirien a pagar els salaris dels ramaders. Aleshores a qui no li sorts rentable, plegaria.
Aquesta s la
idea de la reforma de la PAC (es posar en funcionament entre el 2013 i el 2015).
REPRODUCCI OVINA
Reproducci = part inicial i fonamentalment per producci de llet i de carn
cal organitzar la tasca reproductiva
correctament.
FEMELLES:
Pubertat a lovella (xaia)
Si ens volem quedar la xaia com a mare, primer cal que arribi a la pubertat (entre 6-9 mesos, segons el clima). Les
primeres ovulacions sn silencioses o els zels sn anovulatoris (veus el zel per no hi ha ovulaci). Per tant, cal deixar
passar els primers zels perqu es coordinin b.
Factors:
- Gentics

- Nutricionals (depn en gran mesura del pes) La pubertat apareix amb un pes determinat (no amb una edat
determinada).

- poca de naixement

- Ambientals: El fotoperode s molt important: les ovelles entren en reproducci quan la llum s decreixent
(tardor). Quan la llum s creixent (primavera) pateixen anoestre estacionari.

A lequador (zones tropicals) sempre estan ciclant. A Finlndia (zones fredes) no ciclen a la primavera i no s
negociable. Als altres llocs del mn amb temperatures menys extremes no ciclen a la primavera, per s que
s negociable.
Taula 1: exemple raa i sobretot pes pot modificar laparici de la pubertat.

32
Xaies que han parit avui (octubre), els tocaria entrar a la pubertat al mar, per no ho faran fins que arribi la tardor.
En canvi, si pareixen a labril i els toca entrar en zel al setembre s que ho faran.
Caracterstiques reproductives
Fertilitat: les xaies portades en un sistema intensiu sn menys frtils perqu el zel s molt curt, per tant, la
probabilitat que es quedin prenyades s molt baixa.
2n inconvenient: la inexperincia de les joves fa que el mascle hagi de dedicar ms temps a cadascuna i per tant en
pot muntar menys. Aix implica que shan de tenir ms mascles i sn cars de mantenir.
3r, Les femelles que es cobreixen ms joves tenen ms problemes de part i, per tant, la viabilitat del xai ser pitjor. A
ms a ms, han tingut menys temps per immunitzar-se i pateixen ms avortaments.
Tot aix no passa si esperes a que la xaia sigui ms gran = menys intensiu.
Seguint pautes
introducci de la xaia a la reproducci:
- Bona alimentaci

- No introduir el mascle fina que hagin assolit el 60% del pes viu adult

- A la primavera, utilitzar tractaments hormonals

- Guardar per a la reposici les xaies nascudes a la tardor

- Vacunaci: Brucellosi (3-5 m), Clamidiosi (7 m) i salmonellosi (en gestaci)

Un sistema intensiu pot funcionar b si el tens molt controlat i ho cuides tot.

MASCLES:
Pubertat
Als 3-6 mesos ja tenen un comportament molt obvi, per fins als 9 mesos no s efectiu.
- Augment de la mida testicular

- Inici de la producci despermatozous (10-20x10**6 esp/g testicular): depn de la raa, edat, pes viu,
alimentaci, fotoperode, temperatura i nombre dejaculacions

- Alliberaci de les adhesions de la gland del penis

- Comportament sexual intens

Interessa esperar als 2 anys perqu siguin eficients reproductivament, s a dir, perqu hagin aprs el
comportament sexual, encara que fisiolgicament als 9-10 mesos ja estiguin b.
Es posa 1 mascle per 20 femelles
% de les que queden prenyades (taula)
La producci seminal determina quantes femelles/mascle.
El comportament sexual s el criteri principal a lhora descollir un bon
mascle.
Si un mascle senamora duna femella i noms la vol a ella s un
defecte per aquest i senvia a lescorxador. No interessen ni les
interferncies ni que es barallin (perden temps de munta).
Cal determinar el nmero ptim de femelles/mascle = 20
Factors
- Fotoperode: els dies curts i decreixents estimulen la funci
reproductiva
- Nutrici: flushing = consisteix en sobrealimentar el mes
abans del que tenies prevista la reproducci (15 dies o 3 setmanes de menjar b). El fet de donar de cop una
alimentaci ms bona del normal fa augmentar el doble la reproducci, ja que es pensa que ha arribat la
primavera i comena a ovular.
- Presncia del mascle = Efecte mascle
ovulaci induda. Permet ovular en poca anovulatria (en zones
mediterrnies en qu el fotoperode s negociable)
- Efecte femella o ovulaci per simpatia
com les dones.
Efecte mascle

33
 - Maig i juny, llum creixent: es fan servir ovelles no ccliques (cicle reproductiu no funcional). Les ovelles
ccliques no responen, perqu t ms fora el propi cicle que qualsevol efecte mascle, de manera que es
cobreixen el dia17.
- Sintrodueix un 6% de mascles que porten un mes allats (20 femelles per mascle), depenent de la raa,
laltitud, lpoca de lany,
- Presncia del mascle durant 45 dies (quasi tres cicles) i al cap de 17-18 dies totes les femelles hauran sortit
en zel. Unes quantes no hauran quedat prenyades, per el segent cicle tindran una altra oportunitat.
- En races amb anoestre marcat noms es practica en poques al voltant del perode de cubrici. En races
amb anoestre menys marcats saconsegueix una fertilitat global del 75% (nombre de prenyades passats els
45 dies), i una prolificitat (nombre de xais que neixen) de 1,2-1,4. Depn del nombre docits, per tant,
depn molt de la raa

Control del cicle:

En ov es fa molt perqu permet organitzar la feina i la producci:
- Alimentaci
- Comercialitzaci: podrem vendre tots els xais alhora (per Nadal, que sn ms cars)
- Treball
- Intensificar la producci
- Permet fer inseminaci artificial
- Fer inseminaci artificial: costa veure una ovella en zel, per aix s important tenir-ho controlat. Es fa per:
o Control natural: Efecte mascle
o Control farmacolgic
hormones: progesterona (ov), prostaglandines (bov)

PROGESTERONA (ov)
- Esponja vaginal (acetat de fluorogestona i acetat de medroxiprogesterona): el cervell es pensa que hi ha un
cos luti produint progesterona i la hipfisi li diu al ovari que sinvectivi. Quan Traiem lesponja s equivalent
a lostelisi i es provoca la ovulaci.
- Sincronitzaci de zels (en femelles en anoestre, per sensibilitzaci e leix hipotlam-hipofisari) en un dia
determinat (no en un perode determinat, com en lefecte mascle): susa quan hem de fer inseminaci
natural per noms ens deixen el mascle un pocs dies, o si volem fer inseminaci artificial.
- Lesponja es posa durant 14 dies, perqu hi ha una resistncia natural, desprs de 12 dies en anoestre
- Injectem PMSG per estimular el desenvolupament follicular quan traiem lesponja. 24-48 hores desprs
podrem posar el mascle
- Sha de treballar amb grups petits i posar-hi molts mascles perqu ciclaran moltes ovelles exactament el
mateix dia. Si volem semen danimals molt bons ho haurem de fer per inseminaci artificial, perqu el
propietari dels mascles no ens els deixar.
- Fertilitat del zel indut (munta natural): 60-70%
- Fertilitat zel indut ms retorn:(inclou el segon zel): 60-80%
- Prolificitat zel indut s de 1,4-1,7 xais/part
- Prolificitat cicle indut ms retorn (s ms baixa perqu al segon zel hi son les femelles que no shavien
quedat prenyades abans perqu segurament tenien problemes): 1,3-1,55 xais/part

PROSTAGLANDINES (bov)
- Actua directament sobre cos luti (lutelisi): de forma natural el cos luti apareix quan desprs dovular,i quan
desapareix (lutelisi) es torna a ovular 3-5 dies desprs.
- Noms funciona quan hi ha cos luti (ovella ciclant): noms sutilitza per sincronitzar zels (no per induir-los en
ovelles en anoestre)
- Sutilitza mes en bov, perqu es pot palpar el cos luti, per en ovella s massa difcil.
- Poso la injecci i si encerto dins cicle, ovula al cap de 2-3 dies, per si coincideix amb els dies que no t cos
luti no hi haur efecte. Per tant, es poden fer dues injeccions per assegurar la jugada. Tamb es pot associar
a lefecte mascle )injecci al cap de 16 dies de la introducci del mascle)
- s car i no sutilitza gaire en ovelles perqu no surt a compte, en canvi en una vaca si que surt a compte
perqu dna molts ms beneficis en forma de llet.

INSEMINACI ARTIFICIAL (bov):

- En vaques t molt xit, per en ovelles no
- Extracci semen amb vagina artificial

34
 - Es dilueix i es refrigera (15C). Sinjecten 0,25 ml (400.000.000 espermatozoides).
- Hi ha bona fertilitat durant 6 hores i s acceptable en 24-48 hores: La congelaci redueix els problemes i
permet un s ms ests de la inseminaci,per redueix molt la fertilitat. De vaques nhi ha a tot el mn,
per dovelles no, i no es pot exportar el semen a llocs gaires llunyans perqu es perd la fertilitat, per aix
no sutilitza tant.
- Es fa desprs de la sincronitzaci amb progestgens i PMSG
- Inseminaci exocervical (via vaginal) per semen refrigerat a les 55 hores de la retirada de lesponja (fertilitat
entre 30 i 55% en refrigerat i 30% en congelat)
- Inseminaci intrauterina per laparoscpia 60-65 hores desprs de la retirada de lesponja (fertilitat del 50-
70% amb semen congelat)

PRODUCCI DOV DE CARN:

Productivitat numrica:
Nombre danimals venguts per femella i any (ens interessa saber quants animals puc vendre). No noms depn de la
mare, sin tamb de la nostra feina.
Depn de la lnia mare a travs de:
- Factors productius: activitat sexual/fertilitat, prolificitat

- Factors maternals: Instint maternal (estableixen vincle a la primera hora de vida i si no ho han fet ja no ho
faran), capacitat lletera (capacitat de donar llet: han de tenir la mnima necessria perqu el xai pugui
crixer)

- Taxa de mortalitat: 4-10% en intensiu i 10-30% en extensiu

- Taxa de reposici (15-22%)

Producci ponderada:
Kg de carn venuda per femella i any: inclou el nombre danimals que tens i com creixen. Depn de tot el que hem dit
de la femella, i daspectes del mascle (gentica):
- Precocitat (velocitat dengreixament): en un creixement normal, durant el perode prepuberal es creix
estructuralment, i desprs es creix en forma horitzontal. Al consumidor espanyol li agraden els xais joves
(sacrifici amb pes viu de 20-24 kg vs 40-50% a la resta del mn), tenen menys greix que els adults, i el gust s
ms fluix i la carn ms tendre.

- Rendiment de la canal: divisi pes de la canal respecte el pes de lanimal viu. Depn de les races

- Potencial del creixement del cabrit

- ndex de conversi: kg de pinso necessaris per crixer un kg de pes. Influeix sobre leconomia de la
producci, per no sobre la producci ponderada.

Qualitat del producte:

Pot influir en el preu del mercat a travs de:
- Morfologia en viu i canal

- Pes de la canal: aquests dos punt sn molt difcils perqu si vengssim adults entrarem en competncia
amb Europa, que ven ms barat

- Engreix i color de la canal: el creixement s molt ms rentable a partir de la pubertat

- Qualitat de la carn: la carn de xai s cara, per la gent no la considera una carn de molta qualitat (un jabugo
tamb s car, per s de qualitat i la gent ho paga)

Carcters de selecci gentica:

35
 - Prolificitat: poc heretable, molt inters econmic

- Capacitat lletera: mesurat sobre el creixement de xais als 30 dies (no serveix de res tenir alta prolificitat si la
mare no s capa de produir ms llet). Tcnica de la doble pesada: es pesa el xai abans i desprs de mamar,
desprs destar 7-8 hores separat de la mare,

- Instint maternal (subjectiu): als 30 dies tamb es mesura

- Producci de carn: pes al naixement, creixement, ndex de transformaci, morfologia

- Qualitat de la canal i de la carn

Tipus dencreuaments:
Nhi ha dos tipus:
 MILLORANT:

Lobjectiu s millorar. Descendncia dedicada a la reposici (races prolfiques o amb mascles que vinguin de femelles
prolfiques)
 INDUSTRIAL o COMERCIAL:

La F1 (descendncia) es sacrifica i es ven.

- No modifica la base gentica, millora les caracterstiques productives.

- Est limitat pel pes al sacrifici, perqu Espanya s lnic que menja animals joves, per tant no podem
aprofitar les caracterstiques de les races angleses o franceses (principals pasos productors dovelles). Aix
crea la necessitat de buscar lnies paternes amb bon acabat i poca activitat sexual a la primavera.

Rendibilitat en funci dels xais destetats/ovelles/anys:

La productivitat numrica al deslletament es troba entre2-3
(bona). El punt on passo de perdre a guanyar diners est al voltant
de 25 animals deslletats, per tant hauria de tenir una prolificitat
de 1,2 (mitja nacional). Si tinc 1.000 ovelles i guanyo 3 euros per
ovella, son 4.000 euros al final de lany (no visc!). Amb animals
massa prolfics hi ha molta mortalitat i tamb es perden diners. Es
busca una prolificitat 1,7-2. Aquests ndexs requereixen , en
general, sistemes en qu els parts es realitzin sota control
(estabulacions; no necessriament intensificaci del sistema)
Els parts dobles sn els millors. Amb parts simples no arribo
econmicament i amb parts triples, en extensiu perdo diners
degut a la mortalitat i en intensiu guanyo diners per porta massa
feina i no acaba de compensar.

Factors diferencials entre sistemes de producci:

- Base gentica i capacitat de productiva de la raa
escollida

- Existncia o no de pastura (pastura permanent, semiestabulaci o estabulaci total)

- Tipus de pastura (conduit o no, transhumncia, nomadisme, mida del ramat)

- M dobra

- Planificaci i intensitat reproductiva

- Alimentaci complementria

- Inversions generals

- Sanitat

36
 - Producte de venta

Alimentaci dov de carn:

Difcil racionar perqu no es coneix el valor nutritiu de la pastura (com que no s rentable produir carn dov, els fem
pasturar per no gastar tants diners), la ingesti de pastura ni el nivell productiu dels animals individuals (no sen
poden saber les necessitats)
Si ens basem en les necessitats, no fem res fins abans del part i quan lacten, que els hi donem pinso, per gastar el
mnim possible. Sn elevades al final del part (sobretot en gestions mltiples) i al inici de la gestaci, i baixes la resta
de cicle productiu. El problema s que es necessiten aportacions variades segons lestat fisiolgic (ingesti baixa en
pre i post-part) i, a ms, s fonamental el maneig de la mobilitzaci de reserves (per energia, per no per protena).
Per tant, els donem suplementaci al prepart i postpart i fem que tinguin reserves corporals fent-les menjar molta
pastura a la primavera (noms els hi donem una mica de pinso perqu la resta ho treguin de les reserves)
Quan arribem al perode de munta i assecat ha de recuperar la condici corporal desprs del deslletament, per
garantir la sortida en zel i una bona taxa dovulaci:
-Recuperaci de la condici corporal
0,75 kg palla + 0,6 kg ordi
-Manteniment
0,75 kg palla + 0,3-0,4 kg cereal (o 0,5-0,7 kg palla + 0,8-1 kg fenc vesa- civada)
-Flushing
sobrealimentaci (20-30%) en 2-3 setmanes munta (millor fertilitat i ms ovulacions mltiples). Funciona
b en animals amb CC baixa o mitja.
Durant la gestaci cal tenir en compte la prolificitat de la raa al racionar laliment. Si mobilitzen greix es dona una
situaci de cetosi (en ovelles i cabres es dona durant gestaci, no lactaci com les vaques).
El 4rt i 5 mes sn delicats perqu augmenten les necessitats i disminueix la capacitat dingesta. Solen perdre pes (cal
evitar prdues gaire grans) i poden aparixer toxmies de gestaci.
Als 2-3 mesos inicials lactaci s quan fan ms llet, i tenen ms necessitats (sobretot els parts dobles). Si decideixo
fer 3 parts cada 2 any (gestaci cada 8 mesos) sha de fer tot en intensiu perqu no hi ha temps de recuperar
reserves corporals (en extensiu), cal tenir pinso tot lany i evitar les prdues excessives de pes.
Xais:
3 tipus de carn:
 LECHAL

Sn xais que provenen de ramats amb aptitud lletera que es sacrifiquen als 25-30 dies amb 10-12 kg de pes viu (pes
de la canal 5-6 kg). Tenen poca carn i s molt tendra, de manera que els deslleten tant aviat com poden perqu no
consumeixin llet, per si ho fan massa aviat la mare baixa la producci en picat, i no es recupera mai.
 PASCUAL

s equivalent al lechal, noms varia la raa o origen. Es tracta dovelles merino en pastura fins al sacrifici (13-13 kg de
canal). Se li diu pasqual perqu a Extremadura (que s on es produeixen ms) tradicionalment es menjaven per
Pasqua.
TERNASCO
Arag (raa aragonesa) i La Mancha (manchega)
RECENTAL
A Mrcia (Segurenya)
Ternasco i Recental es tenen sense pastura i es sacrifiquen als 10-12 kg de canal. Es tendeix a deslletar precoment
(40-45 dies)
 PESAT

Xai de la resta del mn excepte Espanya. Es sacrifiquen adults (35-40 kg de PV amb menys de 4mesos)i salimenten
amb ordi amb concentrats.

PRODUCCI DOV LLETER:

Races:
 LACAUNE (Fra): 275 L; Prolificitat 1.3-1.5; Ramat mitj 273 de ovelles

 SARDA (Ita): 250 L; Prolificitat 1.1-1.5; Ramat mitj de 160 ovelles

 CHURRA (Esp):172 L; Prolificitat 1.3-1.4; Ramat mitj de 250 ovelles
Producci de xais de lechal

 MANCHEGA (Esp): 158 L; Prolificitat 1.3-1.5; Ramat mitj de 270 ovelles
Destaca per ramats grans!!

37
 LATXA (Esp): 130 L; Prolificitat 1.1-1.2; Ramat mitj de 100 ovelles
Es produeix al P. Basc i destaca perqu t
ms pl que llana

 AWASSI (Isr)
Permet augmentar molt el nivell productiu de llet al introduir-la amb races daqu, per t menys
qualitat, menys protena i greix (surt menys formatge). Sha introdut molt a Castella Lle perqu es fa formatge
que sembla manxego, per com que no ho pot ser li posen aquesta ovella i li canviem el nom (formatge
Zamorano)

Factors determinants del sistema dexplotaci:

- Raa

- Disponibilitat i tipus dutilitzaci de recursos vegetals

- Grau de complementarietat alimentria

- poques de parts

- Ritme reproductiu

- Durada del cicle productiu

- Tipus de deslletament i/o durada de la munyida

- Metodologia de munyida (mecanitzaci i rutina)

Sistemes productius:
El deslletament depn de la raa:
- Deslletament al part i munyida tota la lactaci (Alemanya)

- Cria i munyida fins 2 mesos (Israel i Xipre)

- Cria i munyida des de 1 mes al secatge (nmades)

- Deslletament a 1 mes (tradicional mediterrani)

- Deslletament a 3 mesos (Europa Central i de lEst)

- Noms cria (Nord dEuropa)

Taula:
Percentatge de pastors assalariats: Castella i Lle, el 80%
ramats els cuida el propietari.
Al nord els ramats son ms petits i tothom els t de
propietat
La munyida mecnica no arriba ni al 50% a Espanya, tot i
que els ltims anys ha pujat, perqu molta gent que tenia
vaques de llet els van potejar amb la poltica agrria i es
van muntar granges de llet de cabres o ovelles i ja venien
professionalitzats en aquest sentit.

Factors que condicionen la producci de llet:

INTRNSECS:
- Genotip i potencial productiu de la raa

- Estat de lactaci (corba de lactaci, influncia de la

38
 lactncia natural)

- Edat: la producci s menor als primers parts de lanimal, i les millors lactacions son als 3-5 anys, desprs
comena a baixar (al contrari que en les vaques, que es sacrifiquen a la 3a lactaci)

- Tipus de part: els dobles fan ms llet, encara que desprs noms hi mami un xai (el cos sha preparat per
donar ms llet si nha parit dos). Si ha tingut un part simple i li poses 2 xais tamb produeix ms llet, per no
els agrada que els hi mamin fills que no sn seus.

- Pes i reserves corporals: 6-17% mes de llet si en tenen, per aix les engreixem abans del part.

- Anatomia i morfologia mamria: afecta a la producci (volum) i sobretot a laptitud de munyida, si es deixa
o no munyir a mquina (nhi ha que no es deixen). Les glndules mamries de les vaques estan preparades
per les mquines de munyir, per la forma dels mugrons, en canvi les de les ovelles no perqu tenen els
mugrons mirant a Cuenca. Es dobleguen i no surt la llet que queda a baix, (la llet surt per gravetat)
selecci
gentica

- Cintica demissi de la llet: hi ha ovelles que els surt en un pic i nhi ha que els surt en dos pics, en una
mateixa munyida. Els alvols sintetitzen la llet i la cisterna ja la t. Hi ha animals molt sensibles a la oxitocina
i noms entrar a la sala ja treuen la llet (llet de cisterna i llet alveolar), els que els tarda ms van 1-2 minuts
ms lents (treuen la llet cisternal, a laltra li costa ms). Tamb es fa selecci gentica.

- Estat sanitari de la mama-Mamitis: quan nhi ha no hi ha producci de llet. Les ovelles no en tenen gaire,
per quan la tenen es moren.

EXTRNSECS:
- Nombre de xais criats: factor molt important, que augmenta el pic i la persistncia

- Deslletament i lactncia artificial: quan deslletes es perd producci (per sempre, noms es recupera una
mica), perqu lovella sestressa (tamb si amb la mquina no som capaos de simular el xai)

- Nombres de munyides: Si passes de munyir 2 cops a 1, perds un 30% (amb vaques passa igual, amb cabres
no)

- Mtode de munyida: amb mquina cal determinar la forma ptima i el ritme i la relaci pulsaci:succi
(temps que estic obert i temps que estic tancat)

- Alimentaci

Composici de la llet:
18% MS, 1% Cendres, 4,5% lactosa, 5,5% PB, 7,5 GB
La composici pot alterar-se segons la raa i lalimentaci, i t molta importncia perqu determina la capacitat de la
llet per transformar-se en formatge.
La llet dovella s ms forta de gust, i aqu no ens agrada tant, per en canvi va millor per fer formatges perqu s
rica en greix i protenes.
Lalimentaci :
Sestructura amb lots ( LI FALTA DIAPO)
Al febrer el nivell s mig i al mar baix. En una granja que fa un part lany, no tots pareixen a la mateixa poca perqu
sin no produirien sempre, per aix shan de fer lots (part gener, mar setembre?). amb alimentaci diferents. Si
noms hi ha una poca de parts els lots es fan en funci de lestat reproductiu

PRODUCCI CAPRINA:
Censos mai surten a examen.
Cens de producci mundial:
Censo Mundial: 583 milions de caps (1995)
Censo: sia: 60%; frica: 29%; Amrica: 7%; Europa: 3%.
Producci de carn: sia: 70%; frica: 22%; Amrica 4%; Europa: 3%
Producci de llet: sia: 58%; frica: 19%; Amrica: 3%; Europa: 20%.

39
Cens a Europa:
Censo: Grcia: 50%; Espanya: 25%; Itlia: 10%; Frana: 8%; Altres: 7%.
Producci de carn: Grcia: 54%; Espanya: 20%; Frana: 13,5%; Itlia y Portugal: 5,4%.
Producci de llet: Grcia: 32%; Espanya: 29%; Frana: 28%; Itlia: 8%.
Producci mitja per cabra/any: Alemanya: 800; L; Frana: 480 L; Espanya: 262 L; Grcia: 180 L.
A EU la producci de carn s poc important, hi ha sobretot llet per formatge. Grcia i Espanya sn ms importants,
en cens, nombre danimals i producci de llet i carn. Frana t una producci lletera ms especialitzada, encara que
en fan menys.

Cens a Espanya:
Races: Serrana: 30%; Murciano-Granadina: 20%; Creuades: 20%; Malaguenya: 10%.
Distribuci: Andalusia: 40%; C-M: 15%; Extremadura: 11%; C-L: 10%; Canries: 7%.
Murciano-granadian s de les mes productores.

Reproducci:
Mascle i femella sn idntics a les ovelles. Les diferencies :
Nivell productiu: cabra molt ms (200- vs 1000)
Metabolisme: cabra est al nivell duna vaca (per kg de pes el seu esfor metablic s similar al duna vaca=
Vida productiva ms llarga que ovelles (12 lactacions vs 5-6)
Molt rstiques: sadapten a llocs molt diferents
Incidncia davortaments gran entre dia 90 i 150, i no se sap perqu. La progesterona depn del cos luti i de lovari al
principi i de la placenta al final de la gestaci. Pot ser que el cos luti deixi de produir progesterona abans que comenci
a fer-ho la placenta.
Parts molt ms senzills
Prolificitat en adults s quasi sempre 2 (les de primer part 1,4-1,5)
s important seleccionar bons mascles. Es busquen mascles hiperactius sexualment, tot i que solen ser
proporcionalment agressius (no es poden posar dos mascles junts perqu prefereixen barallar-se que muntar) i es
mira quan temps tarden a tornar a muntar una cabra desprs dun altre (mes d 4 minuts no s bon mascle)
Digereixen fibra millor que altres remugants, ms respectuoses amb el medi ambient (no mata lherba, perqu sap
que si la deixa el brot tornar a sortir) , ms resistents a malalties,
Sistemes de producci tradicionals. Els extensius quasi han desaparegut (existeixen per autoconsum i prou, tot i que
tcnicament sn illegals)
La planificaci s dun part per any, perqu la lactaci dura 9 mesos. El deslletament es fa tant rpid com es pot (1-2
dies mxim, ja que les cabres no es traumatitzen com les ovelles)
7+5 lactaci fan 12
munta als 7 mesos desprs del part. Si fem 2 grups, un pareix al juny i l altre al gener.
Reproducci del mascle:
- La pubertat pot aparixer a partir dels 3 mesos (normalment 5-8)

- La fertilitat del mascle depn del fotoperode, temperatura ambiental, lalimentaci i lestat fisiolgic de les
femelles

- Lptim reproductiu s entre els 3-8 anys, i la seva vida productiva pot estendres fins a 10 anys

Reproducci de la femella:
- Arriba a la pubertat als 5 mesos, per no sha de muntar abans dels 7, amb 30-33 kg

- Els animals nascuts a la primavera poden iniciar la seva primera munta a la tardor. Els nascuts a la tardor
tamb lhan diniciar a la tardor, degut a lestacionalitat

- La seva vida productiva pot allargar-se fins als 14 anys.

Cicle estral:
- Durada del cicle: 19-21 dies

- Durada de lestre: 24-48 hores

- Estacionalitat a les zones del Nord (reproducci entre setembre i gener), per poca a Espanya

40
Fecundaci, gestaci i part:
- Inseminaci artificial

- Avortaments freqents entre els 90-115 dies

- Gestaci de 5 mesos

- Durada del part: 90-120 dies

- Prolificitat mitja: 2 en adultes i 1,4 en primerenques

Control del cicle reproductiu:

PROGESTGENS
Implants subcutanis, esponges, injecci (+PMSG). Sarriben a bones fertilitats (fins a 95%) en el
segon zel post-part
PROSTAGLANDIES (+PMSG)
Estimulen la ciclicitat. Fertilitat del 60%. Tamb sutilitzen per sincronitzar (fertilitat del
55%)
EFECTE MASCLE
Separaci fsica del mascle (mnim 3 setmanes). Zels frtils (70-90%) entre el dia 1 i 30 desprs.
FLUSHING
Munta:
MONTA NATURAL
Sempre controlada, evitant lluites entre mascles. Lactivitat sexual del mascle savalua en funci
del inters per les femelles, el temps de reacci desprs de la primera ejaculaci (uns 4 minuts) i el nombre de
muntes en 10 minuts (entre 0-3)
INSEMINACI ARTIFICIAL
s limitat (3%) i fertilitat baixa (30%)
Caracterstiques de la cabra:
- Capacitat de realitzar desplaaments rpids i gils

- Excellent capacitat de supervivncia

- Digereixen millor la fibra (aprofiten pastures de pitjor qualitat)

- Danyen menys les pastures que els ovins

- s ms resistent a les malalties

- Produeixen uns cuirs dexcellent qualitat

- Les bones cabres sn ms eficaces en producci que lov i incls que el bov

Sistemes de producci de llet:

TRADICIIONAL
Ramats molt petits, familiars, munyida a m, venta diria, pastura diria. Producci baixa i alta
mortalitat
EXTENSIU
Recollida de la llet per formatges, millor nivell sanitari
INTENSIU
Ramats grans, ms tecnificats, milloren les produccions, munyida a mquina, refrigeraci de la llet,
inseminaci artificial i bones installacions.
Planificaci del ramat lleter:
- Un part/any

- Organitzaci per lots de producci

- Deslletament a les 24-48 hores

- Perodes de lactaci de 9-10 mesos

- Munta als 7-8 mesos post-part

- Alimentaci dacord amb les necessitats (lots)

Factors que afecten la producci de llet:

- Raa i sistemes de producci

41
- poca de parts (major producci en els parts de tardor i menys en primavera)

- Edat (a ms edat ms producci) i nmero de parts (mxim a la 5-7 lactaci)

- Estat de lactaci

- Tipus de part (gestaci i lactncia)

- Estat sanitari de la glndula mamria

42
4. PRODUCCI DE CONILLS:
Situaci del sector:
s una producci que li costa molt tirar
endavant, sobretot a les grans ciutats, i ms
des de que existeix com a animal domstic.
La conilla s una gran productora de carn.
(17,7 kg de carn) i a ms, de totes les carns
del mercat s la que t menys grassa.

El cens ha augmentat des del 2004. El que ha

disminut s el pes de la canal (abans: 1,5 kg
de canal, 3 kg PV ), per ara volem carn cada
vegada ms petita i tendre, i des del 2007 mengem canals de 1,2 kg (70 dies de vida i 2,10 kg PV al sacrifici)
La Xina produeix molta carn de conill i nexporta
molta. Desprs els pasos Mediterranis de la EU
(Espanya, Frana i Itlia).
A Espanya la gran productora de carn de conill
s Catalunya, i tamb s on es menja ms conill,
perqu a nivell dEspanya no sen menja gaire:
El nombre de fbriques de pinso per conill ha
disminut, perqu sha produt una concentraci.
El consum de pinso tamb ha disminut un 35%
des de 1999.
El 24% de la producci de pinso a Espanya es
concentra a Catalunya, seguit de la Comunitat
Valenciana, i el 34% dels escorxadors per a
conills es troben a Catalunya. Un 14% a la
Comunitat Valenciana.
Avui dia lexplotaci cuncula mitjana t 390
gbies de reproductores (equival al nombre de
mares). Aix s molt i, a ms, es tendeix a
concentrar-les encara ms.
Les comunitats amb major infraestructura productiva sn Catalunya (29% de gbies), Arag (12&) i la Comunitat
Valencia i Galcia (12%), Castella-Lle (11%) i Castella La Mancha (9%), per la regi que t millors installacions s
Navarra.
El 51% de les granges industrials fan inseminaci artificial, obtenint un 81% de lludrigons. Ha estat una revoluci,
perqu permet que un sol treballador pugui estar amb 800 mares (abans noms podia estar per 250 mares), per tant,
ha augmentat la productivitat. I el 58% dexplotacions utilitzen Maneig en Bandes (?)

Reproducci:
Bases anatmiques i fisiolgiques:
MASCLE
Dos testicles: ovoides, situats al sac escrotal (abdomen), amb fibres musculars per a fer retracci. Baixen al
sac escrotal als dos mesos. El penis s curt i mira cap enrere, noms el dirigeix endavant durant lerecci.
Pubertat :
- Espermatognesi : 40-50 dies (6 set)

- Primers espermatozous : 110 dies (16 set)

- Primer s : 20 set

- Maduresa sexual : 32 set

Producci dEsperma :
- Volum : 0.3-0.6 ml

- Concentraci : 150-500 milions esp/ml

43
 - Varia segons quantitat dejaculats diaris: el primer s mxim, el segon disminueix el volum per augmenta la
concentraci, per a partir del tercer ja disminueix tant el volum com la concentraci.

FEMELLA
Dos ovaris, dues matrius i dos colls de matriu independents amb una nica vagina de 6 a 10 cm, per tant
sha dinseminar a nivell de la vagina.
Pubertat :
- Primer follicle : 67-70 dies (10 set)
- Primera acceptaci mascle : 10-12 set
- Edat de la pubertat variable segons :
o Raa : 120-130 dies (17-18 set)
Races ms grans sn ms tardanes
o Desenvolupament corporal : 70-75 % del PV Ad
Manifestacions de zel :
- Color de la vulva : vermella 90% d'acceptacions
- Dors arquejat
- Comportament sexual positiu cap el mascle.
Cicle sexual.
- No regular
ovulaci induda per la cpula
- Dues fases: estre (acceptaci) i diestre (no acceptaci)
- Alternana de les dues fases, sense preveuren la durada
- Estat pre-ovulatori (7-10 dies)
- Conilla gestant accepta altres cpules a partir de la segona setmana de gestaci (no significa absncia de
gestaci i no provoca gestacions simultnies)
Ovulaci :
- 10-12 hores desprs de la cubrici
- Provocada per :
o Excitaci sexual i altres estmuls
o Artificialment :
 Estmuls vaginal + estrgens
 Variacions lumniques brusques
 Montes entre femelles
 Estmuls elctrics lumbars
 LH : immunitza

Quan el conill est muntant sha de controlar perqu tendeix a fer una altra monta al cap de 30 segons i li esgotes els
espermatozous (a la tercera munta disminueix el volum i la concentraci de lejaculat)
Una femella no es pot utilitzar
fins als 5 mesos. A ms, no
mostren el zel fcilment. Quan
la vulva est de color vermell
encs accepta el mascle, sin
no. Si no laccepta tamb pot
ser que no li agradi el mascle,
entre altres, perqu aquest
est esgotat.
La femella noms ovula
desprs del coit. Per cada 17
dies ovula i tu veus poques
que accepta el mascle i
poques que no (estres i
anestres), per es un cicle
molt irregular que no segueix
cap patr. La conilla a partir
del dia 15, en un 70% dels
casos, si est prenyada, accepta el mascle. Avui dia, per fer ovular, sutilitza el GnRH, La resta de coses no funcionen.

44
La fecundaci es fa vaginal i la implantaci dels vuls t lloc 7 dies desprs de la cpula, per tant,hem danar molt en
compte amb la manipulaci de la femella. La femella sempre ha danar a la gbia del mascle perqu est ms
acollonida i no s tant agressiva (perqu es baralles mossegant-se els testicles)
Lejaculaci s molt rpida i desprs el mascle cau de costat i xiscle. Sutilitza un mascle cada 10 femelles
aproximadament.
Es fa diagnstic per palpaci a partir del dia 7-8 (gestaci dura 30 dies). Si no est prenyada la porto al mascle,
perqu aix no he desperar a veure si pareix o no.
Munta i relaci reproductiva:
Fecundaci i gestaci:
- Gestaci 30 - 32 dies
- Fecundaci : esperma vagina
o Espermatozous fecunden 1h 30m desprs ovulaci
- Gestaci :
o Lou arriba a matriu 72 h desprs ovulaci
o Implantaci 7 dies desprs cpula.
o Progesterona fins dia 15, fins el part
o 60-70 % dvuls a terme, amb mortalitat mxima els dies 0 i 15 de gestaci.
- Pseudogestaci :
o Dura 15-17 dies : Comportament maternal de mare
o s rara en producci (mascle infrtil ?).
Munta :
- Relaci sexual tpica :
o Sensumen
o Mascle marca femella amb barbeta
o Conilla presenta lordosis, aixecant la cua i f flexionant la zona lumbar
o Mascle persegueix femella
o Mascle intenta cubrici
o Si hi ha coit : ejaculaci rpida, desequilibrant-se el mascle i caient de costat amb un xiscle
- Sol ser possible una segona cubrici uns minuts desprs.
Tipus de monta :
- Controlada :
o Mascles en gbies individuals
o Femella a la gbia del mascle
o Es vigila i controla la monta
o Si femella no accepta, observa si est en zel (vulva).
o Ajudar al mascle ???
o Si accepta : 2 cubrici ????
- Lliure i collectiva :
o Sense control. s molt poc freqent
- Inseminaci Artificial :
o Cada vegada ms freqent
o Utilitzada sobretot en Maneig a Bandes
Maneig de la monta
- Cubrici :
o Millor moment : 1 hora del mat
o Utilitzaci normal mascle : 5-7 cops per setmana
- Relaci Mascle : Femelles 1:10
o Segons Mida d'explotaci i Ritme reproductiu
- Diagnstic de Gestaci :
o Examen de mames i abdomen
o Palpaci:
 Sistema delecci
 Detectar presncia embrions per palpaci abdominal.
 Entre els dies 9 i 14 de gestaci
 Fiabilitat dun 90-95%
Factors ambientals que afecten la reproducci:
- Lluminositat: femella millor amb 16 h llum diries

45
 - Temperatura:

- Estaci: reproducci millor a final hivern cap a estiu

o 16 h/dia de llum atenua afecta lestaci
o Mascle presenta azoospermia per calor
o Femella disminueic acceptaci del mascle a la tardor.
Altres factors que afecten la reproducci
- Nmero de cubricions :
o Ideal sn 4 montes/setmana, tolerant-se 5-7
- Desenvolupament prenatal i mortalitat embrionria :
o 2 fases de gestaci :
 Embrionria : 7 dies. 20% de prdues
 Fetal : 24 dies. 10% de prdues
o Es parla 60-70% de prdues, amb 20-25vuls per ovulaci
- Data cubrici post-part : Lacceptaci del mascle s mxima 24 hores desprs del part
ritmes reproductius
Ritmes reproductius (intervals part-munta):
- INTENSIU:
o Munta: 24 h POST-PART
o Desmam: 26-28 dies
o Gestaci i lactaci simulniesel 90% del temps
- SEMI-INTENSIU:
o Munta: des de 7 dies post-part
o Desmam: 28-35 dies
o 10-12 dies de gestaci i lactaci simultnies
- EXTENIUS I SENSE DESMAM: En dess.

El conill s un animal molt influenciat pel

medi ambient. Els dos es reprodueixen
millor quan tenen intervals de llum de 16-8
hores, perqu sin sn molt estacionals i
al hivern no es reprodueixen. A ms, s
molt sensible a la calor i, a partir dels 30
graus t una mena de crisis reproductiva.
Al mes de setembre hi ha menys conills a la
venta, perqu sn els que no han quedat
prenyades al juny-juliol. A partir del 40
graus es comencen a morir. El fred no els
afecta, per mengen ms i per tant, gasten
ms.
La conilla es cubreix 7 dies desprs del
part, per tant, en pot tenir un part cada 40
dies. Els deslletaments normals sn als 30
dies aproximadament i, per tant, pot estar gestant i lactant alhora. Acceptaria prenyar-la el dia segent de parir,
perqu t un moment dalta acceptaci del mascle i que s molt frtil (11-12 parts lany, perqu s cada 30 dies)
per no susa perqu la desgasta molt i noms viu 6 mesos.
Lactaci i engreix dels lludrigons:
- Nidcola : niu 3-4 dies abans part
- 30C a interior niu
- Llit :
o Material llarg i no absorbent
o Cambra daire

46
 o Senredi b amb pl
o Net i higinic, no produint olor ni Irritacions
o A ser possible comestible
o Econmic i fcil de trobar
- Tipus :
o Palla
o Fenc
o Viruta de fusta
Vigilncia del part:
- Rpid, amb pocs problemes normalment
- Inspeccionar niu, retirant llodrigons morts
- Mortalitat mxima : 1 setmana de vida fins 25-30% dels nascuts
- Transferncia llodrigons :
o Donadora
Receptora
o Necessria
o Aviat
o Mxim de 4 llodrigons
o 48 h. entre parts de les dos conilles
o Netejar b de pl els llodrigons
o En absncia de la mare receptora
Desmam:
- Tipus :
o Preco : 22-28 dies. Ritme Intensiu
o Normal : 28-32 dies. Ritme Semi-Intensiu
o Tard : 32-40 dies
o Sense desmam
- Maneig del Desmam :
- Treure llodrigons de gbia mare
- Llodrigons a gbies dengreix
- Treure niu 3-5 dies abans
Fases del creiement:
- Engreix
o Del desmam a la venta
o Uns 40 dies de durada (30 a 70 dies)
o Fins 2-2,2 kg PV
- Recria:
o De venta a entrada en reproducci
o Uns 2 mesos de durada (2,5 a 4,5 mesos)
o De 2,2 a 4 kg PV
Creixement
Ponderal:
- Corba: inflexi a les 6-9 setmanes (velocitat mxima)
- Creixement compensador
Maneig:
- Engreix:
o Alimentaci i aigua ad libitum
o Lots: 0,07 m2/ll
o Mortalitat <5%
- Recria:
o Alimentaci
 Ad libitum: 90-100 dies
 Racionada: 120-160 g/dia
o A partir de 3,5 mesos gbies individuals

El conill s nidcola: neix amb 50 grans, molt petit i indefens. A ms, la mare s mala mare, no els cuida, perqu en
condicions normals la mare el pareix en un cau separat de la colnia i els t all tot el dia i noms hi va un cop al dia a
donar mamar. Per tant, hem de fer que la mare tingui un llit perqu els conills petits shi posin i ells sols
aconsegueixin estar a 30 graus. Les femelles fan una vola de pl i la posen al niu.

47
Es pot fer una transferncia de conills i mares amb molta facilitat perqu son poc maternals. Si el conill es queda fora
del niu la mare ja no el reconeix i tampoc no el torna a entrar. Si una conilla t moltes cries es poden intercanviar
ltimament es porta molt la lactncia
amb accs restringit. Es posa una paret a
la gbia que tanca laccs de la mare al
niu, perqu normalment no hi va mai,
noms si t por, i sels pot carregar amb
una coa, per no hi va mai a donar de
mamar. Per tant, daquesta manera es fa
un accs restringit i noms li permeten
anar all dos cops, perqu mamin.
El lludrig creix a molta velocitat. El
primer mes multiplica per 10 el seu pes
de naixement. Aix es deu fonamental
ment a la llet de la mare, perqu no
comencen a menjar slid fins a la tercera
o quarta setmana.
Lengreix dura uns 40 dies, des de que els
deslleto fins que arriben a uns 2 kg de pes viu als 70 dies. Un cop arriba a aquest pes va a lescorxador (canal 1,6 kg) i
em quedo la reposici. He desperar 4-5 mesos (fins a 4 kg) abans no es puguin reproduir. Lavantatge daquest
sacrifici (noms es fa a Espanya) s que si mirem la corba de creixement ja ha fet el punt de mxima inflexi de
velocitat de creixement (a partir daqu el conill ja no creix tant rpid). El problema s que a aquesta edat hi ha molt
poc mscul per los que tenen, per tant al estat espanyol estem comprant menys mscul que al es francs, pel mateix
pes. A lengreix es dona menjar i aigua ad libitum.
Estructura de la granja:
Al mn del conill el ms important no sn els conills. El que t valor econmic sn
les gbies, Per tant, en els clculs sutilitza la unitat femella, per no s la femella
sin la gbia). Les reproductores estan en gbies individuals amb nius (es calculen
els llodrigons per gbia i any, i la productivitat per gbia, no per femella). Les taxes
de reposici sn el 100% (cada any canvio tots els animals, perqu les gbies han
destar ocupades per animals prenyats o parint).
Tipus de gbia :
- Reproducci : femelles lactants o de part, en gbies contiges i
ordenades
- Mascle : mascles agrupats
- Espera o Gestaci : femelles adultes no lactants
- Reposici : reposici per edats
- Engreix : lludrigons desmamats

Els mascles estan en gbies

individuals.
Les femelles de reposici estan en
gbies individuals molt petites
durant dos mesos. Daqu surten a
ser prenyades i a a ocupar una gbia
de gestants
Els conills dengreix estan en gbies
collectives de 8-10 animals.
La femella adulta que no est
prenyada, ni lactant, es posa a una
gbia petita com les de reposici a
esperar que li toqui.

48
49
5. SECTOR PORC AL MN:

1. CENS:

(No apendre cap numero, si p.ex. Quina s producci mes important de catalunya; s aconsellable fer els problemes
de porc)
Cens mundial de porcs:
*PFG: produccin final ganadera.
s la producci animal ms important en cens,
consum (tonelades de carn) i econmicament
dEuropa i s la que t ms perspectives de
creixement a nivell mundial (ho diu la FAO).
Els principal productor del mn s la Xina i en
nombre danimals, la Xina, EEUU i Almanya, tot i
aix, s deficitari si ho mirem per cpita. En canvi
a Espanya comena a ser excessiva, de manera
que sexporta molt.
A lfrica i altres es produeix menys, per motius
religiosos i culturals, entre altres.
BRIC: Brasil, Rssia, India i la Xina: pasos que

creixen molt en producci

perqu creix molt la poblaci.
El Jap tamb s importador
de carn, perqu s molt petit.
Alemanya i Regne Unit
tamb.
Els principals exportadors sn
pasos tant petits com
Dinamarca (raa Landrace)i
Holanda perqu es produeix
molt i en intensiu (semblant
al que passa a Catalunya).
Si mirem la UE, veiem que
lany 2009 descendeix el
nombre de porcs respecte el
2007. Els pasos amb ms
cens sn Alemanya el que ms, Espanya el segon, desprs Polnia i Frana. Dinamarca i Holanda sn grans
exportadors mundials.
Caracterstiques del sector porc:
Espanya representa ms del 25% del diner produt per la ramaderia total. s la carn ms consumida (50% del total) i
la ms produda i, juntament amb el pollastre la ms barata.
Salimenta sobretot de blat de moro i soja, de manera que t una dependncia de la producci de cereals, perqu la
majoria de cereals que es produeixen van dirigits a lalimentaci animal.
Cicles de preus: s una ramaderia molt rpida en la producci (un porc en 4 mesos es fa). Pujava molt el preu del
porc i es venia molt fins que queien en picat i sarrunaven i comenaven a tancar granges i les poques que quedaven
tornaven a pujar els preus fins que queien en picat una altra vegada, cicles de 3 anys. Amb la globalitzaci sevita una
mica. s una producci molt concentrada al Nord-Oest dEspanya, sobretot Catalunya i Arag.
Cada vegada es busquen porcs ms petits (el pes de la canal disminueix).
Evoluci a Espanya: Ralla verda s el nombre de les femelles reproductores, vermell porcs en engreix i blau nombre
total de porcs. El cens segueix augmentant, tot i que les femelles estan bastant constants.

50
De tota la producci de carn a Espanya
el 61% s de porc (any 200). s
ramaderia molt intensiva i dependent
de genotips, installacions...per que es
pot collocar a a qualssevol lloc perqu
no necessita ni clima ni res especial,
per tant, sha collocat sempre a llocs
de difcil cultiu.
El diner que suposa la ramaderia
porcina en relaci a tota lagricultura
(cereals, boscos, pepinos...) representa
ms del 10%. Per en canvi, al llarg dels
anys, encara que hagi augmentant el
nombre de porcs ha disminut el diner
total que produeix el porc.
Porc Extensiu:
Aqu es t identificat amb el porc Ibric,
que est a les daeses
dAndalusia...menja les glans de tardor i
a la primavera el trvol subterrani i
lleguminoses que creixen all. En aquest moment t molta importncia, per ja no s totalment extensiu perqu sin
no sarriba a la demanda, per tant en realitat parlem de semiextensiu perqu tamb sels subministra pinsos. Les
mares i els mascles estan en extensiu i a mesura que es van muntant sols, pareixen al aire lliure en una mena de
tenda de campanya, on lacten i els garrins estan en patura, per els donen pinsos (si fessin intesniu total perdria la
grcia perqu sengreixaria molt i no faria exercici, per tant, perdria el gust especial que t).
Andalusia, Castella Lle i Extremadura hi h a la majoria dextensius en canvi el intensiu est ms distribut.
Explotacions:
Cebaderos: compren garrins deslletats (7-10 kg PV) i els engreixen fins a 100 kg. Sistema de tot dins- tot fora i entre
mig desinfecci... Es parla de kg de carn produit per any.
Evoluci del porc a Espanya: blau porc que comprem i vermell el que es ven (dins EU). Fins lany 1986 no hi havia
exportacions (any que Espanya va entrat a la EU) perqu hi havia pestes porcines i es feia noms autoconsoum
perqu no es deixava exportar. Noms es podien exportar els embotits curats perqu es pensaba que desprs dun
any ja shavia eliminat. Un cop dins la EU es va fer un sistema de matar porcs fins que desapareixia el virus. Va haver
el boom de lexplotaci fins a arribar a ser molt important a nivell dexportaci. La gran compradora de Espanya s
la EU. Sobretot Frana (per aix i per tot tipus de productes). Tamb compra Rssia i Hong Kong.

51
El sector porc a Catalunya:
El porc s el ms important de tots els productes agraria, seguits de les aus. Cabres i ovelles molt poc.
El 40% s de consum propi i el 60% exportaci. Daquest el 90% sexporta a lestat i la resta quasi tot a la EU.
En negre les comarques catalanes especialment intenses. En general zones rides i de poca rentabilitat de
lagricultura.I Producci de carn de porc (2006): Catalunya-Espanya-Europa

Organitzaci Com del Mercat (OCM) del porc:

- Ajudes demmagatzematge privat: Ajudes quan hi ha pics de producci a EU, es donen diners a les empreses
que poden emmagatzemar

- Sistemes de restituci a lexportaci: per buscar mercats de fora dEuropa, perqu son cars perqu els drets
socials sn majors que els dels Xinos, sudamericans... i els productes sn ms cars. Es donaven diners a
lempresari per cada tonelada que venia al exterior, perqu aix els podia vendre ms baix i podia exportar.
Era molt injust perqu no tots els estats podien competir amb aix perqu no tenien diners. Sha anat
treient.

- Drets regulaors per frenar les exportacions.

- Compres pels organismes dintervenci

- Noves directrius (actualitat):

o Baixada del preu del cereals.

o Medi ambient: 10h/ha

o Protecci animal

o Reducci de les subvencions

o Accs al mercat interior.

Sistemes dexplotaci:
SISTEMA INTENSIU
SISTEMA SEMIEXTENSIU
SISTEMA EXTENSIU

52
La majoria dexplotacions a laire lliure sn semiextensiu, constitueix el 70% de la producci del mn. En extensiu nhi
ha molt poc, noms el trobem als patis familiars de les zones tropicals que crien una truja per alimentar la famlia.
Per a les condicions extensives es requereixen unes condicions determinades per als animals:
Condicions de les mares:
- Rusticitat: les races rstiques han desaparegut, les niques que NO sn del tronc ibric. Ara noms queden les
millorades, i algunes daquestes no han perdut la rusticitat, el instint maternal...
- Instint maternal:
- Eficcia reproductiva
- Races: Saddleback, Hampshire, Duroc, encreuaments amb Landrace...
Condicions dels mascles:
- Rusticitat

- Docilitat

- Races crniques:

Duroc (extensiu, tenen les potes llargues, capaos de caminar), Landrace Dans (mascle per excellncia),
encreuaments amb Larg White, Pietrain...
*Landrace Belga: Musculatura molt desenvolupada i el seu cor no por irrigar tot el cos (no poden fecundar
les femelles).

Tipus dexplotaci:

REPRODUCCI
Les explotacions de reproducci compren femelles de granges de selecci als 4 mesos dedat. Les tenen durant la
pubertat fins a la primera munta. Quan arriben als dos teros del seu pes viu es considera la pubertat. Comena als 6
mesos,i la primera munta es fa als 9 mesos. Desprs de la munta ve una gestaci molt curta (114 dies). Llavors arriba
el part, que t na prolificitat de 12-14 dies. Comena la lactaci (21-28 dies) i es fa el deslletament. s un cicle llarg i
complicat pel que fa a les infraestructures.

ENGREIX
Les explotacions dengreix compren els garrins al deslletament (pesen entre 8-10 kg) i els engreixen fins al sacrifici
(100 kg). Lobjectiu s engreixar-los en el menor temps possible i amb el menor cost. Consta de varies fases, i
cadascuna delles t un tipus de pinso.
Deslletament (8-10 kg)
Transici (20-25 kg)
Creixement (50 kg)
Engreix (100 kg) En total passen120 dies

CICLE TANCAT (Cicle)

Les explotacions de cicle tancat tenen tot el cicle. Comencen amb les mares i acabes amb les truges de 100 kg. Es va
fer per evitar la transmissi de malalties degut al moviment danimals.

Classificaci de les granges porcines:

GRANGES DE SELECCI
La majoria dempreses sn explotacions integrades que posseeixen la gentica (granges de selecci). Cada empresa
posseeix uns genotips i nofereix uns altres de diferents.

GRANGES DE MULTIPLICACI
Les granges de multiplicaci s on es produeixen els pares i mares (per aix s difcil fer reposici amb els porcs que
van a lescorxador- Tot i que a vegades es fan encreuaments per obtenir garrins de reposici mai sobtenen igual que
el pare o la mare.

GRANGES DE PRODUCCI
Les granges de producci sn aquelles en les que es produeixen garrins o femelles per anar a lescorxador.
*Real Decret 320/2000

Integraci:
Lempresa proporciona tots els factors de producci.

53
 - Horitzontal
tipus cooperativa

- Vertical
propietaris i grangers sn treballadors

- Explotacions finanades
Autnoms (grangers)

Les que tenen per objectiu vendre garrins sn un 27% de integrades, i les dengreix un 80% integrades.
s la gran producci mundial i la que ms futur t. Sistemes tan productius sn complicats, contaminen molt i, a
ms, la lleu ho est fent ms car, de manera que les empreses porcines sen estan anant a altres pasos amb ms
facilitats.

2. INTRODUCCI:

Histria:
Origen 40 milions danys A.C.
Es domestica 7.000 anys A.C.
Algunes religions en prohibeixen el consum

FISIOLOGIA:
Tracte digestiu:
Des del punt de vista digestiu s un animal fantstic perqu sho menja tot i ho transforma tot (el recte ho
transforma quasi tot).
Estmac:
Emmagatzema aliment
Predigereix els aliments
Barrera pels microorganismes cap a el intest (pH baix).
Intest prim
Digesti enzimtica
Absorci HdC, lpids, aa, minerals i vitamines
Intest gruixut:

54
 Digesti microbiana: fermentaci
Absorci: AGV, aigua, minerals

Reproducci:
T molt bones caracterstiques reproductives. T unes banyes uterines tant llargues que pareix molts garrins (ms
dels que podria tenir), en pot gestar fins a 18.
El coll de lter sobre molt (la inseminaci artificial ha de ser el ms a
prop possible de loviducte). Shan aconseguit sondes molt flexibles que
arriben molt endins (capacitat enorme de gestar, tenen una alta taxa
dovulaci a cada cicle sexual).
Tenen zels molt llargs (fins a 3 dies de zel). Al haver-hi tants follicles
creixent hi ha una gran quantitat destrgens, que produeixen feed
back+ sobre la LH, la qual promou el despreniment follicular.
Reproducci
Desprs de la fecundaci es produeix la implantaci (14 dies
aproximadament) poden morir embrions per problemes destrs de la
truja.
Fase embrionaria, que dura fins als 30-40 dies de gestaci
Fase fetal, al llarg de la qual es produeix majoritriament el
creixement dels fetus. fins els 2 mesos t canvis de necessitats
nutritives. Lltim mes ha de menjar molt i ha de ser menjar digestible,
fcil dabsorbir pels garrins i que eviti problemes destrenyiment.

Glndula mamria:
N de mames: 6-7 per cada costat
1-2 torciques
4 abdominals
1 inguinal
Les ms craneals sn ms llargues i primes que les ms caudals

Cor:
s molt petit en relaci al pes de lanimal: 0,8% del seu cos en el lactant , 0,3% en ladult
El progrs gentic ha acusat aquest fet (en el 1800 un porc tardava 2-3 anys per arribar als 40 Kg.)
Presenta un tamany de vlvules molt petit
Les pulsacions disminueixen amb ledat

Base gentics:
El porc actual s un producte tecnolgicament molt avanat
Existeixen importants empreses de millora gentica (Batall, PIC,
UPB)
Lnies o races especialitzades:
Maternes: Landrace, Large White, Duroc
Paternes: Pietrain, Landrace belga
Selecci i creuament
Selecci:
Creixement
Eficcia alimentria (ndex de conversi)
Qualitat de la canal (espessor greix dorsal)
Productivitat numrica (nascuts vius)
Qualitat carn
Gentica quantitativa: BLUP, selecci assistida per marcadors

Creuament:
Identificaci.
La ment del porc:
Tossut

55
 No t agudesa visual
Poden veure moviment
En alguns casos les orelles dificulten la vista
Angle de visi de 300 (ajuda a moure els animals
Curis
Social
Caut
Llest
T memria
No sua (xipolleig)

3. REPRODUCCI

Pubertat: edat en qu la femella es pot muntar. A la pubertat comencen a ovular, per no es munten fins al cap
duns quants zels perqu ha darribar a un pes determinat (quantitat de grassa). ltimament shan seleccionat
animals amb poca grassa, per tant, sha retardat laparici
del primer cicle.
Interval deslletamet-zel i deslletament-munta: no sn el
mateix. Desprs del part ve la lactaci i el deslletament,
llavors es torna a muntar la femella i desprs de la gestaci
hi ha un altre part (interval part-part). El interval
eslletament-zel s una dada fisiolgica i el interval
deslletament-cubrici s de maneig, perqu si el primer
cop que estan en zel no es queden prenyades, desprs de
parir, has desperar al prxim zel (i aix s per mal maneig).
Des de que comencen a manifestar el zel fins que ovulen
passen unes 44 hores (pic LH), per tant, no sinsemina fins ms tard (22-34 hores), perqu lespermatozoide necessita
un temps per arribar. En munta natural es ecessita unes 12 -18 hores, en una inseminaci artificial sescura aquest
temps en funci del lloc dinseminaci.
En un ritme intensiu es poden estar 4 anys produint, per a partir del 3er o 4rt part perden prolificitat, els garrins sn
ms petits..., per tant la vida til s de dos anys (fan 2 o 3 part en tota la vida).
ndex productius:
(Serveix per fer problemes)
- Fertilitat: f =n femelles que pareixen /n femelles totals que shan muntat

- Prolificitat: P= n garrins nascuts/femella parida

- Fecunditat: F= n garrins nascuts/femella que hem muntat= f x P

- Productivitat numrica: PN=n de garrins deslletats/ femelles totals= F-mortalitat

- Productivitat numrica anual: PNA= PN x n part/any

n part/any= 365/Int. Parts=2,35
(Int. P-P: 114 d gestaci+21 d lactaci+ 20= 155) Noms es pot escurar
amb una lactaci curta
- Productivitat ponderal: s quan ho tradum a una altra mesura (Kg canal per femella, euros, kg PV...)

Resultats grups de referncia geogrfics:

N mitj de trujes presents a la primera munta. (Depenent de la vida til sabem la reposici, i normalment s de dos
anys, per tant, cada any es reponen el 50% de les truges).
Ens interessa no tenir gaires truges presents que no produeixin (truges velles que no pareixen..., per que segueixen
menjant), sn les truges improductives. Els garrins es divideixen entre el total de totes del truges presents, Per tant,
veiem que el nombre de garrins deslletats per nombre total de truges o per nombre de truges productives varia (la
segona s ms alta)
Prolificitat (nombre de garrins vius per camada): entre nascuts vius i nascuts totals hi ha casi un garri i pico per
camada, perqu els parts sn difcils. Per aix s important controlar el part.

56
Deslletats per camada: entre els que neixen vius i els que es deslleten hi ha un altre garr i mig que mor. Per tant, hi
ha un 18% de mortalitat dels garrins.
La prolifictat s gentica, per la mortalitat de la lactaci s una qesti de maneig (no de patologies).
El nombre de part per femella i any: 2,47-2,48
Interval D-C: 10-12 dies
quasi el 100% de les femelles es cubreixen en el primer zel desprs del deslletament.
Int. P-C: s dun mes. Sha anat disminuint, per ja no es pot disminuir gaire ms, i per aix disminueix la vida til.
Edat de truges a la baixa: 32 mesos (menys de 2 anys des de que es comena a cubrir la femella per primera vegada).
Edat al primer part: 400 dies
114 dies abans ja sha muntat per primera vegada (edat de pubertat als 300 dies, uns
10 mesos). Des de que fisiolgicament es poden quedar prenyades fins que shi queden passa un temps.

57
Maneig de la reproducci:
Desprs de deslletats passen a transici i desprs engreix. Sha de tenir en compte de si fem autoreposici o si
comprem les femelles.
Allotjament truges gestants:
Dos sistemes:
GBIES INDIVIDUALS:
Es vol prohibir. Animals molt fcil
de manejar, perqu es pot
observar cada truja
individualment... Al no moures no
tenen to muscular i quasi la meitat
de femelles que seliminen s
perqu tenen problemes de
musculatura i pelles i no
saguanten dretes i llavors j a no es
poden muntar no serveixen per
res. A ms el terra ha de ser de
reixes per les femtes.
La majoria dexplotacions actauls
son aix, per la normativa Europea
ho prohibeix i es vol posar en lots,
com els dengreix, per aix dna
problemes de baralles...
- 1,2 m2/femella

- Millor control

- Ms car

EN LOTS:
- 2-3 m2/femella

- Lots de 20-25 femelles (10-15 ptim)

Condicions ambientals de la maternitat:

- Temperatura ambiental: 18-22C

- Temperatura dels garrins:

o 1 setmana: 30-34C

o 2 setmanes: 28-30C

- Humitat relativa: 70-80%

- Espai: 6-5,6 m2/femella

El part:
Aproximadament 3 de cada 4 garrins moren els primers 3 dies de vida (sobretot les priemres 48 hores).
- Una mica ms de mig garr per camada mor les 12
primeres hores.

- Una mica menys de mig garr mor a les 12 hores

segents.

Amb un bon maneig durant i immediatament desprs del

part saconsegueix reduir molt les baixes.
El garr recent nascut s molt frgil:

58
 - Neix amb una autonomia energtica molt limitada: en comparaci a altres mamfers recent nascuts. Disposa
de molta menys energia emmagatzemada per kg de pes viu.
- Un beb recent nascut disposa de 10 vegades ms energia que un garr, i noms pesa el doble o el triple.
- s molt petit en relaci a la mida de la seva mare: risc daixafament.
- Neix humit, t poques reserves i s petit
tendncia a perdre temperatura rpidament.
Perqu moren a les primeres hores de vida?
- Si passa fred, la supervivncia encara s ms compromesa. Gran part de la poca energia de qu disposa es
malgasta en generar calor.

- Entren en un cercle vicis:

esgota les seves reserves
energtiques i se li complica
laccs a la mama perqu li
falta energia per moures.

- Acaba morint de fred,

dinanici, daixafament o
de malaltia

- La causa desencadenant de
la mort ha estat la situaci
de prdua de calor.

De tots aquests animals, els que no moren daix moriran de diarrees (mirar les cues dels garrins) que suposen una
deshidrataci i una mort quasi segura.
El part s llarg (14 garrins), i t la dificultat de tots els parts (no en t ms), quan els garrins passen pel coll uter la
femella ha de fer fora per expulsar. Cada cop que la femella fa aquesta fora els garrins que encara estan a dins
queden sense oxigen, per aix els ltims que neixen quasi sempre neixen en hipxia. s aconsellable que sempre hi
hagi alg durant el part que ajudi a tibar quan el garr passa pel coll, introduint la ma parallelament a la columna
vertebral (si st estirada cap a un costat dret, entrarem amb la m dreta per no anar en contra de la curvatura de la
columna i si est estirada sobre el costat esquerre s preferible entrar amb la m esquera). La m hi arriba molt
fcilment, i es tiba de les potes anteriors, mentre amb laltre m estira de la vulva perqu no eversioni cap endins.
Aix saconsegueix minimitzar lentrada de brutcia cap endins.
La femella t 2 files de glndules mamries. Les cranials fan ms llet. Els primers garrins que neixen solen ser mes

forts i es queden amb aquesta, i els que neixen ltims, com que estan ms dbils es poden arribar a quedar sense. Si
hi ha un cuidador no suposa cap problema perqu es fan lots de femelles perqu pareixin alhora i, com que no tenen
instint maternal, els garrins es poden canviar de mare, aix totes tenen un nombre regular de cries.
Lobjectiu de les gbies de lactncia s que les mares no puguin fer cap mal als garrins. s tan estreta que la mare
sha dajeure a poc a poca i els garrins tenen temps dapartar-se, i tampoc els pot atacar.
El terra s de slats, incmodes pels animals, sobretot pels garrins, que tenen les potes molt petites i els i passen per
les reixes, per sha de mantenir la gbia molt neta.
Hi ha molts sistemes de maternitat. En algunes es posa una espcie de llit a la part anterior (la femella no hi defeca) i
shi posa una llum que mant la temperatura, perqu shi puguin posar els garrins, ja que la mare no els permet estar
tot el dia amb ells.

59
Caracterstiques de les reproductores:
- Activitat reproductora previsible

- Bon rendiment coma primerpara

- Supervivncia de tots els garrins

- Creixement rpid i uniforme fins al deslletament

- Munta rpida desprs del deslletament

- s adequat de laliment.

Factors que afecten ledat de la pubertat (i primera munta):

- Raa: s una selecci genotpica per fer races precoces, i hibrides. Hi ha races que se les selecciona contra la
grassa, per tant tamb es selecciona contra una pubertat preco. Les races pures son ms tardanes que els
seus hbrids (si creuem una raa que la t als 10 i una als 11, lhbrid no s als 10,5, sin als 9).

- Estaci de lany durant el desenvolupament sexual

- Exposici al mascle. s absolutament efica per fer muntes difcils. Si tenim les femelles sense veurels ni
ensumar als mascles durant uns 100 dies i llavors volem que ovulin alhora els hi posem un mascle adult (no
jove perqu no fa lolor).

- Allotjament i grau de confinament: millor en grups i, si s possible, en condicions obertes.

- Nutrici: quasi totes les femelles arriben a la pubertat quan arriben a 2/3 del seu pes viu adult. Normalment
les ovulacions comencen a un pes de 100 kg, que s el pes de sacrifici (6-7 mesos). Si es fa reposici de la
prpia granja, sengreixen juntes i llavors unes se les porta a lescorxador i les altres es queden a reposici,
en funci de comportament...

- Salut general

Maneig tradicional de la munta de les primerperes:

Les femelles es posen en quarantena
quan arriben a la granja, totes juntes. El
grup que sha de muntar sels canvia
dallotjament (tenen uns 6-7 mesos) i
lestrs els provoca entrar en zel. A
ms, les espera un mascle per fer
efecte mascle. El zel daquestes
femelles (que no les volem muntar,
noms volem que entrin en zel) entren
en zel als 8 dies, per no es munten perqu el primer zel s molt dolent. Daquesta manera per, sabem que 21 dies
ms tard faran la segent ovulaci i les inseminarem.
Lefecte mascle serveix per millorar la munta, per per millorar prolificitat tamb sutilitza (per moltes especies) el
flushing, que consisteix en sobrealimentar a la femella abans de la segent munta, uns 10-14 dies abans del zel. Els
animals tenen una nutrici de manteniment segons els seus pesos. Durant el flushing i sels dona quasi el doble
daliment fins que surt el zel i, en el moment en qu es cubreixen es baixa lalimentaci.
En un flushing amb ovelles es mant la sobrealimentaci fins que sha implantat lvul per evitar estrs i fins i tot es
mant fins a dues setmanes desprs de la cubrici. Es fa daquesta manera en totes les especies del mn excepte
amb les truges, perqu sha vist en porc que un excs de glucosa en sang (per alimentaci) desprs de la cubrici fa
que hi hagi ms mortalitat embrionria ( no se sap perqu). El que fa sobretot s millorar la taxa dovulaci i
conseqentment la prolificitat. Per desprs de parir es torna a cubrir 6 dies desprs del deslletament (sels passegen
mascles per detectar zels, per aix no s efecte mascle, noms detecci de zel amb mascle).
Tot aix no sha de tornar a fer mai ms (flushing i efecte mascle noms es fa a les prierperes). Lnica discussi que
hi ha s si es cubreix el segon o tercer zel (cada granger ho fa com vol, per al primer no les cubreix ning). El tercer
s millor que el segon, per el 4rt ja no s millor que el tercer, sin igual.
Factors que afecten a la mida de la camada (prolificitat):

60
 - El nmero del zel: ms TO en el segon i tercer zel (?)

- Genotips: millors en hbrids que genotips purs.

- Flushing: millora taxa dovulaci i per tant, la prolificitat.

Objectius de les reproductores:

- Maximitzar el nmero de porcs er camada
- Optimitzar el pes al naixement: s important per a la supervivncia.
- Maximitzar les camades pe any
- Maximitzar la producci de llet
- Optimitzar la longevitat i la productivitat al llarg de la vida: donen 4,4 part en tota la vida (algunes
excepcionals poden arribar a 6).
- La productivitat de la truja depn del maneig: s evident que interessaria tenir truges ms longeves, per es
veu redut el sistema de maneig. Per les dades productives durarien ms per com que estan sempre
lligades i immobilitzades es poden quedar postrades i shan de sacrificar.
Maneig de primerperes:
- La truja ha destar en contacte amb el mascle des dels 150 dies dedat.
- Ha de tenir un mnim de 210 dies dedat a la primera cubrici.
- Ha de pesar ms de 120 Kg.
- Ha de tenir 20 mm de grassa dorsal mesurada a lalada de P2 (=gruix de grassa dorsal)
- Ha de ser coberta al segon o tercer zel.
- Ha destar en contacte directe amb el mascle durant 15 minuts cada dia (supervisar el contacte)
- No ha de rebre contacte constant amb el mascle ja que aix podria reduir la intensitat de lestre.
- Ha danar al corral del mascle i no el mascle al corral de la truja: En les montes naturals (cada cop es fan
menys), es porten les femelles una per una amb el mascle i es vigila molt perqu el mascle s molt gran. s
una munta molt difcil perqu noms hi pot haver el cuidador del mascle.
- Lestre (fase intensa) en una primerpara noms dura 7-10 minuts.
- Per augmentar els signes destre evitar qualsevol contacte amb el mascle (vista, oda, contacte ms enll de
10 metres) per 1 hora abans de la detecci de zels.
- El mascle utilitzat per detectar els estrs ha de tenir ms d11 mesos dedat: No es recomana ni muntar ni
detectar zels amb mascles de menys dun any, han de ser mascles adults, perqu les femelles joves ja tenen
moltes dificultats i els mascles joves tamb. . Els adults tenen ms experincia, fan ms olor... (aix s aix amb
totes les espcies). Si es volen utilitzar mascles joves perqu son molt bons, sha de fer sempre amb femelles
adultes (per tenen menys ejaculat, menys concentraci despermatozoide per ejaculat...)
Maneig de les primpares:

- Allotjar-les en grups de 4 a 8 animals

- Sl apropiat que no resulti abrasiu

- Ambient lliure de corrents daire

- Temperatura de 18-22C

- Aire de bona qualitat (amonac >20 ppm pot reduir els signes destre)

- Llum: 16 hores de llum i 8 hores de

foscor

- Sincronitzaci/estimulaci de zels

- Transport/moviment proporciona un
factor destrs. PGF2.. Dins dun
grup les primpares es sincronitzen
per s soles: organitzaci dels lots de
munta.

61
Intervenci hormonal en el maneig reproductiu de femelles:

No s gaire freqent en porcs perqu son molts animals i s una mica complicat, per en alguns casos, com lots de
reposici, conv sincronitzar zels posant progesterona a les femelles per evitar el zel i, quan els hi traiem, entren en
zel totes alhora. En ovelles i cabres es fa amb esponges, en vaques amb una mena despiral, i en truges normalment
es donen amb el pinso. Sutilitza en les segents situacions:
1. Per integrar a femelles que arriben com a reposici als grups de servei o IA desprs de passar per lallament
i adaptaci.
2. Per formar grups de servei en poblacions de granja.
3. Per reduir dinterval de dies entre el desmam i la presentaci del zel i/o quan busquem controlar aquest
interval per permetre a la femella recuperar la seva condici corporal desprs del desmam.

Sobretot en les primpares sutilitza una hormona que millora la prolificitat, la PMSG (gonadotropina de leuga
gestant) o eCG (equine corionic gonadotrophine), i la hCG (dels humans). Tenen un efecte FSH limitat, milloren una
mica la prolificitat, per tampoc massa.

Resum del calendari dactuacions:

1. Tres setmanes abans del part desparacitaci externa i interna de la truja i repetir aquest tractament una
setmana abans del part.
2. Als 70-80 dies de gestaci administrar un xoc vitamnic per via I.M. de vitamina A, D3 i E i repetir als 105-
110 dies de gestaci.
3. Una setmana abans del part rentar i traslladar a la truja a la nau de parts i comenar amb una dieta rica en
fibra. (Un problema de les truges s que no tenen prou volum per la quantitat de E que necessita i sels ha
de donar aliment molt concentrat que fa restrenyiment i prolapse de la vagina durant el part, per aix sels
dna fibra)
4. A partir del dia 111 de gestaci observar a les truges per detectar els primers smptomes del part.
5. Vigilar el part, normalment aquest pot durar entre 1 a 7 hores com a mxim. s doxitocina pot escurar la
durada del part (provoca cotraccions), tot i que noms sha dutilitzar quan hagi nascut almenys el primer
garr. Observar el comportament i temperament de la truja.
6. Prestar una atenci especial als garrins dbils i de baix pes, a les camades nombroses i observar el
comportament de la truja i la camada en els primers moments per evitar una elevada mortalitat neonatal
(aixafament, canibalisme, inanici dels garrins, hipotrmia i asfxia). Els garrins recent nascuts han de
prendre el calostre tan aviat com sigui possible.
7. Eliminar truges al desmam segons la seva productivitat i temperament. s important no tenir molts animals
inproductius (que no passi gaire temps entre que una truja acaba de lactar i es torna a quedar prenyada),
per tant, sha de prendre la decisi de si la truja es queda o es sacrifica en el moment del deslletament.
8. Desenvolupar un programa preventiu de malalties infeccioses (calendari de vacunacions) que juntament
amb el programa dhigiene i control dels animals ajudin a reduir la presncia de processos infecciosos tant
en la truja com en els garrins.

Es fan tractaments de sincronitzaci de parts perqu moltes vegades no hi ha cuidadors. A vegades sha de posar
tnic cardac....per fer respirar els garrins quan neixen.

4. LACTACI:

Detecci del zel:

Lejaculat s de 300 ml, per est molt dilut. La sonda dinseminaci artificial es posa el mxim endins possible, per
primer es toca la truja a lesquena perqu la faci contraccions amb la matriu que facilitin lentrada dels
espermatozoides, o incls posen mascles al davant.

62
Cubrici:

Maneig dels garrins:

Si la femella no deixa mamar als garrins es posa una cnula al mugr, que el tenen molt obert, i sagafa la llet i es
dna amb biber als recent nascuts. Dna immunitat i factors de creixement. A una truja no se la pot munyir a m.
s important que es doni a les 3 primeres hores, perqu la concentraci de immunoglobulines va disminuint.
ENCALOSTRAMENT:
El calostre ofereix 3 propietats vitals pel garr:
1. Font denergia molt aprofitable: imprescindible per generar moviment i evitar prdues de temperatura
2. Subministra immunitat: protegeix davant els microorganismes amb els que comenar a contactar

63
 3. Factors de creixement naturals:
completen la maduraci del garr
La seva composici canvia en poques hores, perdent
qualitat rpidament:
1. 3 hores post-part: el nivell
dimmunoglobulines ha disminut quasi
un 30%
2. A les 6-7 hores: el nivell
dimmunoglobulines ha disminut
prcticament un 50%
3. A les 12 hores: el nivell dimmunoglobulines ha disminut prcticament un 70%
4. A les 24 hores: quasi noms queda un 10% de la concentraci inicial.
- Per sobreviure, el garr ha dingerir mnim 150-170 gr/calostre/Kg PV: un garr de 1,4 Kg 220-250 gr.
- Aquesta quantitat shauria dingerir preferiblement dins primeres 12 hores de vida.
- Els garrins petits o dbils sn els ms perjudicats: sn els que han de rebre ms atenci.
- Mentre la truja est en fase calostral s fcil extreure-li llet
- Es pot extreure llet de truges:
Que encara no han comenat a parir
Que estan parint
Que acaben de parir
- Si aprofitem truges que shan punxat amb oxitocina, lextracci de llet s ms eficient.
Subministrament del calostre:
- Si els parts es programen amb prostaglandina i oxitocina, a les 26 hores s un bon moment per extreure
una bona quantitat de calostre. Tindrem moltes truges per escollir i amb la baixada de la llet molt
estimulada. 150 g/kg PV del garri, de calostre, preferiblement les primeres 12 hores. Amb oxitocina i amb
la cnula al mugr es recull la llet de la cisterna i dels alvols, que es contrauran, i aix es treu ms llet que
si no la posssim.
- Ha de realitzar-se com ms aviat millor. Subministrat de 15 a 20 ml. Per toma
- Existeix material especfic tant per la presa de calostre com per al seu subministrament
- Cal evitar sondatges massa agressius
- El calostre es pot conservar 48 hores a la nevera o b es pot congelar 8tot i ue congelat perd qualitat)
- Cl administrat el calostre a temperatura corporal (39C); millot al bany maria que no pas al microones
(destrueix immunoglobulines)

ALIMENTACI GARRINS:
A partir dels 5-7 dies: aliment de preiniciaci basat en llet
PB=23%
Lisina=1,2%
ED=13,5 Mj/kg
Component: llet descremada, grassa insaturada, protenes de bona qualitat, mid.
IC=1
Maneig: poca quantitat, pellet dur,bona palatabilitat.
Les fases de garr son:
1. Naixement (1 KG PV)
2. Lactaci (6 kg PV)
21 dies
3. F ase de transici: sha de vigilar molt perqu est sense la mare per primera vegada i menja noms pinso
(alta qualitat, i nau molt neta)
Fins 20-30 kg PV
4. Engreix: fins als 100 kg PV. Tamb t 2 parts: fase de creixement (fins als 50 kg) i la ltima fase, s la
dengreix en si (prepares la canal...hi t molta importncia lalimentaci)
Durant el temps que est a la paridera, es posa una menjadora i un abeurador de primera edat, perqu
sacostumi a menjar slid mentre est lactant. Aquest menjar ha de ser dalta digestibilitat, alt en protena
bruta, t principalemnt llet en pols i shi afegeix greix...Lndex de conversi s de 1 (un kg de pinso (no es
compta la llet) per cada kg que diposita el garr). Aquestes menjadores son plats al terra perqu no sap
menjar, per tant, shan de netejar i canviar sovint perqu ho trepitja i shi caga, fins que aprn a menjar, que
se li posa menjadors ms elevats. Comencen a menjar pinso des dels 5 dies.
Maneig dels garrins s important: arrancar ullals, es posa vitamina E i A, D3, C i ferro (tots neixen anmics),
es tallen les cues ( no tothom ho fa, evita la caudofgia sobretot durant el zel). Es discuteix si es castren o

64
 no els mascles, perqu alguns arribaran al final de lengreix a la pubertat i estaran ms irritables... i la carn
tindr mal gust (alguns escorxador no volen mascles sense castrar), aqu es sacrifica molt aviat i no hi ha
aquest problema).

Profilaxi:
- 160-200 mg de ferro dextr dia 6-8

- 20 mg de vitamina C dia 2-3 (refor sistema immunitari)

- Vit. AD3E dia 20

Tall de dents:
- Per evitar danys als mugrons de la truja

- Per normativa. Abans del dia 7

Tall de cues:
- Per evitar infeccions per mossegades

- Per normativa: abans del dia 7 dedat, NO de

forma rutinria (objectes distracci per
compensar el comportament innat)

Castraci:
- Segons la qualitat de la carn/canal, desitjada

- A partir del dia 7, amb anestsia/analgsia

DESLLETAMENT:
En el moment del deslletament:
- Hi ha disponible una mquina gamma de pinsos: iniciador, prestarter, starter...

- Sn pinsos formulats amb matries primeres especials, perla qual cosa incrementa el seu valor

- La utilitzaci dun o altre tipus dependr de ledat i el pes dels garrins

- Un problema afegit pot ser la variabilitat de pesos en un grup de garrins deslletats el mateix dia. No s
suficient conixer el pes mig, cal conixer tamb el grau de dispersi

- Cal utilitzar diferents pinsos en una fase molt curta de temps, ja que les necessitats dels garrins canvien
d0una forma molt rpida

- Canvis massa premarts poden causar diarrees degut a qu els animals encara no sn capaos de digerir
correctament el nou aliment

- Retrassos en el canvi comporta garrins que consumeixen pinso massa car, a ms, apareix el risc de sofrir
malalties digestives per la ingesti suna quantitat massa gran dun pinso passa fort per ells.

Garr en maternitat: 5-8 kg PV

Garr en transici: fons als 30 kg
Condicions ambientals:
Temperatura: 21C

65
 Humitat relativa: 55-80%
Tis de deslletament:
Deslletament tradicional: 63 dies
Deslletament funcional: 42 dies
Deslletament preco: 21 dies
Deslletament ultrapreco: 7 diez.

ALIMENTACI AL DESLLETAMENT:
A partir de les 3 setmanes: aliment de preiniciaci basat en llet:
PB=18%
Lisina=0,9%
ED=13,0 Mj/kg
Components: cereals, protenes de bna
qualitat, 5-10% llet descremada, minerals i vitamines
IC=2
Maneig: canviar el pinso diriament; aigua i pinso ad
libitum
Factors que influeixen en ledat de deslletament:
1. Producci de llet de la mare: pic a la segona o
tercera setmana

2. Reducci de la mortalitat dels garrins

3. Consideracions de la salut: immunitat activa a

partir de les tres setmana de vida

4. Interval deslletament-zel i prolificitat

Tenen un pic, un descens lent i un descens rpid de la

producci de llet. El pic s dels 21 als 28 dies, fins els 42 segueix produint, i els 60-70 deixa de produir-ne.
Sistemes semiextensius:no ens importa gaire el ritme reproductiu de la mera, sin que tinguem un garr que quan
deixi a la seva mare sigui capa de sobreviure en condicions difcils.
El deslletament preco es va comenar amb els 28 dies, per ara la mitjana s de 21 (la legislaci no ho permet
abans)
En el deslletament ultrapreco: la mare es porta de seguia a reproduir-se i el garr sha de posar en unes condicions
que son molt cares de mantenir.
La discussi s si el deslletament es fa als 21 o als42 dies (aprofitar el pic o aprofitar tota la durada de la lactaci).
Fins ara, durant tota la lactaci sels donava slid i llet, per un cop deslletats noms mengen slid, a ms pateixen
separaci de la mare i es barregen amb garrins daltres camades (els lots es seleccionen per homogenetat de pes, no
per camades) i shan de tornar a comunicar socialitzar.
Lalimentaci que sels acostuma a donar t PB menor que lanterior, per segueix sent aliment de gran qualitat.
IC=2 (a la lactaci IC=1, perqu no contem la llet). Son mquines de transformar aliment vegetal en protena animal.
Regla general per a la producci animal: mai es fan canvis de cap tipus de forma brusca (pinso, allotjament...). Durant
uns dies es barregen els pinsos, perqu hauran de canviar molts cops lalimentaci en funci e les necessitats. Tenen
el digestiu molt sensible.
Perqu es considera que els 21 dies s idoni:?
Saprofita el pic de producci de la mare. Aquestes femelles estan donant molta llet i, un cop deslletats els garrins,
segueixen donant-ne, de ,manera que la glndula mamria queda plena de llet, llavors shan de assecar perqu no hi
hagi mamitis. Es posa a mamar el garr per ltima vegada i en el moment que el treuen de la paridera, a la femella la
posen en naus de gestaci i la tenen sense menjar ni veure durant 2 hores. Aix provoca que deixin de fer llet (si en
segueix produint sha de treure amb una cnula). Una mamitis significa a escorxador segur.
Sha de tenir en compte la relaci entre lactaci i mortalitat els garrins. Volem que sobrevisqui el garr, per el menys
jove possible, per tal descurar dinterval entre parts. La majoria de garrins moren a les 24-48 hores, llavors ja no
ens hem de preocupar per la mortalitat a la lactaci sin dels recent nascuts.
Consideracions sobre la salut:
Moment ptim del deslletament: 3-4 setmanes

66
 1. Major immunitat: La immunitat activa apareix a partir de les 3 setmanes, mentrestant shaur danar molt
en compte amb la higiene.

2. Ingesti major daliments slids

3. Menor interval deslletament-munta i major prolificitat

4. Aparell digestiu ms desenvolupat

5. Animals ms forts: menys cost dallotjament.

La fertilitat de la femella depn de quan ha tingut el

part anterior. Quan ms lluny ms haur reposat
laparell reproductor, per pel contrriament al que
puguem pensar, a questes femelles els s igual: El
interval D-C s de 12.8 dies si deslletem als 10
dies...prcticament, tant s el dia que haguem
deslletant per tornar a cubrir la femella perqu, a
diferncia daltres especies, no els afecta. Si una
femella es deslleta als 10 dies es queda prenyada 10
dies desprs (20 dies desprs del part). La prolificitat
tampoc canvia gaire. Tampoc fa falta allargar la
lactaci per aquest motiu.
Tot aix es fa en lots, per tant al deslletar-se es posen a les sales de transici que ja son el inici de lengreix. La
majoria de garrins estan al voltant dels 5 kg, per van de 4 a 10, per tant, shan de separar per pesos i es posen molt
cmodes per evitar baralles...
Exigncies despai: la llei fixa els metres quadrats de les
explotacions, depenent de la mida dels animals, per tant, sha
de posar ms o menys animals en la transici, en funci
daix.
La transici s complicada perqu lanimal s molt petit, i ha
de tenir unes condicions molt delicades.

5. ENGREIX:

Lactaci (6kg)
transici (20-30)
creixement (50)
engreix (100kg)

Aquests animals son molt joves i no es diferencien sexualment, creixen a poc a poc perqu son petits i sels dna
menjar ad libitum.
A lengreix sha de diferenciar entre mescles i femelles perqu creixen diferent, i no volem que els mascles arribin a
edats prximes a la pubertat perqu no facin olor de mascle.
Objectius mnims en aquesta fase dedat:
- Guany de pes diari de 700 g: Com a mnim lanimal ha de guanyar 700 g/dia durant tot el cicle (en total
guanya 94 kg), dividits entre 4 mesos que dura la fase de transici ms el creixement (120 dies). s el mxim
temps que pot durar.

- En total han de tenir IC per sota de 3. a la fase de creixement tamb t molta potncia de creixement
perqu s jove (IC 2,5). Al final de lengreix, al voltant dels 100 kg, puja considerablement, perqu comencen
a tenir greix i el IC s ms difcil.

- La mortalitat ha de ser menor a 1,5% perqu ara ja no tenen perqu morir en les condicions normals de
producci.

- El % de mscul de la canal s important per a la qualitat daquesta. Com a mnim ha de tenir una quantitat
de mscul superior al 53% (noms hi ha mscul, grassa i os), qumicament noms hi ha minerals dels ossos,
lpids, protenes i aigua (no HdC). A mesura que lanimal es fa gran perd aigua, i aquesta deshidrataci es
compensa amb greix que, en el cas dels mascles, agafa olor sexual, que cal evitar.

67
Factors condicionants de lengreix:
Cada zona, empresa i granger ha dadaptar-se. Depn de:
- Genotip
- Sexe (no mengen ni creixen igual els mascles que les femelles ni els mascles castrats que els sencers). Per fer-ho ve
mascles i femelles haurien destar separats. I els mascles, si son sencers, per descomptat que han destar separats de
les femelles. Els mascles castrats tamb shan de separar, per perqu tenen altres necessitats de pinso, no per tanta
agressivitat...
- Edat i pes de sacrifici Els que es sacrifiquen als 100 kg sn els que van a mercat de carn fresca (els de carnisseria),
per la majoria de porcs van per a embotits, i necessiten ms grassa, per tant, sn edats i pesos ms alts. En aquest
cas, com que es condimenten molt durant lelaboraci, no tindrien gaire problema amb lolor sexual del mascle.
- Allotjaments: pot fer perdre IC.
- Medi ambient: cada vegada s menys important
- Maneig: absolutament important.
- Alimentaci
- Sanitat: La sanitat i les malalties s important (tenen moltes malalties i sexpandeixen molt rpidament)
Maneig a al inici de lengreix:
- Sotmetrels a dieta de pinso durant les primeres 24 hores.

- Aigua amb 2-3% de glucosa les primeres 48 hores

- Els lots homogenis segons el pes

- Tranquillitzants

- Alimentaci progressiva:

o 2on Dia: 120-140 gr/porc

o 3er Dia: 200-220

o 4art Dia: 280-300

o 5 Dia: 360-380

o 6 Dia: 400-460

Quan els canviem, els primers dies estan nerviosos, i aix provocaria diarrees,per tant, les 24 hores primeres sels t
sense aigua ni menjar, desprs es comena a donar aigua...es fan els grups homogenis...a vegades sels dna
analgsics (molt usat el vlium, tot i que est prohibit, per no passa res perqu tenen 10 dies)
Producci de mascles sencers:
- Sn animals ms excitables

- Separar totalment els sexes

- Cal evitar lolor sexual:

o Edat mxima de sacrifici als 5-6 mesos dedat

o Atenci als hbrids

o Atenci a les races precoces

o Atenci al consum de carn fresca

El problema s si es castren o no. Els sencers son ms excitables i sels dona mxima de 5 mesos, vigilant amb els
hbrids i precoos. Sha danar en compte amb la producci de carn fresca. El productor sadapta a la demanda de
lescorxador, perqu nhi ha que no accepten mascles sencers.
El que millor respon a tot s el mascle sencer (qulitat de canal, velocitat de creixement...). En la majoria de pasos es
castra el mascle els primers dies de vida, i aix canvia les caracterstiques de creixemet. Per el gran criteri s el que
demana lescorxador.

68
Es podrien hormonar i fer una castraci quimica (anti-GnRH).

Alimentaci i aportacions recomanades:

Quan els animals sn molt joves no tenen problemes dengreix ad
libitum, per quan preparem la canal pel sacrifici, que ja son ms
grans i comencen a engreixar-se, sha de fer alimentaci restringida,
excepte si son mascles sencers, i si sn femelles depn del dest. Els
mascles castrats es restringeixen a partir dels 50 kg, perqu tenen
molta gana i sengreixen molt.
En general, per a tots els animals s el mateix. Lis, Met i Cis son tres
aa que safageixen a laliment perqu son deficitaris en els cereals,
sobretot en el blat de moro. A ms son animals dalt creixement i fa
falta calci.
Quan ms joves son els animals ms de tot, perqu tenen major
capacitat de transformaci, i ho desaprofiten (fan grassa en comptes
de mscul, ho eliminen per lorina...).
Productivitat
Aix s bastant important. Quan fem aliemntaci ad libitum o limitada, com varien els diferents parmetres i tamb
en funci del dest de lanimal (si sha de sacrificar a un pes o a un altre):

69
 - Velocitat de creixemet: s millor si salimenta ad libitum. Sempre creixen millor a pesos baixos que a pesos
alts, perqu quan lanimal s gran converteix ms en grassa que en protena. s el increment de pes viu
entre el temps, i ens dna una velocitat de creixement mitja.

- ndex de conversi: sempre sn tjors a pesos alts, perqu per fer grassa es necessita menys energia que per
fer protena.

- Rendiment de la canal: normalement sempre est al voltant del 75%. Per hi ha millor rendiemnt de la
canal en els nimals ms engreixats, s a dir, en els animals ms vells. Aix passa perqu el rendient de la
canal s la relaci entre el pes de la cnal i el pes viu del sacrifici. El pes de la canal es pren un cop lanimal
est mort, desagnat, desviscerat...i es deixa en oreo 24 hores (una cambra on la canal escorre tots els
lquids que t). En els animals joves, la composici del cos de lanimal t ms aigua, de manera que hi haur
molta prua de pes, en canvi en els animals vells, al tenir ms grassa, tenen menys aigua (tampoc agraden
les canals massa engrassades)
A m sgrassa mes rendiment.

- Lespessor de la grassa dorsal s inversament proporcional al rendiment de la canal. Quan ms vells, ms

grassa. Els ad libitum tenen ms grassa. No es fa ad libitum en castrats ni en femelles

- El percentatge de carn de canal s major en els animals joves (que tenen menys grassa) i s major en els
racionats que ad libitum perqu tenen menys grassa.

Efecte de la mida del lot enla productivitat:

Encara que mantinguem el metre quadrat per porc, com ms porcs junts hi ha tot va pitjor: ms mossegades, menys
IC...
Efecte del tipus dalimentaci sobre la productivitat: diferncia entre mascles sencers i femelles, en aliemntaci ad
libitum, restrigida i encara ms restringida. Per mascles snecers tenim ad libitum, mengenms, creixen ms rpid,
tenen menys grassa que les femelles (ull al quadre est malament), ms ingesti, menys IC, menys grassa, ms
mscul i millor percentatge de canals

70
Diferncies dengreix entre femelles i mascle scastrats (la
grfica est el libras=0,5kg):
Sacrifiquem aproximadament a les 200 lliures, perqu a partir
daqu lanimal pperd velocitat de creixemnt, la qual esmolt
millor en mascles castrats que en femelles (seria millor en
mascles sencers). Per tant, en un engreix seria ideal que hi
hagus una nau per a mascles castrats i una per a femelles,i
que no es barregeissin (perqu tenen una fisiologia diferent),
per com que no tenen comportament sexual sels barreja i
mengen el mateix.
Intake (ingesti): els mascles castrats mengen ms que les
femelles (sempre es busquen animals amb molta gana). Els
IC, fins als 50-60kg sn iguals, per a partir daqu, sn pitor
pels mascles castrats que les femelles, perqu tenen ms
gana, mengen ms i sengreixen ms.

71
Efecte de les installacions:
El sistema dengreix s del tipus tot dins-tot fora, es fa una desinfecci del material desmuntable, es treuen els llits i
els aliments, es neteja amb aigua a pressi, es fumiga i sencala i es fa un buidament sanitari duna setmana
Aqu es veu la importncia de la supefcie per animal. Si donem
ms espai tot s millor, per s ms car.
La importncia de que els porcs estiguin un grau per sota de la
temperatura de confort: significa que canvien la gana, IC... Durant
la transici (6-20kg) si es baixa la temperatura de confort (20-
22C), augmenten el consum al dia, i necessita dos dies ms per
arribar al pes de sacrifici.
Als 3 dies de deslletament han de tenir com a mitjana 6 kg de pes. Taula fins als 140 dies dedat, sacrifici. El guay
diari s major com ms gran s el porc, perqu t ms pes viu, i la velocitat de creixement s major. A parti daqu
(20 setmanes) la velocitat de creixement comencaria a disminuir.

72
Qu afecta la taxa dengreix


resum:
El porc:
- Gentica

- Edat

- Sexe

- Docilitat

El pinso:
- Especificacions i balan nutritiu

- Qualitat de la matria prima / disponibilitat

- Consum diari

- Palatabilitat

- Aigua

- Estimulants de lengreix

- Pinso totalment humit o sec /humit

- Espai suficient a la menjadora

- Textura del pinso

- Accs a menjadores de tolva

73
Lentorn:
- Temperatura de la pell

- Velocitat de laire (corrents)

- Direcci de laire

- Humitat

- Superfcie del sl

- Llit

- Allament de superfcies, sobretot del sl

- Gasos (no necessriament txics)

- Pols a lambient

Els companys:
- Forma del corral

- Situaci de lequipament

- Densitat del bestiar

- Mida del grup

- Pesos diferents

- Gens de docilitat

Malalties:
- Bioseguretat

- Malalties presents

- Grau de protecci immunitria necessria

- Mesures preventives en marxa

- Mesures curatives en marxa

- Supervisi veterinria

Maneig:
- Tot dins / tot fora

- Producci de lots

- Producci contnua

Els companys:
- Pesos diferents

- Gens de docilitat

- Canvis dallotjament

- Capacitat per ajuntar i fer lots

- Pes/tamany al desmam

74
 - Representaci dels registres de pes es necessries) Informatitzaci (mesures, controls, accions destacades
necessries)

- Control i manteniment de lequip medioambiental

- Aconseguir progressos setmanals (diaris?)

Personal:
- Qualitat dels treballadors

- Temps esmerat en el treball

- Prctiques de formaci, ensenyana i posada al dia

- Informe diari

Els estimulants de lengreix: discussi de si shan de donar productes amb el pinso que ho estimulin, des dels
prohibits clembuterols (s com el que es prnen els culturistes, infla el mscul daigua i el deixa gran i brillant, per
quan el cuines es desinfla).Es busquen productes naturals que millorin el creixment, per no donar antibitics.
Lentorn tamb s mot important...No parla de la bioseguretat perqu lonjectiu s preparar mnaus on la possibilitat
de que hi arriv i una infecci exterrna sigui quasi nulla, posant bassals amb desinfectant a lentrada, no entrada de
camions...i s molt importantl El gran problema de la producci porcina sempre an estat les pestes, per tant sempre
has estat mesures preventives.

Cam a lescorxador: crrega i descrrega:

Quan han arrivat als 100kg es porten tots junts a lescorxador i es fa una neteja de la nau.

75
6. PRODUCCI DE CAVALLS:

Producci equina: problemtiques diferents segons els tipus danimals:

1. Ramats de reproductors/es:
- Eugues i sementals adults (at. Maneig reproductiu)
- Pollins i yearlings: creixement i procs de doma
2. Animals doci o esport:
- Entrenament
- Participaci en curses
- Perodes de descans i/o inactivitat
Punts bsics: Gentics, alimentaci, maeig i sanitat

REPRODUCCI, CRIA DE POLLINS I PRODUCCI DE CARN:

1. Animals per reproducci:

La gent que es dedica la reproducci fa ramats de reproductors/es.

El grup de les eugues, les mares, son cobertes per una petita part de sementals.
Els yearlings son els animals que tenen al voltant dun any de vida. Aquests es sotmeten a un procs de creixement,
i alguns es sotmeten tamb a un procs de doma, que s molt important en el cas dels reproductors.

2. Animals doci:

Lentrenament s important, per tamb son importants els perodes dentrenament perqu es compensin. Per tant,
sels ha dalimentar dacord amb lexecri fsic que estiguin fent.

Cicle biolgic:

- Edat a la pubertat: 1 any

- Edat de la primera munta: 3-4 anys en mascles; 2-3 anys en femelles
- Gestaci: 11-11,5 mesos
- Pes al naixement: 40-45 kg (cavalls lleugers); 55-60 kg (cavalls pesats)
- Duraci de la cria: 6-8 mesos
- Vida sexual: 20 anys
- Longevitat: 20-30 anys
Polistrics estacionals:
- Activitat sexual de febrer a
octubre (aproximadament)
- Duraci del cicle estral: aprox. 7
dies (molt variable)
- Ovulaci: 48-24 hores abans del
fi de lestre
- Fertilitat: 60% (30-80%)
- Interval part-1er estre: 9 dies (7-
14 dies) (calor del poll)

76
Es reprodueixen amb ms retard que altres espcies. La primera cubrici es recomana que no es faci abans dels 3
anys. La gestaci duna euga s llarga (11-11,5 mesos). Tenen una longevitat important, poden arribar a viure de 20
a 30 anys i sn sexualment actius fins als 20 anys aproximadament.

- Reproducci (important): Lactivitat sexual s creixent quan el dia sallarga: a lhemisferi nord, de febrer cap
a octubre.
- Cicle estral: 21 dies. Una euga pot estar en zel gaire b una setmana. Sabem quan comena lester duna
euga, per no sabem quan sacaba, tot i que el promig s duns set dies, i lovulaci es produeix cap al final
daquests dies ( a les ltimes 24 hores)
- Monta natural: El 80% de les eugues queden gestants. Amb inseminaci artificial la fertilitat pot reduir-se al
30%. Als 9-10 dies desprs del part torna a entrar en zel. Si no ha quedat gestant salliberen
prostaglandines. Alguns criadors deugues intenten avanar lactivitat sexual daquestes amb llum
suplementria a la llum natural (unes 16 hores al dia). Aix es fa ms aviat amb eugues que es preveu que
poden donar poltres bons per a competici (carreres de velocitat); tenen ms avantatge els poltres nascuts
al gener que no pas al desembre, perqu els agrupen al mateix grup.
- Detecci del zel: Utilitzaci de mascles

*Esquema de la funcionalitat ovrica de leuga

77
Moment i forma de cubrici:

MONTA NATURAL:
A) En llibertat: habitual en eugues de races pesades (producci de carn)
B) Animals en estabularis (monta dirigida):
1. Sense control de lovulaci: detecci del zel amb el mascle i cobrir-la cada 2 dies, fins que no
laccepti: relaci reproductiva orientativa: 30-40 F/M (mascles experimentats)
2. Amb control de lovulaci (palpaci rectal o ecografia): cubrir si hi ha probabilitat dovulaci
(follicle de 35-40 mm). En cas de sementals dalt nivell o que visquin allunyats de la femella
INSEMINACI ARTIFICIAL:
- Amb semen fresc, refrigerat o congelat
- Requereix control de lovulaci
Si s amb semen refrigerat (4C):
- Diluir-li als 2 min.
- Dosificaci: 400 x 10^6 esp./200 ml
- Conservaci mxima (a 4C): 96 hores (50% dels espermes)
- Fertilitat per zel: 40%
Si es fa amb semen congelat (-196C):
- Dosificaci: Palles de 0,5 ml amb 50 x 10^6 esp (Adiministraci de 8 palles (I.A.)
- Fertilitat per zel: 30%

La monta natural sutilitza en eugues pesades. En animals estabulats mascles i femelles estan separats i es fa una
monta dirigida, aix tamb sutilitzen els mascles per a detectar el zel. Un mascle es pot encarregar de 30 o 40
femelles. Cada do dies ha de cubrir una euga, mentre aquest a est en zel.
La inseminaci artificial: sempre es fa amb un control de lovulaci, aix garantim que ovula quan l inseminem. Tamb
es pot fer tractament hormonal. En aquest cas, si treballem amb refrigerat sempre s millor que amb semen congelat
(en el primer cas hi ha una fertilitat del 50% mentre que en el segon cas s del 30%). A Catalunya es fa servir bastant
el semen refrigerat, el problema que t s que noms dura unes 96 hores (3-4 dies), t bastantes limitacions.

*Esquema de la cubrici sense

control de lovulaci

* Primer esquema: evoluci del volum dels ovaris durant el

cicle sexual (Nishikawa, 1959)
Dibuix de sota: Conrol de lovulaci per mitj de palpaci
rectal dels ovaris (Palmer, 1979)

78
Gestaci:

Manteniment de la gestaci (regulaci hormonal):

- Als 4-5 dies post ovulaci, lvul fertilitzat arriba a lter.

- Als 14-16 dies post ovulaci es produeix el reconeixement de la gestaci (lembri envia senyals)

inhibici de la secreci de prostaglandines i nivells alts de progesterona.
- Cap el dia 35 les cl.lules de la placenta invadeixen la mucosa uterina i formen les cpules endometrials:
PMSG (40-150 d. de gestaci)
estimula els cossos lutis secundaris a segregar progesterona.
- A partir del 150 d. la placenta s lunica font de progesterona
manteniment de la gestaci

*Amb el mateix esquema de la funcionalitat de lovari: la fase luteinica persistent s la gestaci

Dues setmanes desprs de la fecundaci lembri envia senyals de reconeixement de la gestaci, i sinhibir la
secreci de prostaglandina. A partir del dia 35 i fins el dia 50 es formen les cpules endometrials, que contribueien a
la formaci de cossos lutis secundaris, els quals, al seu torn, segreguen progesterona.
El diagnstic de gestaci s important per a detectar les eugues buides i les bessonades, perqu n aquesta espcia,
tenir bessons sol ser un problema (a lhora de parir, prdua del fetus...). Si tenim un embri a cada banya uterina es
soluciona aplastant-ne un, si els dos estan a la mateixa banya, es recomana fer un avortament.
Per palpaci rectal tamb podem saber si leuga est gestant o no.
Una altra opci s el control dels nivells hormonals, per aix noms es faria en animals conflictius.

Diagnstic de gestaci:
Per que?
Detectar eugues buides, bessonades, etc...
1) No retorn en zel
a partir del dia 16 post ovulaci. (mtode de la recela, 14-21 d. post monta)
2) Ecografia:
a partir del dia 14 (aproxt.).
3) Palpaci rectal:
A partir dels 25-26 dies post ovulaci.
Rutina tradicional: controls al 28, 35, 45 d, i desprs cada 30 d., durant lpoca de reproducci.
4) Control de nivells hormonals (p.e. Progesterona)

*A dalt a lesquerra:diagnstic de gestaci simple per

ecografia (Dia 17; Zent, 1988/94)
Important detectar
bessonades per aturar-les!
*A dalt a la dreta: diagnstic de gestaci per ecografia (dia
23; Zent, 1991/94)
*A lesquerra: Diagnstic de gestaci doble per ecografia (dia
17; Zent, 1988/94)

79
Naixement:
2
El part sha de fer en un lloc eixut, sec i amb espai suficient (6 m ). Un cop ha nascut el poll, aquest ha destar amb
leuga durant sis mesos.
Expressat en kg de matria seca, una euga que est alimentant a un poll hauria de menjar la meitat de la seva dieta
en forma de pinso i laltra meitat en forma de farratge. En canvi, en condicions normals, no hauria de menjar tant
pinso.
Un poll tamb salimenta amb pinso, per en quantitats limitades. La llet de les eugues no tant greix com la de les
eugues. Als primers dos mesos de vida la llet constitueix laliment principal. A partir dels dos mesos se li donen 0,5-
0,75 kg de pinso per cada 100 kg de pes viu de lanimal. Si li donssim ms pinso que aquest podria tenir problemes
dosteocondrosi (problemes articulars...)

Creixement i desenvolupament:

Cria del poll amb la mare:

- En bones pastures: s ideal si es disposa de suficient pastura
- Alimentaci amb farratge i pinsos:
A) Alimentar b la mare (50% C/50% F): per tal que pugui produir el mxim de llet i tingui una C.C.
adequada (ni massa grassa, ni massa prima), sobre 3-5
B) Complementar el poll amb pinsos i farratges (quantitat limitada, i de qualitat)

Maneig de lalimentaci dels pollins amb la mare:

Cria:
- Cria amb la mare fins als 6 mesos (4-7 mesos)
- Possible lactncia en alguns casos
- Aport de concentrats i farratges (esp. >2 m): concentrat 0,5-0,75 kg/100 kg PV (limitat:p.e >200kg
PV: 1-1,5 kg/d)
Deslletament:
- > de 3 m
- >225 kg de PV
- Ingesti daliment slid: > 3-4 kg/dia
Post-deslletametn (612 mesos):
- Asegurar el consum de farratge (p.e. 1 kg MS/100 kg PV)
- Controlar el consum de concentrats (p.e. 1-1,5 kg/100 kg PV)
- Evitar excs de concentrats (possibles problemes dosteocondrosi)
- Intentar obtenir un creixement correcte, dacord amb les corbes teriques

80
*Primera imatge: corba de creixemetn dun poll de 500 kg de PVA
PV & VC (Frape, 2002
*Segona imatge: evoluci dels aports recomanats i risc de subalimentaci en pollins (WEoltes, 1994)
*Tercera imatge: creixemetn i desenvolupament corporal dels cavalls 8Wolter, 1994)

Quan arriben a ledat dun any sels comena a desenvolupar la part posterior del cos. Si salimenten malament
durant aquest perode de temps poden patir problemes en el desenvolupament de la grupa. En els adults constitueix
problemes de desenvolupament en la zona de la sella..., mentre en els petits suposa problemes de desenvolupament
del cap i les cames.

Per tant, en el cicle daquestes eugues els parts es donen a la primavera, crien els pollins durant any i mig i els
deslleten a la tardor.

81
Creixement dels poltres de sella:

- El creixement del poltre shauria dacostar a la corba ideal (sigmodal: PV/edat; at. altura!).
- La subalimentaci moderada es recuperable.
- La subalimentaci greu es recupera de forma incompleta: pes final, mida o desenvolupament muscular inferior
al normal.
- Una sobrealimentaci posterior fa dipositar greix.
- La sobrealimentaci, en general, s nefasta (ossos, tendons, etc)
- Mesures de control: PV i alada; tamb radiografies, ecografies, etc.
- Objectiu: creixements ptims, no mxims: PV (% PVA): 6 m: 46% (1/2); 12 m: 67% (2/3); 18 m: 80% (4/5)

*Esquemes de dalt: corbes de creixemetn dels pura sang

Estimaci del pes viu dels cavalls:

Races de sella:
- Animals en creixement: PV(KG)=4,5 x P.T. 370 (23 KG)
- Adults: PV (kg)= 4,3 x P.T. + 3,0 x A.C. 785 (26 KG)
Races pesades (tots): PV (KG)= 7,3 x p.t. -800 (27 kg)

*Dibuix de lesquerra: Estimaci del pes viu en funci

de mesures corporals (P.T. & A.C.) (Frape, 2002)

82
Producci de carn de cavalls:

Per qu produir carn equina?

- Sistema natural (aprofitament de pastures)
- Treure rendiment de cavalls de races pesades
- T poc greix (1-3%) i s rica en AG insaturats (60%)
- Rica en protena (21-24%), amb alts nivells dAA essencials (p.e. lisina i leucina).
- Rica en Ferro i Vitamines B
- Pobre en Na (carn diettica)
- Carn molt tendre (collagen poc polimeritzat)
- Per madura mes rpid i es conserva menys temps (rica en sucres)
Sistema de producci:
- Ramats de reproductors: crien el poll aproximadament fins al mig any de vida (sistema extensiu)
- Explotacions dengreix: els poltres sacaben dengreixar fins al sacrifici (sistema>intensiu)

1_Explotacions deugues reproductores.

Bases del sistema productiu:

- Pasturen en zones de muntanya: Cerdanya, Pallars sobir, Vall
dAran...
- Transhumncia, segons estacions:
A) Tardor-hivern: a la vall
B) Estiu: a alta muntanya (a 1500-3000
m.s.n.m., p.e. Pl dAnyella, Pla de Beret,
etc.)
- Reproducci per munta natural:
A) Parts a la primavera
B) Deslletament a la tardor (oct-nov)
C) Deslletats: 90/100 eugues parides (
70
pollins/100 eugues presents)
Explotaci deugues reproductores:
Productivitat anual limitada`
- Fertilitat global: aprox. 80%
- Mortalitat pollins: 9-10%
- Obtenci de 70 pollins/100 eugues presents aprox.
Llet materna: bsica els primers 2 mesos de vida

2_Engreix intensiu de pollins: pinso+palla:

Sacrifici a 12-14 m (450-500 kg PV; 60% R. Canal)

*Taula segent: engreix de pollins (recomnacions nutritives)
concentraci de nutrients (s.m.s., NRC, 1989)

CAVALLS, ESPORT I ALIMENTACI:

Oci i lleure (cavalls de sella):

- Oci
- Raid
- Velocitat
- Salt

83
 - Polo
- Horse Ball
- Concursos diversos (doma clssica, doma vaquera, bellesa...)
- Equinoterpia (per a persones amb parlisi cerebral, autisme...)

Cavalls desport
claus del rendiment esportiu (Wolter, 1994):

Tipus desfor:

VELOCITAT: curt i intens

Curses de velocitat (exemples de diferents categories): una cursa de velocitat dura uns 2-3 minuts
Tipus de curses, segons races i distncies (oientatiu):
- Pura Sang Angls (PSI): 1400m, 2400m
- Pura Sang rab (PSA): 800m
- Anglo rab (AA): 1200-1400m
Curses de salt i complert

CAMINADES I RAIDS: menys intens, per ms llarg i sostingut (poden surar vries hores)

*Quadre: freqncia cardaca mitja dels cavalls

segons el tipus de treball (Wolter, 1994)
*Grfica: Efecte de lentrenament i la velocitat
sobre la freqncia cardaca en cavalls (Frape,
1979, 2002)

84
Principis bsics de lentrenament:

Un entrenament ha de ser peridic. Es poden utilitzar caminadors i fer moviments alternats. Sempre shan de
controlar els resultats de cada entrenament (que lanimal no vagi coix...)

- Fase prvia descalfament obligatria (10-12 minuts; freq. cardaca max: 150 b/m).
- Treball dacord amb el grau de preparaci de cada animal i els objectius finals a assolir.
- Acabar amb una fase similar a la descalfament per accelerar leliminaci rpida de lcid lctic residual
(recuperaci activa).

Un animal ben entrenat pot crrer distncies molt llargues amb una freqncia cardaca no tant elevada (lnia
discontnua). Els animals de competici fan entrenaments peridicament i dacord amb el grau de preparaci previ
de lestat de lanimal.
A les hpiques es fa servir equipament per a reduir la m dobra, com els caminadors.
Sempre que sentrena un animal s important escalfar-lo prviament, i quan sacaba lentrenament ha dacabar amb
una fase com aquesta primera (per exemple, reduir la velocitat progressivament, per sense parar-se).

Raids:

A Catalunya hi ha molta afici. Existeixen diferents categories. Els raids curts, que es practiquen amb animals joves,i
raids per a adults (per exemple, 200 kg repartits en 2 dies)
*Vet Gades (controls veterinaris): es controla la freqncia cardaca...
Els animals que participen en raids han danar madurant i pujant de categoria.

- Competici de resistncia a laire lliure.

- Diverses categories:
- Raid P (Promoci, cavalls joves): (20) - 40 - 60 km
- Segons edat del genet:
A) 10 anys (alevins): 20 km
B) 12 anys (infantils): 40-60 km, CV de 4 anys
- Raid C: 80-90 km (cavalls de > 6 anys)
- Raid B: 120- 130 km
- Raid A: 160-200 km (100 km/da) (Campionats del Mn i/o dEuropa: 160 km en 1 da)

ATENCI A LENTRENAMENT I DOSSIFICACI DE CV I GENET: Controls veterinaris Vet Gate (pulsacions,

deshidrataci, accid.).

85
Preparaci de cavalls per a raids: raids de promoci

Lobjectiu s preparar, madurar CV i genets:

- Desenvolupar capacitat per a resistncia i velocitat.
- La velocitat mata els animals que no estan preparats.
- Al principi s ms important fer km. que anar rpid.
Problemes amb CV joves forats a 18-20 km/h:
- Lesions, cuixeres.
- Manca de recuperaci per poder competir cada 2-3 setmana

Intervenci veterinria en competicions equines:

Objectius:
- Impedir i descobrir fraus i/o trampes.
- Garantir la salut dels animals
Fases:
- Identificaci del CV inscrit (nom/raa/edat)
Registre-Matrcula i/o Passaport
- Reconeixement del farratge (mides, fer. patolgiques, etc)
- Reconeixement de lestat general de lanimal (p.e. Raid):
A) Pulsacions, possible deshidrataci i/o traumatismes.
B) Control anti-doping

*Carta genealgica dun cavall (Stud-

Book, exemple cara A a dalt, i cara B
a baix)

86
*Passaport dun cavall (federaci hpica)

Alimentaci dquids:

- Boca i llavi superior molt sensibles
Tria daliments, irritabilitat bucal a espines, punxes, etc...
- Bona capacitat de masticaci i insalivaci daliments
- Estmac redut (9% del tracte digestiu):
A) Sha de buidar sovint (6-8 cops cada dia)
B) Acci fsica i enzimtica limitada (transit rpid).
C) Aliments estratificats: ordre arribada
sortida.
- Impossibilitat deructar i de vomitar
- Predisposici a indigestions i clics per gasos, lquids i aliments molt fermentescibles i/o expansibles

Els quids tenen la boca bastant sensible, de manera que seleccionen laliment.
La mida de lestmac s bastant petita, per tant el menjar hi pot estar poca estona i es buida fora sovint.
Sn animals propensos a patir clics, indigestions...
La secreci de clorhdric s bastant limitada, per tant el pH de lestmac s bastant elevat (4-6). Aquest pH
difcilment inhibeix els microorganismes.
Un cavall, igual que una vaca, pot menjar ensitjat, per a diferncia daquesta, si lensitjat est podrit li pot produir
un clic. A ms se li ha de racionar perqu lestmac petit. Si volem canviar de dieta, sha de fer un canvi
progressiu.

Digesti:
La major part dels aliments es digereixen al intest prim. Al intest gruixut, al cec (que t una mida important), shi
produeix una fermentaci microbiana equivalent a la del remug. Els AGV poden ajudar a cobrir 1/3 o de les
necessitats energtiques dels quids (s la fibra que es digereix a la part final del tracte gastrointestinal).
Al budell gruixut tamb shi produeixen protenes microbianes (principalment Lys), per no sabsorbeix gaire perqu
ja estem al final del intest. La Lys sol ser un aa limitant.

1. Digesti a lestomac
- Secreci lenta i limitada de HCl
pH alt (4-6):
- Difcil inhibici de microbis (atenci als aliments contaminats!)
- Predigesti gstrica de les protenes imperfecte
Conseqncies prctiques:
- Fraccionar la raci al llarg del dia (p.e. 2-4 cops)
- Fer els canvis daliments de forma progressiva
Atenci al que es dna i a com es dna
2. Digesti al budell prim (resum)

87
 3. Digesti al budell gruixut
- Creixement microbi, fermentaci de glcids (p.e. fibra) i protenes que no shan digerit al budell
prim.
- Producci dAGV (cubreixen 25-30% de les nec. En.), Prot. Microbiana, NH3, i Vitamines del grup B.
- El Propinic (font denergia), augmenta amb farratge tendre i midons (cereals, pinso), per, si est
en excs, afavoreig lingesti de fusta, coprofagia, etc... .
- Fa falta un mnim de fibra (p.e. 20% FND), per lexcs de farratges dolents exposa a clics (taps
digestius)
- Poca absorci de Prot. Microb. (at. AA limitants - Lis-)

Recomanacions nutritives:

La proporci farratge/concentrat depn de lestat fisiolgic de lanimal:

- Euga en manteniment: es podria alimentar noms de farratge, per aquest ha de ser de qualitat.
- 2-3 mesos abans del part: els requeriments energtics sn molt alts, per tant comencem a donar-li
concentrat (un 20-30% de la raci)
- Euga durant la cria del poll (dos mesos desprs del part): 50% de farratge i 50% de concentrat. Els ndexs de
protena noms son alts per a que eugues que estan criant pollins en creixement (requeriments elevats de
Lys per a pollins i eugues que els crien)
- Segona meitat de la lactaci: espot comenar a disminuir el concentrat
Hi ha uns mnims de fibra que shaurien de respectar (18-20%)
Per a valorar si una raci s mnimament correcta ens hem de basar en NRS: valora els aliments en termes denergia
disponible (ja es veu que uns cereals sn ms energtics que altres) i en PB (ms difcil de calcular)
- Concentraci energtica
- Concentraci proteica: comparat amb altres especies no necessiten tanta protena
- Nivells fsfor
- Nivells Lys
INRA: T a veure amb les UF
UF (unitat farratgera): Energia neta dun kg dordi
MNDC: T en compte la digestibilitat
*El sistema Americ s ms simple que el francs
- Per a fer una raci en un animal en creixement es mira la franja dedat i pes. En cavalls que fan esport, les
recomanacions sn segons el tipus de treball, segons lesfor i el temps que hi dediquen.

88
 *A lesquerra: actitud caracterstica dun cavall
amb infossura o laminitis

Sistemes de racionament en quids:

1. NRC (USA, 1989)

- Energia: Es valora lEnergia Digestible (E.D., Mcal)
Exemples (en Mcal/kg MS):
Ordi = 3.60
Civada = 3.20
Moresc = 3.84
Fenc dalfals = 2.25
- Protena: Es fa servir la P.Bruta (P.B., en% o en g)
No t en compte la digestibilitat dels aliments
Exemples (en g PB/kg MS):
Ordi = 110
Fenc dalfals = 170
Palla = 44
F. Soja-44 = 499
*A baix: Resum de les recomanacions nutritives dels cavalls (NRC, 1989)

89
*A baix: recomanacions nutritives segons lestat fisiolgic de les eugues (Powell&Jackson, 1994)

2. INRA (F, 1990)

- Energia: Unitats Farratgeres Cavall (U.F.C.)
1 U.F.C. = Energia Neta (2200 Kcal) que aporta 1 kg dordi a un cavall en manteniment.

Valor daltres aliments (en UFC/kg) calculat respecte al de lordi:
Fenc dalfals = 0.50
Civada = 0.88
Ordi =1.00
Moresc =1.14
- Protena: Matries Nitrogenades Digestibles Cavall (MNDC)
Ms precisi, per sistema ms complex.

*A baix (per ordre): Aports nutritius recomanats en eugues de sella de 500 kg PV (INRA,1993); Aports recomanats
per cavalls de sella en creixement (PVA=500kg), segons el seu PV i la VC (g/d) (INRA, 1993); Aports nutritius
recomanats en cavalls desports (INRA, 1993)

90
Prctica de lalimentaci dels cavalls desport (INRA 1990, Wolter, 1994):

- Racionar individualment (per a cada animal).

- Alimentaci regular al llarg de la setmana, dacord amb el treball mig i reduir el pinso en els dies dinactivitat
- En general, no donar aliment < 2-3 h abans del treball.
- s preferible alimentar b desprs de lesfor.
- Repartir laliment en diferents preses (al menys 3/dia):
- Donar el farratge la nit anterior i desprs de la cursa.
- Elegir el concentrat (ingredients) segons el tipus desfor.
- Mes greix per CV de raid (p.e 10-12%) que de velocitat (p.e 5-6%)
- Atenci als complements de Minerals i Vitamines!

91
Exemples derrors alimentaris i problemes metablics en cavalls desport:
RABDOMILOSI O SNDROME DE MIOGLOBINEMIA PARALICA (Powell & Jackson, 1994)
- Animals incapaos de moures desprs de dies de descans
- (Cop de sang)
- Afecta als cavalls que tornen a entrenar desprs de ser sobrealimentats amb concentrat en els dies de
descans.
- El problema es pot repetir peridicament en un mateix animal, i sembla haver-hi altres factors implicats
(gentics, ambientals, etc.)
- Es pot reduir la incidncia moderant laport de concentrat (p.e. de lo habitual) durant els dies de descans.
Algunes causes de patologies dorigen alimentari:
- Canvis radicals en lalimentaci
- Excs de concentrats o manca de fibra
- Excs de fibra poc digestible
- Ingesti de sorra, terra o fusta
- Consum daigua massa freda o de forma irregular

Causes de clics gstrics o intestinals, desequilibris microbians, etc

*A baix: nutrients queratgens, implicats en el manteniment dels cascs: (Wolter, 1994):

92