ENDOCRINO/DIABETIS MELLITUS

PRIMÀRIA 1994

Endocrino:

Per prevenir el goll la mesura més estesa en l’actualitat és:

a) Ingesta de substàncies que generen goll.

b) Administració d’iode per via parenteral.
c) Iodació de la sal de taula.
d) Administració d’hormones tiroidees.
e) Realitzar activitats de promoció de la salut.

Diabetis mellitus:

L’objectiu fonamental de l’exploració del peu diabètic és:

a) Valorar la coloració per detectar úlceres i alteracions vasculars.

b) Avaluació dels polsos pedis i l’oscil·lometria.
c) Observació de la higiene del peu, espais interdigitals i la cura de les ungles.
d) Detecció de signes de risc sensitiu-motors vasculars.
e) Valoració del compliment de les normes d’educació (cures de la pell, ungles, calçat,
proteccions, etc).

En un pacient diabètic mal compensat, quin efecte produeix l’exercici físic?

a) Beneficiós ja que disminueix el nivell de glicèmia.

b) Beneficiós ja que disminueix el nivell de glicèmia i augmenta el nivell d’àcids grassos
lliures.
c) Nociu ja que hi ha un augment de cossos cetònics i d’altres hormones
contrareguladores.
d) Nociu si no s’ha previst adequadament la hipoglicèmia.
e) Beneficiós perquè és una mesura de control de la diabetis.

Quin símptoma no correspon a una hipoglicèmia?

a) Bradicàrdia.
b) Midriasi.
c) Areflèxia.
d) Cefalea.
e) Convulsions.
Respecte a un pacient diabètic que realitza exercici físic intens podem afirmar que:

a) Haurà de reduir els hipoglucemiants orals quan augmenti l’exercici físic.

b) L’exercici augmenta la resistència a la insulina.
c) No és recomanable si l’exercici és de resistència.
d) L’exercici augmenta la sensibilitat a la insulina durant diverses hores.
e) L’exercici ha de formar part de la rutina diària i no s’augmentarà mai pel risc
d’hipoglicèmies.

L’objectiu fonamental de l’alimentació en la diabetis mellitus és:

a) Reduir la ingesta d’hidrats de carboni simples.

b) Mantenir un equilibri metabòlic normal.
c) Mantenir l’aportació proteica d’una dieta equilibrada.
d) Augmentar el consum de fibra vegetal per reduir hiperglicèmies postingesta.
e) Mantenir una ingesta regular i constant d’hidrats de carboni complexos.

PRIMÀRIA 1995

Diabetis mellitus:

Un pacient diabètic aporta el següent perfil glicèmic preprandial: 1 – 120 mg/dl; 2 – 130 mg/dl;
3 – 180 mg/dl. Què li diríeu?

a) Que redueixi la ingesta d’hidrats de carboni.

b) Que augmenti l’exercici físic a la tarda.
c) Que està ben controlat.
d) Que prengui un suplement abans d’anar a dormir.

20 UI d’insulina 20/80 significa que són:

a) 20 UI sobre un total de 80.

b) 4 UI d’insulina regular i 16 UI d’intermitja.
c) 4 UI d’insulina ràpida i 16 UI de lenta.
d) 20 UI d’insulina intermitja.

Una ració de glúcids (10 gr) equival a:

a) 250 gr de mongetes tendres.

b) 150 gr de meló.
c) 30 gr de cigrons secs.
d) 20 gr de pa blanc.
En la dieta d’un nen diabètic haurem de:

a) Restringir els aliments rics en fibra.

b) Calcular les necessitats calòriques igual que les d’un nen normal, de la mateixa edat,
sexe i activitat.
c) Augmentar la quantitat d’hidrats de carboni molt refinat.
d) Totes les respostes són certes.

El nivell crític de glucosa a la sang per sota del qual es produeix el coma hipoglicèmic és al
voltant de:

a) 40 mg/100 ml sang.
b) 50 mg/100 ml sang.
c) 60 mg/100 ml sang.
d) 80 mg/100 ml sang.

PRIMÀRIA 1996

Diabetis mellitus:

Quina de les següents és una complicació crònica de la diabetis mellitus?

a) La cetoacidosi.
b) El coma hiperosmolar.
c) La hipoglicèmia.
d) La neuropatia.

En l’alimentació de la persona diabètica, quina de les següents afirmacions és certa?

a) Els hidrats de carboni d’absorció ràpida han de constituir el 50 – 60 % de l’aportació

calòrica total.
b) Les proteïnes han de constituir el 40 % de l’aportació calòrica total.
c) Les grasses poliinsaturades s’han de reduir per prevenir la hiperlipèmia.
d) Els aliments amb alt contingut de sacarosa s’han de restringir.

Per explicar a un diabètic com intercanviar els aliments glucídics en molts casos s’utilitza el
concepte de ració. Què és una ració?

a) Quantitat d’aliment que conté 10 grams d’hidrats de carboni.

b) Quantitat d’aliment que conté 15 grams de proteïnes.
c) Quantitat d’aliment que conté un plat de postres.
d) Quantitat d’aliment que conté una tassa de cafè.
El sr. M. V. és diabètic i corre una hora diària. Què li recomanaríem per evitar el risc
d’hipoglucèmies?

a) Ingerir un suplement proteic immediatament després de l’exercici.

b) Ingerir 20 gr d’hidrats de carboni abans de l’exercici.
c) Injectar-se la insulina a la cama.
d) Reduir la dosi d’insulina abans de l’exercici al menys 10 unitats.

Davant d’un pacient diabètic inconscient i amb sospita d’hipoglucèmia quina ha de ser la
primera actuació?

a) Donar-li un got de llet ensucrada.

b) Administrar-li glucagon.
c) Injectar-li insulina ràpida.
d) Traslladar-lo a l’hospital més proper.

PRIMÀRIA 1997

Diabetis mellitus:

Es considera una ració d’aliments glucídics aquella quantitat d’aliment que conté 10 grams
d’hidrats de carboni. Quants grams d’arròs constitueixen una ració?

a) 10.
b) 15.
c) 20.
d) 25.

Quin dels pacients següents amb diabetis mellitus tenen risc de patir peu diabètic?

a) Persones fumadores.
b) Persones amb alteració de l’estàtica del peu.
c) Persones que neguen la seva malaltia.
d) Totes les anteriors.

Existeixen diferents mètodes per avaluar el grau de control de la diabetis mellitus. Com
s’anomena la prova que reflecteix el control de la glicèmia dels 2 als 4 mesos previs?

a) Glucosúria.
b) Fructosamina.
c) Hemoglobina glicada.
d) Perfil glucèmic.
En un pacient de 54 anys diabètic tipus 2 i normopès, quina serà la dosi inicial d’insulina?

a) 0,1 U/kg pes/dia.

b) 0,3 U/kg pes/dia.
c) 0,5 U/kg pes/dia.
d) 0,7 U/kg pes/dia.

L’educació del malalt diabètic ha d’incloure la cura dels peus. Quin dels consells següents és el
més adequat?

a) Llimar-se les durícies amb pedra tosca.

b) Retallar-se les ungles curtes i arrodonides.
c) Eixugar-se entre els dits amb un assecador d’aire calent.
d) Rentar-se els peus amb l’aigua a una temperatura entre 40 º i 50 º C.

PRIMÀRIA 1999

Diabetes mellitus:

La senyora M. M. ha d’administrar-se una insulina d’acció intermèdia (humulina NPH) dos cops
al dia. Quant temps ha d’esperar per menjar després de l’administració de la insulina?

a) Immediatament.
b) 10 minuts.
c) 20 minuts.
d) 30 minuts.

El senyor M. R. és un diabètic tipus I que travessa un període d’inapetència i no sap què menjar
a l’hora de dinar. Què li recomanarem?

a) Una truita acompanyada de tomàquet amanit.

b) Un estofat de carn amb patates.
c) Un flam fet a casa amb edulcorant artificial.
d) Una rodanxa de peix a la planxa amb enciam.

En atenció primària s’utilitza de manera preferent per controlar la diabetis la prova

d’hemoglobina glicada. Què mesura aquesta prova?

a) El perfil glucèmic.
b) Les hiperglucèmies existents en els 2 – 4 mesos anteriors a la prova.
c) Les hiperglucèmies existents en els 6 – 8 mesos anteriors a la prova.
d) La tolerància oral a la glucosa.
El sr. J. V. és un diabètic tipus II, quan la infermer li parla de la cura dels peus quin dels consells
següents és el més adient?

a) Utilitzar pomades callicides.

b) Retallar-se les ungles curtes i arrodonides.
c) Rentar-se els peus diàriament amb aigua tèbia i sabó neutre.
d) Fer-se diàriament una frega amb alcohol.

PRIMÀRIA 2002

Diabetis mellitus:

Quin dels següents no és un criteri de bon control de la diabetis mellitus?

a) El cessament del consum del tabac.

b) Una HbA1c inferior a 7,5 %.
c) Una concentració de triglicèrids inferior a 150 mg/dl.
d) Una pressió arterial inferior a 140/90 mmHg.

Què és la glucogenòlisi?

a) És la degradació o catabolisme del glucogen amb formació de glucosa.

b) Consisteix en la formació de glucosa a partir de molècules de naturalesa no glucídica.
c) Els productes finals del catabolisme proteic.
d) El nitrogen ingerit a través de l’alimentació.

Quants glúcids haurien de contenir la dieta d’un diabètic juvenil en normopès?

a) El 50 – 55 % del total calòric.

b) El 30 – 40 % del total calòric.
c) El 70 % del total calòric.
d) 2 grams x kg x dia.

PRIMÀRIA 2005

Des què ha arribat de l’hospital, la senyora Pilar R. no té gana, no fa bé els àpats. La Mary ens
diu que li dóna el que a la senyora Pilar li ve de gust: “Ho faig perquè no tingui una baixada de
sucre, sobretot li dono fruita”.

Quina d’aquestes recomanacions és correcta?

a) És aconsellable menjar fruita amb la pela, ja que incrementa l’aportació de fibra.

b) És aconsellable prendre un suc de fruita abans d’iniciar l’exercici físic.
 c) Els glúcids que aporten la fruita i els làctics s’han de limitar a un 30 % del total glucídic
de la dieta del diabètic.
d) Totes són correctes.

La Pilar R. presenta un quadre febril alt. Quina de les següents afirmacions no és correcta?

a) Assegurar-li la ingesta de 2 – 3 litres d’aigua en 24 hores (brou vegetal amb sal, sucs,
HC).
b) Administrar-li la insulina.
c) Administrar-li la metformina.
d) Fer-li els controls de glucèmia capil·lar i cetonúria abans de cada àpat principal.

Tenint en compte el tractament de la senyora Pilar R. i segons la Guia de Pràctica Clínica quina
indicació i freqüència d’autoanálisi de glucèmia capil·lar (AGC) li recomanaríeu en situació
estable i amb control acceptable?

a) AGC d’1 a 3 controls a la setmana.

b) AGC de 6 a 7 controls a la setmana.
c) AGC de 8 a 9 controls a la setmana.
d) AGC habitualment no indicat.

La seva cuidadora ens explica que quan fa la higiene a la Pilar que s’ha trencat el cap del fèmur
i ha estat operada no es deixa tocar la cama perquè té por a que s’obrin els punts, sempre diu
que els té molt tendres i amb el mitjó que porta té sempre el peu calent i protegit. Quina
d’aquestes afirmacions no és certa?

a) Rentar i revisar diàriament els peus per buscar petites ferides.

b) Poden aparèixer lesions sense adonar-nos-en.
c) Si la pell està seca, utilitzar crema hidratant també entre mig dels dits.
d) Tallar les ungles rectes i no excessivament curtes.

Quina de les següents afirmacions no és certa?

a) El peu diabètic és conseqüència d’una pèrdua de sensibilitat per la neuropatia i la

presència de deformitats.
b) Els petits traumatismes provoquen lesions tissulars i l’aparició d’úlceres en els peus.
c) La inspecció del peu i l’exploració amb el monofilament són mètodes eficients per
detectar el risc de lesió.
d) La profunditat de la lesió determinar el risc d’amputació.

En quina situació és més probable que la Pilar pugui fer una hipoglicèmia?

a) Realitzant un gran esforç físic.

b) Durant l’efecte màxim de la dosi d’insulina.
c) Just abans de menjar.
d) En qualsevol de les anteriors situacions.

Quin d’aquests és un criteri de diagnòstic de DM?

a) Símptomes i glucèmia a l’atzar ≥ 200 mg/dl.

b) Glucèmia basal de ≥ 125 mg/dl.
c) Glucèmia a les 2 hores TTOG ≥ 140 mg/dl.
 d) a i c són correctes.

PRIMÀRIA 2007

El senyor Pere és diabètic i es pacta fer una dieta per racions. Ell sap que una ració correspon a
10 gr d’hidrats de carboni. Quina de les següents respostes no equival a una ració?

a) 200 ml de llet sencera.

b) 200 ml de llet desnatada.
c) 30 gr de llenties.
d) 50 gr de plàtan.

En realitzar la cura de una lesió que presenta el sr Pau s’observa la presència d’hiperqueratosi
periulceral, atròfia muscular, dits d’urpa, ungles distròfiques i absència de pell i borrissol. Ell
explica que nota sensació de suro als peus. No presenta dolor en manipular la lesió. Quin
tipus de nafra és més probable que presenti?

a) Venosa.
b) Neuropàtica.
c) Arterial.
d) Arteriovenosa.

Quin és el perfil lipídic observat amb major freqüència en el pacient diabètic tipus 2´?

a) Disminució de HDL-colesterol i augment de triglicèrids.

b) Disminució de HDL-colesterol i disminució de triglicèrids.
c) Augment de HDL-colesterol i augment de triglicèrids.
d) Augment de HDL-colesterol i disminució de triglicèrids.

Quins són els objectius de control metabòlic òptim?

a) HbA1c < 7,5 %, colesterol total < 200 mg/dl, LDL-colesterol < 100 mg/dl, HDL-colesterol
> 40 mg/dl i triglicèrids < 150 mg/dl.
b) HbA1c < 7 %, colesterol total < 200 mg/dl, LDL-colesterol < 100 mg/dl, HDL-
colesterol > 40 mg/dl i triglicèrids < 150 mg/dl.
c) HbA1c < 7 %, colesterol total < 200 mg/dl, LDL-colesterol < 130 mg/dl, HDL-colesterol >
40 mg/dl i triglicèrids < 150 mg/dl.
d) HbA1c < 7 %, colesterol total < 200 mg/dl, LDL-colesterol < 100 mg/dl, HDL-colesterol >
40 mg/dl i triglicèrids < 200 mg/dl.

Respecte a la insulina glargina és cert que:

a) Abans d’injectar s’ha d’homogeneïtzar.

b) S’ha de variar el lloc d’injecció.
c) Es pot barrejar amb insulina ràpida.
d) Totes són correctes.
Què hem de contestar si ens pregunta la filla d’una pacient diabètic insulinodependent què ha
de fer quan la glicèmia basal sigui més alta de 300 mg/dl?

a) Retardar l’esmorzar.
b) Administrar 4 UI més d’insulina.
c) Analitzar la cetonúria.
d) Menjar menys hidrats de carboni a l’esmorzar.

Fa molt temps que els sr. Lluís, diabètic insulinodependent, té una hiperalgèsia als peus amb
pèrdua de sensibilitat al monofilament 5.07. A quin tipus de polineuropatia diabètica
correspon aquest cas?

a) Clínicament definida.
b) Possible.
c) Clínica.
d) Confirmada.

PRIMÀRIA 2010

Diabetis mellitus:

Quina de les actuacions següents és correcta per informar sobre com solucionar possibles
hipoglucèmies en un pacient diabètic tipus 2 que pren metformina i miglitol? (Dues respostes
vàlides per sentència judicial; l’original era la resposta d)

a) Que prengui 15 g de sacarosa.

b) Que prengui 1 got de suc de préssec.
c) Aquesta combinació no produeix hipoglucèmies.
d) Que prengui 2 comprimits de glucosa pura.

Les complicacions del peu diabètic són l’aparició de qualsevol lesió o ulceració als peus per
causa traumàtica. Quin dels següents és el desencadenant més freqüent de lesions al peu
diabètic?
 a) Tabaquisme.
b) Nivell socioeconòmic baix.
c) Calçat inadequat.
d) Persones grans amb limitacions que viuen soles.

La infermera, dins les recomanacions d’una dieta mediterrània saludable adaptada a la seva
malaltia de diabetis mellitus, li explica a un pacient la importància del consum de fibra per
millorar el control glucèmic i lipídic. Quin d’aquests tipus de fibra és el més indicat per a ell?

a) Lignina.
b) Cel·lulosa.
c) Pectina.
d) Hemicel·luloses.

HOSPITALS DE BARCELONA 2003

Diabetis mellitus:

Quina de les següents vies d’administració d’insulina ràpida no és correcta?

a) Intravenosa.
b) Intradèrmica.
c) Peritoneal.
d) Intramuscular.

HOSPITALS DE TARRAGONA/TORTOSA 2004

Diabetis mellitus:

En la diabetis tipus I o insulinodependent quina de les següents afirmacions és incorrecta?

a) Apareix preferentment en persones de més de 40 anys.

b) Cal calcular la insulina pel seu tractament.
c) Inici brusc de la malaltia.
d) Tendència a la cetosi.
HOSPITAL ARNAU DE VILANOVA 2006

En l’educació sanitària d’un pacient diabètic, una de les afirmacions següents és incorrecta:

a) És important ensenyar al pacient diabètic conductes sanitàries preventives.

b) Practicar exercici físic no està mai contraindicat en els pacients diabètics.
c) El pacient ha de conèixer el tractament de les complicacions agudes la DMID.
d) És recomanable que el mateix pacient sigui capaç de fer-se els controls de glicèmia.

Entre les complicacions més freqüents de la diabetis mellitus (DM) trobem el retard en la
cicatrització de les ferides que està relacionat amb:

a) La dificultat de controlar la glicèmia al post operatori.

b) La deshidratació i el desequilibri electrolític.
c) La degradació de les proteïnes i/o circulació compromesa.
d) La malaltia neuropàtica esquelètica.

Els pacients amb diabetis mellitus (DM) tipus 2:

a) Poden necessitar petites dosis d’insulina regular en el post operatori.

b) No necessiten mai insulina.
c) Necessiten sempre insulina en el post operatori.
d) Si reben insulina es tornen insulinodependents.

A un pacient diabètic, obès i no insulinodependent, quin tipus de dieta li recomanaríeu?

a) Una dieta hipocalòrica qualitativa.

b) Una dieta normoenergètica.
c) Una dieta lipoproteica.
d) Una dieta lleugera.
HOSPITALS DE TARRAGONA/TORTOSA 2008

Un pacient diabètic insulinodependent presenta un estat febril com a conseqüència d’un

procés infecciós. Quina d’aquestes necessitats presenta?

a) Augment de les necessitats de sucre d’absorció ràpida.

b) Augment de les necessitats d’aliments proteics.
c) Augment de les necessitats d’insulina.
d) Són correctes b i c.

L’úlcera del peu diabètic que s’acompanya de disminució de la temperatura, dolor important,
fons pàl·lid necròtic i sagna poc o no sagna es pot classificar com a:

a) Úlcera neuropàtica.
b) Úlcera traumàtica.
c) Úlcera isquèmica.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

Un senyor diabètic no ha seguit la dieta correcta i després de la pauta mòbil d’insulina s’ha
trobat malament. Quin dels següents signes i símptomes no es correspon amb una
hipoglucèmia?

a) Taquicàrdia.
b) Bradicàrdia.
c) Sudoració.
d) Estat de confusió.

HOSPITAL ARNAU DE VILANOVA 2009

Diabetis mellitus:

L’Albert té 8 anys i avui la seva mare l’ha dut al pediatra. Fa diverses setmanes que no es troba
bé, presenta anorèxia, enuresi nocturna, astènia i poliúria. Avui a l’hora de llevar-se s’ha
queixat de mal de panxa.

L’Albert presenta un quadre de cetosi amb hiperglucèmia, acidosi metabòlica, cetonèmia i

cetonúria amb una pèrdua de pes de tres quilograms.
La mare li ha explicat que han d’anar a l’hospital, l’Albert té molta por, li han dit que el
punxaran i no li agraden gens les injeccions, a més juga futbol amb l’equip del seu barri i pensa
que ja no hi podrà jugar més.

L’Albert ha estat diagnosticat de diabetis mellitus tipus 1, patologia que es caracteritza:

a) Per ser una malaltia autoimmune amb predisposició genètica.

b) Per presentar anticossos antiinsulina, antiillots i altres.
c) Per presentar hiperglucèmia i ser insulinodependent.
d) Totes són correctes.

Quin d’aquests símptomes és menys freqüent en el nen amb diabetis?

a) Astènia.
b) Polidípsia.
c) Poliúria.
d) Polifàgia.

En el pacient amb diabetis es pot produir un període de millora clínica o període de “lluna de
mel” a causa de:

a) Que les cèl·lules beta pancreàtiques tornin a produir insulina.

b) Les cèl·lules alfa pancreàtiques.
c) Les dosis elevades d’insulina.
d) Aquest període correspon a la diabetis tipus 2.

L’Albert té por de les punxades, sabem que haurà de punxar-se tant per al tractament amb
insulina com per al control de la glicèmia, podem ensenyar-li alguna tècnica per minimitzar el
dolor de la punxada com:

a) Utilitzar punxadors de profunditat fixa.

b) Pressionar a la zona on es punxarà amb el dit de l’altra mà.
c) No utilitzar la zona de la panxa i les natges en l’administració de la insulina.
d) Totes són correctes.

Quina d’aquestes frases considereu falsa?

a) S’ha de permetre que el nen amb diabetis porti una vida pràcticament normal.
b) El fenomen de l’alba clínicament en els nens amb diabetis es tradueix en una
hipoglucèmia al matí, en dejú.
c) En l’administració d’insulina en nens molt petits i en casos excepcionals, la zona
preferent d’injecció és les natges.
d) En el nen es pot utilitzar l’injector transcutani en l’administració d’insulina.

A l’Albert la seva infermera li ha explicat que podrà seguir jugant a futbol. Quin d’aquests
punts ha de tenir en compte?

a) No injectar-se insulina en la zona muscular sotmesa a l’exercici.

b) Prendre glúcids d’absorció ràpida abans de l’esforç físic.
 c) No fer exercici en cas de glucèmia > 150 mg/100 ml.
d) Consumir menys hidrats de carboni en cas d’esforç físic intens no previst.

La infermera ha explicat a l’Albert i als seus pares que una de les complicacions més freqüents
de la diabetis és la hipoglucèmia. Quin d’aquests símptomes indica una hipoglucèmia?

a) Glicèmia de menys de 50 – 60 mg/100 ml.

b) Canvis de comportament.
c) Pal·lidesa, tremolors, irritabilitat, suor.
d) Totes són correctes.

El tractament de la diabetis en el nen es basa en:

a) Autocontrol, insulina i alimentació.

b) Exercici, alimentació i autocontrol.
c) Insulina, alimentació i exercici.
d) Antidiabètics orals, insulina i alimentació.

Quin d’aquests factors disminueix la velocitat d’absorció de la insulina?

a) Calor i/o injecció intramuscular.

b) L’exercici físic i/o massatge en la zona d’injecció.
c) El fred i/o la injecció intradèrmica.
d) La injecció en el braç o abdomen.

Són aspectes que afavoreixen l’educació diabetològica:

a) Iniciar l’educació de forma immediata, per tal d’establir un bon contacte entre el
nen i la família.
b) L’actitud de sobreprotecció dels pares cap al nen petit.
c) Retardar el contacte amb l’escola i els professors fins que el nen adquireixi els
coneixements adequats.
d) L’etapa de l’adolescència, amb la possibilitat d’assistir a campaments educatius, no en
etapes anteriors on el nen encara és massa petit.

HOSPITAL TRUETA 2009

Endocrino:

En una tiroïdectomia total, quin és el paràmetre més important que cal controlar?

a) El nivell de sodi en sang.

b) El nivell de potassi en sang.
c) El nivell d’hemoglobina en sang.
d) El nivell de calci en sang.
Diabetis mellitus:

Com hem de preparar la combinació de dues insulines per evitar possibles contaminacions?

a) La mesura de la dosi no té cap importància.

b) És indiferent com es carregui.
c) Primer cal carregar la insulina retardada i després la insulina ràpida.
d) Primer cal carregar la insulina ràpida i després la retardada.

En un pacient diabètic inconscient amb una glicèmia de 845 mg/dl, quin és el símptoma que en
fa pensar en una cetoacidosi diabètica?

a) La poliúria.
b) Edema perifèric.
c) Respiració de Kussmaul.
d) Aparició de petèquies.

HOSPITALS DE BARCELONA 2010

Diabetis mellitus:

Un pacient ha estat en tractament amb metformina per la seva diabetis. Respecte a aquest
fàrmac és cert que:

a) Es pot administrar juntament amb contrast iodat intravascular.

b) S’ha d’administrar durant o després dels àpats.
c) No està contraindicat en pacients amb insuficiència hepàtica.
d) Entre els seus efectes adversos són poc freqüents els trastorns gastrointestinals i les
alteracions del gust.
ICS 2015

Endocrino:

El coma mixedematós és la complicació més greu directament relacionada amb l’:

a) Hipotiroïdisme.
b) Hipertiroïdisme.
c) Hipoparatiroïdisme.
d) Hiperparatiroïdisme.

Diabetis mellitus:

Participeu en un programa de cribratge de la diabetis tipus 1 en adolescents. Quines de les

següents són manifestacions primàries d’aquesta malaltia?

a) Consum excessiu de calories i dificultat per perdre pes.

b) Polifàgia, polidípsia i poliúria.
c) Sensació de manca d’energia, cansament, dismasesi i símptomes depressius.
d) Dificultats de concentració i estasi venosa.

Un home de 73 anys, diabètic insulinodependent, ha estat diagnosticat d’un procés infecciós i

presenta febre (38,4 º C). Sobre les infeccions comunes en persones diabètiques, quina de les
afirmacions següents és certa?

a) Les infeccions comunes contribueixen a la hipoglucèmia.

b) Les infeccions comunes mai afecten el control metabòlic de la glucosa.
c) Les infeccions comunes disminueixen les hormones d’estrès.
d) Les infeccions comunes augmenten els nivells de glucosa en sang.

Una dona diabètica us explica que ha decidit evitar el consum de carbohidrats per millorar el
control de la malaltia. Quina complicació pot derivar-se’n si manté aquesta decisió?

a) Retinopatia.
b) Glucosúria.
c) Acidosi metabòlica.
d) Caquèxia.
Sobre l’exercici físic del diabètic tipus 2 és cert que:

a) Els valors de glucèmia adequats per iniciar l’exercici són de 100 a 250 mg/dl.
b) En cas de presència de cossos cetònics en orina es pot fer igualment exercici físic
aeròbic.
c) Amb glucèmies inferiors a 40 mg/dl haurà de prendre un suplement mínim de 40 g de
carbohidrats abans d’iniciar l’exercici.
d) Als pacients tractats exclusivament amb insulina per la seva diabetis se’ls recomana fer
exercici físic entre 4 i 5 hores després del àpats.

La Marta és una senyora de 47 anys, casada i amb dos fills, una nena de 16 anys i un nen de 8
anys. Treballa com a administrativa en una empresa constructora. Als 40 anys va ser
diagnosticada de diabetis mellitus 2 i està en tractament amb insulina. Els seus pares viuen
prop de casa seva. Al seu pare li han diagnosticat fa un any una neoplàsia de pròstata i en
aquest moment està en fase avançada.

La Marta ens comenta que practica exercici moderat un cop a la setmana. Quina de les
recomanacions següents és correcta?

a) No ha de prendre cap suplement de carbohidrats abans de participar en un exercici

moderat.
b) Es recomana revisar els peus cada dia després de l’exercici.
c) Es recomana fer exercici quan fa calor o fred extrem.
d) Es recomana que no participi en un exercici moderat.

La Marta està interessada a conèixer quin és el substitutiu edulcorant que pot fer servir per
endolcir el cafè de l’esmorzar. Assenyaleu quin dels següents és un edulcorant no nutritiu:

a) Sorbitol.
b) Xilito.
c) Fructosa.
d) Aspartam.

Explica a la Marta que, com que és diabètica, ha de tenir molt en compte la cura dels peus.
Quina de les recomanacions següents és falsa?

a) Rentar-se els peus amb aigua tèbia, no calenta.

b) Mantenir la pell hidratada.
c) Anar descalç sempre que es pugui.
d) No creuar les cames durant períodes perllongats.

Durant l’educació diabetològica a la Marta es qüestiona l’equivalència que té 1 ració d’hidrats

de carboni (10 grams). Quin dels següents aliments correspon a 1 equivalència de fècula?

a) 10 gr d’arròs.
 b) 50 gr de patates pelades.
c) 15 gr de biscota.
d) 10 gr de pasta alimentària.

Quins dels antidiabètics orals següents és més habituals que puguin produir molèsties
gastrointestinals? (Assenyaleu les tres respostes correctes)

a) Pioglitazona.
b) Metformina.
c) Acarbosa.
d) Repaglinida.

Quina de les següents no és una via d’administració del glucagó?

a) Via intramuscular.
b) Via intravenosa.
c) Via oral.
d) Via subcutània.

Sobre la hipoglucèmia, quina de les afirmacions següents és falsa?

a) Les manifestacions d’hipoglucèmia poden presentar-se de manera sobtada.

b) Les manifestacions d’hipoglucèmia poden variar d’una persona a una altra.
c) La sudoració, la taquicàrdia i les palpitacions són manifestacions adrenèrgiques
d’hipoglucèmia.
d) La cefalea, la confusió i la descoordinació en la parla són manifestacions
adrenèrgiques d’hipoglucèmia.

La Marta ens consulta sobre la rotació de la zona en l’administració subcutània de la insulina.

Quina de les respostes següents és falsa?

a) Es pot aconsellar fer ús de la mateixa regió a la mateixa hora del dia.

b) No ha de fer servir el mateix lloc d’una regió més d’un cop en 2 o 3 setmanes.
c) La distància entre dos llocs d’administració de la mateixa regió ha d’estar entre 1,5 a
2,5 cm de la prèvia.
d) Quan es planteja fer exercici, cal injectar la insulina a l’extremitat sotmesa a
aquella activitat.

Sobre l’administració intravenosa de sèrum glucosat al 50 % en el tractament urgent de la

hipoglucèmia, quina de les següents respostes és falsa?

a) És una solució hipertònica.

b) És molt irritant per les venes i pot produir dolor a la zona i/o al trajecte
d’administració.
c) L’efecte esperat sol observar-se a les 2 o 3 hores de l’administració.
d) Pot produir necrosi si s’extravasa.
PROMOCIÓ INTERNA 2016

Diabetis mellitus:

La sra Maria té 56 anys, recentment li han diagnosticat una diabetis mellitus tipus 2.
L’educació sanitària anirà encaminada a:

a) La recomanació que els hidrats de carboni han de constituir el 45 – 60 % de l’energia

total diària, limitant els d’absorció lenta.
b) La detecció precoç de la cetoacidosi diabètica.
c) La pràctica regular d’exercici físic.
d) Els coneixements sobre el glucagó.

En Pau, un home de 40 anys amb normopès, debuta amb una diabetis mellitus tipus 2. El
tractament inicial serà:

a) Prescriure un fàrmac oral.

b) Prescriure un pla d’alimentació i exercici adequat al pacient i veure el seu impacte
en l’HbA1c al cap de tres mesos.
c) Prescriure un pla d’alimentació i exercici adequat a la persona i veure el seu impacte
en l’HbA1c al cap de 6 mesos.
d) Prescriure insulina.

Quina de les situacions següents correspon a un situació d’insulinoteràpia definitiva?

a) Control metabòlic deficient en pacients tractats amb fàrmacs orals a dosis plenes.
b) Tractament amb corticosteroides.
c) Embaràs i lactància.
d) Descompensació aguda de la hiperglucèmia.

La Marta és una senyora amb diabetis mellitus tipus 2 i obesitat. En cada visita la infermera
insisteix a fer educació sanitària relacionada amb l’alimentació, ja que en persones diabètiques
que presenten sobrepès i obesitat, la disminució de pes:

a) Millora la resistència a la insulina i la glucèmia a llarg termini.

b) Millora la glucèmia a curt termini, però no millora la resistència a la insulina.
c) Millora la resistència a la insulina i la glucèmia a curt termini.
d) Millora la glucèmia a llarg termini, però no millora la resistència a la insulina.