El

El context
context econòmic
econòmic ii social
social

La IIª Revolució Industrial (1870-1914)

Creixement econòmic
Nous sectors
Noves energies Principal sector
Noves potències
Siderúrgia
Químic
Petroli Electricitat Bèlgica
Gasolina
Dinamita França
Adobs, Alemanya
fertilitzants EE.UU.
Enllumenat
Producció G.B.
Comunicacions
Ràdio
Telègraf

Transports
Rutes marítimes Tramvia Consolidació ferrocarril
Canals de Suez (1869) Automòbil
i Panamà (1914) Aviació
1
Però...
 El
El context
context econòmic
econòmic ii social
social

La IIª Revolució Industrial (1870-1914)

Va significar

Un fort augment de producció Gran competència

Crisi 1873 La Gran Depressió

Crisi cíclica del

capitalisme

Crisi de superproducció
Es
Es caracteritza
caracteritza per
per
Deflació,
Deflació, atur
atur

Quines
Quinessón
sónles
lesconseqüències
conseqüènciesd’aquesta
d’aquestacrisi?...
crisi?...
2
 El
El context
context econòmic
econòmic ii social
social

Conseqüències
Conseqüènciesde
dela
lacrisi
crisi

Concentració empresarial Nova organització Recerca de nous

del treball mercats
Càrtels
Trusts Taylorisme Mercats i
matèries primeres
Implantació del Treball en cadena Es trobaran a
Capitalisme financer (estalvi de temps i de feina)
(Holdings) Les colònies
Es desenvolupen (Àfrica i Àsia)

Tècniques
Tècniques Més
Més producció
producció ii
Estimularà
monopolístes
monopolístes reducció
reducció de
de costos
costos
l’expansió colonial

Es
Es consoliden
consoliden les
les característiques
característiques de
de la
la segona
segona etapa
etapa del
del capitalisme
capitalisme
(tot
(tot això
això passa
passa aa finals
finals del
del XIX
XIX ii començaments
començaments del
del XX)
XX)
3
 Expansió
Expansió colonial
colonial ii imperialisme
imperialisme
Passa al Últim terç del XIX En són protagonistes les Potències europees,
EE.UU. I el Japó
volen
2.1.-
2.1.-CAUSES
CAUSES 1914
Dominar i conquerir el món 85% del món

Econòmiques Competència i superproducció Nous mercats

Matèries primeres
Demogràfiques
Excedent de població europea Descens mortalitat Imperialisme capitalista
Augment demogràfic
Èxode rural (Dominació monopolista
Factors ideològics Emigració armada)
i polítics

Estímul nacionalista Grandesa i prestigi nacional

Control de rutes marítimes

Motius estratègics donar continuïtat als imperis
Protecció colònies importants
Missió civilitzadora
Racisme (superioritat de races)
Societats geogràfiques
Grups de pressió
Societats missioneres
Associacions
4 colonials
 Expansió
Expansió colonial
colonial ii imperialisme
imperialisme
Fases
Fasesi imodalitats
modalitatsde
delalacolonització
colonització

1ª
1ª fase
fase Exploració
Exploració (Livingstone
(Livingstone ii Stanley)
Stanley)
Conquesta
Conquesta (superioritat
(superioritat tècnica
tècnica ii militar)
militar)

2ª
2ª fase
fase Organització
Organització Colònies pròpiament dites
(control absolut de la metròpoli)

Protectorats
(govern autòcton sotmés a la metròpoli)

3ª
Consisteix en Assimilació duanera, monopoli metropolità
3ª fase
fase Explotació
Explotació
Intercanvi desigual: matèries primeres per
manufactures.
Segons l’explotació
hi ha dos tipus de colònies

Colònies de poblament Establiment permanent de població europea

Sotmetiment absolut de les estructures

Colònies d’explotació econòmiques i administratives
(per empreses i govern occidental)
5
 Expansió
Expansió colonial
colonial ii imperialisme
imperialisme
Expansió
Expansiócolonial
colonialeuropea.
europea.Els
Elsgrans
gransimperis
imperis

prioritat Control de rutes

Segles XVIII i primera meitat del XIX
Factories a les costes
A partir de 1870
Expansió i conquesta territorial
Centrada bàsicament a

Àfrica i Àsia

Àfrica Àsia

6
 Expansió
Expansió colonial
colonial ii imperialisme
imperialisme
Els
Elsgrans
gransimperis
imperis Mapa

Personatges: Disraelí i Chamberlain (des de 1850), Reina Victòria

Gran Principals colònies: Índia (“La joia de la Corona”), Singapur,
Gran Bretanya
Bretanya
Austràlia i Nova Zelanda
A Àfrica: De la Colònia del Cap a Egipte.

Imperi
Imperi Francès
Francès A Àfrica: Àfrica del Nord (Algèria) i Madagascar
A Àsia: Indoxina (Protectorat de la Cotxinxina)

Alemanya
Alemanya Arriba tard i provoca conflictes
Colònies a Àfrica

EE.UU. Conquesta de l’oest

EE.UU.
Compra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia)
Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823)

Japó
Japó 1868 revolució Meijí. Modernització i expansió.

7
 Expansió
Expansió colonial
colonial ii imperialisme
imperialisme

Conseqüències
Conseqüències

A
A les
les metròpolis
metròpolis Consciència de superioritat racial
Acumulació de riquesa

A
A les
les colònies
colònies Fronteres artificials (futurs conflictes)
Canvis en l’estructura social
Aculturació
Desequilibri població-recursos
(subalimentació i misèria cròniques)
Intercanvi comercial desigual

8
“L’imperialisme colonial és una de les
formes de l’imperialisme econòmic.
Aquest imperialisme és econòmic en
l’estricte sentit de la paraula, perquè les
seves raons no són interessos polítics
sinó econòmics”.

(C.A. Julien: “L’imperialisme colonial et

les rivalités internationales”, 1947).

9
“Sense oblidar la interpretació econòmica
de l’imperialisme, diria, amb gust, que els
recents estudis de casos particulars
reforcen la proposta, segons la qual, els
interessos dels mitjans financers van ser
molt menys importants que les
consideracions de poder nacional i de
prestigi, per no dir res sobre la seguretat”.

(W. Langer: “Foreing affaires”, 1962)

10
Les justificacions de l’imperialisme
“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després
d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys
com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més
convençut que mai de la importància de l’imperialisme... El que
em preocupa més és la solució al problema social. Per aquest
motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions
d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els
responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris a
l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i
fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a
nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra
civil cal esdevenir imperialista”.
CECIL RHODES, citat per LENIN: L’imperialisme, fase superior
del capitalisme, 1917.
11
El consum a Europa està saturat: és
imprescindible descobrir nous filons de
consumidors arreu del món [...]. Anglaterra va
prendre la davantera [...]. Però per impedir que
l’empresa britànica obtingués un profit exclusiu
dels nous mercats que s’estan obrint als
productes d’Occident, Alemanya combat amb
Anglaterra [...] per tot el món. La política colonial
és l’expressió internacional de les lleis de la
competència”.

JULES FERRY: Tonquín i la mare pàtria, 1890.

12
L’exaltació nacionalista
En primer lloc, crec en l’imperi
britànic i, en segon lloc, crec en
la raça britànica. Crec que la raça
britànica és la més gran de les
races imperials que el món ha
conegut, [...]. Entre totes les
nacions del globus tan sols
nosaltres hem estat capaços de
fundar i de conservar colònies en
les condicions més diverses i a
totes les regions del món. Ens
hem assegurat no només la fidel
submissió de tots els ciutadans
britànics, sinó també la simpatia
de totes les races que viuen a
l’ombra de la bandera britànica.
CHAMBERLAIN, J.: Discursos,
1895-1896 13
Les colònies donen poder militar
Afirmo que la política colonial de
França, que la política d’expansió
colonial, la que ens ha impulsat a anar
cap a Saigon, a la Contxinxina, i que
ens condueix cap a Tunísia, [...] es
fonamenta en una realitat sobre la qual
és necessari cridar la vostra atenció un
moment. És a dir, que una marina com
la nostra no pot navegar sobre la
superfície dels mars sense refugis
sòlids, sense defenses i sense cap
centre de proveïment. Cal que el nostre
país es posi a fer el mateix que els
altres i, atès que la política d’expansió
colonial és el mòbil general de les
potències europees en el moment
actual, cal prendre partit a favor seu.
FERRY, J.: Discursos 14
És un fet incontestable que els negres tenen
un cervell més lleuger i menys voluminós que
el de l’espècie blanca. Però, aquesta
superioritat intel·lectual, ¿ens dóna als blancs
dret de reduir a l’esclavatge la raça inferior?
No, i mil vegades no. Si els negres s’acosten a
certes espècies animals per les seves formes
anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n
distancien i s’aproximen als blancs en d’altres
aspectes que cal tenir en compte. Estan
dotats de la paraula i gràcies a la paraula
podem tenir-hi relacions intel·lectuals i morals
[...]. La inferioritat intel·lectual dels negres
lluny de conferir-nos el dret d’abusar de la
seva debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-
los i protegir-los.

“Negre”, article del “Grand Dictionaire

Universal Larousse du XIX siècle”, 1872.
15
 Estandardització Taylorisme
Fordisme

Producció Reducció del temps

en sèrie de fabricació

Baixa el preu Producció massiva

de cost

Augment del
Salari elevat poder adquisitiu

Publicitat
Estímul del consum
Crèdit

16
 Evolució dels preus a la Gran Bretanya (1870-1914)
Índex 100: valor dels preus el 1880
140
120
100
80
60
40
20
0
1870 1875 1880 1885 1890 1895 1900 1905 1910 1915

17
18
4000
3500
3000
2500
Taxa de
2000
mortalitat (per
1500 milió)
1000
500
0
1840 1860 1880 1900 1920

19
80

60

40

20

0
Gran Alemanya Bègica França Itàlia Rússia
Bretanya

Percentatge de població ruaral (1910)

20
 Emigració europeaImmigració
(1821-1915)internacional
en milions de (1821-1915) en
persones milions de persones

Portugal

S ud-oest
europeu
Nord-oest Altres
europeu
Brasil
Àustria_Hongria

Espanya Canadà

Alemanya Australàsia

Itàlia Argentina

Regne Unit
EUA

0 5 10 15 20
0 10 20 30 40

21
 Energia utilitzada per la indústria tèxtil
de Terrassa (Índex 100 el 1916)

250

200

150 energia de
vapor
energia
100 elèctrica

50

0
1910 1915 1920 1925 1930

22
 Producció d’acer (1880-1912)
(en milions de tones)
35
30
25
1880
20 1890
15 1900
10 1910
1912
5
0
Gran EUA Alemanya Bèlgica Rússia
Bretanya
23
24
Fins 1880 intervenció
limitada a les costes
(factories) Fashoda
Fashoda (1898)
(1898)

A partir de la
Conferència de
Berlín (1885):
Conquesta total Congo
Congo (1885)
(1885)
-Lliure
-Lliure comerç
comerç alal centre
centre d’Àfrica
d’Àfrica
-Estat lliure del Congo
-Estat lliure del Congo
-Ocupació
-Ocupació efectiva
efectiva del
del territori
territori per
per Conflictes
reclamar sobirania
reclamar sobirania

Zulus,
Zulus, Boers
Boers (1898)
(1898)

25
 França
Hong Kong

Holanda
Singapur

Gran Bretanya

26
27
28
 Pel·lícules
Pel·lícules

Zulu, de Cy Endfield , 1964

Sud-àfrica, 1879. Batalla entre soldats anglesos i guerrers
zulus.

Cimarrón, d’A. Mann, 1960

Recreació de la vida dels colons a Oklahoma.

55 dias en Pekín, de N. Ray, 1963

Rebelió dels bòxers, que va passar a la Xina el 1900.

La guerra de l’opi, de Xie Jin, 1999

Primera guerra de l’opi (1839) entre Gran Bretanya i Xina.

L’home que volia ser rei, de J. Huston, 1975

Adaptació satírica de la novel·la de Kipling. Explica la
història de dos antics soldats britànics a Kafiristan.

El piano, de J. Campion, 1992

Melodrama ambientat a Nova Zelanda a l’època de la colònia.
29