La Bauhaus
Escola d’art i disseny fundada a Weimar (Alemanya) el
1919 per Walter Gropius (primer director i arquitecte, va
dissenyar l’edifici de l’escola a Dessau el 1925) amb un
equip de professors i alumnes de diversos països
europeus (Mies van der Rohe, Marcel Lajos Breuer, Paul
Klee, Vasili Kandinski, Theo van Doesburg, Anni
Albers,..). Els nazis varen tancar l’escola i molts dels seus
professors varen emigrar als Estats Units, on les seves
creacions tindrien una influència decisiva arreu del món.
El Pavelló Alemany de l’Exposició Internacional de Barcelona
de 1929 i la Cadira Barcelona, dissenys de Mies van der Rohe.
El 7è Art
En aquesta època, el cinema va
esdevenir la font principal de
l’imaginari col·lectiu d’Occident. La
pel·lícula Metropolis (Fritz Lang,
1927) defineix el gènere de Ciència
Ficció i alhora presenta una crítica de
les profundes desigualtats socials que
nodreixen les ideologies totalitàries.
L’ascens dels feixisme i el nazisme
provocaren l’emigració de talents del
cinema europeu als Estats Units,
convertint Hollywood en la “Meca
del Cinema”.
Període d’entreguerres (1918-1939)
Aquest període s’estén des del final de la Primera Guerra Mundial fins a
l’inici de la Segona. Els anomenats “Feliços Anys Vint” són, de fet, una de
les èpoques més inestables políticament i econòmicament, tant a Europa
com als Estats Units, marcada per tres fets de gran transcendència: el
triomf de la Revolució Russa, el Crac de la Borsa de Nova York i l’ascens
de les ideologies i dels règims totalitaris.
Parlamentàries britàniques al Palau de Westminster (1931)
El Parlament britànic va atorgar el vot a les dones i el dret a ser elegides el
1918, reconeixent llur esforç per a mantenir la producció de béns
essencials i d’armament durant la Primera Guerra Mundial.
El Crac (Crash) de 1929
Context i causes de la crisi: la sobreproducció, el
descens del consum i la bombolla especulativa
varen provocar un cicle de desconfiança entre els
inversors. El valor de les accions no reflectia el
nivell real de beneficis de les empreses sinó unes
expectatives sobrevalorades.
Sobreproducció: el volum de l’oferta era superior
a la capacitat efectiva de la demanda. Les
Dorothea Lange. Mother of seven
exportacions dels Estats Units varen disminuir i children. Age 32. California (1936)
el seu mercat no podia absorbir tota la producció.
Acumulació de stocks i baixada dels preus. Els
grangers no podien tornar els préstecs (s’havien
endeutat per adquirir noves terres i màquines per
augmentar la producció).
El Crash de la Borsa de Nova York: el 24
d’octubre de 1929 (Black Thursday), la gran oferta
d’accions en venda va fer que el seu valor
s’esfondrés, provocant la ruïna de bancs,
empreses i inversors. 100.000 treballadors varen
perdre la feina en els dies següents. La crisi va
Margaret Bourke-White. Breadline, Louisville flood (1937)
tenir un gran impacte a nivell internacional.
Conseqüències econòmiques de la I G.M.
La I Guerra Mundial va beneficiar els Estats Units d’Amèrica: va
vendre una gran quantitat de productes als aliats i va patir
pèrdues humanes reduïdes. En acabar la guerra, es va convertir
en la primera potència mundial. Molts països europeus estaven
endeutats amb els Estats Units pels préstecs de guerra, i amb una
economia en retrocés, especialment Alemanya, que no podia
pagar les reparacions de guerra. La situació va començar a
millorar gràcies al Pla Dawes (estabilitzar l’economia
d’Alemanya amb correccions del sistema per a cobrar el deute de
guerra i préstecs d’Estats Units) i als Acords de Locarno
(reconeixement de les fronteres definides pel Tractat de Versalles
i desmilitarització de la Renània).
La prosperitat dels Estats Units
Transformació del procés de producció:
innovació tecnològica, fonts d’energia (petroli,
electricitat) i noves indústries. L’especialització
dels treballadors (taylorisme) i el treball en
cadena (Ford) incrementen la productivitat i
redueixen costos. La seva indústria acapara el
44,8% de la producció mundial. Producció
agrícola molt elevada.
L’American Way of Life és el somni de milions
d’emigrants de tot el món. Millora el nivell de
vida: inici del consumisme. L’eufòria d’aquests
Chrysler Building anys es va reflectir en la Borsa, afavorint
New York (1930) l’especulació.
La Gran Depressió i el New Deal
L’elevat índex d’atur va provocar molta pobresa, desigualtats i
conflictivitat social. El demòcrata Franklin D. Roosevelt va
guanyar les eleccions el 1932 amb un programa per a afavorir la
recuperació econòmica: el New Deal (“Nou Acord”), que defensa
la intervenció de l’Estat en l’economia, seguint les propostes de
l’economista britànic J.M. Keynes. Mesures econòmiques i
socials del nou govern:
Subvencions als grangers, control de preus agrícoles i
adquisició d’excedents que el mercat no pogués absorbir.
Gran pla d’obres públiques (infraestructures
hidràuliques) que va suposar la creació de
milers de llocs de treball i l’augment de la
producció de les empreses subsidiàries.
Pujada dels salaris, regulació del salari mínim,
jornada laboral de 40 hores, assegurança d’atur i
reconeixement dels sindicats; ajuts per al
pagament d’hipoteques.
Control estatal dels bancs i regulació de la
Borsa. L’Estat va prestar diners als bancs i va
garantir els seus dipòsits, restablint la confiança
dels inversors.