L’Imperialisme

Podria definir-se

Com el sistema en què la cultura, la política i

l’economia del món s’organitzen segons el
domini d’uns països sobre els altres.
Bàsicament, els països europeus industrialitzats
aconseguiran controlar gran part del planeta.
 L’Imperialisme
Potències europees,
Passa al Últim terç del XIX En són protagonistes les
EE.UU. I el Japó
volen
1914
Dominar i conquerir el món 85% del món

El procés s’inicià al segle XV.

Al segle XIX es generalitzarà, amb un caràcter ràpid i global.
Els anys daurats de l’Imperialisme es donen entre 1870 i 1914.
 L’Imperialisme
 Factors impulsors de l’Imperialisme
 Els canvis econòmics
 Els factors polítics
 La realitat cultural i ideològica
 La situació demogràfica
 La creació dels territoris colonials
 Modalitats de la colonització
 Els grans imperis colonials
 La relació entre les potències imperials
 Les conseqüències de l’Imperialisme
 Els factors econòmics:
La II Revolució Industrial
(1870 – 1914)
Creixement econòmic
Nous sectors
Noves energies Principal sector
Noves potències
Siderúrgia
Químic
Petroli Electricitat Bèlgica
Dinamita França
Gasolina Adobs, Alemanya
fertilitzants EE.UU.
Enllumenat
Producció Netedat G.B.
Comunicacions Adaptabilitat
Ràdio
Telègraf

Rutes marítimes Transports Consolidació ferrocarril

Canals de Suez (1869)
i Panamà (1914) Tramvia
Automòbil
Aviació
 La IIª Revolució Industrial (1870-1914)
Va significar

Un fort augment de producció Gran competència

1873 Crisi La Gran Depressió

Competència agrícola Crisi cíclica del

dels EE.UU i Canadà capitalisme

Cauen preus a Europa Crisi de superproducció

Provoca la ruïna dels pagesos Es caracteritza per
Deflació, atur
Poc poder adquisitiu

Crisi industrial
 Conseqüències de la crisi

Concentració empresarial Nova organització Recerca de nous

del treball mercats
Càrtels
Trusts Taylorisme Mercats i
matèries primeres
Implantació del Organització científica
Es trobaran a
Capitalisme financer del treball
(Holdings) Les colònies
Treball en cadena
(estalvi de temps i de feina) (Àfrica i Àsia)
Es desenvolupen

Tècniques Més producció i

monopolístes reducció de costos Estimularà
l’expansió colonial

Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme

(tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)
 Estandardització Taylorisme

Producció Reducció del temps

en sèrie de fabricació

Baixa el preu Producció massiva

de cost

Augment del
Salari elevat poder adquisitiu

Publicitat
Estímul del consum
Crèdit

Taylor
Samuel F. B. Morse, el 1837,
construí un telègraf i inventà un
alfabet, molt pràctic per enviar Model del primer telèfon
missatges a distància. d’Alexandre Graham Bell

GUGLIELMO
MARCONI, patentà la
ràdio el 1897 i el
telègraf sense fils
Edison amb el fonògraf i primera bombeta feta per ell
 Ford T i el primer tramvia
elèctric.

El petroli feu possible l’aparició

de l’automòbil amb les millores al
motor de combustió interna, de
Daimler-Benz a Alemanya a partir
de 1900. El primer automòbil el
construí Peugeot, el 1891 a
França.
 Fotografia
original del
primer vol amb
motor de la
historia. A
l’aparell Orville
Wright; a la dreta,
el seu germà
Wilbur. 1903

Avió amb el que

Bleirot creuà el
Canal de la Mànega
el 1909
Canal de Suez inaugurat el 1869

Canal de Panamà inaugurat el 1914

 Producció d’acer (1880-1912)
(en milions de tones)
35
30
25
1880
20 1890
15 1900
10 1910
1912
5
0
Gran EUA Alemanya Bèlgica Rússia
Bretanya
 Energia utilitzada per la indústria tèxtil
de Terrassa (Índex 100 el 1916)

250

200

150 energia de
vapor
energia
100 elèctrica

50

0
1910 1915 1920 1925 1930
Cadena de
muntatge de
Ford

Acció
Causes
econòmiques
 Els factors polítics
Estímul nacionalista Nacionalisme d’Estat
L’Imperialisme proporciona prestigi.
Cal tenir colònies per ser una potència

Control de rutes marítimes

Motius estratègics Donar continuïtat als imperis
Protecció colònies importants
Durant la cursa colonial es cerca l’equilibri entre les potències

Imperialisme capitalista
(Dominació monopolista armada)
Tensió entre potències
 Jules Ferry Cecil Rhodes
Von Bismarck

Els grans impulsors del colonialisme

Chamberlain
Els factors culturals i ideològics
Missió civilitzadora Darwinisme.
Racisme (superioritat de races)
Els blancs han de difondre la seva cultura “superior”

Grups de pressió Societats geogràfiques

Societats missioneres
Associacions colonials

Missioners belgues al Congo

 Causes científiques

Livingstone   

Societats geogràfiques

Amundsen explorà
L’Antàrtida

Peary arribà al
Pol Nord
 Els factors demogràfics
Explosió Blanca

Excedent de població europea

Descens mortalitat
Augment demogràfic
Èxode rural
Emigració (Revolució dels transports)

Emigració com a vàlvula d’escapament a la

tensió social (atur)
4000
3500
3000
2500
Taxa de
2000
mortalitat (per
1500 milió)
1000
500
0
1840 1860 1880 1900 1920
80

60

40

20

0
Gran Alemanya Bègica França Itàlia Rússia
Bretanya

Percentatge de població rural (1910)

La creació dels territoris colonials

Livingstone 

1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley)

Conquesta (superioritat tècnica i militar)

2ª fase Organització

3ª fase Explotació

Cecil
Rhodes
 Modalitats de la colonització
Colònies pròpiament dites
(control absolut de la metròpoli) modalitat més estesa

Colònies de poblament Establiment permanent de població europea

Dominis britànics (autogovern)

Colònies d’explotació Sotmetiment absolut de les estructures

econòmiques i administratives
(per empreses i govern occidental)
Consisteix en
Explotació Assimilació duanera, monopoli metropolità
Intercanvi desigual: primeres matèries per
manufactures.

Protectorats en cas de territoris de difícil

(govern autòcton sotmés a la metròpoli) conquesta o amb un fort govern
indígena

Concessions
(govern local cedeix temporalment un territori a la metròpoli) sobretot ports
Els grans imperis colonials

prioritat Control de rutes

Segles XVIII i primera meitat del XIX
Factories a les costes
A partir de 1870
Expansió i conquesta territorial
Centrada bàsicament a
Àfrica i Àsia
 Territoris de
l’imperi britànic

General de l’imperi britànic

La reina Victòria
 Imperi més gran, amb presència a tots els continents (33M Km2,
Gran Bretanya 450M persones).
Personatges: Disraelí i Chamberlain (des de 1850), Reina Victòria.

Colònies de posició o escales.

Malta, Corfú, Illes Jòniques / Gibraltar, Sant Helena, El Cap, Maurici, Aden,
Ceilan / Singapur, Hong-Kong.

Àsia.
Índia (Índia, Pakistan, Bangladesh, Sri Lanka) Birmània, Singapur, Malàisia,
nord de Borneo, Hong-Kong.

Amèrica.
Canadà, Antilles, Guaiana, Belice.

Àfrica.
Del Caire (Egipte, 1882) a El Cap (1899-1902 Guerra dels Boers).
Sudàfrica, Rhodèsia, Kènia, Uganda, Somàlia Britànica.
Costa d’Or, Sierra Leona, Gàmbia, Nigèria.

Oceania.
Austràlia, Nova Zelanda.
Guerra anglo-boer
 Segon Imperi en extensió. Sobretot a Àsia i Àfrica.
França Personatges: Jules Ferry.

Àfrica.
Algèria, Marroc, Tunísia.
Àfrica Occidental Francesa:
Àfrica Equatorial Francesa:
Somàlia Francesa:
Madagascar

Àsia.
Indoxina Francesa (Vietnam, Laos i Cambotja)

Amèrica.
Guadalupe, Guaiana, Martinica.

Oceania.
Polinèsia Francesa, Nova Caledònia.
Alemanya Arriba tard i provoca conflictes
Àfrica (Tanganika, Camerún, Togo, Namíbia)
Oceania (Nova Guinea, Bismarck, Carolines, Mariannes)

Holanda Índies Occidentals Holandeses: Sumatra, Borneo, Java, Illes

Cèlebes, Moluques, part de Timor, part de Nova Guinea.

Bèlgica Congo Belga

Itàlia Eritrea, Somàlia i Líbia

Portugal Angola, Moçambic, Guinea-Bissau

Timor Oriental, Macao

Espanya 1898, pèrdua de Cuba, Filipines, Puerto Rico, Guam.

Guinea, Sidi Ifni, Sàhara Occidental, nord del Marroc.

EE.UU. Conquesta de l’oest

Compra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia)
Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823)

Japó 1868 revolució Meijí. Modernització i expansió.

Formosa, protectorat a Corea
 Les relacions entre
les potències colonials
Repartiment ràpid del món (1880-1914)
Autèntica cursa colonial, que provoca friccions entre imperis.

Fashoda, Guerra de Cuba (1898), Guerra Russo-Japonesa (1905)

per prevenir-les, Bismarck impulsà:

Conferència de Berlín, 1885

Regula internacionalment la cursa colonial, amb una sèrie d’acords:
- Qui ocupa una zona costanera tindrà dret a un territori interior (hinterland)
- Lliure navegació pels grans rius africans (Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal)
- Cal l’ocupació efectiva del territori (no només drets històrics)
- Cada potència ha de comunicar quins territoris considera com a propis

tot i això, els enfrontaments colonials foren una de les causes de la Gran Guerra
 Documental
Món a finals del segle XIX:
Imperialisme i Segona Revolució Industrial
 Les conseqüències de
l’Imperialisme
Consciència de superioritat racial
A les metròpolis Acumulació de riquesa

A les colònies Fronteres artificials (futurs conflictes)

Canvis en l’estructura social
Aculturació
Intercanvi comercial desigual
Augment de la població (al principi però reducció)
Desequilibri població i recursos
(subalimentació i misèria cròniques)

Demogràfiques Millora higiene. Reducció dràstica de la mortalitat.

La natalitat es manté elevadíssima.
Boom demogràfic.
Desequilibri població recursos (fam)
Econòmiques Sempre beneficien la metròpoli, que explota la colònia.
- S’imposa un augment de la productivitat (treball forçat)
- S’imposa l’economia monetària (capitalisme)
- Creació d’algunes infraestructures (per exportar)
- Intercanvi desigual
- Es limita la seva indústria (evitar competència)
- S’imposen canvis en l’agricultura
- Especialització (monoconreu)
- Eliminació terres col·lectives
- Propietat privades (elits nadives, colonitzadors)

Socials Alteració total sociectat tradicional (tribal)

- Aculturació (nous valors), llengües, religions
- Nova societat de classes:
- Alta (aliats colonitzadors). Acapara terres i recursos.
- Mitjana (funcionaris). Occidentalitzada, formada a Europa.
- Baixa (camperols, jornalers). Majoria indígena, misèria.

Polítiques Introducció del concepte Estat-Nació.

Greus problemes fronterers (fronteres artificials)
 Maharajás hindús
Calcuta (India) en el s. XIX

Locomotora de ferrocarril indi Mohandas Gandhi

Explotació dels habitants de l’Índia
Agricultura tradicional i
agricultura de plantació a
l’Àfrica