Història del Món Contemporani Lucía Torbisco i Biel Berrocal

1r batxillerat C

Tema 7. El món després de la Gran Guerra

Taula de continguts

0. Context i cronologia 1

1. Apartat 1 3

1.1. Activitats 4, 5, 6 i 7 5

2. Apartat 2 5

2.1. Activitats 1, 2 i 4 7

3. Apartat 3 7

3.1 Activitats 6, 7, 8 i 9 8

4. Apartat 4 10

4.1 Activitats 4 ,5 i 6 11

5. Apartat 5 12

5.1 Activitats 3 i 5 14

6. Síntesi: activitats 1, 2 i 3 15

0. Context i Cronologia

Superats els problemes de la immediata postguerra, els Estats Units i bona

part d'Europa van viure una època de prosperitat, els “feliços anys 20”. L'oci,
la moda i els nous costums van reflectir l'eufòria de la societat.

Però tot es va esfondrar el 1929, quan la caiguda de la borsa de Nova York va

portar a la major depressió econòmica viscuda fins llavors. S'estava forjant un
futur ombrívol que desembocaria en la II Guerra Mundial.

Durant els últims mesos de la Primera Guerra Mundial, la grip espanyola es

va expandir arreu del món i a gran velocitat, ja que amb 18 mesos va infectar
un terç de la població mundial.

1
Història del Món Contemporani Lucía Torbisco i Biel Berrocal
1r batxillerat C

10 anys més tard, l'eufória económica de la década del 1920 va quedar feta
miques amb la fallida de la borsa de Nova York.

Gairebé un segle després, el món va viure una nova crisi amb l'enfonsament
de les borses i la fallida dels bancs.

Exercicis:

1. Sobre els fets. Què entens per la Belle époque o pels feliços anys 20?
La Belle époque i els Feliços anys 20 van ser períodes històrics de canvis
socials. La Belle époque (1890-1914) va ser una època d'avenços culturals a
Europa, caracteritzada per l'art, la moda i els avenços tecnològics.

Els Feliços anys 20 (1920-1929) van ser una dècada similar, amb un esperit
lliure i modernitat després de la Primera Guerra Mundial. Es va viure un auge
econòmic, canvis en la moda i els costums socials. Aquest període va acabar
amb la Gran Depressió.

3. Sobre les causes. Quins fets poden explicar el pas d’un període de crisi
després d’una guerra a un de puixança?
- Reconstrucció: Després de la destrucció causada per la guerra, les
nacions es veuen obligades a reconstruir les seves infraestructures.
- Innovació i tecnologia: Després d'una guerra, les economies poden
impulsar la innovació i la tecnologia per afrontar les seves necessitats.
Això pot provocar desenvolupaments en sectors com la tecnologia
militar, la medicina…
- Reorganització econòmica i política: La post-guerra pot ser un
moment per a la reorganització de les polítiques econòmiques i socials.
Poden implementar-se noves polítiques, reformes estructurals.
- Creixement del consum i la demanda: La gent pot tenir una necessitat
urgent de productes i serveis bàsics. Això pot estimular la demanda i el
consum, creant un creixement econòmic.

4. Sobre les causes. Què va passar a Nova York l'any 1929? Per quina causa
es va produir aquest esdeveniment?
A Nova York l'any 1929 va passar el que es coneix com el "Crack del 29".
Aquest esdeveniment va causar l'inici de la Gran Depressió, una de les pitjors
crisis econòmiques de la història mundial.

La crisi del 1929 es va originar en el sector financer dels Estats Units i es va

estendre a altres parts del món. La causa principal va ser que molts inversors
van comprar masses accions sense estar segurs que els preus pujarien, i quan

2
Història del Món Contemporani Lucía Torbisco i Biel Berrocal
1r batxillerat C

molts van començar a vendre les seves accions, els preus van caure molt
ràpidament, provocant una gran crisi econòmica.

5. Sobre les conseqüències. Creus que els fets positius i negatius d'aquesta
dècada van influir en el desencadenament de la Segona Guerra Mundial?
Els fets positius i negatius de la dècada de 1930 van tenir un impacte bastant
significatiu en el desencadenament de la Segona Guerra Mundial, com ara el
“Crack del 29”, la Gran Depressió a Europa, els tractats de Pau després de la
Primera Guerra Mundial etc.

8. Lehman Brothers, una de les companyies financeres que va sobreviure al

crac de la Borsa de Nova York del 1929, va fer fallida el 2008. Això va
desencadenar la recent crisi econòmica mundial. Quina d'aquestes fallides
borsàries creus que va tenir més impacte social? Com una crisi econòmica
de gran magnitud afecta la vida de les persones?
La fallida de Lehman Brothers el 2008 va tenir un impacte social més gran
que el crack de la Borsa de Nova York del 1929. Quan una gran empresa com
Lehman Brothers fa fallida, moltes persones perden els seus llocs de treball i
les seves vides es veuen afectades negativament.

Quan hi ha una crisi econòmica de gran magnitud, com la del 2008, la gent
pot perdre els seus treballs, les seves cases i el seu estil de vida pot canviar de
manera significativa. Hi ha més gent que necessita ajuda i suport, i moltes
famílies es veuen en situacions difícils, sense poder pagar les factures o
comprar béns bàsics, com ara els aliments.

Les crisi econòmiques poden portar a un augment de la pobresa i la

desigualtat, ja que les persones més vulnerables són les més afectades.

1. Els anys ombrívols de la postguerra

Un endeutament generalitzat:

Tractat de pau de Versalles: Alemanya (considerat país inductor i promotor

del conflicte) havia de pagar als vencedors (França i RU) unes
indemnitzacions de guerra importants.
La resta dels contendents, inclosos els aliats, havien de fer la devolució dels
préstecs (principal creditor: EUA), i per fer-ho esperaven la indemnització
d’Alemanya.
L’economia d’Europa va sortir afectada per les destruccions de la guerra,
disminució del potencial agrícola, alts endeutaments…

3
Història del Món Contemporani Lucía Torbisco i Biel Berrocal
1r batxillerat C

EUA es va convertir en la dècada de 1920 la primera potència econòmica

mundial.

Inflació, devaluació i hiperinflació:

A Alemanya es va establir un nou govern democràtic (República de Weimar).

Havien de:
- Reconstrucció material del país.
- Pagament reparacions de guerra (endarreriment de la recuperació
econòmica). Per impulsar aquesta van augmentar l’emissió de
moneda: devaluació i augment de preus dels productes. Això va portar
a la hiperinflació: economia alemanya vora la ruïna. (Això també va
passar a la resta de països perquè havien de tornar els préstecs).

Un clima de tensió militar:

L’impagament d’Alemanya de les reparacions de guerra a França i RU va

impedir que aquests poguessin pagar els deutes pendents amb EUA.
Alemanya no va poder complir amb el primer dels venciments fixats i França
amb el suport de Bèlgica van ocupar la conca minera d’Alemanya del Ruhr.
Aquesta ocupació va agreujar els problemes per Alemanya, conseqüències:
- Econòmiques: Augment de l’atur, manifestacions, vagues… El govern va
augmentar novament l’emissió de la modena, que va disparar més la inflació.
- Polítiques: els alemanys van considerar l’ocupació del Ruhr com una
humiliació, cosa que va promoure idees nacionalistes, opcions polítiques
populistes com el nazisme…
- Militars: com a alternativa a la manca de feina i la humiliació, es van crear
xarxes militars semiclandestines al marge de l’acord de Versalles. es va
plantejar la reactivació de la indústria de l'armament.

L’amenaça d’una nova guerra es retroalimentava.

La llavor de les futures dictadures:

1923 intent fallit de cop d’Estat d’Adolf Hitler. Acusaven al govern de traició:
“putsch de Munic”.
La incapacitat dels règims democràtics per afrontar els problemes econòmics i
socials, van posar en dubte la seva idoneïtat i es van proposar alternatives
totalitaries: comunisme, feixisme, nazisme. Les dictadures cada cop eren més
comunes.

4
Història del Món Contemporani Lucía Torbisco i Biel Berrocal
1r batxillerat C

Exercicis:

1. Per què les reparacions de guerra i el deute interaliat es van convertir en un

obstacle per a la recuperació econòmica?
Perquè Alemanya no va poder fer front al pagament d’aquestes reparacions, i
això no va agradar a França i al RU entre d’altres ja que sense aquests diners no
podien pagar els deutes que tenien pendents amb EUA. Per tant els obstacles
econòmics van seguir augmentant.

2. Per què un país no pot emetre tota la moneda que necessiti? Què pot
limitar la quantitat de moneda que un país pot posar en circulació?
Perquè llavors la moneda en si no tindria cap valor, ja que aconseguir-la no
suposaria un esforç. El nivell de indústria, el desenvolupament econòmic i
social… podrien ser exemples de factors que poden limitar la quantitat de
moneda que un país pot posar en circulació.

3. Creus que el rearmament d'un país és una bona mesura per millorar la seva
economia? Per què?
En la nostra opinió creiem que sí que pot ser una bona opció per millorar
l’economia, ja que crea ocupació i és un bon negoci on econòmicament el país
pot sortir beneficiat, tot i que promou les guerres.

4. Quins factors van convertir els Estats Units en la primera potència

econòmica mundial? Marca les respostes correctes:

- La Primera Guerra Mundial no va afectar el sòl americà.

- El teixit industrial va patir danys i amb la guerra es va reinventar.
- Va tenir un superàvit important en la balança comercial, per la qual cosa va
créixer la seva disponibilitat de capital i el seu nivell d'inversió.
- Els Estats Units no van invertir a l'exterior.

2. Del pessimisme a l’esperança

La reconstrucció d’Europa:

La caòtica situació econòmica d’Europa no només dificultava la reconstrucció

sino que també afectava a EUA ja que no els tornaven els préstecs.
1924: convocació d’una conferència internacional (proposada per EUA) per
suavitzar algunes condicions establertes en el tractat de pau de Versalles. S’hi
va aprovar el Pla Dawes: Va relaxar els terminis de lliurament de les
indemnitzacions de guerra d’Alemanya i s’emperava en el Rentenmark la seva

5
Història del Món Contemporani Lucía Torbisco i Biel Berrocal
1r batxillerat C

nova moneda i se li concedien nous crèdits. Alemanya va poder sanejar la seva

pèssima situació econòmica i revalorar la seva moneda.

La mesura va funcionar i Europa va començar a recuperar-se, però els més

beneficiats van ser els EUA que van incrementar la seva recent hegemonia
econòmica i política.

Un clima d’eufòria i prosperitat:

Conseqüència d’aquesta recuperació: relaxació de les tensions entre els aliats i

Alemanya.
1925: acords de Locarno: Bèlgica, França i Alemanya signen respectar les
respectives fronteres.
En aquest ambient de distensió Europa va poder la reconstrucció de les
davallades de la guerra. EUA (primer inversor exterior) va sortir més beneficiat
per la sol·licitud de nous préstecs de països europeus per reactivar la seva
economia. El dolar va pujar com a moneda de referència per als canvis
internacionals. A aquesta posició de privilegi, hi van contribuir altres 3 factors:
1- Millora de la productivitat.
2- Competitivitat dels productes (la majoria innovadors).
3- Exportació d’aquests productes al continent europeu: superàvit comercial.

A Europa va reactivar el sector de la construcció, va reduir l’atur i es va millorar

el nivell de vida.
Creixement econòmic anual: 5% (l’eufòria va reemplaçar el pessimisme:
“Feliços anys 20”.)

Les noves dones:

Es va facilitar el treball domèstic (planxa, rentaplats…). Les va fer guanyar

temps, ara podran realitzar activitats fora la llar.
Es va afermar l’equiparació de drets respecte a l’home: sufragi, treball fora la
llar, estudiar a la universitat… Va ser un impuls considerable.

La petjada de les dones:

Josephine Baker: d’origen afroamericà. Va adquirir fama internacional per les

seves exòtiques actuacions a Broadway, les seves pel·lícules…
Va ser una activista compromesa a favor dels drets de les persones negres. Va
treballar com a espia per a França contra els nazis.
Coco Chanel (moda), Dora Maar (pintora, escultora i fotògrafa), Amelia
Earhart (1r dona pilot)... també van empoderar a la dona.

6
Història del Món Contemporani Lucía Torbisco i Biel Berrocal
1r batxillerat C

Exercicis:

1. Per què el 1924 es va aconrdar renegociar alguns punts del Tractat de

Versalles? Què hi va suposar el Pla Dawes?
Per destensar la situació amb Alemanya i que aquesta pogués fer front més
fàcilment a les indemnitzacions de guerra, així França i el RU podran pagar
els seus deutes a EUA, que podrà seguir evolucionant. El pla Dawes va relaxar
els terminis de lliurament de les indemnitzacions de guerra d’Alemanya i
emperava en el Rentenmark la seva nova moneda i se li concedien nous
crèdits. Alemanya va poder sanejar la seva pèssima situació econòmica i
revalorar la seva moneda.

2. Dels diferents sectors econòmics, quins van ser els que més van aportar
al creixement de l’economia d’aquests anys?

​ El sector de la construcció en el cas d’Europa i a EUA la producció de

productes innovadors i l’exportació d'aquests a Europa i el sector de la
inversió exterior.
​
​ 3. Quins elements van ajudar al canvi d’actitud de les dones pel que fa als
seus drets i l’emancipació en les primeres dècades del segle XX?

La facilitació del treball domèstic gràcies a les recents innovacions, els va fer
guanyar molt temps, i van veure que podien invertir-lo treballant fora de la
llar o realitzant altres activitats sense la necessitat de la companyia dels seus
marits. Cada vegada els drets estaven més equiparats i això les motivava a
seguir lluitant. També va ser d’ajut la visualització pública de certes dones
empoderades que van motivar a les demés a seguir el seus propis camins.
Alguns exemples en són: Josephine Barker (actriu, productora, activista…),
Coco Chanel (moda), Dora Maar (pintora, escultora i fotògrafa), Amelia
Earhart (1r dona pilot)...

3. La irrupció de la societat de masses

Els nous mitjans de comunicació:

Amb la radio a les cases i la creixent difusió de revistes i diaris, l’accés a

informació actualitzada es va convertir en una realitat per a bona part de la
població. Va crèixer el desig de la població (urbana) d’estar al corrent del que
passava dia a dia, entenent-ho com un hàbit i un dret.

7
Història del Món Contemporani Lucía Torbisco i Biel Berrocal
1r batxillerat C

Mass Media (mitjans de comunicació de masses) van augmentar la seva

tirada i la publicitat va anar professionalitzant-se. Aquests canals mediàtics
van afavorir l’interés i la participació en la política.
Es va inventar el màrqueting i la propaganda per estimular el consum, i es
van obrir noves opcions per alimentar la manipulació.

American Way of Life

S’enfocava a evidenciar l’èxit econòmic i social de la societat americana, que

s’expresava en l’auge de la classe mitjana: bons cotxes, bones cases…
Era com una prosperitat indefinida per aquell que s’ho proposés i treballés
per aconseguir-ho.
Gràcies a la publicitat i al mass media, aquest estil va arribar a arreu i es va
convertir en un model a seguir per a molts països europeus.

El model Ford tipus T:

Va ser el cotxe que més es va popularitzar durant aquests anys. Se’n van
arribar a vendre 1.800.000 unitats el 1923 (⅓ de la producció mundial).
Preu competitiu, volant al costat esquerre, suspensió per eix rígid de ballesta
transversal i motor monoblock: Brutal.
Tenia moltes opcions de personalització i una velocitat de 71 km/h, normal
que tingués tan èxit.

La revolució dels consumidors:

Nous ideals, gutos i “necessitats” + publicitat = activitat comercial a banda i

banda de l’Atlàntic.
Van apareixer noves fòrmules de compravenda (crèdits personals, venda a
terminis…) que compensaven els preus elevats dels productes.
Es van generalitzar els grans magatzems: “revolució dels consumidors”.
Els sectors més tradicionals no es van beneficiar d’aquesta febre consumista.
La manca de modernització i competitivitat va abocar molts empleats a l’atur.
Al camp l’entrada de productes de nous països va enfonsar els preus i va
reduir les exportacions.
1922: molts agricultors nord-americans es van arruïnar i van exigir impostos
que equiparesisin els preus dels productes agrícoles amb els industrials i
aranzels que els protegissin de l’oferta de l'estranger.
L’èxode rural en aquesta època es va incrementar al mateix temps que ho
feien els nous barris a les ciutats, encara que no tots amb bons serveis.
Aquesta revolució comercial també va tenir les seves desigualtats i
desequilibris.

Exercicis:

8
Història del Món Contemporani Lucía Torbisco i Biel Berrocal
1r batxillerat C

1. Quines llums i quines ombres pots trobar en l'anomenat “American

way of life”? Què és la societat de masses? Creus que encara hi vivim?
La part bona es que promou l’esforç, el treball dur, la disciplina i
somiar en gran. La part dolenta és que aquest alt consumisme, si la
persona no administra bé els seus diners, pot arruinar-se.
Una societat de masses es caracteritza per comportar-se de forma
similar, es deixen emportar per la corrent i pel consumisme, i sí, avui
en día estem més que mai en una societat així (en la nostra opinió).

2. Quines conseqüències va tenir l'èxode rural per als pobles? Com va

afectar el creixement urbà sobtat al disseny i el desenvolupament de
les ciutats?
Les conseqüències pels pobles van ser:
- La despoblació: migració de la població a les ciutats.
- L’envelliment de la població: els joves emigraven per buscar
noves oportunitats.
- Menys serveis: al haver-hi menys gent, els serveis van
empitjorar.
El creixement urbà va afectar notablement en el disseny i en el
desenvolupament de les ciutats, ja que van haver-se de planificar i
construir nous barris, eixamples, urbanització de nous espais…
Cal remarcar que es va establir barris de rics (burgesia) i barris de pobres
(obrers) amb moltes diferències en els serveis, infraestructures,
habitatges…

3. Creus que la publicitat i el màrqueting afavoreixen el consumisme?

Quins són els canvis principals que perceps en els cartells respecte
dels actuals?
En la nostra opinió el màrqueting i la publicitat afavoreixen totalment
al consumisme, ja que en la majoria de casos et creen el desig i la
“necessitat” d’adquirir aquell producte o servei, afavorint
notablement en el consum.
Els cartells d’abans eren en paper, i ara son digitals en la majoria dels
casos, i també podem observar que abans, al no tenir tantes eines, eren
menys elaborats, i actualment amb tots els estudis psicològics i les
millores tecnològiques, la publicitat és més elaborada i tendeix a
influir més a les persones.

9
Història del Món Contemporani Lucía Torbisco i Biel Berrocal
1r batxillerat C

4. Per què és important que el desenvolupament econòmic i la

prosperitat arribin a tots els sectors i els grups socials? Aporta algun
exemple que il·lustri les teves idees:
Que el desenvolupament econòmic i la prosperitat arribin a tots els
sectors i grups socials es fonamental per el benestar comú, per la
igualtat d’oportunitats, pel desenvolupament del territori en concret,
per afavorir el compliment dels drets humans… En cas contrari, es
crearien dependències que afectarien greument als sectors i grups
socials subdesenvolupats.

4. La fi d’un miratge: La crisi del 1929

L'auge de la borsa i l'especulació financera

L'aplicació del Pla Dawes va aconseguir l'objectiu d'estimular el creixement

econòmic. Per aconseguir-ho van implantar 2 noves mesures:

- La concessió de crèdits a un interès baix, entre les nacions, també per

part de la banca, tant a les empreses com als consumidors. Aquests
préstecs es van invertir en activitats productives, encara que també
una part es van derivar cap a altres activitats: inicialment en la
construcció, en auge gràcies a la reconstrucció dels països, i en la
compra d'accions a la borsa.

- La millora de la competitivitat del procés productiu, que permetia la

reducció dels costos i dels preus de venda i estimulava el mercat.
L'augment de la productivitat va provocar una sobreproducció, amb la
qual cosa l'oferta va superar amb escreix la demanda.

La creixent demanda d'accions va suposar que en un primer moment, el preu

pugès, i que altres petits inversors hi destinessin els seus estalvis i
sol·licitessin crèdits per poder comprar accions.

El crack de la borsa de Nova York

Al principi, els petits accionistes que havien sol·licitat crèdits per a la compra
d'accions van poder retornar-los. El procés es va retroalimentar en el si d'un
“cercle virtuós” que beneficiava tant empreses com particulars. Però l'oferta
massiva d'accions va fer que, poc després, els preus baixessin i que se'n
multipliquessin les vendes, fins que el valor es va desplomar, cosa que va
ocórrer un 24 d'octubre del 1929, el “dijous negre”.

10
Història del Món Contemporani Lucía Torbisco i Biel Berrocal
1r batxillerat C

Tot això, la jornada de majors pèrdues va ser el “dimarts negre”, quan els
bancs van exigir el pagament dels interessos dels préstecs.

De la crisi financera a la depressió generalitzada

La fallida de la borsa va afectar a moltes empreses, tant per la depreciació del

valor borsari com per fer front al pagament dels crèdits que van invertir en
accions.

La caiguda de l'activitat industrial va generar una gran desocupació: entre

1929 i 1930 va augmentar de 4 a 13 milions, i al 1933 a gairebé 13 en tots els
sectors econòmics. El preu dels productes no va deixar de baixar per
afavorir-ne la venda, però la depreciació va arribar a ser de tal magnitud que
es va produir una deflació, que tampoc no va aconseguir estimular les vendes.

La sobreproducció, la falta de diners i l'enfonsament del consum van fer que

en pocs mesos la crisi de la borsa s'estengués a tots els sectors de l'economia:
la Gran Depressió.

Exercicis:

4. Quina diferència hi ha entre una fallida, una recessió i una depressió

econòmica?
La fallida es refereix a la situació financera d'una empresa o una entitat, la
recessió i la depressió són termes que descriuen estats de l'economia en
general, amb la depressió sent la forma més extrema de recessió.

5. Fes un esquema sobre les causes i les conseqüències del crac de l’any
1929. Integra-hi els conceptes, les accions, els crèdits, els preus, la compra,
la venda i, per descomptat, l’especulació.

Esquema causes i conseqüències del Crack del 1929:

Link Esquema Lucidart

11
Història del Món Contemporani Lucía Torbisco i Biel Berrocal
1r batxillerat C

6. Per què creus que s’anomena “el joc de la borsa” al mercat de valor
borsari?
El mercat de valors pot ser anomenat "el joc de la borsa" perquè moltes
persones compren i venen accions amb l'esperança de guanyar diners, de
manera semblant a com es juga un joc. També implica elements de risc i
recompensa, com en un joc, i també hi ha competició i estratègia.

5. La gran depressió i el New Deal

Les conseqüències de la crisi a escala global

La suma de la manca de liquiditat de la banca i de la capacitat de compra dels

particulars, afegit a l'augment de l'atur i de l'estoc i la consegüent caiguda
dels preus, va donar com a resultat l'enfonsament de moltes empreses i de
fins a 10000 bancs. Quan es va reduir la producció, la xifra d'aturats va
augmentar . Els aturats es trobaven descapitalitzats i, per això no podien
consumir.

La inicial recessió econòmica va donar pas a una crisi generalitzada que es va

globalitzar i va arribar a Europa, que depenia dels préstecs i exportacions
nord-americans. A més, els ciutadans dels EUA també depenien de les

12
Història del Món Contemporani Lucía Torbisco i Biel Berrocal
1r batxillerat C

importacions d'una part de la seva producció agrícola que a la fi dels anys 20,
va quedar minvada a causa d'un període de vent i sequera (Dust Bowl). El flux
comercial internacional es va reduir un terç entre els anys 1929 i 1932.

Les tesis econòmiques keynesianes

Els economistes van intentar explicar la magnitud de la crisi amb la intenció

de trobar-hi una solució, i les tesis de John M. Keynes van ser les que van
tenir més ressò.
Segons la seva anàlisi, el problema era degut a la conjunció d'una falta de
demanda de productes i a la caiguda de la inversió. Contradient les polítiques
econòmiques tradicionals, Keynes defensava que l'augment del dèficit públic
no era negatiu per a la recuperació de l'economia, sinó la solució per
combatre la depressió.
Aquestes mesures defensaven una cosa tan inusual com la intervenció de
l'Estat en l'economia perquè amb aquest impuls, per mitjà de la construcció
d'obres públiques, s'estimularia la inversió privada, i amb la generació
d'ocupació es reactivaria el consum.

El New Deal: un programa per superar la crisi

Amb plantejaments semblants a les propostes keynesianes, el president

nord-americà Franklin D. Roosevelt va proposar el New Deal, que es va posar
en pràctica entre el 1933 i el 1938. La prioritat del projecte era reformar el
mercat financer. Per això, es van crear un conjunt de lleis a curt i mitjà
termini:

- Regulació del mercat de la borsa a través d'una comissió de valors, que

supervisés l'emissió d'accions i impedís noves bombolles especulatives.

- Control de la banca per part de l'Estat amb la finalitat de protegir els dipòsits
dels particulars i regular les hipoteques per evitar el desnonament de moltes
famílies.

- Mesures de rescat de la indústria i estímul a l'ocupació, per tal d'augmentar

la demanda i el consum.

- Ajustament de l'agricultura orientada a reduir la producció per elevar els

preus i el nivell de vida al camp.

- Reconeixement del dret dels treballadors a afiliar-se a un sindicat i a la

negociació col·lectiva dels salaris, recollits en una nova Llei de Relacions
Laborals.

13
Història del Món Contemporani Lucía Torbisco i Biel Berrocal
1r batxillerat C

- Establiment d'un nou programa d'ocupació per a aturats de baixa

qualificació. El New Deal va obtenir bons resultats en l'àmbit social, però no
tant en l'econòmic, ja que, encara que l'economia es va estabilitzar una
dècada després del crack, la renda no havia aconseguit el nivell previ, l'atur
era elevat i el deute públic s'havia disparat.

Exercicis:

3. Quines semblances pots trobar entre les propostes keynesianes i el New

Deal?

Les propostes keynesianes i el New Deal tenen semblances en el seu

enfocament cap a la intervenció del govern per a estabilitzar l'economia i
ajudar als ciutadans durant les crisis:

- Intervenció del govern: Tant Keynes com el New Deal defensen la idea
que el govern pot i ha de tenir un paper actiu en l'economia per
contrarestar les crisis i aconseguir creixement.

- Objectiu de l’estabilització econòmica: Tant Keynes com el New Deal

van buscar estabilitzar l'economia i prevenir recessions.

- Despesa pública: Tant Keynes com el New Deal van promoure la

despesa pública com una manera de generar demanda i poder
estimular l'economia.

5. Tenint com a referent l'actualitat i la llum del New Deal i el discurs de

Roosevelt, quins aspectes defineixen l'“estat del benestar”?
L'estat del benestar és un conjunt de polítiques i programes governamentals
dissenyats per proporcionar protecció i suport als ciutadans en àrees com la
salut, l'educació, el benestar social i la seguretat econòmica.

Aquestes polítiques busquen garantir que tothom tingui accés a serveis bàsics
i ajudar a reduir les desigualtats socials.

Bàsicament l'estat del benestar té com a objectiu millorar la qualitat de vida

de la població mitjançant l’accés a serveis públics.

14
Història del Món Contemporani Lucía Torbisco i Biel Berrocal
1r batxillerat C

6. Síntesi

1. Quines diferències detectes entre l’evolució econòmica d'Europa i

dels Estats Units en la dècada del 1920?
Durant els anys 1920, els Estats Units van viure un període de gran
creixement econòmic conegut com "els feliços anys vint". L'economia
dels Estats Units es va expandir ràpidament, amb un fort augment de
la producció industrial i un creixement del consum.
A Europa, en canvi, la situació econòmica era més problemàtica.
Després de la Primera Guerra Mundial, molts països europeus van
haver de fer front a la reconstrucció dels seus territoris i a les deutes de
guerra. Tot i que alguns països europeus van tenir creixement
econòmic, en general, la dècada dels anys 1920 va ser una època de
tensions polítiques i econòmiques a Europa.
Bàsicament els Estats Units van gaudir d'un període de creixement
econòmic durant els anys 1920, i Europa va enfrontar-se a reptes
econòmics i polítics després de la Primera Guerra Mundial.

2. Per què als EUA, en pocs anys, es va passar d’una prosperitat que
semblava indefinida a una fallida borsària i una gran depressió?
Quines tensions va desencadenar la crisi?
Als Estats Units, la dècada dels anys 1920 va semblar una època de gran
èxit econòmic, però tot va canviar bruscament amb la fallida borsària
del 1929 i la Gran Depressió.
La prosperitat dels anys 1920 va ser estimulada per diversos factors,
com ara l'increment de la producció industrial, el creixement del
consum i l'ús de crèdits per poder comprar accions. No obstant això,
aquesta prosperitat era fràgil i no va durar, ja que es va produir una
bombolla especulativa en la qual les accions s’inflaven a nivells
insostenibles. La sobre producció tampoc va beneficiar ja que van
haver de baixar molt els preus.La fallida borsària del 1929 (Crack del
29) va ser un punt d'inflexió. Moltes persones van perdre els seus
estalvis i les empreses van tancar provocant una gran crisi econòmica.
La crisi va comportar tensions a diverses àrees de la societat. Els bancs
van tancar, la gent va perdre els seus estalvis i els llocs de treball van
desaparèixer. A més, la pobresa i l'atur van créixer molt ràpidament.
Aquestes tensions van provocar protestes i moviments socials que
demanaven canvis en les polítiques econòmiques i socials del país.

3. Quines actuacions econòmiques es van proposar als EUA per pal·liar

la crisi? Com es poden relacionar amb l’estat del benestar?
Estats Units, per tal de superar la crisi, el govern del president Franklin
D. Roosevelt va implementar el New Deal, que eren un conjunt de

15
Història del Món Contemporani Lucía Torbisco i Biel Berrocal
1r batxillerat C

programes i polítiques destinades a estimular l'economia i ajudar els

ciutadans afectats per la crisi. Aquestes mesures van incloure la creació
d'ocupació a través de projectes d'infraestructures com carreteres i
preses, la regulació del sector financer (control de la banca per part de
l’Estat) i la protecció dels drets dels treballadors amb lleis laborals,
sindicats…

Aquestes actuacions estan relacionades amb l’estat del benestar en el

sentit que van establir les bases d'un sistema de protecció social més
fort. Aquestes polítiques van ajudar a reduir la pobresa i la inseguretat
econòmica, per tant, millorar el benestar.

16