El CRAC DE 1929 ALS EUA I EL GRAN DESASTRE

LA GRAN DEPRESSI DE lECONOMIA CAPITALISTA AL MN DELS ANYS 30 DEL S. XX

Les causes del crac del 1929 als EUA

La crisi del 1929 als EUA ha estat considerada com el desastre econmic de ms transcendncia del mn capitalista del s. XX. Leconomia en general, va trontollar de tal manera que que haver-hi qui va pronosticar lenfonsament total dels sistema. El debat sobre els orgens: diferents interpretacions per basades en dos grans factors:
a) Crisi de sobreproducci b) Esclat duna immensa bossa despeculaci bancria

EUA. Crisi de sobreproducci agrcola i industrial, i bombolla borsria

Al llarg dels anys 20 es produeix, als EUA, un creixement de la capacitat productiva superior a la capacitat de consum de la poblaci. Sn els felios anys 20: jazz, noves modes, faldilles curtes i una revoluci dels consumidors que porta a molta gent a comprar i comprar autombils i electrodomstics com la rdio o el frigorfic.
Tot i que el cost del que es comprava era molt elevat en relaci amb els ingressos de la majoria de la gent, simposa el comprar a terminis. El recurs al crdit va fer augmentar fictciament la demanda, provocant un desequilibri.

A partir de 1925, la tendncia a invertir els diners, es desplaa dels sectors productius a lespeculaci borsria. Milers de petits inversors van recrrer al crdit per tal dinvertir en borsa. Veritable obsessi collectiva.

Desenvolupament i extensi de la crisi del 1929

El crac de Wall Street La crisi de la borsa de Nova York: els beneficis de les empreses no es corresponien amb laltssima cotitzaci a qu havien arribat les accions. Dijous negre (24 doctubre de 1929) : moltes accions es posen a la venda. Pnic a la borsa, les accions es desplomen. Milers dinversors passen de la glria a la runa ms total. Dimarts negre ( 29 d0ctubre de 1929): Molts bancs van exigir el pagament dels prstecs concedits per la compra daccions. El desastre noms havia comenat.

EUA. Del crac a la Gran Depressi

La gent arrunada no t diners per pagar els deutes. Cau el consum, agreujant la superproducci. Les empreses no venen ni paguen als seus provedors. Redueixen plantilla o fan fallida. La cadena defectes negatius passa als provedors, que tamb redueixen plantilla o fan fallida. Es dispara el nombre daturats, la qual cosa incideix en ms disminuci del consum. Cauen els preus. Per tant, els ingressos,...i la depressi es fa ms i ms fonda. Des de 1929 i a linici de la dcada dels 30, molts bancs fan fallida. Les inversions es van aturar drsticament. No era fcil trobar diners i les expectatives de futur eren molt pessimistes. Empreses i bancs americans retiren les seves inversions a Europa. I redueixen les importacions de primeres matriers de pasos dAmrica Llatina i sia. El comer mundial es collapsa. La crisi de 1929 i la depressi posterior van posar de relleu la incapacitat del mercat per regular per si mateix els desequilibris entre oferta i demanda. Adam Smith havia perdut la batalla i la guerra.

EUA. Del crac a la Gran Depressi

Augment brutal de latur:el 1932, prop de 13 milions daturats. Mendicitat, cues davant el repartiment de les sopes populars, motins a les botigues, centres de beneficincia. Molts agricultors es van arrunar,i van haver demigrar cap a loest.

EUA. Del crac a la Gran Depressi

Empobriment generalitzat de la classe obrera, dels treballadors dels serveis, dels professionals liberals i de molts exinversors en borsa, ara arrinats. La nupcialitat i la natalitat van disminuir espectacularment com a conseqncia de la misria.

La crisi dels EUA sexpandeix arreu del mn

Les connexions de leconomia internacional va fer que la crisi americana sestengus rpidament per tot el mn.

Tres factors ho van propiciar: a) El descens dels preus als EUA va repercutir arreu del mn, competncia a les empreses europees i japoneses. b) El retrocs de la demanda americana, fa frenar prcticament totes les importacions. El comer mundial es va contreure enormement. c) La banca americana, per tal de resoldre les seves dificultats, va repatriar els capitals que havien invertit a Europa o a lAmrica Llatina.

La globalitzaci de la crisi

LA LLUITA CONTRA LA CRISI

Davant la crisi, la majoria de governs van intentar buscar solucions, per no ser fins la fi de la 2a Guerra Mundial que no es reconstitueixi el sistema econmic. Poltiques de tipus tradicional (teories econmiques clssiques):
Els governs davant la crisi deixen fer, dacord amb els ritmes cclics, suposant que desprs duna depressi vindria rpidament una altra poca de prosperitat. Algunes intervencions per protegir leconomia: Incrementant el proteccionisme
Devaluaci de la moneda per tal de millorar la competitivitat dels productes nacionals Disminuci de les despeses de lEstat

Disminuint les despeses de lEstat

Ara b, aquesta poltica tenia les seves contrapartides, ja que disminuint les inversions pbliques (disminuci del subsidi dels aturats, congelaci del sou dels aturats) es redua ms el consum. Es tractava duna poltica monetarista: per aquest cam no saconseguia de leconomia.

Keynes: la reinvenci del capitalisme

Un bon nombre de poltics i economistes van proposar la necessitat duna forta intervenci i direcci en matria econmica. El 1936 leconomista britnic Keynes va fer una justificaci de les noves prctiques econmiques que ja sassejaven als EUA i va elaborar una nova doctrina econmica. Veritable revoluci en el terreny econmic. Es va posar en prctica el conegut capitalisme keynesi.

Solucions Keynesianes
Les solucions que donava Keynes eren augmentar el consum i millorar les condicions salarials per tal daugmentar la capacitat adquisitiva de la classe obrera. Lactivitat econmica de lestat passava per la inversi i les obres pbliques per tal de dinamitzar leconomia i assolir la plena ocupaci.

Va treure importncia als dficits pressupostaris sempre que es mantinguessin amb unes proporcions raonables.

La teoria keynesiana

Lexperincia del NEW DEAL (PACTE NOU) americ

El New Deal va ser el primer gran projecte econmic per intentar resoldre la crisi, i anunciava moltes de les mesures que ms endavant la teoria keynesiana acabaria imposant. El programa es va iniciar amb un pla dobres pbliques finanat per lestat amb lobjectiu de crear riquesa. Lestat havia comenat a tutelar la direcci dels negocis privats.

Lexperincia del NEW DEAL americ

Control sobre els bancs i els establiments de crdit. Pla agrcola amb una poltica de pujada dels preus agraris, reduint lestoc agrari (intentant reequilibrar loferta i la demanda) Nova poltica industrial: collaboraci entre lestat i lempresa privada. Els ajuts a les empreses tenien com a contrapartida la fixaci dun salari mnim, disminuci de lhorari laboral per tal de minvar latur. Ampliaci docupaci pblica, facilitar subvencions i exempcions fiscals per crear nous llocs de treball.

Lexperincia del NEW DEAL americ

Els resultats del New Deal van ser fora desiguals: En el pla econmic: es vas aconseguir ms aviat una estabilitzaci que no pas un creixement. La inversi pblica no va poder compensar la debilitat de la inversi privada, que no va crixer com sesperava. En el pla social: les pssimes condicions de vida es van atenuar una mica i lxode rural es va anar frenant a poc a poc, per el nombre daturats i la crisi permanent van fer de la dcada dels anys 30 un perode de grans tensions socials.

Les respostes europees

A Europa, les respostes a la gran depressi van ser diverses. A Frana i el Regne Unit la situaci va deixar dempitjorar per un aven tmid de la cooperaci internacional. Va anar millor a Sucia i Dinamarca, on es va apostar per plantejaments prxims a Keynes. Per la depressi tamb va facilitar lascens dels totalitarismes, que van usar la crisi per manipular els sectors socials ms castigats per latur i la runa econmica. Els estat feixistes prometien ordre, seguretat i treball. Les poltiques econmiques daquests rgims (Itlia, Alemanya) tamb es van caracteritzar pel fort protagonisme que lestat es reservava en la recuperaci econmica: Autarquia econmica Obres pbliques per tal de frenar latur Desenvolupament de la indstria pesant Rellanament de les indstries de guerra

Aquest cam portava indubtablement cap a la guerra. I aix va succeir. Les dificultats econmiques no es van resoldre fins desprs de la II Guerra Mundial, quan la reorganitzaci de leconomia internacional va permetre una nova etapa de prosperitat. Amb el temps,el triomf del capitalisme keynesi va donar lloc als anomenats estats del benestar, tot i que el benestarno va arribar a tot arreu.