Professional Documents
Culture Documents
El Crac Del 29
El Crac Del 29
DEL 29
1r BAT CC.SS.
HMC.
ÍNDEX
Introducció
Causes
Conseqüències
Després de la primera guerra mundial, l’economia nord-americana estava millor que mai. A
causa d’aquesta prosperitat, els rumors d’una caiguda van començar a sorgir, el 1929.
L’economia va deslligar-se de dels mercats de capitals i, més tard, els preus agrícoles van
descendre i, per tractar de frenar aquest procés, els bancs van invertir grans quantitats de
diners.
El pànic va arribar quan, més de 5000 entitats financeres, van suspendre els pagaments per
la gran caiguda dels seus títols. Això va ser causat per la venda ràpida de les accions que
tothom va dur a terme.
En conseqüència, com que no hi havien crèdits disponibles a les empreses, ja siguin
industrials o agrícoles, no van poder sostenir ses accions, i van arribar a caure en fallida.
Sumant-se a tot això, estava la sobreproducció d’algunes empreses, que van portar a la
baixada dels preus de mercaderia, degut a l'excés d’inventari.
Causes
Conseqüències
Les conseqüències del Crac van ser clares des d’un primer moment. Amb tantes persones
invertint els seus estalvis al mercat, les bancarrotes no van tardar en arribar. A causa d’això,
els bancs van ser els primers afectats. A la seva vegada, la desocupació, va augmentar de
manera notòria. Això les empreses ho van fer al veure la disminució de vendes degudes a la
crisi.
Aquest Crac, no només va afectar al país on es va produir, sinó que va tenir conseqüències
mundials. Era el productor més gran, que exportava béns i serveis arreu del món, i quan va
haver de deixar de fer-ho, o al menys frenar-ho una mica, tots els països que importaven
productes seus, es van veure afectats. Les empreses dels Estats Units, no van poder
afrontar la gran demanda dels països europeus, i això va provocar que aquests tinguessin
una disminució de béns. Les exportacions al EE.UU. es van debilitar també, i es va produir
un augment de la desocupació a Europa. Molts d’aquests països van entrar en el
proteccionisme, així reduint els acords internacionals. Van mirar per ells, i van tractar de
sortir de la crisi ells sols, en comptes de recolzar-se entre estats.
Es van haver de fer molts ajustaments en la seva política monetària per tal de poder
rescatar la seva economia. Per exemple, van haver d’entrar al capital de molts bancs. A
conseqüència d’això, va generar unes barreres d'aranzels per així poder protegir el consum
intern. Es van aplicar per primera vegada mesures per regular els preus dels béns i serveis,
i així garantir el consum de tots per igual. La planificació econòmica va ser brillant per part
del govern dels Estats Units, sabent que havien d’aplicar mesures per tal de que l’economia
no seguís enfonsant-se. Així, una vegada arribada la segona guerra mundial, van estar
completament preparats per desplegar les seves tropes per Europa i Àfrica. Això va
demostrar per la seva part una gran habilitat per resoldre crisis financeres, de fet, una de les
més grans del segle XX. Tant així, que d’allà va sorgir una prosperitat que va durar una
bona època.