Prosperitat, crisi i depressió (1918-1939)

Idees Generals

 Període de desequilibris profunds. Situació de postguerra

o Economia vencedora: EEUU (i URSS) => Feliços anys 20
o Economies devastades: resta Europa
 Oct 1929. Caiguda en borsa de l’economia més forta (EEUU)
o Expansió resta Europa (+ crisi generada 1ª GM)
o No afecta URSS (lluny del sistema capitalista)
 Fort desequilibri moral => Forts antecedents dels Feliços anys 20
o Entrada a l’etapa de la Gran Depressió (1929-1939)
 Misèria industrial i social a tota Europa i EEUU => Atur, fama i suïcidis
o Solució => Potenciar recuperació econòmica
 EEUU: Implantació del “New Deal” (Roosevelt)
 Protecció social a càrrec d’augment de despesa de l’Estat
 Alemanya i Itàlia: Autarquia i rearmament. Ascens dels feixismes

El llegat de la Primera Guerra Mundial

Els efectes econòmics del conflicte

 1a GM => Efectes greus sobre economia mundial

o Destrucció infraestructures -10%-
 Pèrdua potencial agrari -30%- i industrial -40%-
o Fort impacte moral població => Vulnerabilitat
o Pèrdua riquesa nacional
 Regne Unit -32%-, França -30%- i Alemanya -25%-
 Fi estabilitat financera
o Esgotament reserves d’or
 Alternativa. Emissió deute públic + demanda crèdits exteriors
 Principal creditor. EEUU
o Inflació generalitzada preus
 Preu productes bàsics x3 + devaluació moneda
 Pèrdua poder adquisitiu
o Necessitat renegociació deute -préstecs guerra i/o indemnitzacions-
 Intents de pactes de cooperació => Fracàs => Desacord i desconfiança entre ells
o NO superació crisi

Les reparacions de guerra

 Fortes sancions econòmiques a Alemanya –tractat de Versalles- => Reparacions guerra

o Forta quantitat diners -20.000 M- + divises en productes –carbó, químics,..-
 Impossibilitat pagament Alemanya
o 1921. 12000M en deute => No capacitat pagament futura
 França es queda amb la conca del Ruhr garantia pagament –indústria-
 Mobilització popular => Augment nacionalisme alemany
 Manca Ruhr + inestabilitat social => Desarticulació economia alemanya
o Augment desmesurat preus –hiperinflació-
o Devaluació del marc => Ruïna part de la població
 o Fortes conseqüències polítiques => Augment nacionalisme radical
 Tractat Versalles => No voluntat pagament
 Humiliació nacional + causa crisi econòmica
 Actitud França => Sorgiment odi a Alemanya

Els deutes interaliats

 Majoria estats europeus endeutats => EEUU com principal creditor

o 1922. Inici incompliment pagaments crèdits
 Impagament Alemanya => No pagament GB i França
 Necessitat recuperació econòmica => Implantació del “Pla Dawes”
o EEUU => França i GB => Alemanya
 França i GB retornen els préstecs a EEUU amb els interessos Alemanya
 EEUU deixa diners a Alemanya –per pagar GB i França- amb forts
interessos.
 Capacitat fraccionament pagament => Interès recuperació Alemanya
 Interès Alemanya pugui pagar als aliats –control deute-

L’hegemonia dels Estats Units

 Crisi econòmica Europa => EEUU com principal país hegemònic

o Passa a 1ª potencia econòmica -per davant de GB-
o Supremacia comercial –primer productor i exportador mundial-
 Incorporació mercats europeus => Múltiples exportacions
o Fort superàvit balança comercial EEUU
o Dolar com moneda d’intercanvi dins el patró or
 Fort desequilibri comercial entre EEUU i Europa => Interès en fomentar comerç
o Forta activitat financera
 Monopoli sistema préstecs a llarg termini => Primer inversor mundial

Els feliços anys vint als Estats Units

La prosperitat nord-americana

 Expansió internacional + Augment demanda interna => Època prosperitat –anys 20-
 EEUU => Injecció diners => Augment consum => Forta competència industrial
o Necessitat innovació tècnica -petroli, electricitat- => Satisfer demanda
o Lluita per la màxima competència => Reduir costos i obtenir màxim benefici
 Feliços anys 20 => Generalització nous productes
o Ús electrodomèstics, telèfon, radio
o Producte estrella. Automòbil
 Problema. Demanda coberta a les classes altes => 1r símptoma sobreproducció
o Resposta. Introducció classes mitjanes al mercat
 Gran importància de la publicitat (fomentar consum)
 Compra a terminis +Consumisme com qualitat de vida
 Resultat. 1922-1929 Època prosperitat econòmica -+5% PIB-
o Desenvolupament sectors industrials existents + creació nous sectors
o Construcció com motor d’expansió => Chicago i Detroit
  Fort creixement urbà => Expansió de les ciutats

Desequilibris i desigualtats

 No repartiment proporcional de la prosperitat econòmica

o Benefici empresarial –accions- molt major que l’augment salaris
 Crisi sectors industrials tradicionals –tèxtil, carbó, cotó,...- => Descens demanda
o Acomiadament molts treballadors => Desplaçament a guetos
 Problema. Alt desequilibri social (cada cop més rics i més pobres)
 Abandonament progressiu de l’agricultura => No genera tants diners com la indústria
o Èxode rural => Arribada ciutats com mà d’obra –competència deslleial-

La febre borsària

 Demanda satisfeta <-> Manteniment ritme producció => Inicis sobreproducció

 Primers símptomes no augment ventes productes => Descens de l’augment demanda
o Canvi activitat. Producció => Especulació borsa
 1926. Augment de la febre borsària => Compra massiva d’accions (grans beneficis)
o Inici bombolla especulativa –Preu accions superior valor real acció-
 Augment continu valors accions => endeutament per compra accions
 Compra-venta contínua => Pagament deutes inicials

El crac borsari del 1929

 Inici replantejament arribada màxim valor accions => Sobreproducció més consolidada
o Inici venta accions massiva => Augment oferta => Descens preus i valor accions
 Efecte en cadena entre la població
 Arribada “Dijous negre” -24 octubre 1929-
o Posada venta 13M accions => No compres
o Pèrdua 100.000M dòlars => Crac del 29 (FI venta cotitzacions)
 Necessitat venta immediata accions
o Arribada “Dimarts negre” -29 Octubre 1929-
 Exigència bancs al pagament deutes als particulars
 Enfonsament accions –fins 1932-

La Gran Depressió

De la crisi borsària a la crisi generalitzada

 Enfonsament borsa Nova York => Depressió econòmica – sense precedents-

o Causes
 Sobreproducció industrial.
 No saber detectar primers símptomes sobreproducció -1928-
 Crisi liquiditat –manca recursos monetaris-
 No capacitat pagament deutes => espiral endeutament
o Fallida bancs i indústries
 Augment ATUR + disminució salaris
 Retirada inversors a Europa
o No compra països europeus –productes agraris-
 o Venta a Europa a preus molt baixos –deflació-

 Caiguda consum
 Manca riquesa consumidor+ disminució salaris + temor ATUR
 Crisi en l’agricultura
 Època dolentes condicions climatològiques –Dust Bowl-
o Sequera + èxode rural

Les fallides bancàries i la recessió industrial

 Sobreproducció + manca liquiditat + caiguda consum => Crisi generalitzada

o Fallida sistema bancari
 Particulars. No capacitat demanar diners => retornar préstecs
 Bancs. No recuperació diners –préstecs a persones sense aval-
 Extracció massiva diners per part població => No capacitat bancs
 Fallida de més de 4000 bancs
 Pèrdua estalvis i dipòsits milions empreses i famílies
o Bancs supervivents => Reducció préstecs industrials i foment consum
 Desconfiança particulars => Reducció consum i producció
 Estancament sistema econòmic
 Manca inversió bancs + caiguda inversions + manca crèdits => crisi industrial
o 1929-1933. Caiguda producció industrial
 40% indústria – 80% siderúrgia i 70% automòbils-
o Gran augment de l’ATUR
 1929. => 1.6M 1930 => 4.3M 1933. =>13M
o Disminució demanda => Reducció producció industrial i agrària
 Falta expectatives futures

Com es va estendre la crisi a la resta del món?

 Expansió crisi nord-americana a Europa => Demanda retorn préstecs

 Sobreproducció EEUU => arribada productes a Europa a baix preu
o Les indústries europees no poden competir (tancaments)
 Davallada demanda EEUU => No exportacions productes europeus (empreses)
 Inici de la fallida bancària a Europa => Creditanstalt (Àustria)
 Fortes repercussions resta territori
o Alemanya (molt greus)
 Crítica 1a GM => Tractat de Versalles
 Inflació
 Reducció producció industrial
 Augment de l’ATUR

o Anglaterra (lleu)
 Fallida moneda envers dòlar –devaluació 30%-
 Aturada expansió
o França (molt lleu) => Proteccionisme a temps
 Solució generalitzada. Augment del proteccionisme a Europa
Les propostes de recuperació de la crisi

El New Deal de Roosevelt

 New Deal. Política econòmica impulsada per Franklin Roosevelt –president EEUU-
o Objectiu. Superar crisi econòmica + rebaixa efectes socials
 Full de ruta. => Intervencionalisme estatal (reduir despesa!)
o Control producció
o Control bancs
 Principals línies d’actuació
o Works Progress Admistration (WPA).
 Foment construccions obres públiques => Reducció ATUR
 Projecte estrella. Tenessee Valley Authority
o Construcció preses hidroelèctriques –regions pobres-
o National Recovery Administration (NRA)
 Impuls d’acords de preu entre empreses i evitar fallida
o Agricultural Adjustment Act (AAA) => Llei d’ajustament agrari
 Reducció producció agrícola i recuperar preus
o Home Owner’s Loan Corporation
 Ajuda pagament hipoteques + regulació mercat hipoteques
 Prevenció molts desnonaments
o National Labor Relations Act => Llei de relacions laborals
 Reconeixement llibertat sindicació + dret negociació col·lectiva salaris
 Establiment salari mínim + màxim hores laborals
o Social Security Act.
 Assegurança d’ATUR + subvencions dependents –malalts i ancians-
 Objectiu prioritari => Evitar bombolles especulatives
o Control estatal rígid sobre els bancs
o Creacció assegurança federal => Rescatar bancs –futures crisis-
o Supervisar mercat borsari => Creació de la comissió de valors i canvi
o 1934. Devaluació Dolar => Afavorir exportacions

Els resultats del New Deal

 Refús empresarial. Excés intervencionisme Estat

o Amenaça de marxar del país
o Disminució inversions privades
 Resultat en actual debat
o Ajuda estabilització economia => NO obteniment nova etapa creixement
 No es va arribar als nivells de creixement d’abans de 1929
 Recuperació real => Adveniment 2a GM => EEUU com principal creditor

La proposta keynesiana

 Por generalitzada davant hipotètica fi del capitalisme

o Debat. Intervenció Estat, si o no?
  Europa. Mercats es recuperarien per sí mateixos.
 Reducció salaris => Augment contractació => Aug. Producció
 Keynes i EEUU. Necessitat intervenció Estat
 Problema. Manca demanda (salari BAIX, reducció demanda)
 Introducció als EEUU de la proposta de John Keynes
o Proposta. Augment despesa pública (+ consum) => + mà d’obra
o Problema. Dèficit públic => Aug. Demanda (multiplicador Keynesià) => Aug.
Producció i necessitat feina => Aug salaris i consum => I després recaptació
impostos....

Altres models econòmics davant crisi econòmica

 Model alternatiu escandinau => Inversió Estat davant crisi empreses

o Recuperació ràpida
 Alemanya.
o Recuperació econòmica ràpida –Fort intervencionisme-
o Aprofitar debilitat d’Europa i EEUU => Política rearmament
o Imposició política autàrquica (no dependència comerç exterior)
 França i GB
o 1933. Conferència internacional de Londres. Fracàs!
o Opció majoritària: proteccionisme
o Primeres pors als feixismes. No preparats econòmicament per una guerra.

La vida quotidiana durant la Gran Depressió

 Fortes conseqüències socials greus i generalització pobresa

o Aturats de llarga duració –depressió psicològica-
o Condicions vida miserables –sense llar o barraquisme-
o No ajudes públiques –tendència a la criminalitat i apolitisme-
 Dependència església –obres socials-
o Situacions supervivència familiar
 Bread Lines. Cues per assistir als menjadors socials o albergs –llit-
 Oferta treballadors qualificats per un dòlar setmanal
 Venta fruita per peces –misèria absoluta-
o Sorgiment Hoovervilles –suburbis construïts planxes metàl·liques i fustes
 Optimisme president Hoover => “la prosperitat espera a la cantonada”
 Fortes tensions socials i polítiques
o Augment vagues laborals + manifestacions contra desnonaments,...