Tema 4.

Guerres, crisis i esfondrament de la

Primera Globalització (1914-1950)

Lliçó 4 1. El llegat de la Primera Guerra Mundial i els

desequilibris dels anys 20
Lliçó 4 2. La gran depressió dels anys trenta (1929-1939).
Lliçó 4 3. La difusió de la crisi i les polítiques de recuperació
(1933-1945)

Bibliografia bàsica:
Enric Tello Aragay coordinador (2012). Com hem arribat fins aqui. Una introducció a la
història econòmica global (UOC creative commons). Barcelona: UOC . Mòdul 4:
Recuperat a http://materials.cv.uoc.edu/continguts/PID_00178204/index.html?ajax=true
 Lliçó 4 1. el llegat de la Primera Guerra
Mundial i els desequilibris dels anys 20

1. Els orígens de la I Guerra Mundial i l'economia de guerra

 Les rivalitats de les grans potències i l'escalada armamentística

Tensions pel repartiment colonial. Les rivalitats per l’hegemonia a Europa. El polvorí
dels Balcans..

 L'economia de guerra

La major mobilització de recursos físics i humans (65 milions de combatents) de la

història. Augment de la intervenció de l’Estat en l’economia. L’economia com a factor
clau per al resultat de la guerra. Reivindicació de governs més democràtics i de major
justícia social. El triomf de la revolució russa i la seva influència a Occident. El paper de
les dones: treball femení i extensió del sufragi.
Europa, 1914
Europa, 1918
2. Les seqüeles de la guerra

 Pèrdues demogràfiques i materials

Un enorme preu en vides humanes (que no es va traduir, però, en falta de mà

d’obra durant la postguerra). Destruccions materials importants, especialment en els
països situats al front. Es van necessitar vuit o nou anys per retornar a una situació
econòmica semblant a l’anterior a la guerra. Però l’esforç militar va
sobredimensionar determinats sectors, generant problemes d’excés de capacitat.

 Desestructuració econòmica dels estats

Pèrdua territorial alemanya. Esmicolament de l’imperi austro-hongarès. Nous estats:
noves barreres duaneres en un context de creixent proteccionisme. La
desarticulació de mercats interiors.

•Pèrdua de pes econòmic d’Europa i creixement dels països neutrals.

Declivi europeu i ascens potències ultramar: EUA i Japó. EUA: passa a ser el
principal creditor mundial. Les oportunitats perdudes per altres països neutrals.
Preu en vides humanes de la I GM
en milions de persones (aproximat)

Europa (sense Rússia) Rússia

“baixes” militars 6,5
morts civils 5,0
total morts directes 11,5 16,0
fam i epidèmies + no nascuts 10,5 10,0

“buit” total de vides humanes 22,0 26,0

aprox. 50 milions
ferits 15,0
incapacitats 7,0
Canvis en la distribució de la capacitat
industrial mundial, 1913-1929
 Deutes i reparacions de guerra

El llegat financer de la guerra:

Finançament de la guerra: impostos (20 %) i endeutament (80 %).
Endeutament interior (deute públic, bons de guerra, emissió moneda, crèdits
bancaris): provoca dèficits pressupostaris, tensions inflacionistes i
l’enfonsament del patró or (es trenca el compromís de la convertibilitat de la
moneda, moneda fiduciària). L’endeutament exterior (crèdits bancaris, ajudes
governamentals) dels països “vencedors” es convertirà en un greu problema
de postguerra entre els aliats i els EUA.

El tractat de Versalles i les reparacions de guerra

Els acords de pau. La postura de França respecte les reparacions i la
intransigència americana respecte els deutes de guerra aliats. Les sancions a
Alemanya i les reparacions de guerra. Keynes: "La capacitat d'Alemanya per
pagar les reparacions“

El triangle dels deutes

Deutes de guerra i reparacions estableixen un triangle que marcarà les
relacions internacionals durant els anys 20: Intransigència EUA, resistència al
pagament per part d’Alemanya. Invasió de la conca del Ruhr.
 El “triangle de
deutes” durant la
Deudor net de 3.500 milions
I Postguerra Mundial

Creditor net de 6.400 milions

Creditor net de 11.900 milions

33.000

Reparacions de
Alemanya guerra
TOTAL DEUTES ALIATS: 26.500
INFLACIONS I HIPERINFLACIONS: EL CAS D’ALEMANYA

 Les tendències inflacionistes a Europa durant la guerra i la

immediata postguerra.

 Explicacions de la hiperinflació alemanya.

On comença el cercle viciós? Dues perspectives: l'escola de la "balança de

pagaments" (del dèficit per compte corrent a la inflació) i l'escola del “dèficit
pressupostari“. Les responsabilitats polítiques. Una societat sota la
hiperinflació: estratègies d’autoprotecció de la població, repercussions socials
de la hiperinflació. La hiperinflació i els seus efectes.

 Estabilitazació monetària i afluència de capitals exteriors.

La sortida: una nova moneda, compromís alemany per una administració

rigorosa. El Pla Dawes. Estabilització monetària i entrada de capitals
exteriors. Aparent recuperació amb problemes no resolts: crèdits a curt
termini per a projectes a llarg. Alemanya “vivia de prestat”

Bibliografia obligatòria:

Per la lliçó 3-2 és imprescindible la lectura de Feliu i Sudrià (2006): cap. 11

La inflació es va disparar
• El deute públic i la massa monetària van augmentar de manera inflacionària.
• De 1914 a 1920 els preus es van triplicar a França o Suècia; es van duplicar a
GB, Alemanya i els EUA; es van quadruplicar a Itàlia.
• La inflació es va traslladar a la postguerra a causa dels desajustaments
d’oferta provocats per la guerra, de l’increment de la demanda després de la
seva contenció durant la guerra i dels forts dèficits per compte corrent de molts
països.
Índex de preus de consum (1913=100)
Ajustament
deflacionari o
hiperinflació:
un dilema de la
política econòmica
de la postguerra
Inflacions i hiperinflacions: el cas d'Alemanya

1914: 1 $ = 4,2 DM
juliol 1922: 1 $ = 493 DM

gener 1923: 1 $ = 17.782 DM

15 nov. 1923: 1 $ = 4.200.000.000.000 DM

(4,2 bilions de DM)
 20.000.000.000 DM

100.000.000.000 DM

750.000.000.000 DM
Inflacions i hiperinflacions: el cas d'Alemanya

Estat importacions, reparacions,

Necessitats fugida de capitals:
reconstrucció, dèficit balança pagaments
emissió
reparacions: marcs
dèficit
pressupostari

inflació depreciació
del marc
escola dèficit
pressupostari
escola de la
balança de
pagaments

encariment de
les importacions
La hiperinflació i els seus efectes
 Els mecanismes d'ajustament del patró or
Països
amb dèficit
En els països amb dèficit, la
política de l’ajust deflacionari Sortides
d’or
1. Tallaria les sortides d’or.
2. Reduiria les sortides de Reducció de
capital i augmentaria les l’or en les
reserves del
entrades. banc central

3. Disminuiria el nivell de preus.

Increment del
4. Reduiria els salaris i els tipus d’interès
Venda al
costos de producció. bancari
mercat
obert de
5. Milloraria la competitivitat de títols de
les exportacions, i Increment del tipus
d’interès dels
deute

6. Finalment, equilibraria els bancs comercials

comptes amb l’exterior. Reducció de la

Reducció de
En teoria, el sistema hauria de la inversió massa monetària
en circulació
funcionar a la inversa en els països
Increment
en superàvit. de l’atur
Reducció del
Aquest règim de polítiques nivell de preus
Reducció (deflació)
monetàries, prescrites per les dels salaris

regles del patró or, suposava Increment de les

exportacions.
sacrificar l’equilibri econòmic Reducció de les
importacions
interior –la inversió i
l’ocupació- als imperatius de Entrada neta
de capitals
Superàvit de la
balança comercial
l’equilibri exterior.
Entrades
d’or
Evolució del tipus de canvi amb el $
(1913=100)
Gran Bretanya
França
Devaluar el franc va permetre a
França aplicar una política monetària
expansiva. La lliura cara va obligar a
GB a un ajustament deflacionari molt
dur i persistent.
Evolució de les exportacions
(1913 = 100)
França
Gran Bretanya
França va augmentar les seves exportacions:
la devaluació compensava la inflació interior,
mantenint la seva competitivitat. Malgrat
l’ajustament deflacionari, les exportacions de
GB no es van recuperar: la fortalesa de la
lliura reduïa la seva competitivitat.
Mantenir cara la lliura va sortir molt
car: 1926: vaga general
 CREIXEMENT I DESEQUILIBRIS EN L’ECONOMIA INTERNACIONAL

1. Una visió global del creixement econòmic dels anys vint.

Característiques del creixement de la producció i la productivitat. Les causes del creixement:

la difusió de la Segona Revolució Tecnològica (l’impuls de l’electricitat i dels vehicles a
motor; els béns de consum de caràcter durador, introducció de tècniques més intensives
en capital a l’agricultura). L’alentiment del comerç internacional: més autosuficiència, un
proteccionisme creixent.

2. Un problema estructural del creixement dels anys vint: la caiguda dels preus
relatius dels productes primaris

Les tendències estructurals a l’excés de capacitat i a la deflació. Una demanda que no creix al
ritme de l’oferta: major productivitat, millores en la comercialització i transport, producció
en massa, llei d’Engel. Les conseqüències: empitjorament de la relació real d’intercanvi,
augment d’stocks, desequilibri balances comercials i de pagaments, endeutament i
dependència del crèdit exterior. Cap a la primera “crisi del deute”.
Evolució del PIB per capita (1913 = 100)

1919 1925 1929

Suïsa 95,2 126,3 148,4
Japó 131,8 136,0 146,1
EUA 107,2 118,5 130,2
França 77,4 114,7 129,7
Alemanya 80,0 109,2 125,3
Suècia 86,2 104,4 125,0
Canadà 91,5 101,3 118,5
Itàlia 110,9 109,0 115,4
Gran Bretanya 99,0 104,6 111,8
Austràlia 87,9 103,8 92,6
 Evolució de la productivitat
(taxa de creixement del producte home/hora)

França Alemanya G. Bretanya EUA

____________________________________
1870-1890 1,4 1,9 1,4 1,6
1890-1913 1,7 1,9 1,0 2,2
1913-1929 2,4 1,4 1,5 2,4
Índex de preus i stocks dels principals aliments
(base 100 = 1923-1925)