Tema 2.

La formació del sistema financer contemporani.

Principals idees del tema i lectures.

Materials de suport: Esquema del tema.

Materials de suport: Il·lustracions quantitatives i qualitatives: 1

Preguntes a treballar i discutir en les classes de pràctiques i docència tutoritzada.

Preguntes de seguiment

1
Tema 2. La formació del sector financer contemporani.
2.1. Els sistemes bancaris tradicionals: risc i inestabilitat.
2.2. Els bancs centrals i les societats anònimes bancàries: la
concentració del sector. Dos models europeus: UK i
Alemanya.
2.3. L’excepció dels Estats Units: un sistema financer escapçat
i poc estructurat.
2.4. L’expansió del 1er gran centre financer del mon: la City.
2.5 El sistema financer espanyol

Lectura obligatòria:
G. Feliu- C. Sudrià, Introducció a la història econòmica
mundial, València, 2006. Cap. 5 (apartat 4: el finançament i
l’organització de l’empresa industrial), o manual similar.

2
En acabar aquest tema heu de ser capaços de:

- Identificar i explicar les funcions dels sistemes

bancaris tradicionals (preindustrials), les seves
característiques i les seves limitacions.
- Identificar i explicar quins canvis es produeixen
a partir del procés d’industrialització, la seva
difusió i la primera fase de la globalització
capitalista, i com evolucionen els sistemes
bancaris durant el segle XIX.
- Identificar quines són actualment les principals
funcions del sistema bancari dins de les
economies modernes i l’economia internacional.
- Explicar què són els Bancs Centrals, quins són
els seus orígens, la seva evolució històrica i les
funcions actuals.
- Explicar que és la borsa i les seves funcions
històriques i actuals.
- Descriure i interpretar la diversitat de sistemes
bancaris que es configuren durant el segle XIX
(GB, Alemanya, França, Espanya, EUA).

3
2.1. Els sistemes bancaris tradicionals: risc i inestabilitat.

Tot i que els orígens de la banca sovint s’ha relacionat amb les activitats dels orfebres, el
seu desenvolupament cal relacionar-lo, sobretot, amb l’expansió del comerç i, molt
especialment, del comerç internacional. L’origen comercial de la banca també ajuda a
entendre millor dues qüestions: el caràcter familiar de les primeres institucions bancàries,
i la base metàl·lica dels primers sistemes monetaris. En les condicions tècniques i
econòmiques del segle XVIII i les primeres dècades del segle XIX, la cohesió que
proporcionava la unitat familiar encara era fonamental en l’estabilitat dels bancs (Podeu
relacionar aquest fet amb els problemes associats a la difusió d’informació sobre la
rendibilitat de les operacions financeres? Penseu que els secrets s’acostumen a guardar
millor entre parents, sobretot si són propers). Alhora, els pagaments i cobraments
internacionals en aquelles condicions sols es podien fer en or o plata, en ser metalls molt
escassos, d’elevat valor i divisibles. En aquelles circumstàncies, però, les possibilitats de
desenvolupament dels bancs eren molt limitades i insegures. D’una banda, els riscos que
assumien aquelles institucions en les operacions comercials eren molt grans, a causa de
l’elevada inseguretat que acompanyava sovint les transaccions d’aquella mena. De l’altra,
els riscos encara podien ser més grans quan finançaven a l’Estat, perquè la despesa
pública no acostumava a anar orientada a estimular l’activitat econòmica i a incrementar
els ingressos fiscals (Com es podien defensar els bancs, quan havien de prestar a l’Estat?
Penseu en quines garanties podien demanar i en com es podien organitzar els crèdits).

2.2. Els bancs centrals i les societats anònimes bancàries: la concentració del sector. Dos
models europeus: UK i Alemanya.

El sector financer va començar a canviar amb la difusió dels nous marcs institucionals
que van generar les revolucions burgeses, però no va ser fins molt després, quan es van
concretar les noves possibilitats de creixement que possibilitava el canvi tècnic, el
creixement demogràfic i la intensificació dels intercanvis a escala internacional, que es
van acabar definint els nous sectors financers que han evolucionat fins el moment actual.
Les revolucions burgeses van incrementar molt les despeses de l’Estat i aquesta
circumstància va provocar l’aparició de noves institucions financeres com el Banc
d’Anglaterra, el Banc de França i el Reichsbank (Podeu relacionar la fundació d’aquests
bancs amb les necessitats financeres dels respectius Estat, posant algun exemple?).
Aquestes institucions eren bancs per accions que aplegaven a grans banquers, i que
negociaven amb els governs diferents tipus de contractes en els que es definien les
obligacions i drets de cada part. Fins molt avançat el segle XIX, aquelles institucions no
van tenir normalment el monopoli de iure de l’emissió de bitllets, i els seus dirigents i
accionistes no acceptaven que una de les seves funcions fos la de ser prestamistes en
última instància (Podem dir doncs que ja eren Bancs Centrals? Què vol dir “prestamista
en última instància”?). L’efectiva transformació d’aquelles institucions en veritables
bancs centrals fou de fet un procés que va durar temps, i que va estar molt condicionat
pels diferents models nacionals de desenvolupament econòmic. Les importants
diferències que s’observen en l’organització i funcionament del Banc d’Anglaterra i el
Reichsbank son molt significatives. Mentre que el primer estava molt lligat als interessos
de la banca comercial, era independent del govern, i molt tardanament va començar a
assumir les funcions d’un Banc Central, el Reichsbank era molt diferent. Des de la seva
fundació va tenir el monopoli de l’emissió de bitllets, va està molt lligat als interessos
industrials del país, i va ser totalment depenent del govern (els seus treballadors eren
funcionaris de l’Estat). En cas de conflicte d’interessos, el govern alemany podia fins i tot

4
nacionalitzar el banc, pagant als accionistes el valor nominal de les seves accions (Perquè
es considerava que la diferència entre el valor real i el valor nominal de les accions no
pertanyia als accionistes? Es podria aplicar el mateix raonament a la revalorització d’un
pis a Barcelona avui en dia?). Si la tendència a generar inflació d’una institució d’aquella
classe no es va manifestar abans de 1913, va ser perquè les polítiques econòmiques
lliberals que aplicaven els governs no van generar dèficits públics importants. Després de
la Primera Guerra Mundial, però, va succeir el contrari, i aquella tendència
proinflacionista es va manifestar amb molta intensitat (Perquè era potencialment
proinflacionista el disseny institucional del Reichsbank?). Hi tornarem quan tractem la
hiperinflació alemanya posterior a la Primera Guerra Mundial (En definitiva, podem
afirmar que el Banc d’Anglaterra tenia un disseny prodeflacionista i el Reichsbank un
disseny institucional proinflacionista?). Ara sols és precís recordar que la diferent
orientació en els objectius i la gestió d’aquells dos bancs, està relacionada amb dos
circumstàncies: les diferents relacions entre Estat i Economia a un i altre país, i la
diferent estructura del sector bancari. En el primer cas, l’activitat del Banc d’Anglaterra i
de les institucions financeres privades més destacades, estava molt més associada a
operacions comercials que no a activitats industrials (En quina mesura afavoria aquest
biaix la projecció internacional de l’economia britànica?). En el cas Alemany succeïa el
contrari. L’activitat d’aquelles institucions va anar molt lligada des del començament a
potenciar la industrialització del país. Aquesta circumstància facilità molt el
desenvolupament de la banca industrial i mixta, i una relació molt estreta entre industrials
i financers (Com va afectar aquesta relació a l’organització institucional de la industria?
Hi va haver altres casos similars a Europa?).

Des de mitjan segle XIX, paral·lelament, les noves legislacions bancàries que
liberalitzaven la creació de bancs per accions es van difondre per tot el continent, i
aquesta circumstància va impulsar un intens procés de concentració en el sector (Perquè
era rendible pels bancs familiars tradicionals fusionar-se i formar societats anònimes?).
D’aquest procés van sorgir molts grans bancs del segle XX (Barclays B., Lloys B.,
Deutsche Bank, Dresdener B., Crèdit Lyonnes, Baring’s...algun, molt pocs,
desapareguts). El procés va ser estimulat per les creixents necessitats de finançament que
generaven les noves activitats industrials i comercials, però no fou un procés lineal i
sense conflictes (Les noves entitats, augmentaven o reduïen l’estabilitat del sector
financer? Perquè els bancs privats britànics de 6 o menys socis estaven disposats a
renunciar a l’emissió de bitllets per a transformar-se en societats anònimes?).

A Gran Bretanya, el procés va ser particularment conflictiu, en enfrontar als banquers que
tenien el control del Banc d’Anglaterra amb altres bancs que volien expandir les seves
operacions financeres, i va reforçar l’orientació comercial del conjunt del sector. Les
situacions de conflicte es poden seguir, per exemple: (a) en les successives negociacions
entre el Banc d’Anglaterra i el Govern, quan s’havia de renovar la Carta del Banc; en la
crisi de la Companyia dels Mars del Sud, i del Banc que li donava suport; i, també, en la
crisi de la banca Overey & Gurnney. A Alemanya, en canvi, la formació de les societats
anònimes bancàries fou un procés estimulat des de l’Estat i va generar un sector bancari
intensament connectat amb el sector industrial.

5
2.3. L’excepció d’Estats Units: un sistema financer escapçat i poc estructurat.

L’evolució del sector financer d’Estats Units és remarcable per dos motius: va ser molt
diferent a la que van seguir els sistemes financers europeus, i va condicionar molt el
desenvolupament de les finances internacionals, quan Nova York va substituir a la City
com a principal centre financer del món. En aquell país, en primer lloc, el sector financer
es va desenvolupar sense l’existència de cap institució similar als bancs d’Anglaterra,
França o el Reichsbank. Tot i que a Estats Units l’Estat va intentar fundar un banc de
característiques similars a principis del segle XIX, l’oposició dels banquers privats ho va
acabar impedint. En el cas d’Estats Units els governs tendien a tenir superàvits fiscals, i el
seu problema, per tant, era com utilitzar els propis excedents de tresoreria. Això va
plantejar nombrosos conflictes amb el conjunt del sector financer, fins que els
representants d’aquest sector van fer valer la seva posició, argumentant que l’Estat no
havia d’involucrar-se en l’activitat financera, de la mateixa manera que no ho feia en les
altres línies d’activitat (Valoraven en general els banquers, les funcions estabilitzadores
que podia tenir un Banc Central?). En segon lloc, la llei que va reorganitzar l’activitat
bancària a Estats Units en acabar la Guerra Civil, va consolidar un sector financer
d’orientació preferentment comercial, però de característiques molt diferents a les dels
sectors financers europeus. Els grans bancs per accions que podien emetre bitllets –
anomenats Nacionals i situats a les principals capitals del país - estaven obligats a
mantenir elevades reserves - en or i plata primer i en or després, o equivalents - i no
podien obrir sucursals. La resta d’institucions bancàries no emissores d’àmbit estatal,
havien d’utilitzar els bitllets dels bancs emissors, i no estaven obligades a mantenir
reserves sobre els seus dipòsits. Alhora, les diferents legislacions estatals també
dificultaven molt la creació de sucursals. En conseqüència, a Estats Units es va
desenvolupar un sector financer amb un elevat potencial de creixement, però que també
era molt inestable (Perquè era més procliu el sistema financer d’Estats Units a les fallides
que els sistemes europeus?). La inestabilitat del sistema es veia a més agreujada per
l’elevada importància que tenia el sector agrari en el centre i l’est del país, a causa de
l’elevada estacionalitat de les seves produccions. El 1913, finalment, es va crear la
Reserva Federal, per tal d’intentar corregir l’elevada vulnerabilitat del sistema, però la
seva eficàcia fou molt limitada. Més que un banc era un fons d’estabilització, en el que
sols participaven els Bancs Nacionals, i no és doncs difícil de veure una estreta relació
entre aquella iniciativa i les que posteriorment van organitzar les finances internacionals
al voltant del Fons Monetari Internacional. paral·lelament, tot i que el sistema financer va
accentuar la seva concentració a partir de la Primera Guerra Mundial, aquest procés no
fou tan intens com a Europa, i la vulnerabilitat del sector es va manifestar de nou, amb
intensitat, durant la depressió dels anys trenta. En aquest procés, no obstant, també es van
formar, com a Europa, les grans institucions financeres del segle XX: Chase M. Bank,
Citibank,...

Als Estats Units, en definitiva, el sector financer, com el conjunt de la seva economia, es
va desenvolupar en un context molt més lliberal que l’europeu. Aquesta circumstància el
va fer molt vulnerable a les fallides i va contribuir a accentuar la inestabilitat econòmica
del país en moments de recessió.

2.4. L’expansió del primer gran centre financer del mon: la City.

Els processos anteriors van generar nous centres financers com Londres, Paris, Berlín i
Nova York. De tots aquests centres financers, la City de Londres fou sens dubte el més

6
important, a causa de la funció estratègica que tenien les finances britàniques en les
relacions econòmiques internacionals. En la formació i expansió d’aquell centre financer
cal destacar especialment l’elevat protagonisme que van tenir els bancs privats
mercantils. A partir d’un important grup d’aquestes institucions es va fundar el Banc
d’Anglaterra, com un negoci més per reforçar les pròpies institucions bancàries, i també
es van constituir importants bancs per accions. Remarcar la importància que va tenir en el
desenvolupament de les finances britàniques, tot destacant: (a) les estretes relacions que
es van forjar entre banquers, grans comerciants, aristòcrates i polítics, (b) els diferents
conflictes que van acompanyar la seva expansió, i (c) l’elevat protagonisme que va tenir
la nova elit financera en la definició de les polítics econòmiques dels governs britànics.

El sistema bancari espanyol

També durant el XIX s’inicia la modernització del sistema bancari espanyol, que passarà
d’estar integrat per un número variables de banquers privats i unes poques entitats
constituïdes com SA1 fins a mitjan segle, a comptar amb uns 50 bancs “moderns” a finals.
Les primeres institucions bancàries que es crearan es dedicaran bàsicament a
proporcionar crèdits a l’estat, aquest és el cas del Banco de San Carlos 2, transformat
després en el de San Fernando, que també es dedicarà a emetre moneda fiduciària i al
descompte de lletres, encara que de forma marginal. El 1844 neixen dues entitats més, el
Banco de Isabel II i el de Barcelona, amb els quals l’emissió de moneda fiduciària i el
crèdit es dispararan (sobretot en el primer dels casos, en competència directa amb el
Banco de San Fernando). La crisi bancària de finals dels 40 provocarà la fusió dels bancs
de San Fernando i Isabel II, dels que sorgirà el Banco de España (1856).
De forma paral·lela al ferrocarril, el sistema bancari experimenta una forta expansió entre
mitjan dècada dels 50 i dels 60 (gràcies a la legislació progressista), per passar després
una difícil etapa tot coincidint amb la inestabilitat política i també la “crisi ferroviària”,
que acabarà amb una primera reestructuració del sistema, que significarà entre d’altres
coses la concessió del monopoli d’emissió al Banco de España (que perdurarà fins els
nostres dies). En aquesta primera etapa es desenvolupen dos tipus de bancs, els d’emissió,
que realitzaven préstecs i descomptes i obtenien la majoria dels seus recursos dels c/c i
els bitllets emesos, i les societats de crèdit, que eren bancs de negocis que obtenien els
seus recursos del capital i obligacions i que es dedicaran sobretot al ferrocarril. La crisi
ferroviària acabarà amb els segons, i la concessió del monopoli d’emissió a un banc, el
Banco de España3, a canvi d’un préstec a fons perdut de 125 milions de pessetes (1874),
reduirà a la majoria dels primers a sucursals d’aquesta entitat.
Amb aquest panorama s’inicia el darrer quart de segle, en el que la modernització del
sistema bancari espanyol haurà de partir gairebé de zero. Junt al Banco de España i al
Banco Hipotecario (creat el 1872), que es dedicaran bàsicament a proporcionar recursos
financers a l’estat, el primer a curt termini i el segon a llarg, es desenvoluparà un crèdit
hipotecari modest, una banca mixta (comercial i de negocis) sorgida d’alguns bancs
emissors supervivents (com el de Bilbao i el de Santander, i més tard el del Comercio), i
començaran a aparèixer unes entitats financeres-benèfiques dedicades a captar i estimular
l’estalvi de les classes modestes, que tindran un important paper en el segle XX, les
caixes d’estalvi. Durant aquest darrer quart de segle, el País Basc esdevindrà un dels

1
1, el 1830, 3 o 4 al voltant de 1850, TORTELLA, El desarrollo de la España... pàg. 139.
2
De turbulenta trajectòria per als seus accionistes.
3
Fet que provocarà un ràpid creixement de l’emissió de bitllets o moneda fiduciària, com a instrument
important per finançar els crèdits a l’estat. Es monetitzava el deute. El banc prestava a l’estat i el públic
prestava al banc a l’acceptar els seus bitllets. TORTELLA, El desarrollo de la España... pàg. 144-145.

7
principals centres bancaris del país (banca mixta), mentre el sector bancari català entrava
en clara decadència (potser vinculat al tipus d’indústria majoritari, tèxtil versus siderúrgia
i mineria).

Lectures.
Bàsica:
BCE. https://www.ecb.europa.eu/ecb/html/index.es.html
Cassis, Y. (2003): Big Business in the European experience in the twentieth century.
Oxford: OUP. Web UAB, cap. 8.
Cassis, Y. (ed) (1992): Finance and financiers in European History, 1880-1960.
Cambridge: CUP. Articles de P.L. Cottrell (pp.39-62), R. Tilly (pp.93-112), M.J. dauton
(pp.121-146), D.L. Augustine (pp.161-186), E.H.H. Grenn (pp.193-218).
Hoffmann, S. (2001): Politics and Banking. Ideas, Public Policy and creation of
Financial Institucions. Maryland: J.H. UP.pp. 21-140.
G. Feliu- C. Sudrià, Introducció a la història econòmica mundial,
València, 2006. Cap. 5 (apartat 4).
Sylla, R. Et altri (eds) (1999): The State, the financial system and economic
modernization. Cambridge: CUP. Articles de R. Tilly (pp.118-133), R. Sylla (pp.249-
270) i M. Wilkins (pp.271-291).
Van der Wee, H. (1991): La Banque en Occident, Fonds Mercator, Belgium, pp. 267-
361.

De consulta:
Born, K. (1983): International Banking in the 19th and 20th centuries, Berg Publishers
Ltd. Warwickshire, pp. 3-102, 115-184, 231-286.
Cassis, Y. (2006): Capitals of Capital: A History of International Financial Centres,
1780-2005. UK: CUP. pp. 7-142.
Kindleberger, Ch. P. (1988): Historia financiera de Europa, Barcelona, Crítica, pp.101-
184, 264-288, 365-390.
Toniolo, G. (1988): Central Banks’ Independence in Historical Perspective, N.Y.: Walter
de Gruyter.
Walter, A. (1991): World Power and World Money: The Role of Hegemony and
International Monetary Order, N.Y., Harvester.

Complementàries.
Friedman, M. i Scwartz, A.J. (1963): A Monetary History of the United States, 1867-
1960. Princeton: PUP.
Geoffrey, J. (2000): Merchants to multinationals British trading companies in the
nineteenth and twentieth centuries. Oxford: CUP. pp. 17-83.
Michie, R.C. (2001): The London Stock Exchanges. A History. Oxford:OUP. Web UAB,
cap. 3.
Neal, L. (1990): The Rise of financial capitalisme international capital markets in the
age of reason. Cambridge: CUP.

8
 Tema 2
La formació del sistema financer contemporani

Els bancs tradicionals

Els Bancs Públics Els bancs privats

Familiar
(recursos propis)

Seguretat Protecció Crèdits

monetària política

Comerç, consum Estat

Inestabilitat i fallides

Riscos

Elevats Poc diversificats

9
 Condicions polítiques i econòmiques

Revolucions burgeses Creixement econòmic

La transformació del sector bancari

Els Bancs Centrals Les S.A. Bancàries

Despesa Pública Inversió productiva

Diferències nacionals

Europa Estats Units

10
Gran Bretanya França Alemanya

Els equilibris fiscals Els objectius de política

econòmica

Els models Les regulacions

de desenvolupament nacionals

L’hegemonia britànica

L’expansió de la City

11
1. La formació del sector financer contemporani.

1.1. Data de constitució dels Bancs Centrals en els països desenvolupats.

Anglaterra Banc d’Anglaterra 1694

França Banc de França 1800
Finlàndia Banc de Finlàndia 1811
Holanda Banc d’Holanda 1814
Àustria Banc N. d’Àustria 1816
Noruega Banc de Noruega 1816
Dinamarca Banc N. de Dinamarca 1818
Portugal Banc de Portugal 1846
Bèlgica Banc N. de Bèlgica 1850
Espanya Banc d’Espanya 1856
Alemanya Reichsbank 1876
Japó Banc del Japó 1882
Itàlia Banc d’Itàlia 1893
Estats Units Primer Banc d’Estats Units 1791-1811
Segon Banc d’Estats Units 1816-1936
Reserva Federal 1913

1.2. Principals representants del nou sector financer: exemples.

GRAN BRETANYA Crèdit Ind. Et Com. 1859

National Provincial B. 1833 Crèdit Lyonnes 1863
London and Westminster B. 1834 Société General pour.... 1864
Midland B. 1836 ALEMANYA
Lloyd’s B. 1865 Deutsche B. 1870
Barclays B. 1896 Commerz B. 1870
FRANÇA Dresdener B. 1872
Crèdit Mobiliere 1852 National B. 1881

12
2. El nou sistema financer a Gran Bretanya.

2.1. Número de bancs i oficines bancàries, 1825-1913.

Anglaterra Gran
i Bretanya
Gales
B. B. per B. B. per
Privats Accions Privats Accions
Bancs Oficines Bancs Oficines Bancs Oficines
1825 650 650 0 0 715 848
1850 327 518 99 576 459 1.685
1875 236 595 122 1.364 381 3.320
1900 81 358 83 4.212 184 6.269
1913 29 147 41 6.426 88 8.610

2.2. Oficines per banc (1) i 10.000 habitants (2) al conjunt de Gran
Bretanya, 1825-1913.

(1) (2)
1825 1,2 0,38
1850 3,7 0,61
1875 8,6 1,00
1900 34,1 1,52
1913 97,8 1,83

13
Gràfics. Bancs privats tradicionals i per accions

14
 2.
4. Tipus de fusions bancàries a Anglaterra i Gales, 1844-1924.

(1) (2) (3) (4) TOTAL

1844-1861 11 10 0 23 44
1862-1889 31 40 1 66 138
1890-1902 37 51 1 64 153
15
 1903-1924 1 58 2 36 97
(1) Bancs privats amb bancs privats; (2) Bancs per accions amb bancs
per accions; (3) Bancs per accions amb bancs privats; (4) Bancs privats
amb bancs per accions.

2.4. Principals ocupacions dels directors de 12 bancs de Londres per

accions i de 16 bancs per accions anglo-estrangers.

Bancs de Bancs anglo-

Londres estrangers
Número % Número %
Banquers 100 50 42 41
Comerciants 42 21 27 26
Polítics 17 8,5 16 16
Industrials 13 6,5 3 3
Aristòcrates 9 4,5 3 3
Professionals 7 3,5 7 7
Diversos 12 3 2 2
TOTAL 200 100 102 100

16
2.5. L’hegemonia dels bancs i les cases mercantils en la City de Londres:
exemples.

A) FRÜHLING & GOSHEN

Banc d’Anglaterra Atlas assurance Company

Indemnity Mutual Marine I.C.
London Assurance Cor.
Northern Assurance Co.
Royal Exchange A. Cor.
Sun Life A. Society

London County and

Westminster Bank
National Provincial Bank
London Join Stock Bank Chartered Bank of India
Australia and China

B) FREDERICK HUTH & Co.

Banc d’Anglaterra Imperial Insurance Co.

Indemnity Mutual Marine I. Co.
London Assurance Cor.
Northern Assurance Co.
Royal Exchange A. Cor,

London and Westminster Bank

London Join Stock Bank

Anglo-Egyptian Bank

17
C) Frame & Gould (1690, Londres)

RANSOM, BOUVERIE & Co.

1888

BARCLAY, BEVAN, TRITTON & Co.

1896

BARCLAY &Co.

Socis fundadors

Bancs Localització Oficines

Barclay, Bevan, Tritton & Co. Londres 10
Gurney & Co. Norwich 88
Jonathan B. & Co. Darlington 20
Goslings &Sharpe Londres 1
Molinaux, Whitfield & Co. Lewes 21
Mortlock & Co. Cambridge 3
Fordham, Gibson & Co.
Sparrow, Tufnell & Co. Essex 21
Sharpes, Tuke, Lucas & Co. Hitchin 8
Gibson, Tuke & Co. Saffron Walden 7
Bassett Son & Harris Leighton Buzzard 9
Veasey, Desborough & Co. Huntingdon 4
Woodhall, Hebden & Co. Scarborough 1

1917

BARCLAYS BANK Ltd..

18
 Adquisicions 1897-1916

Bancs Any Localització

Woods & Co. 1897 Newcatle
Swaledale & Wensleydale B. Co. Ltd 1899 Yorkshire
Parsons, Thomson & Co. 1900 Oxford
Milbanke, Woodbridge, Gruggen & Co. 1900 Chichester
Woodbridge, Lacy & Co. 1900 Uxbridge
Marten, Part & Co. 1902 St. Albans
J. & J. W. Pease 1902 Darlington
Roper & Priestman 1902 Richmond
York Union Banking Ltd 1902 York
Thomas Asby & Co. 1904 Staines
Consolidated Bank of Cornwall Ltd 1905 Cornwall
Hammond & Co. 1905 Newmarket
Leatham, Tew & Co. 1906 Wakefield
Wooten & Co. 1909 Oxford
Stamford, Spalding & Boston B. Co. Ltd 1911 Lincolnshire
Simonds & Co. 1913 Reading
Neville Reid & Co. 1914 Windsor
United Counties Bank Ltd 1916 Midlands

BARCLAYS BANK PLC

19
3. El sistema financer a Estats Units.

3.1. Número de bancs nacionals i estatals (1) i actius en el moment que

s’indica en 106 $ (2).

Bancs Bancs
Nacionals Estatals
(1) (2) (1) (2)
1863 66 16,8 1.466 1.185,4
1880 2.076 2.035,4 650 481,8
1890 3.484 3.061,7 2.250 1.374,6
1900 3.732 4.944,1 4.659 3.090,0
1913 7.473 11.036,9 15.526 9.267,0

3.2. Número de fallides bancàries (1) i actius dels bancs en fallida en 106
$ (2).

(1) (2)
1865-1875 125 50,9
1876-1885 401 107,0
1886-1895 817 183,4
1896-1905 752 161,7
1905-1913 513 313,1

3.3. Número de fusions bancàries (1), de bancs amb sucursals (2) i de

sucursals (3) a Estats Units.

(1) (2) (3)

1900-1905 280 87 a 196 119 a 350
1906-1910 414 196 a 292 350 a 548
1911-1915 680 292 a 397 548 a 785
1916-1920 735 397 a 530 785 a 1.281
1921-1925 1.645 530 a 720 1.281 a 2.525
1926-1931 3.549 720 a 723 2.525 a 3.467

20
3.4. Bancs i sucursals.

1900 1905 1910

B. Estatals
Amb sucursals 82 191 283
Nº sucursals 114 345 536
B. Nacionals
Amb sucursals 5 5 9
Nº sucursals 5 5 12
Total de Bancs
Amb sucursals 87 196 292
Nº sucursals 119 350 548

3.5. Exemples de National Banks de NY el 1865.

Chemical N.B. of N.Y. N.B. of Brooklyn

N.C.B. of NY (Citibank) N.B. of Auburn
N.B. of city of NY N.B. of Watervliet
N.B. of Commerce of NY N. Citizens B. of NY
N.B. of Broadway N.B. & Trust Co. Port Jewis

21
3.7. Dos grans bancs d’Estats Units.

A) City Bank of Nova York

1812

The National City Bank of Nova York

1865

Sucursals Federal Reserve Bank

a l’exterior of Nova York
(1902) (1913)

International
Banking
Corporation
(1918)

CITIBANK, N.A.
1976

Third N.B. of the City of N.Y. 1897

Commercial Exchange N. B. of N.Y. 1921
Second N.B. of the City of N.Y. 1921
Peoples Trust Co. Of Bklyn N.A. of N.Y. 1926
Farmer’s Loan State Bank 1929
Long Island N. B. of N.Y. 1931
First National City Trust Co. 1963

22
B)
Chemical Bank
1823

Chemical N.B. of N.Y. N.Y. Guaranty and Indemnity Co.

1865 1864

Guaranty Trust Co. of N.Y.

1895

Morgan Guaranty Trust Co. of N.Y.

1959
(5 fusions)

Chemical Bank
1969
(9 fusions)

Chase Manhattan B.
1996
(11 fusions)

JP Morgan Chase B.
2001 (4 fusions)
(6 fusions)

FEDERAL JP MORGAN CHASE M. BANK, N.A.

2004

23
Tema 2. La formació del sector financer contemporani.
2.1. Els sistemes bancaris tradicionals: risc i inestabilitat.
2.2. Els bancs centrals i les societats anònimes bancàries: la
concentració del sector. Dos models europeus: UK i
Alemanya.
2.3. L’excepció d’Estats Units: un sistema financer
escapçat i poc estructurat.
2.4. L’expansió del primer gran centre financer del mon: la
City.
2.5 El sistema financer espanyol

Lectura obligatòria:
G. Feliu- C. Sudrià, Introducció a la història econòmica
mundial, València, 2006. Cap. 5 (apartat 4: el finançament i
l’organització de l’empresa industrial), o manual similar.

Introducció:

Abans d’analitzar la modernització del sistema bancari

al segle XIX, reflexionem sobre quines funcions té
actualment el sistema bancari. Concretament, quines
són les funcions de la banca privada? D’on obté els seus
recursos? D’on obté els seus ingressos?
I les de la borsa?

I les funcions de la banca pública?

24
Funcions de la banca privada moderna:

- Captar, remunerar i protegir l’estalvi, i

proporcionar finançament i mitjans de pagament
als agents econòmics, públics i privats, empreses i
famílies (consum, indústria, comerç, guerra), a canvi
d’un preu o tipus d’interès.
- Finançar directament o actuar d’intermediari entre
els estalviadors i els demandants de capital.
- Prestar serveis financers (assessoria, assegurances)

25
2.1 Els sistemes bancaris tradicionals: recursos propis,
petites dimensions, risc i inestabilitat.
“La Banca” abans de la industrialització:
Banca de dimensions reduïdes, elevat risc i inestabilitat,
Qui necessitava finançament al segle XVII?
En general, hi havia escasses necessitats de finançament
(l’autoconsum i l’autofinançament, amb els beneficis o els
pocs recursos propis disponibles, era suficient).
Escassa necessitat de capital circulant i encara menys fix
(petits tallers, eines rudimentàries, comerç local) d’artesans,
pagesos, petit comerç, etc.
Amb excepcions: crèdits al noblesa, monarquia, comerç a
llarga distància ...
Manca d’informació, de garanties, de seguretat ...

-Crèdit al consum (supervivència de les unitats familiars i

productes de luxe de la noblesa)
-Crèdit comercial (K circulant i a curta i llarga distància)
-Crèdit públic a l'estat. Finançament a les monarquies
absolutes. Grans crèdits (guerres). Garanties i aliances de
famílies banqueres.
Elevat risc, poc diversificat.

Primers banquers eren joiers, notaris, advocats i sobretot

comerciants, que formaven xarxes comercials familiars
(informació, confiança), que proporcionaven crèdit amb
recursos propis a clients, descomptaven i cobraven lletres
de canvi (paper fonamental), custòdia de béns, però no
acceptaven dipòsits remunerats ...

26
Quins canvis es produeixen amb la posada en marxa i
difusió del procés d’industrialització i la primera fase de
la globalització capitalista?

A partir del segle XIX els canvis amb la

industrialització i els canvis polítics (revolucions
liberals).
- Augmenten necessitats de K fix (Indústria pesant i grans
infraestructures, edificis, maquinària, xarxa ferrocarril,
ports, regadius, mineria ferro i carbó) i circulant (primeres
matèries, energia, treball). Crèdit a la inversió industrial i al
transport, comerç.
-Augment de les necessitats de mitjans de pagament.
-Augment de les necessitats de finançament dels nous
estats liberals.
-Canvis institucionals (lleis, SA) que “protegeixen” els
interessos del sector, i competències de l’estat.
-Necessitat de fomentar i/o concentrar l'estalvi i
canalitzar-lo cap a la inversió i el consum.

La banca familiar tradicional no pot assumir-ho.

La progressiva adaptació de la banca a les necessitats de K
de l’economia industrial, a la integració dels mercats
internacionals i dels nous estat liberals, i l’augment de la
rendibilitat del negoci bancari, impulsaran la
configuració del sistema financer i bancari moderns, la seva
professionalització i especialització (de forma espontània o
dirigida per institucions).

27
2.2. Els bancs centrals i les societats anònimes
bancàries: la concentració del sector. Dos models
europeus: UK i Alemanya. El nou sistema financer. La
nova banca i la borsa.
Modernització i concentració bancària, els bancs centrals i
la banca per accions (SA). Desenvolupament de la borsa.

Bancs centrals.
-Sorgeixen de les creixents necessitats financeres de l’estat
absolutista i després del nou estat liberal durant els segles
XVIII i XIX (guerres europees i colonials, administració
pública, de justícia, seguretat interior): Banc d’Anglaterra
(1694), Banco de San Carlos (1782), Banc de França
(1800), Reichsbank (1876). Adaptats a cada realitat
econòmica i política: Banc d’Anglaterra versus
Reichsbank.
-Eren bancs per accions (inicialment privats, maximitzar
guanys) que aplegaven a grans banquers, i que negociaven
amb els governs diferents tipus de contractes en els que es
definien les obligacions i drets de cada part. Proporcionen
crèdit a l’estat a canvi de privilegis (emissió, descompte
lletres de l’estat i particulars, recaptació impostos). Basat
en la confiança, la convertibilitat.
-Fins ben avançat el segle XIX, aquestes institucions no
tindran, en general, el monopoli de iure de l’emissió de
bitllets, i els seus dirigents i accionistes no acceptaven que
una de les seves funcions fos la de ser prestadors en última
instància.

28
Quins factors determinen l’augment de les competències
dels bancs centrals i el seu pes a l’economia?
- La industrialització i el creixement econòmic
(especialment a partir de la Segona Revolució
Industrial), que impliquen més necessitats de capital.
- El creixement de les relacions econòmiques nacionals
i internacionals (globalització). Més transaccions i
més inversions.
- El creixement i globalització del sistema bancari.
- L’augment de les de les dimensions i competències de
l’estat.

Quines són actualment les principals funcions dels

Bancs Centrals, com el BCE o la Reserva Federal dels
EUA?
- Monopoli emissió moneda
- Control de la inflació
- Prestador en darrera instància, banc de bancs
https://www.ecb.europa.eu/explainers/tell-me-more/html/what-is-a-
lender-of-last-resort.es.html
- Regulador i garant del sistema bancari.
- Gestor del deute públic.
- Responsable de la política monetària (gestió del tipus
d’interès per estimular el creixement econòmic o
controlar la inflació), compra deute públic.
- Gestiona la política canviària, les reserves de divises i
la compra o la venda de divises per equilibrar o
estabilitzar els tipus de canvi.
29
*Data de constitució dels Bancs Centrals en els països
desenvolupats.

Anglaterra Banc d’Anglaterra 1694

França Banc de França 1800
Finlàndia Banc de Finlàndia 1811
Holanda Banc d’Holanda 1814
Àustria Banc N. d’Àustria 1816
Noruega Banc de Noruega 1816
Dinamarca Banc N. de Dinamarca 1818
Portugal Banc de Portugal 1846
Bèlgica Banc N. de Bèlgica 1850
Espanya Banc d’Espanya 1856
Alemanya Reichsbank 1876
Japó Banc del Japó 1882
Itàlia Banc d’Itàlia 1893
Estats Units 1er Banc d’Estats Units 1791-1811
2on Banc d’Estats Units 1816-1936
Reserva Federal 1913
Eurozona BCE 1998

30
La modernització de la banca privada al segle XIX
Amb la industrialització i la globalització augmenten les
necessitats de capital, de mitjans de pagament i de serveis
d’intermediació per fer front a la demanda de finançament
de la inversió i del “funcionament” corrent de la indústria i
la mineria, de les explotacions agràries capitalistes, del
comerç i la construcció d’infraestructures.

1. Com augmenta la banca moderna els seus recursos

i les seves dimensions? d’on procedeixen el seus
ingressos?

---------------------------------------------------------------------
1.
- Fusions
- Societats Anònimes, ampliacions de capital.
- Captació d’estalvi.
- Acumulació de beneficis

2.
- Interessos préstecs
- Dividends de les participacions en empreses
- Comissions d’intermediació
- Altres serveis (assegurances, etc.,)
El procés de modernització del sector bancari
s’adaptarà a les condicions econòmiques i polítiques de
cada economia: Gran Bretanya, Alemanya, EUA,
Espanya, ...

31
3. Gran Bretanya

Característiques:
Principal sector industrial (tèxtil) de dimensions i
necessitats de K relativament petites. Autofinançament amb
recursos propis, reinversió de beneficis.
Especialització de la banca en intermediari comercial,
transaccions internacionals, serveis. Progressiva
concentració.

-Bancs comercials (per accions, seu central i sucursals,

resultat d’unions i fusions de bancs privats i rurals):
descompte efectes comercials o lletres de canvi, dipòsits i
crèdits a curt termini, (originàriament) emissió.

-Bancs de negocis “tradicionals” grans operacions

(Morgan, Rothschild). City
-Caixes d’estalvi.
-Desenvolupament borsa (XIX), finançament estat i
empreses –deute públic, obligacions, accions- (canals,
ferrocarril, societats comercials).

2.1. Número de bancs i oficines bancàries, 1825-1913.

Anglaterra i Gales Gran Bretanya
Bancs Privats Bancs per Bancs B. per
Accions Privats Accions
Bancs Oficines Bancs Oficines Bancs Oficines
1825 650 650 0 0 715 848
1850 327 518 99 576 459 1.685
1875 236 595 122 1.364 381 3.320
1900 81 358 83 4.212 184 6.269
1913 29 147 41 6.426 88 8.610

32
Oficines per banc (1) i per 10.000 habitants (2) al conjunt de
Gran Bretanya, 1825-1913.
(1) (2)
1825 1,2 0,38
1850 3,7 0,61
1875 8,6 1,00
1900 34,1 1,52
1913 97,8 1,83

Tipus de fusions bancàries a Anglaterra i Gales, 1844-1924.

(1) (2) (3) (4) TOTAL
1844-1861 11 10 0 23 44
1862-1889 31 40 1 66 138
1890-1902 37 51 1 64 153
1903-1924 1 58 2 36 97
(1) Bancs privats amb bancs privats; (2) Bancs per accions
amb bancs per accions; (3) Bancs per accions amb bancs
privats; (4) Bancs privats amb bancs per accions.

33
4. Bèlgica, França, Alemanya: la banca europea
continental
Indústria pesant i 2ª Rev. Industrial, majors necessitats de
finançament.
Desenvolupament progressiu d’una legislació favorable a
les SA. Fusions banca familiar tradicional.

-Creació Bancs Centrals.

-Societats de crèdit (Bèlgica, Itàlia), finançament i creació
grans empreses (ferrocarril a França, Espanya o Itàlia) amb
K propi i col·locació d’accions i obligacions a estalviadors
(Crédit Mobilier, 1852).
-Banca mixta (impuls al desenvolupament d’Alemanya
1850-1913). Grans dimensions, Societats Anònimes per
accions (vinculació polítics, industrials i banquers):
a. Banca comercial Dipòsits a curt termini, descompte
comercial, amb el recolzament del banc central.
b. Banca industrial: dipòsits i crèdits a mig i llarg termini,
finançament, participació i foment de grans empreses
(obligacions i accions).
- Caixes d’estalvi i altres entitats de crèdit.

Principals representants del nou sector financer: exemples.

GRAN BRETANYA Crèdit Ind. Et Com. 1859

National Provincial B. 1833 Crèdit Lyonnais 1863
London and 1834 Société Générale 1864
Westminster B.
Midland B. 1836 ALEMANYA
Lloyd’s B. 1865 Deutsche B. 1870
Barclays B. 1896 Commerz B. 1870
FRANÇA Dresdener B. 1872
Crédit Mobilier 1852 National B. 1881

34
5. La modernització del sistema financer espanyol
Element important per a la modernització de l’economia.
Adaptat al retard. Lenta però sensible transformació i
modernització a Espanya durant el XIX.

Les finances públiques

Modernització formal (1845). Dèficit permanent Þ
endeutament, desamortitzacions i altres concessions.
L'estat capta la majoria de l'estalvi i l'encareix, i no realitza
inversions productives i estratègiques.

El sistema monetari
-Reordenació i unificació del sistema monetari, 1868,
(pesseta i patró bimetàl·lic, relacions amb la UML).

El sistema bancari
-Lenta modernització i expansió fins anys 50, crèdit a
l’estat i emissió. Banco de San Carlos, després de San
Fernando i amb Isabel II, sorgirà el Banco de España
(1856), Banc de Barcelona.
-Cicle d'expansió i de crisi (ferrocarril) en els anys 1850-60
i en la dècada posterior del segle XIX. Bancs "d'emissió" i
"bancs de negocis". Concentració bancària (monopoli
emissió, fallides bancs i cies ferroviàries).
-1872. Creació Banco Hipotecario (crèdit públic a ll.t.)
-1874. Concessió del monopoli d'emissió al Banc
d'Espanya (crèdit a l'estat curt termini)
-Darrer quart de segle. Crisi bancària catalana, i expansió
banca basca. Formació banca mixta (comercial i de
negocis, Bilbao, Santander) i aparició caixes d'estalvi,
entitats financeres-benèfiques dedicades a captar i estimular
l’estalvi de les classes modestes. Relacionat amb les
diferents estructures econòmiques.

35
6. EUA: Model bancari adaptat a les característiques
econòmiques i polítiques del país
Context liberal, poc regulat, descentralitzat, economia
diversificada, expansió territorial, paper destacat en el
finançament del desenvolupament econòmic del CI, la
IE i la borsa.

-Inicialment, els superàvits de les administracions

públiques i les disputes entre bancs, governs dels estats i
govern federal provoquen l’absència de banc central, i es
desenvolupa un sistema arcaic majoritàriament de petits
bancs d’una sola oficina.

-Després de la Guerra de Secessió es reforça orientació

comercial, es limita l’emissió.
Nova estructura banca comercial atomitzada, formada per:
- Bancs estatals, amb sucursals sovint limitades, sense
reserves, –àmbit estats-
- Bancs nacionals, grans bancs per accions, a les capitals
del país, posen en circulació paper moneda unificat, sense
sucursals i amb elevades reserves –àmbit federal-.
- 1913 es crea la Reserva Federal (eficàcia limitada
control Bancs Nacionals). Lenta concentració bancària.
Número de bancs nacionals i estatals (1) i actius en el moment que s’indica
en 106 $ (2).
Bancs Bancs
Nacionals Estatals
(1) (2) (1) (2)
1863 66 16,8 1.466 1.185,4
1880 2.076 2.035,4 650 481,8
1890 3.484 3.061,7 2.250 1.374,6
1900 3.732 4.944,1 4.659 3.090,0
1913 7.473 11.036,9 15.526 9.267,0
1955 ~4.900 ~9.000

36
Número de fallides bancàries (1) i actius dels bancs en fallida en 106 $ (2).
(1) (2)
1865-1875 125 50,9
1876-1885 401 107,0
1886-1895 817 183,4
1896-1905 752 161,7
1905-1913 513 313,1

3.3. Número de fusions bancàries (1), de bancs amb sucursals (2) i de

sucursals (3) a Estats Units.
(1) (2) (3)
1900-1905 280 87 a 196 119 a 350
1906-1910 414 196 a 292 350 a 548
1911-1915 680 292 a 397 548 a 785
1916-1920 735 397 a 530 785 a 1.281
1921-1925 1.645 530 a 720 1.281 a 2.525
1926-1931 3.549 720 a 723 2.525 a 3.467

Exemples de National Banks de NY el 1865.

Chemical N.B. of N.Y.
N.C.B. of NY (Citibank)
N.B. of city of NY
N.B. of Commerce of NY
N.B. of Broadway
N.B. of Brooklyn
N.B. of Auburn
N.B. of Watervliet
N. Citizens B. of NY
N.B. & Trust Co. Port Jewis

Resultat: sistema bancari inestable en temps de crisis,

vulnerable a les fallides.

37
2.4. L’expansió del primer gran centre financer del
mon: la City.
Durant el segle XIX sorgeixen o es consoliden nous centres
financers com Londres, Paris, Berlín i Nova York.

De tots aquests centres financers, la City de Londres fou

sens dubte el més important en el segle XIX, a causa de la
tradició de la societat anglesa de finançament i de
rendibilització de l’estalvi a través de la borsa (desigualtats
distributives concentraven la riquesa en poques mans), i de
la funció estratègica que tenien les finances britàniques en
les relacions econòmiques internacionals.
Empreses d’arreu del món buscaven finançament a la City
de Londres.

La City es convertirà en un contrapoder econòmic i polític,

i d’ella sorgirà, per exemple, el Banc d’Anglaterra.

38
Preguntes pràctiques
1) Quines són les principals circumstàncies històriques
que explicarien la creació de les institucions que
acabarien esdevenint bancs centrals?

2) Expliqueu quines eren les principals diferències entre

el Reichsbank i el Banc d’Anglaterra, i quin dels dos
s’assemblava més a un Banc Central actual.

3) Pot afirmar-se que els Bancs Centrals van sorgir de

les pressions del sistema bancari, per tal de crear un
prestador en última instància que facilités la
recuperació econòmica a escala nacional en temps de
recessió?

4) Pot considerar-se que el Banc d’Anglaterra i el Banc

de França en el segle XIX, eren prestadors en última
instància?

5) Expliqueu quines conseqüències va tenir en el sector

financer la legalització de les societats anònimes
bancàries en el segle XIX.

39
8) La difusió de les societats anònimes en el sector
bancari, va incrementar o reduir el perill de les fallides
bancàries?

6) Expliqueu perquè era més procliu a les fallides el

sistema bancari d’Estats Units que els sistemes bancaris
europeus.

9) Com afectava l’estacionalitat de les produccions

agràries a l’estabilitat del sistema bancari d’Estats
Units?.

7) Expliqueu quines eren les principals diferències entre

els sistema bancari d’Estats Units i el de Gran
Bretanya.

40
Preguntes de seguiment.
1. Sobre els Bancs Centrals, indiqueu si són correctes o
incorrectes les següents afirmacions:

a) Van sorgir per regular l’estabilitat dels sistemes

monetaris.
b) Van sorgir per finançar l’Estat.
c) Inicialment eren bancs privats, independents del govern.
d) Inicialment eren bancs privats però controlats pel
govern.

2. Sobre l’origen dels bancs centrals a Europa, indicar

si són correctes o incorrectes les següents afirmacions:

a) Van sorgir per les pressions del sector financer, amb la

finalitat de crear un prestador d’última instància que donés
estabilitat a les seves activitats.
b) Van sorgir per cobrir les necessitats financeres dels nous
estats burgesos.
c) Eren institucions privades.
d) Eren institucions públiques.

3. Sobre el Banc d’Anglaterra, indicar si són correctes o

incorrectes les següents afirmacions.

a) Es va crear per ajudar a finançar la Despesa Pública dels

governs britànics.
b) Des de bon començament va assumir la funció de
prestador d’última instància.
c) Va fomentar els crèdits a la indústria britànica.
d) Era un banc independent del govern.
41
4. Sobre les societats anònimes bancàries que es van
desenvolupar a Europa (continental) en el segle XIX,
indiqueu si són correctes o incorrectes les següents
afirmacions:

a) Van afavorir l’estabilitat del sector financer.

b) Van sorgir per les creixents necessitats de finançament
que exigia l’expansió industrial.
c) El seu desenvolupament va ser fonamental en la
formació d’un sistema bancari modern a Alemanya.
d) El seu desenvolupament va expandir molt els bancs amb
sucursals, especialment a Estats Units.

5. Sobre el Banc d’Anglaterra i el Reichbank, indicar si

són correctes o incorrectes les següents afirmacions.

a) El Banc d’Anglaterra sempre va tenir el monopoli

d’emissió de bitllets.
b) El Reichbank sempre va tenir el monopoli d’emissió de
bitllets.
c) El Banc d’Anglaterra era dirigit pels mateixos
accionistes.
d) El Reichbank era dirigit pels mateixos accionistes.

42
6. Sobre el sistema financer d’Estats Units entre la
dècada de 1860 i 1913, indicar si són correctes o
incorrectes les següents afirmacions:

a) Va tenir un banc central des de mitjan segle XIX.

b) Tots els bancs podien emetre bitllets.
c) Les societats anònimes bancàries van afavorir la
concentració del sector i l’expansió dels bancs amb
sucursals.
d) Era un sistema molt procliu a les fallides bancàries.

7. Sobre el BCE indiqueu si són correctes o incorrectes

les següents afirmacions:

a) Supervisa directament els grans bancs i el sistema

financer de la zona euro.
b) El seu principal objectiu és (era) assolir l’estabilitat dels
preus (control de la inflació) a la zona euro.
c) Els bancs centrals dels països de la zona euro conserven
total autonomia en matèria de política monetària
respecte el BCE i els governs de cada país.
d) Els bancs centrals dels països de la zona euro conserven
total autonomia en matèria d’emissió de moneda.
e) Depèn directament de la Comissió i dels estats de la
zona euro.
f) Supervisa el tipus de canvi de l’euro respecte les altres
monedes importants.
g) No té com a objectiu estimular l’activitat econòmica.

43
En conclusió, amb la revolució industrial i la primera
fase de la globalització capitalista creixen i es
diversifiquen la producció, les transaccions i les inversions
nacionals i internacionals, i en conseqüència les necessitats
de finançament (capital fix i circulant), d’informació,
d’intermediaris i de mitjans de pagament. És a dir, les
necessitats d’una banca moderna.

Segle XIX: la Banca i el sistema bancari (la banca) es

converteixen en un engranatge i un sector fonamental
de l’economia, un sector amb gran una influència
política i econòmica nacional i internacional.

I acabem amb un exemple proper del poder de la

banca: com ha evolucionat el sistema bancari espanyol
els darrers anys (especialment des de la crisi
immobiliària i financera de 2008)?
Com s’explica en temps de crisi el Rescat bancari, és a
dir, la nacionalització de les pèrdues i la posterior
privatització dels guanys de la banca amb dificultats?

44