La Caiguda de La Unió Soviètica

Arnau Lluch, Enric Masclans i Xavi Casajuana 15 de desembre de 2021
1
Índex
1. Resum .................................................................................................................................. 2
2. Introducció ........................................................................................................................... 3
3. Economia des del 1950 fins al 1970 .................................................................................... 4
4. Economia des del 1970 fins al 1991 .................................................................................... 7
4.1. Estancament Breznevià ................................................................................................... 7
4.2. Col·lapse a partir de la dècada dels 80 i principis dels 90 ............................................. 9
4.2.1. El mandat d’Andropov: ............................................................................................ 9
4.2.2. El mandat de Txernenko .......................................................................................... 9
4.2.3. Arribada de Gorbatxov al poder............................................................................... 9
4.2.4. La crisi del petroli del 86 ........................................................................................ 10
4.3. Principals sectors econòmics abans de la caiguda ..................................................... 10
4.4. Dissolució de l’URSS ..................................................................................................... 11
5. Anàlisi demogràfic: comparativa amb els Estats Units ................................................... 12
6. Conclusió ........................................................................................................................... 17
7. Bibliografia ......................................................................................................................... 18
(Fig.1) Cartell propagandístic en el qual Vladímir Illitx Uliànov Lenin mostra el camí il·luminat
per la flama del socialisme. El text a la part inferior resa: “La victòria del Comunisme és
inevitable!” (Font: PBS NewsHours)
2
1. Resum
Aquest projecte està destinat a estudiar les causes i conseqüències del col·lapse de la Unió Soviètica
des d’una perspectiva econòmica. El plantejament parteix d’una anàlisi cronològica de l’assoliment
econòmic de l’URSS. De la mateixa manera, s’ha volgut discernir exactament en quin àmbit sociopolític
tenen lloc els esdeveniments que marquen l’inici de l’etapa socialista. D’altra banda, també es tenen
en compte les polítiques impulsades per l’administració amb l’objectiu de perllongar el
desenvolupament productiu del gegant comunista. En aquesta línia, s’ha analitzat la incidència de la
pugna per l’hegemonia política en diverses variables, essent aquestes principalment la demografia.
Paraules clau: Guerra Freda, Reforma Agrària, industrialització accelerada, estancament, col·lapse
politicoeconòmic.
2. Introducció
El treball presentat a continuació té per objectiu elaborar una anàlisi d’un dels fenòmens més rellevants
del segle XX, la caiguda de la Unió Soviètica i el Bloc de l’Est. En aquest sentit, el que es vol assolir és
una comprensió profunda de l’esdeveniment històric des de totes les òptiques, però especialment des
de la perspectiva econòmica. D’aquesta manera, el projecte intenta estudiar tots aquells factors tant
interns com externs al cos polític de l’URSS, que poguessin precipitar el seu ulterior ensorrament.
D’igual manera, és fonamental que aquesta investigació serveixi per aconseguir una millor comprensió
de les conseqüències que aquest fet ha ocasionat; ja que aquestes han donat forma al món en el qual
vivim avui dia. Així, el que es busca és desentranyar els principals trets d’una època especialment
destacable en el context de la història econòmica, i albirar una conclusió clara.
L’any 1947 l’autor nord-americà Walter Lippman va publicar el seu llibre “The Cold War”. És
precisament amb aquesta obra que es popularitzà el terme de guerra freda. En aquesta línia,
considerem que el nostre és un projecte imprescindible, ja que incideix en les claus que van condicionar
una etapa marcada pel conflicte. A més, és fàcilment observable que aquest període va marcar
indubtablement la manera en la qual entenem tant l’economia com la política. D’aquesta manera, és
evident que encara que sigui per contaminació, molts estats encara ara reben una influència residual
del passat socialista. Això és especialment visible en els organismes com els bancs centrals i les seves
polítiques monetàries; així com en la manera en la qual ha canviat la cultura política i del treball.
Igualment, es podria dir que estem vivint una situació relativament similar a la guerra freda, però en
aquest cas entre els Estats Units i la Xina. Si bé és cert que la pugna és encara comercial i política,
podem veure alguns fets que concorden amb el que ja es va viure durant la segona meitat del segle
passat. Un exemple és la dependència del creixement econòmic xinès amb l’endeutament, i com
aquest podria no ser prou accelerat ni sostingut perquè el ciutadà xinès es posés al nivell de
l’estatunidenc mitjà. Quelcom similar va passar al règim soviètic, on la qualitat de vida i la riquesa dels
ciutadans no va mai arribar a nivells similars als del seu competidor. També ho veiem en la necessitat
d’assolir certs objectius ideològics per part de Pequín, que condicionen els plans de desenvolupament
del país. Una mostra és el nou enfocament de “Prosperitat Compartida”, que busca reduir les
desigualtats a través de polítiques de caràcter redistributiu. De la mateixa manera, aquest és el mètode
del règim per afirmar la seva autoritat davant d’un contrapoder econòmic conformat per la incipient
classe capitalista xinesa. És el fet d’observar aquestes similituds que ens reafirmen en la necessitat
d’emprendre el projecte.
Per tant, considerem que a través d’aquesta investigació es podran adquirir els coneixements i les
eines necessàries per a poder realitzar una lectura més acurada dels esdeveniments que ens oferirà
el futur pròxim. Per aquest motiu, comprendre els factors que van decidir el destí del model soviètic pot
aproximar-nos a una visió més clara de les causes i principis que guiaran el curs del segle XXI.
3
3. Economia des del 1950 fins al 1970

Després de la Segona Guerra Mundial, la Unió Soviètica estava molt debilitada materialment. De fet,
fou un dels països que més va patir la destrucció material i les pèrdues humanes; de manera que la
guerra va devastar moltes zones del país. En gran part, observem com les zones rurals van quedar
sense activitat agrícola a conseqüència d'aquesta destrucció. Així, a finals de la dècada dels quaranta
i principis dels cinquanta es començà a reconstruir l'agricultura del país. Per fer-ho, es van finançar les
"terres joves", que eren les terres totalment destruïdes per la guerra, amb grans ajuts econòmics i amb
facilitats per adquirir nova maquinària per treballar la terra. Alhora, es va estimular la ramaderia per
particulars amb ajuts econòmics i amb possibilitats de vendre el producte a l’Estat.
En aquesta línia, es considerà necessari elaborar una nova reforma econòmica l'any 1957,
paral·lelament al sisè pla quinquennal. En aquest pla es busca descentralitzar la presa de decisions.
Per poder fer efectiva aquesta reforma es va reduir el cos ministerial de 58 a 16 alts funcionaris.
Igualment, es van conformar algunes instàncies dependents del Consell de Ministres. Les reformes
que es van implementar van afectar en alguns sectors concrets de l'economia. El sector de la indústria
experimentà certa apertura i va començar a obtenir guanys creixents, i això va fer que se satisfessin
algunes necessitats de la massa de treballadors. Exemples d’això són la reducció de les hores
laborables de 7 a 6, l'augment del salari en un 33%, l’acceleració de la construcció d'habitatges,
l’augment de centres escolars i una reorganització dels sistemes de pensions. Es posa especial atenció
al progrés de la indústria química, els ferrocarrils, la producció de ciment i l'extracció del gas, petroli i
materials no ferrosos. En aquest sentit, és evident que existia un consens i voluntat política dins la
maquinària estatal per organitzar una indústria pesant forta; amb l'objectiu d'elevar cada vegada més
la productivitat del país. A les zones rurals s'implementaren eines per millorar el nivell de vida, reduint
l'impost sobre la renda i apujant els preus de venda dels productes agrícoles, donat que aquests venien
fixats per l’estat. Aquestes mesures van ser reajustades l’any 1962, atorgant més capacitat decisòria a
les empreses. Tots aquests incentius introduïts per l'estat van fer que el desenvolupament fos molt
accelerat, per així abandonar ràpidament l’economia preindustrial. A la taula que segueix es pot
observar com, des de la introducció i execució dels plans de la reforma, s’originà un gran
desenvolupament sense precedents a la nació. Llavors, en un termini de quinze anys la producció es
quintuplicà. Tenint en consideració que l'any 1957 s’implementà la reforma més profunda, la seva
influència en l'augment de la producció genera una crescuda de quasi el 85% en el camp de la
producció industrial i un 96% en altres béns de capital o intermedis.
(Fig. 2) Taula que mostra els resultats del pla septennal en funció del sector o bé
de consum. (Font: es-academic.com)
4
Aquí podem observar la nova

realitat econòmica, amb un
creixement força alt i sostingut al
llarg dels anys. Sobretot es pot
veure un gran augment en
l’extracció de gas, petroli i la
producció d’electricitat. Aquest
fet és fruit d’una millora del
context econòmic en el qual
aquest tipus d’indústria es pogué
desenvolupar amb celeritat i
rapidesa. De fet, el factor de la
sobreabundància de recursos (Fig. 3) Taula que mostra el salt en la producció de factors
naturals, encara ara juga un l’acer o els cotxes. Aquest últim experimenta un increment
important paper a la Federació exponencial en el període de quinze anys. (Font: es-
Russa. D’altra banda, la academic.com)
generació d’energia fou des de l’inici del projecte socialista una prioritat política que calia assolir.
Cal reconèixer també que les conseqüències d'aquest pla no van ser únicament econòmiques, sinó
que també van tenir una projecció demogràfica. Per tant, la millora productiva del sector agrícola i
industrial combinats va impulsar un gran increment de població. Per entendre aquest fenomen, és
rellevant tenir en compte que després de la Segona Guerra Mundial, el sector de la indústria es veu
pressionat per una forta demanada de productes. Això implicà que es necessités més mà d'obra, fent
que a poc a poc la població s'anés traslladant de l’àmbit rural a l'urbà. Aquests treballadors no
qualificats, que venen del camp, són necessaris per a una indústria que es troba en una fase de
continuada expansió. Alhora també existeix una forta demanada agrícola, que fou compensada per
una progressiva mecanització de les terres de cultiu. Per altra banda, en la línia del que s’ha esmentat
més amunt, acabada la contesa la Unió Soviètica tenia 26 milions d'habitants menys, dels quals una
gran part era població masculina. Una situació com aquesta podria haver significat un greu problema
de manca de factor treball. Tanmateix, veiem que conjuntament amb aquest creixement econòmic, la
natalitat s’eleva fins a dos milions de naixements per any sostingudament. Aquesta condició també va
ajudar al fet que la mà d'obra pogués atendre la demanda existent.
En la Figura 4 es pot veure reflectit com la població va anar desplaçant-se del món rural al món urbà.
Es pot veure que el punt d'inflexió entre la dècada dels quaranta i l'any 1959, immediatament després
de la Segona Guerra Mundial. Si bé és cert que aquest procés és constant des de l’inici de la Revolució
Russa, en el període de temps esmentat el fenomen accelera el seu ritme. Això s’ha donat pels alts
ajuts econòmics que ha rebut la indústria i la consegüent expansió. Es podria pensar que també se li
van atorgar ajuts a l'agricultura, per la
qual cosa podia necessitar més mà
d'obra. I el fet és que l'agricultura fou
certament finançada, però de cara a
incrementar la presència de
maquinària que ajudés a millorar
l'eficiència amb menys treballadors.
Així i tot, és evident que aquesta
tecnologia primerenca no era puntera
si es compara amb el grau de
tecnificació en producció agrícola
d’altres països europeus en termes
relatius, per la qual cosa encara el
(Fig. 4) Taula que mostra el creixement poblacional des
factor treball jugava un paper
de finals del segle XIX fins a mitjans de la dècada dels
important.
seixanta. (Font es-academic.com)
5
Després de veure que el pla quinquennal generava l’efecte esperat sobre l’economia, l’any 1961 es
fixà l’objectiu de fer créixer el producte interior brut nacional així com la renda per càpita. Amb aquest
propòsit es va elaborar el setè pla quinquennal. Això es volia fer amb un creixement laborable
mitjançant la racionalització del treball, l'elevació del nivell tècnic i la cultura de la població, una millora
organització econòmica en l'àmbit regional i un ús de computadores elèctriques pel sector de la
indústria i la logística. Aquestes mesures es van fer perquè es veia que l'ingrés nacional, les inversions,
la producció industrial i agrícola, els ingressos i la productivitat estaven baixant considerablement a la
dècada dels seixanta. Com a conseqüència, això va fer que s'activés aquest pla econòmic que tenia
com a meta superar en creixement la dècada dels cinquanta o almenys que augmentés
proporcionalment.
Aquest pla només va mostrar la seva efectivitat en el llarg termini, i va ser l’any 1966 que es
començaren a revertir els primers anys de descens econòmic. En gran part, aquest període d’incertesa
econòmica va ser definit per la Crisi dels Míssils Cubans. Aquest fou amb diferència un dels moments
determinants de la Guerra Freda, i possiblement el seu desenllaç evités una situació de Destrucció
Mútua Assegurada (MAD, pel seu acrònim en anglès). És per això que, passada la situació
d’emergència, l’aparell socialista es va tornar a centrar en el desenvolupament del país.
Havent establert això, es pot afirmar que l’ingrés nacional havia augmentat respecte de l'inici de les
mesures, la qual cosa va contribuir a la capacitat d’inversió de l’estat soviètic. Consegüentment,
aquestes últimes també van experimentar un augment; encara que no en la mateixa mesura com a la
dècada anterior. Similarment, l'ingrés real seguí una trajectòria exponencial, sobrepassant la dècada
dels seixanta. La producció agrícola, per la seva banda, va millorar molt significativament. De la mateixa
manera, la producció industrial va créixer en una proporció similar a com ho havia vingut fent fins aquest
moment. Per tant, a tall de conclusió, es va optimitzar la productivitat en termes generals; però no va
avançar al mateix ritme que a la de la dècada dels seixanta.
(Fig. 5) Taula que mostra els resultats de diversos sectors de l’economia. En la línia
del que s’afirma més amunt, és molt clar l’efecte que té la guerra freda durant la
primera meitat de la dècada dels seixanta. Així, existeix de manera generalitzada
una reducció de les perspectives de creixement en termes generals. Tanmateix,
aquesta trajectòria que havia marcat els últims anys es va recuperar parcialment a
finals de la dècada. (Font: es-academic.com)
6
4. Economia des del 1970 fins al 1991

A la següent secció analitzarem els últims vint anys de l’URSS, des del principi de la dècada dels
setanta fins al desembre del 1991. Començarem esmenant l’estancament Breznevià, la manera en la
qual va succeir i les seves principals causes i conseqüències. S’analitzarà també de quina forma va
afectar l’estancament en l'àmbit econòmic i social. Igualment, es vol discernir si es pogué assolir una
solució a l’estancament; i sinó, com va influir aquest en el posterior col·lapse i la dissolució final. Com
si van veure afectats els diferents sectors econòmics del país? Després de l’estancament explicarem
la recessió a la dècada 80, la crisi del petroli del 86 i els efectes a llarg termini de l’estancament amb
Txernenko i Andropov. Abans d’explicar la dissolució s’estudiaran, en primer lloc, els sectors més
importants de l’economia. El que es busca en aquest apartat és en gran part esclarir els perquès de
l’ensorrament. Finalment, s’observarà resumidament la caiguda de l’URSS i la nova forma de govern
després d’aquesta.
4.1. Estancament Breznevià

Un dels problemes de la planificació centralitzada de les dècades anteriors, és que no era capaç de
combinar objectius nacionals amb elements descentralitzats que responguessin a les necessitats
econòmiques locals, i que incentivessin el bon rendiment. El 1965, ja en el mandat Breznev,
l'anomenada "reforma Kosigin" va intentar revertir la tendència, reduint la càrrega dels indicadors de la
planificació central i dotant el sistema d'incentius al rendiment i la innovació. La reforma va xocar amb
les barreres del sistema burocràtic i un pla central inflexible, amb la qual cosa va acabar suavitzant-se.
Amb el fracàs de la "reforma Kosigin" s'acabava l'optimisme econòmic que fins aquell moment havia
caracteritzat el discurs soviètic: l'anomenat "estancament breznevià" feia acte de presència. Els motius
d'aquest estancament van ser principalment els següents:
La falta d'incentius econòmics, motiu pel qual la massa treballadora duia a terme les seves tasques de
manera forçada i sense motivació. Així, els ànims eren baixos i en certa manera també l’efectivitat de
la producció.
La desaparició dels mecanismes repressius que havien mantingut en marxa l'economia durant el
mandat de Stalin com ara el Terror Roig, la Col·lectivització, les Grans Purgues, el Complot dels
Metges, o en casos més individuals, la pena de mort (execucions sumàries), l'enviament de gent
innocent als camps de treballs forçats Gulag i els reassentaments forçats.
La direcció política era incapaç de generar il·lusió col·lectiva a causa dels grans canvis i reformes que
patia constantment el govern soviètic. La gran diferència entre la població rica i pobre anava cada
vegada en augment, ja que l’economia centralista implicava l’existència d'una burocràcia satisfeta amb
la perpetuació del sistema. També la falta d’informació dels òrgans de planificació central sobre les
necessitats locals, generaven una situació impossible de realització en molts sectors importants de
l’URSS. Una altra decisió que prenia sovint el govern soviètic era el manteniment d'empreses
deficitàries; empreses que pel motiu que fos no podien mantenir el nivell de producció apte per generar
uns certs beneficis. Aquestes solien ser mantingudes; o bé per diners en brut que rebien, o bé per
préstecs que mai tornarien. La dificultat per introduir innovacions tecnològiques al marge de la indústria
pesant era força elevada, ja que gran part de l’economia estava destinada a un petit sector,
majoritàriament en el sector armamentista a causa de la Guerra Freda. El predomini dels índexs
quantitatius en els plans quinquennals com a pilar bàsic de la URSS tampoc ajudava gaire, ja que com
s’ha vist abans, les reformes i canvis constants anul·laven completament les decisions convingudes en
els plans.
El fet de trobar-se enmig de la guerra freda suposava que el pànic a una possible nova guerra mundial
augmentés exponencialment; així com la necessitat de sentir-se protegits mitjançant material bèl·lic
que feia augmentar també els costos militars. Aquests, en la línia de la Teoria de Jocs i tenint en compte
el moment en el qual estaven, eren desmesuradament alts.
A tot això hi hem d'afegir la dificultat de la planificació central per coordinar la recuperació del dret dels
treballadors a abandonar una feina, és a dir; un autèntic mercat laboral. Aquest era un element que
impedia una distribució racional de la mà d'obra en el marc d'un sistema allunyat de les realitats locals.
7
El mateix excés de centralització provocava que les xarxes administratives funcionessin de forma
irracional, proveint productes a espais on ja hi eren disponibles, i donant feina innecessària a molts
treballadors, reduint-se la productivitat.
Per tots aquests motius, l’economia es va estancar i amb ella, molts altres factors que l'envoltaven
indirectament com ara l’esperança de vida que es va mantenir constant durant aquest període en
comptes d’augmentar com era el cas d’altres potències mundials.
L’obertura del comerç exterior, també dins el programa de reformes de Breznev, va començar als anys
setanta, impulsada per la necessitat d'importar cereals i accelerar el desenvolupament econòmic. Tot
i això, aquesta obertura portava implícita la liberalització de l'economia que, abans o després, hauria
d'exigir la democratització de la societat. Les dues eren radicalment contràries al sistema polític vigent
a la Unió Soviètica.
Amb Breznev, la immobilitat de la direcció i la falta de control de la base eren la barreja perfecta per a
una burocràcia acomodada entre privilegis i poc partidària dels canvis. En aquest context, i amb un
Partit absorbit per la maquinària burocràtica estatal el sistema va convertir-se en un sistema fantasma,
"sense Partit", incapaç d'assumir lideratges que oferissin solucions i canvis. A diferència de la Xina,
amb un Partit Comunista fort disposat a confiar la direcció́ a nous quadres, a l’URSS el Partit va
esdevenir gerontocràtic (forma de govern oligàrquica en què el poder recau sobre els ancians de la
població), la qual cosa significaria que, amb l'arribada del moment de reformes, la potència oriental
seria dinàmica, mentre que Moscou neutralitzava el procés sufocant la innovació.
L’arribada del novè Pla Quinquennal (1971-1975) es caracteritzà per uns resultats desastrosos en
l'àmbit agrícola, que van obligar al país a importar 14 milions de tones de gra (tot i que la Unió Soviètica
sempre havia estat un país exportador de blat); la dada més important va ser la millora de relacions
entre la Unió Soviètica i els Estats Units, que va millorar notablement el comerç entre tots dos. Això va
comportar que el percentatge de les importacions soviètiques originàries dels Estats Units
augmentessin a un 3%. El progrés industrial anual es va situar en menys del 5% anual.
L'octubre del 1977, va ser aprovada per unanimitat la tercera constitució soviètica, també nomenada
constitució de Breznev, però l'estat d'ànim predominant en el sentiment soviètic popular durant el
moment de la mort de Breznev el 1982, era la de refusar al canvi. Breznev morí el 1982 després de ser
el segon dirigent amb més temps dins el mandat de l’URSS.
(Fig. 6) Taula de l’esperança de vida entre 1960 i 2015. En aquesta es comparen

Japó, Espanya, els Estats Units i la Unió Soviètica. (Font: WikiMedia)
8
4.2. Col·lapse a partir de la dècada dels 80 i principis dels 90

L'estancament econòmic, que esdevindria creixement nul a la dècada dels vuitanta, generaria un gran
creixement de l'economia submergida, que des de 1960 a 1990 es va multiplicar per 18. Aquesta es
barrejava amb l'economia legal, sent un instrument utilitzat per les empreses per maquillar els fracassos
en l'assoliment dels objectius dels plans, un mecanisme que acabaria dinamitant el sistema; i
connectaria les elits legals amb elits mafioses. La millora de la qualitat de vida durant l’època de
Breznev, tot i l'estancament econòmic; fou possible gràcies a aquesta economia paral·lela.
4.2.1. El mandat d’Andropov:

Andropov és conegut com un mandatari revolucionari en el sentit d’acabar d’una vegada per totes amb
les constants reformes. Durant el seu mandat, va intentar millorar l'economia, augmentant l'efectivitat
en la gestió, però no va canviar substancialment els principis del sistema planificat estalinista. També
va destacar per fer neteja interna del govern, en contrast amb la política de Breznev d'evitar conflictes
i dimissions; va començar a lluitar contra la corrupció, contra la violació de la disciplina del Partit, a
l'Estat i al món del treball, la qual cosa el va portar a efectuar significatius canvis de personal. Durant
els 15 mesos que va ocupar el seu càrrec, Andropov va cessar 18 ministres i membres dels Comitès
Centrals dels Partits Comunistes de les Repúbliques Soviètiques, i es van començar a presentar casos
de causa criminal contra alts oficials del Partit i de l'Estat. Per primera vegada, els casos d'estancament
de l'economia i els obstacles en el progrés científic es van fer públics i van ser criticats. El mandat
d’Andropov va ressaltar per la intensitat de les relacions amb els Estats Units. Tot i que va llançar una
sèrie de propostes que incloïen la reducció dels míssils nuclears d'abast a Europa i una trobada amb
el president dels EUA (Ronald Reagan), aquestes propostes van ser refusades per les administracions
del mateix president. Les tensions de la Guerra Freda van augmentar, amb la qual cosa les converses
per al control de l'armament URSS-EUA es va suspendre per part de la Unió Soviètica el novembre de
1983. Andropov va morir a causa d'una insuficiència renal el 9 de febrer de 1984, motiu pel qual les
seves reformes no es van poder establir.
4.2.2. El mandat de Txernenko

La designació de Txernenko pel Comitè Central el 13 de febrer de 1984 es va entendre com la imposició
dels partidaris de l'immobilisme i un intent d'endarrerir tant com sigui possible la veritable successió de
Breznev. Era la imatge de la gerontocràcia instal·lada a la cúpula del partit, hostil a reformes. Tot i això,
va liderar una reforma educativa i va realitzar diversos ajustaments en l'estructura burocràtica de l'Estat.
En política exterior, va negociar un pacte comercial amb la República Popular de la Xina. Tan sols un
any després d'haver assolit el poder, Txernenko, afectat també per greus problemes de salut, va morir
el mes de març de 1985.
4.2.3. Arribada de Gorbatxov al poder

Finalment, en l’última etapa de la Unió Soviètica, les reformes van arribar de la mà del secretari general
Gorbatxov, que va posar-se al capdavant del Partit l’any 1985. Durant la seva administració
s’implantaren les polítiques com coneixem com a Glàsnost i Perestroika. La primera significava la
reforma política; el trànsit cap a un sistema de llibertats i pluralisme polític. La segona és una reforma
basada en la reestructuració del sistema econòmic, duta a terme a l’URSS a la dècada de 1980, una
via que mai va acabar de definir-se del tot, però que pretenia destruir els vells mecanismes de la
planificació centralitzada. Tanmateix, la reforma resultà ser un sonat fracàs. Amb el deteriorament de
la posició del Partit com a cap de l'Estat, l'economia basada en el sistema de coerció política no tenia
fonaments: el règim es quedava sense una política econòmica nacional, creant-se una situació on cada
comunitat vetllava per l’autoprotecció i l’autosuficiència.
9
4.2.4. La crisi del petroli del 86

El 1986 es va originar una autèntica guerra econòmica i financera entre les dues grans potències del
moment: l'objectiu final dels Estats Units era privar a la Unió Soviètica de la seva principal font de
diners; l'exportació de petroli, de la que era la primera productora mundial. Les exportacions petrolieres
eren vitals per a la balança de pagaments soviètica, i una garantia que assegurava la col·laboració dels
països del Bloc de l'Est i d'altres estats satèl·lits. Els estatunidencs aconseguiren convèncer els
governs d'Aràbia Saudita i dels Emirats Àrabs de Kuwait perquè generessin un augment sobtat de la
producció de petroli, de tal manera que el preu del cru s’enfonsés. Així, la indústria i les exportacions
soviètiques tingueren un daltabaix i patiren un greu compromís amb la seva pròpia economia i la dels
països socialistes, que l'hagués portat a una seriosa crisi, arribant fins i tot a la fallida.
Les repercussions d'aquesta acció no es van fer esperar: moltes petites empreses estatunidenques
dedicades al sector van arruïnar-se, les divises estrangeres dirigides cap a Orient Mitjà van alentir-se i
l'Iraq, aliat dels Estats Units, patí un seriós enfonsament econòmic; aquests efectes ja havien estat
previstos abans d'iniciar-se aquestes accions, però mai no van ser acceptats pels països implicats
(inclosos els Estats Units), encara que posteriorment alguns països, com l'Iraq, van intentar marxar
d'aquesta ofensiva econòmica. La reacció soviètica també fou gairebé immediata. D’aquesta manera,
va augmentar la seva producció fins a límits històrics en l’àmbit mundial, arribant gairebé als 14 milions
de barrils diaris (simplement, la Unió Soviètica va extreure tot el petroli que va poder), estenent-se
aquesta situació fins al 1989, quan el fonament més gran soviètic i pilar de tota la seva producció,
Samotlor, va caure en picat, arrossegant a gairebé tot el país, moment en què la seva producció va
caure a menys d'11 milions de barrils diaris. Arribats a aquest punt, la Unió Soviètica es va veure
privada d'una part important de la seva principal font d'ingressos, a l'hora que a causa de la guerra de
l'Afganistan feia que augmentessin la seva despesa.
4.3. Principals sectors econòmics abans de la caiguda

- Agricultura i ramaderia:
L'agricultura i la ramaderia, en especial l'agricultura, van ser sempre un dels sectors més preocupants
de l'economia soviètica, tot i això sempre va estar en desavantatge si el comparem amb la indústria,
malgrat les grans inversions que es van realitzar. Es caracteritzà per una molt baixa productivitat,
malgrat estar completament mecanitzada, i la dependència de les condicions climàtiques van fer que
l’agricultura el principal sector en forta decadència de l'economia soviètica.
- Pesca i recursos forestals:
El 1990 es pescaven a la Unió Soviètica 9,5 milions de tones de peix, sent només superats pel Japó.
La Unió Soviètica posseïa la sisena major flota del món, i la major part de les seves naus eren vaixells-
factoria.
Els seus recursos forestals eren molt grans: gairebé el 40% del territori tenia recursos forestals, la qual
cosa permetia el desenvolupament d'una gran indústria.
- Recursos miners i energètics:
Els seus extraordinaris recursos energètics li van permetre desenvolupar una gran indústria elèctrica:
el 1991 el potencial hidroelèctric estava sent aprofitat al 100%; i el seu gran desenvolupament en
matèria energètica i quantitat de recursos miners hagueren assegurat a la Unió Soviètica un futur
pròsper en aquesta matèria.
- Comunicacions:
Les comunicacions soviètiques requeien en gran manera sobre el ferrocarril: les seves línies
totalitzaven 140.000 km, i d'aquestes uns 40.000 km estaven totalment electrificades: pel que fa a les
carreteres totalitzaven un milió i mig de quilòmetres, dels que més d'un milió estava perfectament
asfaltades i pavimentades. A més, s’ha de tenir en compte la irrupció de les línies aèries.
10
- Electricitat, metal·lúrgia i
siderúrgia:
A més de les ja conegudes
colossals centrals
hidroelèctriques, a les dues
darreres dècades es porta a
terme un pla centrat en l'energia
nuclear i la termoelèctrica.
En producció industrial, la Unió
Soviètica era el primer productor
mundial d'acer i d'alumini. A més,
en el moment de la seva
dissolució, tant la tecnologia
nuclear, com la indústria
aeronàutica o espacial, estaven
en ple creixement.
- Turisme:
A la dècada dels vuitanta i inicis
(Fig. 9) Comparació d’alguns sectors en constant defalliment
dels noranta, la Unió Soviètica
des de 1965 fins a l’any 1991. (Font: Grup Promotor
rebia anualment entre 3 i 4 milions
Santillana)
de turistes, cosa que anava molt bé
de cara als ingressos.
4.4. Dissolució de l’URSS

L'alternativa al Partit no fou una autoritat constitucional i un nou sistema econòmic; sinó un buit de
poder que significaria un col·lapse consumat l’any 1989 mentre el Bloc de l'Est es desintegrava.
Gorbatxov havia abraçat la reforma política, però no l’econòmica, posant fora de joc al Partit sense
tenir en compte que l'economia planificada estava lligada a l'autoritat d’aquest. En context esmentat,
les empreses van deixar de subministrar productes a l'estat, i van passar-ho a fer a un mercat alimentat
per l'increment de l'economia submergida. L'Estat, debilitat, es veia incapaç de recaptar impostos,
imprimint diners
il·limitadament de manera que
generava inflació. Quan el
1991 la vella guàrdia es va
alçar en un cop d'Estat contra
Gorbatxov, el fracàs de l’acció́
va arrossegar tot el que
quedava del vell ordre,
dissolent-se l’URSS en un
tancar i obrir d'ulls. Amb la
caiguda va arribar una
reforma capitalista que jugaria
a favor dels estrats alts d'una
burocràcia beneficiada per les
privatitzacions, a la que no va
poder fer-hi front una població́
sense recursos polítics.
(Fig. 10) Taula que mostra la progressió de la renda per càpita

entre 1913 i 1989. Es comparen diversos països asiàtics com
Singapur, així com estats mediterranis com Portugal; amb la
progressió de la Unió Soviètica. (Font: ElCato.org)
11
5. Anàlisi demogràfic: comparativa amb els Estats Units

La secció que segueix té per objectiu presentar vàries piràmides de població, a partir de les quals poder
realitzar una comparativa entre. Cal que aquesta comparativa destaqui les semblances o peculiaritats
individuals; amb la finalitat d’extreure’n diverses conclusions. Essencialment les piràmides
demogràfiques escollides han estat quatre, dues dels Estats Units i dues de la Unió Soviètica. El criteri
per fer aquesta tria ha estat poder analitzar l’evolució de la població al llarg del període de guerra freda,
que s’estén al llarg d’aproximadament quaranta anys. Tal com ja s’ha fet en altres àmbits, com per
exemple la productivitat agrícola, és interessant poder comparar si existeixen diferències substancials
en un cas i l’altre, i com aquestes han pogut tenir un efecte d’es d’una perspectiva històrica. En l’àmbit
temporal, s’ha escollit com inici de la guerra freda l’any 1950, posat que no existeix una data clara del
començament d’aquesta època. Moments clau són l’any 1945 amb la fi de la Segona Guerra Mundial;
l’any 1949 amb la creació de l’OTAN i l’any 1955 amb l’establiment de la seva contrapart comunista, el
Pacte de Varsòvia. És per aquesta raó, i tenint en compte altres focus de conflicte secundaris que van
tenir lloc en aquell mateix moment; com la Guerra Civil Xinesa o el bloqueig de Berlín, s’ha pres la
decisió fixar la data a l’equador d’aquesta dècada entre guerres. En l’àmbit geogràfic, tant a l’inici com al
final de la confrontació, la Unió Soviètica va mantenir la seva integritat territorial. Tanmateix, en aquest
lapse de temps els Estats Units va incorporar dues regions més l’any 1959; Alaska i Hawaii. Per tant, la
piràmide que correspon a l’any 1991 no representa exactament el mateix territori. Així i tot, tenint en
compte les característiques específiques de la demografia dels dos territoris annexats, aquests no
generen un gran canvi globalment.
En primer lloc, s’analitzaran les dues piràmides corresponents a l’any 1950. Aquestes han estat
extretes de la pàgina PopulationPyramid.1 En aquest sentit, podem veure que ambdues estan dividides
per sexe de tal manera que les dones queden a la dreta i els homes a l’esquerra. Pel que fa als eixos,
al vertical hi trobem les franges d’edat, mentre que a l’horitzontal hi ha els percentatges poblacionals.
Els intervals a l’eix vertical són de cinc anys cada vegada; i van dels 0 fins als cent anys, mentre que a
l’eix horitzontal és de 2 punts
percentuals fins a arribar al 10%.
D’altra banda, una taula ha estat
elaborada per indicar a quins anys de
naixement correspon cada franja
d’edat. A més, aquesta està dividida en
tres seccions en funció de l’etapa vital.
La taula resulta rellevant per tal
d’associar a cada generació certs
esdeveniments que hagin pogut
influenciar de manera significativa la
demografia.
En aquest sentit, si observem la

piràmide dels Estats Units durant la
dècada dels cinquanta, cal que tinguem
en especial consideració l’efecte que
va tenir la Segona Guerra Mundial
globalment. Si bé és cert que
comparativament els Estats Units va
perdre pocs efectius al llarg de la
contesa, aproximadament 400.000
baixes, això va generar el que es
coneix com a “Baby Boom”. Aquesta
reacció va implicar una explosió
(Fig. 9) Piràmide poblacional que mostra la distribució demogràfica, que fou una resposta
demogràfica dels EUA l’any 1950. (Font: sociològica a les pèrdues humanes
PopulationPyramid)
1
https://www.populationpyramid.net/ Data de consulta: 24 de novembre de 2021
12
arran del conflicte i el retorn de gran part de la població masculina des dels camps de batalla.
En aquesta línia, a la piràmide podem observar com

aquesta generació tan nombrosa es comença a
Estats Units i Unió Soviètica
configurar immediatament després de 1945 a les Grans
franges inferiors. Aquesta cohort fruit de l’alta natalitat 100+ 1850+
s’estendria fins a l’any 1964, de tal manera que rep el Entre 95-99 1855-1851
nom de generació X. Una altra tendència general que
podem observar és el fet que, encara que neixin més Entre 90-94 1860-1856
persones del sexe masculí que femení; aquestes Entre 85-89 1865-1861
últimes tenen més presència a les capes altes de Entre 80-84 1870-1866
l’historiograma. Això situa a les dones en una
esperança de vida sensiblement superior als homes. Entre 75-79 1875-1871
D’altra banda, si ens fixem en la forma de la piràmide, Entre 70-74 1880-1876
podem veure que aquesta té una mancança de Entre 65-69 1885-1881
naixements a les franges d’entre deu i vint anys. Això
es deu molt probablement als anys d’incertesa Adults
Entre 60-64 1890-1886
Any 1950
econòmica i política que es viuen durant la dècada de
1930 causats pel Crack del 29. Tanmateix, aquesta Entre 55-59 1895-1891
baixada de la natalitat seria totalment compensada
més tard per la generació que la seguiria. A tall de Entre 50-54 1900-1896
conclusió, podem dir que abans de 1930 la distribució Entre 45-49 1905-1901
de la població estatunidenca era en gran part Entre 40-44 1910-1906
expansiva. La recessió massiva i la guerra dels
pròxims quinze anys formaran una piràmide Entre 35-39 1915-1911
regressiva amb una baixa natalitat. Això es veurà Entre 30-34 1920-1916
corregit en acabar la contesa per l’explosió Entre 25-29 1925-1921
demogràfica, la ràpida industrialització i el
consegüent augment del PIB per càpita. Entre 20-24 1930-1926
Entre 15-19 1935-1931
A continuació, podem fixar-nos en la piràmide de
població de la Unió Soviètica. Val a dir que Joves
l’historiograma escollit correspon únicament a la Entre 10-14 1940-1936
RSFS de Rússia; per la qual cosa no es tenen en Entre 5-9 1945-1941
compte les 14 repúbliques restants. Aquesta decisió Entre 0-4 1950-1946
sorgeix arran del fet que la piràmide de Rússia resulta
molt útil en l’àmbit comparatiu, ja que mostra (Fig. 10) Taula on es mostren les
clarament tendències molt concretes. Tanmateix, diverses cohorts presents als Estats
Units l’any 1950. (Font: pròpia)
s’han tingut igualment en compte les dades del Cens
Soviètic de 1959, que conté la informació demogràfica específica de cada república socialista soviètica
(RSS). Per tant, si analitzem la piràmide podem inferir algunes diferències amb l’estatunidenca. La
primera és la clara desproporció entre homes i dones, que encara a principis del segle XXI té efectes
considerables en la baixa natalitat a Rússia. Això es deu a les grans pèrdues demogràfiques fruit de
la fam (Holodomor), les purgues estalinistes i la Segona Guerra Mundial; que causà uns 27 milions
de morts. Aquesta desigualtat és tan profunda que en alguns nivells de la piràmide, les dones més
que dupliquen els homes. D’altra banda, podem observar també que l’estructura poblacional, almenys
fins a 1915, és essencialment expansiva. A partir d’aquest moment, veiem una notable reducció de la
natalitat, associada directament a la Primera Guerra Mundial i la inestabilitat interna del país. Aquesta
baixa natalitat s’estén fins a l’any 1925, després de la Revolució Russa i la conseqüent Guerra Civil que
acaba el 1923. Tanmateix, la difícil situació econòmica allargà la situació de dèficit en l’àmbit de la
natalitat. És només a partir de 1926, havent acabat els conflictes externs i interns, que la Nóvaia
Ekonomitxéskaia Polítika (NEP) comença a tenir efectes positius en l’economia del país. És a partir
d’aquesta que s’aconsegueixen pal·liar les conseqüències del Comunisme de Guerra. De fet, l’any
1927 fou un moment de gran producció agrícola, recuperant els nivells d’abans de la guerra. És
13
segurament degut a aquesta millora

general de la situació econòmica que
veiem un augment de la natalitat a les
franges que abasten les persones d’entre
10 i 24 anys. Així i tot, l’estrat que comprèn
la generació nascuda entre 1931 i 1935
pateix un notable descens.
És molt possible que aquest es degui al fet
que a finals de l’any 1927 i al llarg de 1928,
la manca d’incentius dels petits propietaris
agrícoles per vendre el gra a l’estat,2 va
generar una reacció política que
desencadenaria una col·lectivització
forçosa de la producció dels camps l’any
1929. Aquest seria un procés que
s’allargaria almenys una dècada i causaria
una gran tensió social entre els opositors a
la col·lectivització i els planificadors. En
aquest sentit, la producció agrícola va
quedar greument disminuïda així com el
bestiar, reduït a la meitat. La regió més (Fig. 11) Piràmide poblacional de la RSFS de
castigada amb diferència, fet que podem Rússia l’any 1950. (Font: PopulationPyramid)
observar a la seva demografia, és Ucraïna. Aquesta república fou víctima d’una forta repressió política
i en certa manera, portada a una situació de fam generalitzada coneguda com l’Holodomor. Més greu
serà encara la caiguda de la natalitat que experimenta la generació que es mou a la franja d’entre 5 i
9 anys. Podem veure que aquesta va molt lligada a l’inici de l’Operació Barba-roja i l’entrada de tropes
alemanyes a territori soviètic, que té el seu inici l’any 1941. Aquests nivells baixos es mantindran al
llarg dels anys de conflicte. Així i tot, de
la mateixa manera que als Estats Units,
la població començarà a recuperar-se i
estabilitzar-se després de la Segona
Guerra Mundial. Tanmateix, aquesta
recuperació serà molt més lenta, en part
per la destrucció causada pel conflicte i la
manca d’immigració exterior.
Seguidament, es plantejaran un seguit
d’observacions envers l’historiograma
estatunidenc del 1991. Aquest ha estat
extret de la pàgina Datos Macro3.
(Fig. 12) Piràmide poblacional dels Estats Units l’any

1991. (Fig. 13) Gràfica que mostra la proporció entre
grups d’edat, ídem. (Font: Datos Macro)
2
Aquesta crisi es deu a la desproporció entre els preus de la producció industrial i la producció
agrícola. Mentre els preus dels equipaments industrials necessaris per la generació de gra es
disparaven, els incentius dels petits propietaris per vendre els productes a l’estat disminuïen, degut als
baixos preus de compra. Aquest fenomen fou anomenat Crisi de les Tisores.
3
https://datosmacro.expansion.com/demografia/estructura-poblacion/usa Data de consulta:
24 de novembre 2021
14
A diferència de l’anterior, aquest només arriba

fins als vuitanta anys. De la mateixa manera,
a l’eix horitzontal els percentatges no
sobrepassen els sis punts. Així i tot, els
intervals en els dos eixos són iguals als
proposats per PopulationPyramid. En aquest
sentit, també ha estat creada una taula per
indicar a quins anys correspon cada franja
d’edat. De manera força visible, aquest és un
gràfic que representa una situació bastant
continuista del que havíem vist anteriorment.
En aquesta línia, les dones segueixen
superant als homes en els estrats superiors, i
la generació X és la protagonista d’aquest
moment històric. Per altra banda, la forma
global de la piràmide ens pot fer pensar que
aquesta ha adquirit una forma regressiva per
una natalitat en descens. Això és correcte,
però si posem l’historiograma en context,
Estats Units i Unió Soviètica veurem com a les generacions posteriors, els
naixements experimenten una lleugera
Grans
recuperació. Això posa en relleu la possibilitat
100+ 1891+ que aquest procés de fecunditat decreixent es
Entre 95-99 1896-1892 veiés impulsat per l’estancament econòmic i
Entre 90-94 1901-1897 inflació de 1970 i la posterior Crisi del Petroli
Entre 85-89 1906-1902 de 1973.
Entre 80-84 1911-1907 Tal com és visible en aquesta gràfica lineal

que correspon a l’any 1991, als Estats Units la
Entre 75-79 1916-1912 majoria de la població estava conformada per
Entre 70-74 1921-1917 adults en edat de treballar. Aquests adults són
Entre 65-69 1926-1922 fruit del fenomen que ha estat esmentat més
Adults amunt, el Baby Boom. De la mateixa manera,
podem observar com la natalitat decreix de
Entre 60-64 1931-1927
Any 1991
manera progressiva, en tant que cada vegada

Entre 55-59 1936-1932 els joves menors de quinze anys ocupen una
Entre 50-54 1941-1937 proporció més petita de la societat. Per la
Entre 45-49 1946-1942 seva banda, aquelles persones que han
superat la seva etapa adulta van en augment,
Entre 40-44 1951-1947 fonamentant amb el temps un envelliment de
Entre 35-39 1956-1952 la població. Veient això, caldria esperar que la
Entre 30-34 1961-1957 piràmide dels Estats Units fos similar a les de
Entre 25-29 1966-1962 les societats europees, és a dir regressives;
però en realitat l’historiograma és estable pel
Entre 20-24 1971-1967
factor de la immigració, que amplia els estrats
Entre 15-19 1976-1972 en edat de treballar. Encara que aquesta
Joves realitat no sigui visible en la fotografia que
Entre 10-14 1981-1977 ens dona el 1991, aquest fenomen migratori
es farà molt patent al llarg de les dècades
Entre 5-9 1986-1982
vinents.
Entre 0-4 1991-1987
(Fig. 14) Taula on es mostren les diverses
cohorts poblacionals en base a grups d’edat l’any
1991. (Font: pròpia)
15
D’altra banda, la quasi extinta Unió

Soviètica, encara mostra els estralls de la
primera meitat del segle XX a la part
superior de l’historiograma. De la mateixa
manera, podem veure com a partir del
1950 la natalitat també és afectada pel
fenomen Baby Boom. En general, aquesta
es mantindrà molt estable durant els
pròxims anys amb algunes excepcions
com les que observem a la franja d’entre
20 i 29 anys. Aquesta coincideix amb un
moment de fortes tensions internacionals
com la que a la Unió Soviètica es conegué
com la Crisi del Carib (míssils cubans), i
els anys d’estancament econòmic i polític
sota l’administració del secretari general
Bréjnev. Aquest gran estancament fou un
dels primers indicis que el sistema podia
col·lapsar a llarg termini, tal com succeiria
a la dècada dels noranta. També, aquesta
gràfica ens mostra una diferència (Fig. 15) Piràmide poblacional de la RSFS de Rússia
important amb la de 1950 amb relació a l’any 1991. (Font: PopulationPyramid)
l’esperança de vida. La Unió Soviètica, al
llarg dels últims quaranta anys, va aconseguir que aquesta augmentés, trobant el seu punt més alt a
finals dels anys vuitanta. Això es veu aquí reflectit en els nivells superiors de la piràmide, per exemple
a la franja d’entre 70 i 74; en la qual el percentatge de població ha crescut de manera notable, i
sobretot entre les dones. Tanmateix, comparativament amb els Estats Units, estava encara molt lluny
d’assolir els més de setanta-cinc anys d’esperança de vida. També és cert que la fita aconseguida
per la Unió Soviètica seria malmesa amb la crisi que generaria la seva caiguda i disgregació.
Per finalitzar aquest informe, és rellevant posar en relleu el fet que la demografia dels Estats Units i
l’URSS parteixen de dues situacions radicalment diferents. Mentre que per una banda la Segona
Guerra Mundial ha suposat pèrdues humanes i materials més aviat petites pels nord-americans; pels
soviètics suposa una devastació sense precedents en tots els àmbits. A més, cal tenir en compte que
fins i tot la situació anterior al conflicte era molt diferent. Mentre que per una banda es patien els
efectes de la Gran Depressió i la manca de solucions polítiques a la pobresa; per l’altra es vivia un
retard en el desenvolupament industrial, una catàstrofe en la producció agrícola i un estat repressiu
amb la dissidència. Si bé és veritat que el Crack del 29 no va tenir un efecte rellevant a la Unió
Soviètica, els problemes que aquesta estava enfrontant en aquell moment eren fins i tot més greus.
Per tant, podem afirmar amb seguretat que les condicions en les quals se supera el 1950 estan molt
lluny de ser equivalents. Així i tot, hem pogut veure com l’evolució d’un país i l’altre al llarg de la segona
meitat del segle XX tampoc tenen res a veure. Mentre els nord-americans experimenten després de
la Segona Guerra Mundial una de les millors etapes industrials de la seva història; l’URSS haurà de
lluitar per assolir nivells de vida similars pels seus ciutadans, sense aconseguir-ho finalment. No fou
només una qüestió d’incapacitat de fer front al seu rival, sinó que el sistema ja va demostrar totes les
seves insuficiències en diversos àmbits com la productivitat, el comerç exterior, la capacitat militar o
l’estabilitat política. És per aquesta raó, que podem arribar a la conclusió que la demografia de les
dues superpotències ens dona respostes reveladores envers l’estatus de cadascuna. Tot i el temor
dels Estats Units per la creixent influència en l’àmbit internacional del seu competidor, les xifres de
les quals disposem actualment demostren que més enllà de la possibilitat d’un conflicte nuclear a
gran escala; l’amenaça soviètica no era tan gran en el marc d’una guerra sostinguda al llarg del temps.
A més, la multiplicitat de conflictes que assetjaven eren un pronòstic de la seva imminent caiguda.
16
6. Conclusió
A tall de conclusió, cal recalcar les conseqüències que ha tingut en el curt i el llarg termini el col·lapse
generalitzat del Bloc de l’Est tant en el seu àmbit immediat com des d’una perspectiva macro. De la
mateixa manera, és important ponderar els efectes no només econòmics, sinó també sociopolítics.
En aquesta línia, l’ensorrament té unes conseqüències devastadores sobre una economia que havia
deixat de créixer de manera sostinguda des de feia anys. Tot i no tenir dades en abundància de les
que llavors van esdevenir exrepúbliques, el que si sabem del cert és que la crisi viscuda a la RSFS
de Rússia en la dècada dels noranta no té precedents. Per posar un exemple d’això, una dècada
després del col·lapse, el complexa industrial rus encara no havia recuperat els seus estàndards del
període socialista. En aquest sentit, les dades ens mostren que gairebé el quaranta per cent de la
totalitat dels sectors industrials crítics havien estat desmantellats. De fet, es podria dir que en molts
sentits, els efectes fruit de la recessió encara perduren en molts àmbits. Per mostrar això, el cas més
conegut és el del sector armamentista. Aquest, a més de veure’s esquarterat amb la independència
d’Ucraïna; ha mantingut el pitjor de l’era comunista. D’aquesta manera, no només el país és incapaç
de controlar les diverses fases de producció del material militar que necessita; sinó que les principals
empreses russes d’aquesta branca han resultat ser entre sis i set vegades menys productives que la
seva contrapart americana, Martin Lockheed. Això es deu en gran part al factor treball, ja que el sector
ha estat el blanc del clientelisme polític. Igualment, no podem deixar d’esmentar el paper que van
jugar les elits en la transició cap a l’economia de mercat; les quals van consolidar el seu poder com a
tenidors en els àmbits que havien estat privatitzats. Encara ara, Rússia és un país on l’estat s’identifica
en el sector privat i viceversa, cosa que implica necessàriament un sever i nociu intervencionisme.
A causa d’aquesta manca de liberalització del mercat, moltes de les de zones que van patir la
depressió a finals de segle passat, encara es troben en una situació de pobresa més o menys
generalitzada; situació que es dona essencialment fora de les ciutats principals del país. Per
reafirmar-nos en aquest posicionament, només cal donar una ullada als plans de reformes que el
Kremlin ha estat intentant implementar durant l’última dècada. Aquests, en gran part, no han obtingut
l’èxit esperat a causa del fet que se sustenten en fonaments de fang, és a dir; una economia dèbil.
Precisament per aquest motiu, la Xina ha ocupat el lloc de la que havia disputat la segona posició
com a potència mundial. En aquesta línia, a Rússia només li resta el seu hard power en les regions
circumdants que abans li pertanyien. Com veurem a continuació, molta de la seva política exterior va
dirigida a mantenir o recuperar el poder que va ostentar en el passat.
Deixant de banda això per un moment, cal meditar sobre el fet que una fórmula com la xinesa s’hagi
mostrat fins ara tan exitosa. L’actual lluita entre els Estats Units i el gegant asiàtic pot semblar un
escenari similar al que es va viure durant la segona meitat del segle XX, però certament aquesta
pugna serà fins i tot més difícil de decidir. Encara que ara sembli que el model socialista no podia
funcionar pels seus problemes de base, com per exemple la fixació de preus; va haver-hi un moment
on això no estava tan clar. Només cal recordar la frase del periodista nord-americà Lincoln Steffens
després d’haver visitat la Unió Soviètica: “He vist el futur, i funciona”. Per tant, podem pensar que ens
trobem ara mateix en la mateixa situació. Així i tot, també es pot pensar que un model tan insidiós
com el comunista, almenys en el seu vessant ideològic; ha escollit les eines més útils de l’economia
de mercat per perpetuar-se en el poder i no cometre els mateixos errors que el seu antecessor. Com
a mostra d’això, destacar la iniciativa que Beijing vol implementar per evitar haver de compartir la
dominància amb l’emergent contrapoder econòmic. Aquest pla anomenat “Prosperitat Comuna” té
l’objectiu d’exercir un major control sobre les grans empreses, suposadament en favor de la societat.
Per tant, tot i que el capitalisme permet a la societat xinesa gaudir d’estàndards de vida mínimament
similars als que existeixen a Occident, el poder polític és ferri.
Havent establert això, es podria incidir en els efectes no immediats del declivi, que ens traslladen a
l’àmbit de la geopolítica. Existeixen diverses conseqüències que troben la seva gènesi en aquest fet
històric, per la qual cosa és important posar el focus en els lligams més fàcilment visibles, per després
fixar-se en les relacions de causalitat menys evidents. En primer lloc, després de la caiguda, la moral
russa es va veure durament colpida davant del risc de perdre la seva prevalença política en l’àmbit
17
internacional. D’això se’n deriva en gran part la política exterior de desestabilització que l’estat rus ha
estat impulsant contra la resta de països occidentals. A tall d’exemple, podem posar el cas dels estats
bàltics i la constant amenaça que pateixen arran dels continuats atacs informàtics. De la mateixa
manera, es pot esmentar la intervenció a Ucraïna i l’annexió de les regions orientals del país a través
de la utilització de milícies privades. Això té sentit en la mesura que aquestes iniciatives es van dur a
terme en un moment de baixa popularitat de Putin; i l’operació va ser utilitzada com a maniobra política
per a reafirmar el poder l’estat. Igualment, no podem oblidar la multiplicitat de conflictes regionals que
la disgregació de l’estat soviètic deixa al seu darrere. Per esmentar-ne uns quants, cal recordar les
dues guerres txetxenes i el conflicte a Daguestan i Ossètia del Sud. També la dictadura Bielorussa
es pot considerar un romanent de la Guerra Freda, així com la pugna entre Armènia i Kazakhstan.
Per acabar, considerem que existeixen diverses vies a través de les quals seria possible estendre la
recerca. Alguns exemples d’això poden ser, fins a quin punt el sistema econòmic soviètic depenia de
la força de treball reclosa en els camps Gulag, així com les característiques de la població
penitenciària. D’igual manera, es podria esmentar les similituds i diferències entre els diversos països
que conformaven el Consell d’Assistència Econòmica Mútua (COMECON), per així destacar el grau
d’assoliment econòmic i l’eficiència de la planificació central. Per últim, una qüestió rellevant per la
nostra anàlisi seria esbrinar la possible vinculació entre les polítiques d’apertura dutes a terme a la
República Popular de la Xina amb les de la Unió Soviètica.
7. Bibliografia:
 CHYSTILIN, Dymitro. “Estudio sobre el desarrollo económico: principios básicos, modelo y
evidencia empírica”. Ensayos Revista de Economía. Volum XXX, Nº 1, 2011, pp. 71-106.
Recuperat de: https://www.researchgate.net/publication/227430769_Estudio_sobre_desarrollo_
economico_principios_basicos_modelo_y_evidencia_empirica
 LEWIN, Helena; AGUILA, Mercedes. “Algunos conceptos de evaluación de la Reforma Agraria

en la Unión Soviética”. Instituto Interamericano de Ciencias Agrícolas. Nº 130. 1969, p. 5.
Recuperat de: https://repositorio.iica.int/handle/11324/17446?locale-attribute=fr
 PARRA, Julio. “Principales problemas de la economía soviética y su incidencia en el final de la
URSS”. Universidad Nacional de Colombia Sede Bogotá. 2012, pp. 73-105. Recuperat de:
http://resistir.info/livros/julio_parra_urss.pdf
 PLANELLS BONED, Francisco. “Vulnerabilidades estratégicas del Pacto de Varsovia: la
demografía de la URSS”. Boletín de Información. Nº. 210, 1989, p. 2. Recuperat de:
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4769529
 RÍOS, Xulio. “Prosperidad Común”. Observatorio de la Política China. 10 de setembre de 2021.

Recuperat de: https://politica-china.org/areas/sociedad/prosperidad-comun Data de consulta: 25
d’octubre de 2021.
 SAHUQUILLO, María. “Las crisis en el espacio postsoviético ponen a prueba la influencia de
Putin”. El País. 20 d’octubre de 2020. Recuperat de: https://elpais.com/internacional/2020-10-
10/las-crisis-en-el-espacio-postsovietico-ponen-a-prueba-la-influencia-de-putin.html Data de
consulta: 13 de desembre de 2021.
 VALDERA GIL, Juan Miguel. “Economic Policy and Strategy in Soviet Union”. La Balsa de Piedra.
Nº 3, 2013, p. 3. Recuperat de: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4188184
18

La Caiguda de La Unió Soviètica

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

La Caiguda de La Unió Soviètica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Arnau Lluch, Enric Masclans i Xavi Casajuana 15 de desembre de 2021

3. Economia des del 1950 fins al 1970

Aquí podem observar la nova

4. Economia des del 1970 fins al 1991

4.1. Estancament Breznevià

(Fig. 6) Taula de l’esperança de vida entre 1960 i 2015. En aquesta es comparen

4.2. Col·lapse a partir de la dècada dels 80 i principis dels 90

4.2.1. El mandat d’Andropov:

4.2.2. El mandat de Txernenko

4.2.3. Arribada de Gorbatxov al poder

4.2.4. La crisi del petroli del 86

4.3. Principals sectors econòmics abans de la caiguda

4.4. Dissolució de l’URSS

(Fig. 10) Taula que mostra la progressió de la renda per càpita

5. Anàlisi demogràfic: comparativa amb els Estats Units

En aquest sentit, si observem la

En aquesta línia, a la piràmide podem observar com

segurament degut a aquesta millora

(Fig. 12) Piràmide poblacional dels Estats Units l’any

A diferència de l’anterior, aquest només arriba

Entre 80-84 1911-1907 Tal com és visible en aquesta gràfica lineal

manera progressiva, en tant que cada vegada

D’altra banda, la quasi extinta Unió

 LEWIN, Helena; AGUILA, Mercedes. “Algunos conceptos de evaluación de la Reforma Agraria

 RÍOS, Xulio. “Prosperidad Común”. Observatorio de la Política China. 10 de setembre de 2021.

You might also like