T5.

FONAMENTS DE LA CONDUCTA I DE L’APRENENTATGE

1. APRENENTATGE
Adquisició de coneixements a partir de l’estudi o l’experiència, es una modificació de la conducta gràcies a
l’experiència prèvia, a més a més la conducta ha de ser observable.

1.1 CONCEPTES PER ENTENDRE EL PROCÉS D’APRENENTATGE

- Estímul: Es un senyal capaç de provocar una resposta a l'organisme
- Resposta: És qualsevol activitat de l’organisme a conseqüència de la presència de l’estímul
- Habituació: Disminució de la resposta a causa de la presència repetitiva de l’estímul
( ↓ Resposta → Estímul ↑↑ )
→ Si t’acostumes a l'estímul, la resposta disminueix
- Sensibilització: Augmenta la resposta davant de la presència repetida d’un estímul (↑ Resposta →
Estímul ↑↑)
→ Quan comença a plorar un bebè i no para ( l'estímul es repeteix en el temps ) la nostra resposta
és posar-nos més nerviosos perquè no sabem què fer.
- Conseqüència: Un fet que passa després de realitzar una conducta

1.2 TIPUS D’APRENENTATGE

Existeixen dues maneres d’aprendre
● Aprenentatge per associació: les persones aprenem a partir d’associar dos tipus de successos.
Normalment es fa mecànicament.
EX: Si no estudiem i suspenem, ho associem

1. Condicionament clàssic ( Pàvlov ): Associació entre dos estímuls que es presentés de manera
consecutiva i es produeix associació d’estímul resposta.

1. Gos → saliva (resposta incondicionada ) = menjar ( estímul incondicionat )

Campana ( estímul neutre ) → estímul condicionat

2. Gos → campana ( estímul condicionat )→ salivar ( resposta condicionada )

- Estímul incondicional: Estímuls bàsic per la supervivència que provoca una resposta automàtica
involuntària sense aprenentatge.
- Resposta incondicional: Resposta reflexa ( biològica ) que apareix quan es presenta l'estímul
incondicional i no necessita aprenentatge perquè es produeix de manera inconscient
- Estímul condicionat: Abans de ser condicionat es neutre
- Resposta condicionada: Resposta apresa davant un estímul condicionat
PROCESSOS BÀSICS
1. Adquisició: es la fase de l’associació entre un estímul condicional i un incondicionat
( aprenentatge per associació ) EN → EC
EX: el gos saliva perquè li donarà menjar

2. Extinció: Es el procés pel qual un comportament après i que forma part de la persona es pot modificar. Es
modifica debilitant l’associació existent entre estímuls, un cop s’ha produït el condicionament s’ha de
presentar de manera aïllada un estímul condicionat sense que tingui lloc l’estímul incondicionat.
EX: No sempre que soni la campana li donen menjar i així aniran modificant la conducta

3. Recuperació espontània: Pàvlov va pensar que si deixava passar un temps després de l’extinció de la
resposta condicionada i no es presenta l’estímul condicionat, en tornar a sentir la campana el gos tornava a
salivar així que va concloure que l’extinció no tenia la capacitat de reduir totalment la resposta. No la podia
eliminar totalment l’extinció, però si la reprimia.
EX: Un comportament après no es pot eliminar del tot.

4. Generalització: Pàvlov pensava que aquest procés té lloc quan la resposta condicionada es presenta
davant de l’estímul condicionat, també davant d’estímuls similars.
EX: si el gos en comptes de la campana sentia un so similar a la campana, el gos també responia amb una
resposta condicionada.

5. Discriminació: procés oposat a la generalització, capacitat que té el subjecte que ha passat per un procés
de condicionament de saber diferenciar un estímul condicionat d’un altre que no es.
EX: Un gos escolta un so semblant a la campana, però ho sap diferenciar del so original.

APLICACIONS
- Psicologia clínica: Dins de la teràpia cognitiva-conductual que utilitza aquests processos bàsics per
tractar problemes d’ansietat i trastorns de conducta
EX: Tècnica de l’exposició: es van presentant petits estímuls que generen ansietat, perquè el pacient
s'habituí aquests casos. Produeix al principi molta ansietat, però a manera que s’acostuma va disminuint.
Objectiu: L’extinció→ Sabem que no es pot eliminar del tot però sí disminuir-lo

- Psicologia de publicitat: Els publicistes el que fan ens inviten al fet que associem diferents productes
amb característiques físiques, o bé que associem productes a diferents emocions.
EX: La coca-cola provoca emocions agradable, els colors també provoquen emocions com el blau que
recorda al mar.

Aquest tipus de condicionament, el que fa l'organisme aprèn a associar un estímul amb una resposta natural o
biològica ( salivació ). Actua en funció del comportament que ja existeix en la presència d’una senyal o estímul
après.
 2. Condicionament operant ( Skinner ) : associació entre un estímul, una resposta i una conseqüència.
Aquest condicionament es un aprenentatge que es produeix a partir de les conseqüències de la conducta i a
més a més pot implicar en l’aprenentatge de noves accions
- EX: Quan un gos el cridem i ve i s'asseu davant, ho fa perquè possiblement per practicar aquesta
conducta si feia cas li premiaves i ho associa.
Un alumne estudia perquè els pares alguna vegada l’han premiat i ho associa i fa un aprenentatge.
La finalitat de les conductes es actuar en un context per obtenir una cosa desitjada o per evitar alguna cosa
desagradable.

A la dècada de 1920 Skinner va ser qui va desenvolupar tots els principis del condicionament operant. Ell
va fer un estudi amb rates i coloms, va fer una estructura que es deia “ les caixes de Skinner”.

Les rates van fer un aprenentatge, aquestes caixes tenien palanques, cadascuna d’ellas donava una
recompensa, l'animal en pressionar li donava aigua o menjar

Segons Skinner el concepte operant significa qualsevol conducta activa opera sobre el medi ambient per
generar conseqüències. Els animals canviaven les conductes a través del reforç i del càstig.

FONAMENTS BÀSICS
Skinner va diferenciar dos tipus de conductes que poden fer.
- Les conductes de resposta: Són les que fem de forma automàtica i reflexa i que no necessiten un
aprenentatge previ
- Conductes operants: conductes o respostes que estan sota el nostre control conscient, algunes d’aquestes
conductes passaran de manera espontània i d’altres a propòsit, però les conseqüències que tinguin aquestes
accions influeixen en les nostres respostes del futur i això vol dir que hi ha hagut un aprenentatge. El premi
reforça la conducta.

També va estudiar les conseqüències que segueixen les nostres conductes.

Reforç: Normalment, el reforç es verbal, augmentar la probabilitat per tornar a repetir la conducta. Quan fem un
reforç i volem que es repeteixi la conducta ha de ser immediat a la conducta
- Reforç positiu: Són aquells objectes o respostes agradables que apareixen després d'una conducta
- Reforç negatiu: Es la retirada d’aquella conducta, resposta o objecte desagradable després de fer una
determinada conducta. Quan això passa, ens sembla bé
EX: Per un alcohòlic es evitar entrar en un bar.
El reforç pot ser primari o secundari
- Primari: No necessita un aprenentatge previ per ser una cosa gratificant o positiu, perquè són gratificants
per si sols.
EX: Satisfer la gana, ningú ens ha ensenyat → conducta biològica.
- Secundari: Necesitan un aprenentatge previ, per si sols no tenen valor, però adquireixen sentit de
recompensa quan s’associen els primaris
EX: Els diners són un reforç secundari, en si no tenen valor, però nosaltres li donem per poder
comprar, per aconseguir recursos primaris

Càstig Conseqüència negativa: Qualsevol objecte, conducta que redueix o debilita la probabilitat de que es
repeteixi una conducta.
- Càstig positiu: Es produeix com s’administra un estímul que volem evitar. És cert que poden provocar que
la conducta es redueixi, però també tenen efectes secundaris no desitjats. Un càstig ens assenyala una
conducta que no hem de fer, però no ens mostra una alternativa.
EX: Quan no vols que el nen toqui l'endoll, i cada vegada que ho fa li dones un cop.
- Càstig negatiu: Es produeix quan eliminem un reforç agradable per provocar l’extinció de la resposta.
EX: No jugaràs a la consola si arribes a casa amb una amonestació.

REFORÇ
+ Afegim alguna recompensa agradable com una galeta, per augmentar la probabilitat d’un comportament.
- Volem augmentar el comportament desitjat, li traiem alguna cosa com la corretja.

CÀSTIG
+ Afegim una resposta desagradable per disminuir el comportament.
- També volem disminuir el comportament, però traient alguna cosa agradable com el llit

● Programes de reforç: Serveixen per modificar conductes

Són programes que estan compostos per unes regles que ens indiquen en quin moment i sota quina circumstància
una resposta pot anar seguida d'un reforç.
- Programes de reforç continu: Sempre aplicarem un reforç quan es doni la resposta que volem augmentar.
EX: Quan cada mes en acabar de treballar 30 dies et donen un sou.
- Reforç intermitent: Quan les respostes algunes vegades es reforcen. Tot i que el reforç s'interromp la
conducta persisteix.
EX: Quan fiques diners en les màquines i no sempre guanyes recompensa. ( tragaperras )
PROCESSOS BÀSICS
1. Adquisició: Es quan es reforça la conducta per primera vegada i es manté el reforç en successives
situacions.

2. Generalització: Les conductes enfortides a través del reforç tendeixen a generalitzar-se en situacions
similars
EX: Si ensenyem a partir del reforç a un nen a no tirar pedres a un parc, o generalitzarà i no ho farà per
exemple al carrer.

3. Discriminació: Es la capacitat per saber discriminar en quines situacions hauré de fer la conducta perquè
tinc el reforç i en quines no perquè no el tinc.
EX: si cada vegada que fas els deures el de mates et posa un positiu i la de psicologia no, només acabaràs
fent els de mates perquè es on hi ha el reforç.

4. Extinció: Es produeix quan es deixa de reforçar una conducta que abans es reforça, l’extinció d’aquesta
conducta serà gradual, fins que arriba un moment que aquesta conducta apareix amb la mateixa freqüència
que abans de ser reforçada.
EX: Has d'ensenyar a un gos a què detecta droga, cada vegada que trobi una droga li donen un premi. Però
un dia el deixes de premiar, el gos no deixa de buscar, però hi haurà un moment que ho deixarà de fer.

5. Recuperació espontània: després de l’extinció d'algunes conductes poden tornar a aparèixer de manera
espontània.
EX: El gos al cap d’un any sense fer la conducta, un dia de cop busca droga.

APLICACIONS
- Psicologia clínica: perquè en teràpia, sobretot per un comportament com autisme, síndrome de Down.
La comunicació a aquestes persones no sempre es igual d’eficaç. Els premis l'ajuden molt a reforçar la
conducta.
- Educació: s’aplica per millorar conductes dels alumnes o reforçar la vida social.
- Ensinistrament d’animals: A partir del reforç podem aconseguir conductes més simples, com que
s'assegui el gos, o et doni la poteta.

Aprenentatge per observació social ( Bandura ): Es tracta d’un canvi relativament estables de la conducta
d’una persona a conseqüència de l’observació d’un model.
També es pot dir aprenentatge vicari, per imitació o modelatge.
→ Quan veus una coreografia de ball, i després ho copies
→ Els bebès en començar a veure el que fan es el gest de riure ( és un gest d’imitació )
Mitjançant experiències directes o indirectes a través de l’observació d’altres persones que ens serveix de
modelatge.
- Gent que fa que ens influeix: Família, xarxes socials, amics
A partir de l’observació les persones aprenem quins comportaments són socialment valorats i quins són castigats.
EX: Valorat → Recollir l’excrement del gos
EX: Castigat → Robar, matar
Així tot el reforç del medi extern no és l'únic factor que influeix en l’aprenentatge i el comportament. Bandura va
descriure factors de reforçament intern, Factors com la satisfacció, l’orgull, el sentit d'haver obtingut alguna cosa.
Va fer un experiment en el que va dividir 66 nens en tres grups aleatoris, tots els nens de manera individual per
veure una pel·lícula on apareixia un adult donant cops i llençant pilotes a un ninot de plàstic, i al final de la
pel·lícula hi havia tres finals diferents, un per cada grup
- El grup 1 veu al final, que l’adult és recompensat per un altre adult amb llaminadures després de fer el que
ha fet
- El grup 2 veu a un adult que renya a l’altre adult per fer el que ha fet.
- El grup 3 veu que després que l’adult fes el que ha fet no passava res.
Després porta a tots els nens a una habitació amb el ninot de la pel·lícula
- Els grup 1 agraeixen al nino
- El grup 2 no fa res
- El grup 3 també agrair al nino
El que van fer els grups que havien tingut una felicitació un premi per agrair al ningú, ho van continuant fent per
imitació i, en canvi, el que va tenir càstig no ho van fer.

FASES DEL MODELATGE

1. Atenció: En aquesta fase la persona es fixa en el model en la persona que vol imitar, sabent com es, quines
característiques té, les conductes que fa.
2. Retenció: El subjecte recorda o memoritza allò que ha observat en el model.
3. Reproducció: Reproduir la conducta o el comportament, el subjecte ha de recuperar la representació
mental de la conducta guardada.
4. Motivació: Perquè aquest modelatge o imitació tingui èxit l’individu ha d'estar motivat per fer-ho, el
premi o el càstig que obtingui a l’hora de fer aquestes conductes seran una font de motivació per fer-las.