TÈCNIQUES OPERANTS

1.MARC TEÒRIC DE LES TÈCNIQUES OPERANTS

L'origen de les tècniques operants es troba en els treballs de Thorndike, qui es va centrar en els
estudis de conducta i l'aprenentatge animal. Arribant a la conclusió, de què aquelles conductes que
presenten un resultat positiu (recompensa) tendeixen a repetir-se. En canvi, aquelles conductes que
com a conseqüència presenten un resultat negatiu (un càstig), tendeixen a no repetir-se i a disminuir.
En altres paraules, la recompensa augmenta les respostes, mentre que el càstig les elimina. La base
de les tècniques operants és l'aprenentatge mitjançant l'establiment de relacions entre la conducta i
les seves conseqüències.

Existeixen procediments per reforçar o instaurar noves conductes i altres per reduir o eliminar-les.

Les tècniques operants utilitzades per reforçar o instaurar noves conductes es basen en la utilització
del reforçament positiu. Aquests programes de reforçament són útils per fer més freqüents o més
duradores determinades conductes. És molt important que en un programa de reforçament s'usin
diversos reforçadors, que siguin agradables, potents, disponibles i naturals. I és imprescindible que la
seva administració sigui contingent amb la conducta, és a dir, que només s'administri si s'ha realitzat
la conducta.

Existeixen diferents tècniques per aconseguir aquests objectius, com per exemple, la tècnica de
modelat, esvaïment, els programes de reforç entre altes.

Per altra banda, amb les tècniques utilitzades per reduir o eliminar les conductes s'haurà d'obtenir
que les contingències conseqüents no siguin positives, sinó negatives. És a dir, que es retirin els
estímuls reforçants i se'n presentin d'aversius.

Es presenten diferents tècniques per aconseguir-ho, com ara el temps de reforçament, cost de
resposta, reforçament diferencial, entre d'altres.

En aquests dos casos es treballa el control de conductes individuals, més o menys aïllades, però la
realitat és més complexa, en molts casos no només s'ha de treballar una sola conducta sinó varIes, i
també és freqüent treballar conductes de més d'una persona. Per aquest motiu són necessaris la
creació de sistemes de contingència on s'intenten controlar diverses conductes a la vegada i de
diverses persones a la vegada. Els dos principals sistemes d'organització de contingències són
l'economia de fitxes i contrastos conductuals.

2.TÈCNIQUES OPERANTS PER AUGMENTAR LA CONDUCTA:

1. PROGRAMES DE REFORÇ: Determina quan i com l’ocurrència d’una resposta anirà seguida de
reforçador Els programes de reforç són útils per enfortir determinades conductes que ja
existeixen en el comportament d'una persona. Hi ha dos tipus de programes de reforç, el
continuo i l'intermitent. En el cas del programa de reforçament continu, es reforça sempre
 que aparegui la conducta, en canvi, en el programa de reforç intermitent només es reforça la
conducta en algunes situacions que aparegui. Aquest programa pot ser de raó on es dona
reforçador deprés de dona run determinat num de respostes. I d’interval on es dona
reforçador cada x temps. Normalment, s'utilitza el programa de reforç continuo al principi de
la intervenció, ja que fa que l'aprenentatge sigui més ràpid. Però és important que a mesura
que avanci la intervenció s'usi el programa de reforç intermitent, perquè les conductes són
més resistents a l'extinció i el rendiment és més estable.

2. REFORÇAMENT NEGATIU: Incrementar una conducta a partir de l’eliminació d’estímuls

aversius. Es tracta de reforçar una conducta desitjable mitjançant l'eliminació d'una situació
que sigui desagradable pel subjecte

3. REFORÇAMENT POSITIU: incrementar la conducta desitjada amb estímuls apetitius. És a dir,

que l’individu faci la conducta desitjada tindrà conseqüències positives.

4. MOLDEJAT O APROXIMACIONS SUCCESSIVES: És un procediment que consisteix amb reforçar

les successives aproximacions a la conducta final i l'extinció de les respostes prèvies, no tan
similars. És rellevant, que a mesura que es van reforçant les noves conductes, es vagin
extingint les fases anteriors, de manera que el reforçament només estarà disponible per les
conductes que estiguem treballant en aquell moment. És a dir, mitjançant el reforçament
diferencial de conductes cada vegada més similars o pròximes s'aconsegueix arribar a la
conducta final. Per exemple si estem ensenyant a parlar a un nen, al principi reforçarem els
balboteigs, després les síl·labes (però ja no els balboteigs) i per últim l'emissió d'una paraula
(però ja no la de la síl·laba).

5. MODELAT: Es tracta d'una tècnica amb la qual aconseguim que una persona faci una
conducta observant un model executant una conducta similar i fixant-se en les
conseqüències que aquest rep. D'aquesta manera una persona pot aprendre una conducta
que no sabia fer, augmentant una conducta que ja sabia fer o desinhibir una conducta que
havia sigut prèviament castigada. Aquest modelatge pot ser en viu, és a dir, amb una persona
present o pot ser simbòlic, a través d'una gravació de vídeo o àudio. Per exemple, observar
com un directiu amb més experiència condueix una negociació amb els clients o veure un
vídeo d'una sessió de teràpia per aprendre a manifestar empatia.

6. ESVAÏMENT: L’objectiu de l’esvaïment és mantenir la conducta desitjable en absència

d’ajudes externes. Parteix de dos passos:
- Fase additiva: se li proporcionen ajudes fins que aconsegueix la conducta objectiu.
- Fase sostractiva: una vegada el comportament s’ha apres i consolidat se li retiren
gradualment l’ajuda.

7. ENCADENAMENT: Consisteix en connectar, mitjançant el reforçament, una seqüència de

conductes simples per desenvolupar una conducta de més complexa, formant d’aquesta
manera cadenes comportamentals. Cada conducta de la cadena serveix com a reforçador de
la conducta anterior
3. TÈCNIQUES OPERANTS PER LA REDUCCIÓ DE CONDUCTES

1. TEMPS FORA DE REFORÇAMENT:És una tècnica en la qual s'extreu al subjecte que realitza la
conducta de la situació en la qual pot obtenir reforçadors, de manera que aquest modifiqui o
elimini la conducta que porta a aquesta situació amb la finalitat de no tornar a ser retirat. És
una tècnica menys eficaç que l’extinció i per tant més temporal que permanent. Per tant, es
recomana utilitzar-la quan l’extinció no sigui possible.

2. COST DE RESPOSTA(CR): també anomenada càstig negatiu, és una tècnica orientada a la

reducció i eliminació de conducta a través del condicionament per càstig. Per fer-ho, s'utilitza
la supressió d'estímuls positius. Es retira un reforçador que ja posseeix el subjecte o que ha
obtingut prèviament per la seva conducta adequada. Les conseqüències negatives de la
retirada d’un reforçador haurien de ser més impactants que els possibles efectes positius
dels reforçadors que estan mantenint la conducta que es vol eliminar. Els efectes que
produeix aquesta tècnica són molt ràpids i la conducta indesitjada acostuma a reduir-se, però
alhora pot provocar respostes emocionals intenses com l’agressió. No és necessari
identificar ni controlar els reforçadors que mantenen la conducta. Per altra banda, el
subjecte ha de poder disposar d’una reserva de reforçadors i poder utilitzar-los si es cau.

3. CÀSTIG POSITIU: consisteix en fer disminuir la conducta indessitjada a través de l’aparició

d’estímuls aversius per l’individu.

4. SACIACIÓ I PRÀCTICA NEGATIVA: la saciació és la presentació repetida d’un estímul

reforçador en un temps reduït fins que aquest perd el seu valor reforçant. La pràctica
negativa en canvi, és la repetició reiterada d’una conducta en un període de temps curts fins
que la realització d’aquesta conducta en qüestió deixa de produïr plaer. Ambdues tècniques
presenten la repetició en un cas de l’estímul (saciació) i en l’altre cas de a conducta (pràctica
negativa), fins que un o l’altre deixen de resultar atractius o reforçants. No obstant això, els
efectes que presenten són temporals, per tant es possible que la conducta es torni a
presentar al cap d’un període de temps. La saciació és útil quan el reforçador és barat i fàcil
de subministrar, sobretot en els quals són materials. És menys útil si la conducta es manté
per diversos reforçadors o per reforçadors socials. En referència a la pràctica negativa,
s’utilitza en conductes on el reforç és implícit.

5. SOBRECORRECIÓ: després de la realització d’una conducta inadequada, la persona ha de fer

una conducta que mitigui (en excés) les conseqüències negatives d’aquella conducta
inadequada (sobre corregir).
- Sobrecorrecció restituiva: compensar el dany amb una conducta restituint o
millorant en excés: pintar en un grafiti en una paret no permesa, i netejar la paret i
pintar-la del seu color original, o netejar diverses parets
- Sobrecorrecció de pràctica positiva: realitzar de manera repetida conductes
apropiades, físicament incompatibles amb les conductes indesitjables a eliminar: una
persona que deixa tirada la roba bruta en el terra, ha de portar-la 10 cops seguides al
cistell de la roba bruta.
 6. REFORÇ DIFERENCIAL: aquesta tècnica es basa en reforçar una o diferents conductes
diferents a la conducta que es vol reduir o eliminar. Té un enfoc positiu generalment, i
produeix una reducció progressiva de la conducta mentres que es reforça/augmenta la nova
conducta. No obstant això, la reducció acostuma a ser temporal. Per exemple: mossegar-se
les ungles→ posar-se guants.

7. EXTINCIÓ: Consisteix en retirar els reforços que fins alhora havien reforçat una determinada
conducta. A conseqüència s’aconsegueix la reducció o desaparició d’aquesta. És a dir
consisteix en deixar de reforçar una conducta no desitjada que era previament reforçada. Per
exemple: En el àmbit clinic, un exemple d’extinció podria ser en una persona amb trastorn
hipocondriac no respondre a totes les preguntes i demandes que faci.
Aquest procediment és més llarg en comparació d’altres, per la qual cosa no es recomana
utilitzar-lo per conductes que es necessiten eliminar de manera inmediata.
A més a més el programa de reforçament influeix en la eficacia o resistencia a l'extinció. Així
com el temps, l’interval i la quantitat de reforçador administrat.
En certes ocasions és possible confondre el cost de resposta amb l'extinció. En efecte, no
estem discontinuant el reforçador que mantenia una conducta, sinó retirant un reforçador
contingentment a una conducta. En l'extinció es deixa de presentar el reforçador que manté
la conducta, mentre que en el cost de resposta, el reforçador que es retira no és el que
manté la conducta, sinó un de diferent que la persona té o gaudeix.

4.SISTEMES DE CONTINGÈNCIES

1. ECONOMIA DE FITXES: dirigit a establir un control estricte sobre les conductes. És un

programa en què un grup de nens pot guanyar fitxes per emetre conductes desitjables, i en
què les fitxes poden ser bescanviades per reforçadors de suport. És un cas especial de
l’aplicació del reforç i de l'extinció. En comptes d'utilitzar els premis o els reforçadors
directament, es fan servir fitxes que després s'intercanviaran per una varietat d'activitats
agradables i béns de consum. Els privilegis utilitzats com a premi només es poden obtenir a
través de fitxes i, si cal, les conductes indesitjables s'eliminen emprant la tècnica de la pèrdua
contingent de les mateixes.

Passos inicials:

A) Decidir les conductes metes, que vénen determinades per: el tipus de nens amb què es treballa,
pels objectius a curt i a llarg termini que es pretenen aconseguir, i pels problemes comportamentals
específics que poden interferir amb l'assoliment d'aquests objectius .

B) Registrar la línia base.

C) Seleccionar el tipus de fitxa que cal utilitzar, exemple: monedes de xocolates, segells, caramels,
altres.
D) Identificar l'ajut disponible, amb altres infants, mestres auxiliars.

E) Triar el lloc o llocs per aplicar-la.

2. CONTRACTE CONDUCTUAL: document escrit en el que s’especifiquen les conductes que una
persona (o varies) estan d’acord en realitzar i les conseqüències que obtindrà per realitzar-les
o no. Exemple: El/la menor es compromet a realitzar els deures després de dinar i, si ho
realitza, les/els tutors legals es comprometen a deixar-li 30 minuts de joc electrònic durant
aquell dia.

Pautes:

A) Feu una llista de les conductes que vulgueu canviar i ordeneu-les de menor a major dificultat per
al/la menor. Comenceu per les més fàcils.

B) Trieu una o dues conductes. És preferible anar a poc a poc i assegurar-nos que funciona.

C) El contracte ha de ser breu, clar i concís. Matisant què cal fer, quantes vegades o durant quant de
temps i en quin moment.

D) La recompensa sempre es donarà després d'haver realitzat la conducta desitjada. Mai abans.

F) És aconsellable que el contracte sigui individualitzat.

G) És molt important que la família o el professorat compleixi la part que ha promès.

H) Finalment, un aspecte essencial és tenir en compte reforçadors que siguin prou desitjables perquè
l'esforç en realitzar la tasca sigui compensat.

5.ÀMBITS D’APLICACIÓ DE LES TÈCNIQUES OPERANTS:

La majoria de les conductes dels éssers humans són voluntàries i estan controlades per les seves
conseqüències, pels canvis que provoquen en l'ambient.
Les conductes que les persones fan de manera voluntària, i que estan controlades per les seves
conseqüències es denominen "conductes operants".
Les tècniques pel control de conductes operants, poden ser destinades a la instauració,
desenvolupament i generalització de conductes, o destinades a la reducció o eliminació de
determinats comportaments.

Les tècniques operants són les més utilitzades en psicologia i es presenten en tots els seus àmbits,
sigui a nivell individual, grupal o comunitari.

En l'àmbit clínic, s'acostumen a aplicar en l'àmbit terapèutic per diferents motius, com per exemple
augmentar el compromís cap a la teràpia. Són de gran utilitat en programes per augmentar
l'autocontrol i millorar les relacions socials. També s'empren per problemes de psicofisiològics
(hipertensió, control de l'estrès, etc.). Alhora és molt pràctic per persones que presenten alguna
discapacitat / dificultat psíquica o física per aprendre noves habilitats.
En l'àmbit escolar, s'ha demostrar que millora el rendiment escolar, el control de conductes a classe,
entre d'altres.
En l'àmbit de les organitzacions, ajuda a millorar el rendiment laboral, redueix les impuntualitats,
augmenta la productivitat, etc.
En l'àmbit de la psicologia ambiental, s'ha aplicat per propagar l'ús del reciclatge, la conservació de
l'aigua i l'energia, etc.
En l'àmbit sociocomunitari, s'usa per regular conductes en el sector penitenciari, desenvolupar
programes preventius per grups de risc o entrenament d'habilitats socials.
En l'àmbit de la psicologia de l'esport, millora les habilitats i capacitats dels esportistes i atletes, la
seva motivació i resistència.
Gràcies al seu enfocament científic, el seu mètode experimental, han estat un gran èxit a tots els
àmbits de la psicologia, demostrant grans resultats i l'eficàcia demostrada en el canvi de conductes.