Translated from Spanish to Catalan - www.onlinedoctranslator.

com

Tema-3-Processos-Psicològics-Bas...

user_1683544

Introducció a la Metodologia Científica i als Processos

Psicològics Bàsics
1r Grau en Logopèdia

Facultat de Psicologia
Universitat Autònoma de Barcelona

Tots els drets reservats.

No es permet lexplotació econòmica ni la transformació daquesta obra. Queda permesa la impressió íntegrament.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6411487
PROCESSOS PSICOLÒGICS BÀSICS

Tots els drets reservats.

No es permet lexplotació econòmica ni la transformació daquesta obra. Queda permesa la impressió íntegrament.
 Tema 3: Condicionament i Aprenentatge

1. Condicionament Clàssic

1.1 Adquisició

No es permet lexplotació econòmica ni la transformació daquesta obra. Queda permesa la impressió íntegrament.
1.2 Extinció
1.3 Generalització
1.4 Discriminació

2. Condicionament Instrumental

2.1 Skinner i el Condicionament Operant 2.2

El modelatge
2.3 Reforç positiu i negatiu, càstig positiu i negatiu 2.4

Tots els drets reservats.

Extinció de la resposta reforçada

3. Aprenentatge per observació

0. Conceptes generals

Processos psicològics: processos que regulen el nostre comportament

(laprenentatge,
' la motivació, les emocions, latenci
' ó, la percepció i la memòria). Tots
aquests es relacionen entre ells.

Condicionament: processos que regulen la nostra conducta al llarg de la

nostra vida.

Estem sotmesos al condicionament al´hora d´aprendre. Està implicat al nostre

coneixement quotidià.

Tema 1. Condicionament Clàssic

Iván Petrovich Pavlov (1849-1936). Un exemple de condicionament clàssic

seria la fòbia a les rates, que condiciona molts elements que tenen relació
amb una rata.

CON EL QUAL DESPESES EN IMPRESSIONS, ENLLAIXOS UN VOL- VUELING

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6411487
 1.1 Adquisició

Ivan va ser el creador de la Teoria del Condicionament.

Consisteix a l'associació d'olors, tacte, etc. (estímuls externs) amb

persones, la qual comporta respostes de por, fòbia, etc.

No es permet lexplotació econòmica ni la transformació daquesta obra. Queda permesa la impressió íntegrament.
Per exemple, en rebre una agressió, no voler passar per aquest mateix carrer o evitar un
perfil de persona.

Els exemples ens demostren que generalitzem, és a dir, donem respostes de por
a llocs o situacions en què mai havíem estat (establim relacions). Podeu arribar a
dificultar el vostre dia a dia.

Tots els drets reservats.

De manera automàtica i adaptativa, els nostres mecanismes de
condicionament es posen d'acord per protegir-nos davant de la situaci ó
relacionada amb el perill.

El condicionament clàssic és un aprenentatge predictiu, en sentir l'olor

d'una persona que ens fa feliç, ens provoca una bona sensació (l'olor ens
prediu que reaccionem de manera positiva).

Aprenentatge de predicció: associació entre estímuls, reaccionem

anticipant-ne les conseqüències. Per exemple, si veiem un llamp, sabem que
sonarà el tro.

Per aconseguir aquest aprenentatge, el fet ha de ser important, és a dir, que hi haurà
una reacció (activació) i no continuaré de manera neutra.

Experiment dels gossos de Pavlov:

Consisteix a mesurar el grau de salivació que provocava cada àpat al gos. Al final,
quan el gos el veia (sense aliment a la boca), començava a salivar. Això no tenia
sentit segons ell.

La vida són experiències, Compte Smart

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6411487
 Conclusió: el reflex s'associa que, en entrar l'home
i el gos veure'l, començava a salivar perquè
anticipava que tindria menjar. Per tant, va
aprendre (va adquirir l'aprenentatge).

El mateix va passar quan tocava una campana

No es permet lexplotació econòmica ni la transformació daquesta obra. Queda permesa la impressió íntegrament.
abans de donar-li menjar, al llarg d'un temps, el gos salivava perquè sabia que
estava relacionat amb el menjar.

Això és una resposta reflex: és incondicionada, la resposta de predicci ó sorgeix per

un coneixement previ (experiència personal = el gos relaciona campana amb
menjar perquè va tenir lexperiència).

Associació amb estímuls externs a una situació:

Tots els drets reservats.

- Estímul neutre (EN): es presenta l'estímul i no tenim reacció (no
importants), apareix abans del procés d'associació/predicció.

- Estímul incondicionat (EI): provoca una resposta natural i sobtada, no hi ha

condicionament previ. Per exemple, un soroll fort (reacci ó d'ensurt).

- Resposta incondicionada (RI): no necessita un procés daprenentatge, és natural i

innata. Quan apareix l'estímul ja aprèn la resposta, no deixa indiferent. Per
exemple, salivar en veure aliment.

- Resposta condicionada (RC): cal aprendre a respondre a partir de l 'experi ència

prèvia. Per exemple, salivar en escoltar la campana sense tenir aliment.

Com saber si va quedar condicionat? Presentar l'estímul neutre i observar-ne

la resposta; si n'hi ha, ja no és un estímul neutre, s'anomenaria est ímul
condicionat (canvia la importància que li dóna la persona).

Resum: al condicionament clàssic hi ha dos elements principals, l'estímul i la

situació. Calen dos estímuls, el condicionat i l'incondicionat.

si llegeixes això em deus un petonet

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6411487
 No es permet lexplotació econòmica ni la transformació daquesta obra. Queda permesa la impressió íntegrament.
Diferència entre l'estímul neutre i el condicionat: com a est ímul f ísic, no n 'hi ha,
però la diferència es troba en la importància.

1.2 Extinció

Es compon de tres procediments: l'adquisici ó, l 'extinci ó i la

recuperació.

Per extingir un aprenentatge de predicció, cal exposar la persona a lest

' ímul condicionat
sense lest
' ímul neutre (incondicionat). Només podem extingir la resposta condicionada, la

Tots els drets reservats.

RI sempre hi serà.

Com ajudar una persona per no relacionar-ho amb por?

Exposeu-la al carrer de l'agressió sense l'estímul neutre (color de les parets,

tipus de paviment, etc.). Al llarg d'un tempo, l 'associaci ó hauria d 'anar
disminuint.

Exemple del gos: per fer que no surti quan sona la campana cal fer-lo sonar
sense presentar menjar.

En qualsevol extinció, no s'elimina del tot, solen quedar residus de por per la
connotació emocional molt forta.

Recuperació espontània: després de l'extinció de la RC, passa un temps en què no

està exposada a l'estímul condicionat, però torna a passar pel mateix carrer i torna
a presentar por (retrocedir = RC).

Hi ha casos en què aquesta recuperació no s'experimenta, depèn del grau

d'impacte emocional.

Resum: a l'extinció només s'extingeix l'estímul condicionat.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6411487
 1.3 La generalització

És un procés que es dóna de manera natural i espontània en qualsevol

aprenentatge. La generalització consisteix a reaccionar igual a estímuls que
s'assemblen a l'estímul condicionat.

No es permet lexplotació econòmica ni la transformació daquesta obra. Queda permesa la impressió íntegrament.
Per exemple, si quan entro a classe amb una carpeta verda i dic què hi ha examen, la
següent vegada ho associaran i tindran por (estímul condicionat). Per això, en veure
qualsevol element relacionat com ho seria un llibre verd, la gent salterar
' à (resposta per
generalització).

Entre la similitud respecte a l'estímul condicionat i el grau de resposta

condicionada que s'hi observa. Si hi ha més semblança, més alta ser à la
resposta.

Tots els drets reservats.

1.4 Discriminació

Discriminació: per diferenciar ens cal un procés d'aprenentatge concret.

Després d'observar aquesta generalització dels alumnes, per discriminar aquests

elements semblants, en comptes de presentar una carpeta verda, presentem un
altre estímul semblant al condicionat però sense portar-ne l'examen.

Els alumnes saben que l'estímul és important i per això es fixen (a causa de la
conseqüència) ia la llarga diferència entre totes dues. Això és causa que tindran
por amb la carpeta i amb el llibre no.

Procediment teòric: convertir en EI en EN Només

es donen estímuls positius a lAC
' i no al
generalitzat (EI).

si llegeixes això em deus un petonet

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6411487
 Què aprenem al condicionament clàssic? La predicció i anticipació davant de
situacions importants. Aquestes accions davant l'anticipació tenen com a
conseqüència no mullar-te o no arribar tard (cas pluja).

Parlar de les accions per prevenir forma part del condicionament

instrumental.

No es permet lexplotació econòmica ni la transformació daquesta obra. Queda permesa la impressió íntegrament.
Tema 2: Condicionament instrumental

Condicionament instrumental: controlem (generem canvis) les conseqüències

del meu entorn a partir de la meva conducta. Per exemple, si plou, porto
paraigües per evitar mullar-me.

2.1 Skinner i el condicionament operant

Tots els drets reservats.

Antecedents històrics del condicionament instrumental:

Skinner: planteja la Llei de Reforç

Consisteix a poder fer aprendre qualsevol conducta si té una conseqüència

adequada (reforçadora).

Reforça la probabilitat que aquesta conducta torni a aparèixer. No arriba a

definir les característiques d‟aquesta conseqüència reforçadora, només sabem
que augmenta la possibilitat.

A nivell de laboratori, va dissenyar una caixa amb aparells per veure el

comportament animal, els quals tenien gana i tenien interès per trobar-lo.

És una conducta exploratòria, la qual facilitava que

pogués ensenyar-los a estrènyer la palanca per rebre
una fracció de menjar. És una conducta no natural,
no apareix espontàniament.

si llegeixes això em deus un petonet

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6411487
 2.2 Moldeig

Moldeig: provocar que aparegui una conducta anormal a l'individu. Per

aconseguir-ho, ha de deixar les conductes prèvies necessàries perquè arribin
a estrènyer la palanca.

No es permet lexplotació econòmica ni la transformació daquesta obra. Queda permesa la impressió íntegrament.
No presentarà el menjar quan estigués mirant l'animal, sinó quan s'hi aprop és.

Reforç diferencial per aproximacions successives: ensenya una nova conducta

desitjada fins a arribar a la meta. Només serveix quan no és una conducta natural.

Procediment:
- Definició de la conducta meta
- Fraccionem la conducta meta en petits objectius

Tots els drets reservats.

- Reforç de cada aproximació fins a arribar a la conducta meta

Procediments bàsics del condicionament instrumental:

A partir de la conducta, hi ha dues conseqüències (es volen controlar):

- Reforç = augmentar (que torni a aparèixer amb més freqüència)
- Càstig = disminuir (que no torni a aparèixer)

2.3 Reforç positiu i negatiu, càstig positiu i negatiu

Reforç positiu: darrere de la conducta es presenta estímul apetitiu, la

conseqüència és de reforç positiu.

Com ho sabem si de veritat ho és? Si aquesta conducta es fa amb m és

intensitat, interès i freqüència.

Per exemple: felicitar algú en fer alguna cosa, com a conseqüència, aquesta persona voldrà
continuar fent-ho.

si llegeixes això em deus un petonet

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6411487
 No es permet lexplotació econòmica ni la transformació daquesta obra. Queda permesa la impressió íntegrament.
Reforç negatiu: darrere de la conducta es presenta l'estímul evasiu. Tenir aquesta
conducta em serveix per retirar una cosa que no m'agrada. Per tant, tindré més
interès per continuar fent-la.

Per exemple: si tinc mal de cap, puc quedar-me a les fosques i sense so per solucionar-ho. La
conseqüència és la retirada de la situació evasiva, dóna reforç perquè la continuo fent.

Dins el reforç negatiu, al seu torn, n 'hi ha de dos tipus:

- Procediment de fugida: tenim la situaci ó a sobre i veiem qu è podem fer per

Tots els drets reservats.

reduir-la.

- Evitació: no arribo a tenir contacte amb la situaci ó a qu è m 'exposo, hauria

d'haver passat per aquesta situació abans i tenir elements que la predigui.

Per exemple, si cada dia sortim de casa a una mateixa hora de forma esgotada i ens trobem
amb un veí que parla molt, intentem fugir de la situació provant diferents estratègies.

Si cada dia sortim i no volem trobar-nos a la veïna, l 'element predictor és l 'hora

que surt de casa seva. Per evitar-ho, podem sortir abans o despr és. Comporta
que no tenim contacte amb l´estímul evasiu.

Fer cua al supermercat:

- Fugida: canviar de cua al supermercat
- Evitació: canviar l'hora on vaig perqu è no hi hagi tanta gent, la predicci ó
és l'hora.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6411487
 Càstig positiu: darrere de la conducta, es presenta la situació evasiva (cosa que
no m'agrada). Provoca que la conducta disminueixi.

Per exemple: explicar un acudit i que ningú rigui

Són efectius quan es presenten les conseqüències de forma immediata a la

No es permet lexplotació econòmica ni la transformació daquesta obra. Queda permesa la impressió íntegrament.
conducta. Per exemple, el nen està cridant a la seva habitació (molestant) i no ens
va bé anar-li a dir alguna cosa (estem fent una altra cosa). Per això, diem que li
direm després. Això està malament, perquè ha de ser immediat.

Càstig negatiu: darrere de la conducta, es retira l'estímul apetitiu perquè aquesta

conducta desaparegui (no és extinció). No retira un element reforçador, retira una
situació que era desitjada per la persona.

Tots els drets reservats.

Hi ha dos subtipus: càstig negatiu o per omissió

Per exemple, si continues menjant malament, acabaràs sense anar a la teva peça a jugar
(ho fa sempre - la idea és retirar alguna cosa quotidiana).

Si no canvia la conducta en presentar una cosa desagradable, no estàs castigant.

Els càstigs tenen una connotació emocional negativa, per tant, com a mínim, per
facilitar l'aprenentatge han de servir per disminuir la conducta que no considerem
adequada.

2.4 L'extinció de la conducta reforçada positivament

La conducta que es reforça és parlar malament i el refor ç és riure's de com parla

el nen.

Com s'aconsegueix que deixi de tenir aquesta conducta? No riure, no

donar atenció a la conducta perquè deixi de fer-la.

si llegeixes això em deus un petonet

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6411487
 Les primeres vegades, el nen insistirà més del que és habitual, per la qual cosa,
la conducta incrementa per l'impacte de no tenir atenció i despr és es redueix
fins a extingir-se.

Lextinció de la resposta reforçada positivament: lefecte paradoxal.

Resposta instrumental que elimina el reforç.

No es permet lexplotació econòmica ni la transformació daquesta obra. Queda permesa la impressió íntegrament.
Dins del condicionament instrumental, coneixem les formes següents per fer
desaparèixer una conducta:

- Càstig positiu -
Càstig negatiu
- Extinció de la conducta reforçada

L'extinció només es pot eliminar si hi ha un element que refor ça la conducta

Tots els drets reservats.

(riure's). Abans de castigar-la, cal veure si s'està reforçant. És molt més adequada
que qualsevol procés de càstig (intenta anar-hi abans que aquests).

Tema 3: Aprenentatge per observació

Aprenentatge per observació: aprenentatge a què tots estem sotmesos, és a

dir, són universals. Aprenem del que passa al nostre entorn cont ínuament. Aix ò
és més poderós que qualsevol instrucció que es pugui donar.

Per exemple, aprendre a fer servir una màquina del gimnàs observant-ne un altre que lestigui
'
usant.

Pot ser molt més complex que simplement imitar una conducta, simiten
' actituds
(actitud agressiva) i maneres de respondre davant els diferents fets de la vida.

si llegeixes això em deus un petonet

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6411487
 Exemple d'una nena que tindrà una conducta per observar els pares:

Per aconseguir alguna cosa podem mentir, els seus pares menteixen per treures '
situacions molestes de sobre. Per això, la filla veurà aquesta actitud i li quedarà
aquesta conducta.

No es permet lexplotació econòmica ni la transformació daquesta obra. Queda permesa la impressió íntegrament.
Encara que els pares li ensenyin que la mentida socialment està mal vista ( és
conscient), també n'aprendrà la conducta.

Pot escapar-se del nostre control, ja que aquest aprenentatge és més poderós abans
que la instrucció. Sense voler ensenyem contínuament.

3.1 Experiment de Bandura

Consistia a fer servir 66 nens de 4 anys i els va dividir en 3 grups a l'atzar.

Tots els drets reservats.

Cada grup cap a una tasca diferent.

1er grup: imatges de conductes agressives que eren premiades. 2n

grup: mateixes conductes agressives, però els castigaven despr és. 3er
grup: veien el mateix però sense cap conseqüència (ignorada).

Quin grup o grups imitarà posteriorment la conducta agressiva? El primer i el

tercer.

Podem aprendre a fer o deixar de fer alguna cosa veient les conseqüències en els altres, en
veure que és castigada, no tinc aquesta conducta. O en veure que es felicita, tinc aquesta
conducta.

3.2 Variables que afecten laprenentatge per observació

1. Semblança amb el model: imitarà gent de la seva edat, sigui infant o

adolescent.

2. Motivacions i emocionals: tendeix a imitar persones que tingui una

relació afectiva forta.

si llegeixes això em deus un petonet

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6411487
 No es permet lexplotació econòmica ni la transformació daquesta obra. Queda permesa la impressió íntegrament.
3. Incentius del model: imitem les persones que tinguis atributs
especials, a les quals admirem.

4. Socials o culturals: les xarxes socials tenen influ ència en la nostra

conducta.

Diferència entre conducta i comportament:

- Conducta: conducta motora, accions en interactuar amb el nostre entorn.

Tots els drets reservats.

- Comportament: és molt més general, ho engloba tot. Com sento les
emocions, les actituds, la manera de pensar. S ón les accions i reaccions
davant d'estímuls.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6411487